Atlas urbanístic sobre l’àrea dels “Magazzini Generali” a Verona
TAP F, tardor 2011 ETSAV // Reprogramacions urbanes i nous programes d’habitabilitat. 10 Arquitectures mixtes, 3 arquitectures equipaments, 1 nou Barri. Magazzini generali. Verona // EXERCICI 1a
Guia de temes Biografia dels Magazzini Origen, gestació, evolució La ciutat abans dels Magazzini El territori preexistent i les latències de la matriu biofísica El context econòmic i sociopolític del projecte El context cultural en el que s’enmarquen El contextsociopolític: Les raons El context disciplinar: Les propostes alternatives El context tècnic: Les solucions L’evolució i formació urbanística de l’àrea en relació a la ciutat. Timeline Cartografies de la construcció i ocupació de l’espai al voltant Carnet d’identitat El projecte del Magazzini Generali Les formes i les mides dels seus elements actuals Les geometries del traçat i l’entorn de barris i ciutat Estat actual, Forma i estructura Codi de barres Usos i activitats actuals (sobre l’àmbit del treball, Magazzini_Quartiere Roma_Viale del Lavoro) Edificis i arquitectures singulars a l’àrea Mode d’emploi La xarxa viària entorn dels Magazzini Els models de mobilitat i els sistemes de transport públic L’ordenació de les formes dels espais generats Les regulacions, normes i ordenances vàries Radiografia urbana de Verona El teixit productiu i les activitats econòmiques El teixit dotacional i el comerç Els equipaments El sistema d’espais lliures Les infraestructures Indicadors (de fragmentació, inconnexió, segregació urbana, de localització,...) Arbre de família Rol urbà i relacions amb la ciutat (sobre l’àmbit del treball, Magazzini_Quartiere Roma_Viale del Lavoro) Traçats, trajectòries i vertebracions espacials Portraits + 24 hores de la vida del carrer Imatges, signes, símbols i significants Perfils paisatge urbà, « Coses urbanes », fites, cantonades, trams significatius Tràveling, Seqüències urbanes Vida urbana, “events”, conflictes… Magazzini Generali Metric Handbook WebBibliografia, exposicions i publicacions sobre els Magazzini Generali
GRUP I
“Magazzini Generali” VeronaContext Socio-polític. Itàlia
La unificació italiana es va completar al 1870 sent el resultat dels esforços co-ordinats entre els nacionalistes italians, Giuseppe Garibaldi i Giuseppe Mazzi-ni, i els monàrquics lleials a la casa de Savoia, Camillo Benso di Cavour. El tur-bulent nou estat presencià violents atacs entre els socialistes i la dreta. Giovanni Giolitti, un dels primers ministres italians amb la carrera més llarga (1892-1921), aconseguí crear llaços entre els extrems polítics i instituir el sufragi masculí. Tot i que a les dones se’ls negà el dret al vot fins després de las IIª Guerra Mundial.El 1915 Itàlia entre a la IªGM en el bàn-dol aliat per recuperar territoris encara en mans dels austríacs. Al mateix any declara la guerra a Àustria que durà tres anys i mig. La economia de guerra va generar una petita concentració de poderososbarons industrials al mateix temps que deixava la majoria de la població civil a la misèria.Un dels joves entusiastes de la guerra va ser el editor del diari socialista i abans
pròfug Benito Mussolini (1883-1945). Dos anys després forma un grup militar de dretes, Fasci Italiani di Combattimento, precursors del Partido Fascista. Guanyà les eleccions al 1924 i dos anys més tard prengué tot el control prohibint altres par-tits polítics, els sindicats no filiats al partit i la premsa lliure.A la dècada dels 30, tots els aspectes de la societat italiana estaven regulats pelpartit. La economia, la banca, enormes projectes d’obres públiques, i una ambici-osa modernització de les forces armades. Al 1940 Itàlia entra a la IIªGM en el bàn-dol de l’Alemanya nazi.
El Nord d’Itàlia va ser alliberat al 1945 gràcies a la resistència, i aquests atra-paren a Mussolini quan fugia i el afu-sellaren.Al 1946 Itàlia es converteix en república creant la Primera República fins el 1992.El 1949 Itàlia es va fer aliat del EUA per la qual cosa va rebre suport econòmic sota el Pla Marshall. El 1957 Itàlia s’uneix a Alemanya Occidental i el Ben-elux amb la firma del Tractat de Roma, que crea la Comunitat Econòmica Euro-pea (actual UE).Entre el 1950 i 1960 el país creix econòmicament.
La dècada dels 70 va ser dominada per l’espectre del terrorisme i el malestar social. La dècada dels 80 Itàlia es con-verteix en una de les principals econo-mies mundials a través del Partit Comu-nista. Creació de la IIª República al 1992.Al 1999 Itàlia es converteix en base prin-cipal en la guerra aèria de la OTAN sobre Iugoslàvia.Al 2001 la coalició de dretes Casa delle Libertà de Silvio Berlusconi obté majoria absoluta. El 2006 Romano Prodi, coalició centre-esquerra, entra al govern fins que dimiteix dos anys més tard. Berlusconi aconsegueix la majoria.
Italia. Lonely planetwww.wikipedia.org
Mazzini Garibaldi Cavour
Giolitti Mussolini Berlusconi
D’esquerra a dreta.1940 - Mussolini amb Hitler1946 - Itàlia es converteix en república1980 - Atemptat a l’estació de Bolonya, reivindiquen l’atemptat la cèl·lula feixista i les Brigades Rojes.
