Download - 'Tendències' 6-7: tendències i innovació turística

Transcript
Page 1: 'Tendències' 6-7: tendències i innovació turística

PROGRAMA THINK TANK TERCER I QUART TRIMESTRE 2011

Nº 6/7

Rànquing dels principals països emissors, segons l’OMT La publicació, per part de l’Organització Mundial del Turisme (OMT) del rànquing dels cinquanta mercats emissors del 2010, segons la despesa generada en turisme internacional, permet constatar una vegada més que els mercats BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina) estan adquirint una major rellevància. Xina va assolir el passat 2010 la tercera posició, desbancant al Regne Unit, mentre que la resta (Brasil, Rússia, Índia) se situen entre els 25 primers llocs de la taula. Brasil, tot i ocupar el 18è lloc és el país que ha experimentat el creixement interanual més fort (un 50,7% entre 2009 i 2010). Altres països, principalment asiàtics, també han seguit aquesta tendència creixent: Filipines (38,7%), Indonèsia (20,9%) i Corea del Sud (17,5%). Per contra, els tradicionals països emissors, tot i que continuen al capdamunt de la taula, han tingut creixements molt baixos. Una anàlisi dels darrers 5 anys (2005-2010) mostra com dels 10 països amb major creixement en despesa en turisme internacional, 7 són asiàtics i 3 pertanyen als països BRIC. En el costat oposat trobem els principals països europeus emissors, com el Regne Unit, l’únic que ha perdut força emissora, Alemanya, Espanya, Itàlia i França.

A Costa Daurada i Terres de l’Ebre el pes dels xinesos, brasilers i indis és insignificant. No podem afirmar el mateix del turisme rus. Una mostra de la importància que està adquirint és l’assistència i entrega del Premi Costa Daurada a l’ambaixador rus de l’Estat espanyol durant la Nit del Turisme organitzada pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.

íNDEX

Competidor: Croàcia

El Turisme Nàutic

El Turisme Creatiu

Comparativa Monitur 2009 VS Monitur 2010

EL MÉS DESTACAT Quin és el perfil de la demanda de turisme nàutic? (pàg. 2) La necessitat de viure noves experiències obliga a les destinacions a innovar (pàg. 4) La funció estratègica amagada darrera de les infraestructures aeroportuàries (pàg. 6)

Els recursos turístics amb segell de Patrimoni de la Humanitat: un valor afegit de Croàcia (pàg. 8) Canvis en les primeres posicions en el rànquing de competitivitat turística de Monitur (pàg.10) L’adaptació al sector, un dels eixos de la carrera cap a la innovació (pàg. 11)

8

2

4

10

La gestió dels aeroports: una qüestió estratègica

6

Page 2: 'Tendències' 6-7: tendències i innovació turística

Font: Elaboració Think Tank, a partir de El sector náutico en España: la Náutica Deportiva y de Recreo 20111.

Font: Elaboració Think Tank, a partir de fonts diverses1 i 4 .

CC.AA.

% Ports esportius 2011

% amarratges 2011

Catalunya 13,9 23,3

Balears 15,3 16,9

Comunitat Valenciana

11,4 15,0

Andalusia 14,2 14,9

Galícia 14,4 9,2

Canàries 11,9 6,2

sumatori 6 CC.AA.

81,1 85,5

Regne Unit entre 5,2 i 7,7 milions

França entre 3 i 4 milions

Alemanya entre 6,9 i18 milions

Bèlgica 500.000

Països Baixos 155.000

Països escandinaus 450.000

Espanya 120.000

MERCATS

2

El Turisme Nàutic

El perfil dels turistes potencials, el coneixement de les destinacions competidores o l’opinió dels tour operadors especialitzats serviran al sector per prendre mesures i adaptar-se a les noves tendències d’aquesta modalitat turística

És una modalitat turística amb potencial de creixement. En el cas espanyol, mentre el nombre de matriculacions d’embarcacions ha anat decreixent des del 2007, les matriculacions d’embarcacions de lloguer s’han incrementat un 29,6% entre 2010 i 20111. Les províncies d’Alacant, Balears i Barcelona concentren el 55,0% de les matricula-cions de 2011, destacant un elevat creixement interanual, que en el cas balear arriba al 177,8%1. La infraestructura bàsica correspon als ports esportius i al nombre d’amarraments. Així, Catalunya, Balears, la Comunitat Valenciana i Andalusia concentren el 54,8% dels ports esportius de l’Estat espanyol (TAULA 1). Les Estacions Nàutiques s’han originat com a entitats gestores d’aquest sector, amb una funció similar a les estacions d’esquí, oferint una oferta organitzada i variada a l’entorn de les activitats nàutiques (allotjament, restauració, oferta comercial i activitats d’oci comple-mentàries com la hípica o el senderisme). Aquesta modalitat és un element de singularització de la destinació, generant un cert impacte en la desestacionalització, alhora que ajuda a mantenir la infraestructura turística. Es calcula que el turisme nàutic ha generat a l’Estat espanyol uns 2.000 milions d’euros anuals, amb una tendència creixent (entre 2010 i 2011 s’ha incrementat en un 8,4%)2.

El cas espanyol i francès

L’Estat espanyol té 28 destinacions amb estacions nàutiques,

concentrades principalment a les costes mediterrània i canària. Atenent als beneficis econòmics i socials que genera la infraestructura hi ha regions d’interior que s’han interessat per impulsar estacions nàutiques d’interior aprofitant els llacs i embassaments. Segons l’Associació Espanyola d’Estacions Nàutiques (AEEN) el model a seguir és el francès on ja existeixen dues estacions d’interior (Llac Leman i Llac Bourget). I és que França és una destinació de referència amb 35 estacions, sumant les situades a la costa, així com les d’interior i les existents a Martinica i Guadalupe3. La iniciativa espanyola i francesa de crear la Federació Europea d’Associacions Nacionals d’Estacions Nàutiques, mostra el grau de desenvolupament d’aquests dos països, tot i que la finalitat recau en què esdevingui una associació europea integradora de les diferents associacions estatals.

