Una visió transdisciplinària de la igualtat dona/home
María Jesús IzquierdoMaría Jesús IzquierdoObservatori per a la IgualtatObservatori per a la Igualtat
Observatori per a la Igualtat de la UAB
El concepte d’igualtat i el de diferència
• El concepte d’igualtat té un caràcter normatiu:– En relació a principis ètics d’una societat donada– En relació a principis d’eficàcia i eficiència
• El concepte de diferència té un caràcter positiu:– Es refereix a la diversitat en que es presenta la vida
humana
• L’existència de grups homogenis socialment significatius és un indicador de desigualtat
• Cal no confondre: Igualtat/desigualtat -- Diferència/similitud
Factors que intervenen en la igualtat dona/home
• Característiques naturals
• Estructura social
• Estructura psíquica
• Orientació de les accions
Els impactes de la divisió sexual del treball
• Sobre la resta d’activitats socials: participació cultural i política, estils de vida...
• En la constitució de la subjectivitat: expectatives, desigs, manera d’actuar...
• Les diferències anatòmiques faciliten la creació d’expectatives respecte de les persones, a banda que la seva posició en el treball no sigui la que s’assigna al seu sexe.
Factors que intervenen en la igualtat dona/home
• Característiques naturals: – Els organismes vius són oberts– Es construeixen en la seva relació amb el medi– Són el resultat d’aquesta relació– Modifiquen el medi
• El medi dels éssers humans és el resultat de:– Forces no humanes– Accions humanes deliberades– Conseqüències no buscades d’accions
deliberades– Accions humanes indeliberades el mòbil de les
quals no és conscient
• Una part indeterminada de les diferencies entre dones i homes és el resultat de la relació dels organismes dona i home amb un medi sexista:
– La desigualtat es fiscalitza
– El cos expressa les diferències sexuals i la desigualtat de gènere
Factors que intervenen en la igualtat dona/home
Relació naturalesa/cultura: El determinisme biològic
• Equiparar el que és biològic al que és intrínsec, inflexible o preprogramat és un abús conceptual del terme biològic
• Es denomina determinisme biològic la noció que els factors innats, com a gens o hormones, influeixen en el comportament humà
• El comportament és un fenomen biològic en si mateix, una interacció entre l’organisme i el medi
.
• Les influències extrínseques a l’individu afecten als fets biològics en l’interior de l'organisme -fets mitjançant el quals, en molts casos, es desenvolupen en l’organisme les estructures i mecanismes funcionals
Helen H. Lambert, “Biology and equality, a perspective on sex differences”,
SIGNS vol. 4, nº 1, 1978
Relació naturalesa/cultura: El determinisme biològic
Estructura social (I)
• Remet a un sistema de relacions entre posicions socials
• La relació entre les posicions és de necessitat (l’existència
d’una posició pressuposa l’existència de les restants
posicions)
• Es sustenta en la divisió del treball
• En el cas de la divisió sexual del treball construeix dues
categories de gènere:
– Femenina: mestressa de casa cuidadora i nodridora
– Masculina: cap de família provisor i defensor
Estructura social (II)
• La divisió sexual del treball remunerat és una
rèplica de la divisió sexual del treball en la família:
– Les dones es troben sobrerepresentades en les activitats
productives relatives a l’atenció a persones
– Els homes es troben sobrerepresentats en les activitats
productives relatives a la producció i administració de
riquesa material i intel·lectual
• La divisió sexual del treball condiciona la
presència en la resta d’activitats socials
L’ocupació de posicions en l’estructura social
• Per assignació:– Implica l’existència d’institucions mitjançant les quals
s’atribueixen les posicions socials a les persones. – És el cas de la divisió sexual del treball o de la monarquia
• Per elecció:– L’individu ocupa la posició social que ha escollit– Quan el nombre de posicions és inferior al de persones que
les volen ocupar s’apliquen criteris de concurs entre candidats a les posicions
• Un indicador de democràcia és el fet que les posicions no siguin ocupades per la mateixa mena de persones de generació en generació en funció de trets com:– Origen familiar– Sexe assignat– Origen ètnic– Raça atribuïda
Els trets de gènere del treball
• Provisió i defensa– S’apliquen principis
universals– Producció de valors
de canvi: el preu és l’indicador del valor
– L’activitat s’orienta a la consecució d’objectius
– S’aspira a aconseguir coses
– Es pot menystenir l’impacte de l’activitat sobre les persones
– Escassa atenció a les interrelacions personals
• Cura i nutrició– S’apliquen principis
particulars– Producció de valors
d’ús: la satisfacció és l’indicador del valor
– L’activitat s’orienta a l’atenció a les persones
– S’aspira a rebre reconeixement
– Es pot manipular les persones per a confirmar la importància de la tasca que es desenvolupa
– Escassa atenció als aspectes instrumentals de l’activitat
