TERÀPIA ASSISTIDA AMB GOS
Estudi de cas sobre un usuari amb Trastorn
de l’Espectre de l’Autisme.
Laia Niubó Vallverdú
Màster en Psicopedagogia
Tutora del Treball de Final de Màster: Sofia Isus
Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social
Universitat de Lleida
14/09/2015
ÍNDEX
AGRAÏMENTS ...............................................................................................................1
RESUM I ABSTRACT…………..……………………………………………….........2
1. INTRODUCCIÓ ……………………………………………...………......………...3
2. ANTECEDENTS I MARC TEÒRIC ………………………………....…………...5
2.1 I.A.A Intervenció Assistida amb Animals …………………………………5
2.1.1 Conceptualització .............................................................................5
2.1.2 Antecedents històrics .......................................................................6
2.1.3 Concepte actual ................................................................................9
2.1.4 Aplicacions i beneficis ...................................................................10
2.2 Discapacitat ...................................................................................................13
2.3 Discapacitat intel·lectual ...............................................................................15
2.3.1 Aproximació històrica a la concepció de Deficiència Mental .......15
2.3.2 Terminiologia Actual .....................................................................19
2.3.3 Definició de Discapacitat Intel·lectual ...........................................21
2.3.4 Concepte .........................................................................................21
2.3.5 Etiologia .........................................................................................21
2.4 Estudis realitzats amb anterioritat .................................................................22
2.5 Trastorn de l’Espectre de l’Autisme .............................................................24
2.5.1 Concepte .........................................................................................24
2.5.2 Concepte actual ..............................................................................24
2.5.3 Característiques .............................................................................25
2.5.4 Etiologia .........................................................................................27
3. FORMULACIÓ D’UNA PREGUNTA DE RECERCA .......................................28
4. DISSENY D’UNA RECERCA ................................................................................28
4.1 Recollida i anàlisis de dades .........................................................................28
4.1.1 Variables ........................................................................................28
4.1.2 Variables estranyes ........................................................................31
4.1.3 Metodologia general d’un Estudi de Cas .......................................31
4.1.4 Mostra ............................................................................................34
4.1.5 Instruments de recollida de dades ..................................................35
4.1.6 Descripció del lloc físic on s’han dut a terme les sessions ............37
4.1.7 Recursos materials utilitzats ...........................................................38
4.1.8 Recursos humans i canins...............................................................38
4.1.9 Temporització ................................................................................39
4.1.10 Resum del contingut de les activitats ...........................................41
5. INTERPRETACIÓ I ANÀLISIS DELSRESULTATS ........................................58
5.1 Taules de registre ..........................................................................................58
5.2 Interpretació dels resultats ............................................................................65
6. CONCLUSIONS I PROSPECTIVES DE FUTUR .............................................. 71
6.1 Conclusions ...................................................................................................71
6.2 Prospectives i limitacions .............................................................................71
7.REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES..................................................................72
1
Agraïments
Als meus amics canins, que m’han ensenyat el que realment significa: amor
incondicional i lleialtat
A la Meritxell, directora i fundadora de l’Associació d’Acció Social DISCAN, per
deixar-me formar part d’aquest món tan apassionant.
A la meva tutora a la Universitat, per guiar-me i ajudar-me durant el procés de creació
del treball.
A la meva família, perquè sense ells, res d’això hagués estat possible.
2
Resum:
El present Treball de Final de Màster consisteix en la realització d’un Estudi de Cas
simple, l’objectiu del qual és comprovar si la Teràpia Assistida amb Gos (TAG) millora
la qualitat de vida d’un noi amb Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) i Retard
Mental (RM).
Les intervencions s’han dut a terme durant un període de 10 mesos consecutius i els
resultats de l’anàlisi qualitatiu permeten afirmar que aquest usuari obté una millora
significativa en l’àmbit cognitiu, conductual, emocional, físic, i social, millorant el
diagnòstic inicial.
Paraules clau:
Trastorn de l’Espectre de l’Autisme, Teràpia Assistida amb Gos, beneficis, qualitat de
vida.
Abstract:
This project deals with the study of a Simple Case whose aim is to check if Assisted
Therapy with a Dog improves the quality of life of a teenager that suffers Autism
Spectrum Disorder (ASD) and Intellectual Disability (ID).
The procedure has been carried out of ten months and the outcome of the qualitative
analysis lets us claim that this user gets an important improvement as far as the
cognitive, behaviorist, emotional, physical and social areas are concerned. In addition,
his initial diagnosis has also improved.
Key words:
Autism Spectrum Disorder, Assisted Therapy with a Dog, benefits, quality of life.
3
1. INTRODUCCIO
Els animals tenen un efecte terapèutic en persones de totes les edats i beneficien a un
gran nombre de patologies físiques i psíquiques.
Segons Pinilla (2008), està científicament comprovat que el contacte amb els animals
produeix l’estimulació del sistema nerviós central, i més concretament a l’àrea
encarregada de regular les emocions. La caninoteràpia i el contacte amb el gos afavoreix
l’alliberament d’endorfina, o el que és el mateix, l’hormona de la felicitat.
Per altra banda, Melendro (2011) afirma que l’augment de les endorfines a la sang té un
efecte tranquil·litzant i alleuja els dolors i tristeses, desviant l’atenció dels usuaris cap a
altres emocions i produint una sensació de companyia i solidaritat. Aquesta, facilita la
socialització i la relació amb les altres persones i aconsegueix per mitjà de l’activitat
física i mental augmentar l’autoestima.
Així doncs, en Caninoteràpia el gos acompanya al terapeuta i potencia el seu treball
fent-lo més efectiu. L’animal s’utilitza com un recurs més per estimular el sistema
nerviós central del pacient.
Existeixen diferents modalitats de zooteràpia, però les més utilitzades són: Hipoteràpia,
Delfinoteràpia i Caninoteràpia. I el present treball es centrarà concretament en aquesta
última modalitat.
Vistos els resultats d’un gran nombre d’estudis que s’han dut a terme en els últims anys
m’he sentit motivada a investigar i aprofundir en aquest tema tant interessant a la
vegada que desconegut per a molts. Per aquest motiu, i gràcies a l’accés que he tingut
aquest últim any al món de les Teràpia Assistides amb Animals (TAA) a partir de les
pràctiques del Màster de Psicopedagogia, he decidit investigar els beneficis que té la
Teràpia Assistida amb Gossos (TAG) en un noi amb Trastorn de l’Espectre de
l’Autisme (TEA).
Aventurar-me a realitzar aquestes pràctiques a l’Associació d’Acció Social DISCAN,
situada a la ciutat de Barcelona, m’ha permès viure de primera mà l’emocionant feina
del tècnic / terapeuta i del gos que l’acompanya en totes les sessions. A més a més, en el
present treball s’estudiarà un cas real amb un usuari de 15 anys amb TEA, amb el qual
4
he estat treballant conjuntament amb la Meritxell, mestra d’Educació Especial,
Instructora de gossos d’assistència, especialitzada amb teràpia amb gossos i directora de
l’Associació.
Els recursos i les eines que m’han estat proporcionades i he anat adquirint al llarg de la
meva formació com a mestra d’Educació Primària i posteriorment en el màster de
Psicopedagogia m’han fet més fàcil la tasca que realitzava com a tècnic en totes les
sessions de teràpia. A més a més durant l’estància a Barcelona he realitzat el curs
d’Intervenció Assistida amb Animals. Aquest curs té com a objectiu donar a conèixer
els beneficis, les aplicacions i la tipologia dels programes d’intervenció assistida amb
gossos, des de la seva preparació fins al seu desenvolupament i avaluació.
Així doncs, fruit dels meus interessos i motivacions tant personals com professionals he
escollit fer un Estudi de Cas que em permetrà conèixer de forma directa les millores que
proporciona la TAG en un nen que presenta aquest tipus de discapacitat.
Aquest estudi estarà dividit en una part teòrica on parlaré dels antecedents i generalitats
sobre les teràpies amb animals i la seva evolució al llarg dels anys i una part pràctica on
desenvoluparé les diferents intervencions amb el nen, i on es podrà veure la significativa
evolució del cas.
Una de les opcions terapèutiques que ha estat de gran rellevància durant els últims
temps en el tractament del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme és la Teràpia Assistida
amb Gossos.
Tot i que fins al moment l’evidència científica dels efectes de les intervencions amb
gossos no ha estat concloent, la companyia d’un animal està essent utilitzada en un gran
nombre de subjectes, des de nens fins a l’edat adulta, els quals es beneficien d’un
especial suport emocional. A més a més, existeixen evidències que la relació amb un
animal està associada amb efectes positius en la salut de les persones. La companyia
d’un animal aporta l’habilitat per connectar-se amb el món exterior i millorar la
comunicació.
La present investigació, té per objectiu conèixer els beneficis que aporta la Teràpia amb
Gos en la qualitat de vida d’un noi amb TEA.
5
Abans d’acabar aquest apartat introductori, trobo necessari esmentar certs aspectes que
cal tenir en compte durant la lectura d’aquest document. En primer lloc, he de dir que
disposo d’autorització per adjuntar imatges i referències personals sobre el subjecte del
cas, que faciliten l’enteniment de les explicacions i reflexions que s’exposen; no obstant
això, he decidit no revelar el seu nom en cap moment.
2. ANTECEDENTS / MARC TEÒRIC
2.1 I.A.A. (Intervenció Assistida amb Animals)
2.1.1 Conceptualització
Les IAA són el que coneixem per Intervencions Assistides amb Animals, és a dir, un
programa terapèutic o educatiu dirigit a aconseguir un o més objectius amb un usuari o
grup d’usuaris.
Aquestes intervencions han d’estar dirigides i conduïdes per un professional o grup de
professionals que prèviament s’han marcat uns objectius a assolir.
Dins la IAA podem diferenciar dos tipus d’intervencions: Les EAA i les TAA.
L’EAA és el que entenem per Educació Assistida amb Animals. En aquesta
intervenció els professionals es plantegen uns objectius educatius i curriculars a
aconseguir amb l’usuari o grup d’usuaris. Aquest programa educatiu es duu a
terme i és avaluat pels mateixos experts de l’educació que hi estiguin implicats.
La TAA és la Teràpia Assistida amb Animals. En aquest tipus d’intervenció es
plantegen uns objectius terapèutics per als usuaris. Aquest programa terapèutic
està dissenyat, guiat i avaluat pels professionals terapeutes que estiguin implicats
(psicòlegs, fisioterapeutes, terapeutes, etc.)
A més a més de les intervencions assistides amb animals trobem altres activitats o
programes on s’utilitza els animals com a mediadors o guies per aconseguir una
finalitat.
Trobem les AAA, les Activitats Assistides amb Animals. Aquestes activitats
tenen una finalitat lúdica i no pretenen aconseguir resultats terapèutics ni
6
educatius. El principal objectiu que es proposen els professionals és: millorar la
qualitat de vida dels usuaris amb el suport dels animals. Aquestes activitats
poden ser puntuals, no és necessari que segueixin una programació i no s’han
d’avaluar.
En segon lloc podem parlar del PAR, conegut com a Programa amb Animals
Residents. Aquest programa consisteix en introduir un animal en un centre en
concret on viuen persones (residències de la tercera edat, centres penitenciaris,
fundacions, CRAE’s, etc.) amb la única finalitat de motivar o cuidar a l’animal.
Cal dir que en aquest tipus d’intervencions no hi ha una programació ni uns
objectius proposats.
Per acabar cal fer referència al que coneixem per DAA, el Diagnòstic Assistit
amb Animals. El principal objectiu d’aquest programa és aconseguir algun
diagnòstic diferencial d’algun cas complicat en persones a través de la
intervenció d’un animal. Aquest programa està planificat i avaluat per
professionals de l’àmbit de la medicina (pediatres, psiquiatres, etc.) La durada
d’aquests programes pot ser variable.
2.1.2 Antecedents històrics
Històricament els animals han format part de la vida social i sempre s’ha destacat
l’estreta relació entre l’animal i l’humà.
El tema de les teràpies assistides amb animals en si, i tal com les coneixem en
l’actualitat, és molt nou i moltes persones encara desconeixen aquest concepte. No
obstant això, ja fa molts anys que s’estan utilitzant animals amb l’objectiu de millorar el
benestar i la salut dels humans. Posant per exemple els grecs, que utilitzaven els cavalls
per realitzar passejos i millorar l’autoestima de persones que patien malalties incurables.