Radiografia del turista

El mercat actual és l’europeu, sent la demanda interna pràcticament inexistent (TAULA 2). Així, el Regne Unit, Alemanya i França són els principals països emissors. Altres com l’holandès, el belga i l’escandinau tenen també la seva rellevància, tot i que mouen volums inferiors. Cal apuntar que les dades fan referència al nombre d’aficionats federats en cada país, no quedant comptabilitzats els turistes que realitzen alguna activitat nàutica de forma esporàdica pel que el volum de demanda que pot mobilitzar és encara més elevat. Els trets4 més significatius del turista nàutic a l’Estat espanyol són:

TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES

“Es calcula que el turisme nàutic ha generat a l’Estat espanyol uns 2.000 milions d’euros anuals”

Fonts consultades: 1 Fira de Barcelona i Asociación Nacional de Empresas Náuticas (ANEN) (2011). El Sector Náutico en España. La Náutica Deportiva y de Recreo 2011. Barcelona

2 Associació Espanyola d’Estacions Nàutiques (AEEN) 3 France Station Nautique (associació francesa d’estacions nàutiques) 4 Turespaña (2006). Estudios de Productos Turísticos. Turismo Náutico. Madrid. / Innova Management i Secretaría General de Turismo (2010). Observatorio de la Red Española de Estaciones Náuticas

TAULA 1: Ports esportius i amarratges per CC.AA. respecte el total de l’Estat espanyol (en %). Any 2011.

TAULA 2: Nombre de practicants d’activitats nàutiques, per nacionalitats.

Page 3: 'Tendències' 6-7: tendències i innovació turística

Font: Elaboració Think Tank, a partir de dades de Estudios de Productos Turísticos: Turismo Náutico, elaborat per Turespaña (2006).

Font: Asociació Espanyola d’Estacions Nàutiques (AEEN).

mercats d'origen britànic alemany francès

CC.AA.

Balears Balears Catalunya

Andalusia Canàries Andalusia

Canàries Catalunya Balears

MERCATS

Entre 35 i 45 anys. Tanmateix destaca l’elevat pes de jubilats britànics que realitzen activitats amb el seu propi vaixell.

L’establiment escollit són hotels de tres i quatre estrelles (29,7%). Altres tipologies són el lloguer de cases (19,1%) i l’estada en residències de familiars i amics (18,0%). La propietat de segones residències, sobretot en el cas britànic i alemany, ha condicionat la descoberta de la destinació.

Estada mitjana d’11,5 dies en el cas estranger i de 7,5 dies pel turisme domèstic. Per nacionalitats, l’alemany és el que realitza una estada més llarga (14,2 dies en temporada estival).

La família (37,1%) i la parella (28,0%) són la companyia més habitual en el cas de practicants esporàdics.

Dos de cada tres turistes espanyols mostren una intenció prèvia per a la pràctica d’activitats nàutiques en origen, mentre que l’estranger ho decideix a la destinació.

La reserva de l’activitat es realitza directament, en el cas espanyol per via telefònica, i l’estranger a través de l’hotel.

Grau de satisfacció elevat (8,3 sobre 10).

Elevat índex de repetició per part dels francesos i els alemanys.

Les Balears, les Canàries, Catalunya i Andalusia són les comunitats més usuals. Els francesos, per proximitat, prioritzen Catalunya (TAULA 3).

Els països competidors són França, Itàlia i Grècia, per aquest ordre. Destacar el pes que estan adquirint destinacions emergents com Egipte i Tunísia, sobretot pel mercat francès.

A part dels mercats geogràfics, el sector5 planteja altres segments de demanda estratègics pels qui s’han

realitzat productes específics (La Setmana Blava, pels estudiants, o el programa d’incentius i empreses).

Opinió dels comercialitzadors

Tot i la tasca impulsora de l’Asociació Espanyola d’Estacions Nàutiques6 i el reconeixement de l’existència de factors positius que faciliten el seu desenvolupament (clima, proximitat als mercats d’origen, existència d’infraestructures) les agències de viatges i els tour operadors especialitzats, constaten que l’Estat espanyol encara no està posicionat en aquest producte, existint encara una imatge de destinació vinculada a preus reduïts. Pel que fa a les instal·lacions, els tour operadors especialitzats opinen que tot i que són correctes són insuficients. El mateix passa amb el tracte personal, el qual es considera no adaptat a les necessitats del client, sovint d’elevat poder adquisitiu. Per últim també es destaca la sobreregulació administrativa del sistema que fa alentir i dificultar el creixement del sector.

És un producte que diversifica l’oferta i està vinculat a una demanda d’elevat poder adquisitiu. Tot i així, la presència de competidors pròxims com la possible instal·lació d’una estació d’interior al pantà de Rial, o a Còrdova, entre d’altres, o la potencia-litat de la costa cantàbrica i atlàntica (TAULA 1), sumat a les destinacions del Magreb o del Mediterrani oriental, obliga a les destinacions madures de sol i platja a adaptar la seva infraes-tructura a les noves tendències. L’existència d’embarcacions amb mecanismes d’estalvi energètic i reductors de gasos contaminants o el coneixement de quines són les activitats de moda, com el kitesurf o el Paddle Surf, són alguns exemples del que espera trobar la demanda.

TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6 /7 TENDÈNCIES

3

Estat espanyol: 28 estacions nàutiques i 3 previstes

7 estacions a Catalunya. 2 a Costa Daurada i Terres de l’Ebre

Estació Nàutica Costa Daurada: Salou, Cambrils, Mont-roig/Miami Platja i Vandellòs/l’Hospitalet de l’Infant

Estació Nàutica de Sant Carles de la Ràpita-Delta de l’Ebre

TAULA 4: Dades quantitatives.

Fonts consultades: 5 Asociación Española de Estaciones Náuticas (2008). Manual de Gestión 6 L’Associació Espanyola d’Estacions Nàutiques certifica que els seus associats han superat les auditories realitzades, pel que cumpleixen amb els requisits de qualitat i garantia preestablerts.

TAULA 3: Comunitats autònomes preferides per a la pràctica del turisme nàutic, per nacionalitats.

Page 4: 'Tendències' 6-7: tendències i innovació turística

Font: Elaboració Think Tank.

Font: Consultur.

Relació directa amb els residents.

Turista pro actiu.

