TEMA 1: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA. L’ESTAT

ÍNDEX1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS: L’ESTAT

1.1. CONCEPTE D’ESTAT I CARACTERÍSTIQUES 1.2. TIPUS D’ESTAT2. LES RELACIONS INTERNACIONALS3. ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS

3.1. L’ONU3.2. LES ONG3.3. LA UNIÓ EUROPEA

4. L’ESTAT ESPANYOL 4.1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA. 4.2. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL.

5. LA COMUNITAT VALENCIANA

1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS: L’ESTAT

1.1 CONCEPTE D’ESTAT I CARACTERÍSTIQUES

• L’Estat exerceix el seu poder o sobirania acomplint les següents funcions:

• Establir les lleis.

• Vetlar per la seguretat i compliment de les lleis.

• Dirigir la política exterior i relacions internacionals.

• Recaptar impostos.

• Dirigir l’economia.

• Administrar els serveis públics.

• Per realitzar aquestes tasques l’Estat té una sèrie de treballadors anomenats funcionaris, i uns organismes que formen l’administració.

• En la majoria dels Estats actuals, els democràtics, el poder de l’Estat està limitat i ha d’actuar respectant la voluntat dels ciutadans. El cas contrari serien les dictadures o règims totalitaris.

• En els Estats democràtics*, el poder ha estat cedit pels ciutadans al govern, és el que s’anomena sobirania nacional. L’Estat, representa als ciutadans i ha de seguir unes normes respectant la Constitució*. Per tant, el poder està limitat i ha de respectar la voluntat dels ciutadans.

• Una Constitució és la llei fonamental dels Estats democràtics, aprovada pels ciutadans i en la que s’estableix i es regula l’organització de les institucions de l’Estat, drets i deures dels ciutadans, fronteres, bandera, himne...

• Per tant, en els Estats democràtics el poder està controlat i limitat per la Constitució i per la divisió de poders.

• Per a que cap institució o persones acaparen tot el poder i es puga actuar amb transparència , s’ha establit la divisió de poder:

• Poder legislatiu: Elabora les lleis i controla al govern. Parlament.

• Poder executiu: Aplica les lleis. Govern.

• Poder judicial: Jutja l' incompliment de les lleis. Tribunals.

1.2 TIPUS D’ESTAT

DIVERSOS TIPUS D’ESTATS:

Segons qui i com s’exerceix

el poder

Segons qui és el Cap d’Estat

Segons la intervenció

social

Segons l’organització

territorial

Segons la posició de la

religió

DemocràciaDictadura

MonarquiaRepública

De benestar LiberalNeoliberal

CentralitzatsDescentralitzats

LaicsConfessionalsTeocràcia

SEGONS QUI EXERCEIX EL PODER:

*Sufragi universal: Tot el poble major de 18 anys vota, sense cap discriminació.

• Els Estats democràtics poden ser directes o indirectes, depenent del nivell de participació de la ciutadania en les decisions:

• Democràcia directa: els ciutadans participen en les decisions i l’exercici de poder mitjançant referèndums (votacions o consultes de qualsevol àmbit en les quals els ciutadans rebutgen o accepten).

• Democràcia representativa: els ciutadans elegeixen mitjançant eleccions a les persones que els representen i que exerciran la sobirania en el seu nom.

SEGONS QUI ÉS EL CAP D’ESTAT:

SEGONS LA INTERVENCIÓ SOCIAL:

Estats de benestar O socials

Estats liberals Estats Neoliberals

L’Estat intervé en l’economia i dóna serveis públics als ciutadans (educació, sanitat, ajudes atur, jubilacions...)

L’Estat intervé el mínim en l’economia i els serveis als ciutadans són privats.

Són Estats de caràcter social que tendeixen a convertir-se en liberals, reduint els serveis o privatitzant-los.

SEGONS L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL:

SEGONS LA POSICIÓ DE LA RELIGIÓ:

Estats laics Estats Confessionals Estats teocràtics(Teocràcia)

L’Estat està totalment separat de l’església. No hi ha cap religió oficial. Cap religió influeix en les decisions de govern.

L’Estat afavoreix a una religió. Hi ha una religió oficial i obtenen avantatges i beneficis per part de l’Estat.

Els representants polítics són representants de Déu. La religió està present en tots els àmbits.

2. RELACIONS INTERNACIONALS

• Els Estats es relacionen entre sí mitjançant les relacions internacionals o la diplomàcia, per tal de poder solucionar conflictes.

• Els Estats poden arribar a signar acords, tractats, convenis o declaracions, per actuar de manera coordinada i conjunta en determinats assumptes (sobre medi ambient, armament, política, economia…).

