Download - Revista B30 nº19, Octubre 2009

Transcript
Page 1: Revista B30 nº19, Octubre 2009

EL VALLÈS ESPOSTULA COM A CLÚSTER CiEnTífiC /// 26

B30Josep Mir, president del consell d’administració de Tabasa (túnels de Vallvidrera) /// 6Joan Saborido, president de Via Vallès /// 31

n. 19 /// 2.10.2009 La revista econòmica del Vallès

Page 2: Revista B30 nº19, Octubre 2009
Page 3: Revista B30 nº19, Octubre 2009

3B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009 KM ZERO

2.10.2009LA nOVA ÀREA D’innOVACiÓ DE CATALUnYA CREiX AL VALLÈS

El Vallès presenta candidatura per esdevenir la gran àrea de la investigació de Catalunya i una de les regions europees de referència en l’àmbit de la R+D. El sincrotró Alba, que s’està construint al Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, està cridat a convertir-se en el nou motor de la innovació catalana, amb més de 40.000 llocs de treball vinculats als sectors productius amb més projecció. Al costat d’aquest equipament excepcional, el Vallès disposa d’una potent xarxa universitària, liderada per la UPC i la UAB, i amb un gran nombre de parcs empresarials que interactuen decididament amb els centres de recerca, com el recentment estrenat campus d’Esade-Creàpolis. Si aquesta potent àrea d’innovació pública i privada que se situa a un costat i l’altre de la B-30 aconsegueix posar-se dreta i caminar, pot oferir un nou model de desenvolupament per a un país que fins ara s’ha aguantat gràcies a un negoci de la construcció que, com s’ha pogut comprovar, tenia peus de fang. L’èxit de la temptativa reclama una acció coordinada de promoció econòmica dels municipis que integren la B-30, en la qual s’ha de sumar la gran Barcelona.

“Els túnels de Vallvidrera podrien allargar-se fins a l’Eixample”

JOSEP MiR ///PRESiDEnT DE LES SoCiETATS TABASA i TúnEL DEL CADí

ViA VALLÈS, PER Un VALLÈS AMB VEU PRÒPiA i POTEnTJOAn SABORiDO ///PRESiDEnT DE ViA VALLèS

EL VALLÈS, LA COMARCA qUE APOSTA PER LA R+D+i

Demostracions de la tecnologia de computació

Un museu per a l’era d’or de Cerdanyola

RADAR

6ROTOnDA

31

GAS A fOnS

26 GPS

34

ÀREA DE DESCAnS

36ESTACiÓ DE SERVEi

44L’Euncet posa en marxa una nova temporada de postgraus

B30 EDiTA: corporació catalana de comunicació i Premsa Local Grup de comunicació. PRESiDEnTS: Antoni cambre-

dó i Ramon Grau. DiRECCiÓ EDiTORiAL: carles Flo i Pere Esquerda. DiRECTORA EDiTORiAL: carmen S. Larra-

buru. SOTSDiRECTOR: Josep M. Vallès. COORDinADOR DE REDACCiÓ: Francesc castanyer (PAutA MEDIA). REDACCiÓ: Xa-

vier Amat, Ivanna Vallespín, Xavier barba, Gemma catanyer. PROJECTE GRÀfiC: eixida.cat iL·LUSTRACiÓ PORTADA: Ivanò-

vitx. fOTOGRAfiA: Isabel Marquès PRODUCCiÓ i MAqUETACiÓ: Premsa Local Sant cugat, Sergi Felip. ASSESSORAMEnT

LinGüíSTiC: Susanna turon. ADMiniSTRACiÓ: Anna comella i Ivan Grau. iMPRESSiÓ: cre-a /// PREMSA LOCAL SAnT CUGAT, car-

rer Sant Antoni, 42-44. Sant cugat del Vallès (93 590 86 00) [email protected] /// REDACCiÓ: [email protected] /// PU-

BLiCiTAT: 93 590 86 00, [email protected] /// ADMiniSTRACiÓ COMERCiAL: toni Garcia /// DiPÒSiT LEGAL: b-9826-2008

infORMACiÓ GEnERAL

PERiODiCiTAT: MENSuAL, 11 MESoS L’ANy

EXEMPLARS: 30.000

DiSTRiBUCiÓ:

ENcARtAt AL ‘DIARI DE SANt cuGAt’ I A L’‘AVuI’.

LLIuRAt EN EL FòRuM SANtcuGAtRIbuNA I EN

ALtRES FòRuMS EMPRESARIALS DE LA zoNA I

REPARtIt A LES EMPRESES MéS IMPoRtANtS,

LLocS D’INtERèS I EDIFIcIS oFIcIALS DE LA zoNA.

Page 4: Revista B30 nº19, Octubre 2009
Page 5: Revista B30 nº19, Octubre 2009

RADAR5B30

DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009 RADAR

RÀnqUinG D’EXPORTACiÓ

CADA mES LA REViSTA B30 PRESEnTA Un RànqUing DE LES 10 EmPRESES DE LA DEmARCACió DE LA CAmBRA DE ComERç i inDúSTRiA DE TERRASSA qUE hAn TRAmiTAT méS CERTifiCATS D’ExPoRTACió foRA DE LA Unió EURoPEA A TRAVéS DE L’EnTiTAT.

oCTUBRE1 EurofragancE RUBí

2 InDcrE TERRASSA

3 MoEHS caTaLana RUBí

4 IPagSa InDuSTrIaL RUBí

5 ELaSTogran RUBí

6 ToP-caBLE RUBí

7 TEL STar ProJEcTS ST. CUgAT

8 B. Braun SurgIcaL RUBí

9 S. TranSf. PLÁSTIcoS TERRASSA

10 SErVIcoM uLLaST. ULLASTRELL

Molletdel Vallès

castellardel Vallès

Bellaterra

Sant Quirzedel Vallès

Sant cugatdel Vallès

castellbisbal

Parets del Vallès

Barberà

Sabadell

cerdanyola

Terrassa

rubí

El Papiol

2

1

3

4

RADAR B30Sabadell projecta un centre d’empreses a Can Roqueta

Al mes de setembre, l’Ajuntament de Sabadell va aprovar la qualificació urbanís-tica de terrenys situats al barri de can Ro-queta per permetre la creació d’un centre per a la promoció econòmica i tecnològica d’empreses industrials. El nou centre s’ubi-caria a la parcel·la de més de 12.600 me-tres quadrats delimitada pels carrers de ca n’Alzina i can Fadó, l’avinguda can bordoll i l’avinguda can Roqueta. En aquest espai conviuran diferents usos: ús industrial, que inclourà 31 espais d’entre 300 i 500 metres quadrats, ús administratiu, ús empresarial-viver d’empreses (23 espais per a la micro i petita empresa, 4 espais d’incubació).

L’objectiu del nou equipament és crear un espai per albergar petites empreses de nova creació, empreses en procés de consolidació i empreses consolidades du-rant un període determinat de temps amb l’opció de rebre assistència i assessora-ment tècnic. D’aquesta manera, el consis-tori pretén consolidar les empreses i en-fortir el teixit productiu local alhora que es genera ocupació i riquesa per al con-junt de la ciutat.

Els ciutadans de Parets demanen més energies re-novables

Arran del procés participatiu vinculat a l’elaboració del Pla d’Acció per a l’Ener-gia Sostenible (PAES) de Parets del Va-llès, han sorgit diverses propostes, en-tre les quals destaquen la necessitat d’im-plantar les energies renovables a les instal·lacions i als equipaments munici-pals o la promoció de programes d’educa-ció i sensibilització ciutadana sobre la ne-cessitat d’avançar en els camps de l’estal-vi i l’eficiència energètica. Des del 30 de juny, els ciutadans de Parets del Vallès po-dien fer les seves aportacions a través de la web municipal o de les oficines d’aten-ció ciutadana del municipi.

Taller sobre l’eficiència a les empreses

Nodus barberà ha engegat una cam-panya de sensibilització per a una bona gestió energètica a les empreses i la consegüent reducció de la seva despe-

sa. Així, es farà arribar a les empreses del municipi la informació sobre bones pràctiques, juntament amb la importàn-cia de dur-les a terme, i amb informa-ció sobre subvencions i el procediment per sol·licitar-les. En aquest marc, el 21 de setembre es va organitzar un taller per sensibilitzar sobre la responsabilitat de l’actuació de les pimes davant el can-vi climàtic, però també donar a conèixer les possibilitats de noves oportunitats de negoci envers el canvi climàtic.

Seminari sobre el valor de ser comerciant

La ponència on és el valor de ser co-merciant?, de Jaume Angerri, economis-ta i president de la Fundació catalunya co-merç, va obrir les activitats del programa Formació x Millorar, organitzat per l’Ajun-tament de cerdanyola del Vallès. El programa Formació x Millorar també preveu la realització de diversos cursos per a la millora de les parades i la gestió de les mateixes. Els cursos La parada vis-ta com una experiència, Fem promoció de la nostra parada, Finances per a pa-radistes i Prevenció de riscos laborals al mercat s’han posat en marxa a partir del mes de setembre.

L’inDiCADOR

2

3

4

1

és la quantitat que el govern central espera ingressar amb l’augment d’impostos anunciat aquest setembre per José Luis Rodríguez Zapatero. El president de l’executiu va asse-gurar que això suposarà un increment de l’iRPf perquè fer créixer aquest impost implicaria “penalitzar el treball”. L’aug-

ment d’impostos afectarà els impostos indirectes, és a dir, l’iVA i les taxes especials sobre l’alcohol, la gasolina i el ta-bac. El president espanyol ha apuntat que l’augment no es concretarà fins que no s’iniciï el debat a les Corts sobre els pressupostos generals del 2010. /// cEDIDa

15.000 miLionS D’EURoS

Page 6: Revista B30 nº19, Octubre 2009

6 RADAR B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

1 ///No és una construcció que es vegi com una ferida en el paisatge. S’ha cuidat i s’està cuidant molt la vegetació i això fa que sigui una via molt respectuosa amb el seu entorn natural. Això són aspectes realment satisfactoris.

i a l’altre costat de la balança, què hi ha?El menys positiu, si alguna cosa s’ha de dir, és que malgrat els nostres esforços des del punt de vista tècnic, no es puguin evitar alguns accidents que malaurada·ment encara es produeixen, tot i que es·tem per sota de la mitjana del país.

El trànsit als túnels de Vallvidre-ra quan va entrar en funcionament era de 17.000 vehicles diaris, men-tre que actualment són prop de 35.000 els vehicles que circulen diàriament per aquesta via. Es pot dir que s’ha arribat al punt se satu-ració d’aquest traçat viari?No, tècnicament no es pot dir encara que s’hagi arribat al punt de saturació i menys encara en aquests moments que les vies amb peatge acusen el moment econòmic. El que passa és que a les ho·res punta es verifica una intensitat de trànsit que conflueix a la ciutat de Bar·celona i aquí és on es produeix el col·lapse, ja que el túnel desemboca en un carrer, la Via Augusta, i en una ronda, la ronda de Dalt, actualment saturades.

La crisi aquí també s’ha fet notar?Queda reflectida en la circulació de vehi·

ta part del país, oferint una fluïdesa que abans no existia. En aquest sentit, segur que hi ha hagut un benefici social.

En tot cas, el túnel ja forma part del paisatge.En aquest sentit cal dir que en la construc·ció del túnel s’ha fet una tasca d’enginyeria molt fina i de manteniment, de molta qua·litat. S’ha fet una obra que destaca poc, és a dir, és poc agressiva amb el medi ambient, tal com són les autopistes i les autovies del nord d’Itàlia, per posar·ne un exemple.

balanç fa d’aquesta infraestructura, que en els inicis de la seva construcció va ser objecte de tantes manifestacions populars en contra?És difícil destacar una cosa per sobre d’una altra. En tot cas, remarcaria molt que s’ha fet una infraestructura que ha permès l’estalvi de moltes hores de des·plaçaments a molta gent, i això ha millorat en aquest aspecte la qualitat de vida dels usuaris de la via. També ha permès el crei·xement de les relacions de Barcelona amb el Vallès i l’activitat econòmica d’aques·

fa divuit anys van entrar en servei els túnels de Vallvidrera. Josep mir, president del consell d’administració de Tabasa, en fa balanç i parla de futures infraestructures TExT: carMEn S. LarraBuru /// foToS: ISaBEL MarQuÈS

Dotze quilòmetres i mig que van entre la Via Augusta de Barcelona i l’enllaç amb l’au·topista B·30 entre Rubí i Sant Cugat del Vallès formen des de fa quasi dues dècades els

túnels de Vallvidrera. Tenen una configura·ció d’autopista de doble calçada i dos carrils i disposen de set sortides direcció nord i sis sortides direcció sud.

