3 EDITORIAL
Aquest no és un curs normal,
les vagues i protestes de la comunitat educativa han
protagonitzat el curs acadèmic. El professorat, l'alumnat i les
famílies som els principals perjudicats per la vaga i malgrat
tot l'hem convocada perquè ens hi hem vist obligades, tenim
un compromís de lluita, tenim un compromís amb
l'ensenyament. La Conselleria ha mostrat un autoritarisme i
una sordera incompatible amb qualsevol valor educatiu. No
han respectat les decisions dels tribunals, ni de la immensa
majoria de la comunitat educativa, ni la voluntat de la
majoria de les famílies ans al contrari, s'ha actuat
expedientant a directors i professors, emprant el discurs de
la repressió i la por per fer-nos callar. Se'ns ha desacreditat
públicament i s'ha actuat de mala fe, s'ha amenaçat a les
famílies, diguent que els treurien la custodia dels menors que
fessin vaga i sobretot s'ha demostrat el seu immovilisme i la
manca de voluntat negociadora, representant unes
negociacions de cara a la galeria però admetent en petit
comité que no anaven a cedir en determinats temes ni un
milímetre. Però el més esperançador de tot això ha estat la
nostra resposta, amb un seguiment de la vaga espectacular
malgrat la seva duresa i duració, un exemple de lluita laboral
per a la resta de sectors i la resta de l'estat. La solidaritat, a
través de moltíssimes aportacions, ha fet que arribem a tenir
una caixa de resistència de més de 600000 euros per poder
seguir. Les movilitzacions han estat constants i massives,
amb la ja mítica manifestació més gran de la història a
Mallorca. Nombroses accions descentralitzades s'han estés
per tota l'illa, el que ha començat a generar esquerdes dins
del partit al Govern a la part forana.
A més, darrerament ha estat aprovada la Llei de símbols,
segons la qual el govern es reserva el privilegi de decidir què
es pot penjar als edificis públics i què no es pot penjar,
censurant qualsevol protesta dels treballadors públics
(sanitat, educació, administració). Es tracta de l'enèsima
mostra d'autoritarisme d'aquest govern que s'està
convertint, degut a la seva actitud, en el més contestat de la
democràcia. Ja n'aprendran.
Gràcies per llegir Capfico
Capfico
Edita
Revista Capfico
Col·laboren en aquest número
Comissió de Medi Ambient; Comissió d’Activitats
Extraescolars; Comissió de Convivència; alumnat
de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO; Damià Crespí; Catalina
Barceló; Mar Llobera; Mar Millán; Rosanna Fuen-
tes; Reyes Carpintero; Mayer Domínguez; Maria
Ventura Maimó; Margalida Taura; Rosa Rius; Xavi-
er Serra; Sofiane Ziani (2n d'ESO A); Alumnes del
CFGM de Cures Auxiliars d'Infermeria; Lina Victo-
ria Moreno (4t d'ESO A); Michelle Méndez
(Alumna de Perruqueria i Estètica); Ana Julia Cor-
dero (4t d'ESO B); Isaac Sena (4t d'ESO B); Camila
González Harque (4t d'ESO A); Noha Orfila
(Perruqueria i Estètica); Nerea Helena Bilbao (3r
d'ESO C); Araceli Ballesteros (3r d'ESO C); Jose
Ballesteros (1r d'ESO Processos de Comunicació);
Anouar Amarnis (1r d'ESO Processos de Comunica-
ció); Lourdes Macay i Ana M. Llorente (3r d’ESO
A).
Gràcies a les vostres col·laboracions aquest núme-
ro 6 de Capfico existeix.
Esperem no haver-nos deixat ningú per esmentar.
Si fos així, demanem disculpes.
Si voleu enviar propostes, imatges, dibuixos, arti-
cles, notícies, etc.:
REVISTA FORMAT DIGITAL I COLOR:
http://issuu.com/revistacapfico/docs
AQUEST NO ÉS UN CURS NORMAL
2 NOTÍCIES
Durant aquest inici de curs el professorat del nostre Institut ha secundat les vagues convocades pels
Sindicats i per l’Assemblea de Docents.
Aquí deixam unes dades significatives de participació i una imatge.
Estoy seguro
que la inundación
de uno de los nilos
sobre mi propio Egipto,
sucedida en esta tarde,
no firmarà el resultado.
Más dias plantados
con enorme esperanza,
obtendrán la condena
de una nueva anegación,
propiciada por un recuerdo
que jamás será olvido
en las piràmides mentales.
Cosechas destruidas,
ilusiones denegadas,
planes andrajosos,
sueños transformados
en horribles pesadillas,
vida que es muerte.
Y luego alguien,
dice a las ciudades de algodón
que soy incapaz
de enamorarme.
No temo venganzas,
mi futura guarida
está junto al lago Victoria.
Homenatge a Joan Cardona Conserge des de l’1 d’octubre de 1987 fins el 15 de maig de 2013.
El passat dia 18 de setembre, vàrem retre un senzill però sincer homenatge a Joan Cardona, que ens deixà el passat 15 de
maig de 2013.
