PROGRAMA THINK TANK PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011

Nº 4/5

Com és el consumidor del 2011? Darrerament han aparegut estudis prospectius que apunten quines seran les noves tendències del consumidor. A continuació en presentem una síntesi. Les noves tecnologies, Internet i les xarxes socials, esdevenen les eines estratègiques del nou consumidor, qui opina, criticant o difonent els atributs del producte a través de la xarxa. Ja es diu que les marques pertanyen al consumidor, fins al punt que és ell qui decideix quin producte ha de sortir al mercat. L’empresa ha passat de parlar al consumidor a parlar amb el consumidor, a través dels nous sistemes de comunicació com Facebook o Twitter, que està esdevenint el canal estrella gràcies a la seva immediatesa. L’honestedat, la novetat, el compromís i la generació de noves experiències són els principis bàsics que s’estableixen entre l’empresa i el client. L’honestedat, com a conseqüència de la facilitat en esbrinar la veritat gràcies a l’abundant informació disponible. El compromís de l’empresa amb la societat. I la novetat i la generació de noves experiències amb l’objectiu de sorprendre un consumidor cada vegada més exigent i informat. Ja no n’hi ha prou amb valors com el reconeixement social o l’aspiració, conceptes poc oportuns en època de crisi. Així, s’estan consolidant nous valors com la responsabilitat social, el compromís mediambiental o la recuperació dels signes identitaris.

íNDEX

Competidor: Tunísia

El Mercat Britànic

Aplicacions tecnològiques per al turista experiencial

El Turisme de Negocis: previsió de creixement

EL MÉS DESTACAT Els nous hàbits de compra del turista britànic (pàg. 2) Nous sistemes que ajuden al turista a trobar la destinació que més s’adapta als seus gustos (pàg. 4) Les destinacions de la Costa Daurada compten amb una elevada presència als mercats europeus (pàg. 6)

La concentració de l’oferta hotelera i la diversitat de recursos turístics, característiques de Tunísia (pàg. 8) Optimistes previsions de creixement del turisme de negocis (pàg.10) L’especialització i la segmentació, els elements clau dels paquets d’experiències (pàg. 11)

8

2

4

10

El sistema d’indicadors de presència en mercats (SIPREM) i el sector públic

6

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

2009 2010 2011

Q1 Q2 Q3 Q4

Font: ABTA, ABTA Travel Trends Report 2011.

Font: Oficina Nacional d’Estadística Regne Unit. Butlletí estadístic març 2011.

Curta distància

Mitja distància

Llarga distància

Suècia Abu Dhabi

Nova Zelanda

Estònia Turquia Sri Lanka

Espanya Egipte EUA

Grècia Síria Puerto Rico

Marroc Perú

Tunísia Nepal

Iraq Mèxic

Brasil

MERCATS

2

El Mercat Britànic Tot i ser un dels principals mercats emissors del món, els britànics encara estan patint les conseqüències de la crisi. Conèixer els seus nous hàbits de compra i les seves preferències turístiques ajudarà a les destinacions a recuperar aquest segment

Constitueix el tercer mercat emissor del món, després dels alemanys i els nord-americans, amb una quota de mercat del 5,9% a escala mundial i amb una riquesa generada de 50,3 milers de milions de dòlars l’any 2009, segons dades de l’Organització Mundial del Turisme. Tot i així, la crisi econòmica ha afectat al nombre de britànics que han viatjat fora de les seves fronteres. En el període 2006-2010 es va reduïr un 21,0% el nombre de turistes britànics a l’estranger, segons dades de l’Oficina Nacional d’Estadística del Regne Unit.

El tancament de tour operadors que operaven amb aquest mercat, especialitzats en paquets vacacionals de llarga distància, com Rion Travel o Grus Travel o la pèrdua de 188 milions d’euros de Thomas Cook, el principal ttoo britànic entre l’octubre de 2010 i el març de 2011, mostren la davallada del mercat. Aquesta reducció s’ha traduït a Espanya en una disminució del volum de britànics del 6,5% entre el 2009 i el 2010, segons Frontur.

Les dades del 2011mostren una modesta recuperació del mercat. Segons l’Oficina Nacional d’Estadística britànica, durant el primer quadrimestre del 2011 s’ha incrementat lleugerament (un 1,6%) el nombre de britànics que han viatjat a l’estranger respecte el mateix període del 2010 (GRÀFIC 1). Aquesta petita millora, tanmateix, no s’ha traduït en un increment de turistes britànics al conjunt de l’Estat espanyol, ni a Catalunya. Durant els tres primers mesos de l’any a Espanya han arribat un 4,8% de turistes menys que en el mateix període del 2010. A Catalunya aquesta reducció ha sigut més accentuada (un 21,9%), segons dades oficials.

On viatjaran els britànics?

Tot i que les destinacions tradicionals d’aquest mercat són, per aquest ordre, Espanya, França, EUA, Itàlia, Grècia, Portugal i Turquia, un estudi¹ elaborat per l’associació d’agències de viatges i tour operadors britànics (ABTA) ha determinat que, juntament amb Espanya i Grècia, Estònia i Suècia constituiran les altres dues destinacions estrella pel mercat britànic aquest 2011, en els seus viatges de curta distància.

El component cultural, així com les connexions aèries són els elements clau. Així, l’èxit de la trilogia Millenium i el fet de que Tallin sigui la Capital Europea de la Cultura del 2011, són alguns dels elements que s’han considerat per elaborar aquest rànquing. En el cas espanyol, es destaca l’obertura del Museu Carmen Thyssen Màlaga, les millores en la comunicació gràcies a l’AVE Madrid-Barcelona i Madrid-València, així com la promoció d’altres modalitats turístiques alternatives al sol i platja, com el turisme urbà o rural. En el cas grec, es ressalta la potencialitat de la Costa Navarino, un nou resort turístic de perfil sostenible de la costa del Peloponesi.Per mitja distància, a part dels tradicionals enclavaments de la costa mediterrània es destaquen altres de més singulars com Abu Dhabi o Iraq (TAULA 1).