Durant el segle XVII el cavall va ser un element imprescindible per teràpies de
rehabilitació de persones amb greus discapacitats. A finals d’aquest segle, més
concretament al 1669, el filòsof anglès John Locke va defensar que els animals
realitzaven una funció socialitzadora molt important. A partir d’aquest moment van
començar a aparèixer teories sobre la influència dels animals en la millora de les
persones amb malalties mentals.
7
Un dels primers exemples sobre la utilització dels animals en benefici de la salut física
o psíquica de l’esser humà va ser al segle IX a Bèlgica, on alguns malalts durant la seva
convalescència a l’hospital se’ls va encarregar que tinguessin cura d’uns ocells.
Un altre moment clau va ser l’any 1792, a Anglaterra, quan es va fundar el York
Retrear, un centre per a malalts mentals en el qual, molt al contrari de les tendències de
l’època, es tractava als pacients amb estima i afecte, fent-los viure en espais oberts amb
contacte amb la natura i on havien de tenir cura d’uns quants animals. El pioner va ser
William Tuke, que va introduir els conills com a animals per ajudar als malalts a
fomentar valors humans i aprendre a auto controlar-se a través de reforç positiu.
Un segle més tard, al 1867, es va obrir a Alemanya la reconeguda clínica Bethel, en la
que encara en l’actualitat es tracten milers de casos amb animals com a suport en les
teràpies. Els animals en aquest cas, eren animals de granja i companyia, i especialment
aplicats pel tractament de persones amb epilèpsia.
Després de la Segona Guerra Mundial al segle XX, a Europa i als EE.UU. a nivell
social es va despertar un gran interès per la relació entre home-animal amb finalitats
terapèutiques. Es van realitzar intervencions amb cavalls, els quals ajudaven a ferits i
mutilats i també amb gossos i animals de granja com a suport de tractament psiquiàtric.
Aquestes experiències es van dur a terme a l’hospital de les Forces Aèries
Estatunidenques a Pawling.
Al 1948 el Dr. Samuel B. Ross va fundar la Green ChimneysChildren’s Services, una
residència que acollia centenars d’infants i adolescents que compartien l’estudi amb la
relació amb l’entorn rural i els animals de granja i de companyia. La idea era convertir-
la en una escola on els alumnes compartissin l’estudi amb les activitats de granja i
aconseguir plaer i aprenentatge alhora, però finalment es va convertir en un centre de
tractament per a nens amb patologies emocionals i del comportament.
Cal destacar que totes aquestes experiències es van realitzar d’una manera empírica,
sense una exigència estricta en quant a resultats i acceptant la premissa que “el contacte
amb els animals era beneficiosa per a les persones amb ceretes alteracions o deficiències
psíquiques”.
Els primers treballs científics publicats no van arribar fins la meitat del segle XX
(1960), en aquell moment es va començar a investigar a realitzar projectes sobre la
8
influència dels animals de companyia en la salut humana, així com els beneficis
orgànics.
Més concretament al 1953, va ser Boris M. Levinson qui de manera fortuïta i gràcies al
seu gos Jingles, va adonar-se que els animals de companyia eren capaços de
proporcionar una gran ajuda a les teràpies. Levinson va observar que els animals de
companyia, sense ser directament terapèutics, només amb la seva presència, ajudaven a
que les pacients augmentessin el seu nivell d’expressió, a diferència de si estaven sols
amb el psiquiatre.
Levinson va basar la seva teoria amb el conegut postulat de psicologia que diu que “el
millor medi de comunicació pel nen és el joc”, i va introduir el gos com a element lúdic
a la seva consulta. Més endavant, va ampliar les seves experiències a altres etapes de la
vida.
En els seus treballs va citar els efectes beneficiosos que oferia la presència dels animals
sobre l’atenuació de traumes emocionals, la regulació de les emocions i el
desenvolupament d’una bona salut mental.
Levinson va resumir els seus treballs en diverses obres que avui dia són de referència en
aquest camp: The dog as a co-therapist (1962) i Pets andHumanDevelopment (1972).
Ell mateix descrivia els animals de companyia com a “objectes transicionals” per tal que
els pacients establissin una relació primerament amb l’animal, després amb el terapeuta
i finalment amb la resta de la societat. Ell afirmava el següent “Els animals no són
medicaments, no són la teràpia en si mateixos, sinó que actuen de co-terapeutes”
Al 1966 ErlingStordahl, músic grec, va fundar el Centre Beitostolen, a Noruega. El seu
objectiu era el tractament de les persones invidents i amb discapacitats físiques. Les
intervencions es van realitzar amb gossos i cavalls amb l’objectiu d’animar als pacients
a fer exercici per tal de poder dur una vida més normalitzada. Uns anys més tard,
concretament l’any 1975 dos psiquiatres americans, Samuel i Elisabeth Corson, que
treballaven en un centre per adolescents van decidir provar la teoria de Levinson i
utilitzar-la com a teràpia (TAA). Els resultats van ser molt positius, ja que els
adolescents amb trastorns van augmentar el seu nivell comunicatiu i la seva autoestima i
independència.
9
En aquesta mateixa època es van iniciar més projectes a Canada i a França. En aquest
últim país, el veterinari AngeCondoret (1973), havent observat la riquesa de les
interaccions dels animals amb els nens de la seva pròpia experiència clínica, i després
d’una estància a EE.UU. amb Levinson, va iniciar diverses experiències a França amb
Teràpies Assistides amb Animals, de gran valor i reconeixement científic.
El 1977 es va crear la I.H.A.I.A.O. (International Human –Animal
InteractionOranitzation) que engloba a un gran nombre d’associacions de diferents
països, les quals tenen un objectiu comú: l’estudi de les relacions entre l’home i els
animals. Des d’aleshores, cada tres anys se celebren conferències internacionals sobre la
interacció home-animal i on es presenten els resultats de les últimes experiències dutes a
terme sobre les Teràpies Assistides amb Animals.
Les TAA han anat adquirint importància. A Espanya les primeres investigacions i el
desenvolupament d’aquestes TAA es van poder dur a terme amb el suport de la
fundació Affinity. Fundació que ha tutelat diversos programes i ha publicat algunes
obres sobre la TAA.
2.1.3 Concepte actual
Abans de començar a parlar del concepte i de tot el que implica, seria interessant definir
el concepte “Teràpia assistida amb animals”. Primerament, doncs definirem el concepte
de “teràpia”. La paraula teràpia té el seu origen en la paraula grega “therapeia” i està
associada a la part de la medicina i es defineix com a tractament o assistència. A nivell
mèdic podem dir que la teràpia es basa en la utilització de tots els medis que possibiliten
la curació o la pal·liació de les malalties i els símptomes que la dolència provoca.
La paraula “assistida” fa referència als mitjans que s’utilitzen per tal de realitzar aquesta
activitat terapèutica.
Actualment s’entén per teràpia assistida amb animals com:
- “modalitat de tractament terapèutic en que un animal compleix determinats
criteris forma part del procés. Aquesta teràpia està dirigida per un o més
professionals de la salut, que marca els objectius específics del tractament. El
seu propòsit és el de fonamentar la millora en el funcionament físic, social,
emocional i cognitiu dels éssers humans. Es pot realitzar en una àmplia gamma
10
de contextos i pot dur-se a terme en grup o de manera individual. El procés ha de
ser documentat i avaluat per un professional” (Tucker, 2004).
- Intervenció dirigida a un objectiu en la que un animal que reuneix els criteris
específics, participa com a part integral del procés de tractament. Aquesta
teràpia és dirigida per un proveïdor de serveis de la salut, que treballa en l’àmbit
de la seva professió i està dissenyada per promoure la millora en el
funcionament físic, social, emocional i/o cognitiu humà. Aquest procés ha
d’estar documentat i avaluat” (Delta Society)
Existeixen moltes definicions però aquestes dues considero que són les que millor
defineixen el concepte de teràpia assistida amb animals. Cal destacar que en ambdues
definicions es ressalta el tema de l’avaluació i documentació com a aspecte rellevant a
tenir en compte. Així doncs, és importantíssim que es duguin a terme, ja que si no fos
així no podríem considerar-ho teràpia.
Persones que intervenen en les IAA:
Usuari o grup d’usuaris: persona o persones a qui va dirigida la intervenció;
poden presentar dificultats, trastorns, malalties o discapacitats.
Terapeuta: professional que està format en un determinat àmbit per tal de poder
treballar i assistir a l’usuari. Aquests poden ser metges, psiquiatres, educadors,
mestres, etc.
Tècnic: professional que prepara a l’animal per a poder participar en les
intervencions. A més a més també participa en les sessions i realitza les
activitats gestionant i regulant el temps, l’espai, les activitats,etc.
Context: espai o lloc on es duu a terme la intervenció.
Cal dir, però, que moltes vegades, el terapeuta i el tècnic formen una sola persona i no
existeixen dues figures sinó una.
2.1.4 Aplicacions i beneficis
Podem diferenciar dos tipus d’aplicacions diferents:
1- Els programes o intervencions d’estimulació: són aquelles intervencions que van
dirigides a l’àmbit de la geriatria, psicogeriatria, discapacitat física i psíquica.
11
L’animal prèviament ensinistrat s’utilitza coma vehicle de la interacció per
treballar aspectes emocionals, psicomotrius, cognitius i de comunicació. Tot
supervisat i guiat pel tècnic o terapeuta.
2- Els programes o intervencions relacionals: són les intervencions on l’animal ha
estat prèviament seleccionat per tal de treballar aspectes de conducta a través
d’un rol actiu de l’usuari i l’animal. Sobretot en sectors en els quals l’usuari és
qui s’apropa a l’animal. En tècnic és qui dóna les pautes i normes bàsiques per
interactuar.
Els àmbits o grups que es poden veure beneficiats per aquestes teràpies són els
següents:
Persones amb discapacitat:
o Discapacitat sensorial i de la comunicació
o Discapacitat motriu
o Discapacitat mental o cognitiva
o Discapacitats múltiples o plurideficiències
Trastorns psicopatològics: ens referim a tots els trastorns patològics o
psicològics que afecten a la persona, des dels trastorns generalitzats del
desenvolupament, trastorns de la son, trastorns de la personalitat o trastorns
psicòtics, entre altres.
Exclusió social: persones que per motius diversos han perdut la possibilitat de
participar o integrar-se en la societat en un o diversos àmbits (econòmic, social –
relacional o polític-legal)
o Inserció i reinserció social: població reclusa, dones i menors maltractats,
menors tutelats, persones hospitalitzades i persones amb tractament
d’addiccions.
o Tercera edat: persones grans o ancianes. Es centren en centres geriàtrics
o residències, centres de dia, etc.
Els grups anteriorment esmentats són els que es poden beneficiar d’una intervenció
assistida amb animals, tot i així, qualsevol persona pot beneficiar-se de les intervencions
12
o teràpies assistides amb animals, ja que qualsevol persona en algun moment de la seva
vida pot presentar necessitats específiques o especials.
Per acabar, vull esmentar els beneficis que pot oferir una IAA. Com sabem, al llarg de
la història, la natura i els animals en especial, han representat per la humanitat un paper
d’objectes transicionals que fan d’intermediaris entre els usuaris i la societat. L’interès
per les IAA s’ha incrementat gràcies als estudis que recolzen els beneficis que aquestes
tenen per a la salut. (Braun et al. 2009; Edenburg i Lith 2011). Són diverses les
revisions que indiquen la influència en la pertinença d’animals de companyia que
presenten una ràtio de supervivència superior havent patit un infart de miocardi, un ús
significativament menor dels serveis mèdics generals, una reducció del risc d’asma i de
rinitis al·lèrgiques en nens exposats a al·lèrgens durant el primer any de vida, menor
risc a patir malalties cardiovasculars i benestar físic i psíquic incrementats en comunitat
d’ancians(Edenburg i Lith 2011).. Hi ha molts avantatges en incorporar animals al
procés terapèutic o educacional, que s’estenen des del pacient, a l’animal i fins i tot al
terapeuta o tècnic humà. La IAA és una experiència multi sensorial per a l’usuari
resultant de la presència animal, el qual afegeix estímuls cinètics, auditius, visuals i
olfactori als a l’ambient (Chandler 2011). Per tant, els beneficis poden ser múltiples i
poden englobar diversos camps:
Beneficis fisiològics: inclou tots aquells beneficis que afecten a l’àmbit físic de
la persona.
o Àrea motora: millores en la coordinació, l’equilibri, la musculatura, la
postura i en l’àrea sensori-motora
o Àrea mèdica: es pot produir una estimulació del sistema respiratori i
control d’aquest, millora en el sistema circulatori i peristalsis.