A l’acte hi assistí la seva família més pro-pera i una representació de la comunitat
educativa del nostre Institut.
Què es pot dir de Joan? Els que vàrem compartir els horabaixes amb ell, sabem que fonamentalment era una bona perso-
na, treballador i amic de les bromes.
Apart de les seves inquietuds esportives, que en feia 5 cèntims a tots aquells que compartíem petites tertúlies quan arribà-vem o ens anàvem de l’Institut o bé en els patis dels horabaixes, sabíem que també tenia altres inquietuds literàries i de tant en tant compartia amb alguns de
nosaltres les seves proses o poesies.
No hi ha dubte que Joan va deixar em-prempta en aquest Institut i segur que
qui el coneixíem, no l’oblidarem mai.
Per recordar el seu caire literari, vet aquí
un dels seus poemes, ell el titulà:
EL EMIGRANTE DE EGIPTO.
Els seus companys, sembraren un pi ver, arbre autòcton i robust que ens recordarà aquests 26 anys de servei i dedica-
ció de Joan a la nostra Comunitat educativa.
3 NOTÍCIES
Durant els primers mesos d’aquest curs, dos professors, na Margalida Seguí i en Llorenç Alajarín, s’han
jubiliat després de molts d’anys dedicats a la docència. Enhorabona a tots dos i un desig molt gran de
felicitat. En representació dels que han estat els seus alumnes, aquí deixam unes paraules plenes
d’admiració.
Algú en qui inspirar-se, un mentor, un
amic o una persona en qui confiar.
Cadascú ho veu d'una manera, però tots
coincideixen en una cosa: un gran profes-
sor i company. Carismàtic, simpàtic, ale-
gre, amb tantes qualitats que algunes no
es poden definir. Sempre sap escoltar el
que els altres li han de dir i, com a tutor,
sempre sap contestar el que és correcte.
En la seva faceta de professor, entrar a la
seva classe és endinsar-se en el passat, en
el present i en el possible futur. Sempre
ens ha mostrat el dia d'avui, les injustícies
i els avantatges. Es pot dir que fem la
classe nosaltres mateixos, sense adonar-
nos.
Els seus coneixements i les seves grans
frases ens inunden i queden en el record
de tots els que l'hem conegut.
Per exemple "Li vaig dir adéu i no sé com
no he mort" que és una frase d'Abderra-
man II que ens va dir un dia a classe per-
què li havia agradat, i quan es va jubilar
ens la va dir perquè volia expressar la
tristesa que li donava dir-nos la simple
paraula: adéu.
I una frase de la seva collita: "La meva
abraçada és molt més forta que la de la
ximpanzé" que venia perquè un dia, quan
faltava poc perquè es jubilàs, vàrem veure
un vídeo en què una biòloga que es diu
Jane Godal era abraçada per la ximpanzé
que havia cuidat durant molt de temps.
Amb aquesta frase crec que ens volia ex-
pressar la seva gratitud.
Sofiane Ziani, en representació dels
grups de 2n d’ESO.
El passat 13 de novembre el món de la
docència va deixar de comptar amb una gran
i extraordinària professional del medi sanitari
ja que la Senyora Margalida Seguí, professora
del centre es va jubilar després d'exercir 33
anys.
Els que hem tingut l'honor i privilegi de co-
nèixer-la podem dir que al llarg de la seva
carrera com a professora ha aplicat i portat
el significat de la docència a la màxima ex-
pressió o fins i tot més enllà, no considerant-
la com un mer treball sinó tot el contrari,
aconseguint amb els seus mètodes que l'a-
lumnat s’il·llusionés i devorés la informació
de la matèria i la assimilés, aclarint sempre
els dubtes que poguessin tenir, dirigint-se
sempre als mateixos amb un tracte amable,
afable i just, creant per això un clima de res-
pecte i admiració entre els alumnes que as-
sistien a les seves classes, a les quals no solia
produir-se cap soroll o xiuxiueig entre els
assistents mentre explicava.
Gràcies a això i també a altres professionals
docents de la matèria, han aconseguit que els
alumnes del Francesc de Borja Moll de la
branca sanitària siguin reconeguts i molt valo-
rats en les institucions sanitàries donat el seu
gran nivell de preparació.
Aquestes línies poden semblar al lector una
simple adulació cap a una professora que es
jubila sense més conseqüències, però dir-los
que estan absolutament equivocats ja que els
que hem tingut el plaer de conèixer-la sabem
que tot el que s'ha dit és cert sense cap exa-
geració, simplement és la realitat aclarint,
això si, que com tota persona humana pot
tenir els seus dies.
Per últim, i citant a William A. Ward: “El
professor mediocre diu. El professor bo explica.
El professor superior demostra. El professor ex-
cel·lent inspira”, això últim va per vostè Mar-
galida.
Alumnes del CFGM de Cures Auxiliars d'In-fermeria
Capfico ha seguit les passes de la nova vida
de Margalida fins a descobrir que ara dedica
el seu temps a omplir les pàgines de les re-
vistes del cor i de la més rabiosa actuali-
tat. Ho tenies amagat, Marga, però t’hem
descobert!