Vist des de la perspectiva històrica d’aquests divuit anys d’existència, quin

Els túnels de Vallvidrera podrien allargar-se fins a l’Eixample

Josep Mir /// President de les societats Tabasa i Túnel del Cadí

Page 7: Revista B30 nº19, Octubre 2009

7B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009 RADAR

cles pels túnels. Els peatges són els pri·mers sectors que han notat la crisi eco·nòmica, no tan sols als túnels, sinó tam·bé a les autopistes. Potser sigui el túnel del Cadí la via de peatge que hagi acusat menys aquesta situació, però les altres se n’han ressentit totes.

Si el problema del col·lapse a les hores punta es produeix a la sortida de Via Augusta, quines són les solucions de futur per part de Tabasa? què es preveu per resoldre el problema? Entre els projectes que estudia Tabasa per als túnels de Vallvidrera es troba el seu perllongament fins a l’Eixample barceloní. Existeix una clara voluntat del govern per portar a terme aques·ta actuació, que comporta grans exi·gències urbanístiques, però és alta·ment necessària. S’ha de realitzar un estudi informatiu acurat i seleccionar una enginyeria que aporti solucions tècniques per a la millora dels acces·sos a Barcelona. Aquest projecte faria passar la perllongació dels túnels per sota les rondes fins a arribar al cen·tre de la ciutat, a l’Eixample, concre·tament. El que no pot passar és que el desdoblament dels túnels en el futur provoqui més embussos a les ja satu·rades Via Augusta i ronda de Dalt.

quines millores preveuen en temes de seguretat?El futur desdoblament del túnel de Vallvi·drera incrementarà notablement la segu·

retat circulatòria mitjançant la construc·ció de vorals amplis que permetran una major seguretat i fluïdesa de trànsit. En cas d’accident o de necessitat de fer una parada, això no dificultarà la circulació, tal com passa actualment. Si bé el nivell d’accidentalitat als túnels de Vallvidrera és molt baix, segons l’anàlisi de les cau·ses per trams destaquen per la seva pe·rillositat els accidents provocats per in·vasió de vehicles al carril contrari, que es concentren particularment a l’interi·or del Túnel. Tot això amb les noves obres millorarà notablement.

El Vallès és una comarca estratè-gica. quines accions es preparen? Tabasa és l’encarregada a la Generalitat de gestionar diverses actuacions rela·tives a la construcció i al manteniment d’algunes infraestructures viàries. En el cas del Vallès Occidental, la Gene·ralitat ha encarregat a Tabasa la cons·trucció i posada a disposició dels Fer·rocarrils de la Generalitat d’un túnel de maniobra a l’estació de Catalunya, que incrementarà notablement la capaci·tat de línies del Vallès d’aquests ferro·carrils; la construcció i gestió d’aparca·ments d’enllaç a diverses estacions de línia del Vallès de Ferrocarrils de la Ge·neralitat de Catalunya, que contribui·ran a dissuadir l’entrada amb vehicle privat a la ciutat de Barcelona i, final·ment, la nova estació de FGC·Volpelle·res a Sant Cugat per millorar l’acces·sibilitat de Sant Cugat a la línia de FGC del Vallès. Precisament, aquesta dar·

rera obra estarà acabada dos mesos abans de la data prevista, cosa que vol dir que al març o a l’abril ja estarà en·llestida. Amb tot això es procura dur a terme una política responsable de mo·bilitat sostenible, un dels objectius pri·oritaris de Tabasa.

De quina forma es materialitza aquesta política de mobilitat sostenible?Amb diferents actuacions, com la construcció d’aparcaments al costat de les diferents estacions dels Ferro·carrils de la Generalitat, o la construc·ció de carrils per a vehicles d’alta ocu·pació (VAO). Amb el desdoblament dels actuals túnels aquesta també serà una opció que es tindrà en compte, tal com ja s’està fent a l’autopista C·58, en el tram de Ripollet a l’avinguda Meridi·ana de Barcelona.

Una mesura per alleugerir el trànsit...El carril bus·VAO està destinat a ser una via exclusiva per a vehicles d’alta ocupació –amb tres viatgers o més– i autobusos. Efectivament, milloraran la mobilitat entre Barcelona i el Vallès i augmentarà la fluïdesa del trànsit a les entrades i sortides de Barcelona. El carril bus·VAO de Ripollet a la Meridia·na serà al centre de la calçada actual de l’autopista C·58. Per situar el nou carril on ara hi ha la mitjana, s’eixam·plarà l’autopista lateralment i es desplaçaran les actuals calçades cap als extrems.

La nova estació de ferrocarrils de Volpelleres a Sant Cugat estarà enllestida al març o a l’abril, abans dels terminis previstosTècnicament no s’ha arribat al punt de saturació dels túnels, i menys encara en aquests moments que les vies amb peatge acusen la situació econòmica

Josep Mir és un bon coneixedor dels mecanismes de l’administració públi-ca, tal com queda palès en la seva tra-jectòria personal i professional. Entre els anys 1978 i 1991 Josep Mir va ser becari de recerca, professor ajudant, professor encarregat de curs i profes-sor associat, sempre de dret adminis-tratiu, a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1991 la seva principal ac-tivitat és la tasca de secretari gene-ral de la Federació de Municipis de Ca-talunya. El 1995 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya, on va as-sumir les tasques de secretari gene-ral del grup socialista i de portaveu d’aquest grup a les comissions de Jus-tícia i Dret i d’Organització i Adminis-tració de la Generalitat i govern local. Durant tres anys va realitzar tasques de consultor de la Comissió Europea, i entre desembre del 2003 i novem-bre del 2004 va ser secretari general del Departament de Política Territori-al i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Actualment és profes-sor titular de dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra. I des del maig del 2005 presideix les societats Tabasa i Túnel del Cadí. És conseller d’IFERCAT i de Fira 2000.

EL PERfiL

COnEiXEDOR DE L’ADMiniSTRACiÓ PÚBLiCA

Page 8: Revista B30 nº19, Octubre 2009

8 RADAR B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

infRAESTRUCTURES /// VALLèS

TRASPÀS D’AEROPORTS. El PNI preveu donar finalment el pas de traspassar la gestió de l’aeroport de Sabadell –ara sota control estatal– al govern català. El ma·teix passaria amb els aeroports de Reus i Girona, els tres considerats “d’interès ge·neral” a Madrid. L’Ajuntament de Sabadell vol que el control d’aquesta infraestruc·tua es reparteixi entre la Generalitat (51%) i el consistori, la Cambra de Comerç de Sabadell, el Consell Comarcal del Vallès Occidental i la Diputació de Barcelona. Ara, l’entrada de la Generalitat ja té una data màxima: el 2020. /// REDAccIÓ

El Pacte nacional d’infraestructures no concreta la B-40

El govern de Catalunya ha donat llum verda al setembre al Pacte Nacional

d’Infraestructures (PNI). Un acord que proposa fins a l’any 2020 un total de 130 mesures i preveu 100.000 milions d’euros d’inversió conjunta de l’Estat i la Genera·litat en infraestructures a Catalunya. Tot i això, el document no concreta la infra·estructura més conflictiva de totes les se·ves pàgines: el Quart Cinturó.

La també anomenada ronda Vallès o B·40, ja està en construcció en el tram de Viladecavalls fins a Terrassa, però des d’aquest municipi a Granollers hi ha dues grans incògnites: per on passarà i quina serà la seva naturalesa. I és que fins i tot des dels grups del tripartit s’ha parlat en diverses ocasions d’aquesta via en sentits molt diferents.

En el text a què ha donat suport el tri·partit es parla “de donar continuïtat a la ronda Vallès fins a Granollers”, plantejant traçats alternatius a la proposta avui vi·gent del Ministeri de Foment, alhora que “projectar i executar amb la major celeri·tat possible el tram fins a Sabadell”. Això sí, apostant al mateix temps per “definir les actuacions viàries en l’àmbit de les co·marques del Vallès, en el marc d’un pro·grama d’actuacions per millorar la mobi·litat de la segona corona metropolitana, que doni prioritat a l’increment de l’ofer·ta de transport col·lectiu i de mercaderi·es per ferrocarril”.

El document aprovat per l’administració catalana planteja un total de 130 mesures i actuacions de futur en àrees diverses, com ara l’energia, les noves tecnologies, la indústria, l’agricultura, la xarxa viària o el transport públic. El PNI “pretén ser un acord de futur sobre les infraestructures entre els principals sectors econòmics, socials, polítics i institucionals”, segons afirmen des de la Generalitat.

iMPULS AL TRAnSPORT COL·LECTiU. Pel que fa al més del centenar de línies d’ac·tuació de l’acord, sobre la mobilitat i el transport col·lectiu es parla del ferro·carril i s’assenyala que les inversions en aquest àmbit han de tenir caràcter prio·ritari. Assumir la gestió del servei de Ro·dalies i trens regionals i estendre la seva xarxa a les principals àrees urbanes cata·lanes han estat marcats com una priori·tat. Però altres punts importants a l’agen·da d’actuació són: impulsar el tramvia i metro comarcal i regional, planificar fu·turs eixos ferroviaris evitant el model ra·dial i impulsar el transport de mercaderi·es sobre rails. En total, es preveuen més de 1.000 km de noves vies de tren.

Respecte a les infraestructures viàries, es preveuen més de 600 km d’autovies i ac·tuacions en 550 km de la xarxa bàsica. Sobre el transport públic per carretera, s’apostarà per potenciar l’autobús i fer el servei més competitiu ampliant la xarxa de carrils reservats.

S’invertiran 100 mil euros fins al 2020 en un pla que preveu unes 130 mesures de l’àmbit energètic, les noves tecnologies i el transport, entre d’altres

El quart Cinturó ja es perfila en el tram entre Terrassa i Viladecavalls /// ISAbEL MARQuèS

100 MiL MEUROSés la inversió inicial prevista pels go-verns català i estatal per aplicar el Pacte nacional d’infraestructures fins al 2020. En total, el pla preveu 130 actuacions en àrees com l’energia, les noves tecnolo-gies, la indústria, l’agricultura, la xarxa vi-ària o el transport públic.

La nova estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Volpelleres, a Sant

Cugat, entrarà en funcionament entre el març i l’abril del 2009, abans de la data prevista. La nova infraestructura, que su·posa una inversió de 21 milions d’euros, està finançada per l’empresa Tabasa, la concessionària dels túnels de Vallvidrera,

que està invertint els ingressos del peatge en projectes de transport públic.

Les obres es van iniciar al febrer i, de mo·ment, s’han finalitzat els treballs que afec·ten les vies. També està enllestida l’estruc·tura de l’edifici de l’estació, les andanes i el pas inferior de vianants. La nova infraes·

tructura, que tindrà una superfície de mil metres quadrats, incorporarà un aparca·ment tipus park&ride (de pagament, però amb preus especials per als usuaris del tren), amb una capacitat per a 400 places.

L’estació de Volpelleres se situarà al ramal de Sabadell, entre les estacions de Sant Joan i Sant Cugat. Quan estigui operativa, es convertirà en la setena estació dels Ferrocarrils a la ciutat i es calcula que do·narà servei a uns 850.000 passatgers. A més, el nou equipament està ubicat a 500 metres de l’estació de Renfe de Sant Cu·gat, de la línia C7 de Rodalies. /// I.V.

L’estació de ferrocarrils de Volpelleres s’obrirà a l’abril

Estació de Volpelleres en obres /// LLuÍS LLEbot

infRAESTRUCTURES /// SAnT CUgAT

Page 9: Revista B30 nº19, Octubre 2009

“Jo estalvio un 3% en els meus rebuts més importants”

síBS Nòmina

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A.

SabadellAtlánticoEl valor de la confiança

“És senzill. Per això he domiciliat la meva nòmina a SabadellAtlántico. Perquè la seva filosofia és la del sí o sí.”

Sí a zero comissions d’administració i manteniment.

Sí a targetes de crèdit i dèbit gratuïtes.

Sí a reintegraments gratuïts amb targeta de dèbit en més de 32.000 caixers ServiRed, per a disposicions per un import igual o superior a 60 euros*.

Sí a la devolució del 3% dels meus rebuts de gas,

Informi-se’n trucant al 902 686 692, entri awww.amblanominasi.com o vagi amb la seva nòmina a qualsevol de les nostres oficines.

gratuïtament de fer totes les gestions.