GRUP I
“Magazzini Generali” VeronaContext Socio-econòmic
Pel seu patrimoni paisatgístic, històric, artístic i arquitectònic és la regió més visitada d’Itàlia. El Véneto està subdi-vidida en set provincies: Belluno, Padua, Rovigo, Treviso, Venecia, Verona i Vice-nza. La provincia de Belluno es la més extensa, la de Padua es la més habitada.El Veneto durant diversos segles ha es-tat independent amb el nom de Repub-blica Veneta, després d’un breu parèntesi austríac i francès (1797-1814), i autòno-ma durant unes dècades com a Regno Lombardo-Veneto en poder d’Austria. El Veneto s’uneix a Itàlia al 1866. Durant molt de temps ha estat una terra de pobresa i emigració però, gràcies a un notable desenvolupament industrial, avui és una de les regions més riques d’Itàlia. El Veneto va ser la regió amb més emigració de tota Itàlia. S’estima uns 3.300.000 d’emigrants des del 1876 al 1976. En els primers anys del segle XX, l’economia va començar un període de prosperitat a Verona, amb la plena utilit-zació dels canals. Això també gràcies a dos aspectes fonamentals: la custòdia
dels canals d’un consorci i l’adveniment de l’electricitat que es va produir gràcies a la força motriu de la canal.Al1921 és l’any en què es produeixi un canvi polític, social i econòmic que modi-ficarà les següents dècades fins a la mei-tat del s.XX. El canvi es deu a l’aparició d’una nova classe emergent (capitalisme no liberal) que no té res a veure amb la burgesia liberal. L’enorme pobresa pro-vocada per la guerra afavorí una mas-siva emigració cap als països d’Amèrica Llatina i les altres regions d’Itàlia.La IIªGM aporta noves destruccions alterritori i al 1943 fou ocupat per les tropes alemanes. El comandant de Verona es
negà a entregar les armes als alemanys i començà una batalla. La ciutat es va convertir així en una de les capitals de la RSE (Reppubblica Sociale Italiana), amb l’assentament dels principals coman-daments militars i alguns ministeris.En aquest període van patir enormes de-struccions causades pels bombardejos.Durant la postguerra, Itàlia obté fi-nançament dels EUA gràcies al Pla Marshall. Aquests diners afavoreixen el sorgiment de grans empreses com la Fiat, Pirelli o Olivetti. Tot i això, el domini de les petites i mitjanes em-preses continua essent aclaparador. Els anys 50 el Veneto era encara una
regió on l’economia predominant era l’agrícola. La petita burgesia agrícola era la més important de la regió i representa un terç de tota l’ocupació regional. En canvi la classe treballadora agrícola tenia en aquells moments un pes molt petit. Ja als anys 60 l’èxode rural de les pe-tites comunitats de l’àrea central, on tradicionalment es concentrava la pe-tita propietat camperola, pateix una frenada. A diferència del que passa a la resta d’Itàlia, on els treballadors de l’agricultura emigren cap als grans cen-tres urbans, al Veneto aquests es que-daven al camp sent l’origen del sistemade petites empreses repartides per el territori rural, que durant les dècades següents es consolida per la seva ca-pacitat de recuperació en un context de crisi de les grans empreses.Les transformacions més significatives de l’estructura ocupacional es produïren en els anys 50 i 60, pas d’una economia agrícola a una basada en el sector se-cundari.Als anys 80, degut a la disminució de la gran indústria, apareix una massiva proliferació de la petita empresa que acceleraren l’economia de la regió con-vertint-la en la més productiva d’Itàlia. És per això que el Veneto esdevé terrra d’immigració.
http://cronologia.leonardo.it/storia/http://it.wikipedia.org/wiki/Storia_del_Veneto#Il_Veneto_italianohttp://it.wikipedia.org/wiki/Storia_dell%27industria_italiana
GRUP I
Context Socio-cultural
En la primera dècada del segle XX, de-sprés de les teories de Marx i Engels i les profundes transformacions socials, econòmiques i polítiques, produïdes per la revolució industrial, es consoliden a tota Europa els moviments populars i so-cialistes. De 1914 a 1918, Europa és sac-sejada per un conflicte global, la Iª Guerra Mundial, al que participa també Itàlia, en un principi neutral. Al final del conflicte, com a resultat d’una sèrie de vagues i les lluites d’obrers i camperols, causades per la crisi econòmica de postguerra, a Alemanya i a Itàlia les classes conserva-dores reaccionen amb un govern totalitari (el nazi-feixisme). Aquestes dictadures impedeixen qualsevol manifestació de dissidència política i cultural, amb el con-trol de tots els intel•lectuals i els homes contraris al règim.Els moviments artístics italians, en la segona meitat del segle XIX tenien difi-cultats a l’hora d’establir contactes amb els moviments europeus, a causa de la
situació política abans de la unificació d’Itàlia al segle XX. Aquests contactes s’iniciarà només després de la fi de la Se-gona Guerra Mundial. Els principals movi-ments de l’art modern, amb l’excepció del futurisme, es desenvolupen fora d’Itàlia durant les primeres dècades de segle. Quan estallà la IªGM van surgir dos movi-ments moderns; el futurisme, liderat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti i el pin-tor Umberto Boccioni, buscava noves maneres d’expressar el dinamisme de la era de les màquines. Pel contrari, la
pintura metafísica mirava cap a l’interior i produïa imatges misterioses del món subconscient.A Itàlia es centren en el Novecento (seguin la tradició del Quattrocento i el Cinquecento), moviment artístic desen-volupat entre els anys 1920-1930. El grup es funda al voltant de set artistes, liderats per Margherita Sarfatti, vinculats a la Galeria Pesaro de Milà. Aquests ar-tistes pretenien renovar l’art italià tornant a les bases artístiques del Renaixement. Moviment aliat del feixisme. Mussolini
inaugura la primera exposició del grup. Estilísticament pretenen trencar amb l’art de vanguàrdia europeu, retornant a l’essència de l’art italià, promovent un es-til realista, emfàtic y monumental.Al final de la II Guerra Mundial, amb l’ocupació per part dels americans, arri-ben els nous ginys que es construeixen en cadena com els frigorífics i els au-tomòbils. Aquestes màquines influeixen de forma directa o indirecta a l’abandó dels Magazzini generalli de Verona.El frigorífic provoca que la necessitat de l’us dels magazzini generalli vagi en declivi i es deixin abandonats. El cotxe, en canvi, envaeix el recinte a causa del espai que necessita per al seu estaciona-ment, sobretot quan es realitzen fires al recinte de la Fiera.