4
COMISSIÓ DE MEDI AMBIENT 5
C om cada curs la Comissió de Mediambient lluita per aconseguir un centre més sostenible. Amb petites
pràctiques ambientals podem entre tots estalviar aigua, energia, evitar residus, conservar i protegir el medi i
minimitzar l’impacte ambiental de les nostres activitats diàries.
Com a novetat d’aquest curs tots els grups d’ESO i Mòduls voluntaris ja han triat els seus “Agents Mediambien-
tals” que són alumnes del mateix grup que voluntàriament s’han oferit per recordar i intentar que es duguin a
terme unes bones pràctiques mediambientals a la seva aula. I a partir d’aquest mes i fins a final de curs cada
aula serà avaluada periòdicament per un grup de professors de la comissió ambiental.
El mes de juny coneixerem el grup que ha mantingut o aconseguit “l’aula més sostenible” i aquest serà premiat.
Cal recordar que al centre no només habitam les aules, sinó que també compartim passadissos, el
pati, tallers, el saló d’actes i el bar. Al bar trobarem els diferents contenidors (envasos, paper i re-
buig) que són per emprar correctament i no deixar la brutícia escampada per les taules o pel terra.
El paper d’alumini va al contenidor groc d’envasos i gual que les llaunes de refresc. El paper tacat
d’oli del panet va al contenidor marró de rebuig.
Agents mediambientals de 1r d’ESO: Matias, Sergio, Bruno, Jaime, Joan, Raul i Jesús
Per millorar la nostra aproximació a un món més sostenible es necessita un fort
compromís de tots. Entre tots ho aconseguirem!
6
és una composició poètica que combina les paraules del poema de tal manera que fa una composició o
dibuix del missatge del poema. La base de l'estructura del poema no és el vers, sinó que cada paraula o
frase està disposada segons la resta d'elements que la formen. El poeta pot fer servir tot tipus i mides de
lletres, colors, disposició física de les lletres en la pàgina, etc. (http://www.edu365.cat)
RACÓ DE PLÀSTICA
CONVIVÈNCIA AL BORJA 7
D ues són les jornades de convivència per a 1r d’ESO que hem dut a terme a l’Institut aquest curs. La primera va ser el primer dia de classe (un tant atípic, va ser en diven-dres!), on l’alumnat procedent de les escoles de Primària conegué quins serien els seus tutors i tutores, els seus horaris i, posteriorment, varen assistir en petits grups a unes xerradetes on se’ls hi varen exposar les principals normes de convivència del Centre i tingueren l’oportunitat de treballar sobre les mateixes.
L’alumnat de 1r d’ESO realitza les diferents
activitats de la Jornada de Convivència. En
aquestes fotos es veu com feien uns murals amb
els valors que s’havien de treballar.
8
Més tard, al mes de desembre, es va desenvolupar la segona d’aquestes jornades.
En aquest cas, els alumnes participaren en tres tallers ben diferents, però relacionats amb un tema del seu interès i de l’interès també de les famí-lies: els perills de les noves tec-nologies de la comunicació i el ciberassetjament.
Per una banda, un membre de la policia local va informar a l’alumnat sobre les precaucions que convé tenir en compte a les xarxes socials i amb certes aplicacions de mòbil com whatssapp.
Per altra banda, varen desenvolupar una activitat de rol-playing amb actors pro-fessionals per aprendre a la pràctica qui-na és la forma més adequada de com-portar-se si patim alguna fregada amb algun company/a en aquestes mateixes xarxes socials, i per acabar assistiren a la projecció d’un video educatiu sobre el que varen reflexionar.
La valoració dels alumnes d’aquestes jorna-des és molt positiva, i esperam també que els hi resultin profitoses.
Per acabar, recordau que l’Institut disposa d’un servei de mediació en el qual partici-pen els alumnes de 3r d’ESO i que, si sorgeix algun problema amb els vostres companys que no sabeu com solucionar, ens teniu a la vostra disposició per ajudar-vos!
Comissió de Convivència
TOT UN MÓN
Relacionar-se amb persones i participar en activitats de grup
amb actitud solidària i tolerant.
Valorar les diferències i reconèixer la igualtat entre els diferents
col·lectius.
Entendre els trets de les societats actuals, la creixent pluralitat i
el seu caràcter evolutiu.
Fomentar la col·laboració entre els diferents departament i poten-
ciar el treball interdisciplinari.
Fomentar la convivència i participació.
9
10
Vàrem visitar el continent Africà, en concret Senegal, mit-
jançant una presentació a càrrec d'Eva Millán que ens va
explicar la seva experiència com a infermera en aquell país,
la nostra admiració per a les persones com Eva que dedi-
quen el seu temps a ajudar als altres.
Sense moure'ns d'aquest continent, la creativi-tat la van posar els professors Mar i Marc amb aqueixes màscares africanes tan cridaneres.
Ara toca posar-se guapes amb les trunyelles fe-
tes per les alumnes de 2n de Perruqueria.
Però anem a posar-li una mica de ritme, el ritme que
marca la nostra incombustible Jero, jo crec que vam
moure tot l'esquelet...
Però no pot haver-hi ball sense música, el dels tam-bors africans dirigits per DJOMBO i companyia...