*Per un import inferior, s’aplicarà un 1% sobre l’import de l’operació (mínim 0,60 euros). En caixers de Banc Sabadell, disposicions gratis per a qualsevol import.

Requisits: import de la nòmina superior a 700 euros i domiciliació d’un mínim de tres

Oferta vàlida per a nòmines domiciliades per primera vegada a les entitats del grup Banc Sabadell a partir del 20 d’abril de 2009.

RB

E n

úm. 2613/0

9

B30 265x330.indd 1 16/09/09 9:43

Page 10: Revista B30 nº19, Octubre 2009

10 RADAR B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

Lluís martínez-Ribes, juntament amb la psicòloga Rosa franch, fa tres dècades que es dedica a crear estratègies en ‘retailing’ TExT: XaVIEr aMaT /// foToS: cEDIDa

Lluís Martínez-Ribes///Expert en innovació en ‘retailing’

els factors de no fracàs. Els de no fra·càs cal tenir·los, perquè si no et xiu·len fora de joc: si no tractes bé l’equip humà, si tens uns preus molt més cars que la competència, si el local està mal ubicat... Ara bé, els factors clau de l’èxit són aquells que creen preferència, que fan que el client triï un lloc i no l’altre, i això es fa amb la creació de sentit.

Això que explica està molt bé per al passeig de Gràcia de Barcelona, però en una ciutat petita o un poble...?No, en absolut, les idees poden ser perfectament les mateixes. El que re·comano en ciutats petites és que les botigues no estiguin superespecialit·zades; per exemple, una botiga que només vulgui vendre llapis de tot ti·pus, només funcionarà enmig d’una gran ciutat. Una altra cosa és la seg·mentació, que això sí que té sortida en ciutats mitjanes o petites, i que con·sisteix a adreçar·se a un segment de clients, com ara un supermercat que hi ha a Lleida pensat per a parelles jo·ves i que tenen poc temps. Proveeix un segment de la població d’un seguit de solucions, és una superdiversificació, no una especialització.

quins models d’èxit té al catàleg?En una llibreria, que a l’espai de viat·ges hi hagi una música exòtica, tau·lers d’anuncis perquè la gent digui “vull compartir viatge”, etc. Fer que sigui més que una botiga, que sigui una mà·quina d’imaginar, de sentit, un punt de trobada. Que no sigui només a quant va el quilo de viatge, perquè això ja ho pots fer a través d’internet.

internet, altra vegada...Internet només és vista i oïda, no és multimèdia, sinó pocmèdia, les boti·gues sí que són els cinc sentits.

quin és el seu pronòstic?Ens trobem en el moment de la desapa·rició dels gremis, aquesta és una ten·dència clara. Abans una fleca era una fleca, un bar era un bar, una llibre·ria era una llibreria... Ara hi ha llibre·ries que tenen cafeteries, a les fleques s’hi pot esmorzar i en algunes comprar el diari... És a dir, s’ofereix al públic un servei de solucions diverses, un pack... Sempre que el còctel tingui una harmo·nia, que no sigui un còctel Molotov...

no ha anomenat la crisi...El que no pot ser és que tothom estigui preocupat per la crisi i quan surts a comprar et trobis un immens cartell a la botiga que hi posi “preus anticrisi, 50% de descompte”. Amb això li estàs dient al client que no compri, que estem en crisi. És una barbaritat. Les botigues han de ser espais anticrisi, vacunes anticrisi. Si la botiga està teatralitzada, sensorialitzada..., si s’hi està bé, la gent hi acaba comprant.

El que vostè defineix com a sensorialitat de l’espai.Així és, a les botigues hi ha els cinc sen·tits en marxa, i si com a comerciant no ho sé potenciar estaré en perill. Els mo·tors d’internet, en canvi, són la comodi·tat i la interactivitat, i a més està obert dia i nit. Per internet es compra temps, més que no pas els productes en si. Això de la sensorialitat a les botigues serveix per a tot, des d’un bar fins a una botiga de roba. En el fet de saber·la usar, potenciar, rau part de l’èxit de les botigues. Si el cli·ent està bé en un lloc hi acaba comprant.

Però sensorialitzar vol dir invertir-hi diners...Si això serveix per augmentar les ven·des un 30%, haurem invertit bé? Cal sembrar i esperar la collita, però sa·bent com i què sembrem. La botiga ha de tenir un sentit, no serveix el “bo, bonic, barat” i ja està. Acabem d’aju·dar una botiga petita d’Ourense a in·novar a través de la filosofia de la con·temporaneïtat, i ha augmentat les vendes un 23%.

La seva empresa, –m+f=!–, quines fórmules utilitza?Som ideadors, creadors d’estratègia, no som ni dissenyadors ni interioristes. Escrivim la partitura, pensant en el cli·ent final, que és el jutge, però després s’ha d’anar a cercar els que interpreten la partitura.

Hi ha una clau de l’èxit que es pugui generalitzar a tots els establiments?Cal distingir entre els factors d’èxit i

des de venda. Que aquests mètodes so·brevisquin, que tinguin èxit, depèn de com s’usin.

És qüestió de creativitat...Posem l’exemple d’un supermercat que sembli un magatzem, un espai logístic i poca cosa més... Aquesta botiga estarà més en perill de ser engolida per la ven·da per internet que no pas si en aques·ta botiga hi passen més coses, que tingui un bon feeling, que els venedors ajudin correctament el client si té un problema, que el lloc estigui ben dissenyat, que si·gui agradable.

En paraules del mateix Lluís Martínez·Ribes entenem per retail “vendre el que sigui, qualsevol producte o servei, directament al públic final”. Però el món del retailing és

molt més que el punt de venda.

internet engolirà la botiga tradicional?La venda al públic pot ser de qualsevol forma, cara a cara, per internet, per te·lèfon, per fax, per correu, per catàleg... Els protagonistes no canvien, però canvi·en els ponts, les passarel·les, els mèto·

Ens trobem en el moment de la desaparició dels gremis, és una tendència clara és una barbaritat que quan surts a comprar et trobis un immens cartell a la botiga on posa “preus anticrisi, 50% de descompte”. Li estàs dient al client que no compri

Si la botiga està ben sensorialitzada, el client hi acabarà comprant

Page 11: Revista B30 nº19, Octubre 2009

11B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009 RADAR

Llum verd a la fusió de les patronals Pimec i foment del Treball

Les patronals Foment del Treball i Pi·mec han donat el seu vistiplau per fu·

sionar·se. Està previst que l’acord defini·tiu se signi en breu, però des de Foment afirmen que “no s’han marcat terminis”. “El que es vol és construir sòlid”, va valo·rar Rafael Romero, president de la Cambra de Contractistes. Un cop es firmi l’acord s’iniciarà el procés més complex, que és la integració i que durarà mesos. Malgrat que Foment i Pimec mantindran les seves estructures actuals, caldrà reorganitzar el funcionament territorial.

Està previst crear un comitè mixt, que farà d’àrbitre i serà un mecanisme àgil per lli·mar les diferències que puguin sorgir i que no s’enquistin i dificultin la unitat. I és que cap de les dues patronals vol que es torni a repetir el fracàs en l’intent de fusió de fa sis anys. La representativitat és el gran motiu de les organitzacions per unir·se. “L’objec·tiu és tenir una sola veu i anar a l’una”, van explicar fonts de Foment. Així ho veu tam·bé Pimec: “El que busquem és tenir una sola veu i crear sinergies”, va explicar el secre·tari general de Pimec, Antoni Cañete, que va destacar que amb la unitat s’aconseguirà no només la unió entre la pime i l’empresa gran, sinó sobretot aglutinar la petita i mit·jana empresa, fins ara dividida entre Pimec i Fepime, patronal creada fa sis anys per Fo·ment i que desapareixerà.

Foment aglutina actualment organitzacions tant territorials com sectorials. Aquestes úl·times continuaran sent una de les seves dues potes, i l’altra pota, la representació del ter·ritori, quedarà sota el paraigua de Pimec i or·ganitzacions com la Cecot o Ciesc s’adheriran a Pimec, mentre que el Centre Metal·lúrgic aniria a parar a Foment.

LES PATROnALS VALLESAnES, A fAVOR. Antoni Abad, president de Cecot, assegu·ra que la manca de detalls sobre el procés d’unió “ha inquietat alguns sectors”. No obstant això, és favorable a la unió: “Sem·pre hem compartit la màxima que una reor·denació del mapa patronal és raonable”.

Ciesc també s’hi mostra a favor, tot i que són cauts. “Encara no tenim informació suficient per donar el vistiplau a l’acord”, ha manifestat el secretari de Ciesc, Gabriel Torres, que va denunciar la poca informació que han rebut des de les cúpules. “De fet, fins ara no ha estat un procés gaire transpa·rent, potser havia de ser així”, ha afegit.

Des de Pimec Vallès Occidental el seu pre·sident, Martí Puig, també ha assenyalat que aquest procés requereix “una actitud molt positiva i generosa, deixant al marge prota·gonismes personals”. “Si ara fallem una ter·cera vegada crec que ens ho hem de fer mi·rar”, sentencia Torres. /// X.A. / c.F.

Les entitats vallesanes, com Cecot o Ciesc, s’hi mostren a favor, però prudents, davant el procediment

ASSOCiACiOnS /// VALLèS

Seu de Pimec al carrer Viladomat de Barcelona /// ISAbEL MARQuèS

Page 12: Revista B30 nº19, Octubre 2009

12 RADAR B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

amb la finalitat de negociar acords. Per a la reubicació dels treballadors, es potenciaran diferents línies de negoci, com ara la banca d’empresa, la banca personal o les assegu·rances. “Així mateix, es preveu reforçar amb més recursos humans determinades ofici·nes en funció del seu volum d’activitat”, res·salten les quatre entitats.

ELS SinDiCATS OPinEn. El reajustament, precisament, és l’eix central sobre el qual es basen les demandes dels dos sindicats, CCOO i UGT. Des d’aquesta darrera orga·nització es creu que el procés serà pitjor de l’anunciat i que se superaran els 800 em·pleats afectats. CCOO, per la seva part, exi·geix que la representació dels treballadors tingui tres consellers a la nova caixa. A més, aquest sindicat ha fet una crida perquè es negociï la sortida del personal amb mesu·res “no traumàtiques”.

COSES qUE nO CAnViEn. Els presidents de les caixes de Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa, Manel Serra, Joan Contijoch, Salvador Soley i Jaume Ribera, respecti·vament, han expressat la seva “satisfac·ció” per la marxa del procés i han ressal·tat “l’acolliment favorable” que ha tingut el projecte d’integració.

El projecte de fusió també mantindrà les quatre seus centrals, entre les quals es dis·tribuiran els diferents serveis centralitzats de suport a la xarxa d’oficines. En aquesta línia, es mantindran els actuals noms de les poblacions històriques de cada entitat, al costat de la identificació de la nova marca territorial, que s’utilitzarà per a la resta de territoris. Tenint en compte les especifici·tats pròpies i del territori de cada caixa, es preveu crear uns consells territorials, amb atribucions per impulsar la política de su·port a les obres de cadascuna i fer·ne un se·guiment. Es preveu que els recursos desti·nats a l’obra social es distribueixin en pro·porció al volum de dotacions de cada caixa en els darrers anys.

ALTERnAnçA DE CÀRRECS. Caixa Terras·sa i Caixa Sabadell s’alternaran en la presi·dència de la nova entitat d’estalvis. El presi·dent de Caixa Sabadell, Salvador Soley, serà el primer president del nou grup. Caixa Ter·rassa n’assumirà la direcció general, que anirà a càrrec d’Enric Mata. Mata ocupa·rà la direcció general durant any i mig, fins que hagi de jubilar·se. En aquest moment serà substituït per Jordi Mestre, actual di·rector general de Caixa Sabadell, mentre que la presidència passarà a un represen·tant de Caixa Terrassa.

ELS TREBALLADORS En DECiDiRAn EL

nOM. El nom de la nova entitat el decidiran els 4.500 empleats treballadors de les cai·xes de Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa. Per fer·ho possible, s’ha creat una web es·pecífica, d’accés restringit, per fer·hi les aportacions. Durant el procés es van reco·llir més de 5.000 propostes. Ara, un comi·tè d’experts haurà d’escollir el nom defini·tiu. /// REDAccIÓ

titats que actualment formen la Confedera·ció Espanyola de Caixes d’Estalvis). A més d’aquest volum de negoci, les quatre caixes comarcals sumen un nivell de capitalitza·ció de 3.000 MEUR, que equivalen de mitja·na a un coeficient de garantia i solvència del 12,3%, més de quatre punts superior al mí·nim (8%) establert pel Banc d’Espanya.