Beneficis cognitius: els beneficis en aquesta àrea es poden produir en la
capacitat d’atenció, concentració i memòria. També en l’articulació de les
paraules, millores en la coordinació oculo-manual, la capacitat de seqüenciació i
planificació, l’estructuració del temps i l’espai, etc.
Beneficis socials i relacionals: facilita la interacció social, ajuda a millorar la
conducta, a no aïllar-se del món i també al desenvolupament del respecte vers
els animals i les persones.
13
Beneficis emocionals: ajuda a millorar l’autoestima, la confiança en un mateix i
en els altres, millora l’estat d’ànim, l’autocontrol, ajuda a disminuir l’ansietat,
etc.
Segons Kruger i Serpell (2004):
- Els animals posseeixen qualitats intrínseques amb les quals s’inicia o facilita el
procés terapèutic.
- L’ús de l’animal com a instrument viu amb el que s’aconsegueix canvis de
comportament derivats d’una preparació de l’animal per dur a terme aquesta
activitat.
2.2 DISCAPACITAT
És interessant veure les diferents definicions que fan els autors sobre la discapacitat.
Però abans d’això hem de veure la definició que la OMS (Organització Mundial de la
Salut) fa sobre la deficiència:
Deficiencia se definí como cualquier pérdida o anormalidad de una estructura o
función psicológica, fisiológica o anatómica. Las deficiencias representan trastornos de
carácter orgánico. Se caracteriza por déficit, pérdidas o anomalías que pueden ser
permanentes o temporales y representa la exteriorización de un estado patológico que
puede afectar a cualquier miembro, órgano, tejido o estructura del cuerpo incluido los
sistemas de la función mental (OMS, 2011).
Vista la definició de deficiència ens centrarem en la que més ens interessa, que és la de
discapacitat:
Toda restricción o ausencia debida a una deficiencia de la capacidad de realizar una
actividad de la forma o dentro del margen que se considera normal para un ser
humano. Se trataría de la objetivación de una limitación funcional en las actividades
cotidianas. Se caracteriza por excesos o defectos en la relación con la conducta o
actividad, que, normalmente, se espera y pueden ser temporales o permanentes,
reversibles o irreversibles, progresivos o regresivos (OMS, 2011).
14
Tenint en compte aquestes dues definicions adjunto un esquema per poder fer més
visual la definició i més explicativa. Aquest esquema el va elaborar la OMS
conjuntament amb el CIDDM (Classificació Internacional de Deficiència, Discapacitat i
Minusvalia), l’any 1980.
Com ja sabem, tota discapacitat té el seu origen en una o diverses deficiències
funcionals o estructurals d’algun dels òrgans corporals. Tenint en compte això, la OMS
i el CIF (Classificació Internacional del Funcionament, la Discapacitat i la Salut), s’ha
pogut elaborar una classificació de les discapacitats:
- Discapacitat física: Es considera que una persona té discapacitat física quan
pateix anomalies orgàniques en l’aparell locomotor o a les extremitats: cap,
columna vertebral, extremitats superiors i inferiors. També s’inclouran les
deficiències del sistema nerviós, referides a la paràlisi de les extremitats
superiors i inferiors, paraplegies i tetraplegies i als trastorns de coordinació de
moviments, entre altres. Un últim subconjunt recollit en la categoria de
discapacitats físiques és el referit a les alteracions viscerals, és a dir, als aparells
respiratori, cardiovascular, digestiu, genitourinari, sistema endocrí-metabòlic i
immunitari.
- Discapacitat mental: Aquest tipus de discapacitat inclou l’espectre del retard
mental en tres graus distints: sever, moderat i lleu, a més del retard maduratiu,
les demències i altres trastorns mentals. Dins d’aquests últims s’inclouen les
esquizofrènies, els trastorns psicòtics, somàtics i de la personalitat, entre
d’altres.
- Discapacitat sensorial: La discapacitat sensorial inclou a les persones amb
deficiències visuals, auditives i del llenguatge.
Situació
exterioritzada
Malaltia o
trastorn Deficiència Discapacitat Minusvalia
Situació
intrínseca
Situació
Socialitzada
Situació
objectivada
15
Vista l’anterior classificació passarem a centrar-nos en la discapacitat mental i més
concretament en la discapacitat intel·lectual.
2.3 DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL
2.3.1 Aproximació històrica a la concepció de Deficiència Mental:
La deficiència mental és la categoria diagnòstica que ha canviat al llarg de la història i
presenta diferències segons la cultura.
La concepció de la societat respecte a les persones amb retard mental és fruit d’una
evolució lenta i progressiva i de la contribució de diverses disciplines: la pedagogia, la
medicina i la sociologia.
Conèixer els diferents moments de l’evolució del concepte i la posició que adopta la
societat ens ajudarà a comprendre millor les tendències actuals i a donar sentit a algunes
de les opcions i pràctiques que avui dia s’utilitzen en l’educació de les persones amb
retard mental.
A continuació anirem veient les diferents etapes en l’evolució del concepte.
El tracte que han rebut de la societat les persones amb deficiència mental ha anat variant
segons les diferents cultures i moments històrics. Fins al darrer segle la seva
consideració ha estat molt pejorativa, en alguns moments i cultures fins i tot no es
reconeixia la seva condició humana.
A l’edat mitjana, les persones amb deficiències eren considerades com a persones
endimoniades i se les matava perquè se les considerava un càstig diví.
Més endavant, l’any 1324, va aparèixer el primer document (KING’s ACT) que
identifica les persones deficients com aquelles que no són capaces de fer les seves
coses. També apareix la diferència entre boig i tonto.
No és fins a mitjans del segle XIX que a Europa neix un cert interès i reconeixement per
aquestes persones. S’inicia l’etapa anomenada “Origen dels serveis”. En aquesta etapa
trobem contribucions importants a la pedagogia com per exemple:
16
- Itard amb el cas del “nen salvatge”: Itard va treballar durant cinc anys amb
Victor, un nen que es va trobar en un bosc de l’Aveyron, a França el 1799.
Desprès d’aquests cinc anys de treball intens va abandonar pensant que havia
fracassat, ja que no va aconseguir que el nen fos “normal”. Més tard l’Acadèmia
Francesa de les Ciències va reconèixer el que havia aconseguir i va demanar a
Itard que publiqués un informe del seu treball per ajudar a crear nous mètodes de
treball.
El seu treball va ser un clàssic de la pedagogia: Mémoiresur les
premiersdéveloppements de Victor de l’Aveyron(1801).
- També van ser importants les contribucions del metge nord-americà S.G. Howe,
primer amb nens cecs i sord-muts i després amb infants “idiotes o dèbils
mentals”. Howe al 1848 en un informe a la cambra de representants de
Massachussetts va aconseguir que es reconegués el dret de tots els ciutadants a
una participació en l’educació, tenint en compte que suposaria un gran benefici
crear una escola per a aquestes persones. Va aconseguir que la societat
entengués les necessitats d’aquestes persones.
Així doncs, en aquesta etapa es reconeix a les persones amb discapacitat intel·lectual
com un grup singular que requereix una atenció i educació.
Aquest interès dóna pas, a partir de l’any 1880 (segona meitat del segle XIX) a una
obsessió per protegir aquestes persones de la societat. Es comencen a crear asils i
creixen les idees fomentades amb la caritat i la pietat. Aquesta nova etapa s’anomena
“Beneficio asistencial”.
Al nostre país aquesta etapa s’allarga fins a final de la dècada dels quaranta. Es
caracteritza per l’aïllament de les persones amb retard mental que són internades en
asils on reben un tractament assistencial.
El terme “escola” va desaparèixer i va passar a ser substituït per la paraula “asil”.
17
Aquesta etapa ha tingut repercussions en el futur de les persones amb discapacitat
mental i en la configuració de serveis amb caràcter institucionalitzat, apartats de la
família i de l’entorn habitual de la persona amb retard mental.
Es creia fermament que la persona amb discapacitat intel·lectual era una amenaça per a
ella mateixa i per la societat. En un moment de gran interès per la genètica es
considerava que les persones amb retard mental engendrarien noves vides amb
discapacitat. Fruit d’aquesta idea sorgeix un gran debat entorn a la necessitat de procedir
a tècniques d’esterilització d’aquestes persones.
A mesura que va avançant la medicina i psicologia es passa a donar resposta a la
necessitat d’aquestes persones més enllà de la pròpiament assistencial.
Comencen a aparèixer diferents professionals en les institucions: metges, especialistes,
rehabilitadors, etc. És quan apareix l’etapa “Rehabilitadora terapèutica”. Aquesta
apareix al segle XX, aproximadament a la dècada dels cinquanta-seixanta i
començaments dels setanta.
Aquesta etapa s’entén com l’ús del model clínic i predomini de l’especialització.
Progressivament s’anaven incorporant professionals de la medicina a les institucions,
els quals no només entenien de medicina, sinó que els influenciava una vocació
pedagògica important. Aleshores no es basaven en el dèficit únicament, i es van
començar a realitzar classificacions i a etiquetar als subjectes mitjançant tests.
Durant aquests anys la sensibilització de la societat per la necessitat d’atendre
correctament a les persones amb discapacitat intel·lectual va anar creixent i va donar
pas a la creació de nombrosos centres d’educació especial amb equipaments
especialitzats.
Destacar també que l’ús de model mèdic i l’especialització són encara vigents en el
moment actual tant pel que fa al diagnòstic com per la posterior orientació dels
tractaments.
L’última etapa abans d’arribar a l’actualitat és la Educativa, aquesta etapa es
caracteritza pel principi de normalització i per la prevalença del model educatiu. Al
nostre país l’inici d’aquesta etapa es troba a partir dels anys setanta. Es caracteritza per
18
la integració del procés rehabilitador dins del procés educatiu. Els alumnes que
necessitessin aquest servei, d’acord amb els objectius establerts pel currículum escolar,
podien gaudir-ne i així afavorir el seu desenvolupament harmònic i global.
Un moment important el constitueix la Llei danesa sobre la deficiència mental de 1959
on s’exposa la voluntat de “crear per als discapacitats mentals una existència tant
propera a les condicions normals de vida com sigui possible”; també assenyalar com a
fita important l’adopció per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1971 de la
Declaració dels Drets Generals i Especials dels Retardats Mentals.
El principi de normalització introdueix la integració escolar i proposa un concepte
d’educació basat en els suports i no en el dèficit. L’escola ha de ser capaç de donar
resposta a les diferències individuals i proporcionar els suports que el nen amb
necessitats educatives especials necessita per al seu desenvolupament. Aquest principi
es veu plasmat quan es crea la LOGSE (Llei Orgànica General del Sistema Educatiu)
que es basa en quatre principis:
La importància dels factors ambientals: el nen neix amb unes possibilitats
però per tal que es desenvolupin correctament les capacitats o habilitats és
necessari que l’ambient aporti les condicions necessàries per fer-ho possible.
Orientació comunitària: Les persones amb retard mental han d’adquirir uns
coneixements que els permetin desenvolupar-se dins la seva comunitat.
Reversibilitat: els dèficits poden ser eliminats o compensats.
Integració: elegir quin tipus d’intervenció educativa és necessària i dur-la a
terme en:
o Centre ordinari
o Centre d’educació especial
També es van classificar les necessitats educatives especials en dos grups:
Transitòries
Permanents
19
2.3.2 Terminologia actual:
L’any 2002 l’AAMR (Associació Americana de Retard Mental) va sotmetre a votació el
terme “retard mental” amb l’objectiu de canviar-lo pel de “discapacitat intel·lectual”. El
nom “retard” ja va ser substituït l’any 1987 pel de “deficiència mental”, i anteriorment
l’associació havia adoptat altres termes com “dèbils mentals i idiotes” (1876) o “dèbils
mentals” (1906).
Una de les raons de la proposta de canvi en la terminologia emprada ve provocada per la
incomoditat que suposa el terme “retard mental” per a les persones afectades i
l’amenaça que representa pel seu autoconcepte. No obstant això, el gener de l’any 2003
es va fer públic el resultat de la votació i per majoria es va decidir conservar el terme
“retard mental”.
Tot i les discrepàncies que hi pot haver a l’hora d’utilitzar un terme o un altre, el que si
que és important destacar és que en l’actualitat es disposa d’importants avenços en la
genètica, en la neurociència i en la psicologia del desenvolupament. A més a més, a
nivell internacional sembla clara la progressiva sensibilització i reconeixement del dret
de les persones amb discapacitat intel·lectual a la participació social i a una vida de
qualitat, tant a l’escola com en la societat.
Ara passarem a centrar-nos plenament en la definició de “discapacitat intel·lectual” per
saber com s’entén avui dia aquest terme.