Cal ressaltar que aquest informe fou redactat abans de les revoltes socials dels països àrabs. Pel que fa a destinacions de llarga distància, Nova Zelanda i Sri Lanka encapçalen la llista (TAULA 1 ).

TAULA 1: Destinacions estrella per al mercat britànic, segons distància.

Fonts consultades: ¹ ABTA (2011). ABTA Travel Trends Report 2011

PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES

GRÀFIC 1: Nombre de turistes britànics a l’estranger, per quadrimestres (en milers).

Font: THOMSON HOLIDAYS. The psychology of travel

MERCATS

Singularitats dels britànics

El britànic és un mercat que dóna molta importància al procès de contractació de l’assegurança en els seus viatges, sobretot en el cas de llarga distància i pel que fa a la cobertura mèdica. Una mostra de la seguretat individual i financera que cerca aquest turista en la seva compra és el gran reconeixement amb que compta l’ABTA en aquest mercat. Resulta pràcticament indispensable que l’agència o el tour operador que gestioni les vacances formi part d’aquesta associació, que representa unes 5.500 agències i uns 900 operadors. L’increment del tot inclòs és un altre tret d’aquest mercat, utilitzat com a mecanisme de control del pressupost del viatge. De fet el ttoo First Choise preveu que el 65% del seu negoci aquest 2011 es dediqui al all inclusive, modalitat en la que es vol especialitzar el proper any². Pel que fa als hàbits de compra i segons un estudi3 de Google Travel i Nielsen, el 77% dels britànics utilitzen Internet per planificar el seu viatge i el 92% hi realitza la compra. Els webs més consultats per planificar les vacances (Google Maps, Trip Advisor i Expedia) mostren la rellevància de la geolocalització i de la recomanació en els serveis turístics. D’altra banda, el britànic està articulant el seu propi paquet vacacional per Internet. De mitjana cada britànic compra 2,8 serveis turístics, havent-hi un 10% que consumeix cinc o més serveis. Aquest mercat realitza un procés lent i reflexiu del procés de compra: triga 26 dies i consulta 24 webs diferents abans de la primera compra.

Pel que fa als webs consultats, mentre que Google és el més utilitzat per a la primera cerca, a l’hora de comprar l’usuari es dirigeix directa-ment a pàgines web especialitzades en companyies de transport, allotjament i tour operadors.

Cultura i relax vs festa

El tour operador Thomson ha realitzat el primer estudi4 sobre la psicologia del turista britànic. Així, s’ha mesurat quina era l’activitat elèctrica del cervell quan aquest era estimulat amb imatges de diferents escenaris vacacionals. El resultat de la investi-gació, desenvolupada per la Univer-sitat de Sussex ha estat força contun-dent: el perfil del turista britànic motivat pel sol i platja, la cervesa i la festa ja no és una realitat. Per contra, ens trobem davant d’un mercat que desitja unes vacances tranquil·les, on la gastronomia, la descoberta del lloc i la realització d’activitats culturals siguin els seus eixos principals, sempre amb la companyia de la seva família. Per segments d’edat, els joves han resultat ser els més conservadors a l’hora de realitzar activitats, en contraposició al segment d’edat avançada.

Per sexes, l’home resulta ser menys aventurer del que diu ser en un principi. Tot i així, les activitats preferides pels homes estan relacio-nades amb la pràctica d’esports d’aventura, mentre que la dona opta per activitats més tranquil·les, com el ioga o l’anar de compres.

Coneixent aquests nous hàbits cal que les destinacions afrontin els canvis de comportament oferint productes adaptats a aquest mercat.

Fonts consultades: 2 Notícia Hosteltur, 11 d’abril de 2011 . 3 Google Travel i Nielsen (gener-març 2010). Analysis of the Purchasing Process in the UK Online Travel Market. 4 Thomson Holidays (2011). The psychology of travel.

visitar llocs on no s’ha estat anteriorment

descobrir la gastronomia

sortir a sopar a un restaurant

llegir un llibre

prendre una copa de vi

contemplar un llac

visitar un castell

“El perfil del turista britànic motivat pel sol i platja ja no és una realitat”

QUADRE 1: Les 7 activitats preferides a realitzar durant les vacances pels britànics

PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES

3

MERCATS

INNOVACIÓ

4 4

Aplicacions tecnològiques per al turista experiencial

Estan sortint al mercat noves tecnologies per facilitar al turista la planificació de les seves vacances en funció de les experiències que vulgui viure en el seu període vacacional

Del lloc a la recerca de l’experiència S’està gestant un nou criteri per seleccionar on passar les pròximes vacances. Abans el client escollia on volia anar de viatge, ara el turista es planteja quina experiència vol viure i quina és la destinació que més encaixa amb el seu perfil. Bernd Schmitt, en el seu llibre Marketing Experiencial (2000), deia que “el client ja no escull un producte només per l’equació cost-benefici, sinó per la vivència que aquest ofereix abans i durant el seu consum”. Aquest tipus de màrqueting vinculat directament a factors vivencials, subjectius i no conscients s’ha utilitzat ja en sectors com el de l’alimentació o de l’automòbil. Així, la marca de begudes per excel·lència ha sabut treure profit d’aquesta teoria. El concepte de felicitat lligat a la marca Coca-Cola i a tot el que comporta el seu consum, més enllà de les seves característiques tècniques és la base del discurs estratègic del producte. D’altra banda, l’eslògan Te gusta conducir de la marca d’automòbils BMW segueix la mateixa filosofia, vinculada a les emocions i sensacions que transmet la marca. En canvi, en turisme, l’activitat d’oci per excel·lència on la càrrega emocional pren especial importància, aquesta filosofia comença a desenvolupar-se ara, tant des de la vessant de la comercialització com des de la promoció turística.