EXCEDEnT. El projecte d’integració, però, suposarà també un reajustament de la xar·xa d’oficines i de les plantilles que tenen ac·tualment les entitats. Tenint en compte da·des provisionals, la nova caixa tindria unes 750 oficines, la qual cosa suposa el tanca·ment de 200 punts.

La plantilla actual de les quatre caixes és de 4.500 empleats. Es preveu que el nou grup tingui un excedent de treballadors proper al 12%. En un comunicat conjunt, les caixes in·diquen que l’ajustament d’empleats es farà ‘’amb programes de prejubilació i reubica·ció del personal dins la nova entitat’. Es pre·veu que la nova entitat comenci a operar l’1 de gener del 2010. En aquest sentit, ja s’ha constituït una mesa laboral entre la direcció de les quatre caixes comarcals i els sindicats,

f inalment no seran tres, sinó quatre les caixes que es fusionaran. El consell

d’administració de Caixa Girona ha acordat incorporar·se al projecte de fusió de les cai·xes de Sabadell, Terrassa i Manlleu. El nou grup tindrà una xarxa de 750 oficines i una plantilla de 4.000 empleats. A més, dispo·sarà d’uns actius totals de 35.000 milions d’euros (MEUR), uns dipòsits administrats de 33.000 MEUR i una inversió creditícia global de 28.000 MEUR.

La integració de les quatre caixes comarcals catalanes va fer el primer pas el 21 de juliol passat, després que els consells d’adminis·tració de Caixa Manlleu, Caixa Sabadell i Cai·xa Terrassa van acordar emprendre el pro·jecte de fusió. Precisament, l’eix central de la integració –mantenir l’arrelament terri·torial– és un dels punts clau que ha fet deci·dir Caixa Girona a sumar·se a la iniciativa. L’adhesió de l’entitat gironina incrementa en un 25% els recursos del nou grup financer i permet reforçar també l’extensió territori·al. Amb uns actius totals de 35.000 MEUR, el nou grup es convertirà en el tercer del ràn·quing de les caixes catalanes, i en el vuitè del mapa estatal (dins la quarantena d’en·

La nova entitat tindrà 750 oficines i una plantilla de 4.000 empleats, fet que suposarà el tancament d’unes 200 finestretes

EnTiTATS finAnCERES /// VALLèS

Caixa Girona s’afegeix a la fusió de Sabadell, Terrassa i Manlleu

35 miLMiLiOnS D’EUROSSón els actius totals que tindrà la nova caixa, que entrarà en funcio-nament l’1 de gener del 2010. L’en-titat tindrà uns dipòsits adminis-trats de 33.000 mEUR i una inver-sió creditícia de 28.000 mEUR. El nou grup, amb 750 oficines i 4.000 empleats, es convertirà en el ter-cer del rànquing de les caixes cata-lanes i en el vuitè del mapa estatal (dins la quarantena d’entitats que actualment formen la Confedera-ció Espanyola de Caixes d’Estal-vis). Les quatre caixes comarcals sumen un nivell de capitalització de 3.000 mEUR, que equivalen de mitjana a un coeficient de garantia i solvència del 12,3%, més de qua-tre punts superior al mínim (8%) establert pel Banc d’Espanya.

Reunió dels directors i presidents de les quatre entitats financeres /// bERtA tIANA/cS

Page 13: Revista B30 nº19, Octubre 2009

13B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009 RADAR

Bancs i caixes, els nous rivals de les immobiliàries

La crisi fa augmentar els actius im·mobiliaris de bancs i caixes, però a

les entitats financeres no els interessa acumular grans estocs d’habitatges. En els darrers mesos s’estan veient idees innovadores per facilitar la comercialit·zació de tots aquests immobles. Algu·nes entitats van muntar un estand al saló d’oportunitats immobiliàries Low Cost. Però moltes han creat el seu portal im·mobiliari per donar sortida als habitat·ges que no han venut o que els han tor·nat els propietaris que no poden pagar les hipoteques.

“Banc Sabadell va posar en marxa al juliol una plataforma online, on hi ha publica·des unes 500 ofertes que inclouen actius com ara pisos, locals comercials, oficines o naus industrials”, comuniquen fons de l’entitat. En el primer mes de funciona·ment van aconseguir fins a 4.000 visites diàries; pel que fa al ritme de vendes, des de l’entitat afirmen que “està sent força satisfactori”.

CRíTiqUES DELS COnSTRUCTORS. Des del Gremi de Constructors del Vallès afir·

men que les vendes comencen a repuntar gràcies al baix nivell de l’Euríbor i al fet que les obres es fan “a un preu més racio·nal que anys enrere perquè tot ha baixat: el sòl, el cost de l’obra i el material”.

“En el moment actual tenim un altre pro·blema, i és que moltes entitats finance·res estan venent els seus actius immobi·liaris a preu d’adjudicació o amb lloguers baixos”, explica Toni Palet, el president del Gremi. Els constructors els acusen de competència deslleial i recorden que el seu paper és donar crèdits. /// c.F. / I.V.

Molts pisos encara busquen comprador /// I.M.

EnTiTATS finAnCERES /// VALLèS

Banc Sabadell ven un 3% d’Antena 3 per 46,2 M€

Banc Sabadell (BS) ha venut a inver·sors institucionals el 3 per cent de

la seva participació en Antena 3 per un import de 46,2 milions d’euros. La venda ha afectat 6.333.000 accions de la cade·na de televisió per un preu de 7,30 euros per títol. D’aquesta manera, la participa·ció del Sabadell en Antena 3 queda redu·ïda al 2,87 per cent, des del 5,87 per cent que posseïa des que, a l’agost del 2008, adquirís a la immobiliària Rayet el 4,9 per cent que tenia.

Fonts pròximes a l’operació afirmen que la intenció del banc era conservar a mitjà i llarg termini la seva inversió en Antena 3, però que han decidit vendre davant el bon comportament del valor en borsa. El Grup Planeta és l’accionista majoritari de la ca·dena amb un 44,5 per cent i a continuació se situa Bertelsmann, amb el 20,04%.

COnVEni AMB EL RACC. Banc Sabadell ha signat un acord amb el RACC, que conver·teix BS en l’entitat coemissora de la targe·ta RACC Master. Ambdues parts han mani·festat que aquest acord “és molt avantatjós per a ambdues parts, ja que permet a Banc

Sabadell ampliar molt significativament la seva base de clients potencials gràcies a la prescripció que el RACC té entre els seus socis. D’altra banda, l’entitat automobilís·tica ampliarà per als seus membres l’exten·sa gamma de serveis financers de gran va·lor afegit amb una entitat del prestigi i la solvència de Banc Sabadell”. El RACC és, amb els seus 1.100.000 membres, l’entitat més gran del país per nombre de socis. Banc Sabadell, per la seva banda, és el quart grup financer nacional i disposa de més de 1.200 oficines en diferents comunitats au·tònomes. /// REDAccIÓ

Signatura de l’acord entre BS i el RACC /// bS

EnTiTATS finAnCERES /// SABADELL

LA iMATGE

Un dels últims actes de la comme-moració del 150è aniversari de Caixa Sabadell (que es tanca aquest mes d’octubre) ha estat la renovació de la taula d’orientació geogràfica, ubicada al cim de la muntanya de Sant Llorenç del munt. L’element indica les poblaci-

ons i els accidents naturals que es veuen des de la mola sobre el dibuix dels 360 graus del paisatge en dos semicercles. La caixa va instal·lar-hi la taula antiga el 1960, amb motiu del seu centenari. La caixa ha invertit 61.000 euros en el projecte. /// cEDIDA

caixa Sabadell renova la taula de la Mola

Page 14: Revista B30 nº19, Octubre 2009

14 RADAR B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

JORnADES /// SAnT CUgAT

imaz preveu que els preus energètics creixeran en el futur

fÒSSiLS O REnOVABLES. Segons Imaz, “el debat sobre pronuclears o antinuclears no és important. El fonamental és crear un nosaltres energètic, ja que totes les fonts seran necessàries en el futur per donar resposta a la demanda”. No obstant això, el dirigent de Petronor va apostar per aug·mentar el pes de les renovables. “L’era del petroli acabarà, no quan s’acabi el petro·li, sinó quan el seu preu sigui molt alt i les fonts alternatives li vagin guanyant ter·reny”. En aquest sentit, el ponent va de·cantar·se pel desenvolupament tecnolò·gic de les energies renovables, encara que va afirmar que també “tenen el seu límit”. Alhora, va demanar que les empreses de·senvolupin la tecnologia “per donar res·posta als nous reptes” energètics.

Quant al petroli, Imaz va apuntar que “fa 15 anys que consumim més petroli del que es genera”. Les bosses de petroli conven·cional són limitades i, per aquest motiu, va assegurar que actualment s’estan ex·traient nous tipus de petrolis líquids (que necessiten més refinament) i des de llocs més inaccessibles, fet que augmenta el cost d’extracció.

Sobre les nuclears, el president de la pe·troliera basca va demanar “un debat ho·nest i objectiu”, ja que, tot i que no són “la solució, s’hauran de tenir en compte”. I és que es calcula que hi ha unes 400 centrals nuclears a tot el món. /// I. VALLESPÍN

El president de Petronor i expolític basc, Josu Jon Imaz, va ser el convi·

dat de la darrera sessió del fòrum empre·sarial Santcugatribuna, celebrat el 18 de setembre passat i que portava per títol El desafiament energètic: impacte en l’eco-nomia. Durant la seva ponència, Imaz va augurar que els preus de les energies viu·ran un increment a llarg termini, arran bàsicament de l’augment de la demanda (protagonitzada especialment pels països emergents com la Xina, l’Índia o el Brasil) i l’existència d’una oferta limitada.

Per una part, l’empresari i doctor en ci·ències químiques va analitzar els factors que provocaran un augment de la deman·da energètica, que va resumir en tres, tots estretament relacionats: el desenvolupa·ment econòmic dels països emergents, l’augment de població i el creixement de la demanda de béns de consum en aques·tes noves potències.

El problema és que l’oferta energètica és limitada i concentrada: “La demanda és en un lloc, però l’oferta és en un altre, cosa que provoca una lluita pels recur·sos”, va constatar Imaz. A causa d’això, el president de la petroliera proposa que s’ha de portar a terme una política de sen·sibilització ciutadana per reduir el con·sum energètic i, alhora, una regulació pú·blica que obligui els fabricants a millorar l’eficiència dels aparells.

El president de Petronor aposta perquè les energies renovables guanyin importància

Josu Jon imaz durant la seva intervenció a la sessió del Santcugatribuna /// ISAbEL MARQuèS

La principal conclusió que s’ha extret d’aquesta jornada de treball és que l’ener·gia eòlica és la millor alternativa d’entre els recursos renovables que existeixen ac·tualment. Pedro Rodríguez va afirmar que tot i que d’altres energies com la hidràuli·ca estan molt “madures”, l’eòlica està més avançada pel que fa a la capacitat de pro·ducció i al cost, de manera que és molt més senzill que s’introdueixi en el mercat.

En aquest mateix sentit s’ha expressat el professor Dushan Boroyevich, codirector del centre d’energia i sistemes electrònics de la Universitat Virginia Tech. El docent ha assegurat que les energies renovables tin·dran un alt percentatge de representació en el futur, perquè hi ha “les polítiques i les tecnologies necessàries per poder·ho fer”. Tot i això, ha assenyalat que cal incremen·tar la sensació de fiabilitat per poder com·petir en el camp econòmic: “Hem d’acon·seguir que sigui més barat i millor que les energies que avui dia tenim”, ha dit.

La trobada ha finalitzat amb la vista posa·da en el futur. Els participants al congrés afirmen que l’objectiu del sector és incre·mentar la presència de l’energia eòlica en el mercat energètic espanyol del 12% ac·tual a un 30%.

La voluntat dels promotors és que el sim·posi torni a celebrar·se d’aquí a dos anys a Houston (Estats Units). /// REDAccIÓ

Experts afirmen que l’energia eòlica és la millor alternativa

L’ eòlica és l’energia renovable que està mes avançada i que presenta millor

capacitat de producció per introduir·se en el mercat espanyol. Aquesta és una de les principals conclusions extretes del II Sim·posi Anual de la Integració d’Energia Eò·lica, celebrat al setembre a Terrassa i que ha comptat amb la presència d’una desena de científics i enginyers especialitzats en aquest camp. La trobada va servir per po·sar de manifest la necessitat d’apostar per aquest tipus de recursos que no contami·nen i per presentar les darreres novetats tecnològiques del sector.