La Regió del Veneto compta amb un pat-rimoni cultural immens i extraordinari que és valorat i protegit independentment de la propietat. El mateix s’aplica als actius intangibles, relacionats amb la llengua i el folklore, que gaudeixen d’una posició important en la promoció de la Regió, mit-jançant l’organització d’exposicions, con-ferències, espectacles i esdeveniments. Es presta especial atenció també a les activitats de valorització i promoció del patrimoni històric, artístic i arquitectònic.
http://it.wikipedia.org/wiki/Novecento_%28movimento_artistico%29http://www.thehistoryblog.com/archives/5337http://weimarart.blogspot.com/2010/07/mario-sironi.html
“Magazzini Generali” Verona
GRUP I
“Magazzini Generali” VeronaContext Disciplinar. Propostes alternatvies.
Al 1997 l’ajuntament, sota la pressió per les protestes dels habitants del barri i d’una campanya de premsa organitzada per l’Arena (una revista) contra els tra-ficants de drogues i immigrants que po-blen la zona, decideix prendre mesures per posar remei al estat de la degradació imperant a la zona aprovant el projecte per incloure el Teatro Tenda que encara està actiu.Per fer espai per al teatre s’enderroquen dos edificis de començament de se-gle (tancant l’accés als soterranis del Forte Clam, última resta de l’estructura d’Àustria) i realitzen una sèrie d’obres (connexió de clavegueram, tanques, quitrà a la plaça i el tancament l’accés d’alguns magatzems).A més de la destrucció de l’administració, en els últims anys s’han repetit diversos actes de vandalisme, en particular, a la sala de màquines de l’edifici Nº10, que ha perdut tot el material antic que va ser una interessant troballa de l’arqueologia industrial.
L’abandonament dels Magazzini Generali ha estat provocada per una política que sempre ha desanimat, com ho demostren les nombroses sol•licituds d’associacions que van acabar en els calaixos de l’Administració Municipal, per l’ús de la zona amb fins socials. La forma bàsica per a la conservació d’una propietat és el seu ús, i amb l’omissió d’aquesta possibilitat es va per-dre l’oportunitat de revitalitzar una part del teixit urbà. El govern de la ciutat ac-tual respon a aquest problema amb un
instrument de planificació que preveu la demolició i substitució de molts dels edificis per a ús públic parcial (destina-cions culturals, serveis, sector de servei públic), mostrant un total menyspreu als significats històric, social, econòmic i ecològic en relació amb els treballs de recuperació.Aquesta àrea constitueix una anoma-lia a la ciutat, que dins del recinte troba lògiques de relació entre els edificis, entre plens i buits, absolutament intrínsec a les necessitats ferro-
viaries. El mur que ha impedit el diàleg entre la ciutat i els barris, amb el temps ha preservat la integritat de la zona en qüestió.En els últims vint anys, només l’abandó prolongat ha estat el protagonista dels canvis més importants de la zona i dels seus edificis. L’abast dels plans de recuperació és so-vint diferent, van des de la restauració, la renovació i el disseny de peces de con-strucció nova.
http://www.rcvr.org/assoc/interzonhttp://www.newlandscapes.org/progetti/magazzini_generali_verona.htmhttp://www.b-e-t-a.net/000/html/05_projecta/sub_subversive/subversive_ita.htmlhttp://www.vr.archiworld.it/doc/rivista/45/architettiverona_79%202.pdf
GRUP I
“Magazzini Generali” VeronaContext arquitectònic
L’arquitectura de principis del S.XX va ser tant estimulant com a la resta d’Europa. La versió nacional de l’art nouveau, anomenada “lo stile floreale”, destacà per ser la més extravagant que la majoria dels estils. Ho podem observar a la Casa Castiglione de Giuseppe Sommaruga de 1903, un gran bloc de pisos. Quan el modernisme entrà en escena, adoptà dues formes: la primera era estrictament teòrica i es basava en l’influent “Mani-festo futurista” de Marinetti del 1909; la segona va ser el racionalisme. El racionalista italià és un corrent ar-quitectònic que es va desenvolupar a Itàlia en els anys vint i trenta del segle XX juntament amb el moviment mod-ern internacional, seguint els principis del funcionalisme. Un exemple és el “Gruppo 7” constituit al 1926 era un col·lectiu de professionals amb l’objectiu de renovar el pensament d’aquell mo-ment de l’arquitectura i la recerca formal i la construcció de pràctiques a través de l’adopció del racionalisme italià.