• Una de les declaracions més importants és la Declaració Universal dels Drets Humans* .

3. ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS

• Un altra manera que poden tindre els Estats d’actuar de manera conjunta i coordinada és la creació d’organitzacions supranacionals.

• Les Organitzacions supranacionals són organismes composats per determinats països membres que cedeixen part de la seua sobirania en diversos àmbits o funcions i han de respectar el que les organitzacions decideixen.

• Tipus d’organitzacions supranacionals :

• organitzacions d’àmbit mundial com la ONU. (Organització de les Nacions Unides)

• Organitzacions d’àmbit continental o regional com l’OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord) o la UE (Unió Europea).

3.1 L’ONU

• L’Organització de les nacions Unides (ONU) és l’organització supranacional més gran i important:

• Creada per 51 Estats en 1945 després de la II guerra mundial.

• Actualment formada per la pràctica totalitat dels Estats del món.

• Objectius:• Mantindre la pau i la seguretat internacional• Assegurar el principi d’igualtat de drets i lliure determinació dels

pobles.• Cooperar en la solució dels conflictes internacionals.• Respectar els drets humans.

• Va aprovar la Declaració Universal del Drets Humans al 1948.

L’ONU té una sèrie d’institucions o organismes depenents, per poder portar a cap les seues tasques: la OMS, UNICEF, UNESCO, cascs blaus…

3.2 LES ONG

• Les ONG (organitzacions no governamentals) :

• Són organitzacions que no depenen dels Estats i dels partits polítics.

• Formades per voluntaris.

• El seu objectiu és atendre les situacions en les quals els Estats no intervenen.

• Tenen diversos objectius:

• Humanitàries: Creu Roja, Mans Unides , Metges Sense Fronteres…

• Drets humans: Amnistia Internacional…

• Protecció natura: Greenpeace…

3.3 LA UNIÓ EUROPEA

• La Unió Europea (UE) és una organització supranacional continental, formada actualment per 28 països membres que segueixen una mateixa política econòmica i social.

• Des dels seus inicis la UE ha variat el seu nom (de CEE a UE), el nombre de membres (de 6 a 28) i d’objectius i finalitats ( en un principi només econòmics).

• Els objectius actuals de la UE són:

• Impuls del progrés econòmic i social.

• Afirmació de la identitat europea.

• Implantació d’una ciutadania europea.

• Desenvolupament d’un espai de llibertat, seguretat i justícia.

• Igualtat entre les regions de la UE.

• Polítiques conjuntes: medi ambientals, socials, econòmiques...

• Política Agrària Comuna (PAC) i Pesquera (PPC)*

• La formació de la UE té els seus antecedents en la CEE (Comunitat Econòmica Europea) creada per “l’Europa dels 6” (Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg).

• 1957. Tractat de Roma: Signat per “L’Europa dels 6”. Es va constituir la CEE o Mercat Comú. Els objectius eren econòmics: lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals i eliminació de duanes i aranzels.

• 1992. Tractat de Maastricht: Es crea la UE i s’amplien els objectius: unió econòmica i monetària, cooperació en política exterior i seguretat comuna, col·laboració en assumptes de justícia i interior, polítiques solidàries amb les regions menys desenvolupades...

• 2007. Tractat de Lisboa: Es va establir l’estructura institucional de la UE, atorgant a la ciutadania i als parlaments nacionals més participació..

• Durant tot aquest procés, la UE ha anant ampliant-se. Els països incorporats a la CEE o UE han de tindre unes característiques: tindre democràcia i cert nivell econòmic.

• Per tal de reduir els desequilibris socials i econòmics entre els països membres o diferents regions (PIB per habitant, població ocupada per sectors, taxa de desocupació, formació...), la UE du a terme una política regional, invertint i destinant ajudes en diversos àmbits:

• Fons estructurals: Per reduir diferències de progrés entre les regions.• FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)• FSE (Fons social Europeu)

• Fons de cohesió: Finança projectes mediambientals, millora xarxes de transport...

• A més, per a establir un equilibri econòmic en la UE s’aplica la PAC i la PPC, on s’estableix , entre altres coses, la quantitat de producció. Aquestes polítiques es revisen en cada ampliació de la UE.