La trobada, que va tenir lloc al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, s’em·marca dins del Vestas Power Programme, un programa de recerca sobre energia eò·lica que impulsa el sector privat i coordi·nen l’investigador Pedro Rodríguez, des del Campus de la UPC a Terrassa, i Remus Teo·dorescu, des de la Universitat d’Aalborg.

L’objectiu és que la quota de mercat d’aquesta energia renovable arribi al 30%

Els experts consideren que l’energia eòlica és la renovable amb més potencial /// ‘b30’

JORnADES /// TERRASSA

Page 15: Revista B30 nº19, Octubre 2009

15B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009 RADAR

aquest sentit, Fogué va apuntar que les pri·oritats de la Diputació actuals són, per una banda, atorgar crèdits als ajuntaments, per assegurar que les obres i les infraestructu·res locals es portin a terme, i d’altra banda, fomentar la generació de llocs de treball a través de campanyes específiques, com per exemple el manteniments dels boscos.

Per la seva banda, el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, va tornar a de·fensar l’intervencionisme moderat de l’ad·ministració en l’economia global. “No hi ha mercat sense estat, sense regles del joc i unes institucions que les facin complir”, va assenyalar Castells, que considera que el caràcter global dels impactes que la crisi pot generar no han de fer que es deixin de veure els problemes globals.

L’EXEMPLE DE TERRASSA. Durant les jor·nades es van donar a conèixer diferents ex·periències locals. Terrassa és un dels mu·nicipis que ha posat fil a l’agulla per pal·liar els efectes de la crisi a tots els nivells i ha ideat un pla anticrisi. Aquest projecte, que compta amb una inversió de 4 milions d’eu·ros, consta de 42 mesures concretes que s’agrupen en tres línies d’actuació: el fo·ment i la millora de la formació; el suport a l’emprenedoria (facilitant els tràmits a l’hora de crear una empresa), i les accions socials destinades a les persones amb més dificultats. /// I. VALLESPÍN

Els ajuntaments presenten les estratègies davant la crisi

Els anys 2010 i 2011 es perfilen com a di·fícils per als ajuntaments, a causa de

la crisi econòmica i la disminució d’ingres·sos que han registrat les arques municipals. Amb aquest marc, Terrassa va acollir les jornades Respostes locals a una crisi global, en què van participar un total de 150 tèc·nics i representants de 25 ajuntaments de la demarcació de Barcelona. L’objectiu de les jornades va ser donar a conèixer les po·lítiques que porten a terme els ajuntaments per fer front a la crisi i, alhora, informar de les pràctiques i experiències que desenvo·lupen els ens locals.

A l’acte, el president de la Diputació de Bar·celona, Antoni Fogué, va assegurar que els ingressos d’aquesta administració dismi·nuiran l’any vinent entre un 15 i un 20% respecte al 2009. Davant d’això, el presi·dent de la institució va afirmar que “cal fer un exercici de priorització en les mesures per prendre i un exercici de contenció”. En

Terrassa acull una jornada amb la participació de 25 municipis de Barcelona

D’esquerra a dreta, Antoni fogué, Antoni Castells i Pere navarro /// AcN

JORnADES /// TERRASSA

Cecot acull un congrés sobre enginyeria d’organització

La Cecot ha estat l’escenari del 3rd In·ternational Conference on Industrial

Engineering and Industrial Management, un congrés organitzat pel Departament d’Organització d’Empreses de la UPC. Sota el lema Enginyeria d’organització, per un desenvolupament sostenible, més de 300 congressistes de 16 països diferents van participar en la jornada.

El president de la Cecot, Antoni Abad, va ser l’encarregat d’obrir el congrés i va des·tacar la importància de recuperar la visió de producte en les empreses i apostar per la reenginyeria de processos, la qualitat i la formació per assolir la sostenibilitat: “En l’actual context econòmic es fa més pale·sa que mai la necessitat d’optimitzar pro·cessos i recursos”.

Les sessions celebrades a la patronal ega·renca (d’altres es feien a Barcelona) van estar centrades en la logística inversa, és a dir, en el reciclatge en els processos pro·ductius, a tornar a incorporar components de rebuig al procés i també en la respon·sabilitat social dins l’enginyeria de pro·ducció. Un dels ponents ha estat el Sim·

me Douwe Flapper, professor del Depar·tament d’Enginyeria d’Organització de la Technische Universiteit Eindhoven d’Ho·landa, que ha participat en el pla pilot d’Alemanya per a la recollida i el proces·sament d’electrodomèstics de línia blan·ca i marró.

L’objectiu del congrés ha estat establir un punt de trobada on intercanviar opinions i experiències acadèmiques, de recerca, de transferència, de tecnologia i experiènci·es d’èxit empresarial en l’àmbit de l’engi·nyeria d’organització. /// REDAccIÓ

Sessió celebrada a la seu de la UPC /// cEDIDA

JORnADES /// TERRASSA

Page 16: Revista B30 nº19, Octubre 2009

16 RADAR B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

PiMES /// grup mDL

Aquesta petita empresa de Sant Cugat treballa amb l’última tecnologia per crear els components que fan funcionar aparells de la vida quotidiana, com la rentadora o l’aspiradora PER: IVanna VaLLESPÍn

mDL, un grup especialista en electrònica domèstica

L’any 1999, Ramon Valls va muntar, amb un grup d’engi·nyers, una empresa especi·alitzada en el desenvolupa·ment de components electrò·nics per a rentadores. Al cap

de deu anys, aquella petita enginyeria for·mada per quatre persones s’ha convertit en un grup empresarial on treballen 60 perso·nes, que es dedica no només al disseny de productes, sinó també a la fabricació dels components electrònics en una planta ubi·cada a Polinyà.

Al principi només treballaven per a fabri·cants de rentadores, però aviat el mercat se’ls va quedar petit i van optar per diversi·ficar el negoci i buscar altres electrodomès·tics on aplicar la seva tecnologia. D’aques·

ta manera, actualment el grup MDL fabrica components per a forns, extractors d’ai·re, aspiradores, assecadores, cuines elèctri·ques, etc. “Tots necessiten elements elec·trònics, per diverses raons: per reduir el consum, però també per fer més atractiu el producte, ja que dóna a la interfície un as·pecte més modern”, afirma Valls.

Els components que fabrica el grup MDL es·tan fets a mida del client, ja que el softwa-re s’ha de crear específicament segons cada necessitat. Però això també depèn de l’usu·ari final, ja que, segons apunta aquest engi·nyer, hi ha qui opta més pels polsadors elec·trònics moderns, però d’altres prefereixen els tradicionals comandaments giratoris.El grup MDL exporta aproximadament un 85% de la seva fabricació cap a la trentena

de clients que tenen, bàsicament europeus. “Tecnològicament tenim un reconeixement a l’estranger de ser molt competitius i de te·nir un producte molt bo, que permet fabri·car·se a bon preu. El que no tenim són uns costos de fabricació ni una dimensió que ens permeti competir amb les grans multi·nacionals del nostre sector”.

rEnoVacIÓ conSTanT

El grup MDL està ubicat al mateix centre de Sant Cugat, a la rambla del Celler. Allà hi ha les oficines centrals i l’àrea de desenvolu·pament dels productes. En aquest complex treballen una trentena de persones. Però, a més, l’empresa té una planta a Polinyà, on es fabriquen els components electrònics.

El departament de desenvolupament està format per 15 persones, que treballen per estar al dia i incorporar les darreres novetats en tecnologia. “L’electrònica evoluciona molt ràpid. Cada any surten components més competitius, més potents, de menys consum i de menys preu. Aquest fet t’obliga a redissenyar el teu producte, més o menys, cada tres anys. Això suposa una despesa molt gran en enginyeria, només per mantenir les vendes”, afirma Valls. Així, l’enginyeria es necessita no només per inventar produc·tes nous, sinó per mantenir·se al mercat. Això, segons apunta l’enginyer, implica que la meitat del departament s’hagi de dedicar a refer projectes que ja són al mercat, mentre que la resta se centra en l’elaboració de productes nous per a clients nous.

SEcTor

Components electrònics

uBIcacIÓ

Rambla del Celler, 55. Sant Cugat

anY DE funDacIÓ

1999

noMBrE DE TrEBaLLaDorS

60 treballadors

VEnDES

1.250.000 unitats

facTuracIÓ

12 milions d’euros (2008)

GRUP MDL

1 /// raMon VaLLSuN DELS ENGINyERS FuN-DADoRS DEL GRuP MDL, coMPRoVANt EL FuNcIo-NAMENt DELS SEuS DIS-PoSItIuS/// ISAbEL MARQuèS

Page 17: Revista B30 nº19, Octubre 2009

17B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009 RADAR

ASSOCiACiOnS /// SABADELL

Empresaris xinesos visiten Sabadell

una delegació empresarial xinesa ha visitat la Cambra de Comerç de Sa·

badell en el marc d’una visita institucio·nal que estant fent a Catalunya. Els em·presaris xinesos formen part de l’As·sociació Ningbo Chamber of Overseas Chinese Businessmen, integrada per em·presaris que van deixar el seu país per desenvolupar la seva activitat a l’estran·ger i que ara han tornat un altre cop a la Xina. Aquesta associació està ubicada a Ningbo, una zona geogràfica en què està situat el municipi de Cixi, on hi ha l’Àrea d’Aterratge de la Generalitat.

En el decurs de la trobada, els responsa·bles de la Cambra han informat els em·presaris xinesos de la intensa activitat que des d’aquesta institució es porta a terme per afavorir l’activitat econòmica entre la Xina i Catalunya.

Així mateix, també s’ha facilitat una àm·plia informació de les missions institu·cionals i empresarials que s’han dut a terme i l’activitat de l’Àrea d’Aterratge. Per la seva banda, els empresaris xinesos

han agraït a la Cambra la recepció i han manifestat la voluntat de mantenir en el futur una certa col·laboració i relació.

MiSSiÓ A OCEAniA. La cambra sabade·llenca ha organitzat, entre els dies 20 i el 31 d’octubre, una missió empresarial a Austràlia i Nova Zelanda, amb l’objec·

La memòria és una cosa ben curiosa. mentre era en aquell prat amb prou feines vaig parar atenció al paisatge

tiu d’establir i consolidar relacions co·mercials en aquest continent i oferir·los a més l’oportunitat de tenir un contacte directe amb empresaris locals. La mis·sió està especialment encarada als sec·tors següents: agroalimentari, la cons·trucció, l’enginyeria i l’energia i el medi ambient. /// REDAccIÓLa delegació xinesa a la Cambra /// cAMbRA SbD

Cambra de Terrassa visitarà indonèsia, Malàisia i Singapur

La Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa ha preparat una mis·

sió plurisectorial a Indonèsia, Malàisia i Singapur. Del 14 al 25 de novembre del 2009, les empreses participants visita·ran les ciutats de Jakarta, Kuala Lumpur i Singapur.

D’altra banda, a finals de setembre vuit empreses catalanes van prendre part en la missió empresarial que va organitzar la cambra egarenca a Montenegro, Sèrbia i Croàcia. Aquesta ha estat la primera visi·ta a Montenegro, tot i que en els darrers tres anys, l’entitat ja ha viatjat diverses vegades als països balcànics, considerats d’un alt potencial. Segons la Cambra, Montenegro i Croàcia són dos emplaça·ments cada cop més atractius per al sec·tor turístic, mentre que Sèrbia té moltes possibilitats de negoci per a diversos sec·tors industrials. Entre les empreses par·ticipants n’hi havia dues de vallesanes: la sabadellenca Citel, del sector tèxtil, i l’egarenca Telstar, que es dedica a l’equi·pament mèdic. /// REDAccIÓ

ASSOCiACiOnS /// TERRASSA

Page 18: Revista B30 nº19, Octubre 2009

18 RADAR B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

EqUiPAMEnTS /// moLLET

Critiquen la neteja i la senyalització dels polígons de Mollet

deficiències en aspectes com la senyalit·zació dels itineraris d’accés a les vies prin·cipals i des d’elles i la senyalització dels to·pònims dels carrers, entre d’altres.

Pel que fa a la neteja, el manteniment dels espais públics i la gestió de residus és la variable que presenta una mitjana més baixa, juntament amb la senyalització. I és que els polígons suspenen en neteja i alguns presenten problemes que són con·siderats com a “greus”. De fet, es destaca que en pocs casos disposen de contenidors de recollida de residus banals i els espais públics tenen un manteniment escàs.