Ens anem al llunyà Orient, de
la mà de THAI, vam aprendre
a escriure i a saludar en xinès.
Al teatre japonès ens van transportar les
alumnes d'estètica que van maquillar de
geishes i Kabuki, simplement espectacu-
lar.
11
12
Eugin, la nostra alumna més
marxosa, ens va traslladar al continent americà, i ens va posar
molt en forma amb el Zumba!
Passegem per Hollywood amb An-
drea Estan, Nerea Bilbao i Pedro
Sancho... Aquí ens anava a dir
que uns gots tingueren tant de
ritme.
Com a tant viatge cansa, vam poder recuperar forces amb tots els plats elaborats pels nostres xefs particu-lars...
Gràcies a tots per donar-nos l'oportunitat de fer-nos
un volt pel món sense moure'ns del Borja Moll.
Departament d’Extraescolars
13
Dia 20 de desembre es van organitzar uns tallers a l’institut, cadascun de diferent origen.
Jo vaig fer dansa africana, em va agradar molt, encara que als meus companys no… Consis-
tia a fer moviments ràpids on s’utilitzaven moltíssim les extremitats tant superiors com
inferiors.
A l’endemà estava esgotada! Però va ser molt divertit i ho tornaria a fer.
Vàrem veure al vídeos que tots els alumnes de 4t vàrem fer. El meu video el va veure tot
l’institut, encara que jo li vaig dir a la professora que no el posàs.
Durant tot el matí em varen fer comentaris del vídeo i que feia molta gràcia. No tenen ni
la més petita idea del que va costar fer-lo. Però vaig riure moltíssim.
Em va agradar fer aquestes activitats.
Lina Victoria Moreno Martínez. 4t ESO A
A la cafetería es va
penjar un súpermu-
ral amb totes les
receptes que
havien escrit els i
les alumnes d’ESO.
FINS EL
CURS
QUE VE!
Ràdio Borja també
fa una bona feina
amb els alumnes de
Processos de Co-
municació de 1r
d’ESO.
Els jocs tecnològics
també varen tenir
una presencia desta-
cada.
14 TORRADA
E l passat dia 17 de gener es va celebrar al nostre institut la ja tradicional Torrada. Aquesta
activitat se celebra amb molta participación tant d’alumnat com de professorat. Enguany,
també s’ha dedicat un temps a les danses populars, amb tallers per a l’alumnat de 1r d’ESO i
després les ballades al pati. Això ha estat possible gràcies a la implicació de la professora Ca-
talina Barceló Jaume. També s’hi implica d’una manera fonamental la Comissió d’Activitats Ex-
traescolars, encapçalada per la professora Rosa Rius, gràcies a la qual es posen a disposició de
l’alumnat les graelles per torrar la carn, entre altres moltes coses. Aquest curs, un any més, l’
alumnat de 4t d’ESO ha estat l’encarregat de vendre les safates amb la carn. Moltes gràcies.
El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP)
fou fundat l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d'Educació No-violenta i Pacificadora, difosa
internacionalment.
Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers
(aniversari de la mort de Mahatma Gandhi).
El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-
violència i la pau.
Informació Vikipèdia
General, el teu tanc.
General, el teu tanc és un vehicle poderós.
Pot abatre un bosc i masegar cent homes.
Però té un defecte:
Necessita un conductor.
General, el teu bombarder és potent.
Vola més que la tempesta i aguanta més que un
elefant.
Però té un defecte:
Necessita un mecànic.
General, l'home és molt útil.
Pot volar i pot matar.
erò té un defecte:
Pot pensar.
Bertold Brecht
Un somriure per la pau
Fes del meu somriure
las més bonica melodia,
que done ganes de viure
que faça al sol eixir tot el dia.
Llevat del cap l'odi
i sent que som germans de món,
ja que tu i jo tenim un llenguatge propi,
tu i jo parlem amb el cor.
I si veus un acte dolent
no actues amb el cap
sinó amb el cor bondadós que tens,
ja que no és millor qui pega primer
sinó el que ajuda amb la mà davant
i dóna exemple, del que s'ha de fer.
Vicent Maganer Ripoll
16
El colom de la pau és un emblema que representa
la pau per un colom amb una branqueta d'olivera al
bec. Té les seves arrels en la cultura de la conca
mediterrànea, tant en les tradicions jueva, cristiana i
islàmica com en la cultura grecoromana. La sola
branca d'olivera, com a símbol de la victòria i de la
pau que li succedeix, es retroba com motiu
al·legòric i continua sent utilitzat en les arts i al lo-
gotip de certes d'organitzacions pacifistes.
Quan el britànic Gerald Hol-
tom va lliurar el febrer del 1958 la proposta de disseny que li havien encarregat per
fer el logotip de la Campanya per al Desarmament Nuclear
(CND, amb les sigles angle-ses), no es podia imaginar que el seu dibuix esdevindria
el símbol universal de la pau.
Hi ha qui l’ha interpretat com
una V de victòria i molts hi
veuen una petjada d’un colom
de la pau, l’altre símbol per
excel·lència.
Colomí
L'home voldria tenyir
les teves ales de sang.