Un indicador de l’estructura familiar
Posición en el hogar según edad. EPA
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
2000
20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 ymás
CF hombre
Esposo
Hijo
CF mujer
Esposa
Hija
La persistència de la figura de la mestressa de casa
Amas de casa según edad. EPA 2001
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
16 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69
Total mujeres
Labores hogar
Classificacions de l’activitat econòmica
Classificació convencional (sexista)
Classificació alternativa (no sexista)
Activa Potencialment activa
Ocupada Ocupada
AturadaAturada: Inclou tots els potencialment actius (incloses les mestresses de casa) que no tenen feina remunerada
Inactiva: Pensionistes, jubilats, discapacitats, mestresses de casa, estudiants, treballadors no remunerats
Inactiva: per factors físics o psíquics
L’impacte dels criteris sobre el càlcul de les taxes d’atur segons l’edat
Edat
ConvencionalAlternatiu (no sexista)
Dones Homes Dones HomesDe 16 a 19 36,5 23,7 84,2 74,4
De 20 a 24 17,8 12,3 48,1 36,5
De 25 a 29 12,9 8,1 29,7 16,7
De 30 a 34 10,9 5,8 31,3 11,3
De 35 a 39 10,2 4,9 34,5 9,6
De 40 a 44 9,9 4,6 36,6 11,0
De 45 a 49 8,4 4,0 39,8 10,9
De 50 a 54 9,5 4,0 50,1 15,6
De 55 a 59 8,3 5,0 63,7 27,5
De 60 a 64 5,5 4,5 79,9 53,4
De 65 a 69 1,8 2,0 96,9 92,4
L’impacte dels criteris sobre el càlcul de les taxes d’atur
• Criteri convencional: la taxa es calcula respecte de les persones actives (que tenen una feina remunerada o la busquen activament). Oculta l’atur femení
• Criteri no sexista: la taxa es calcula respecte de la població potencialmente activa. Es considera que el treball remunerat és un deure de ciutadania com dicta la Constitució
TaxesCriteri
convencionalCriteri alternatiu
(no sexista)
Dones Homes Dones Homes
Ocupació 88,3 93,4 50,6 73,4
Atur 11,5 6,3 49,4 26,6
Població aturada. Alternatives de càlcul
Alternatives de càlcul de l’atur
Dones (A)
Homes (B) (A-B)
Segons població en edat de treballar 65,4 38,3 27,1
Segons criteri anterior al 2000 18,6 8,9 9,7
Segons criteri nou 15,2 7,5 7,7
Font: INE. Encuesta de la Población Activa. Resultados detallados nacionales. IV trimestre de 2001. Espanya. Elaboració pròpia. (Absoluts expressats en milers de persones).
Les cinc cares de l’opressió (Iris Young)
Tipus d’opressió
Característiques Grups sotmesos
Explotació
Control aliè de capacitats, propòsits i guanys
Relacions de classe, també gènere i raça
Marginació
Exili de la vida laboral i la vida útil
Raça, vells, joves, minusvàlids, mares solteres
Indefensió
Subjecte al poder d’altres. Poques oportunitats de desenvolupament
Treballadors no professionals
Imperialis-me cultural
Invisibilitza la perspectiva dels grups oprimits, i estereotipa com "altres“
Dones, gitanos, llatins, gays-lesbianes
Violència Objecte d’atacs: físics, assetjament, intimidació, ridiculització
Gays, lesbianes, gitanos, llatins i dones
Estructura psíquica (I)
• Es refereix a les característiques de la subjectivitat en dos aspectes:
– Manera d’actuar– Orientació del desig
• Es configura en els primers anys de la vida per identificació amb les figures de referència
• En condicions de divisió sexual del treball entre la mare i el pare, la criatura disposa de referents sexistes
• Considerar que en la base de la socialització es troba la identificació implica:
– Les criatures tenen un paper actiu en la constitució de la seva subjectivitat
– Que la superació dels patrons de gènere en la constitució de la subjectivitat és dependent de la superació dels patrons en la generació adulta.
Estructura psíquica (I)
Estructura psíquica (II)
L’estructuració psíquica és incerta. Qualsevol tret de gènere pot estar present en qualsevol persona
Acció
Activitat Passivitat
Desig
Ser desitjada Feminitat
Posseir el que es desitja
Masculinitat
Trets de l’estereotip femení
• Afectuós/a• “Carinyós/a”• Plora sense
avergonyir-se• S’expressa
dolçament• “Coquet/a”• Presumit/da• Preocupat/da pel seu
aspecte físic• Estalviador/da• Curós/a
• Fidel• Molt formal• Comprensiu/va• Disposat/a sacrificar-
se pels altres• Pensa en els altres• Preocupat/da per
mantenir l’harmonia del grup
• Preocupat/da pels que s’han sentit ferits
Trets de l’estereotip masculí
• Lideratge en l’espai• Actua o té fusta de
líder• Brillant• Competitiu/va• Amb forta personalitat• Amb molta “labia”• Amb inventiva• Amb caràcter• Executiu/va• “De món”
• Bo/bona en els negocis
• Actiu/va• Audaç• Aventurer/a• Confiat/da en si
mateix/a• Decidit/da• Emprenedor/a• Intrèpid/a
Els trets autoassignats i els estereotips de gènere
• Quan es demana el grau d’identificació amb els diferents trets de personalitat, per tal de verificar el grau en que els estereotips de gènere es corresponen amb la percepció de la pròpia personalitat s’arriba a la conclusió que no hi ha una correlació significativa entre el sexe i l'estereotip de gènere.