Aquests arquitectes estaven inspirats per Walter Gropius, Ludwing Mies van der Rohe, Peter Behrens i altres figures de la Bauhaus. El membre més important va ser Giuseppe Terragni, la seva obra més destecada va ser la Casa del Fascio (anomenada Casa del Popolo) de 1936 a Como. Com molts altres arquitectes d’Itàlia en aquella època, Terragni va dis-senyà edificis totalment modernistes per les autoritats feixistes. La arquitectura feixista combinava la modernitat amb la monumentalitat.
Les corrents arquitectòniques del s.XX s’inclouen dins l’arquitectura moderna. Una de les característiques distintives de l’arquitectura moderna és la simplifi-cació de les formes, l’abandó dels orna-ments i la composicó acadèmica clàs-sica. L’element més destecat de l’arqutiectura moderna és la utilització de nous materi-als com l’acer i el formigó armat, i l’ús de les tecnologies associades, canviant així la manera de projectar i construir edificis.
Les regions del Nord d’itàlia (la Lom-bardia, l’Emilia Romagna i el Veneto) hi trobem diversos “magazzini generali” construits a inicis del s.XX. Cada un d’ells ha viscut més o menys la mateixa història en quan a situació, desenvolupa-ment, abandonament, rehabilitació i re-programació.Hem trobat algunes d’aquestes arqui-tectures a Milà, Ferrara i Vicenza. Tots ells propers a les vies del tren i situats a zones perifèriques de les ciutats
http://magazzinigenerali-fe.blogspot.com/http://www.magazzinigenerali.it/http://www.yoruba.it/segnalazioni/internazionale_10.phphttp://ferrarasociale.org/sc-arti/requests/2011/03/1595:spazi_per_le_iniziative_delle_associazioni_presso_i_magazzini_generalihttp://it.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Castiglioni
MILANO VICENZA FERRARA
“Lo stile floreale” Casa Castiglione. Somaruga
Casa del Fascio. Terragni Ville Savoye. Le Corbusier
C L I M AElEl clima és el caracterísc del nord d’Itàlia: esus calorosos i hiverns humits tot i que el clima quasi Mediterrani del Llac de Garda té una gran influència sobre la ciutat. La humitat relava és alta durant l’any així com les precipitacions.
T E R R I T O R I
G E O G R A F I A La ciutat de Verona s’aixeca als peus dels Turons de Lessini que l’abracen: al nord hi ha la vall del Adigio en un relleu que baixa fins les muntanyes Dolomi. Al sud s’estén la plana de Padana i a pocs quilò-metres cap a l’oest es troba el llac més gran d’Itàlia, el Garda. D’altraD’altra banda, Verona és atravessada pel riu Adigio que passa per la ciutat fent corbes suaus. A més a més, aquest afluent presenta uns afluents secundàris que van servir per posar les directrius de dos carrers importants com: la Via Roma i la Via Giulio Camuzzoni.
V E G E T A C I ÓLa vegetació està totalment influenciada per la proximitat del Llac de Garda. Es tracta d’una vegetació de caràcter Mediterrani: xiprers, cedres, baladres, oliveres y, palmeres.
_ “tot allò que preexisteix a les actuacions humanes que han anat conformant aquella realitat socioambiental que anomenem territori”_Cal dir que sobre aquesta matriu – que de tan transformada moltes vegades tenim la impressió que ha deixat d’exisr- s’hi col•loquen totes les acvitats. Aquestes acvi-tats poden emmascarar d’alguna manera l’existència de l’estructura prèvia,prèvia, tot i això i encara que no sigui aparent, l’estructura segueix exisnt i condicionant el desenvolu-pament de les acvitats.
1 EL TERRITORI PREEXISTENT I LES LATÈNCIES DE LA MATRIU BIOFÍSICA
Prehistòria: - Els primers assentaments es van produir al turó de San Pietro du-rant el Neolític (6000-3000 a.c). Des d’allà era fàcil de defensar-se dels atacs i estaven a fora de perill de les inundacions anuals del riu Adigio. (pobles de cabanyes de pedra) - També s’han trobat indicis de assentaments produïts durant la
edat de bronze i de ferro.
Orígen, gestació i evolució de Verona
Edat antiga:
Historiadors atribueixen el naixement de la ciutat a pobles indoeuropeus com els Eugans, els Reti, els Etrus-cos, els Cenomans i els Paleoveneti. Època Romana: - Durant el segle I a.c Verona va passar a formar part de l’Imperi Romà. A partir d’aquí el senat romà va cons-truir la base per l’edificació d’una nova ciutat situada a la corba del riu Adigio. - Al llarg de l’imperi romà la ciutat es va començar a expandir travessant al riu i construint dos ponts nous. (Ponte pietra, Postumio (destruït) ) - Durant l’època de Claudio es van construir els banys i teatre als peus de Sant pedro. - Durant la dinastia Flavia la ciutat va anar creixent sobrepassant els límits de les muralles. Per tal de protegir aquesta part de la ciutat es va construir una altre muralla al sud. Durant aquesta època d’esplendor també es va construir l’Arena de Verona (amfiteatre)
Assantaments prehistòrics
Primeres edificacions romanes
Directrius poble romà Piazza delle Erbe Muralla romana
Dibuix de com era la Verona romana.