La innovació no es basa tant en un canvi en la motivació del turista (el turista continua volent viure experiències úniques) sinó en les eines que desenvolupa i incorpora el sector per satisfer aquestes necessitats ja existents, venent

l’experiència turística més enllà de l’espai turístic. Aquesta nova filosofia es veu reflectida en major mesura en els eslògans i els continguts de les campanyes promocionals d’algunes destinacions, com el I need Spain o Me guardas el secreto de Galícia, on les emocions i les sensacions són el fil conductor de la promoció.

Noves aplicacions tecnològiques

Seguint amb aquesta línia i des del punt de vista comercial, la indústria turística està oferint destinacions concretes en funció de les activitats que vol experimentar el turista. Apareixen empreses tecnològiques que desenvolupen aplicacions que actuen com a motor de recomanació de serveis turístics segons els gustos i preferències del client. Així, Tripsay, Travelmuse o BuscoUnViaje disposen d’un directori mundial de destinacions, i elaboren llistats o rànquings de destinacions preferides, en funció d’aquests gustos.

L’empresa espanyola BuscoUnViaje selecciona destinacions tenint en compte, per una banda, les activitats o experiències que el pre-turista vol viure durant les seves vacances i, per l’altra, basant-se en el perfil d’aquest client, és a dir, quina tipologia d’allotjament és la més adequada per a ell, quin transport vol utilitzar o quants dies pensa dedicar a gaudir de les seves vacances. Tot i que la primera part és informativa i serveix com a eina d’inspiració del possible viatge, aquest web va més enllà, oferint la possibilitat de reservar l’allotjament, el vol i fins i tot el cotxe de lloguer, a través de links a webs especialitzats. Les aplicacions d’aquesta tecnologia són múltiples.

“En campanyes promocionals com I need Spain o Me guardas el secreto de Galícia, les emocions i les sensacions són el fil conductor de la promoció”

PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES

“El client ja no escull un producte només per l’equació cost-benefici, sinó per la vivència que aquest ofereix abans i durant el seu consum”

INNOVACIÓ

5

Agències de viatges on line, tour operadors, cadenes hoteleres o companyies aèries són possibles clients d’aquest sistema, que caldrà adaptar en funció de les necessitats del producte. En el cas de les companyies aèries, Amadeus ja ha creat una aplicació específica per a Lufthansa que permet, en funció de l’oferta de vols existent, que l’internauta triï on anar de vacances segons determinades variables com l’aeroport d’origen, les activitats que vulgui realitzar o el pressupost disponible.

Pel que fa a l’altre sector turístic clau, l’allotjament, i en concret la indústria hotelera, encara no hi ha mostres destacables de l’aplicació d’aquesta tecnologia. De moment, els principals buscadors (Booking, Destinia, Trivago, Hotels.com) no presenten com a criteri de cerca les activitats o els gustos i preferències del client, sent la localització geogràfica de l’establiment el criteri bàsic.

Tot i així, els allotjaments ja fa anys que exploten el concepte experiència com a punt fort del seu producte, més enllà dels seus serveis bàsics. Exemples com allotjar-se en una cabanya de fusta sobre la copa d’un arbre a Sant Hilari de Sacalm1, dormir en un hotel-iglú a Finlàndia, experimentar la sensació de passar una nit en una presó de Letònia2 reconvertida en hotel o el projecte d’hotel submarí en una illa privada de Fiji3 , són alguns exemples. Pel que fa als serveis que poden ajudar el client a experimentar noves aventures es troben curiositats com la possibilitat de llogar els serveis d’un lector de contes en un hotel londinenc o la presència d’una fada madrina en un hotel de Geòrgia, als EUA.4

De forma complementària, es troben al mercat aplicacions que proposen activitats personalitzades per al turista una vegada aquest ja es troba a la destinació, en funció del seu perfil i característiques del viatge (durada, pressupost, etc.). Així, els anomenats planificadors del viatge són eines cada vegada més freqüents als webs turístics institucionals. Destinacions tant diverses com Finlàndia o la ciutat de Granada ofereixen aquesta opció. Relacionat amb aquesta iniciativa un grup d’investigadors del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Vila-seca han desenvolupat una aplicació5 basada en la Intel·ligència Artificial. Aquest sistema permet recomanar serveis turístics en funció dels gustos no només de l’usuari, sinó també de les opinions d’altres usuaris de perfils similars a aquest.

La incidència en les agències de viatges

Aquesta tecnologia, aplicada tant a la indústria turística com a les comunitats de viatgers i d’altres webs especialitzats com Tripadvisor o Minube (que disposen d’apartats específics per inspirar a l’usuari en el pròxim viatge) sumat a les recomanacions i opinions d’altres usuaris presents als webs de destinacions, buscadors d’hotels, etc. està repercutint en l’activitat de les agències de viatges convencionals qui en una primera fase ja van veure com Internet facilitava la compra on line de serveis turístics, limitant-se la seva àrea de negoci. Aquests sistemes recomanadors en funció dels gustos del client tenen també una incidència en l’activitat de les agències, que en els darrers anys s’havien especialitzat en el servei d’assessorament personalitzat. Per altra banda, les agències on line tenen molt de camí per recórrer, en el cas de que es plantegin incorporar aquesta tecnologia al seu web.

“Amadeus ja ha creat una aplicació específica per a Lufthansa”

“Allotjar-se en una cabanya de fusta sobre la copa d’un arbre, en un hotel iglú o en una presó són algunes de les experiències proposades pel sector de l’allotjament”

PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES

Fonts consultades: 1www.cabanesalsarbres.com/es 2www.diariodelviajero.com 3 www.poseidonresorts.com/ 4 http://laruinahabitada.org/tag/hotel-experiencial/ 5 Implementat pel programa SIGTur/E-destinació del Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l'Oci a les comarques de Tarragona amb el cofinançament del FEDER Eix1

Font: Programa Think Tank. Sistema d’indicadors de presència en mercats-SIPREM.