Finalment, l’apartat d’accessos, infra·estructures i transport públic és un dels camps més valorats i la majoria de po·lígons obtenen una valoració força alta quant a accessibilitat a les xarxes viàri·es, la presència de parades de ferrocar·ril de Rodalies i de línies d’autobús. Tot i això, també es destaca que “ja sigui per la freqüència, per la distància al lloc de treball o per les dificultats de les combi·nacions, l’ús del transport públic és for·ça minoritari”.

La zona de l’Antena de Mollet inclou vuit poblacions del Vallès Oriental: la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Santa Maria de Martorelles i Sant Fost de Campsentelles. /// REDAccIÓ

La Cambra de Comerç de Barcelona ha presentat un informe sobre els polí·

gons industrials de l’àmbit de l’Antena de Mollet, que inclou vuit poblacions del Va·llès Oriental. Entre les principals conclusi·ons destaquen força deficiències en la se·nyalització, la neteja, la recollida de resi·dus i el manteniment dels espais públics. També es ressalta que “cal observar que el nombre de polígons amb una valoració ne·gativa és molt alt”.

El president de la Unió de Polígons de Ca·talunya, Josep Miquel Aced, ha destacat que “la mobilitat és un dels aspectes amb una problemàtica específica, perquè hi ha molta xarxa viària i ferroviària, però la que ha de portar fins als polígons és deficient i es col·lapsa”. Relacionat amb això, Aced ha explicat que també es troba a faltar “un bon servei públic per arribar als polígons. El 87% de la gent que va als polígons ho fa en vehicle privat, sobretot perquè triguen la meitat”. Pel que fa a la neteja, Aced ha ressaltat que “una de les queixes més ha·bituals és la manca de recollida de residus no industrials, que teòricament seria una tasca municipal”, i la manca d’un bon ser·vei públic per arribar·hi.

L’estudi destaca que la senyalització és l’aspecte, juntament amb la neteja, la re·collida de residus i el manteniment dels espais públics, menys valorat i es valora com a insuficient en conjunt. S’assenyalen

Un estudi de la Cambra de Barcelona indica que el 87% de persones s’hi trasllada en vehicle privat

Polígon de Can Magarola, a Mollet del Vallès /// AcN

Cambra Sabadell prioritza cursos sobre finançament

La Cambra de Comerç de Sabadell ha presentat una nova estratègia forma·

tiva amb l’objectiu que les empreses de la demarcació puguin assolir les noves oportunitats de negoci que s’obriran en el futur. Després d’un període de temps molt difícil per a les empreses, apunten des de la Cambra que “s’obre ara una eta·pa d’una certa i lenta normalització, però en la qual serà absolutament necessari in·troduir canvis i estratègies diferents per poder adaptar·se amb èxit a la nova rea·litat econòmica”.

Per això, l’entitat sabadellenca ha disse·nyat una oferta “que facilitarà a les em·preses aquest trànsit i posarà al seu abast els mitjans i coneixements necessaris per assolir els seus objectius”.

Si en aquest exercici, la Cambra centra bona part dels seus esforços en progra·mes i cursos formatius relacionats amb el finançament i organització de les em·preses, a partir d’ara s’hi incorpora com a prioritat el màrqueting comercial. Pre·cisament, aquest serà un element clau per al futur desenvolupament empresa·

rial. Per això, la Cambra presenta una àm·plia oferta de programes per desenvolu·par noves estratègies comercials orienta·des a captar i retenir clients i, per tant, a vendre més i millor.

Entre les iniciatives que es duran a terme destaquen el programa Com vendre més i millor, el programa de direcció estratègi·ca en màrqueting d’Esade, els cursos de gestió comercial i la sessió informativa del dia 14 de setembre del 2009, amb la in·tervenció del prestigiós professor de l’IE·SE, Cosimo Chiesa. /// REDAccIÓ

Lluís Verdet, cap de formació de la Cambra /// cAMbRA

ASSOCiACiOnS /// SABADELLCAMBRA DE TERRASSA

El setembre de l’any 2008, la Cambra de Terrassa va obrir una delegació per donar servei a 13.000 empreses de Castellbisbal, Rubí i Sant Cugat. Durant aquest primer any, la delegació representada per l’empresa-ri David Chaler h a posat en marxa u n

programa d’activitats en el que han participat més de 800 persones. Entre les iniciatives endegades, destaca el Programa nord de Direcció Comercial i màrqueting. A la foto, el Consell Consul-tiu, amb el president de la Cambra, marià galí (al centre). /// cEDIDA

un any a Sant cugat, rubí i castellbisbal

Page 19: Revista B30 nº19, Octubre 2009

19B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009 RADAR

persones, es quedarien sense feina durant aquest període i sense que l’empresa hagi plantejat què passarà amb el seu futur.

Tot i que la multinacional atribueix la da·vallada de producció a la conjuntura eco·nòmica, els sindicats acusen la companyia japonesa d’estar duent a terme una “deslo·calització encoberta”, ja que afirmen que en els darrers mesos la direcció de l’em·presa ha anat traslladant diverses línies de producció cap a una altra planta que es troba a Polònia. El portaveu del comitè d’empresa de Sharp, Eduard Pomar, ha as·segurat que han observat un “buit” en les càrregues de treball.

MOTiUS DE PRODUCCiÓ. El 9 de setembre la multinacional japonesa va presentar un ERO que afectava 320 treballadors de la planta. Al cap d’uns dies, la direcció comu·nicava que l’expedient afectaria el 91% dels treballadors durant un màxim de 165 dies fins al mes de març del 2010.

Per la seva part, la multinacional va expli·car, a través d’un comunicat, que la mesu·ra té com a objectiu “adaptar la capacitat de producció a la demanda durant el període de llançament dels nous models” produïts integrament per Sharp a l’Estat. Això res·pon a l’estratègia de la companyia “d’adap·tar l’oferta tecnològica a les necessitats de cada mercat”, afegeix la multinacional d’aparells electrònics. /// REDAccIÓ

Sharp presenta un ERO per a la plantilla de Sant Cugat

uns 200 treballadors de la planta que l’empresa Sharp té a Sant Cugat del

Vallès es van concentrar davant la porta de l’ajuntament de la ciutat. Els emple·ats asseguren que l’expedient de regula·ció d’ocupació (ERO) que pretén dur a ter·me la direcció de l’empresa i que afectarà el 91% de la plantilla durant mig any res·pon a una deslocalització encoberta. La plantilla reclama a la direcció de la plan·ta que presenti un pla industrial que defi·neixi el futur de la fàbrica. La protesta es va dur a terme coincidint amb la celebra·ció del ple municipal corresponent al mes de setembre, en què el consistori va apro·var una declaració institucional de suport als treballadors.

La direcció de la planta de Sant Cugat pre·tén aplicar l’ERO sobre el 91% dels treba·lladors i durant sis mesos. Aquest anunci suposa que la pràctica totalitat dels emple·ats de la fàbrica vallesana, on treballen 536

200 treballadors de l’empresa es manifesten davant l’ajuntament del municipi

Concentració dels treballadors de Sharp davant l’ajuntament de Sant Cugat /// AcN

EMPRESA /// SAnT CUgAT

Sony redueix el seu benefici un 70%, fins als 7 MEUROS

Sony España va obtenir el 2008 un be·nefici net de 7 milions d’euros, un 70%

menys que el 2007, quan va guanyar 23,4 mi·lions. La multinacional japonesa també ha vist reduïda la seva facturació, que ha pas·sat dels 2.491 milions del 2007 als 2.148 del 2008, un 13,5% menys.

Els motius, apunta la companyia, són el re·trocés del mercat i la caiguda del preu dels televisors de pantalla plana, que s’ha reduït més d’un 25%. Malgrat aquests resultats, el director general de la companyia, Pedro Na·varrete, ha fet un balanç positiu de la mar·xa de l’empresa; tenint en compte la situa·ció econòmica internacional, Sony España ha obtingut millors resultats que els seus competidors.

MAnTEniR LA PLAnTA. Per fer front a aquesta situació, Sony ha reduït la seva plan·tilla en unes 290 persones en l’últim any, un centenar d’elles a través de baixes voluntà·ries i prejubilacions acordades amb els sin·dicats de la factoria de Viladecavalls.

El més important, ha assegurat, és que grà·cies “a l’exercici de responsabilitat social”

d’empresa i comitè i “al suport de Tòquio” s’ha aconseguit garantir la continuïtat de la fàbrica vallesana, una de les poques plantes d’electrònica de consum que segueix fabri·cant pantalles de plasma a l’Estat.

L’objectiu de Sony España és produir, durant l’exercici actual, 1,5 milions de televisors, cosa que dependrà del que passi després de l’estiu i de la campanya de Nadal. En un mer·cat “impredictible” com el de l’electrònica de consum, Navarrete aposta per “guanyar en competitivitat i en innovació” per fer front a la crisi. /// REDAccIÓ

Seu de Sony a Viladecavalls /// I. MARQuèS

EMPRESA /// ViLADECAVALLS

Cecot augmenta un 15% les persones que volen formar-se

El primer semestre del 2009 la Fundació Cecot Formació ha experimentat un in·

crement aproximat d’un 15% del nombre de persones formades respecte al mateix perío·de de l’any anterior. Tenint en compte la con·juntura econòmica actual, des de la patro·nal asseguren que l’augment de la demanda de formació per part de persones en situ·ació d’atur s’explica “per l’interès d’aquest col·lectiu de formar·se per augmentar les seves possibilitats d’accés al mercat labo·ral i, en molts casos, fer un canvi d’orienta·ció professional”.

Pel que fa al tipus de cursos més sol·licitats per part dels treballadors en actiu són la in·formàtica, els idiomes (especialment an·glès) i els recursos humans. Més concreta·ment, en aquest darrer àmbit els temes més sol·licitats són: direcció i gestió empresari·al, coaching organitzacional sistèmic, con·trol de l’estrès i comunicació.

A més dels cursos impartits en els centres de la patronal Cecot s’han de tenir en comp·te els cursos realitzats que s’imparteixen di·rectament a les empreses, és la formació in company i suposa un 40% del total de la for·

mació impartida per la Fundació Cecot For·mació. La formació en prevenció de riscos laborals, idiomes i recursos humans és la més sol·licitada per realitzar in company.

D’altra banda, des de la patronal apunten que “l’augment de formació no està sent di·rectament proporcional a l’augment de la in·versió en formació, ja que les empreses i els treballadors/es han optat per un millor apro·fitament dels recursos que tenen a la seva disposició, i s’han acollit a diferents vies de finançament (subvencions) d’aquesta for·mació”. /// REDAccIÓ

Un dels cursos de formació impartits /// cEcot

ASSOCiACiOnS /// TERRASSA

Page 20: Revista B30 nº19, Octubre 2009

20 RADAR B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

Grans empreses /// Schweppes

L’any 1783 Jean Jacob Schweppe va ser el primer a comercialitzar l’aigua amb soda i va originar una de les marques més conegudes del món i una empresa líder en el sector PER: IVanna VaLLESPÍn

El refresc més antic del món s’envasa a Barberà del Vallès

Schweppes és una d’aquelles marques a les quals no se’ls pot negar una bona estratègia de màrqueting. Les darreres campanyes publicitàries pro·tagonitzades per actors famo·

sos del món de la televisió i el cinema, com ara Hugh Laurie o Nicole Kidman, consoli·den aquest encert a l’hora de posicionar la seva imatge en el mercat. D’aquesta ma·nera, no és estrany que a la darrera campa·nya estiuenca, la marca hagi decidit reno·var la seva imatge i els seus envasos, però recuperant les seves arrels i inspirant·s’hi. Per exemple, les llaunes prenen l’estètica de les ampolles originals de 1890 i incorpo·ra elements com ara el segell Indian Tonic

1 ///

1 /// PLanTa DE ScHwEPPES a BarBErà.EN AQuESt MuNIcI-PI VALLESà, LA coM-PANyIA té uNA DE LES PLANtES EMbotELLA-DoRES DE Què DISPoSA A EScALA MuNDIAL/// ISAbEL MARQuèS

El 1969, l’empresa es fusiona amb el líder mundial en confiteria, Cadbury. El potent grup nascut d’aquesta aliança, Cadbury Schweppes va adquirir el 2001 la com·panyia de begudes Orangina·Pampryl (una empresa que té els seus orígens en l’invent d’una beguda de taronja que el 1936 va crear un farmacèutic espanyol). El 50% de la divisió de begudes a Europa va ser comprat per Lion Capital el 2006 i es va convertir en Orangina Group, un nom que canviaria al cap de dos anys pel d’Orangina Schweppes. Actualment, el grup Orangina Schweppes és un dels lí·ders mundials en el sector de les begudes i refrescs, darrere, però, dels omnipre·sents Coca·cola i Pepsico.