2.3.3 Definició de Discapacitat Intel·lectual
Per definir discapacitat intel·lectual ens centrarem en tres definicions que considero
importants i rellevants.
Començant per la que ens proporciona la OMS (Organització Mundial de la Salut), que
ens diu el següent:
“individuos con un intelecto inferior a la media, que se manifiesta en el curso del
desarrollo y se asocia a una clara alteración de la conducta adaptativa” (OMS 1968)
Tenint en compte aquesta definició, crec oportú veure la definició que fa el DSM-IV
sobre la discapacitat intel·lectual:
20
“La discapacidad intelectual (DI) se considera la vía final común de varios procesos
patológicos que afectan al funcionamiento del Sistema Nervioso Central” (DSM-IV)
Com ja sabem, el DSM-IV és el manual més utilitzat per diagnosticar a les persones
amb alguna discapacitat o trastorn i, per tant, totes les persones que fins al moment han
estat diagnosticades de Discapacitat intel·lectual han estat basades en aquesta definició.
Destacar que, actualment encara està en vigor el DSM-IV aquí a Espanya però que ja ha
sortit la nova versió del DSM-V als Estats Units, la qual està en procés de revisió.
Per finalitzar aquest apartat voldria introduir una definició més actualitzada i que ha fet
la AAMR (American Association of Mental Retardation) que l’any 1992 es referia al
terme de retard mental com:
“aquell funcionament intel·lectual inferior a la mitjana que consisteix en tenir dos o
més àrees adaptatives afectades”.
I l’any 2002 l’AAMR va tornar a definir el terme “retard mental” com:
“ El retard mental és la discapacitat que es caracteritza per limitacions significatives
tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa expressada en les
habilitats conceptuals, socials i pràctiques. Aquesta discapacitat s’origina abans dels
18 anys”.
Per entendre millor aquesta definició m’agradaria definir dos conceptes importants, el
primer és el de funcionament intel·lectual.
Quan parlem de funcionament intel·lectual fa referència al nivell d’intel·ligència
inferior a la mitjana. Howard Gardner, psicòleg americà, proposa la possibilitat de tenir
en compte l’existència d’una estructura múltiple amb sistemes cerebrals semi-autònoms,
però que a la vegada poden interactuar entre ells.
En quant a l’ús d’un quocient intel·lectual, per tal que es pugui parlar de discapacitat
intel·lectual, aquest ha d’estar per sota de 70 i ha d’estar vinculat a dificultats o
problemes adaptatius.
Normalment, una discapacitat intel·lectual es detecta en edats primerenques.
Un altre concepte que definiré és el de habilitat adaptativa o conducta adaptativa.
21
Una activitat adaptativa o conducta adaptativa fa referència a l’eficàcia de les persones
per adaptar-se i satisfer les exigències del medi on es troba. Aquestes habilitats han
d’estar relacionades o lligades a l’edat de la persona, de tal manera que l’absència
d’elles suposa un handicap.
Tenint en compte aquestes definicions ja podem introduir-nos amb més profunditat en
el concepte de discapacitat mental com a tal.
2.3.4 Concepte
Una persona presenta una discapacitat intel·lectual quan:
Presenta un quocient intel·lectual (QI) inferior a la mitjana (és a dir, inferior a
70)
L’inici és abans dels 18 anys d’edat
Existeixen limitacions en dos o més àrees adaptatives.
Les àrees adaptatives són:
- Comunicació
- Cura d’un mateix
- Habilitats socials i interpersonals
- Ús dels recursos de la comunitat
- Autocontrol
- Habilitats acadèmiques funcionals
- Treball, oci, salut i seguretat
2.3.5 Etiologia
La discapacitat intel·lectual constitueix un fenomen complex en el qual es fa difícil
simplificar les causes, degut en molts casos a més d’un factor.
Encara que podem trobar diferents classificacions segons els autors, utilitzarem un
model de classificació diferenciant entre factors orgànics i/o factors ambientals.
22
Ens referim a factors orgànics a tot allò que afecta directament al fetus o bebè i pertany
als òrgans del cos humà.
I parlem de factors ambientals quan ens referim a tots els aspectes externs que poden
afectar a l’infant durant el creixement.
2.4 ESTUDIS REALITZATS AMB ANTERIORITAT
La hipòtesis de la biofilia va ser proposada per Wilson i Kellert l’any 1997. En aquesta
hipòtesis ell afirmava que existeix una connexió genèticament basada en la necessitat de
l’ésser humà d’associar-se amb altres organismes vius. Així doncs, molts estudis van
evidenciar que un mínim contacte amb la natura millora la salut i redueix la freqüència
de malalties.
Per exemple Katcher, Friedmann, Beck i Lynch van afirmar, a través de l’anàlisi de
diversos estudis, que l’experiència amb animals aporta efectes molt positius en persones
que tenen desordres orgànics o mentals.
Molts estudis clínics demostren que quan un animal entra en la vida d’una persona amb
algun tipus de demència, els pacients somriuen molt més i es tornen molt més
comunicatius. Altres estudis també han demostrat que els usuaris amb TEA obtenen
millores quan tenen una relació directa amb el gos, mostrant evidències reals de
l’augment de la concentració, interacció social i emocions positives.
La introducció d’animals, especialment de gossos, dins les sessions de teràpia ha tingut
un ressò important en els últims anys. En un estudi en el que els animals van tenir el
paper de terapeutes realitzat per Redefer i Goodman, es mostra que les interaccions amb
gossos incrementen els comportaments socials i disminueixen les estereotípies.
De la mateixa manera, Martin i Farnumen Gonzalez(2014), van concloure que els nens
i nenes amb autisme tenen més bon humor i estaven més concentrats i conscients de la
interacció social en presència del gos.
J.H.S Bossard també va dur a terme un estudi sobre els efectes positius que aporta una
mascota, i realment els resultats en salut mental van ser extraordinaris.
23
Celani, (1999) també afirma que els nens amb TEA prefereixen dibuixos d’animals en
comptes dels tipicament desenvolupats per als nens, on apareixien altres objectes o
persones.
Un estudi realitzat per Anderson l’any 1992 a Australia, va descriure els beneficis de les
persones que estan en contacte amb animals i va aportar evidències que aquestes
persones tenien nivells més baixos de tensió arterial sistòlica, colesterol i triglicèrids
plasmàtics, que els que no estaven en contacte amb animals.
Jennings (1997) va dur a terme un estudi, el resultat del qual, deia que els homes que no
tenien animals tenien un percentatge més elevat d’angina de pit, superior als propietaris
d’algun animal. A més a més es va descriure també, algun dels beneficis que aquests
animals aporten a les persones amb TEA; entre els quals es troben: disminució de
l’ansietat per la seguretat que el co-terapèuta aporta a l’usuari, la reducció del nombre
de situacions d’estrès, positiu reconeixement social, etc.
Bergesen, (1989) va dur a terme un estudi on va comprovar que el contacte amb
l’animal millora l’autoestima de la persona; a més a més també ajuden als nens a
cooperar amb activitats estressants fent que se sentin més segurs.
Bustad (1980), Decà de la Facultat de Medicina Veterinària de la Universitat Estatal de
Washington, afirma que “les plantes i els animals del nostre entorn són com una part
del nostre cos. Si els eliminéssim, destruiríem una part de nosaltres mateixos. Les
persones han de mantenir un contacte amb l’entorn i relacionar-se amb ell al llarg de
les seves vides per tal de mantenir-se sans.”
Savishinsky (1983) diu que “la utilització d’animals de companyia com a teràpia és una
inversió del procés de domesticació; i la domesticació dels animals és el que va fer
possible la civilització moderna”.
La teràpia amb gossos proporciona al nen/a amb TEA un espai en el que s’evadeix del
seu món, permetent que prengui consciència de l’entorn on es troba. Teràpies amb altres
animals com la dofinoteràpia o la equinoteràpia solen ser de més difícil accés degut a un
cost econòmic elevat i per les característiques pròpies de l’animall. Els gossos, però,
poden crear un vincle amb el nen/a que presenta TEA, millorant la seva irascibilitat i
disminuint situacions de risc on els comportaments no són adequats. Els gossos generen
interacció, milloren l’autoestima, generen responsabilitat, milloren la sensació de
24
seguretat, facilita la socialització, l’atenció, la concentració, el reforç lògic, la
organització espacial, a més de la motricitat fina, gruixuda, l’àrea emocional i la
sensibilitat.
2.5 TRASTORN DE L’ESPECTRE DE L’AUTISME
Donat que el subjecte estudiat en aquesta investigació és un noi amb TEA vull descriure
breument els trets principals d’aquesta discapacitat. No obstant això, cal dir que cada
subjecte presenta unes característiques específiques que descriuré més endavant.
2.5.1 Concepte
L’OMS (Organització Mundial de la Salud) es refereix al Trastorn de l’Espectre de
l’Autisme com:
“Síndrome que es presenta des del naixement o s’inicia durant els primers 30 mesos de
vida. On les respostes a estímuls auditius o visuals són anormals i hi ha dificultats en la
comprensió del llenguatge parlat. També existeix un deteriorament de l’ús del
llenguatge i dels gestos i on la intel·ligència pot veure’s greument disminuïda, ser
normal, o estar per sobre dels nivells ordinaris”.
La segona definició que he escollit és la que es descriu al DSM-IV; diu el següent:
“És una alteració evolutiva del desenvolupament que pot definir-se amb dificultats de
comunicació verbal i gestual, alteracions de la interacció social recíproca i un repertori
molt restringit d’activitats, interessos i patrons repetitius de conducta”.
Vistes les dues definicions que he considerat més rellevants pel que fa al TEA, vull
parlar del que s’entén actualment sobre aquest trastorn.
2.5.2 Concepte actual
L’Autisme és un trastorn del desenvolupament cognoscitiu que es manifesta des de la
infantesa i que està caracteritzat per una escassa interacció social, problemes de
comunicació verbal i no verbal, activitats i interessos restringits, inusuals i repetitius.
25
Pel que fa a la epidemiologia, actualment es parla d’entre dos i cinc casos de TEA per
cada 10.000 naixements; per tant, aquest afecta aproximadament a un de cada set-centes
o mil persones.
Existeix una prevalença de major nombre de nens que de nenes, i cal destacar que
normalment els casos en que són nenes les que presenten el trastorn, presenten altres
patologies associades més greus, i el grau de discapacitat és més profund.
2.5.3 Característiques
En aquest apartat vull descriure les característiques dels individus que presenten aquest
trastorn i les patologies que hi estan associades. Aquestes ajudaran a comprendre millor
el cas que plantejaré a continuació i els seus comportaments.
Segons la OMS una persona amb Trastorn de l’Espectre de l’Autisme presenta les
següents característiques:
1- Alteració en la interacció social: Mostren un escàs interès per les persones i
moltes dificultats per relacionar-se amb els iguals. Tampoc tenen interès per
compartir inquietuds i vivències amb els iguals.
Algunes accions o conductes que solen presentar són:
Conducta d’aïllament social.
Dificultats d’empatia.
Conducta excessivament passiva i amb un interès gairebé nul per
l’entorn.
Absència de la capacitat per iniciar unes interaccions adequades i
compartir els seus interessos amb els altres.
Dificultats per participar en activitats grupals
2- Alteració de la comunicació: Presenten un retard en el desenvolupament de
conductes gestuals i també en l’aparició i el desenvolupament del llenguatge
oral.
Algunes accions o conductes que solen presentar són:
26
Absència o retard en el desenvolupament del llenguatge oral.
Utilització del llenguatge aparentment adequat però amb escàs o nul
intercanvi comunicatiu.
Peculiaritats lingüístiques com: repeticions, ecolàlies, estereotípies, etc.
Greu alteració de l’expresió i comprensió d’emocions i llenguatge
gestual.
Dèficit en la comunicació no verbal: absència o dificultat de contacte
visual, expressió facial invariable, etc.
3- Alteració en els comportaments i activitats: les persones amb TEA presenten
interès exagerat per conductes repetitives i rígides. També tenen preocupacions
exagerades per mantenir rutines invariables i es resisteixen a acceptar els canvis
en l’ambient o en els espais.
Algunes accions o conductes que solen presentar són:
Presència de moviments estereotipats (aletejos, balancejos, moviments
peculiars amb les mans, caminar de puntetes, etc.)
Dificultat per generar joc simbòlic i presència de joc repetitiu.
Rigidesa mental (obsessions, no acceptació d’arguments aliens...)
Limitacions en la varietat dels aliments causada pel color, olor, gust,
textura, temperatura o altres.
Dificultats per canviar d’activitat, de roba, etc.