Recerca d’experiències autèntiques.

Poder adquisitiu mig, mig-alt.

Marcades motivacions culturals.

Modalitat sostenible en referència als criteris econòmics, socials i ambientals.

Modalitat heterogènia, en quan a gestió i serveis

Turisme Creatiu

Turisme Cultural

Turisme Sostenible

Turisme Responsable

Turisme Experiencial

MERCATS

INNOVACIÓ

4 4

El Turisme Creatiu

L’elevat grau de competència i una demanda cada vegada més exigent porten al sector a dissenyar productes turístics cada vegada més innovadors

L’any 2000, els investigadors Greg Richards i Crispin Raymond van crear i definir el concepte de Turisme Creatiu, com el turisme que ofereix als viatgers la possibilitat de desenvolupar el seu potencial creatiu participant activament en cursos o experiències característiques de la destinació. Quatre anys més tard la UNESCO va crear la Xarxa de Ciutats Creatives, amb l’objectiu de fomentar la diversitat cultural. Així, aquesta entitat està integrada per ciutats especialitzades en diferents àmbits de la cultura (literatura, música, gastronomia o cinema). Sevilla, com a ciutat de la música, és l’únic referent espanyol. Al 2006 la UNESCO va establir la seva pròpia definició de turisme creatiu, en la que es destaca el fet que els turistes se senten en les destinacions creatives com un ciutadà més. Tot i estructurar aquest concepte a l’inici del segle XXI es considera que aquesta modalitat ja existia al segle XVII en l’època del Gran Tour, quan els fills de les famílies nobles britàniques viatjaven per conèixer noves cultures desconegudes fins al moment.

El fet de tenir cert component d’ambigüitat1 fa difícil ubicar-lo dintre una modalitat concreta. Sovint2 se situa a cavall entre el turisme sostenible, el responsable, el cultural i l’experiencial (GRÀFIC 1), vinculat a la necessitat de viure noves experiències reals relacionades amb la cultura local de la mà dels seus propis habitants, adquirint els turistes una actitud pro activa en el seu procés d’aprenentatge. El turisme creatiu va més enllà del turisme experiencial, sent la cultura local i els

propis habitants els veritables protagonistes del producte. Aquesta nova modalitat se suma a la llarga llista de productes turístics que engloben el que els experts anomenen el Long Tail, una gran varietat de productes amb poc volum de vendes que sumats concentren un volum significatiu.

El perfil del turista

Per sobre de tot té una motivació vinculada a l’art, en tots els seus enfocaments, alhora que respon a un poder adquisitiu mig-alt. Tot i que aquesta modalitat turística podria encabir exemples molt diversos, Creative Tourism Network concreta alguns casos reals: orquestres universitàries que realitzen concerts per tot el món, aficionats al ball que recorren diferents països per participar en cursos, artistes que realitzen cursos de pintura en una determinada destinació o estades que serveixen com a fonts d’inspiració són alguns exemples. En aquest producte, la creativitat té un significat global, abarcant les arts plàstiques, musicals, així com d’altres activitats vinculades a la cultura local, com cursos de cuina, cupatges de vins o l’aprenentage del món casteller. El turista creatiu vol aprendre, crear o mostrar el seu coneixement, pel que una ciutat, per a ser creativa ha de disposar d’entitats que fomentin la seva identitat a la vegada que cerquin relacions amb moviments creatius externs. Barcelona o Sitges, com a destinacions locals i Nova Zelanda, Àustria o Nou Mèxic, en l’àmbit internacional compten amb entitats que fomenten aquesta dinamització cultural.

TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES

GRÀFIC 1: Esquema del turisme creatiu.

TAULA 1: Trets diferencials del turisme creatiu.

Fonts consultades: 1 http://clan-destinos.org/tag/blog/ 2 Consultur. Consultora de turisme

Page 5: 'Tendències' 6-7: tendències i innovació turística

INNOVACIÓ

5

“Els turistes se senten en les destinacions creatives com un ciutadà més”

Els beneficis per a la destinació

Aquesta tipologia turística respecta les lleis de la sostenibilitat, en cada una de les seves vessants: sostenibilitat social, econòmica i ambiental (materialitzada en els recursos culturals). Així, la població local veu incrementada la seva autoestima quan comprova que la seva identitat constitueix el motiu de la visita turística. D’altra banda, el caràcter desestacional de l’activitat evita la seva massificació, pel que impedeix que sorgeixi un sentiment de rebuig cap a aquesta activitat.

Pel que fa als beneficis econòmics no és necessària una inversió prèvia, ja que el producte turístic és el resultat de les tendències culturals de la destinació. No obstant, és possible incentivar aquest corrent cultural per aconseguir que la destinació s’especialitzi en aquesta modalitat. Sigui com sigui, el turisme creatiu pot arribar a generar notables beneficis: diversificació econòmica, maximització de l’ús dels equipaments culturals, revalorització del patrimoni material i immaterial, generació d’ingressos (gràcies a una demanda amb notable capacitat adquisitiva), posicionament de la ciutat a través d’una oferta singular, són alguns dels resultats possibles.

Models d’èxit

Darrerament han sorgit diverses iniciatives públiques. Barcelona Turisme Creatiu, Qualia Sitges, Santa Fe Creative Tourism (EUA), Creative Tourism Austria o New Zeland Creative Tourism són algunes entitats que estan impulsant aquest tipus de turisme cultural en els seus àmbits d’actuació. En l’àmbit supranacional, l’entitat catalana Fundació Societat i Cultura (FUSIC) ha creat, juntament amb l’ADC,EP3 de París i el

Osservatorio de Roma, el Creative Tourism Network, una xarxa internacional que pretén promocionar el turisme creatiu entre aquests territoris. Hito Turismo Creativo en los Pirineos és una altra entitat supraestatal que vol donar a conèixer la cultura transfronterera entre Espanya i França, a través de la creació de residències artístiques a banda i banda dels Pirineus. Com a agents de la iniciativa destaca la col·laboració conjunta entre les entitats públiques dels dos països i els propis artistes locals.