No et paris, colomí blanc.
No paris blanc, colomí.
Pere Quart
La pau
A la Haia hi ha un palau
de superba arquitectura:
és el temple de la Pau,
la Divinitat futura.
Però des que els sobirans
hi hostatjaren la Deessa,
no hem tornat més, els humans,
a contemplar sa bellesa.
I em temo que aqueix palau,
de tan magistral fatxada,
siga una presó on la Pau
hi deu viure engrllonada.
Apel·les Mestres
17
18 COMERÇ
E l passat dijous 21 de novembre a les
10h va tenir lloc en el saló d'actes una
xerrada sobre 'Riscs a Internet', impartida
per la policia Raquel Renta. Varen assistir
els grups de Comerç i 1r A, 1r B i 2n de Sis-
temes Microinformàtics i Xarxes.
QUINS RISCS TÉ INTERNET?
h t t p : / /ww w. s l i de sha r e . n et /a v i l la n /e l s - r i s c os - d i n t e rn et -3 7 0 5 7 4
19
C om cada any els alumnes del Cicle formatiu d'Activitats Comercials han decorat el Hall del nostre institut amb motius nadalencs.
Dins unes capses de fusta han creat quatre ambients nadalencs molt originals i artesanals, també han decorat l'arbre de Nadal de VERD, amb missatges reivindicatius com "Stop retallades", "Més inversió en educació", "Educació de qualitat de tots i per a tots", etc.
Grup d’Activitats Comercials amb la seva professora Maria Llaneras Pinto.
21
D ia 20 de desembre es va celebrar al nostre
centre la jornada festiva Un món al Borja Moll on
els alumnes de Comerç, un any més, van col·laborar
amb dues activitats: d’una banda embolicant de
manera molt original els regals que els professor
van dur, i d’una altra, la venda de productes de co-
merç just de S’altra Senalla.
Enguany també hem col·laborat amb l’ONG Amigos
de Ositeti (www.amigosdeositeti.com), i la seva
presidenta, na Vicki Olivares, ha compartit parada
amb els nostres alumnes per la venda de productes
com mocadors, collars, polseres, etc., confeccionats
per la tribu Massai Mara de Kènia.
Els alumnes de Comerç i la seva tutora volem agrair
la col·laboració de tothom, ja que la venda d’aqu-
aquests productes ajuden a molta gent que no té
les oportunitats dels països desenvolupats. Per po-
sar un exemple, amb la venda de cada mocador es
pot comprar un pupitre a l’escola que l’ONG ha
construït a Kènia.
També volem donar les gràcies a tots el
professorat per la compra de la loteria de
Nadal d’aquesta ONG (es varen vendre
100 paperetes) que, encara que no hagi
tocat, hem col·laborat amb els donatius.
22 TECNOLOGIA
Els alumnes de 3r d’ESO han construït uns jocs elèctrics com el famós Conec-ta perquè el dia de Tot un món el Bor-ja Moll poguérem conèixer d'una ma-nera divertida la gastronomia, paisat-ge, geografia i cultura de Mallorca. Tot això ben ressaltat amb un espectacular rètol lluminós. Els alumnes de 4t d’ESO de Tecnologia ens van fer pensar una miqueta més amb un trencaclosques de la nostra illa i també van conèixer quins són els seus sectors productius. Però on millor ho han passat és fent un programa gastronòmic amb recep-tes de tots els països, que no ha d'en-vejar gens ni mica al d’Arguiñano o al popular Master Xef.
Departament de Tecnologia
23 SORTIDES
El dia 11 de novembre els alumnes de Biologia i Geologia de 4t d'ESO i de 1r de Batxiller varen fer una excursió acompanyats pels professors d'aquesta assignatura. L'objectiu d'aquesta sortida va ser fer una sortida geològica a Pe-guera. Aquesta localitat turística, situa-da al l'oest de l'illa de Mallorca és espe-cialment interessant per la seva geolo-gia. Tots plegats vàrem sortir de l'institut per agafar l'autobús de línia a la plaça d'Espanya que ens va conduir fins al nostre objectiu, amb una breu aturada a Santa Ponça. Una vegada haguérem arribat a Peguera ens dirigirem cap a la punta del Carregador que separa les dues platges principals anomendades platja de Palmira i platja de Torà. En aquest punt vàrem poder veure els materials més antics: roques calcàries lacustres de l'Eocè superior, amb una edat d'uns 40 milions d'anys. En aquest punt aprofitàrem per berenar i fer-nos una fotografia de grup. De la punta des Carregador travessarem la platja de Torà. A l'altre extrem de la platja hi ha un passeig que uneix aquesta amb la platja des Morts. A les roques situades a la vora del passeig vàrem poder observar unes altres roques calcàries de l'Eocè que estaven cons-tituïdes per estromatòlits, formats a partir de tapissos algals similars a les restes orgàniques més antigues que s'han vist a la Terra, d'uns 3500 milions d'anys d'antigui-tat. Al sud-est de la platja des Morts vàrem poder veure el paisatge de la costa que se'ns descobria més enllà, bàsi-cament format per l'alternança de capes formades per conglomerats i capes margoses. Aquest materials co-rresponen a l'Oligocè i tenen una edat d'uns 25 milions d'anys. A les margues es localitzen xaragalls, formats per l'escolament de les aigües superficials. Després de gaudir d'aquest dia vàrem tornar a l'institut com havíem vengut, amb l'autobús de línia, amb bons records al nostre cap i formoses vistes als nostres ulls. Damià Crespí
Estomatrolits. Platja Torta.
