7/24/2019 T.3 Consrucci d'un estat liberal i sexenni democrtic (1833-1874)
1/6
T.3. Regnat dIsabel II, Construcci dun estat
lliberal:
Introducci (1833-1837): s !roduei" la i#!lantaci de$niti%a del
liberalis#e a s!an&a. ' causa de la e"tensi de la idea del
liberalis#e de la illustraci (178) en la re%oluci *rancesa.
- +iberalis#e !oltic: se!araci de !oders o su!ressi dels !oder reial,
concessi de llibertats ci%ils (e"!ressi, !re#sa...) i constitucions,
assentades en auesta idea.
- +iberalis#e econ#ic: la base de lecono#ia /an de ser les relacions
co#!leta#ent lliures, abolei"en els aran0els del lliurecan%is#e.
s !roduei" la #ort de erran 2II (1833), !assa a regnar aria Cristina de
4orb, 5a ue l/ere%a Isabel, tan sols tenia 3 an&s. +a se%a reg6ncia dura 7
an&s (1833-18). l seu regnat %a co#en9ar en una situaci co#!licada, 5a
ue s!an&a es troba%a en un can%i radical en la !oltica !er les re%olucions
lliberals !rodudes a !asos %ens (ran9a, ;ran 4retan&a, ries. Co#!ta%a a#b el su!ort de #on>ruics
(re*or#istes lliberals).
Primera guerra carlina (1833-1839):ls carlins salcen de*ensant
a labsolutista de la corona, Carles aria Isidre. ls carlistes eren una
!art de la bai"a noblesa ue sortiria !er5udicada si es *eien re*or#es
(anullaci dels !ri%ilegis), el clergat (!er !or a !erdre in?u6ncia i
!oder econ#ic ) i els ca#!erols #@s !obres (!er *e religiosa i
!eru6 lencari#ent dels arrenda#ents, e#!it5oraria la se%a %ida).
ls carlins %an ser i#!ortants al
7/24/2019 T.3 Consrucci d'un estat liberal i sexenni democrtic (1833-1874)
2/6
aria Cristina %a ser cedir el #ni# !oder !ossible(descarta%a
la!ro%aci de la constituci de Cadis).
- Re*or#es:1. Divisi prvincial de !avier de "urgs (1833): +a di%isi
!ro%incial %igent era del te#!s de eli! 2 i era !oc !r>ctica. '#b
la no%a di%isi, es di%idei" en !ro%ncies !er a garantir una
ad#inistraci #@s e$cient.
B. #prvaci de lestatut reial (183$), era una carta atorgada:a. obirania reial.b. Ao acce!taci de la di%isi de !oders.c. Creaci dun !arla#ent bica#eral.
d. Ao es reconei"en les llibertats indi%iduals.
+estatut reial era un !acte entre absolutistes re*or#istes i la !r!ia reina,
a#b els lliberals #oderats. 'i", els lliberals es %an uedar di%idits en dos
gru!s (#oderats i !rogressistes).
Revluci lli%eral (1835-183&): ' !rinci!is de 183D, /i /a una
crei"ent %ictria carlina ue obliga a la regent a can%iar de go%ern. 'l
5un& de 183D, ocu!a el #inisteri dEisenda endi0abal, ue actua
co# a i#!ulsor de les re*or#es lliberals.
1' Re*or#a dEisenda : %olia obtenir !r@stecs de ;ran 4retan&a,
#ostrant una i#atge de sol%6ncia, !er acaba *racassant.
' +iuidaci de lantic regi#: restaura la constituci de Cadis de 181B,
ue a*ecta%a els !ri%ilegis de la noblesa i el clergat.
3' Re*or#a del ser%ei #ilitar: Fb5ectiu daug#entar le"ercit liberal.
+e"ercit utilit0a%a el #6tode de les uintes, consistei" en organit0ar
sorte5os !er a ue 1=D !art dels 5o%es en edat, sincor!orin al ser%ei#ilitar. 'l 183D, endi0Gbal !otencia les uintes, !er els ue sortien
escollits es !odien des*er de la guerra !agant una uantitat !er
$nan9ar les des!eses de #ilitars.
7/24/2019 T.3 Consrucci d'un estat liberal i sexenni democrtic (1833-1874)
3/6
3. '*eblir lesgl@sia.
. Fbtenir garanties !er al deute !blic.
'uesta desa#ortit0aci, %a ser %ista, co# una o!ortunitat !erduda de dur
a ter#e una re*or#a agr>ria. Ja ue les terres les %an co#!rar els rics i en
lloc de re!artir-se la !ro!ietat, es %a concentrar.