L’heterogeneïtat dels projectes es correspon també amb una diversitat en quan a la forma de gestionar aquestes iniciatives. I és que, segons Creative Tourism Network no existeix un model únic de gestió, sent la fórmula adequada aquella que s’adapti a la realitat de cada destinació. Aquesta diversitat també es dóna en les iniciatives empresarials que estan apareixent. La residència artística de l’illa de Paros (Grècia), el projecte l’Altra Creta, on el turista pot compartir activitats creatives amb els seus residents o el projecte Setba, Zona d’Art a Barcelona, un centre cultural on es realitzen tallers creatius, són alguns exemples.

A Costa Daurada i Terres de l’Ebre, l’agroturisme, on el turista participa activament en les activitats del món rural acompanyat del propietari de l’establiment, la visita i el tast de vins als cellers de la província, l’experiència turística del producte El Paisatge dels Genis4, o l’elaboració de plats tradicionals de la mà d’una emprendedora local constitueixen ja una possible oferta de turisme creatiu. Tot i aquestes opcions, la motivació cultural vinculada a la descoberta de noves cultures, constitueix a dia d’avui un motiu encara incipient per als turistes que arriben a les nostres comarques.

TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6 /7 TENDÈNCIES

Fonts consultades:

3 Association pour le Développement de la Création, Études et Projets 4 Projecte desenvolupat per l’Oficina Tècnica El Paisatge dels Genis, gestionada pel Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l’Oci a les comarques de Tarragona amb el cofinançament del FEDER Eix 1

Més informació:

Tourism Creative Network

Conclusions International Conference on Creative Tourism (celebrada al desembre 2010)

Barcelona Turisme Creatiu

Turisme Creatiu de Nova Zelanda

Turisme Creatiu de Canterbury

Page 6: 'Tendències' 6-7: tendències i innovació turística

Aeroports a l’Estat espanyol: 49

Aeroports gestionats per AENA: 47

Aeroport de Ciudad Real: únic aeroport de gestió privada

Aeroport de Lleida-Alguaire: únic aeroport gestionat per un òrgan

autonòmic

Fonts oficials.

ATS

POLÍTICA I GOVERNANÇA

6

Són nombrosos els elements a tenir en consideració a l’hora d’entendre el funcionament i les estratègies que justifiquen l’existència d’un aeroport en un territori determinat. Sovint hi ha múltiples interessos econòmics, polítics i socials, sent una infraestructura que requereix d’una forta inversió, i d’una correcta gestió perquè es generin els beneficis esperats. De fet, un aeroport està considerat una eina de desenvolupa-ment econòmic, similar a l’efecte que va tenir el ferrocarril ja al segle XIX. Fins i tot hi ha autors que el qualifiquen com a eina geopolítica, fet que evidencia el seu poder d’incidència en el territori.

Tipologia d’ens gestors

La gestió aeroportuària es pot realitzar des de l’administració pública, a diferents escales (central, regional, provincial o departamental), des del sector privat (empreses, cambres de comerç) o a partir d’una modalitat mixta, formada en diferents proporcions per representants públics i privats. Com a exemples de gestió pública, trobem AENA, entitat pública adscrita al Ministeri de Foment, que realitza una gestió unitària de tots els aeroports espanyols. Pel que fa a gestions privades, Austràlia, Malta o Canadà disposen d’empreses que gestionen els seus aeroports, tot i que el més comú és la gestió mixta. Els principals països europeus (Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya) són un exemple on diferents entitats administratives participen en la gestió, a la vegada que s’està incrementant la presència del sector privat, en forma d’empreses o cambres de comerç, com és el cas

francés. Hi ha dues modalitats de privatització: la realitzada per un grup empresarial gran que té la propietat i gestió de diferents aeroports, i alhora porta la gestió d’altres com en el cas de British Airport Authority. L’altra opció és aquella en la que els aeroports són gestionats de manera estrictament individual, i el sector privat és l’accionista majoritari o únic1. En funció de l’entitat gestora, els objectius i la filosofia de funcionament serà diferent. En el cas de gestió pública sovint es prioritzaran els beneficis socials i l’equilibri territorial. Un exemple el trobem en el preu subvencionat dels bitllets dels vols per als habitants de Balears i Canàries o l’argument que justifica l’aeroport d’Osca-Pirineus o el de Còrdova, amb xifres d’usuaris que no arriben als 8.000 passatgers anuals2. En el cas de l’empresa privada, es prioritzaran els resultats econòmics.

Model centralitzat/descentralitzat

Una tendència a l’alça és la descentralització o individualització en l’organització de la xarxa d’aeroports d’un país, el que es tradueix en què cada aeroport es gestioni prioritzant els seus interes-sos. Nombrosos estudis1 i 5 relacionen les característiques del país amb l’organització de la xarxa d’aeroports, havent-se establert una relació entre l’extensió i el volum de població del país i el tipus d’organització. Així, els països de grans dimensions i amb un elevat volum de població segueixen un model descentralitzat. Això es compleix en els principals països europeus (Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia), que a la vegada realitzen una gestió mixta.

La gestió dels aeroports: una qüestió estratègica

La privatització en la gestió aeroportuària, la tendència cap a la descentralització dels aeroports i el reequilibri territorial són alguns dels temes a tractar

Fonts consultades: 1BEL, G.i FAGEDA, X. Implicacions de la gestió centralitzada dels aeroports a Espanya. Universitat de Barcelona i ppre-IREA) 2 AENA, arribades de passatgers, any 2010

TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6 /7 TENDÈNCIES

“Un aeroport està considerat una eina de desenvolupament econòmic...una eina geopolítica”

TAULA 1: Dades bàsiques.

Page 7: 'Tendències' 6-7: tendències i innovació turística

POLÍTICA I GOVERNANÇA

7

En canvi països més petits o amb volums de poblacions inferiors, responen a una organització centralista, on un aeroport principal concentra els vols internacionals, a partir del qual s’articula una xarxa d’aeroports secundaris. Els països nòrdics en són un exemple. L’Estat espanyol, tot i que compleix els requisits d’una estructura individualitzada, té una gestió unitària. Altres països similars en quan extensió, també amb gestions centralitzades, com Portugal, Polònia o Romania s’estan plantejant la seva reconversió cap al model descentralitzat1. Pel que fa a l’estructuració aeroportuària espanyola, Barajas esdevé el centre. Això es demostra en la distribució de les inversions i el volum de passatgers. Així, Madrid agrupa el 25,9% del total de passatgers dels aeroports espanyols3. L’activitat es concentra en sis aeroports, situats en regions tradicionalment turístiques; els aeroports de Madrid, Barcelona, Palma de Mallorca, Màlaga, Gran Canàries i Alacant, per aquest ordre, sumen el 68,0% dels passatgers totals3.