• Per tant el sexisme, manifest en els estereotips, orienta incorrectament la conducta en les interrelacions socials, atès que:– Es suposen diferències en la personalitat que no es
confirmen en la realitat
Identificació amb els estereotips de gènere segons el sexe (García-Mina)
El género según el sexo
0
5
10
15
20
25
30
35
Po
rcen
taje
Mujeres 19,9 30,4 31,4 18,3
Varones 32,4 19,6 14,7 33,3
Masculinidad FeminidadIndiferen-
ciaciónAndroginia
El nivell d’autoestima segons el sexe i el gènere (García-Mina)
Gènere
SexeNivell
d'autoestima
Masculí
Femení
Sense trets de
gènere
Amb trets
masc. i fem.
Dones
Baix 18% 36% 12% 64%
Mitjà 45% 45% 57% 24%
Alt 37% 19% 31% 12%
Homes
Baix 14% 33% 0% 34%
Mitjà 42% 45% 47% 43%
Alt 44% 22% 53% 23%
Comentari
• Els trets de personalitat tipificats com a femenins, són presents en persones amb baixa autoestima
• Els trets de personalitat tipificats com a masculins, són presents en persones amb alta autoestima
• L’autoestima més alta s’observa:– En les dones que combinen trets estereotipats
com a masculins i femenins– En els homes que s’autoidentifiquen amb trets
no estereotipats segons el gènere
Els estereotips de víctima i agressor i la identificació amb els trets
• Els trets de personalitat utilitzats per a construir els estereotips de gènere, es poden utilitzar per a construir estereotips de víctima i agressor.
• Quan es relacionen els estereotips amb les persones s’obtenen els següents resultats (estudiants de secundària):
– Les noies • s'identifiquen amb trets no tipificats com a propis de
víctimes o d’agressors• o amb trets d’agressor
– Els nois• s’identifiquen amb trets tipificats com a propis d’agressor• o no tipificats respecte de l’agressivitat
Estereotips i perfils de personalitat (Izquierdo)
Perfil de personalitat
Noies Nois
N. % N. %
Trets de víctima 23 13,8 18 9,5
Víctima i agressor 12 7,2 18 9,5
Neutre en l’estereotip 36 21,6 29 15,3
Trets d'agressor 42 25,2 76 40,2
Ni víctima ni agressor 53 31,7 46 24,3
N/c 1 0,6 2 1,1
Total 167 100 189 100
Consideracions sobre els estereotips de gènere, l’autoestima i l’agressió
• Darrera els estereotips de masculinitat i d’agressor, predominen trets relatius a l’assertivitat, l’activitat, o l’orientació a la consecució d’objectius
• Darrera els estereotips de feminitat i de víctima, predominen trets relatius la l’orientació cap als altres, per a atendre les seves necessitat o per a rebre reconeixement
• Els trets corresponents a l’estereotip masculí es troben associats a alta autoestima
• Els trets corresponents a l’estereotip femení es troben associats a baixa autoestima
• L’orientació a l’activitat i les conductes assertives poden generar agressions en funció del tipus d’interaccions que es produeixen, atès que l’agressió és el resultat d’una forma particular d’interrelació, més que no pas el tret de certes persones
• La combinació en la mateixa persona de trets femenins i masculins, compensa el potencial de víctima o d’agressor de qualsevol persona
Consideracions sobre els estereotips de gènere, l’autoestima i l’agressió
L’estructuració de gènere
Divisió sexual
Dona Home
Estructu-ració psíquica
Passiva
Actiu orientat a la realització dels seus objectius i per tant a posseir allò que desitja, àdhuc la dona
Receptiva a les necessitats dels altres
Necessitada de reconeixement de la seva vàlua, de ser desitjada
Estructu-ració social
Mestressa de casaCap de família. Guanyador de les garrofes
És la principal responsable de la cura de les persones i de l'atenció a la llar
És el principal responsable de sostenir financerament la família
Quan té una feina remunerada ajuda, té un paper complementari
Quan fa treball domèstic ajuda, té un paper complementari
Divisió sexual del treball
Fonamentalment orientada a la recuperació quotidiana de les energies humanes, cura de nens, malalts i disminuïts
Fonamentalment orientat a la producció i administració de la riquesa, l'organització política i la generació de coneixement científic i tècnic
Comentari
• Es produeix una dissociació entre la cura de la vida y la producció de la riquesa que comporta:
– Infravalorar la importància de les qualitats instrumentals en la cura de les persones
– Infravalorar l’impacte de les activitats instrumentals en la vida humana
Top Related