'l *ebrer de 183K, se celebren eleccions al !arla#ent, a!licant la constituci
de 181B, %an guan&ar els !rogressistes. aria Cristina, tot i ai", %a
designar un go%ern #oderat, recol0ant-se en els lliberals #oderats ue
acce!ta%en lestatut reial. ' conseL6ncia, %a tancar les corts on /i /a%ia
una #a5oria !rogressista. 'uesta situaci es %a #antenir $ns a lagost de
183K uan les no%es derrotes, obliguen a la regent a designar un nougo%ern !rogressista.
l nou go%ern decidei" abandonar la constituci de 181B, ai" es con%ouen
eleccions a les corts constituents (destinades a redactar una no%a
constituci), a#b lob5ectiu de re*or#ar la constituci de 181B. inal#ent, la
constituci dels lliberals #oderats i !rogressistes i acontentar a la regent. s
troba%a entre la constituci de 181B i lestatut reial:
- Reconei" la sobirania nacionals a#b a#!lies atribucions !er al rei.- '#!lies atribucions a la corona
- Corts bica#erals.- '#!lies llibertats dels ciutadans.- stat no con*essional.
+a constituci de 1837, i#!lanta%a el r6gi# constitucional a s!an&a,
assentant en la sobirania nacional. Ao#@s %a estar %igent $ns al 18D, 5a
ue els !rogressistes %an *racassar en lintent de %oler redactar una
constituci ue unei"i a tots els lliberals. 'l 1837, a!licada la constituci, es
tauen les corts constituents i es con%ouen eleccions a les corts. +es
eleccions Msn guan&ades !els #oderats i es declara la $ de leta!a
re%olucionaria.
ta!a $nal de la reg6ncia de aria Cristina (1837-18): l nou
go%ern #oderat, es troba a#b una situaci #en&s #oderada:
a. +iberalis#e !oltic consolidat i consolidaci del bi!artidis#e:
- ,i%erals mderats: !artit ue re!resenta%a a lalta noblesa, la
burgesia i els ca#!erols #@s rics. su!ort
abandonant als carlins.
7/24/2019 T.3 Consrucci d'un estat liberal i sexenni democrtic (1833-1874)
4/6
- ,i%erals prgressistes: re!resenten a les classes #it5anes urbanes,
#a5oritaris a les ciutats on es concentra%en els a5unta#ents, #olt
i#!ortants a le"6rcit. +a #ilcia nacional se#!re actuar> a *a%or dels
!rogressistes.
b. +a guerra carlina en la recta $nal: +e"6rcit liberal !otenciat !er les
re*or#es de endi0abal i liderat !el general s!artero, %a co#en9ar a
arraconar als carlins. 'l 183, els carlins *aciliten la $ de la guerra
a#b el Ncon%eni de 4ergaraO, ue %a ser un acord entre el general
s!artero (lliberals) i aroto (carlins). I#!lica%a ue els carlins
abandonessin les ar#es i sintegressin a le"6rcit lliberals si es 5ura%a
la constituci de 1837. s!artero, es co#!ro#etia a #@s, a de#anar
al go%ern ue es res!ectaren els *urs 4ascos i Aa%arresos.
c. s consoliden les no%es re*or#es de la !ro!ietat de la terra.
Hesa!arei"en tots els siste#es de !ro!ietat !ro!is de lantic r6gi#. s
!roduei" la desa#ortit0aci de endi0Gbal, des%inculaci de les
terres de la noblesa. intenta ue totes les terres tinguin un nic
!ro!ietari (llibertat !er %endre-les o llogar-les). ls can%is de la
!ro!ietat de la terra, %an donar lloc a la creaci duna no%a elit
!oltica i econ#ica (la burgesia i la noblesa).
Regncia del general Esparter (18$.-18$3): +al9a#ent
!rogressista en contra de la llei da5unta#ents, %a co#!tar a#b la
!artici!aci de les #ilcies nacionals de les !rinci!als ciutats i una
!art de le"6rcit liderat !el general s!artero (/eroi de guerra carlina,
origen /u#il). +al9a#ent !ro%oca ue aria Cristina, s/agi de"iliar
dei"ant a Isabel II sola a#b 1 an&s.
+es causes de la i#!o!ularitat de aria Cristina %a ser ue des dun
!rinci!i es %a decantar !els #oderats, inco#!lint el seu !a!er en la!oltica del !as.