La privatització

Ja es pronosticava que en un futur els aeroports es dirigirien cap a una major presència de l’empresa privada en els seus òrgans de gestió4, seguint el que ha passat en d’altres sectors. El procés de privatització de Barajas i del Prat en són dos exemples. De forma complementària s’està produint un procés de multinacionalització dels gestors dels aeroports, en el qual, mitjançant concursos, s’opta a la concessió temporal de la gestió d’altres aeroports, en especial d’Amèrica Llatina. AENA, a part de gestionar 47 dels 49 aeroports del país participa

directa o indirectament en la gestió de 27 aeroports de tot el món, a través de la seva filial Aena Desarrollo Internacional. Mèxic, Cuba, Regne Unit, Suècia o els EUA són alguns exemples3.

Beneficis i inconvenients

Una instal·lació aeroportuària és molt més que un aeroport, ja que porta associada un conjunt de serveis i equipaments, donant lloc al que els nord-americans ja van qualificar als anys setanta com a una ciutat aeroportuària, similar a l’efecte de les ciutats portuàries o universitàries o a la dinamització que genera un centre de negocis. L’impacte és tal que existeixen teories sobre el creixement territorial associat a la implantació d’un aeroport5. Els beneficis que genera aquesta instal·lació són múltiples: beneficis econòmics directes (llocs de treball, ingressos procedents del cobrament de taxes), indirectes i induïts; i els beneficis socials, derivats de millores en la mobilitat entre regions són els principals. Als EUA, Canadà o Austràlia és el sistema de transport òptim, atesa l’extensió del país i la dispersió dels assentaments urbans. Els inconvenients estan vinculats al medi ambient: la saturació del propi aeroport, la congestió de l’espai aeri i la contaminació ambiental són els principals efectes. Un element competidor és el Tren d’Alta Velocitat, i com aquest resulta més òptim per a viatges inferiors als 600km. Aquest debat el trobem a casa nostra en la dualitat Pont Aeri/AVE.

Així doncs, els beneficis i inconvenients dependran del tipus de gestió que es faci de l’aeroport, que haurà de tenir present la realitat social i econòmica territorial, atès l’alt grau d’influència i la repercussió que te en el territori.

Fonts consultades: 3 AENA, Memoria 2010

4 BLASCO, A. (2001). Turismo y transporte (pg. 203). Madrid: Síntesis 5 GÁMIR, A. i RAMOS, D.(2002). Transporte aéreo y territorio (pg. 223). Barcelona: Ariel

“Madrid agrupa el 25,9% del total de passatgers dels aeroports espanyols, segons dades

oficials”

TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES

“Una instal·lació aeroportuària és molt més que un aeroport… donant lloc al que els nord-americans van qualificar com a una ciutat aeroportuària”

Page 8: 'Tendències' 6-7: tendències i innovació turística

Font: Elaboració Think Tank, a partir de les dades de l’Oficina d’Estadística de Croàcia.

Font: Elaboració Think Tank.

Font: Elaboració Think Tank, a partir de dades de l’Oficina d’Estadística de Croàcia.

02.0004.0006.0008.000

10.00012.000

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

1 estrella

0,0%2

estrelles14,4%

3 estrelles

45,8%

4 estrelles

32,2%

5 estrelles

7,6%

COMPETIDORS Croàcia

El nombre de places turístiques i de volum de turistes que va tenir en el passat, junt amb la diversitat i qualitat dels seus recursos naturals i culturals demostren la potencialitat d’aquesta destinació competidora de la Costa Daurada

Croàcia és una destinació mediterrània basada principalment en el model de sol i platja, tot i la seva variada oferta natural i cultural. És dues vegades més gran que Catalunya i disposa del doble de kilòmetres de litoral, tot i que només té uns 4,3 milions d’habitants.

Fa relativament poc temps que té la consideració de competidora, tot i que en èpoques passades la Costa Dàlmata s’havia caracteritzat per una oferta turística important i un volum de demanda significatiu. La Guerra dels Balcans, però, va fer reduir d’una forma dràstica l’arribada de turistes al país, passant dels 10,5 milions l’any 1987, el seu màxim històric, als 2,1 milions l’any 1991. El seu volum de places també es va veure afectat. Actualment el país ha recuperat les xifres de turistes i de places d’allotjament anteriors al conflicte bèl·lic, tot i que la crisi econòmica mundial ha provocat una nova reducció de l’arribada de turistes (GRÀFIC 1).

Model i infraestructura turística

El país compta amb 910.000 places d’allotjament. Els allotjaments privats, entre els que trobem el lloguer d’habitacions, els pisos i les cases d’estiueig, concentren el 48,3% del total. La segona tipologia en volum de places correspon als càmpings (24,1%), sent la majoria d’ells de 3a categoria. Pel que fa als hotels, aquests representen el 13,3%, sent la major part de tres estrelles. Destaca el poc pes dels hotels de cinc estrelles, mostra del dèficit d’infraestructura per a un determinat segment de mercat (GRÀFIC 2). L’oferta es concentra a les regions de

la Costa Dàlmata, constatant la rellevància del model de sol i platja. De les 21 regions croates, Primorje-Gorski Kotar, Split-Dalmacia, Istria, Dubrovnik-Neretva, regions totes elles litorals, monopolitzen la gran part de les places d’allotjament, juntament amb la regió de Zagreb, per la seva capitalitat.

El país disposa d’altres recursos turístics com vuit parcs nacionals, onze parcs naturals o les ciutats de Split, Dubrovnik o Trojir declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, així com el patrimoni cultural de Sibenik, el que permet oferir altres modalitats complementàries al turisme litoral, com el turisme de natura, el turisme termal o el turisme urbà.