ATS

POLÍTICA I GOVERNANÇA

6

El sistema SIPREM és un dels projectes desenvolupats pel Think Tank, un dels programes del Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i Oci a les Comarques de Tarragona1, amb el suport de fons Feder. L’objectiu del programa es basa en dissenyar i implantar eines que incrementin el coneixement de l’activitat turística, i difondre les tendències més innovadores del sector, a partir de l’edició d’aquesta newsletter.

El SIPREM està integrat per 10 indicadors que mesuren el grau de presència de determinades destinacions i regions en els principals mercats turístics emissors. Per fer-ho s’han seleccionat un total de 78 destinacions i 10 regions turístiques de la conca mediterrània, entre les que trobem destinacions de la demarcació de Tarragona. Aquestes s’han comparat amb altres destinacions espanyoles, franceses, italianes, portugueses, croates, gregues i tunisianes. La tria s’ha fet tenint en compte la seva similitud en quant a nombre d’habitants i places hoteleres, amb l’objectiu que la comparació fos el més equitativa possible. Les destinacions s’han agrupat en tipologies en funció de la seva especialització turística (destinacions litorals, urbanes, rurals/enoturístiques i de natura/birdwatching). De forma específica, també s’han analitzat productes concrets com el turisme recreatiu o el residencial.

Aquests indicadors valoren les actuacions en comercialització, comunicació i màrqueting de les destinacions i regions turístiques,

realitzades tant per l’administració turística com pel sector empresarial. La presència s’ha analitzat en diferents entorns: en fires, en organismes superiors (per exemple, la presència de Salou en el web del Patronat de Turisme de la Costa Daurada i en el de Turisme de Catalunya), en catàlegs de tour operadors, i en suplements de viatges dels principals diaris dels mercats emissors. D’altra banda també s’evalua el portal web turístic oficial de la destinació, així com la seva popularitat a la Internet a través del volum de consultes i de links. Per últim són també tingudes en consideració les xarxes socials, la presència als principals cercadors de la xarxa així com l’existència de l’oferta hotelera, de restauració i de càmpings en els principals portals de comercialització de cada mercat emissor.

Pel que fa als mercats s’ha determinat aquells que pel seu volum han passat a esdevenir els segments clau de la Costa Daurada (francès, britànic, espanyol, alemany) així com l’italià per la seva proximitat i volum (60,3 milions d’habitants segons dades oficials).

Els resultats de l’Índex Global de Presència en Mercats (IGPREM), que aglutina els 10 indicadors, constaten que 7 de les 10 destinacions amb major presència són espanyoles, sent 3 d’elles catalanes. En els darrers llocs trobem destinacions tunisianes i gregues.

El cas de les destinacions litorals

Un dels temes més interessants derivats de l’estudi és el grau

El sistema d’indicadors de presència en mercats (SIPREM) i el sector públic

Les destinacions litorals espanyoles, franceses i italianes tenen una major presència al mercat turístic, respecte Grècia, Tunísia i Croàcia.

Fonts consultades: 1Programa Think Tank del Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l'Oci a les comarques de Tarragona amb el cofinançament del FEDER Eix1. Sistema d’indicadors de presència en mercats-SIPREM.

PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES

“3 de les 10 destinacions litorals mediterrànies amb major presència al mercat turístic són catalanes”

Indicador 1: assistència a fires turístiques

Indicador 2: presència en organismes superiors

Indicador 3: presència en turoperadors

Indicador 4: presència en publicacions divulgatives

Indicador 5: accessibilitat webs turístics

Indicador 6: web rang (nº visites i links)

Indicador 7: presència a les xarxes socials

Indicador 8: presència de la destinació als cercadors

Indicador 9: presència dels atractius turístics als cercadors

Indicador 10: reconeixement dels serveis

QUADRE 1: Els 10 indicadors del SIPREM

Font: Programa Think Tank. Sistema d’indicadors de presència en mercats -SIPREM

POLÍTICA I GOVERNANÇA

7

d’involucració de l’administració turística en les 32 destinacions litorals analitzades. S’han determinat:

5 destinacions de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre.

4 destinacions de la Costa Brava i del Maresme.

10 destinacions de la costa valenciana, andalusa i canària.

3 destinacions de la Costa Blava. 2 destinacions insulars gregues. 4 destinacions italianes de la costa

adriàtica i amalfitana. 1 destinació portuguesa, 1 croata i

2 de Tunísia.

El resultat és prou significatiu: en termes generals, les destinacions espanyoles, franceses i italianes obtenen uns valors superiors a les tunisianes, croates, portugueses i gregues, pel que fa a les iniciatives públiques dirigides a incrementar la presència de la destinació en el mercat. La tradició turística d’Espanya, Itàlia i França i la seva consolidació en el mercat turístic internacional expliquen la implicació de l’administració en el desenvolupament i la dinamització d’aquest sector econòmic.

Particularitats dels resultats

L’assistència a fires, una de les actuacions de promoció més típiques de l’administració turística és l’únic indicador on les destinacions italianes i franceses obtenen menor puntuació. I és que la política turística d’aquests dos països no està dirigint els seus esforços cap a les fires especialitzades. Entre les 10 destinacions litorals amb una menor assistència 7 són italianes o franceses. Per contra, les 10 destinacions amb major presència en fires són espanyoles, havent-n’hi només una de catalana (Lloret de Mar), una mostra més de l’adaptació

de l’administració catalana a les noves tendències promocionals de reducció del pes de l’activitat firal. En el cas italià, l’Agència Nacional Italiana pel Turisme (ENIT), treballa per a la promoció unitària de l’oferta turística i dóna suport a la comercialització a través d’actuacions directes amb tour operadors i agents de viatges, com l’organització del workshop Buy Veneto 2011 celebrat a finals de juny, o el fam trip amb operadors alemanys per a la província de Salerno2 al mes de maig.