+es corts, des!r6s de le"ili de lantiga regent, %an decidir ue el nou
regent *os s!artero, ue assu#ia el !oder de la constituci de 1837 ue
atorga%a a la corona. Recu!era tot el !rogra#a !rogressista, co# la
%enda de terres desa#ortit0ades. s!artero, tot i ai", %a tenir una #ent
#olt autorit>ria, ue li %a restar !o!ularitat. '!ro$tant-se del !oder de la
corona, co# ara, no#ena%a als seus #inistres i organit0a%a ascensos
#ilitars, !er a#istat.
l !unt cul#inant de la se%a i#!o!ularitat, es %a !roduir a la re%olta de4arcelona al 183, #oti%ada !er la !oltica econ#ica ds!artero. l
7/24/2019 T.3 Consrucci d'un estat liberal i sexenni democrtic (1833-1874)
5/6
regent, seguint les idees dels !rogressistes, era lliurecan%ista. 'uesta
!oltica, i#!lica%a !er5udicar el t6"til catal>, 5a ue sobrien les *ronteres
a la co#!et6ncia brit>nica. n eli#inar laran0el, els obrers t6"tils de
4arcelona, es %an re%oltar *ent-se a#b el control de la ciutat i #antenint
les barricades. s!artero, oblidant ue els re%oltats eren !rogressistes,
%a bo#barde5ar la ciutat de 4arcelona des de ont5uic.
' lestiu de 183, es %a !roduir una gran coalici en contra ds!artero
integrada !er !rogressistes i #oderats i !el general Aar%>e0 (nou lder
#oderat. Hes!r6s dun en*ronta#ent entre les tro!es ds!artero i
Aar%>e0, guan&a lo!osici i s!artero @s e"iliat.
Regnat d /0sa%el 00 (18$$-18+8): Inici de la #arginaci dels
!rogressistes. +a reg6ncia ds!artero %a ser%ir !er re*or9ar la
tradici de #ilitarit0aci a la !oltica es!an&ola. utilit0a #olt la %idadel !ronuncia#ent !er can%iar de go%ern, es!ecial#ent !er !art dels
!rogressistes ue no tenen a5ut de la corona.
- Dcada mderada (18$$-185$): l !artit #oderat, des!r@s del
!ronuncia#ent de Aar%>e0, %a aca!arar el !oder dei"ant de costat
als !rogressistes. +a !ri#era decisi, %a ser a%an9ar en un an& la
#a5oria dedat dIsabel (a#b 13 an&s). 'uesta decisi era una
estrat6gia dels #oderats !er aca!arar tot el !oder (la intentarien
controlar).
Aar%>e0 %a aca!arar la !resid6ncia del !ri#er go%ern de la d6cada
(18-18K i 187-18D1). 2a lluitar contra els *rancesos i %a arribar a
general durant les guerres carlines (gra# ene#ic ds!artero).
-
7/24/2019 T.3 Consrucci d'un estat liberal i sexenni democrtic (1833-1874)
6/6
c. ,lei dauntaments de 18$5: alcaldes designats !el go%ern en
les ca!itals de !ro%ncia i !el go%ernador ci%il en els !obles.
d. ,lei dimpremta de 18$5: !er !ublicar un diari !oltic, calia
di!ositar una $nan9a ele%ada. i el diari se"cedia a les crtiues
!odia ser #ultat o segrestat.
e. Re4rma disenda (18$5):siste#a igualitari i #@s 5ust.
1. I#!ostos directes: !aguen de!enent de les !ro!ietats (si#ilar a
la declaraci de la renda).B. I#!ostos indirectes: !aguen un i#!ost igual !er tots (si#ilar a
lI2').
' la !r>ctica, es %a intentar ue !redo#inessin els i#!ostos directes, !er
es %an !roduir grans casos de corru!ci, 5a ue el cobra#ent de!enia de la
in*or#aci *acilitada !els a5unta#ents. i un estat, !er regular
les se%es relacions. s conei" la religi catlica co# a nica i
o$cial de lestat es!an&ol. s reconei" a lesgl@sia, el dret de
controlar lensen&a#ent !blic, tant a uni%ersitats co# escoles.
Hret a e"ercir censura !er lesgl@sia, en cas de ue es !ortessin
continguts contraris a la doctrina catlica en lensen&a#ent. '
can%i, lesgl@sia acce!ta%a la %enda de les se%es terres
desa#ortit0ades i un cert control de la corona a l/ora dano#enar
els seus c>rrecs.
g. 67esti de la crna:'l 187, es %a decidir casar a Isabel II
a#b rancesc d'ss.
' conseL6ncia del #atri#oni dIsabel II, es %a !roduir la segona guerra
carlina (18K-18).
Top Related