El comportament del turista nacional i internacional és lleugeramnet diferent. Tot i que el sol i platja esdevé el producte estrella, el turisme domèstic reparteix d’una forma més homogènia les seves visites a enclavaments culturals (10,8%) i termals (5,7%), mentre que en el cas estranger, el 88,5% de les arribades es concentren en resorts de platja, havent-hi una presència mínima en zones urbanes (4,9%), naturals (2,6%) i termals (0,2%)1, segons dades d’arribades del 2010.

Principals mercats

El passat 2010 el país va rebre 10,6 milions de turistes1. El 85,98% foren estrangers, generant uns 51 milions de pernoctacions. Aquests provenien, en la meitat dels casos, de cinc països europeus propers: Alemanya, Itàlia, Eslovènia, Àustria i la República Txeca. Des de 2006 aquests països s’han mantingut com els

TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6 /7 TENDÈNCIES 8

GRÀFIC 1: Evolució del nombre de turistes estrangers 1980-2010 (en milers).

Fonts consultades: ¹ Oficina d’Estadística de Croàcia (2010). Statistical Reports

MAPA 1: Croquis de Croàcia.

GRÀFIC 2: Distribució de les catergories hoteleres, en funció del nombre de places (2010).

Page 9: 'Tendències' 6-7: tendències i innovació turística

Font: Elaboració Think Tank.

Font: Elaboració Think Tank, amb dades de l’Oficina d’Estadística de Croàcia, de l’Observatroi de Turisme de Catalunya i fonts pròpies del programa Think Tank. *Nota: IGPREM fa referència a les destinacions urbanes.

falta de plans de desenvolupament

diversitat de recursos turístics

Patrimoni de la Humanitat

destinació emergent

1.800 km de litoral

parcs nacionals

estacionalitat

poca qualitat infraesrtructures

major pes inversions

estrangeres

escàs control mediambiental

199319951997199920012003200520072009

inversió estrangera (en milions d'euros)nº places allotjament (en milers)

Font: Elaboració Think Tank, a partir de dades de l’Oficina d’Estadística de Croàcia.

Dades bàsiques Costa Daurada

Split-Dalmacia

població 2010 616.852 482.501 nombre de llits 2010

113.524 151.784

nombre de turistes estrangers 2010

1.652.000 1.637.656

Índex Global de Presència en Mercats (IGPREM)*

Tarragona: 6a posició

sobre 24

Split: 12a posició

sobre 24

INNOVACIÓ

COMPETIDORS

Fonts consultades: 2 Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Zagreb (juliol de 2011). Informe Económico y Comercial 3 European Cruise Council (2010). The Cruise Industry

9

TAULA 1: Comparativa Costa Daurada/Split-Dalmacia.

TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES

GRÀFIC 4: Punts forts i febles del sistema turístic croat respecte la Costa Daurada.

GRÀFIC 3: Comparativa evolució entre la inversió estrangera en turisme i el nombre de places d’allotjament (1990-2010).

principals mercats tot i que a partir del 2009 han experimentat un decreixement, sobretot en el cas italià, amb una disminució del 15,2% entre 2009 i 2010. En canvi, altres països emissors han experimentat creixements exponencials durant el període 2009-2010, tot i que encara no són significatius pel volum de demanda que generen. Es tracta d’increments en països pròxims com Turquia (81,0%) o Grècia (73,7%) o en mercats potencials com Corea del Sur o la Xina.

La política turística

El govern ha definit els eixos d’actuació per impulsar l’activitat turística del país, i fer incrementar el seu pes en el PIB (segons les últimes dades disponibles corresponents al 2007 el sector turístic representava el 3,6% del PIB2, xifra inferior al pes del sector agrícola). L’estratègia turística es basa en la privatització, la modernització i requalificació dels hotels existents (recordar el poc pes dels hotels de 5 estrelles), el desenvolupament d’infraestructura litoral, d’oci i esport, així com treballar per un posicionament turístic vinculat amb la natura com mostra l’eslògan Un petit país verd2. Aquestes dues darreres estratègies demostren l’interès del govern per dirigir el desenvolupament turístic cap a la diversificació del sector.

Pel que fa a la millora de l’oferta és significativa l’entrada de capital estranger en el sector de l’hoteleria i la restauració. Així, durant el període 1993-2010 s’han invertit 573 milions d’euros1 en aquest àmbit, sent l’onzè sector econòmic amb major entrada de capital estranger. Aquesta injecció de diners ha estat irregular i fluctuant al llarg dels anys, tot i que no ha significat un contratemps en la construcció de nous establiments, ja

que la creació de noves places s’ha mantingut constant al llarg del temps (exceptuant el 2008, com a conseqüència a la crisi global). (GRÀFIC 3).

El Turisme de Creuers

Lligat amb l’estratègia de diversificació, les característiques geogràfiques i històriques de la destinació (tradició comercial portuària, localització al bell mig del Mediterrani, amb més de 60 illes i 650 illots) aporten els elements bàsics per desenvolupar el turisme de creuers, així com altres modalitats associades, com el turisme nàutic. Des de 2005, el nombre de passatgers de creuers al país s’ha incrementat un 113,9% segons dades oficials1 en detriment del nombre de creuers, responent a la tendència del sector d’utilitzar creuers de major capacitat. Les últimes dades oficials xifren en 1,1 milions els turistes procedents dels creuers l’any 2010, situant-se en una posició capdavantera pel que fa als ports mediterranis, amb valors similars a Palma de Mallorca o Nàpols, segons l’estudi de la European Cruise Council3.

L’activitat turística vinculada als creuers es manté molt activa des del mes de maig a octubre, concentrant aquests sis mesos el 87,0% de les arribades totals del 2010, allargant la temporada turística de la destinació i trencant la seva estacionalitat, un dels punts febles de Croàcia (GRÀFIC 4).

Croàcia és una destinació que tot i que té en el sol i platja el producte estrella està treballant per posicionar-se en d’altres segments, com el turisme nàutic, el cultural, l’actiu o el gastronòmic, incrementant així el seu grau de competitivitat a la regió mediterrània.