Pel que fa al web turístic oficial, Sibenik, a la costa croata, és la segona destinació que disposa d’un web amb millors prestacions. La destinació francesa de Cannes ocupa el primer lloc. Per elaborar l’indicador s’ha considerat la diversitat lingüística del web (10 idiomes, en el cas croata), així com el material promocional consultable. Sibenik també obté bones puntuacions en referència al volum de visites i nombre de webs que l’enllacen (ocupa la 6a posició de 32).

TAULA 1: Rànquing Indicador 5 Accessibilitat web turístic

rànquing destinació país

1 Cannes França

2 Sibenik Croàcia

3 Lloret de Mar Espanya

4 Calp Espanya

5 Cambrils Espanya

Pel que fa a la presència en organismes superiors (provincial, autonòmic i estatal) Monastir i Hammamet són les que tenen menys visibilitat. Per contra, Lloret de Mar, Benidorm i Salou se situen entre els cinc primers llocs. La política turística de la Costa Daurada, Catalunya i Espanya, sumat al grau de maduresa dels seus clústers turístics expliquen aquests resultats.

L’estudi està disponible a demanda contactant amb comunicació del Parc.

Fonts consultades: 2 Nota de premsa de l’Agència Nacional Italiana pel Turisme (www.enit.it)

“Sibenik, a la costa croata, disposa del segon portal web turístic amb més presència als principals mercats emissors, segons els resultats del SIPREM”

PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES

alemany

britànic

francès

espanyol

italià

QUADRE 1: Mercats emissors considerats

Font: Elaboració Think Tank, a partir de les dades del Institut Nacional d’Estadística de Tunísia

Font: Elaboració Think Tank, a partir del mapa físic procedent de http://bloqueteros.com

0

2000

4000

6000

8000

4,7 3,0 3,2 14,510,7

11,6

67,0

190,2

70,4 82,3

2006 2007 2008 2009 2010

Països de la UE Països àrabs

Font: Elaboració Think Tank, a partir de dades de FIPA, (Agència per a la promoció de la inversió estrangera).

COMPETIDORS Tunísia

Les revoltes socials de principis d’any viscudes en el país nord-africà han generat un canvi en els fluxes turístics mundials, sobretot en el cas dels mercats europeus.

Destinacions de curta distància pel mercat europeu amb una oferta similar a la de Tunísia han vist incrementada la seva activitat turística durant el primer trimestre de l’any. Espanya, Turquia, el sud d’Itàlia o Grècia, segons el ttoo Travel Plan o la Unión Empresarial de Agencias de Viajes són algunes alternatives, per la seva similitud pel que respecta al producte turístic, el clima o el preu. Aquestes destinacions han acollit uns turistes que no han pogut fer realitat el seu desig de visitar Tunísia.

Tot i la davallada de turistes, no totes les conseqüències han estat negatives per a Tunísia. Segons declaracions del Ministre de Turisme, aquests esdeveniments han posicionat el país al món. A més, tot i que encara es desconeix fins quan durarà aquesta reducció del nombre de turistes, el govern ja aposta per la seva recuperació a mig termini. I és que, no és la primera vegada que Tunísia veu reduir temporalment el seu volum d’arribades. Després de l’atemptat de l’ 11 de setembre a Nova York, el nombre de turistes estrangers va passar de 5,4 a 5,1 milions entre el 2001-2002, recuperant-se posteriorment, segons dades del Institut Nacional d’Estadística de Tunísia (GRÀFIC 1).

El turisme en l’economia tunisiana

Des dels anys 60 el govern ha incentivat el turisme a través de la implantació de plans de desenvolupa-ment quinquennal. Així, durant la primera etapa (anys 70 i 80) va basar el seu creixement en el producte de sol i platja, dinamitzant el litoral del país, mentre que als anys 90 va focalitzar l’esforç a l’interior, amb la

intenció de crear una oferta complementària al producte de litoral fomentant una distribució més equitativa dels ingressos generats per l’activitat turística1. Actualment, el turisme és, juntament amb la inversió estrangera i les exportacions manufactureres uns dels principals motors de creixement de l’economia del país. És la primera font de divises, amb el 5,7% del PIB i dóna feina a unes 400.000 persones, el 10,6% de la població activa, a banda dels efectes indirectes que genera en d’altres sectors econòmics, com el transport aeri o el comercial2.

Mentre que l’aposta pública pel turisme s’ha materialitzat en un increment en la inversió els darrers anys (un 51,5% en el període 2006-2010), l’entrada de capital estranger ha estat irregular. Així, dels 18,3 milions de dinars tunisians (uns 9 M€) l’any 2006 es va passar a 198,6 en 2008 (99,3 M€) reduint-se fins als 85,5 milions (uns 43,1 M€) l’any 20103.

Els països àrabs3, en concret Líbia i els Emirats Àrabs, són els que més han invertit en turisme, sobretot el 2008 (GRÀFIC 2). El fet que Líbia concentri el 52,3% de la inversió estrangera que rep Tunísia, sumat a les tensions socials que estan vivint els països del Magreb no beneficia l’entrada de nou capital. En el cas de les inversions europees (un 11,4% del capital estranger l’any 2010), França i Itàlia, i en menor mesura Bèlgica i Espanya són els països capdavanters. Espanya invertí uns 3 milions de dinars tunisians el 2009. Cadenes españoles com Sol Melià, Vincci, Barceló, Riu Hotels, Globalia Hotels o Iberostar Hotels4 tenen presència en aquest país.

PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES 8

GRÀFIC 1: Evolució del nombre de turistes estrangers 1990-2010 (en milers)

Fonts consultades: ¹ Barrado, Diego i Calabuig, Jordi (2001). Geografía mundial del turismo. 2 Oficina Económica y Comercial de España en Túnez (abril de 2011). Informe económico y Comercial. Túnez. 3 FIPA, l’Agència per a la promoció de la inversió estrangera. 4 ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior). Empresas españolas establecidas en Túnez (febrero 2009).