• Per tal de portar a cap les polítiques comunes, la UE té unes institucions pròpies de les quals formen part els països membres:

UE

EUROPA

PAÍS CAPITAL PAÍS CAPITAL

ALBÀNIA Tirana ÀUSTRIA Viena

ALEMANYA Berlín BÈLGICA Brussel·les

ANDORRA Andorra la Vella BIELORÚSSIA Minsk

BÒSNIA-HERZ. Sarajevo ESLOVÀQUIA Bratislava

BULGÀRIA Sofia DINAMARCA Copenhage

XIPRE Nicòsia CROÀCIA Zagreb

ESLOVÈNIA Ljubljana GRÈCIA Atenes

ESPANYA Madrid FRANÇA París

ESTÒNIA Tallin FINLÀNDIA Hèlsinki

ISLÀNDIA Reykjavík ITÀLIA Roma

IRLANDA Dublín LETÒNIA Riga

HONGRIA Budapest LIECHTTENSTEIN Vaduz

LITUÀNIA Vilnius ROMANIA Bucarest

LUXEMBURG Luxemburg RÚSSIA Moscou

MACEDÒNIA Skopje REGNE UNIT Londres

MALTA La Valletta PORTUGAL Lisboa

MOLDÀVIA Chisinau POLÒNIA Varsòvia

MÒNACO Mònaco PAÏSOS BAIXOS Amsterdam

MONTENEGRO Podgorica NORUEGA Oslo

SUÏSSA Berna SAN MARINO San Marino

REP. TXECA Praga SÈRBIA Belgrad

UCRAÏNA Kiev SUÈCIA Estocolm

PAÏSOS I CAPITALS D’EUROPA:

4. L’ESTAT ESPANYOL

4.1 L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA

• El sistema polític a Espanya està regulat per la Constitució espanyola*, llei fonamental aprovada pel poble mitjançant referèndum el 6 de desembre de 1978.

• En la Constitució es presenten les característiques bàsiques d’Espanya:

• És un Estat democràtic i de Dret.

• Té una monarquia parlamentària.

• Hi ha divisió de poders.

• Fronteres, bandera, himne.

• Drets i obligacions dels ciutadans.

• Institucions i funcionament.

Poder Composició Funcions

Congrés Legislatiu Diputats Aprovar lleis i pressupostos.Controlar acció del Govern.

Senat Legislatiu Senadors Es voten els projectes de llei.

Govern Executiu President iministres

Aplica les lleis.Dirigeix política interior i exterior.

Tribunal Suprem

Judicial Jutges Jutgar l’incompliment de les lleis.

Altres Defensor del poble, Tribunal de Comptes..

Institucions de Govern:

4.2 L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

• La Constitució de 1978 estableix un model d’Estat descentralitzat en què es reconeix la divisió territorial d’Espanya en municipis, províncies i comunitats autònomes . Hi ha 17 comunitats i 2 ciutats autònomes, que són Ceuta i Melilla).

• Els municipis:

• Són les unitats territorials i administratives més elementals de l’Estat.

• Estan administrades per l’Ajuntament, format pel govern municipal (batle i regidors).

• Obtenen els mitjans econòmics dels impostos propis i els del govern estatal.

• Presta serveis bàsics als ciutadans.

• Les províncies:

• Són unitats administratives formades per un conjunt de municipis.

• Estan administrades i governades per la Diputació provincial.

• Les comunitats autònomes:

• Cada comunitat està regulada pel seu Estatut d’autonomia, on es recullen les institucions, normes i les competències de cada comunitat (denominació de la comunitat, frontera, bandera, himne..)

• Tenen cert autogovern, ja que tenen unes competències pròpies i altres que són compartides.

• Les principals institucions autonòmiques d’autogovern són:

• Parlament: s’aproven les lleis, pressupostos, elecció del president…

• President: representa a la comunitat.

• Govern o Consell: fa complir les lleis. Format per consellers i el president.

• Tribunal Superior de Justícia.

C.AUTÓNOMA CAPITAL PROVÍNCIESAndalusia Sevilla Sevilla Jaén

Huelva GranadaCadis AlmeriaCòrdova Màlaga

Aragó Saragossa SaragossaTerolOsca

Astúries OviedoCanàries Sta. Cruz de Tenerife

Las PalmasSta. CruzLas Palmas

Cantàbria SantanderCastella La Manxa Toledo Toledo Conca

Ciudad Real GuadalajaraAlbacete

Castella i lleó Valladolid Valladolid SegòviaLleó SòriaZamora ÀvilaPalència SalamancaBurgos

Catalunya Barcelona Barcelona LleidaTarragona Girona

C. Valenciana València ValènciaAlacantCastelló

C.AUTÓNOMA CAPITAL PROVÍNCIES

Extremadura Mèrida BadajozCàceres

Galícia Santiago Compostel·la La Corunya OurensePontevedra Lugo

Illes Balears Mallorca

La Rioja Logronyo

Madrid Madrid

Múrcia Múrcia

Navarra Pamplona

País Basc Vitòria Àlaba (Vitòria)Biscaia (Bilbao)Guipúscoa (St.Sebastià)

Ceuta

Melilla

5. LA COMUNITAT VALENCIANA