Page 10: 'Tendències' 6-7: tendències i innovació turística

2010, pot ser una de les causes d’aquesta saturació2. En canvi, la comunitat ha millorat en aspectes com la implicació política en el sector turístic (en concret en l’adequació de la normativa), en la millora del producte de turisme de reunions i en l’accessibilitat de la destinació, gràcies a l’increment del nombre de vols. Entre 2009 i 2010 ha crescut el nombre de passatgers que han arribat a dos dels tres aeroports de la comunitat, segons dades d’AENA. CATALUNYA És una de les 9 comunitats que no han variat el grau de competitivitat respecte l’informe del 2009, mantenint-se en una tercera posició. Cal destacar, tanmateix, la pèrdua de competitivitat en l’àmbit de la formació i l’eficiència dels recursos humans. Així, s’ha produït una reducció de la productivitat en els treballadors del sector turístic i s’ha incrementat la inestabilitat laboral. De fet, segons dades oficials3 la taxa d’ocupació ha passat del 52,5% l’any 2009 al 51,7% al 2010.

ASTÚRIES És la comunitat que ha experimentat un major creixement competitiu, passant del 16è al 13è lloc. El seu àmbit estratègic recau en la prioritat política que s’atorga al sector fins al punt de ser la tercera comunitat, per darrere de la Rioja i Galícia amb un major grau de competitivitat en aquest àmbit. La sostenibilitat, la desestacionalitat i la necessitat de retenir els talents són alguns dels eixos de la seva política turística.

En l’àmbit general, destacar que dels set pilars analitzats, l’únic que ha experimentat creixement entre 2009 i 2010 en les tres comunitats que ocupen els primers llocs del rànquing és el referent als resultats econòmics i socials de l’activitat turística (TAULA 1). TAULA1: Valors del índex 7, corresponent a Monitur 2010.

CC.AA. Àmbit 7: resultats econòmics i socials

Puntuació sobre 100 Variació interanual

Comunitat de Madrid 127,3 +4,3

País Basc 100,7 +2,2

Catalunya 114,0 +0,6

Font: Elaboració Think Tank, a partir de dades de l’informe Monitur.

ESTADÍSTIQUES

10 TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES

Comparativa Monitur 2009 versus Monitur 2010

Un any després de l’estudi Monitur 2009, aquest juliol s’ha presentat la segona edició de l’informe1 corresponent a l’anualitat 2010, elaborat per Deloitte amb el suport d’Exceltur. L’estudi pretén quantificar la competitivitat turística de les 17 comunitats espanyo-les, a través de l’anàlisi de 30 àmbits transversals referents a l’activitat turística mitjançant l’aplicació de 79 indicadors. Entre 2009 i 2010 s’han produït canvis significatius en les primeres posicions del rànquing. Així, la Comunitat de Madrid ha substituït al País Basc en la primera posició, quedant-se aquest en el segon lloc. Catalunya s’ha mantingut en tercera posició. Resulta lògica la relació entre el grau de competitivitat de la comunitat i la seva rellevància turística. Així, les principals CC.AA. amb major nombre de turistes ocupen les primeres posicions a la taula. Destaca, com a excepció, el País Basc qui tot i gaudir d’un alt grau competitiu això no es tradueix en resultats econòmics. El PIB turístic basc és d’un 5,5%2 . COMUNITAT DE MADRID La millora en el rànquing procedeix de tres àmbits específics: del màrqueting on line, dels resultats econòmics i socials i de les millores d’alguns productes turístics. Pel que fa al màrqueting s’ha incrementat el pes comercial del portal turístic institucional de la destinació, així com el seu posicionament en buscadors. Respecte els resultats socio-econòmics3 entre 2009 i 2010 es va incrementar el nombre d’afiliats a la Seguretat Social pertanyent al sector turístic. Pel que fa als productes turístics, el gastronòmic s’ha posicionat com un segment estratègic clau. Prova d’això són les diverses propostes que ofereix el web turístic oficial (el restaurant de la setmana, els Gastrobares, el producte Desayuna con Madrid, etc.). El producte cultural i termal ha incrementat també la seva competitivitat.

PAÍS BASC La pèrdua de la primera posició entre 2009 i 2010 s’ha produït principalment per les reduccions en els indicadors referents a la saturació d’espais turístics i per la pèrdua de posicionament a la xarxa. L’increment d’un 12,4% del nombre de pernoctacions entre 2009 i

L’increment competitiu de la Comunitat de Madrid, el creixement d’Astúries i la pèrdua del primer lloc del País Basc són alguns dels resultats analitzats en detall en aquest apartat

Fonts consultades: 1 Exceltur i Deloitte (2011). MONITUR 2010. Monitor de competitividad turística relativa a las comunidades autónomas españolas

2 Instituto Vasco de Estadística (EUSTAT) (2010)

3 Instituto Nacional de Estadística (INE). Encuesta de Población Activa

Page 11: 'Tendències' 6-7: tendències i innovació turística

SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIES

9

DE QUÈ S’ESTÀ PARLANT?

NOVETATS I PUBLICACIONS

Darrerament el món universitari i institucional ha organitzat diferents conferències sobre l’àmbit turístic. Una de les més interessants fou la promoguda pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i la Unitat de Formació del Servei d’Assistència Municipal (SAM) de la mateixa entitat, que va comptar amb la participació de representants de centres de recerca, com Turistec, Invattur o el propi Parc Científic de Turisme i Oci, així com d’empreses privades (Microsoft i l’Instituto Tecnológico Hotelero) i membres del sector públic (Patronat de Turisme de Formentera i Segittur, com a empresa pública). Les conclusions resultants de l’acte foren: La informació és la clau per a prendre decisions. En

el sector turístic, però, hi ha buits d’informació. Els agents innovadors són els propis centres de

recerca qui es troben en una fase inicial, els proveïdors dels sector turístic i els empresaris individuals els quals de forma intuïtiva i sense una planificació prèvia troben solucions innovadores als problemes del dia a dia.

La importància de la innovació recau en la difusió que se’n faci, ja que aquesta ha d’arribar a tots els agents implicats per a què sigui d’utilitat.

La innovació no s’ha de centrar específicament en el món tecnològic. Cal innovar també en noves formes de comunicació, en màrqueting, en productes i en processos.