Alta Edat Mitja.
- Odoacre, cap dels hèruls i turcilingis , va acabar amb l’Imperi Romà al 476. - Al 489 els ostrogots, dirigits pel rei Teodorico, van conquerir la ciutat. Durant aquesta època Verona va ser el centre militar més important. Va restaurar els banys, l’aqüeducte i varis edificis. També va construir el Palau de Teodorico i va reconstruir muralles que havien destruït les invasions bàrbars. - Al 526 els bizantins van ocupar la Itàlia ostrogoda i van estar al poder fins el 568. - Al 568 els llombards, dirigits pel rei Alboi, van conquerir la ciutat i la van conservar fins a la conquesta dels francs (Carlo Magno) al 774. Durant el regnat dels francs Verona es va convertir en un comptat. Al llarg d’aquesta època es van construir
moltes esglésies com per exemple la Basílica de Sant Zeno
2 ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ DE LA CIUTAT
Baixa Edat Mitja.
A partir d’aquesta época els güelfs i gibelins es van començar a disputar el poder de Verona. - Al 1136 Verona passa a ser un municipi lliure, una comuna, (“Veronal Comunale”) governat per una oli-garquia formada per dotze families. - Al 1137 la Comuna de Verona va formar part de la Lliga llombarda per tal de combatir a Frederic I, empe-rador del Sacre Imperi Romanogermànic (“barbarrossa”). - Una de les famílies importants a Verona és la família Ezzelino da Romana. - Amb la família Scaligera la ciutat va passar a ser una senyoria. Del 1260 al 1387 aquesta cort va convertir la ciutat en un important centre de producció artística i cultural. Es va construir el castel Vecchio , el Ponte Vecchio, el ponte navi entre altres edificacions. - Al 1387: Senyoria de Visconti de Milan. Es va construir el castell de san Pietro i el de San Feli-ce, i la ciutadella militar dins de la ciutat rodejada per una muralla acompanyada per una fossa. Verona Veneciana: Al 1405 Verona va passar a formar part de la República de Venècia.
Edat moderna:
- Del 1509 al 1517 la ciutat va estar en poder de l’emp-erador Maximiliano I. Però després va tornar a formar part de la República de Venècia. - Al segle XVI es va produir un renaixement en l'econo-mia i la construcció d'esglésies i edificis importants destacant l’arquitecte Michael Sammicheli. Edat Contemporania:
- Al 1797 Verona va ser ocupada per Napoleó. Al mateix any Napoleó va firmar el Tractat de Campo-formio en el qual va cedir Verona a Àustria formant part així del regne llombard-venecià. Durant aquesta època els austríacs van construir un gran sistema defensiu a Verona ampliant la seva mura-lla i construint castells, nombroses casernes i magat-zems. - Verona era l’eix estratègic i el centre logístic per les seves carreteres i el ferrocarril. -Finalment després de diverses guerres, al 1866, els austríacs van cedir la ciutat a Itàlia. Segona Guerra Mundial: - Del 1942 al 1943 va patir els bombardejos dels aliats. - Del 1943 al 1945 va ser ocupada pels alemanys Després de la segona guerra mundial es va iniciar un procés de reconstrucció començant pels pont, esglésies històriques i l’estació de porta nuova. - A partir del 1955 van començar a construir edificis nous. Als anys 60 Verona es va recuperar econòmicament
gràcies la emigració de la gent des de l’agricultura a la
indústria i al turisme en massa.
Muralla de l’època dels Scaligera. Castell de San Pietro i el de San Felice, i la ciutadella militar. Muralla construïda des del 1526 al 1543. Muralla construïda pels austríacs.
Ferro-carril
1927
1800
3 ORIGEN, GESTACIÓ I EVOLUCIÓ DE LA CIUTAT
Creació de la nova estació ferroviària de Porta Nuova juntament amb la instal·lació de les primeres indústries al llarg del canal Camuzzoni, obrint camí cap al desenvolupament urbà del sud de la ciutat, fora de les muralles.
Construcció de
l’ estació de
refredament
especialitzada,
instal·lació pionera
en la industria europea durant molts anys. Edifici
circular de 100 m de diàmetre coronat per una
cúpula.
Destrucció de la Forte Porta Nuova, l’àrea de
76.000 m2 dedicada a ús militar on es situarà els
Magazzini Generali.
1900
Fins a les primeres dècades del s. XX, Verona ha
conservat les terres agrícoles fora de les muralles.
1922 L’inici de la industrialització va tenir com a
conseqüència la formació dels primers barris
residencials suburbans del sud de la ciutat.
Inici de la construcció del Magazzini Generali, un
complex necessari per a la recollida,
emmagatzematge, amb un sistema de
refrigeració, i classificació de fruites, verdures i
cereals. 1924 a 1926
Elaboració dels primers plans d’expansió de la
ciutat que portarà al desenvolupament dels barris
Borgo Roma i Golosine.
1927
Construcció dels primers edificis,
magatzems i tendes amb sistema
de refrigeració. 1929
1930 a 1940
Ràpid creiexement dels negocis
que implica l’ampliació del
Magazzini Generali amb nous
edificis i magatzems al sud de la
zona.