Premium 1783 (indicant que en l’elaboració es recupera la recepta original) o una tra·ma d’estètica hindú (a l’Índia se’n va gene·ralitzar el consum). I és que Schweppes no és una marca qualsevol, sinó que alhora és un producte i és una història que acaba de complir ni més ni menys que 225 anys.

Era l’any 1783 a la ciutat suïssa de Gine·bra, quan Jean Jacob Schweppe va desen·volupar un mètode per carbonatar l’ai·gua i va decidir llançar, primer al mercat de Londres, l’aigua amb soda Schweppe. L’in·vent va tenir una gran acollida i l’empre·sa Schweppes va continuar cultivant grans èxits en anys posteriors. Així, el 1870 va co·mercialitzar la tònica i el Ginger Ale.

SEcTor: begudes i refrescs

uBIcacIÓ: Barberà del Vallès

anY DE funDacIÓ: 1783

2.000 treballadors (mundial), 900 a Espanya

Distribució a 80 països

22 marques registrades

facTuracIÓ: 1.000 m€ (2008) mundial, 330 m€ a Espanya

SCHWEPPES

Page 21: Revista B30 nº19, Octubre 2009

21B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009 RADAR

2 /// DISTrIBucIÓ aLS cInc conTInEnTS. LA MuLtINAcIoNAL EN-VIA ELS SEuS PRoDuc-tES A PRoP D’uN cEN-tENAR DE PAïSoS DE tot EL MÓN

3 /// una BEguDa caDa 5 SEgonS. SchwEPPES FAbRIcA 22 MARQuES

4 /// caDEna D’EnVaSaMEnT. LA PLANtA DE bARbE-Rà ES DEDIcA A L’EN-VASAMENt DELS RE-FREScS

5 /// VarIETaT DE ProDucTES. SchwEPPES DISPoSA D’uNA àMPLIA GAMMA DE bEGuDES

/// ISAbEL MARQuèS

una BEguDa caDa 5 SEgonS

Present als cinc continents, el grup pre·sumeix que cada 5 segons una persona consumeix un dels seus productes en al·guna part del planeta. I és que Orangina Schweppes distribueix a 80 països dels cinc continents i té un total de 22 mar·ques registrades, entre les quals es tro·ben Orangina, Schweppes, Oasis, TriNa, Pulco i La Casera. Enguany, la companyia ha presentat nous productes, com ara Tri·na Mandarina i Pulco Granizado (especi·alment encarat a l’estiu). Igualment, pen·sant en el sector de l’hostaleria, la compa·nyia ha llançat al mercat el popular Tinto de Verano en un nou envàs individual.

Des del grup asseguren que el secret dels seus productes és que “estan centrats en la naturalitat” i que la clau de l’expansió i el creixement de la companyia és que “sempre hem respectat les tradicions, els sabors i els gustos dels mercats locals”. Però també hi té un paper essencial la in·novació i “respondre de manera àgil a les necessitats dels consumidors, des del punt de vista sensorial (assegurant pro·ductes de primera qualitat), com emoci·onal (aportant diversió i gratificació), tal com afirma Santiago Manzano, director comercial de l’àrea catalana de Schwep·pes S.A. Fruit d’aquesta tasca ha sorgit la gamma Schweppes Spirit, que ha permès crear nous sabors, però també ha gene·rat una millora en el packaging.

Zona aMB cuLTura InDuSTrIaL

Orangina Schweppes disposa d’una plan·ta embotelladora a Barberà del Vallès, una zona que des de l’empresa valoren molt positivament, especialment per la bona infraestructura del polígon i perquè es tracta “d’una zona amb una xarxa d’in·fraestructures de transport molt adequa·da per facilitar·ne la distribució logísti·ca”, tal com afirma el director comercial. Igualment, Manzano apunta com a punts forts de la comarca la “cultura industrial de la zona i la proximitat a la metròpoli”, mentre que destaca, com a contraparti·da, que el transport públic és deficitari.

Mirant al futur, la companyia vol continuar invertint esforços en innova·ció, potenciar la seva presència als mitjans de comunicació i continuar incrementant la seva quota de mercat. Igualment, tal com apunta Manzano, la qualitat és una prioritat: “Estem creant centres d’excel·lència a les nostres fàbriques i millorant els nostres sistemes d’assegurament de la qualitat i de gestió dels processos industrials”. Una tasca que no és fàcil en aquests moments de dificultat econòmica. Per aquest motiu, des de la multinacional demanen a les institucions més “solida·ritat, rigor i empatia amb les empreses privades, que són les que creen el veritable teixit industrial”.

2 ///

5 ///

4 ///3 ///

1783 Jean Jacob Schweppe crea un mètode per carbonatar l’aigua i comercialitza l’aigua amb soda Schweppe.

1870 Schweppe comercialitza la tò-nica i el ginger Ale.

1950 Schweppes inicia la seva ex-pansió internacional.

1969 Unió amb Cadbury. neix el grup Cadbury Schweppes.

anys 90 Apareixen les primeres be-gudes light.

2001 Cadbury Schweppes adquireix orangina-Pampryl a Pernod Ricard.

2003 La companyia concentra la divisió de begudes a escala europea en Cadbury Schweppes European Beverages.

2006 Aquesta divisió es converteix en orangina group.

2007 La companyia compra l’em-presa Rosinka d’Ucraïna.

2008 El grup passa a anomenar-se orangina Schweppes.

CROnOLOGiA

Page 22: Revista B30 nº19, Octubre 2009

22 RADAR B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

Emprenedors /// Advancare

Les xarxes de sensors permeten controlar els nivells de contaminació d’un municipi, l’estat dels malalts d’un geriàtric o la temperatura d’un arbre. El projecte engresca molts ajuntaments PER: gEMMa caSTanYEr

Advancare fa xips intel·ligents d’aplicació al mobiliari urbà

Tenen 32 anys, es van conèixer en la primera pràctica de la·boratori d’enginyeria electrò·nica i avui ja codirigeixen una empresa amb onze treballa·dors a càrrec i una dotzena de

projectes en marxa. L’any 2003, Juan Bar·rero i Marc Fàbregas van fundar Advanca·re, una empresa electrònica situada al Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola del Va·llès, especialista en el desenvolupament, la fabricació i el manteniment d’equips electrònics. “Al principi invertíem molt de temps buscant finançament per a projec·tes propis, però no teníem prou capital. Fi·nalment vam decidir apostar per comprar i desenvolupar idees per a tercers. És a dir, passar de fer producte a fer projecte”, ex·plica en Juan. “Aquests projectes”, afegeix en Marc, “els dedicàvem gairebé en exclu·siva a empreses del sector mèdic. Avui en dia, ens hem obert a molts altres sectors”. De fet, Advancare –traduït com evolucionar en la salut– ha treballat estretament amb la tecnologia més innovadora d’aplicació en el sector mèdic. “Els metges ens expliquen què necessiten per millorar en la seva fei·na i nosaltres els convertim aquella idea en una aplicació electrònica. Hem ideat pro·jectes en estètica, rendiment esportiu i òp·tica, entre d’altres”, comenta en Marc. Grà·cies als contactes amb el sector mèdic Advancare ha evolucionat a noves platafor·mes fins a desenvolupar la nineta dels ulls de l’empresa: els sensors sense fils.

coMunIcacIÓ SEnSE fILS

La joguina preferida d’en Marc i en Juan no es mou, ni tampoc parla. Cap al palmell d’una mà i s’alimenta a partir d’energia so·lar, electricitat o piles. Són dispositius dis·senyats per captar tota mena d’informa·ció del seu entorn i per tant amb múltiples aplicacions per millorar la nostra vida quo·tidiana. En l’elaboració del projecte Advan·care treballa conjuntament amb Dexma, empresa dedicada a transformar les da·des en informació. “Hi treballem molt es·tretament. Nosaltres fabriquem i desenvo·lupem el dispositiu, i ells processen les da·des que capten aquests aparells a través del software”, explica en Marc. La comuni·cació sense fils troba funcionalitats diver·ses: des del mobiliari urbà, fins al sector

3 ///

agroalimentari, passant per la indústria, la sanitat o la prevenció d’incendis. “Si col·loquem sensors en l’enllumenat públic, ens poden informar del nivell de contaminació del barri, de la quantitat de llum que hi ha al carrer, de l’estat del trànsit o de la humi·tat”, diu en Marc. La informació que capta cada dispositiu es trasllada a una torre de control, la qual envia les dades a un ordi·nador personal per ser tractades. “També els pots col·locar en geriàtrics. Un disposi·

tiu et pot informar si un pacient ha caigut”, afegeix en Juan. “L’avantatge de tot plegat és que reps informació a temps real sense utilitzar ni un cable”, diu.

aPoSTa PEL MEDI aMBIEnT

Millora de l’eficiència energètica, estal·vi de llum, control de la pol·lució en l’ai·re... Les xarxes de sensors sense fils troben mercat en les empreses i ajuntaments que aposten pel medi ambient i la sostenibili·tat. “Molts ajuntaments s’han interessat en els sensors perquè els poden ajudar a rebaixar consums innecessaris. Si un car·rer té prou llum natural no caldrà que en·cenguis l’enllumenat. D’això t’informarà el dispositiu a través d’un termòstat que por·tarà incorporat. Alhora el municipi estalvi·

arà diners, cosa que també interessa”, ex·plica en Marc.

nEIX ZoLErTIa

L’aventura de la comunicació sense fils ha por·tat Advancare a crear una nova empresa paral·lela, que es dedicarà exclusivament a desenvolupar els sistemes electrònics interconnectables. El seu nom és Zolertia i encara es troba en un procés embrionari.

aDVancarE, SL

Parc Tecnològic del Vallès, Cerdanyola www.advancare.com

MÉS infORMACiÓ

1 /// TEcnoLogIa InnoVaDora. MARc FàbREGAS I JuAN bARRERo (D’ESQuER-RA A DREtA) coNVER-tEIXEN EN APLIcAcIÓ ELEctRòNIcA LES NE-cESSItAtS DE SEctoRS coM EL MèDIc.

/// ISAbEL MARQuèS

gràcies a les xarxes de sensors sense fils s’obté informació a temps real sense utilitzar cap cable

Page 23: Revista B30 nº19, Octubre 2009

23B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009 RADAR

a comunicar l’amenaça d’un possible dany i ac·tuar mitjançant mesures preventives. Actual·ment, aquesta llei ja està en vigor i al mes d’abril hi va entrar també el reglament que la desenvo·lupa parcialment (Reial decret 2090/2008), ex·cepte en la seva part més ambiciosa, que és la constitució d’una garantia financera obligatò·ria, que entrarà en vigor l’abril del 2010.

La llei obliga que aquelles activitats econòmi·ques amb més risc de causar danys sobre el

medi ambient tinguin una garantia finance·ra per fer front a la reparació dels danys am·bientals que puguin produir. L’Estat ha deci·dit anar més enllà que la directiva europea i obliga a tenir aquesta garantia per a determi·nades activitats, mentre que la Unió Europea permet que sigui voluntària. La garantia finan·cera pot constituir·se mitjançant aval banca·ri, pòlissa d’assegurances o reserva tècnica, mitjançant la dotació d’un fons en inversió fi·nancera amb el suport del sector públic. L’im·port d’aquesta garantia es determina mitjan·çant una anàlisi de riscos ambientals, que ha d’estar verificada per una empresa acredita·da. L’anàlisi de riscos ambientals permetrà co·nèixer i gestionar aquests riscos que fins ara eren desconeguts, almenys per a la gran ma·joria d’activitats. Ara podrem saber si cal in·vertir, per exemple, a instal·lar una cubeta de retenció per a un dipòsit de gasoil, ja que sa·brem el dany que podem causar en cas de no fer aquesta inversió i els costos que pot supo·sar la reparació d’aquest dany.

L’anàlisi de riscos ambientals no determina només els esdeveniments iniciadors d’un in·cident i la probabilitat que s’esdevingui, sinó també els costos de la reparació d’aquests danys ambientals, que serveixen per calcular l’import de la garantia financera.

