Tema 5. L’Àndalus

Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana (711-1492)

EXPANSIÓ DE L’ISLAM

L’Àndalus: és el nom que els musulmans van posar als territoris de la Península Ibèrica sota el seu domini. Per

tant varia amb el temps:

711: Batalla de Guadalete.

Comença la conquesta i

expansió musulmana per la

Península, en successives onades

i sense gairebé resistència

PER QUÈ ARRIBEN ELS MUSULMANS?

• L’any 711 els musulmans arriben a la península comandats pel general Tariq i el governador Musà per intentar derrocar el rei dels visigots, Roderic.

• En només quatre anys havien controlat gairebé tota la península, sense trobar massa resistència, a més la noblesa visigoda estava desunida i això fou aprofitat pels invasors.

• Els invasors no eren molt nombrosos: eren berbers, del nord d’Àfrica, i àrabs, que ocupaven els llocs dirigents

“PRIMERS MOMENTS” DELS MUSULMANS A LA PENÍNSULA

ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE L’ÀNDALUS: ETAPES

• EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC(711-756)

• EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC(756-929)

• CALIFAT DE CÒRDOVA(929-1031)

• REGNES DE TAIFES(1031-1085)

• REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES(1086-1212)

• EL REGNE NASSARITA DE GRANADA(1212-1492)

EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC:711-756

· En un principi, l’Àndalus s’organitza com una província dependent del Califat de Damasc.

· La capital de l’Àndalus es fixa a Còrdova.

EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC:756-929

·El 756, Abderraman, supervivent de l’assassinat de la família Omeia de Damasc per la família abbàssida, fuig a l’Àndalus i es proclama emir de Còrdova: Abderraman I.

· Això va significar la seva independència política, tot i que manté la dependència religiosa cap al Califat.

ABDERRAMAN I

CALIFAT DE CÒRDOVA:929-1031

· El 929, després de pacificar el territori i consolidar el seu poder, Abderraman III es proclama califa.

· Això significa que a més de tenir independència política, també tindrà la màxima autoritat religiosa.

ABDERRAMÁN III

· L’Àndalus aconsegueix la seva màxima esplendor política, religiosa i militar, sobretot amb el govern del general Almansor, que encapçala multitud de ràtzies contra territoris cristians.

REGNES DE TAIFES:1031-1085

· Després de la mort d’Almansor, les lluites internes pel poder fa que el califat es divideixi en

nombrosos regnes o taifes.

· Les taifes, més afeblides per la desunió, reben molts atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries (tributs). Els cristians recuperen gran part

del territori musulmà.

REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES:1085-1212

· Uns pobles berbers (nòmades musulmans provinents del nord d’Àfrica), primer els almoràvits i després dels almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar l’avanç dels cristians.

· Però el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa: gràcies a la unió dels cristians, aquests aconsegueixen reconquerir gairebé tot l’Àndalus.

1212: batalla de Las NAVAS DE TOLOSA (Jaén)

EL REGNE NASSARITA DE GRANADA:1212-1492

· Després de Las Navas de Tolosa, la decadència musulmana és total: només quedarà el regne nassarita (governat per la família dels Nasr) de Granada, que tingué una gran esplendor cultural.

· Però aquest regne era molt feble: era vassall de Castella (havia de pagar-los impostos i ajudar-los en cas de guerra).

· Els Reis Catòlics el van acabar conquerint el 1492 i Boabdil fou l’últim rei nassarita.

1492: conquesta de GRANADA pels Reis Catòlics

Evolució del domini musulmà

L’ECONOMIA

Bases de l’economia de l’Àndalus

Activitats rurals Activitats urbanes

Agricultura

Ramaderia

Mineria Comerç

Artesania

Cultius de secà i de regadiu

Pesca

Extracció de sal

Canals, sèquies, pous, sénia

Ovelles, coloms, abelles

Ferro, plom, coure, plata, or

Teixits, orfebreria, vidre, ceràmica, paper, armes

Interior

Exterior

• ÀRABS: eren els que governaven i tenien més riqueses. També eren els propietaris de les millors terres.• BERBERS: eren els més nombrosos, però amb menys poder.

• Alguns es van convertir a la religió, la llengua i les costums de l’Islam per tenir els mateixos drets que els musulmans i eren coneguts com a MULADINS• Altres van mantenir la religió cristiana i rebien el nomde MOSSÀRABS.

Conqueridors:Musulmans

Cristians

Jueus

• Eren una minoria dins de la societat de l’Al-Àndalus• Residien en barris separats de la resta dels habitants i eren molt actius en el terreny econòmic (comerç)

Les ciutats a l’Àndalus

muralla

soc

Alcàsser

Medina

Mesquita major

mesquita

raval

Característiques de la ciutat• Carrers estrets i sinuosos

• Traçat irregular

• Xarxa de clavegueram

• Fonts

• Banys públics

• Madrasses (escoles)

• Biblioteques

• Hospitals

Bany públic

Madrassa

Font pública

• Transmissió de la cultura àrab i les cultures antigues.• Àmbits: astronomia, matemàtiques, medicina, filosofia,literatura…•Grans filòsofs: Averrois, Maimònides

• Habitatges i gastronomia (sobretot d’Andalusia i l’est peninsular).• Vocabulari d’origen àrab molt nombrós.

Cultura i ciència

Vida quotidiana

Averroes Maimònides Cuscús

• Sobretot en arquitectura. Característiques: - Abundant decoració (motius vegetals, geomètrics o cal·ligràfics).- Materials pobres i poc duradors (guix, maons).- Jocs de llum i ombres (vidrieres, reflexos…). - Gust per l’aigua (fonts, piscines, banys…).-Arcs de ferradura, apuntats, lobulats i polilobulats.- Ús de l’arrabà (motlura que emmarca l’arc).- Sostres plans i de fusta, cúpules…- Edificis públics (mesquites) i privats (palaus, castells, banys…)

Art

Arc polilobulat Arc de ferradura

arrabà

Motius geomètrics, vegetals i cal·ligràfics

La Alhambra de Granada

L’any 713 els musulmans van arribar a terres valencianes i es van trobar amb la resistència del comte d’Oriola Teodomir (visigot). Es firmà un pacte que reconeixia l’autoritat dels musulmans, a condició que respectaren les propietats i la religió dels cristians.

L’ISLAM A VALÈNCIA

Els regnes de taifes

Al principi del segle XI les terres valencianes van quedar dividides en quatre regnes de taifes:

• VALÈNCIA

• ALPONT

• DÉNIA

• TORTOSA