Xaragalls. Platja dels Morts.
PER SABER-NE MÉS Podeu descarregar-vos un fullet explicatiu d'aquest itinerari amb una descripció geològica més extensa al següent enllaç: www.ageib.org/activitats/geolodia/geolodia-2012
24
19 de novembre
de 2013
2n d’ESO A i B
Juanjo Beltrán, 2n B
La sortida a son Ferriol va ser molt divertida. Vàrem anar a una granja i ens va-ren explicar moltes coses i ens varen mostrar moltes coses. Ens varen explicar que cada animal té races i cada animal el fill ,la femella y el mascle tenen noms diferents. Per exemple, del porc el mascle s'anomena porc, la fe-mella s'anomena truja i el fill s'anomena porcella. També ens va-ren mostrar uns quants cavalls, porcs, cabres, ovelles...etc. Per últim vàrem fer una coca de verdures i la vàrem fer tots ple-
gats a un forn de llenya.
- Sal. - Aigua (2 tassonets) - Oli (1 tassonet) - Farina (700 grams) - Llevadura (una "ametlla") - Saïm (un "ou") - Pebre bord. - Verdura: bledes, cebes ten-
dres, prebes verds, julivert,
tomàtiga i alls. -Sal.
25
Vàrem aprendre que a l’Antic Egipte existia la
cervesa... Això era perquè el difunt estigués ben
alimentat al cel. Dillan N. Backman Davis (2n A)
Dia 10 de gener els de 2n d’ESO vàrem visitar l’exposició de les Mòmies al Caixa Fòrum.
HI havia unes pantalles interactives que
mostraven com es momificaven els animals
i ensenyaven les tombes des de diferents
angles. Josefina Rivero Comas (2n B)
Vaig llegir que al segle XVI la mumiya, que era
una pols feta amb mòmies, es va convertir en
un remei molt popular. Tabita Rieumont
(2n A)
Hi havia escrit a una paret una frase que deia “Si
dius el nom de la mòmia, aquesta pot resucitar”.
Lucía Romero (2n A)
Vaig aprendre que la tom-
ba on estaba el faraó tenia
una capella on els familiars
retien homenatge al di-
funt. També que un cop
momificat i dins el sarcò-
fag es duia el difunt a la
seva tomba, tot sovint
orientada cap al sol poe-
nent. Maria Garcia
Pocoví (2n B) Els egipcis creien
que els xacals ron-
daven pels cemente-
ris del desert. Na-
talia Neagu (2n
B)
El que em va fascinar
més foren les portes
falses. Eren representa-
cions d’una porta on hi
havia connexió entre el
món dels vius i el desl
morts. Albert Cañellas
Garcia (2n B)
Tothom va celebrar que en Llorenç ens acompanyés en la visita.
Els jeroglífics tenen
forma d’animals, per-
sones o coses. Da-
niel Castro Caja.
(2n B)
26
Els dies 13 al 17 de novembre de 2013 varen ser molt emocionants per a tots els companys i profes-sors que formàvem part del projecte Braid Mallor-ca. Un Projecte d’associació amb altres escoles eu-ropees en l’àmbit de l’ensenyament dels estudis professionals de la Perruqueria i l'Estètica.
Abans del viatge teníem molt de entusiasme, alegria i nervis pel que seria la trobada amb els altres estudiants del Projecte Braid.
Quan arribàrem a Suècia, va començar l’aventura, primer per l’idioma, segon per la mo-neda i després per las persones que vàrem co-nèixer . En arribar ens vàrem rebre amb un sopar de benvinguda a tots els integrants del del Projecte Braid (3 Escoles de Finlàndia, 1 de Suècia, 1 d’Anglaterra, 1 de Mallorca ) A l’endemà va començar la nostra feina. Després de berenar vàrem anar caminat pels carrers d’Orebro. L’Institut era a 20 minuts a peu , estàvem entusiasmats i amb una mica de fred però això no va impedir fer fotos de tot. Al Virginska skolan ens varen rebre molt cordial-ment i al saló d'actes va començar l’apertura del 3r taller del projecte. Cada grup dels diferents instituts havia de fer la presentació dels penti-nats que presentàvem. En el taller de perruqueria ens vàrem preparar per a començar l’elaboració del pentinat que després votàrem quin era el que mes ens havia
agradat, que era mes tècni-cament interessant i que mes s'adaptava a la inspira-ció proposada. En el descans aquest dia ens varen convidar a un pastis-sets de canyella molt bons i molt típics. Aquest dia vàrem sopar tots junts menjars típics i vàrem haver de practicar molt d’anglès.