MAPA 1: Mapa de Tunísia amb les regions turístiques principals

GRÀFIC 2: Evolució de la inversió estrangera en turisme, per regions (2006-2010). En milions de dinars tunisians

Font: Elaboració Think Tank, a partir de les dades del Institut Nacional d’Estadística de Tunísia.

2007 2008 2009 2010 2011

307,5 308,6 314,5 333,1177,7

314,4 336,9 344,1 324,6

184,1

414,7 455,7 432,9 440,9

252,2

gener febrer març

8.451,15.655,7

2.730,02.397,2

1.553,3821,5807,1718,7611,0541,7372,0317,0141,090,446,4

francesos

britànics

belgues

escandinaus

suïssos

libis

Europa de l'est

marroquins

Font: Elaboració Think Tank, a partir de les dades del Institut Nacional d’Estadística de Tunísia

Font: Elaboració Think Tank, amb dades del Institut Nacional d’Estadística de Tunísia, Idescat, Observatori de Turisme de Costa Daurada i INE. *Nota: càlcul del pes del tot inclòs a partir dades catàleg ttoo Thomas Cook estiu 2011.

Dades bàsiques

Hammamet-Nabeul

Costa Daurada

Població 2010 (milers)

752,8 616,8

Capacitat hotelera 2009 (milers de places)

45,3 66,7

Pes modalitat tot inclòs*

83,3% 28,6%

Nºpernoctacions hoteleres britànics. 2009 (en milers)

2.730 1.789

INNOVACIÓ

COMPETIDORS

Tot i la variada oferta d’atractius turístics del conjunt del país (desert del Sàhara, oasis, llacs salats, restes romanes, etc.) i la iniciativa pública de donar a conèixer les regions d’interior, la major part de l’oferta hotelera, en forma de grans resorts, es concentra als nuclis turístics litorals de Hammamet, Monastir, Susa i l’Illa de Djerba, sumant el 67,9% de la capacitat hotelera del país. Per categories, els 3 estrelles (39,0%) i els 4 estrelles (35,2%) són els més nombrosos, sent destacable el creixement dels 3 estrelles en els darrers anys (un 10,8% durant el període 2005-2009)5.

La demanda turística

El volum de turistes que ha rebut el país s’ha anat incrementant lentament des del 1990, amb petits decreixements produïts en els períodes 1995-1996 i 2001-2003. L’any 2009 el país va rebre 6,9 milions de turistes estrangers, el seu màxim històric fins a dia d’avui. No obstant, i com a conseqüència de les revoltes socials de l’inici del 2011, el nombre de turistes estrangers s’han reduït un 44,1% durant els tres primers mesos de l’any (GRÀFIC 3). Aquest decreixement ha afectat també el nivell d’ingressos, reduint-se un 43%, segons dades de l’OMT6.

Per nacionalitats, tot i que en el volum d’entrades de no residents hi ha un pes significatiu de libis i algerians, les dades referents a pernoctacions hoteleres mostren que l’europeu és el mercat estratègic per a Tunísia. Així, els mercats francès, alemany, britànic i italià representen el 55,5% de les pernoctacions hoteleres de 2009, segons dades oficials5 (GRÀFIC 4). Aquesta estructuració, basada principalment en quatre mercats europeus, juntament amb la mínima presència del mercat domèstic, és

una de les principals debilitats de l’activitat turística de Tunísia, que depèn del context socio-econòmic dels països emissors.

Comercialització segons mercats

Els operadors de viatges proposen diferents formes de consumir la destinació7. Mentre que els operadors francesos i espanyols (FRAM i Travel Plan) plantegen la possibilitat de realitzar circuits temàtics de 8 dies, a més d’excursions d’entre mig dia i dos dies de durada pels punts més interessants del país; Thomas Cook, operador líder britànic, en els seus catàlegs d’estiu del 2011 tan sols ofereix estades a hotels, principalment amb règim de tot inclòs amb disponibilitat 24 hores. Aquesta estratègia lliga perfectament amb les motivacions reals dels britànics detectades en l’estudi de Thomson vinculades al descans (veure apartat mercats). Així, Tunísia i en concret Hammamet disposa d’una oferta turística adaptada al mercat britànic (el 83,3% dels hotels comercialitzats al catàleg7 de Thomas Cook, ofereixen, únicament servei all inclusive).

És remarcable la tasca comercial dels operadors turístics, en contraposició a la no involucració de la destinació en la seva pròpia comercialització, i com aquests ofereixen productes concrets en funció del segment de demanda al que es dirigeixen. Tot i així el govern ha iniciat un pla de reactivació turística per recuperar la demanda perduda. L’objectiu marcat és arribar als 4,5 milions de turistes en 2 anys (xifra ja assolida a finals dels 90), mitjançant la captació de nous mercats com el rus o el centre europeu8.

Caldrà veure, doncs, el ritme de recuperació d’aquesta destinació mediterrània.

Fonts consultades: 5 Dades procedents del Institut Nacional d’Estadística de Tunísia (INS). 6 Notícia Hosteltur, 19 de maig de 2011. 7 Anàlisi de l’oferta turística de Tunísia present en els catàlegs d’estiu de 2011 de Thomas Cook, TUI, FRAM i Travel Plan . 8 Notícia Preferente, 31 de març de 2011.

9

GRÀFIC 3: Evolució del nombre de turistes gener-març (2007-2011). En milers

TAULA 1: Comparativa Hammamed/Costa Daurada

PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES

GRÀFIC 4: Nombre de pernoctacions hoteleres segons nacionalitat. Any 2009 (en milers)

L’empresa continuarà generant viatges però analitzarà amb lupa el retorn de la inversió del viatge, el que s’anomena índex Return on Investments (ROI).