Les idees innovadores han de tenir una aplicació clara i específica cap a les empreses.

A la Costa Daurada i a les TTEE la innovació en turisme està promoguda des de la base, a partir d’una triple hèlix, integrada per l’administració, les empreses i la universitat.

Alguns dels projectes comentats durant la sessió foren el Travel Open Apps, una aplicació que actuarà com a central de reserves de tota l’oferta turística de la Comunitat Valenciana, l’aplicació HotelMapSpain, utilitzada per la Comunitat de Madrid que permet fer una cerca innovadora dels hotels de la ciutat, les eines 2.0 del web turístic de Formentera, així com el projecte ThinkTur o les eines de treball de Segittur.

TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES

11

DE QUÈ S’ESTÀ PARLANT?

NOVETATS I PUBLICACIONS

Canvis en el comportament dels turistes de negocis Gebta, empresa que agrupa a les agències de viatges espanyoles especialitzades en viatges corporatius, i Vueling, han publicat un informe sobre quina és l’evolució del perfil del turista de negocis, entre 2009 i 2010, així com quines són les estratègies que estan adquirint les empreses en els seus viatges corporatius.

Més detalls de l’informe a: Perfil turista de negocis

El perfil del turista alemany El Real Automòbil Club Alemany (ADAC) acaba de presentar un estudi sobre l’evolució de determinades variables del turista alemany, com les destinacions preferides, el temps de decisió de les vacances o la rellevància del paquet turístic, entre 1995 i 2010. Per conèixer com ha canviat el comportament d’aquest turista en els darrers 15 anys, consultar l’estudi a: ADAC 1995-2010

Sinergies entre modalitats turístiques oposades Hibridatur és un informe extens que planteja nous productes turístics innovadors a partir de l’enfronta-ment de modalitats turístiques oposades. El turisme familiar versus el turisme free child (sense nens), o el producte Travacances (un mix entre les vacances i el treball), són alguns exemples. Aquest estudi, elaborat per l’ Instituto Andaluz de la Tecnología, amb el suport

de la Junta de Andalusia es pot consultar a: Hibridatur

Page 12: 'Tendències' 6-7: tendències i innovació turística

COSTA DAURADA

TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES

12

Repensar els Esdeveniments Gastronòmics

Són múltiples les jornades i fires gastronòmiques que organitza cada municipi, amb l’objectiu de potenciar i donar a conèixer l’oferta gastronòmica local a turistes, visitants i als propis habitants.

Atesa la conjuntura econòmica, s’ha replantejat el benefici que s’extreu d’aquests actes. La recerca del finançament, la multiplicitat d’actes similars pròxims o la singularitat dels productes són alguns temes a debatre. Tant és així que l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la província de Tarragona va organitzar al novembre una Jornada Tècnica a l’Escola Universitària de Turisme i Oci de la URV titulada Una reflexió sobre l’eficiència de les promocions gastronòmiques, mostra de la preocupació del sector sobre la rendibilitat real d’aquest tipus d’actes. Així, es varen tractar temes clau com el calendari de l’acte, amb l’objectiu d’assolir l’efecte

desestacionalitzador esperat, la necessitat d’involucrar a tots els agents en el seu finançament, la importància de donar valor a l’acte a partir de la fixació d’un preu o la necessitat d’avaluar els resultats de la jornada de forma global anant més enllà del nombre de racions servides o del volum de visitants.

La primera edició del Tarragona Restaurant Wine, iniciativa de la Cambra de Comerç de Tarragona, ha obtingut molt bones crítiques tant del propi sector, qui ha vist incrementar de forma notable l’ocupació el mes de novembre, així com dels usuaris, ciutadans del Camp de Tarragona que han demanat allargar la durada de la promoció. Altres exemples significa-tius són el Ganxet Pintxo, organitzat per la Cambra de Comerç de Reus, o les Tapes de Gaudí, iniciativa de l’associació de bars i restaurants de Riudoms, amb el suport de l’Ajunta-ment. D’altra banda, el Tarragona dTapes ha rebut el Diploma de Turisme de Catalunya d’enguany, com a resposta a l’èxit de les tres edicions realitzades fins al moment.

TERRES DE L’EBRE

Dinamització Turística de zones d’interior

La cultura i el món del vi són dos recursos amb un fort potencial de creixement al territori que estan sent potenciats a través dels agents de la destinació. Així, El Paisatge dels Genis es planteja com una ruta cultural que integra Horta de Sant Joan amb tres municipis més de la Costa Daurada, amb l’objectiu d’oferir experiències turístiques a través de les experiències viscudes per quatre genis universals: Picasso, Gaudí, Miró i Casals. Els centres d’interpretació dels quatre genis van ser els impulsors d’aquest projecte on actualment estan col·laborant els ajuntaments d’Horta de St. Joan, Reus, Mont-roig del Camp, el Vendrell, el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i la URV. En referència a projectes enoturístics, el territori també està involucrat en el projecte CENOTUR, del PCT de Turisme i Oci. Darrerament s’han celebrat jornades de treball a Gandesa, Valls i Falset on van participar membres del sector.

Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci-Universitat Rovira i Virgili-Campus Vila-seca 977 394 871 [email protected]

Més accessible

La sostenibilitat és un dels valors diferencials de les Terres de l’Ebre, entesa sota els tres criteris: natural, econòmic i social. En referència a aquest darrer criteri, la destinació està treballant per ser accessible per a qualsevol persona amb problemes de mobilitat. Així ho ha reconegut l’Agència Catalana de Turisme, qui ha atorgat el premi d’innovació al Consell Comarcal de la Terra Alta pel seu projecte de millora d’accessibilitat en un dels trams de la Via Verda, concretament entre l’estació de Bot i Prat del Compte. També s’han equipat les empreses de lloguer de bicicletes de la comarca amb bicicletes adaptades per cadires de rodes. Un dels recursos estrella, el PN del Delta de l’Ebre, també està adaptant mesures més accessibles. La farmacèutica Bayer, seguint amb la seva filosofia de Responsabilitat Social Corporativa, finançarà la construcció d’una rampa en el mirador de la Casa de Fusta, per a què els visitants amb problemes de mobilitat puguin accedir al primer pis.