Örebro és una ciutat de Suècia d’uns 127.770
habitants de l'oest de Svealand. La ciutat, la setena
de Suècia en nombre d'habitants, és al centre del
país, a la riba del llac Hjälmaren a la província de
Närke i dins el Comtat d'Örebro del qual n'és la
capital. És a uns 200 km d'Estocolm i 300 de Göte-
borg i Oslo.
ALUMNAT D’ESTÈTICA I PERRUQERIA.
L’endemà vàrem practicar com fer decoració per als pentinats amb cabells sobrants. Va ser una tècnica molt original que ens va agradar molt i, a pesar dels problemes de comunicació, aprenguérem molt. Vàrem sortir a la premsa i a la televisió que filmaren mentre estàvem fent els pentinats i varen fer entrevis-tes als studiants.
Tot el dia compartírem amb altres estudiants tèniques de feina i com eren els estudis de perruqueria en els altres centres educatius. Aquest dia férem un sopar de clausura. Tots estàvem ben relaxats . Va ser una experiència molt bona. A Örebro la gent és respectuosa, els carres son nets i es guanyen la con-fiança fàcilment. Ens varen fer sentir com a ca nostra. Ens va sorprendre que a les 7 pm tot està tancat. L' estil de vida és molt diferent. Dinen i sopen molt prest. Als bars si demanes aigua només et donen el tassó i tu te l'has de servir a una màquines dispensadores. L' aigua és tan bona que no has de comprar-la envasada . M’ha agradat conèixer Örebro-Suècia, i m’agradarIa un dia tornar-hi.
Michelle Mendez
27
I després del viatge, cal contar-
ho tot als companys i companyes
del curs...
El saló d’actes va acollir l’alumnat de
Perruqeria i Estètica que va escoltar
amb molt d’interès la presentació.
Es van fer ús de les noves
tecnologies per fer més atractiva
l’exposició.
La propera trobada
serà al mes de març a
Leeds (Anglaterra)
28
29
Alumnes del CF Perruqueria i Estètica Capilar durant una petita festa per celebrar la fi del primer trimestre.
L'alumnat de 2n de CFGS de Laboratori de diagnòstic clínic va visitar els laboratoris de l'hospital de Son Es-pases dijous 19 de desembre de 2013. El departament encarregat de docència a Son Espases ens va fer un recorregut molt extens i interessant pels diferents laboratoris (bioquímica, hematologia, microbiologia i virologia) i així els alumnes van poder veure i contrastar in situ les tècniques i els procediments que estu-dien a classe.
RACÓ DE LLENGUA CASTELLANA
"Es normal que la gente vista de cualquier manera en cualquier lugar. Si tienen
dinero y pagan la entrada ¿qué más da la ropa que lleven?"
"La gente es libre de ir como quiera,
pero en ciertas ocasiones a pesar de
que no le guste la vestimenta o por
cualquier otro motivo, tiene que ves-
tirse de acuerdo al lugar al que va. No
se puede ir de playa a un restaurante
elegante donde todos van bien vesti-
dos, por ejemplo.
Si ahora todos cogiéramos y nos vis-
tiéramos como nos da la gana, es de-
cir, pongamos por caso que para ir a
una entrevista de trabajo llevamos
ropa de estar por casa, obviamente así
vestidos es poco probable que consi-
gamos el trabajo. Se trata de adecuar-
se a la situación social.
Cada situación y cada lugar es distinto,
así que tienes que saber distinguir
cuándo se puede ir de una manera y
cuándo de otra. Es una cuestión de
respeto hacia las otras personas que
te rodean y hacia el lugar que visitas."
Ana Julia Cordero , 4t ESO B
"Mi opinión es que cualquier persona puede entrar a un local, bar, restaurante, cine... como quiera. La cuestión
es que paguen lo que van a comer, ver u oir. Si nos ponemos a hacer un estilo de ropa único en cada local, la
gente no irá. También hay que tener en cuenta que vivimos del turismo. Si no les ofrecemos cosas buenas no
querrán venir al año siguiente. La opinión del cliente siempre es lo principal. Si quiere venir con chanclas o pijama
puede, la cuestión es que pague.
Si les obligamos a venir de una cierta manera para que puedan entrar a un local o restaurante, éste sólo perderá
clientela y así mismo, dinero. Al final solo trae problemas para el regente del negocio.
Por último, estoy y estaré siempre de acuerdo con que cada uno puede llevar lo que quiera puesto. La cuestión
es que paguen."
Isaac Sena, 4t ESO B
Y tu, què en penses...?
30
33
Hace mucho, mucho tiempo, en una
lejana villa, ocurrían fenómenos que la gente no sabía ex-
plicar. Véase una bruja en su escoba, la sombra que no tenía dueño e
incluso un conejo gigante que botaba sobre los tejados.
Un día, a las puertas de esta villa, paró un coche y de este bajó una pareja que quería
resolver el misterio. Entraron a la villla, y un señor con un puesto de sombreros les
preguntó si querían comprar uno, a lo que ellos negaron amablemente, no sin fijarse
que algo raro había en ellos.