Es continuaran aplicant mesures reductores del cost del viatge, com reserves i compres anticipades o l’ús de tarifes promocionals, entre d’altres.

Processos de negociació amb els proveïdors, amb l’objectiu de baixar les tarifes hoteleres. De fet, es pronostica que els preus dels hotels continuaran disminuint. De moment, a Espanya els preus dels hotels de 4 i 5 estrelles han mostrat una lleu reducció entre maig de 2010 i 2011, tal i com marca la línia de tendències (GRÀFIC 1).

GRÀFIC1: Evolució del preu mitjà dels hotels de 4 i 5 estrelles a Espanya pel període maig 2010-maig 2011(en euros).

Font: Elaboració Think Tank, a partir de dades del Instituto Nacional de Estadística (INE).

Internacionalització dels viatges d’empresa. Davant de l’estancament de l’economia espanyola, les empreses es dirigiran cap al mercat estranger (països Zona Euro, països del Golf Pèrsic, Brasil, Rússia, Xina i els EUA, entre d’altres).

El sector s’està adaptant. Per exemple, per a Paradores, el turisme d’empreses constitueix ja un dels tres eixos estratègics del 2011. En el cas de les agències, Halcón Viajes ha creat un departament específic, Halcón Empresas. Segons el seu director, preveu incrementar el volum de vendes del 20% al 40% a mig termini4.

Caldrà veure els resultats anuals per comprovar si finalment es compleixen les previsions.

80

82

84

86

88

90

92

94

mg. 10

ju. 10

jul. 10

ag. 10

set. 10

oct. 10

nov. 10

des. 10

gen. 11

feb. 11

mç. 11

abr. 11

mg. 11

línia de tendència

ESTADÍSTIQUES

10 PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES

El Turisme de Negocis: previsió de creixement

Els experts del sector pronostiquen un increment generalitzat dels viatges de negocis durant el 2011. Aquest increment ja ha començat en d’altres països com els EUA, on la despesa de les empreses en viatges de negocis es va incrementar un 3,2% l’any 2010, un punt per sobre del que havia previst l’associació de viatges de negocis GBTA1. Per aquest 2011 els resultats oficials (un augment d’un 6,9%) superen també les previsions de principi d’any (un 5%)2.

A Espanya la recuperació d’aquest segment s’està produint a un ritme més lent i d’una forma més tardana. Així, segons Gebta Espanya (associació que agrupa 17 agències especialitzades en viatges corporatius i que representa el 34% de la quota de mercat espanyola), el mercat de negocis s’ha incrementat un 1% entre el 2009 i el 2010. Les dades d’Egatur, enquesta sobre la despesa turística elaborada per l’Instituto de Estudios Turísticos (IET), ho corroboren amb un increment d’un 1,6%.

D’altra banda el 2010 ha estat l’any de la recuperació, ja que entre el 2008 i el 2009 la despesa per motius de negocis es va veure reduïda un 15,6% segons l’IET. De cara al 2011, Gebta pronostica un augment del 2,6% per Espanya. De moment, segons dades acumulades dels quatre primers mesos de l’any, la despesa total del turisme de negocis s’ha incrementat ja un 7,1% respecte el mateix període de l’any anterior, molt més del previst a principis d’any, segons el IET.

Pel que fa a Catalunya aquest creixement en turisme de negocis encara no s’ha produït, almenys en el mercat espanyol. Segons les estadístiques del IET el nombre de viatges amb motivacions vinculades a la feina o als negocis s’ha anat reduint any rere any. Així, mentre que el 2007 el 16,7% dels turistes espanyols que viatjaven a Catalunya ho feien amb motivacions laborals, el 2010 aquest percentatge era del 9,3%.

Darrerament s’està debatent3 sobre les noves tendències d’aquest sector. Són aquestes:

Tot i la crisi, el turisme de negocis continuarà creixent, aplicant però estratègies d’estalvi en els viatges. El retorn de la inversión (ROI) serà un dels índex més analitzats.

Fonts consultades: ¹ Global Business Travel Association (GBTA). ² Hosteltur, 15 d’abril de 2011 3 Síntesi del I Informe de Viajes de Empresa, elaborat per FCm España i les conclusions del Congrès Internacional de Travel Management de 2010 4 Hosteltur, 25 de gener i 18 de febrer de 2011

SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIES

9

DE QUÈ S’ESTÀ PARLANT?

NOVETATS I PUBLICACIONS

Darrerament s’està consolidant un nou canal de comercialització vinculat amb la voluntat de regalar noves experiències: els pacs regal. Smart Box i la Vida es Bella són els dos referents del sector, tot i que n’hi ha d’altres com Dakota Box o Atrevalia, presentat com un outlet d’experiències, una fase evolutiva més del concepte. Els resultats són prou espectaculars. A la campanya de Nadal la Vida es Bella va multiplicar per quinze les vendes respecte l’any anterior, sent Madrid i Barcelona les ciutats principals (un 70% del total). Així, segons un estudi de l’empresa d’investigació de mercats GFK, aquesta empresa posseeix el 45% de la quota de mercat. L’especialització és la clau de l’èxit d’aquest nou model de negoci turístic. L’especialització en el segment de demanda (home, dona, adolescents, grups d’amics, enamorats, futures mares), i en les activitats proposades (allotjament, gastronomia, tast de vins, relax i descans, esports d’aventura, activitats culturals, etc.) ha permès realitzar nombroses combinacions, donant lloc a una gran diversitat de productes comercialitzables com una Estada City-fun, un massatge per a pre-mamàs o unes Cuines del Món. Actualment la Vida es Bella ofereix fins a 44 opcions diferents. La diversitat de preus i dels canals de comercialització d’aquest producte és destacable. Així, les experiències van dels 20 als 400 euros. Pel que fa als punts de venda, a part del web propi, el producte es pot trobar en superfícies comercials que, exceptuant alguns centres que ja comptaven amb agències de viatges pròpies, fins ara no havien comercialitzat serveis turístics. Altres punts són les agències de viatges, així com d’altres establiments sense cap tipus de vinculació amb el sector, com llibreries o botigues de roba d’esport. Un altre element que crida l’atenció és la presentació del producte: una capsa amb un catàleg al seu interior és la base del producte intangible. Darrere, no obstant, hi ha una gran estratègia en màrqueting experiencial. D’altra banda aquest tipus de producte s’està començant a oferir com regal a d’empresa, tant per al treballador (incentiu) com per al client.

PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES

11

DE QUÈ S’ESTÀ PARLANT?

NOVETATS I PUBLICACIONS

Andalusia és la destinació espanyola amb la millor imatge de marca turística L’empresa OAK Power ha realitzat un estudi sobre el posicionament de les marques turístiques espanyoles basant-se en l’opinió de 600 periodistes especialitzats de tot el món. Així el Camino de Santiago és la marca turística referent en natura, mentre que Barcelona obté el millor resultat com a destinació de vanguardia.

Més detalls de l’informe a: www.oakpowergrupo.com

Els hàbits turístics del mercat estranger El Instituto de Estudios Turísticos (IET) ha publicat un nou estudi que complementarà la informació de Frontur i Egatur, on s’analitza el perfil i la despesa del turista internacional a l’Estat espanyol. Aquest nou estudi, Habitur, profunditza sobre el grau de fidelització i la satisfacció dels principals mercats estrangers. El primer estudi, corresponent a 2010 es pot consultar

a: www.iet.tourspain.es

Eina que analitza el posicionament a la xarxa d’una destinació o establiment turístic Social Mention és una aplicació que rastreja les opinions existents a les xarxes socials, blogs i d’altres webs sobre qualsevol concepte. El seu web permet fer consultes per conèixer quina imatge (positiva, negativa o neutra) té el concepte introduït, així com les paraules claus associades. Útil per a destinacions i establiments d’allotjament.

Es pot fer una prova de l’aplicació a: http://socialmention.com

COSTA DAURADA

PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES

12

Destinacions de Turisme Familiar (DTF) Vila-seca acaba de rebre la certificació de Destinació de Turisme Familiar (DTF) per part de l’Agència Catalana de Turisme. Aquesta marca certifica que la destinació, amb la seva infraestructura turística (sector hoteler, càmpings, restauració i equipaments d’oci), compleix els requisits establerts per Turisme de Catalunya, per oferir uns serveis turístics competitius adaptats a les necessitats del turisme familiar. Els requisits, específics per a destinacions litorals, varien en funció dels allotjaments (segons categoria), restaurants i equipaments d’oci, havent-se establert diferents graus de compliment. Així, aquesta marca respon a una estratègia de l’administració turística catalana per a reposicionar les destinacions madures de sol i platja de Catalunya.

Vila-seca, a part de ser el quart municipi de la Costa Daurada en

disposició d’aquesta certificació, s’ha convertit en la destinació catalana que compta amb un major percentatge d’oferta turística certificada. I és que de les 7.398 places d’allotjament, 7.130 han assolit aquesta certificació (un 96% de les places totals).

Entre les actuacions de millora del municipi hi ha la creació del club infantil a la platja, la renovació de les dutxes o l’edició d’una guia d’activitats infantil i de seguretat. Pel que fa als allotjaments, els programes d’animació pels nens, l’ús de pulseres identificatives i l’existència de trones i cadires infantils en restaurants són algunes de les mesures aplicades. En total, 8 allotjaments, 11 restaurants i 2 empreses d’oferta complementària de la Pineda han rebut la certificació.

Actualment Catalunya compta amb 13 Destinacions de Turisme Familiar: quatre a la Costa Daurada (Vila-seca, Salou, Cambrils i Calafell), cinc a la Costa Brava i quatre a Costa de Barcelona-Maresme.

TERRES DE L’EBRE

Turisme de creuers A part de la identitària i tradicional oferta turística de les Terres de l’Ebre, relacionada amb la natura i l’oferta de turisme actiu gràcies a la riquesa paisatgística de l’entorn, el principal port de la zona està dirigint els seus esforços per posicionar-se en un producte turístic específic: el turisme de creuers de petites dimensions. Sant Carles de la Ràpita vol aprofitar la proximitat i l’encant del Parc Natural del Delta de l’Ebre i l’actual instal·lació portuària per captar aquest segment de demanda. Per això participa en la fira Seatrade Cruise Shipping de Miami, una de les fires especialitzades més importants del món, amb el suport de Ports de la Generalitat, l’Agència Catalana de Turisme i la Diputació de Tarragona. Com a conseqüència dels contactes realitzats amb els operadors del sector durant els tres anys d’assistència a la fira, el passat mes de setembre un grup de representats de navilieres i operadors de terra nord- americans van visitar la zona

Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci-Universitat Rovira i Virgili-Campus Vila-seca 977 394 871 info@pct-turisme.cat

per a conèixer el seu potencial turístic i la possibilitat de convertir la Ràpita en una destinació de turisme per a creuers de petites dimensions (fins a un màxim de 450 passatgers). Aquest grup formava part d’un viatge de familiarització que Turespaña i Ports de la Generalitat havia organitzat conjuntament amb altres ports espanyols com Cartagena, Castelló i Palamós. De fet, Sant Carles de la Ràpita desitja seguir el model de desenvolupament de Palamós, port que rebé 27.500 passatgers l’any 2010 i que aquest any calcula arribar als 38.000, amb unes 39 escales de creuers, segons dades oficials de Ports de la Generalitat. La regidora de turisme de St. Carles i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona estan apostant pel projecte, considerant-lo un catalitzador turístic del territori.El turista de creuers necessita d’una diversa oferta de visites turístiques pròximes al port d’escala i Terres de l’Ebre disposa d’una àmplia oferta natural, cultural i gastronòmica.