4- Alteracions en la resposta perceptiva a estímuls sensorials: Les persones amb
TEA també poden presentar alteracions a l’hora de rebre o acceptar estímuls.
Algunes accions o conductes que solen presentar són:
27
Respondre de forma exagerada o molt simple a un estímul sensorial; tant
a nivell auditiu, tàctil, etc. (se solen tapar les orelles quan senten sorolls,
per a ells, estridents).
Sovint reaccionen autolesionant-se fruit de la hipersensibilitat tàctil.
Acostumen a olorar tot el que tenen a prop.
Presenten estereotípies de moviment.
Associades a aquesta discapacitat, podem trobar altres patologies:
- Hiperactivitat
- Hipoactivitat
- Dèficit d’atenció
- Baixa tolerància a la frustració
- Crisis d’agitació
- Impulsivitat
- Autoagressivitat
- Heteroagressivitat
- Respostes paradoxals als estímuls auditius
- Alteracions del son
- Trastorns d’alimentació
- Crisis epilèptiques
- Símptomes de depressió
2.5.4 Etiologia
Les causes del TEA poden ser múltiples i no hi ha un estudi concret on s’exposi
clarament l’etiologia del trastorn. Però sabent que és un trastorn del
neurodesenvolupament, es creu que ha existit una formació inadequada del SN (Sistema
Nerviós) en el període crític de la neurogènesi.
Els factors que causen aquest trastorn poden ser:
- Factors genètics
- Factors prenatals i perinatals
- Alteracions neuroanatòmiques
28
- Alteracions neurofuncionals
- Alteracions neurofisiològiques
- Alteracions en els neurotransmissors
3. FORMULACIÓ D’UNA PREGUNTA DE RECERCA
El comportament dels nens amb TEA genera interaccions socials molt complexes que
sovint els duu a ser víctimes de discriminació. Els nens i nenes amb autisme presenten
profundes dificultats per a relacionar-se i comunicar-se amb els altres i generalment
tenen problemes per expressar els seus sentiments, desitjos, necessitats i frustracions.
Aquestes conductes posen traves en la comprensió dels comportaments, generant
símptomes clínics com ecolàlies, estereotípies, rituals obsessius i conductes auto-
lesives. El coneixement de les teràpies amb gossos i l’aparent millora del nen, m’ha
portat a formular-me la següent pregunta, la qual em dóna peu per seguir investigant:
La teràpia amb gos millora la qualitat de vida d’un nen amb Trastorn de
l’Espectre de l’Autisme?
4. DISSENY DE LA RECERCA
4.1 Recollida i anàlisi de dades
4.1.1 Variables
Aquest apartat és un recull reflexiu i descriptiu del marc metodològic que he escollit per
dur a terme la recerca. Tal i com he esmentat en l’apartat introductori, en el present
treball es duu a terme un estudi de cas simple.
La mostra, per tant, consta d'un sol subjecte del qual s’obtenen observacions repetides al
llarg del temps.
Des de la perspectiva temporal es tracta d’un disseny longitudinal, concretament en el
període de 10 mesos, les intervencions s’han dut a terme setmanalment i tenen una
durada de seixanta minuts aproximadament.
29
La formulació de la pregunta de recerca em sorgeix a partir de la recerca bibliogràfica
que he dut a terme prèviament a l’anàlisi d’aquest cas i també de la inquietud personal
de saber certament si la teràpia amb gos aporta una millor qualitat de vida a un usuari
amb Trastorn de l’Espectre de l’Autisme.
És per aquest motiu que vull analitzar en profunditat totes les intervencions amb gos
que hem dut a terme durant aquest període de 10 mesos i observar a partir dels resultats,
si hi ha hagut una millora significativa.
Abans d’escollir les variables hem de tenir clars els diferents àmbits en els quals
s’emmarcarà la valoració posterior:
- Àmbit físic
- Àrea social
- Àrea cognitivo-conductual
- Àrea d’aprenentatge
- Àrea emocional
La generalitat de la pregunta de recerca fa que m’hagi de plantejar unes variables
específiques, les quals m’ajudaran a valorar més concretament cada ítem. Aquestes
variables han estat escollides a partir de les lectures, estudis i investigacions que
fonamenten la part teòrica de la present investigació, i dels resultats que diversos autors
n’han extret.
Tindrem en compte 3 variables específiques, desglossades en indicadors, de manera que
després es puguin avaluar a partir de les diferents tècniques de recollida de dades:
1. Reducció de conductes estereotipades
Balanceig del troncamb la presència del gos
Balanceig del troncsense la presència del gos
Balanceig del cap amb la presència del gos
Balanceig del cap sense la presència del gos
Ecolàlies amb la presència del gos
Ecolàlies sense la presència del gos
30
Per analitzar aquesta variable es quantificarà el nombre de vegades que el noi presenta
conductes estereotipades amb la presència del gos i sense ella.
2. Millora de la conducta
Escapisme quan s’interacciona amb el gos
Escapisme quan no interacciona amb el gos
Oposició a l’activitat quan interacciona amb el gos
0. No acaba les activitats proposades pel tècnic
1. Acaba un 50% de les activitats proposades pel tècnic
2. Acaba totes les activitats
Oposició a l’activitat quan no interacciona amb el gos
0. No acaba les activitats proposades pel tècnic
1. Acaba un 50% de les activitats proposades pel tècnic
2. Acaba totes les activitats
Control de material
0. Trenca o mossega tot el material que se li dóna
1. Trenca o mossega algun material concret que se li dóna
2. No trenca ni mossega el material
3. Millora de l’atenció visual i la direccionalitat de la mirada
Atenció visual amb el tècnic
0. No mira quan li demano
1. Mira el 25% de les vegades que li demano
2. Mira el 50% de les vegades que li demano
3. Mira el 75% de les vegades que li demano
4. Mira el 100% de les vegades que li demano
Atenció visual amb el gos
31
0. No mira quan li demano
1. Mira el 25% de les vegades que li demano
2. Mira el 50% de les vegades que li demano
3. Mira el 75% de les vegades que li demano
4. Mira el 100% de les vegades que li demano
Direccionalitat de la mirada
0. No mira a un lloc concret
1. Mira a un lloc concret el 25% de les vegades
2. Mira a un lloc concret el 50% de les vegades
3. Mira a un lloc concret el 75% de les vegades
4. Mira a un lloc concret ulls el 100% de les vegades
Per analitzar aquesta variable es contarà el nombre de vegades que se li demana a
l’usuari que miri i el nombre de vegades que ha mirat; i també la durada de la mirada.
4.1.2 Variables estranyes
Les variables estranyes són totes aquelles variables que no podem controlar directament,
però que poden influir en el resultat de la present investigació. En el cas que estem
estudiant, i després d’haver realitzat les sessions de teràpia durant un llarg període de
temps, podem identificar les següents variables estranyes:
- Medicació
- Clima
- Espai
- Gos (nivells d’estrès)
4.1.3 Metodologia general d’un estudi de cas
Descrits els objectius cal fer esment de la metodologia que empraré.
Existeixen diferents definicions sobre el que és un estudi de cas, per exemple:
32
- La primera es de Stake (1995) que diu: “L’estudi de cas és l’estudi de la
particularitat i complexitat d’un cas, a partir del qual s’arriba a comprendre la
seva activitat en circumstàncies que són importants”
- També MacDonald i Walker (1975) diuen el següent: “L’estudi de cas és
l’examen d’un cas en acció”
- Merriam (1988) la defineix com: “L’estudi de cas qualitatiu es pot definir com
una descripció i un anàlisis intensius i holístics d’una entitat, un fenomen o una
unitat social. Els estudis de cas són particularistes, descriptius i heurístics, i el
tractament de les diferents fonts de dades es recolzen fonamentalment en el
raonament heurístic.”
He seleccionat aquestes tres definicions d’estudi de cas per il·lustrar els diferents punts
de vista que es poden tenir. Com podem veure, totes tenen en comú el compromís
d’estudiar una situació o un fenomen en el seu context real.
Així doncs, fent una síntesis d’aquestes definicions podríem dir el següent:
- “ L’estudi de cas és una investigació en profunditat i des de diferents punts de
vista que es duen a terme en un context real. Aquesta integra diferents mètodes i
la finalitat principal és comprendre un tema determinat, un programa, un
sistema, etc. Per tal de generar nous coneixements”
Stake (1995) distingeix tres tipus d’estudis de cas: l’intrínsec, quan el cas s’estudia pel
seu propi interès intern. L’instrumental, quan el cas es escollit per estudiar un tema
concret o una pregunta d’investigació determinada d’altres àmbits, és a dir, el cas es
escollit per aconseguir entendre una altra cosa i finalment el col·lectiu, quan s’estudia
més d’un cas.
Vistes les característiques anteriorment descrites puc afirmar que aquest es tracta d’un
estudi de cas intrínsec, ja que és el cas en si mateix el que em suscita un interès i per
tant, és motiu d’estudi.
En les ciències socials, ciències jurídiques, en medicina i psicologia existeixen gran
quantitat d’antecedents, a la vegada que diverses perspectives des de les quals abordar
un estudi de cas. Però s’entén de manera global, que és l’anàlisi minuciós d’un procés
individual que explica intensament un cas.
33
En l’estudi de cas, el tema i el plantejament del problema de la investigació resulten
molt importants, mentre que el disseny de la investigació pròpiament dit, passa a un
segon pla. El criteri de selecció parteix de l’interès pel cas en si mateix, o a les
preguntes de la investigació; aquestes constitueixen l’eix conceptual de l’estudi i es
refereixen a un determinat problema.
Segons Ragin i Becker (1992):
a) Els casos es troben: Els investigadors els consideren com empíricament reals i
específics.
b) Els casos són objectes: Els investigadors conceben els casos empíricament, però
no necessiten verificar la seva existència o establir delimitacions empíriques en
el curs del procés d’investigació.
c) Els casos es fan: Els casos són construccions teòriques, la interacció entre les
idees i la evidència empírica generen un progressiu refinament del cas, concebut
com una construcció teòrica.
d) Els casos són convencions: Els investigadors consideren els casos com a
constructes teòrics generals, producte del resultat del treball col·lectiu i la
interacció.
L’estratègia d’investigació basada en l’estudi de casos és aquella que es nodreix de
dissenys metodològics que poden combinar procediments qualitatius i quantitatius i que
tenen com a objectiu conèixer un determinat fenomen, (Yin, 1994).
Durant la realització d’un estudi de cas ens podem trobar amb alguns avantatges i per
altra banda algunes limitacions que cal esmentar:
Avantatges:
L’estudi de cas que utilitza en particular mètodes qualitatius permet estudiar de
forma exhaustiva l’experiència i la complexitat de programes i polítiques i
interpretar-los.
Pot documentar múltiples perspectives, analitzar punts de vista oposats,
demostrar la influència dels actors claus i de les seves interaccios i explicar com
i per què succeeixen certes coses.
34
És útil per investigar i comprendre el procés i la dinàmica d’un canvi.
Mitjançant les descripcions, la documentació i la interpretació del que succeeix
mentre té lloc en el context real.
És flexible, és a dir, no depèn del temps ni està limitat a uns anys determinat per
un mètode en concret. Es pot realitzar en un període curt o llarg de temps segons
es requereixi i l’extensió pot variar. És receptiu a canvis en els objectius o en
conseqüències imprevistes durant la realització.
Pot incloure una gran diversitat de mètodes segons les característiques concretes
del cas.
La redacció és senzilla i explicativa, el que la fa comprensible per a tothom.
Limitacions:
Sovint ens podem trobar amb dificultats per extraure conclusions causa-efecte.
La interpretació dels resultats es basa en les impressions subjectives de
l’observador
Hi ha problemes de generalització, puix que es tracta d’un cas concret amb unes
característiques específiques.
4.1.4 Mostra
La mostra és una representació significativa de les característiques d’una població,
normalment més petita a la població global, de la que n’estudiem els trets més
rellevants.
“S’anomena mostra a una part de la població a estudiar que serveix per representar-
la”, Murria R. Spiegel (1991)
“Una mostra ha d’estar definida en base a una població determinada, i les conclusions
que se n’obtenen només podran referir-se a la població estudiada”,Levin i Rubin
(1996).
Tenint com a referència els autors esmentats, he de dir que la mostra del present estudi
és d’un sol individu, escollit de manera no aleatòria i fruit del meu interès professional i
personal.
35
Presentació del cas:
El subjecte en el qual està basada aquesta investigació és un noi de 15 anys amb
Trastorn de l’Espectre de l’Autisme i Retard Mental.