La pareja caminaba e interrogaba a los ciudadanos sobre estos sucesos, mas nadie
sabía responderles. Rendidos, regresaron a su hotel. Ninguno esperaba lo que pasó a
medianoche. Impresionados, se asomaron a su ventana para contemplar el espectá-
culo: una cuerda se extendía sobre los edificios, suspendida en el aire, y sobre ella,
iba un hombre con sombrero de copa montado en una de esas antiguas bicicletas de
grandes ruedas delanteras. La pareja se miró, y decidió que no serviría de nada ir de
noche y sin luz por la villa.
A la mañana siguiente, esta pareja decidió seguir el río que pasaba junto a la villa.
Llegaron a un risco, donde el río caía en una pequeña cascada. Al lado del río, había
un banco, donde se sentaron a descansar. Pero entonces, del río emergió una sirena,
y les preguntó si querían saber de dónde salían todas esas criaturas. Ellos asintieron
entusiasmados. La sirena se sentó en el banco, y la tierra que estaba bajo él se hun-
dió, lo que hizo que el banco cayera por la cascada.
Al llegar abajo, el banco siguió un tramo del río, pero se acabó atrancando con una
roca. La pareja se bajó, y ya en tierra, vieron al mismo vendedor de sombreros que
los saludó el día anterior. Este les explicó que sus sombreros eran mágicos, y que al
ponérselos te transformabas en lo que representaban. Descubierto el misterio, la pa-
reja pudo regresar a su hogar feliz.
Camila González Harkes 4t ESO A
CALLEJERO LITERARIO
32
El objetivo del callejero literario es localizar las calles
que tienen nombre de escritores. Puede ser una barria-
da, la ciudad entera u otro pueblo de nuestra isla.
Este es un trabajo de investigación de campo. En parejas
o hasta tres se trata
de recorrer las ca-
lles para encontrar
nombres de escrito-
res, hacer una foto
y luego reunir todos
los datos en un tra-
bajo. Aquí os pre-
sentamos una mues-
tra, un trabajo reali-
zado por Ana María
Llorente y Lourdes
Macay de 3A.
33 RACÓ DE LA MÚSICA
EN TI
Escucho el sonido de tu voz, y
me encanta cuando estás sonriendo y
por favor, no dejes que esto acabe, si
me acaricias una vez más todo el cielo
se que caerá a tus pies, y eso no lo ves.
Y quise intentar que mi cielo se
llenara de mi estrella fugaz, y quise
expresar por cada estrella caída un
deseo en ti, en ti.
Me dices que algún día me rap-
tarás, y no veo el momento de llevarlo a
más, y eso no lo ves, sé que algún día
llegará que dejemos de mirar la hora y
nunca más se repetirá.
Y quise intentar que mi cielo se
llenara de mi estrella fugaz, y quise
expresar por cada estrella caída un
deseo encontrado en ti.
Lletra i música:
Noah Orfila Fuentespina
(CF Perruqueria i Cosmètica Capilar)
COMO UN NIÑO PEQUEÑO
Al conocernos hoy, me espera un día,
lleno de alegría.
Me siento como en casa y voy saltando
a los lados como niños pequeños,
me gusta esta sensación ¿Cómo agra-
deceros estos momentos?
Me llena de ilusión que aún queden
personas con estas cosas.
Y como un niño pequeño saco del
cajón, los recuerdos lejanos de mi
habitación,
Y miro las fotos y me hace pensar,
que los pequeños momentos no se han
de olvidar.
Suena el despertador y me levanto con
ganas de buenas mañanas,
Y,¿qué me espera el día de hoy? Lleno
de ilusiones y de sensaciones.
Me gustan las tonterías, de aquellas
que hacen que siempre te rías, y qué
me importa lo que digan, si siendo con
ellos se pasan mis días.
Y como un niño pequeño saco del
cajón, los recuerdos lejanos de mi
habitación,
Y miro las fotos y me hace pensar,
que los pequeños momentos no se han
de olvidar.
34 L’ENTREVISTA EXPRESS
Entrevistador: Jose Bal lesteros
(Processos de comunicació de 1r d’ESO)
Nom, edat i país de procedència
El meu nom és Anouar i tenc 13
anys. Sóc del Marroc i vaig
néixer a Tetuan.
Saps per què vàreu venir a l’illa?
El meu pare va arribar abans i
quan va trovar treball, vàrem ve-
nir tots cap aquí.
Què és el que més t’agrada de Mallorca i
el que menys?
El que més m’agrada de Mallorca
és que la gent és molt bona, no
llença tanta brutor a terra. El
que menys és que no hi ha molta
gent al carrer.
Explica’ns una mica com és el teu país de
naixença i els costums que recordis.
El meu país és molt gran i quan
jugam a futbol jugam a la platja.
Quin és el menjar d’aquí que més t’agra-
da?
El que més m’agrada és la paella.
Quines són les teves aficions?
Jugar a futbol, bàsquet, tenis,
curses, i jugar amb la Play i el
Twenti.
Quin joc de la Play és el que més t’agrada?
És el GTA5, Fifa14, Call of duty,
etc.
Què és el que més t’agrada de l’Institut?
Els professors, el pati, alguns
alumnes, les classes i la que més
m’agrada és la de Llorenç, el pro-
fessor de Socials.