TEMA 8.- L’ECONOMIA DEL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1918-1939):

EL CRACK DEL 1929 I LADEPRESSIÓ ECONÒMICA MUNDIAL

Salvador Vila Esteve

Història del Món Contemporani

1r de Batxillerat

TEMA 8.- L’ECONOMIA DEL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1918-1939).

• 1.- L’ECONOMIA DESPRÉS DE LA Iª GUERRA MUNDIAL.

• 2.- LES CAUSES DEL CRACK DEL 29 I LA DEPRESSIÓ ECONÒMICA MUNDIAL.

• 3.- LES EIXIDES A LA CRISI.

1.- L’ECONOMIA DESPRÉS DE LA Iª GUERRA MUNDIAL (I)

ConseqüènciesEconòmiques

Iª G.M.

Morts i destrucció del sistema productiu i infraestructures

Dificultats financeres per als vencedors (deute) i els vençuts (deute i reparacions)

Dificultats econòmiques nacionals pels canvis en les fronteres europees

No hi ha cap acord per ajudar econòmicament als més perjudicats a recuperar-se

Europa perd la supremacia econòmica, que passa a Estats Units

Augmenten les diferències entre els països rics industrialitzats(metròpolis)i els països pobres (colònies)

“Si allò que ens proposem és que Alemanya no puga adquirir una mínima pros-peritat en, al menys, una generació; si creiem que tots els nostres aliats són àngels purs i tots els nostres enemics (Alemanya, Àustria, Hongria i la resta) són fills del dimoni; si desitgem que, any rere any, Alemanya siga empobrida iels seus fills es moren de fam i es fiquen malalts, i que estiga envoltada d’ene-mics, aleshores rebutgem totes les proposicions generoses, i particularmentaquelles que puguen ajudar Alemanya a recuperar una part de la seua antiga prosperitat material. (...)Si nosaltres aspirem deliberadament a l’empobriment d’Europa central, lavenjança, no dubte en predeir-ho, no tardarà.”

J.M. KEYNES: Les conseqüències econòmiques de la pau (1919).

1.- L’ECONOMIA DESPRÉS DE LA Iª GUERRA MUNDIAL (II)

Estats Unitsabans de la crisi

Fort creixement des de la Iª G.M.: exportacions a Europa i innovacions tecnològiques

Fort augment del consum intern als “feliços anys vint”: nous productes (cotxes,electrodomèstics, telèfons,...) i formes de venda (publicitat, venda a terminis)

Diferències de creixement: pugen molt la indústria i els beneficis empresarials,però menys els salaris i els productes agrícoles

La borsa puja moltíssim de forma artificial (especulació), molt per damuntde la producció i els beneficis de les empreses

2.- LES CAUSES DEL CRACK DE 1929 ILA DEPRESSIÓ ECONÒMICA MUNDIAL

• 2.1.- La crisi als Estats Units: causes del crack del 1929.

• 2.2.- La depressió econòmica mundial.

2.1.- La crisi als Estats Units: causes del crack del 1929 (I).

L’agricultura, als anys ’20, creixia poc i amb preus relativament baixos

L’endeutament de les famílies no para de pujar: comprar pisos o béns de consum i invertir en borsa

La indústria augmenta en productivitat i beneficis, però per baix del seu valor en borsa

La borsa havia pujat molt als anys ’20, per damunt de beneficis, producció i salaris (especulació financera)

“Molt prompte un negoci molt més atractiu que el teatral va atraure la meua atenció i la del país.Era un assumpte anomenat mercat de valors. El vaig conèixer per primera vegada el 1926.Va constituir una sorpresa molt agradable descobrir que era un negociant molt astut. O almenysaixò semblava, perquè tot el que comprava augmentava de valor (...). Mai no vaig obtenir beneficis. Semblava absurd vendre una acció a trenta quan se sabia que en un any doblaria o triplicaria el seu valor.”

G. MARX: Groucho i jo (1981).

2.1.- La crisi als Estats Units: causes del crack del 1929 (II).

La gent s’endeutaper invertir en borsa

Octubre 1929: els inversors se n’adonen que el preu de les accions no té res a veure amb el valor real de les empreses

La borsa cau en picat (CRACK)Els inversors no podenpagar els seus deutes

“Fora de la Borsa, en Broad Street, es podia escoltarun inquietant rumor. (...) Començava una onada desuïcidis; onze especuladors de reconeguda fama s’havien matat fins aleshores.”

J.K. GALBRAITH: El crac del 1929 (1978).