1945
Al final de la Segona
Guerra Mundial gran
part de l’àrea va
quedar danyada,
l’antic refrigerador i
alguns magatzems van quedar destruïts .
1949
Trasllat de la Feria de Verona del centre de la
ciutat a la banda oposada de la Viale del Lavoro,
en els Magazzini Generali.En poc temps es
converteix en un dels centres comercials més
importants d’Europa.
1948
Formació del ZAI (Zona Industrial
Agrícola), com una zona mixta amb
activitats de la industria
manufacturera, l’agroindústria i el
comerç. En la seva creació s’amplia
l’àrea dels Magazzini Generli 2 km
cap al sud.
Compra de 56.340 m2 de terreny per
l’establiment del mercat de fruites i verdures de
Verona que es reparteix en quatre grans
pavellons amb diverses possibilitats d’ús.
1953
1913
1920
1924
L’EVOLUCIÓ I FORMACIÓ URBANÍSTICA DEL MAGAZZINI GENERALI. TIMELINE 4
Durant un cert període de temps, els edificis de l’entrada són utilitzats com a centre d’ acollida per als refugiats de fora de la Unió Europea i de l’ ex Iugoslàvia. Un altre espai és ocupat per Càritas, per a la recollida de material i un altre com a seu de l’associació cultural Interzona, mentre que de l’àrea restant, només una petita part serà utilitzada com a dipòsit de diversos elements. Durant les fires de la ciutat, l’espai obert és utilitzat com a àrea d’aparcament.
1978
Es destinen magatzems
que havien quedat en
desús com a dipòsits de
vehicles provinents de
l’estranger.
Represa de productes que necessiten
refrigeració, a l’hora que es perd la necessitat
d’emmagatzematge de gra deixant inutilitzats
20.000 m2 de magatzems.
1954
Un cop reconstruïdes les instal·lacions danyades
durant la guerra comença una disminució
progressiva de les activitats tradicionals
d’emmagatzematge de fruites, verdures i cereals.
A poc a poc, altres activitats es van
desenvolupant. D’altra banda, l’ aparició de
frigorífics privats, fa menys necessària la capacitat
de refrigeració per a l'emmagatzematge de fruites
i verdures.
1964
Els principals beneficis del Magazzini Generali
passen a provenir de l’afluència de vehicles
estrangers i de l’emmagatzematge refrigerat de
carns congelades, mentre que la refrigeració de
fruita ha desaparegut per complet.
1973
1976
L'administració municipal segueix mantenint
l‘àrea cuidada fins al desmantellament del centre
d’acollida, moment en què abandona per
complet la zona.
1979
La manca de manteniment i l’escassa utilització
de la zona porta a la preocupació de l’opinió i
administració pública entorn a la recuperació
d’aquest espai. Les úniques intervencions fins al
moment són un control continu per part de la
policia i les demolicions d’alguns dels edificis per
donar lloc a una construcció provisional que acull
activitats culturals amb el fi de trobar un lloc més
atractiu dins dels edificis de l’àrea.
1980
1960
1970
1990 a 2011
Després de quatre anys, el dipòsit de vehicles
constituirà una de les principals riqueses de
l’àrea.
1971
Durant aquests
anys, els sistemes de
refrigeració emprats
resulten antiquats.
1975
Es manifesta la necessitat de
traslladar l’activitat del
Magazzini Generali al
Quadrante d’Europa, una nova
zona industrial, més apartada
del centre de la ciutat, gestionada i dissenyada
pel Consorci ZAI.
En aquest moment, l’activitat dins del Magazzini
Generali està cada vegada més desordenada.
Després d’un breu període de gestió per part
d’empreses de transport de la zona, l’àrea és
abandonada per complet.
Un “Estudi de la viabilitat en la recuperació de
l’àrea de l’ex Magazzini Generali i del Mercat de
fruites i verdures” fixa un punt fonamental per a
la creació d’un nou projecte que de moment, no
s’ha dut a terme.
L’EVOLUCIÓ I FORMACIÓ URBANÍSTICA DEL MAGAZZINI GENERALI. TIMELINE 5
TIPUS DE PEÇA URBANA RELACIÓ AMB ALTRES ENTITATS URBANES
Buit de talles de ciutat
Àrea sostinguda del centre històric a través de vial de primer ordre
Límits de la ciutat
11
MODE DE DESPLAÇAMENT HABITUAL DIARI DEL CIUTADÀ65% Vehicle propi17% Transport públic17% En bici/ A peu
D'aquest percentatge que utilitza el trasnport rodat (tant privat com municipal), el temps que triguen a arribaral seu destí dins el municipi és:26% <10 min39% 10-20min19% 20-30min
D'aquests resultats de disconformitat i d'un alt ús del vehicle privat entenem i en podem extreure que, eltransport públic a la ciutat de Verona pot estar més enfocat al turisme (major nombre de parades en puntsd'interès turístic) que no pas a les necessitats dels propis ciutadans.