Característiques:
- No té control d’esfínters
- No es comunica verbalment
- Es comunica mínimament mitjançant algun gest per demostrar interès o afecte
- Mostra estereotípies de balanceig del cos i del cap
- S’escapa
- Emet ecolàlies
- Sovint té la mirada perduda
- És un noi afectuós i ho mostra mitjançant el contacte físic
Dades rellevants sobre el cas:
És un noi que presenta una forta manca d’estimulació per part de l’entorn familiar,
escolar i social, des de ben petit. Les seves condicions en tots els àmbits són molt
precàries, a la vegada que desfavorables per a l’evolució i tractament del seu alt grau de
discapacitat.
Els pares estan divorciats i degut a la pejorativa situació econòmica d’ambdós
progenitors, el noi no ha pogut assistir a teràpies individuals de cap tipus. Actualment
no té un habitatge fix de residència, sinó que viu amb la seva mare en hostals i pisos
d’acollida.
En el tema escolar, assisteix de dilluns a divendres a un centre d’Educació Especial on
l’estimulació proporcionada és poca (segons la família).
A partir de subvencions ofertades a l’Associació d’Acció Social DISCAN, que tenien
com a objectiu becar a un nombre determinat d’usuaris que els hi pogués resultar
beneficiosa la TAG, ell va poder entrar a formar part del programa.
36
4.1.5 Instruments de recollida de dades
Partint de la base que el present treball és un estudi de cas, en aquest apartat s’exposen
els instruments de recollida de dades que utilitzo i una breu justificació o explicació del
perquè de cadascuna.
En primer lloc, cal dir que tot estudi de cas es fonamenta en una base teòrica per tal de
dur a terme posteriorment, una bona pràctica empírica. Per aquest motiu, el meu treball
empíric es nodrirà d’entrevistes, observacions i anàlisis de gravacions. El fet que es
tracti d’un estudi de cas, no vol dir que sigui merament qualitatiu, sinó que per exemple
en l’anàlisi dels resultats es poden quantificar les observacions mitjançant ítems, per tal
de fer-los més visuals, extrapolables i entenedors.
Considero que tant l’entrevista com l’observació, posseeixen un valor de
complementarietat molt important. Amb l’entrevista podem conèixer i captar el que un
subjecte pensa i creu, la manera com interpreta la realitat, etc. Però aquesta no ens
assegura que el contingut sigui el reflex de les seves accions. En canvi l’observació ens
permet justament accedir aquest contingut, és a dir, a les accions d’aquestes persones en
situacions específiques.
Observació
La metodologia observacional que he dut a terme al llarg de totes les teràpies ha estat
l’observació participant. Es tracta d’investigar i implicar-se en l’ambient del subjecte
recollint dades de manera sistemàtica i no intrusiva. (Taylor y Bogdan 1986, pàg. 31).
La participació, en el meu cas, no és absoluta, ja que la realitat observada sempre és la
mateixa.
L’observador és l’eina bàsica i fonamental per a la recollida d’informació i manté un
tipus de relació i interacció social amb el subjecte i l’ambient observat; per aquest motiu
considero que fruit de la interacció que hi ha entre el noi, el gos i les terapeutes, aquesta
és la millor font d’informació de la qual puc disposar. Observar permet detectar les
evolucions, mancances, punts forts i punts febles de l’usuari, de l’activitat, l’entorn i del
gos que utilitzem com a co-terapèuta.
Posteriorment, totes les observacions que es duen a terme, s’han analitzat a partir de
gravacions en vídeo que permeten classificar i comptabilitzar aquestes reaccions i
37
comportaments per tal d’extreure finalment unes conclusions, i veure si els resultats
responen als objectius plantejats inicialment.
Entrevista
L’entrevista qualitativa és l’altra tècnica que he utilitzat i la qual m’ha permès recollir
informació sobre esdeveniments i aspectes subjectius dels subjectes implicats, que,
d’una altra manera no tindria la possibilitat de conèixer, ja que no són directament
observables (sentiments, emocions, etc.).
Valles, (1997) diu que “l’entrevista proporciona l’obtenció d’una gran riquesa
informativa en les paraules i enfocaments dels entrevistats (en aspectes que no són
directament observables); proporciona a l’investigador l’oportunitat de clarificació i
seguiment de preguntes i respostes en un marc d’interacció més directe, íntim,
personalitzat, flexible i espontani; permet una comprensió holística dels punts de vista
de l’entrevistat d’una forma oberta, flexible, diligent i econòmica que genera a la fase
d’inici punts de vista, hipòtesis i orientacions útils per traduir-les a les circumstàncies
reals de la investigació i, a més a més, que durant el desenvolupament o la fase final és
de fàcil comprensió.
L’objectiu de l’entrevista qualitativa és, doncs, comprendre les perspectives i les
experiències de les persones que s’entrevisten (Colás, 2001). Taylor i Bogdan (1994) la
defineixen també com a trobades cara a cara entre l’investigador i els informants,
trobades dirigides cap a la comprensió que tenen els informants de les seves vides,
experiències o situacions i que segueixen el model d’una conversa entre iguals i no un
intercanvi de preguntes i respostes.
Diari de camp
I finalment, l’últim instrument, i no per això menys important, que he utilitzat ha estat el
diari de camp. Aquest m’ha permès tenir un record viu de moltes de les sessions de
teràpia que vaig fer. Considero que és una eina molt útil per redactar de manera
narrativa les pròpies reflexions, just després de finalitzar la sessió. Aquest mètode està
estretament lligat a l’observació participant.
38
4.1.6 Descripció del lloc físic on s’han dut a terme les sessions
Les intervencions dutes a terme amb aquest usuari han tingut lloc en un mateix espai
físic; una de les aules ubicades al local de l’Associació DISCAN. Aquesta està dotada
de tot el material necessari per posar a la pràctica les Intervencions Assistides amb Gos i
disposa d’un ampli espai central on hi ha col·locades unes estores on ens asseiem les
terapeutes, l’usuari i el gos durant la sessió.
L’espai és tranquil, sense sorolls ni factors ambientals molests. Està ben il·luminat i la
temperatura és adequada; factors que són importantíssims per a la realització d’una bona
sessió de teràpia.
4.1.7 Recursos materials utilitzats
Premis per al gos
Pilota
Aro
Cadira
Tovalloletes humides
Raspall
Manta interactiva (diferents temàtiques segon l’estació de l’any o la temàtica de
la sessió)
Cubilets
Corretja
Disfresses per al gos
Material de papereria (cartell amb nom del gos, del nen, etc.)
Imatges de parts del cos del gos
Pictogrames
Peces de diferents formes i colors i cordill per fer un collar
Estores
Càmera de vídeo
Càmera fotogràfica
39
4.1.8 Recursos humans i canins
Mestra d’Educació Especial, Instructora de gossos d’assistència, educadora
canina, i especialista en Teràpia Assistida amb animals.
Mestra d’Educació Primària, Psicopedagoga i Tècnic en Intervencions
Assistides amb Animals.
Gos de Teràpia
4.1.9 Temporització
En el calendari que adjunto a continuació exposo tots els dies que vam realitzar les
sessions de Teràpia amb Gos. Coincideix en que és un cop per setmana, els dissabtes a
les 11:00h. del matí, puix que el noi va a un centre d’Educació Especial de dilluns a
divendres. Van ser un total de 39 sessions de teràpia individual distribuïdes al durant el
període de 10 mesos.
40
Llegenda:
Teràpia assistida amb gos
Dies festius
Octubre DL DM DC DJ DV DS DG
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31
Novembre DL DM DC DJ DV DS DG
1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
Setembre DL DM DC DJ DV DS DG
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30
Gener DL DM DC DJ DV DS DG
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
Febrer DL DM DC DJ DV DS DG
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28
Desembre DL DM DC DJ DV DS DG
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Abril DL DM DC DJ DV DS DG
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30
Maig DL DM DC DJ DV DS DG
1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31
Març DL DM DC DJ DV DS DG
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31
Juny DL DM DC DJ DV DS DG
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30
CALENDARI 2014 – 2015
41
4.1.10 Resum del contingut de les activitats i exemple d’unasessió de TAG
Totes les 39 sessions que es van dur a terme amb aquest usuari, han seguit des d’un inici el mateix patró d’activitats i rutines. Les condicions i les
característiques del noi, van fer que les tècnics encarregades de dur el cas, optéssim per aquesta metodologia, fet que ens va possibilitar veure
l’evolució del cas des d’un principi fins al final, de manera més clara.
A continuació adjunto les graelles on faig un breu resum del contingut de les activitats que vam anar combinant al llarg del programa.
NOM ACTIVITAT: Muntar i desmuntar l’aro Nº 1
Nom animal Kiko Nom tècnic Meritxell i Laia
Lloc o espai Local AAS DISCAN Temporització 10 minuts
Material Objectius
- Estores
- Aro desmontable
- Bossa per guardar l’aro
- Premis per al gos
- Potenciar l’atenció visual
- Millorar la direccionalitat de la mirada
Aspectes que es treballen
- Coordinació oculo-manual
- Coordinació viso-espacial
42
- Discriminació de colors
- Comprensió d’ordres senzilles
- Motricitat gruixuda
- Integració EESS
- Lateralitat
Desenvolupament
Aquesta activitat consta de tres parts clarament diferenciables:
1- En la primera part, i asseguts a les estores de terra, mostrem a l’usuari dues peces de l’aro de colors diferents, una en cada mà. Un cop l’usuari ha
centrat l’atenció se li demana que agafi el color que nosaltres li diem o el color que el gos ha seleccionat amb la pota.
A mesura que va adquirint peces de colors, pot anar unint-les d’una a una, per acabar tenint un aro gegant.
2- La segona part és que ell mateix s’aixequi i subjecti l’aro i amb la nostra ajuda, li demani gestualment al Kiko que passi per dins. Alguna variable
d’aquesta segona part, pot ser que posem el cos dins l’aro, o li posem a ell.
3- Finalment, un altre cop asseguts a l’estora, desmuntem l’aro peça per peça i l’anem guardant dins la bossa.
Ordres bàsiques de l’animal Habilitats de l’animal
- Quiet
- Terra
- Seu
- Passa
- Escollir
43
NOM ACTIVITAT: Torre de cubilets Nº 2
Nom animal Kiko Nom tècnic Meritxell i Laia
Lloc o espai Local AAS DISCAN Temporització 10 minuts
Material Objectius
- Estores
- Cubilets
- Premis per al gos
- Augmentar l’atenció visual
- Potenciar la direccionalitat de la mirada
- Millorar la coordinació oculo-manual
- Augmentar el control d’impulsos
Aspectes que es treballen
- Coordinació viso-espacial
- Discriminació de colors
- Discriminació de mesures
- Comprensió d’ordres senzilles
- Motricitat gruixuda
- Motricitat fina
- Integració EESS
- Lateralitat
44
Desenvolupament
En aquesta activitat l’usuari ha d’escollir entre dos cubilets que li mostrem els tècnics, i si és possible, ha de fer-ho segons el color i la mesura que li
demanem. Normalment comencem escollint des del cubilet més gran i acabem amb el més petit, per tal de construir paulatinament una torre de cubilets.
Després de posar el primer cubilet, el noi ha d’agafar un premi del gos i posar-lo a la part superior, que posteriorment estarà coberta pel pròxim cubilet. El
gos ha de restar quiet al costat, sense menjar-se els premis. Finalment, després d’una seqüència cubilet-premi queda construïda una torre de 7 pisos amb
menjar a dins.
Finalment, li donem al gos l’ordre “tira” i aquest tomba la torre i es menja tots els
premis.Com que els cubilets queden escampats per terra, li podem demanar al Kiko que ens
els porti un a un per acabar guardant-los un dins de l’altre.
Ordres bàsiques de l’animal Habilitats de l’animal
- Quiet
- Terra
- Seu
- Tira
- Porta
45
NOM ACTIVITAT: Collar Nº 3
Nom animal Kiko Nom tècnic Meritxell i Laia
Lloc o espai Local AAS DISCAN Temporització 10 minuts
Material Objectius
- Estores
- Peces del collar
- Premis per al gos
- Millorar l’atenció visual
- Potenciar la direccionalitat de la mirada
- Potenciar la coordinació oculo-manual
- Treballar la motricitat fina
Aspectes que es treballen
- Coordinació viso-espacial
- Discriminació de colors
- Discriminació de mesures
- Comprensió d’ordres senzilles
- Motricitat gruixuda
- Integració EESS
- Lateralitat
Desenvolupament
En aquesta activitat disposem per una banda, de peces de diferents colors i formes amb un forat al centre, i per altra banda, un cordill on posar-les per
acabar creant un collar. Com sempre, el tècnic o el gos indiquem el color que volem que el noi agafi i posteriorment l’ajudem a fer passar el cordill per
46
l’interior.