Els bancs no cobren els préstecs i nopoden tornar els diners als estalviadors

(crisi de liquiditat)

Crisi bancària: molts bancs tanquen

Molta gent s’arruïna

Moltes empreses no poden vendre els seus productes (estocs) i tanquen

(crisi econòmica general)

Augmenta moltíssim l’atur

La gent encara consumeix menys (↓ demanda)

Descens dels preus (deflació), sobretot els agrícoles (ruïna dels camperols)

La crisi posa de manifest que el sistema capitalista no s’autoregula, En un moment en què l’URSS creix moltíssim

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

1928 1929 1930 1931 1932 1933

Bank Failures

2.1.- La crisi als Estats Units: causes del crack del 1929 (III).

2.2.- La depressió econòmica mundial (I).La crisi arriba a Europa per dues vies

Els bancs americans retiren els préstecs i inversions en Europa

Menys diners circulant

Baixa el consum (↓ demanda)

Tanquen les fàbriques i baixa la producció

Augmenta l’atur

Estats Units consumeix molt menys

Disminueix les seues importacionsprocedents d’Europa

Tanquen fàbriques i baixen els preus

Baixa la demanda

Augmenta l’aturCRISI GENERAL

2.2.- La depressió econòmica mundial (II).

La majoria de països reaccionen:

Devaluant les seues monedes per afavorir les exportacions i disminuir les importacions

Proteccionisme: posen obstacles a les importacions(aranzels) per afavorir l’economia nacional

La caiguda delcomerç internacional

La caiguda de la demanda, les devaluacions monetàries i el proteccionismefan caure en picat el comerç mundial (un 66% en quatre anys)

La baixada dels preus dels aliments i Matèries primeres encara és major

Els països pobres i les colònies acabensent els més perjudicats per la crisi

3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA DOCTRINA DE KEYNES.

Augmentar la demanda per a recuperar la inversió i l’ocupació i superar la crisi

Inversió estatal (obres públi-ques i ajudes) finançada amb

dèficit pressupostari

Creació d’ocupació

Augment de la renda familiar

Creix el consum de les famílies

Augmenta la producció

Augment delsimpostos indirectes

Augment delsingressos estatals

Equilibri del dèficit pressupostari

“L’eixamplament de les funcions de l’estat, necessari per a l’adaptació recíproca de la propensióa consumir i de la incitació a invertir, semblaria (a alguns) una horrible infracció als principisindividualistes. Aquest eixamplament ens sembla, al contrari, l’únic mitjà per evitar la destrucciócompleta de les institucions econòmiques actuals, i la condició per a un feliç exercici de la iniciativa individual.”

J.M. KEYNES: Teoria general sobre l’ocupació, l’interés i la moneda (1936).

3.- LES EIXIDES A LA CRISI (II): EL NEW DEAL DE ROOSEVELT ALS ESTATS UNITS.

El New Deal és la política econòmica de F.D. Roosevelt als Estats Units des del 1933 al 1941

Objectius: inversions per part de l’Estat per reduir l’atur, estimular la demanda i recuperar l’economia

Actuacions

Fixa preus mínims d’alguns productes per evitar la caiguda de la demanda i la deflació

Es crea l’AAA per comprar la producció agrària excedent, retirar-la del mercat i fer pujar els preus i els ingressos dels agricultors (i la seua capacitat de consum)

L’Estat fomenta la construcció d’obres públiques per crear ocupació (i demanda)

Es donen subvencions a les indústries amb problemes (NRA)

Es crea la seguretat social, amb prestacions d’atur i jubilació (augmenta la demanda)

Valoració: es recupera la demanda i el consum i Estats Units ix de la crisi, però amb daltibaixos, una taxa d’atur encara elevada i la desconfiança de gran part de la burgesia

“La nostra tasca més difícil, la primera, és fer que el poble torne al treball. No és un problema sense soluciósi ens enfrontem a ell amb prudència i valentia. Potsolucionar-se, en part, mitjançant la contractació direc-ta per part del govern, actuant com en cas de guerra,però, al mateix temps, portant a terme els treballs mésnecessaris, a partir d’aquestes persones contractades,per estimular i reorganitzar la utilització dels nostresrecursos naturals.”Discurs de presa de possessió de F.D. Roosevelt (marçdel 1933).

3.- LES EIXIDES A LA CRISI (III).Les polítiques keynesianes dels partits socialdemòcrates als països escandinaus

Actuacionsde l’Estat

Obres públiques

Estat del Benestar (subsidis d’atur i jubilació)

Creen llocs de treball Augment dela demanda

Eixida ràpidade la crisi

La política armamentistade Hitler a Alemanya

Fort proteccionisme, amb l’objectiu de l’autarquia: evitar importacions

Mesures per augmentar la demandaFortes inversions en obres públiques

Fort rearmament

L’economia es recupera ràpidament, però amb problemes importants: elssalaris creixen poc i es fomenta l’expansionisme militar (indústria d’armes)