FLUXES DE DESPLAÇAMENT
MODE DE MOBILITAT SEGONS ACTIVITAT I DESTÍ
OPINIÓ DE LA CIUTADANIA REFERENTAL TRANSPORT PÚBLIC
46% Satisfet54% No està satisfet
ÚS DEL TRANSPORT PÚBLICDELS CIUTADANS
11% Diàriament15% Un cop a la setmana12% Un cop al mes62% No utilitza el trasnport públic
MAGAZZINI GENERALIMAGAZZINI GENERALI
P
P
P
!6¿!!!6!6¿¿
!!!!!55555¿¿¿¿¿
!4¿4¿4¿¿¿¿¿¿4¿¿¿
!3¿
!2¿
!1¿
!7¿¿¿¿¿
El viaducto provocauna fuerte barrera y es una oportunidad paracrear nuevos espaciosy comunicaciones
1El aparcamiento de laferia es un espacio libreen una zona angostaque puede incorporarseal espacio público
2
Este gran aparcamientodescohesiona la zona ynos brinda la ocasión deapropiarnos de él yaprovecharlo
3
Gasolineras y edifica-ciones varias que noestructuran el tejido
4
Zonas de aparcamientoprivadas e infrautilizadasque pueden integrarseen una reforma conjuntade espacio público
5
Viviendas sin ordenaciónclara ni metódica. Lascalles terminan en “culde sac”. Posible exten-sión y ordenación.
6
Àmplia zona desmem-brada entre calle, acera,aparcamiento de laiglesia... Reordenación.
7
6. ARBOL DE FAMILIAAna Isern García, Martí Obiols Galí, Marina Rubio Herranz
- www.bing.com/maps - www.cestim.it- http://maps.google.es - www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=712898- www.comune.verona.it - Wikipedia.org- www.istat.it
PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER
Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca
IMATGES, SIGNES, SÍMBOLS I SIGNIFICATS
Verona es el famoso escenario de la
trágica historia de amor de Romeo y
Julieta. El arte y su larga historia la
caracterizan gracias a sus monumentos
románicos y renacentistas. Su anfiteatro
(el Arena) y el Lago Garda le han dado
fama internacional.
PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER
Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca
PERFILS PAISATGE URBÀ, TRAMS SIGNIFICATIUS
CENTRO STORICO
CITTÀ ANTICA
En el centro histórico está el corazón de la ciudad, Piazza Bra, caracterizada por uno de los símbolos de
la ciudad; la Arena, uno de los anfiteatros romanos existentes más grandes. La plaza también alberga el
Palazzo Municipale.
En la Via Pallone, está el Museo degli affreschi y la tumba de Julieta, mientras que su casa se encuentra
en Via Cappello.
En el Corso Cavour, se encuentran dos importantes monumentos veroneses: Sanmichelis Palazzo
Canossa y la iglesia de San Lorenzo. Desde aquí es posible cruzar al Porta Borsari, la entrada principal
de la ciudad romana
CITTADELLA
Es el centro económico de la ciudad, está en el Piazza delle Erbe, una de las zonas más comerciales de
la ciudad.
Piazza dio Signori es el centro político y administrativo de Verona. Scaligere Arche, en Riva Sotto, se
encuentra de Sant 'Anastasia y más adelante el Duomo.
SAN ZENO
Aquí está la famosa iglesia de San Zeno la cual da nombre a la zona.
En dirección hacia el centro, siguiendo el rio Adige encontramos el Castelvecchio y el Ponte Scaligero.
Dentro está el museo de historia de Verona.
VERONETTA
Ponte Pietra y el Teatro Romano, donde se organiza la estación de prosa en verano.
CITTÀ ANTICA
VERONETTA
SAN ZENO
CITTADELLA
PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER
Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca
PERFILS PAISATGE URBÀ, TRAMS SIGNIFICATIUS
Piazza delle Erbe:
Es el antiguo foro romano, donde se
encuentra el Ayuntamiento, la fuente
Britney, la Torre Lamberti, la Torre
Gardello (del siglo XIV) y el tradicional
mercado.
Romeo y Julieta:
Aunque también exista la casa de
Romeo, lo más característico es la
casa de Julieta. Se trata de un palacio
gótico del siglo XIII en donde
encontramos el famoso balcón y una
estatua de Julieta. Las paredes de la
casa están llenas de cartas
enganchadas con chicles escritas por
parejas.
Duomo de Verona:
Se encuentra en la Piazza Duomo, a
orillas del río Adige. Es una catedral
del siglo XII-XV. El interior es gótico y
está formado por tres naves con
pilares de mármol rojo.
Arena:
Es el teatro romano principal de
Verona. Tiene más de mil años y es
famoso por tener la ópera más grande
de Italia. Tiene capacidad para quince
mil personas y sobrevivió al terremoto
de 1117.
.
Castelvecchio y el Ponte Scaligero
El castillo es una fortaleza gótica del
siglo XIV. Se encuentra a orillas del
Adige. Dentro se pueden ver los
jardines, los estanques y el museo
dedicado a la historia de la ciudad. El
Ponte Scaligero, tiene casi 50 metros
de largo.
PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER
Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca
TRÀVELIG, SEQÛÈNCIES URBANES
PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER
Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca
TRÀVELIG, SEQÛÈNCIES URBANES
1 2 3 4
- Puerta de entrada a la ciudad
- Edificio como rotonda
- PBs comerciales
- Barrio residencial
- Plaza pasaje
- Verde + pavimento
- Edificio histórico
PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER
Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca
TRÀVELIG, SEQÛÈNCIES URBANES
5 6 7 8
- PBs comerciales
- Edificios públicos
- Casco antiguo
- Edificios bajos
- Rio Adigio - Barrio residencial
- Edificios altos
PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER
Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca
VIDA URBANA, “EVENTS”
Actualmente Verona además de los
grandes parques, el río que rodea la
ciudad y su gastronomía consta de
una de las mayores vidas culturales
de toda Italia.
