Download - Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

Transcript
Page 1: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1R ESO

PROFESSOR RAMON BATLLE

Page 2: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

1. EL REGNE DELS FONGS

Cèl·lules eucariotes (dins del nucli)

Nutrició heteròtrofa.

Presenten una paret cel·lular feta de quitina.

N’hi ha de pluricel·lulars i d’unicel·lulars

Page 3: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

1.1 Nutrició dels fongsLa nutrició dels fongs és heteròtrofa, això significa que obté l’aliment a partir de matèria orgànica d’altres éssers vius. Hi ha 3 estratègies:

SAPROFITISME

PARASITISME SIMBIOSI FERMENTACIÓ

La majoria dels fongs són sapròfits.

S’alimenten de matèria orgànica en descomposició.

El parasitisme significa viure amb un altre ésser viu i alimentar-te d’ell o del seu aliment, els perjudiquen tot i no matar-los.

No és exclusiu dels fongs, una puça és un paràsit.

Determinats fongs utilitzen la simbiosi, per exemple els líquens.

Significa viure amb un altre ésser viu i compartir coses per sobreviure.

Només els unicel·lulars.

L’estudiarem quan fem els fongs unicel·lulars.

Page 4: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

1.1 Nutrició dels fongsELS LIQUENS I LA SIMBIOSI

Ésser viu format per un fong i una alga unicel·lular en simbiosi.

ALGA: Capaç de fer la fotosíntesi i aportar aliment.

FONG: Gràcies a la paret de quitina protegeix l’alga de la dessecació, i li permet viure fora de l’aigua.

LA SIMBIOSI NO ÉS EXCLUSIVA DELS FONGS.

Page 5: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

1.2 Tipus de fongs2 grans grups segons estructura cel·lular: Els unicel·lulars i els pluricel·lulars.

1.2.1: ELS FONGS UNICEL·LULARS

Bàsicament els llevats (Sacharomyces cerevisiae)

FERMENTACIÓSucre (Glucosa) Energia + CO2 + Alcohol

El sucre l’obtenen del medi on viuen i el canvien amb la fermentació.

Producció de paProducció de begudes alcohòliques.

Page 6: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

1.2 Tipus de fongs1.2.2: ELS FONGS PLURICEL·LULARS

Page 7: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

1.2 Tipus de fongs1.2.2: ELS FONGS PLURICEL·LULARS

2 tipus:

A) Les floriduresHifes molt ramificades en el medi en el que

viu, generalment sobre matèria orgànica.

B) Els boletsEl bolet és l’estructura reproductora,

l’esporangi.

El miceli del fong es troba sota a terra, i per poder- se reproduir fan aquestes estructures.

Page 8: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

Els boletsEl miceli del fong produirà bolets amb condicions ambientals concretes:

Generalment a la tardor Molta humitat Matèria orgànica

dels arbres caducifolis.

Altres a l’hivern o a la primavera

Poden tenir diferents formes:

Page 9: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

Estructura del bolet

Page 10: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

Els fongs

Nutrició

Sapròfits

Matèria en descomposici

ó

Paràsits

Altres éssers vius

Perjudicant-los

Simbiòtics

Amb altres éssers vius

Compartint

Líquens

Fermentació

Unicel·lulars

Sucre del medi

Tipus

Unicel·lulars

Els llevats (Fermentació)

Pluricel·lulars

Estructura

Hifes

Micelis

Esporangis

Tipus

Floridures

Bolets

Page 11: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

Vídeo créixer com bolets

http://blogs.ccma.cat/quequicom.php?itemid=30137

Trobareu la fitxa de preguntes del vídeo al moodle.

Page 12: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

2. EL REGNE DE LES PLANTES Cèl·lules eucariotes (dins del nucli)

Nutrició autòtrofa.

Presenten una paret cel·lular feta de cel·lulosa.

Totes pluricel·lulars.

3 tipus segons: Presència de vasos conductors o reproducció per flors

Page 13: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

2.1 Els Briòfits No tenen vasos conductors

No tenen flors, reproducció per espores

Viuen en zones humides/ombrívoles, algunes adaptades en llocs secs o aquàtics.

Estructura de tal·lus com les algues. (Cèl·lules poc diferenciades)

Absorbeixen aigua i nutrients de l'atmosfera o el sòl per tota la planta. No només pel rizoide!

ESTRUCTURA DE TAL·LUS

Page 14: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

Les molses proporcionen humitat al sòl i constitueixen l’ecosistema de petits animals, si l’arrenquem estem deixant sense hàbitat a molts animals.

2.1 Els Briòfits 2 grups de briòfits HEPÀTIQUES I MOLSES

• Estructura de tal·lus no diferenciada• Làmina lobular + esporangis

• Estructura de tal·lus típica• Briòfits més abundants• Algunes adaptades a medis diferents:

- Grimmia: zones seques- Sphagnum: zones inundades

HEPÀTIQUES

MOLSES

Page 15: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

2.2 Els Pteridòfits Tenen vasos conductors

No tenen flors, reproducció per espores

Viuen en zones humides

Estructura de corm Arrel + tija + fulles

Cèl·lules diferenciades i especialitzades en fer la seva funció.

Aquesta estructura també la tenen els espermatòfits.

Xilema Saba bruta De les arrels a la plantaFloema Saba elaborada De les fulles atota la planta

Page 16: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

2.2 Els PteridòfitsESTRUCTURA DE CORM FULLES: Especialitzades en fer la

fotosíntesi.

TIJA: Sosté les fulles

ARREL: Absorbeix aigua i sals minerals.

Procés pel qual la planta fabrica el seu aliment.

AIGUA + CO2 MAT. ORGÀNICA + O2

FOTOSÍNTESI

Tota l’estructura està envoltada d’una cutícula impermeable.

Aquesta cutícula té uns orificis ESTOMES (La planta pot regular-ne l’obertura)

SABRIES DIR PER ON ENTRA I CAP ON VA CADA SUBSTÀNCIA NECESSÀRIA PER FER LA FOTOSÍNTESI?

Page 17: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

2.2 Els Pteridòfits 2 grups de pteridòfits: Falgueres i Equisets

Els 2 tipus tija subterrània RIZOMA

FALGUERES

EQUISETS O CUA DE CAVALL

- Del Rizoma surten varies tiges, ramificacions de les tiges circulars- Alguna tija tija reproductora conté esporangis- Fulles molt petites gairebé imperceptibles

- Del Rizoma surten unes fulles molt grans anomenades Frondes.

- Les espores es troben als Sorus, unes protuberàncies a les fulles de color vermellós.

Page 18: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

3. LA LUPA BINOCULAR

PART MECÀNICA: Platina + Cargol d’enfocamentPART ÒPTICA: Ocular + Objectiu + Font de llum

Amb la lupa binocular podem observar objectes ampliats (5x – 50x) sense necessitat que hi travessi la llum. No cal que les mostres siguin tractades.

OCULAR: Entre 5x i 10xOBJECTIU: Entre 1x i 5x

CÀLCUL D’AUGMENTS:Augments Ocular · Augments Objectiu= Augments Lupa

P.ex: 10 ·5 = 50x