Degut a les seves dificultats per realitzar les accions descrites de manera autònoma, aquesta activitat la fa amb la nostra ajuda. Finalment, quan ja té les
peces dins del collar, hi fem un nus i li posem a ell.
Depenent de les condicions en les que es desenvolupa aquell dia la sessió i la seva capacitat d’atenció, fem un altre collar que li posem al Kiko. Cas que les
condicions no ho permetin, ens posem tots (tècnics, usuari i gos) el mateix collar.
Ordres bàsiques de l’animal Habilitats de l’animal
- Quiet
- Terra
- Seu
- Escollir
47
NOM ACTIVITAT: Coneixem les parts del cos Nº 4
Nom animal Kiko Nom tècnic Meritxell i Laia
Lloc o espai Local AAS DISCAN Temporització 10 minuts
Material Objectius
- Estores
- Premis per al gos
- Imatges amb les parts del
cos humanes i del gos
- Identificar i prendre consciència de les parts del propi cos
Aspectes que es treballen
- Comprensió d’ordres senzilles
- Motricitat gruixuda
- Integració EESS
- Lateralitat
- Atenció visual
- Direccionalitat de la mirada
- Coordinació oculo-manual
Desenvolupament
Aquesta és una de les activitats més complexes per a la tipologia d’usuari que tenim, però és una bona manera d’interaccionar amb l’animal a la vegada
que explorar el seu cos. Primer se li mostra al noi la imatge de les orelles d’un humà, i se li pregunta:
- “ On són les teves orelles?”
Aleshores, amb ajuda i de manera més aviat conductual, se li agafen les mans (si per ell mateix no ho fa) fins que arriba a tocar-se les orelles.
48
Després se li ensenya una imatge on apareixen les orelles del Kiko i se li pregunta:
- “ On són les orelles del Kiko?”
De la mateixa manera, intentem que toqui les orelles del Kiko i les acariciï.
Aquest procediment el fem exactament igual amb les següents parts del cos:
o Ulls
o Nas
o Boca
o Panxa
Ordres bàsiques de l’animal Habilitats de l’animal
- Quiet
- Terra
- Seu
49
NOM ACTIVITAT: Raspallem al Kiko Nº 5
Nom animal Kiko Nom tècnic Meritxell i Laia
Lloc o espai Local AAS DISCAN Temporització 5 minuts
Material Objectius
- Estores
- Premis per al gos
- Raspall
- Millorar la coordinació oculo-manual
- Augmentar l’atenció visual
- Millorar la direccionalitat de la mirada
- Treballar la lateralitat de les extremitats superiors
Aspectes que es treballen
- Comprensió d’ordres senzilles
- Motricitat gruixuda
- Potenciar hàbits d’higiene
50
Desenvolupament
La finalitat d’aquesta activitat és que l’usuari agafi el raspall de manera correcta, el posi sobre el gos i faci moviments repetitius a dreta i esquerra per
pentinar-lo.
Ordres bàsiques de l’animal Habilitats de l’animal
- Quiet
- Terra - Seu
51
NOM ACTIVITAT: Netegem al Kiko Nº 6
Nom animal Kiko Nom tècnic Meritxell i Laia
Lloc o espai Local AAS DISCAN Temporització 5 minuts
Material Objectius
- Estores
- Premis per al gos
- Tovalloletes humides
- Millorar la coordinació oculo-manual
- Augmentar l’atenció visual
- Millorar la direccionalitat de la mirada
- Treballar la lateralitat de les extremitats superiors
- Treballar la motricitat fina
Aspectes que es treballen
- Comprensió d’ordres senzilles
- Motricitat gruixuda
- Tolerància a noves textures i sensacions
- Potenciar hàbits d’higiene
Desenvolupament
Aquesta activitat és molt similar a l’anterior, a diferència que per dur-la a terme s’utilitzen tovalloletes humides. L’usuari ha d’agafar la tovalloleta fent
pinça amb els dits i netejar al gos tot fent moviments a dreta i esquerra.
52
Ordres bàsiques de l’animal Habilitats de l’animal
- Quiet
- Terra
- Seu
NOM ACTIVITAT: Acaronem al Kiko Nº 7
Nom animal Kiko Nom tècnic Meritxell i Laia
Lloc o espai Local AAS DISCAN Temporització 5 minuts
Material Objectius
- Estores
- Premis per al gos
- Reduir estereotípies de balanceig
Aspectes que es treballen
- Coordinació oculo-manual
- Coordinació viso-espacial
- Comprensió d’ordres senzilles
- Motricitat gruixuda
- Integració EESS
53
- Lateralitat
- Tolerància a noves textures i sensacions
- Atenció visual
Desenvolupament
En aquesta activitat l’usuari ha d’entrar en contacte amb el gos per mitjà del tacte. Acaronar-lo descobrir les parts del seu cos, etc. Sense sentir-se
intimidat ni amb por; la qual cosa s’aconsegueix al llarg del temps i amb el contacte repetit amb el gos. Al començament si és necessari, l’ajudem agafant-li
la mà de manera conductual, però després deixem que ell mateix l’acaroni i el toqui el temps que vulgui.
Ordres bàsiques de l’animal Habilitats de l’animal
- Quiet - Aixeca’t
- Terra
- Seu
54
NOM ACTIVITAT: Passegem al Kiko Nº 8
Nom animal Kiko Nom tècnic Meritxell i Laia
Lloc o espai Local AAS DISCAN Temporització 5-10 minuts
Material Objectius
- Premis per al gos
- Corretja
- Arnès
- Millorar la coordinació oculo-manual
- Treballar la lateralitat de les extremitats superiors i inferiors
- Reduir el control d’impulsos
Aspectes que es treballen
- Comprensió d’ordres senzilles
- Reducció d’estereotípies
- Motricitat gruixuda
- L’atenció visual
- La direccionalitat de la mirada
Desenvolupament
En aquesta activitat acostuma a ser la última que fem a cada sessió. La deixem pel final, pel simple fet que s’ha de dur a terme a l’exterior i així esperem tot
passejant a que els seus familiars el vinguin a recollir. Consisteix en que entre les dues tècnics acompanyem a l’usuari, una a cada costat, mentre ell
subjecta amb la nostra ajuda, la corretja del gos.
55
Ordres bàsiques de l’animal Habilitats de l’animal
- Caminar junt
- Quiet
A continuació adjunto un exemple del que podria ser el desenvolupament d’una sessió de TAG, on podrem veure l’estructura i les diferents parts:
56
Sessió 1 Part Títol Descripció Temporitzac
ió
Habilitats
del gos Materials
Temps
total
Exterior del
local
Benvinguda
Presentació
Les tècnics saludem a
l’usuari, deixem que aquest
saludi al Kiko. Entrem al
local, ens posem còmodes i
ens asseiem a l’estora.
10 minuts
-Terra
-Seu
-Quiet
- Estores
- Premis per al gos
- Arnés
- Corretja
50-55
minuts
Local AAS
DISCAN
Desenvolupament
- Muntar i
desmuntar
l’aro
- Torre de
cubilets
- Raspallem al
Kiko
- Acaronem al
Kiko
Realitzem les activitats al
ritme de l’usuari i adaptant-
les a les seves necessitats.
30 – 35 minuts
-Quiet
-Passa
-Terra
-Tria
-Amunt
-Seu
-Tira
- Aro
- Bossa per guardar
l’aro
- Cubilets
- Premis per al gos
- Estores
- Raspall
Exterior del
local
Comiat
- Passegem al
Kiko
Sortim a l’exterior del local i
passegem al gos.
Quan arriben els familiars, el
gos i les dos tècnics ens
acomiadem del noi.
10 minuts - Caminar
junt
- Premis per al gos
- Arnés
- Corretja
57
Aquesta graella és una mostra del desenvolupament d’una sessió real de TAG amb
l’usuari que estem estudiant. Les activitats que configuren la part de “desenvolupament”
varien segons les circumstàncies en les que ens trobem, però sempre es van combinant
les descrites anteriorment a les graelles. Totes les sessions estan pensades per treballar
els objectius plantejats, tenint en compte les característiques i les capacitats de l’usuari.
Durant les sessions, les tècnics de teràpia motivem verbalment a l’usuari en tot moment,
intentant que aquest tingui ganes de seguir treballant i no es distregui.
58
5. INTERPRETACIÓ I ANÀLISIS DE RESULTATS
5.1 Taules de registre
Variable 1
Reducció de conductes estereotipades
Usuari amb TEA Sessions (de 1-20)
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Nombre de vegades per sessió
I
N
D
I
C
A
D
O
R
S
Balanceig del tronc amb la presència del gos 25 15 9 12 8 9 11 7 9 9 6 8 9 8 10 9 6 7 16 7
Balanceig del tronc sense la presència del
gos
92 43 32 33 37 34 35 38 31 34 28 32 34 27 29 32 27 29 38 27
Balanceig del cap amb la presència del gos 12 6 7 8 10 12 6 8 6 7 5 7 8 9 11 7 9 9 12 8
Balanceig del cap sense la presència del gos 54 35 18 32 35 31 32 34 33 36 32 29 34 36 35 31 28 30 38 32
Ecolàlies amb la presència del gos 23 8 9 17 10 16 14 12 16 9 8 3 6 11 8 8 5 9 14 7
Ecolàlies sense la presència del gos 56 32 57 54 41 43 43 35 44 36 49 46 33 39 34 42 35 38 52 40
59
Variable 1
Reducció de conductes estereotipades
Usuari amb TEA Sessions (de 21 a 39)
21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39
Nombre de vegades per sessió
I
N
D
I
C
A
D
O
R
S
Balanceig del tronc amb la presència del
gos
8 5 7 7 7 4 6 4 9 3 5 6 6 3 3 6 4 5 4
Balanceig del tronc sense la presència del
gos
28 25 28 23 26 26 24 27 24 21 25 24 26 23 27 23 24 22 25
Balanceig del cap amb la presència del gos 8 6 9 5 5 6 9 11 7 6 10 7 5 6 4 6 8 4 4
Balanceig del cap sense la presència del gos 26 28 32 25 27 23 22 26 21 24 26 18 31 19 24 17 19 20 22
Ecolàlies amb la presència del gos 6 9 4 6 7 5 3 10 6 9 11 8 4 5 2 9 5 7 6
Ecolàlies sense la presència del gos 34 30
29 32 36 28 38 45 31 36 47 38 26 22 17 23 28 25 34
60
Variable 2 Millora de la conducta
Usuari amb TEA Sessions (de 1 a 20)
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Nombre de vegades que se li demana / nombre de vegades que mira
I N D I C A D O R S
Escapisme quan interacciona amb el gos
2 2 1 0 1 0 1 2 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 3 0
Escapisme quan no interacciona amb el gos
4 2 2 3 1 1 2 1 0 1 0 1 1 0 0 0 0 1 4 0
Oposició a l’activitat quan interacciona amb el gos
0. No acaba les activitats
proposades pel tècnic x x x x x x x
1. Acaba un 50% de les
activitats proposades pel tècnic x x x x x x x x x
2. Acaba totes les activitats x x x x
Oposició a l’activitat quan no interacciona amb el gos
0.No acaba les activitats
proposades pel tècnic x x x x x x x x x
1. Acaba un 50% de les
activitats proposades pel tècnic x x x x x x x x x
2. Acaba totes les activitats x x
Control del material 0. Trenca o mossega tot el
material que se li dóna x x x x x x x x x x x x
1. Trenca o mossega algun
material concret que se li dóna x x x x x x x x
2. No trenca ni mossega el
material
61
Variable 2
Millora de la conducta
Usuari amb TEA Sessions (de 21 a 39)
21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39
Nombre de vegades que se li demana / nombre de vegades que mira
I N D I C A D O R S
Escapisme quan interacciona amb el gos
0 0 2 0 1 0 1 0 0 0 0 1 0 1 0 0 0 1 0 0
Escapisme quan no interacciona amb el gos
0 1 2 1 1 1 3 0 1 2 1 0 0 1 0 2 0 0 0 1
Oposició a l’activitat quan interacciona amb el gos
0. No acaba les activitats
proposades pel tècnic
1. Acaba un 50% de les
activitats proposades pel tècnic x x x x x x
2. Acaba totes les activitats x x x x x x x x x x x x x x
Oposició a l’activitat quan no interacciona amb el gos
0.No acaba les activitats
proposades pel tècnic
1. Acaba un 50% de les
activitats proposades pel tècnic x x x x
2. Acaba totes les activitats x x x x x x x x x x x x x x x x
Control del material 0. Trenca o mossega tot el
material que se li dóna x
1. Trenca o mossega algun
material concret que se li dóna x x x x x x x x x x x x x x x x x x x
2. No trenca ni mossega el
material
62
Variable 3
Millora de l’atenció visual i la direccionalitat de la mirada
Usuari amb TEA Sessions (de 1 a 20)
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Nombre de vegades que se li demana / nombre de vegades que mira
I N D I C A D O R S
Atenció visual amb el tècnic
0. no mira quan li demano x x
1. mira el 25% de les vegades que li demano
x x x x
2. mira el 50% de les vegades que li demano
x x x x x x
3. mira el 75% de les vegades que li demano
x x x x x x x x
4. mira el 100% de les vegades que li demano
Atenció visual amb el gos
0. no mira quan li demano x x x x
1. mira el 25% de les vegades que li demano
x x x x x
2. mira el 50% de les vegades que li demano
x x x x x x x x
3. mira el 75% de les vegades que li demano
x x x
4. mira el 100% de les vegades que li demano
Direccionalitat de la mirada
0. No mira a un lloc concret x x x 1. mira en un lloc concret el
25% de les vegades x x x x x x x x x x x x x
2. mira en un lloc concret el
50% de les vegades x x x x
3. mira en un lloc concret el
75% de les vegades
63
4. mira en un lloc concret el
100% de les vegades
Variable 3
Millora de l’atenció visual i la direccionalitat de la mirada
Usuari amb TEA Sessions (de 21 a 39)
21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39
Nombre de vegades que se li demana / nombre de vegades que mira
I N D I C A D O R S
Atenció visual amb el tècnic
0. no mira quan li demano
1. mira el 25% de les vegades que li demano
2. mira el 50% de les vegades que li demano
x x
3. mira el 75% de les vegades que li demano
x x x x x x x x x x x x
4. mira el 100% de les vegades que li demano
x x x x x x
Atenció visual amb el gos
0. no mira quan li demano
1. mira el 25% de les vegades que li demano
2. mira el 50% de les vegades que li demano
x x x x x x x x x
3. mira el 75% de les vegades que li demano
x x x x x x x x x x x
4. mira el 100% de les vegades que li demano
64
Direccionalitat de la mirada
0. No mira a un lloc
concret
1. mira en un lloc
concret el 25% de les
vegades
x x
2. mira en un lloc
concret el 50% de les
vegades
x x x x x x x
3. mira en un lloc
concret el 75% de les
vegades
x x x x x x x x x x x
4. mira en un lloc
concret el 100% de les
vegades
65
5.2 Interpretació dels resultats
Variable 1: Reducció de conductes estereotipades
Per valorar aquests indicadors s’han comptat el nombre de balancejos de tronc que ha fet l’usuari en cada sessió, mentre interaccionava amb el
gos i quan no interaccionava amb ell.