Cultura:
-Galeria Moderna en el Palazzi Forti
- Espectaculos en el Arena
- Estación lírica de verano
- Estación musical del Teatro Filarmonico
- Prosa en el Teatro Romano
- Museo de Castelvecchio
- Conciertos Simfonicos
- Semana internacional de cine
- Teatro de verano
-Herbora
Deportes:
-Ciclismo
-Carreras de cavallos
- Palio del drappo verde
Ferias:
-Vinitaly (vinos y gastronomía)
- Fieracavalli
- Marmomac (muestra tecnologica, diseño)
- Fieragricola
PORTRAITS + 24 HORES DE LA VIDA DEL CARRER
Flavia Espíndola, María Lanfranconi, Laura Villaseca
RESUMEN
A_Castello San
B_Castello di San Martino
C_Castello di San Felice
A_porta Fura o Catena
B_porta San Zeno
C_porta Palio
D_porta Nuova
F_ Arco dei Gavi
E_Portoni della Bra
G_Porta Borsari
H_Porta dei Leoni
I_Porta San Giorgio
L_Porta Vescovo
M_Porta della Vittoria
1 - bastione di Spagna
2 - bastione di San Procolo
3 - bastione di San Zeno
4 - cavaliere di San Giuseppe
5 - bastione di San Bernardino
6 - bastione di Santo Spirito
7 - cavaliere
8 - bastione Barbadrigo
9 - bastione Falier o della Trinità
10 - mezzo - bastione di San Francesco
11 - bastione di Campo Marzio
12 - bastione delle Maddalene
1 - forte San Procolo
2 - forte Sofia
3 - forte San Leonardo
4 - forte Biondella
A - batteria di scarpa
B - batteria di contro scarpa
13 - bastione di Santa Toscana
14 - rondella di San Zeno
15 - rondella della Grotta
16 - rondella della Bacola
17 - rondella delle Boccare
18 - rondella di San Giorgio
19 - bastione di San Giorgio
1100 metros
750 metros
400 metros
400 metros
550 metros
16 minutos
11 minutos
6 minutos
6 minutos
8 minutos
METRIC HANDBOOK
TAPGRUPF
metros
500
100
50
20
10
5
CAMP NOU
MINI ESTADI
ETSAV
13
10
HECTARIAS
HECTARIAS
2CAMP NOU
1CAMP NOU 1ETSAV3MINI ESTADI
2MINI ESTADI
=
=
+
+ +
METRIC HANDBOOK
TAPGRUPF
metros
500
100
50
20
10
5
260 m 220 m
150 m
110 m
50 m
90 m
30 m
100 m
5
10
20
50
100
500
metros
FTAPGRUP
METRIC HANDBOOK
ALTURA CUPULA 27 m ALTURA CUPULA 31 m
DIAMETRO 105 m DIAMETRO 108 m
JUZGUEN SUS
PARECIDOS
ARENA BCN ROTONDA VERONA
http://www.paolocogotti.com/Architettura/concorsi/verona/Relazione%20tesi%
20di%20laurea%202.htm
Proposta i análisis de la zona per un concurs a l’area, “Arqueologia industrial i
futur d’una ciutat, Verona”)
http://www.newlandscapes.org/progetti/magazzini_generali_verona.htm
Projecte de Elias Khuri, Davide Pagliarini
http://www.architettiroma.it/progetti/p00187.aspx
Projecte de Claudio Colombo
http://www.architettiroma.it/progetti/p00187.aspx Projectes sobre la mobilitat de la zona sud de Verona http://www.caire.it/upl/19_low.pdf
Analisis de l’implant del sistema de mobilitat a l’area
http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=712898&page=3
(Projecte Mario Botta)
http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=1269889
(Verona)
http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=712898
( Recuperació magazzini generali)
EXEMPLES DE PROJECTES
PROJECTES DE MOBILITAT A VERONA
DISCUSSIONS
ARTICLES DE PREMSA
http://corrieredelveneto.corriere.it/verona/notizie/cronaca/2009/1-
dicembre-2009/auditorium-roseto-parte-polo-culturale--
1602088904663.shtml
(Diario “Corriere del Veneto”, Alessio Corazza)
http://www.sarzanachebotta.org/2010/01/botta-a-verona-scopre-la-
memoria-dei-luoghi-e-riduce-le-volumetrie/
(Sarzana, che botta!, Roberta Mosti)
http://portale.comune.verona.it/nqcontent.cfm?a_id=4168
http://portale.comune.verona.it/nqcontent.cfm?a_id=4190
http://portale.comune.verona.it/nqcontent.cfm?a_id=4176
(Descripció del programa de requalificació urbana i desenvolupament
sostenible del territorio, promogut per l’ajuntament de Verona )
http://it.wikipedia.org/wiki/File:Magazzini_generali_a_Verona.jpg
http://pl.wikipedia.org/wiki/Plik:Magazzini_generali_cupola.jpg
(Descripció general dels Magazzini generali i del edifici principal
anomenat la cupola )
INFORMACIÓ PRUSST VERONA SUD
INFORMACIÓ GENERAL
Top Related