Interpretació dels resultats: Els balancejos de tronc són molt menys freqüents si el gos interactua amb l’usuari. Pel que fa al balanceig de tronc
amb la presència del gos, aquest es redueix un 84% des de la sessió inicial a la sessió final. El balanceig de tronc sense la presència del gos també
es redueix un 73% des de la sessió inicial a la sessió final.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
s1 s3 s5 s7 s9 s11 s13 s15 s17 s19 s21 s23 s25 s27 s29 s31 s33 s35 s37 s39
Balanceig del tronc amb la presència delgos
Balanceig del tronc sense la presència delgos
66
Per valorar aquests indicadors s’han comptat el nombre de balancejos de cap que ha fet l’usuari en cada sessió, mentre interaccionava amb el gos
i quan no interaccionava amb ell.
Interpretació dels resultats:Observem de manera clara que hi ha una diferència significativa del nombre de balancejos de cap que es
produeixen mentre el noi interactua amb l’animal i quan no ho fa. El balanceig del cap amb la presència del gos disminueix un 67% des de la
sessió inicial a la sessió final, i el balanceig de cap sense la presència del gos un 60%.
0
10
20
30
40
50
60
s1 s3 s5 s7 s9 s11 s13 s15 s17 s19 s21 s23 s25 s27 s29 s31 s33 s35 s37 s39
Balanceig del cap amb la presència delgos
Balanceig del cap sense la presència delgos
67
Per valorar aquests indicadors s’han comptat el nombre d’ecolàlies per sessió, mentre l’usuari interaccionava amb el gos i quan no interaccionava
amb ell.
Interpretació dels resultats:El nombre d’ecolàlies és molt major quan el noi no interactua amb el co-terapeuta, havent-hi una diferència inicial
de 33 ecolàlies. Des de la primera fins a la última sessió, les ecolàlies amb la presència del gos disminueixen un 74% i sense la presència del gos
un 40%.
0
10
20
30
40
50
60
s1 s3 s5 s7 s9 s11 s13 s15 s17 s19 s21 s23 s25 s27 s29 s31 s33 s35 s37 s39
Ecolàlies amb la presència del gos
Ecolàlies sense la presència del gos
68
Variable 2: Millora de la conducta
Per comptabilitzar els resultats d’aquestindicador s’han comptat les activitats realitzades en cada sessió i s’han agrupat en funció del tan per cent
d’activitats que l’usuari ha acabat senceres, n’ha acabat la meitat o no n’ha acabat cap (sempre amb ajuda del tècnic).
Interpretació dels resultats:En aquest gràfic podem observar que en les primeres sessions l’oposició a l’activitat és similar tant si l’usuari
interactua amb el gos com si no ho fa. Ambdós indicadors disminueixen més d’un 50% des de la sessió inicial fins a la sessió final.
69
Per valorar aquest indicadors’han comptat les vegades que l’usuari s’ha escapat per sessió mentre interaccionava amb el gos i quan no
interaccionava amb ell.
Interpretació dels resultats:Observem que l’escapisme és relativament major quan el noi no interacciona amb el gos que quan ho fa. No obstant
això, ambdós indicadors disminueixen més d’un 80% des de la primera sessió fins a la última.
Per valorar aquest indicador s’han comptat les vegades per sessió que l’usuari ha mossegat tot el material, algun material determinat que se li
donava o no mossegava el material.
Interpretació dels resultats:Hi ha un augment del control del material, puix que el comportament es redueix un 50% aproximadament.
70
Variable 3: Millora de l’atenció visual i la direccionalitat de la mirada
Per valorar aquest l’indicador “atenció visual amb el tècnic”s’han comptat, per una banda, les vegades que el tècnic demana a l’usuari que el miri
i les vegades que l’usuari l’ha mirat. En segon lloc, per valorar l’indicador “atenció visual amb el gos” s’han comptat les vegades que l’usuari ha
de mirar al gos i les vegades que aquest l’ha mirat. En tercer lloc, per valorar l’indicador “direccionalitat de la mirada” s’han comptat les vegades
que l’usuari mira on se li demana (als ulls, a l’objecte que té a la mà, etc.) i les vegades que aquest ho fa.
Interpretació dels resultats:En aquest gràfic veiem clarament que hi ha un augment dels tres indicadors. Per tant, hi ha una millora de l’atenció
visual cap al tècnic en un 100%, cap al gos en un 75%, i en la direccionalitat de la seva mirada un 75%, des de la sessió inicial fins a la final.
6. CONCLUSIONS I PROSPECTIVES DE FUTUR
6.1 Conclusions
La Teràpia Assistida amb Gos és beneficiosa per a l’usuari en molts aspectes, tant
físics, com psicològics i emocionals, ja que aquest tipus d’intervenció, es fonamenta en
l’especial connexió que tenen els gossos amb l’ésser humà.
Com hem pogut comprovar en l’anàlisi dels resultats, les intervencions de TAG que
s’han realitzat, han augmentat les tres variables que ens havíem marcat inicialment:
reducció de conductes estereotipades, millora de la conducta i millora de l’atenció
visual i la direccionalitat de la mirada. I com a conseqüència podem donar resposta a la
pregunta inicial, afirmant que la TAG augmenta la qualitat de vida d’aquest usuari.
Amb la present investigació es pot demostrar els efectes beneficiosos que té la
utilització d’un co-terapeuta caní en teràpia i el gran potencial que aquest té per ajudar
a millorar la qualitat de vida d’un nen amb TEA.
La gran diversitat fenotípica del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme s’ha de tenir en
compte a l’hora de dur a terme qualsevol Intervenció Assistida amb Gos (IAG), ja que
no tots els casos són iguals i per tant, les intervencions tampoc ho han de ser. S’haurien
de considerar noves variables en funció del cas.
Així doncs, els resultats d’aquesta investigació ens condueixen a pensar que la teràpia
amb gos pot ser beneficiosa per a persones amb TEA.
6.2 Prospectives i limitacions
M’he trobat amb importants limitacions a l’hora de dur a terme aquesta investigació;
una d’elles és la insuficient producció científica que hi ha respecte al tema de les TAG.
Això evidencia que hi ha un gran terreny per explorar en el camp de la TAG i que
manquen estudis que aportin evidències rellevants en aquesta àrea, la qual presenta
nombroses línies d’investigació futura.
1
7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
- McElwain, C. (2001) Animal assisted therapy for autistic children. A
descriptivenarrative [En línea]. Disponible a:
https://research.wsulibs.wsu.edu:8443/xmlui/handle/2376/2514 [Consulta: 30
maig 2014]
- Martin, F. Farnum, J. (2011) Animal – assisted therapy for children with
pervasive Developmental disorders. [En línea]. Disponible a:
http://wjn.sagepub.com/content/24/6/657.short [Consulta: 23 maig 2014]
- Turner J. (2011) Animal assisted therapy and autism intervention: a síntesis of
the Literature. [En línea]. Disponible a: http://opensiuc.lib.siu.edu/gs_rp/119/
[Consulta: 12 febrer 2015]
- Levinson, B. M. (2006). Psicoterapia infantil asistida por animales. F. Affinity
(Ed.) Fundación Affinity.
- Abellán, M. R. (2008) La terapia asistida por animales: una nueva perspectiva
y línea de investigación en la atención a la diversidad. Facultad de Educación.
Universidad de Murcia.
- American Psychiatric Association (APA).(2002) Manual
diagnòsticiestadísticdelstrastornsmentalsDSM IV. Barcelona: Masson
- Baboneau, M. (2006). ABC del adiestramiento en positivo: manual de etologia
canina. Hispano Europea. (Excellence) ISBN 9788425516733
- Gros, E. (2006). Equinoterapia: la rehabilitación por medio del caballo.
Editorial Trillos. Buenos Aires, Argentina.
2
- Guerra, P. (2009). Atención temprana y família: como intervenir creando
entornos competentes. Serie Educación Especial. Editorial Nercea. Espanya.
- López, T. (2002). Mascotas Terapéuticas En línea: http://www.el-
mundo.es/salud/283/05N0129.html (Consulta: 01 03 2015)
- Martínez, R. (2008). Animal assisted therapy: new perspective and research line
in attentionn to diversity. Indivisa, Bol. Estud. Invest; 2008 nº9. ISSN 1579-
3141
- Muñoz, B. (2011). Teràpiaassistida per animals de companyia aplicada en una
residènciageriàtrica en el món rural.Universitat de Murcia.
- O’Heare, J. (2011). Neuropsicologia canina: Introducció al sistema nerviós,
l’estrès, l’emoció i la reducció de l’estrès.Knsedicions. ISBN 9788493460914
- Paredes, P. (2012) El uso del perro en el tratamiento del trastorno espectro
autista. Article de revisió. Revitsta electrónica Neurobiologia.
- Pichot y altres, (1996), DSM-V Manual Diagnóstico y Estadístico de los
Trastornos Mentales, Editorial: Masson, Barcelona, España
- Ridruejo Alonso, P. (2006). Terapia Asistida por Animales: síntesis y
sistemática. Barcelona: Fundación Affinity
- Rodrigo, E. (2013). Elsgossos en les teràpies per a la tercera edat.Universitat de
Pennsylvania.
- Sjösten, I. (2002). Obediènciabàsica. Tercera edició. Suècia: Knsedicions. ISBN
8493323241
3
- Tellington, L. (2011). El metodoTellingtonTtouch: cómo influir sobre el
comportamiento, salud y rendimiento de tu perro.KnsEdicions. ISBN
978843323226
- Vitkava, M. (2011). Prevención e intervención temprana en el tratamiento
educativo de la diversidad.Llibreria UNED. Espanya.
- Zarebski, G, (1999). Efectos de la Implementación de la Terapia Asistida por
Animales en Ancianos, En línea: www.rec.uba.ar/Programacion%2098-
00/htm/tp61.htm, (Consulta 20 05 2015)
Top Related