Hi ha una excepció a l’obligatorietat de tenir una garantia financera si la valoració del dany és inferior als 300.000 euros, o 2.000.000 d’eu·ros per a empreses que disposin d’un sistema de gestió mediambiental (EMAS o ISO 14001). En aquests casos, cal aconsellar que les em·preses valorin si prefereixen constituir una ga·rantia financera o assumir el risc ambiental, independentment de la seva obligació. És més rendible pagar la prima d’una assegurança? Caldrà valorar·ho.

L’aplicació de la llei encara té força incerteses, les més importants per a les empreses són els costos que suposarà a l’empresari, que ja té prou dificultats per tirar endavant el seu negoci. Una altra incertesa important és com aplicaran la llei les diferents comunitats autònomes dins de l’àmbit de les seves competències, hi haurà diferències importants entre comunitats? De moment encara és aviat per saber·ho.

Així doncs, d’aquí a un temps la nova Llei de res·ponsabilitat mediambiental permetrà passar de la gestió del medi ambient basada en l’im·pacte ambiental a la gestió del medi ambient basada en el risc. /// coL·LEGI DE GEStoRS ADMI-

NIStRAtIuS DE cAtALuNyA

Els diferents estats membres de la Unió Europea disposen de tota una sèrie de

lleis que regulen qui ha de reparar els danys causats sobre el medi ambient, però en la majoria de casos només en cas que existei·xi una infracció mediambiental. Tot i aques·tes lleis, de vegades no es pot determinar si existeix culpabilitat o negligència, i aquesta circumstància fa que no es reparin els danys ambientals causats.

En aquest escenari neix la Directiva 2004/35/CE i la seva transposició a l’ordenament jurí·dic espanyol amb la Llei 16/2007, de responsa·bilitat ambiental. Aquesta llei té com a principi “qui contamina paga i repara” i el seu objectiu és prevenir, evitar i reparar els danys ambien·tals causats sobre la biodiversitat, l’aigua, el sòl i les costes. En aquesta s’estableix un sistema de responsabilitat administrativa, objectiva i il·limitada. Un altre aspecte important per desta·car és el sistema de prevenció activa de la res·ponsabilitat que obliga les activitats de més risc

Hem sentit a parlar molt dels ERO en els mitjans de comunicació, com pot ser el cas de l’empresa Seat, però, què és un ERO?ERO vol dir expedient de regulació d’ocu·pació. És el procediment que se sol·licita a l’autoritat laboral per suspendre o ex·tingir definitivament les relacions labo·rals entre una empresa i els seus emple·ats garantint els drets dels treballadors. Es parla d’extinció de la relació laboral en el cas d’un acomiadament col·lectiu. Però un ERO es pot sol·licitar també per a suspensió del contracte de treball, que pot ser total o parcial.

Com serà la pèrdua salari-al en el cas d’una suspen-sió parcial? No es podrà evitar una pèrdua salarial, ja que l’INEM pagarà un 70% i un 60% de la mitjana dels salaris dels 6 últims mesos. La prestació d’atur es va reduint per cada dia d’atur en ERO encara que es tracti d’un dia a temps parcial.

què succeeix en el cas que l’empresa m’acabi acomi-adant en finalitzar l’ERO?En aquest cas, els treballadors afectats no perden la prestació que han rebut du·rant l’ERO (amb un límit de 120 dies).

Com a empresari, de què em pot servir una suspen-sió parcial o total del con-tracte de treball?La suspensió provisional d’un contrac·te de treball permet evitar un acomia·dament en el cas de força major o per causes econòmiques o tècniques. L’ERO permet així conservar la plantilla de tre·balladors i evitar situacions difícils als empleats, i també per a l’empresari, que amb aquest procediment s’evita pagar fortes indemnitzacions. Es pot optar per una suspensió parcial del contracte d’un mínim del 33%. Pel percentatge no tre·ballat es percebrà l’atur. Les cotitzacions socials de l’empleat durant el període que romangui en ERO seguiran sent liquida·des per l’empresari.

Arran de la crisi, el meu volum d’activitat ha dis-minuït fortament. Puc sol·licitar un ERO?S’ha d’acreditar davant l’autoritat la·boral que l’empresa sofreix dels efectes de la crisi i que la disminució de la mas·sa salarial pot ajudar l’empresa a passar per aquesta crisi.

L’empresa té l’obligació de compensar la pèrdua salarial?No, però sí que pot negociar amb els tre·balladors les millores en aquest sen·tit. Per poder donar compliment als acords de l’ERO i al pagament dels com·plements acordats, l’empresa pot sol·licitar al Servei Públic d’Ocupació Esta·tal la informació dels imports percebuts per atur, mitjançant un conveni amb aquest organisme.

COnSULTORi fiSCALEn aquesta secció el Col·legi oficial de gestors Administratius de Catalunya ofereix respostes a qüestions relacionades amb temes de fiscalitat,d’interès per a particulars i empreses

COL·LEGi DE GESTORS ADMiniSTRATiUS DE CATALUnYA /// RESPoNSAbILItAt MEDIAMbIENtAL

Garantia financera per a la reparació del medi ambientLa nova Llei de responsabilitat mediambiental permetrà passar de la gestió del medi ambient basada en l’impacte ambiental a la gestió del medi ambient basada en el risc

Segons la nova llei, qui contamina paga/// I.M.

Page 24: Revista B30 nº19, Octubre 2009

24 RADAR B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

Sabadell convoca els tercers premis Ciutat Emprenedora

L’Ajuntament de Sabadell, a través del Vapor Llonch, convoca la tercera edició

dels Premis Sabadell, Ciutat Emprenedora. L’objectiu d’aquests guardons és impulsar la cultura emprenedora local i l’activitat eco·nòmica i distingir de manera especial les ini·ciatives locals que aportin una major crea·ció i qualitat d’ocupació. Alhora es tindran en compte les iniciatives empresarials innova·dores i les promogudes per dones emprene·dores. Així, també es valoraran aspectes com la sostenibilitat i la responsabilitat social amb relació al seu entorn i territori que puguin aportar els candidats que optin als premis.

En aquesta edició el nombre de guardons és de cinc i s’ha creat una nova categoria per premiar la recerca. En concret, les empre·ses sabadellenques de nova creació (fins a quatre anys d’antiguitat) o bé tots els pro·jectes empresarials que prevegin iniciar la seva activitat durant el 2009 poden optar a tres guardons. Es tracta del premi a la mi·llor iniciativa empresarial, dotat amb 6.000 euros, el reconeixement a la millor inicia·tiva innovadora, valorat en 3.000 euros i el guardó a la millor iniciativa de dones em·prenedores, dotat amb 3.000 euros.

D’altra banda, hi ha un premi, dotat amb 3.000 euros, al millor projecte empresarial universitari de tots els alumnes de qualsevol de les universitats presents a Sabadell.

Com a novetat, enguany també s’atorgarà el premi al millor projecte empresarial de recerca, valorat en 3.000 euros, als nous projectes empresarials d’entitats de recer·ca associades a les universitats.

La presentació dels projectes és fins al 15 de desembre i els premis es lliuraran durant el primer semestre del 2010. /// REDAccIÓ

Ta With You, guanyadors de la darrera edició /// ‘b30’

EMPRESA /// SABADELL

fOMEnTAR LA SEGURETAT. L’acte d’inaugu·ració va comptar amb la presència del di·rector general de Montesa Honda, Koji Ma·ehara, i del president de la Generalitat, José Montilla, que va assegurar que aquest és un exemple de “responsabilitat social corpora·tiva”. Però el president també va reconèixer que encara queda camí per recórrer en te·mes de seguretat i va incidir en la necessitat de potenciar la formació, “especialment en·tre els més joves”, amb qui s’ha de treballar per conscienciar·los dels perills que hi ha a la carretera. Montilla també va demanar als pilots de la marca que donin exemple, ja que són els ídols dels adolescents.

D’altra banda, el responsable de relacions públiques de la companyia, Albert Cavero, va explicar que el 88% dels accidents mortals de motoristes es deuen al factor humà: “Si treballem en aquest aspecte segurament po·drem reduir i molt les víctimes d’accidents de trànsit”, ha afirmat Cavero, que ha insistit que cal “formar les persones per poder re·duir aquest percentatge tan elevat i a la ve·gada els accidents”.

EDUCACiÓ DELS ESCOLARS. El centre tam·bé té un programa de seguretat viària des·tinat als escolars i completament gratuït, en què s’ofereix un curs de simulació de conducció de motocicleta. El trasllat des del col·legi fins al centre és gratuït, gràci·es a un conveni amb l’empresa d’autobu·sos Sagalès. /// REDAccIÓ

Honda inaugura l’institut de Seguretat a Santa Perpètua

Honda Montesa ha invertit 4 milions d’euros en la construcció de l’Institut

de Seguretat (HIS), el primer centre de for·mació de motoristes que la companyia obre a Europa. I és que Honda disposa ja de 36 instal·lacions similars a l’Àsia i Sud·amèri·ca. Es tracta d’un centre destinat a motoris·tes professionals i principiants i on s’oferei·xen cursos específics per a grups escolars, que podran participar en sessions de forma·ció de franc.

El centre a Catalunya ocupa un espai de 25.000 metres quadrats i té un edifici amb aules de formació, una pista asfaltada, una secció per practicar frenades i una altra destinada a la pràctica de trial. La previsió de l’empresa és que per les instal·lacions de Santa Perpètua passin anualment unes 15.000 persones entre motoristes que desit·gin convalidar carnets, com l’A1, o fer cursos de conducció defensiva, a més d’un curs es·pecífic per a professionals.

és el primer centre d’aquestes característiques que s’instal·la a Europa

El director general de Montesa Honda, Koji Maehara /// EFE

EMPRESA /// SAnTA PERPèTUA

Page 25: Revista B30 nº19, Octubre 2009

25B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009 RADAR

DEL 6 D’oCTUBRE AL 24 DE noVEmBRE

concEPTES BàSIcS D’EconoMIaTaller en què s’explicaran conceptes bàsics com què és l’iPC, com funcionen la borsa i els mercats financers, o saber què és un fons d’inversió. Es duran a terme 8 sessions, cada dimarts, de 20 a 21.30 h.

organitza: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès – Casa de Cultura Lloc: Casa de Cultura, c/ Castellví, s/n (Jardins del monestir), Sant Cugat més info.: www.santcugat.cat

PAnELL infO

8 D’oCTUBRE conSTruIr un EQuIP DE canVI. HaBILITaTS DIrEcTIVESJornada adreçada a aquelles empreses interessades a liderar un equip de canvi d’acord amb els objectius de l’empresa. organitza: oficina de Serveis a l’Empresa. Ajuntament de RubíLloc: Auditori Edifici Rubí Desenvolupament, Rambleta Joan miró, s/n, Rubímés info.: www.rubiempresa.net

DEL 8 D’oCTUBRE AL 10 DE DESEmBRE SuEc La Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès ofereix aquest trimestre la possibilitat d’iniciar-se en l’idioma suec i assolir un domini pràctic del llenguatge parlat.organitza: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès – Casa de CulturaLloc: Casa de Cultura, c/ Castellví, s/n (Jardins del monestir), Sant Cugatmés info.: www.santcugat.cat

22 D’oCTUBRE gESTIÓ EconÒMIca I fInancEra Sessió de quatre hores de durada indicada per a empreses que tenen la gestió de la tresoreria com una eina fonamental per mantenir-se i fer front als reptes empresarials.organitza: oficina de Serveis a l’Empresa. Ajuntament de RubíLloc: Auditori Edifici Rubí Desenvolupament, Rambleta Joan miró, s/n, Rubímés info.: www.rubiempresa.net

22 D’oCTUBRE confErÈncIa DE noVES TEcnoLogIES: una VISIÓ SocIoLÒgIca DE La TELEfonIa MÒBIL xerrada sobre el fenomen de la telefonia mòbil, el seu ús i els seus debats sobre els efectes en la salut de les persones. A càrrec d’Eusebi Vidiella. A les 17.30 h.organitza: Aula gran, TerrassaLloc: ETSEiAT (c/ de Colom, 9, Terrassa)més info.: www.terrassa.net/agenda

DEL 26 D’oCTUBRE AL 14 DE DESEmBRE PrograMarI LLIurE PEr a La DocÈncIaEl programa té per objectiu conèixer i aplicar les eines i el programari lliure per preparar material didàctic. Comparar el programari propietari, com pot ser el microsoft office, amb les seves alternatives de programari lliure i gratuït, en aquest cas l’openoffice.organitza: E. Uni. Caixa Terrassa Lloc: Euncet, ctra. de Terrassa a Talamanca, km 3 més info.: www.euncet.es

ToT EL mES JornaDES DEL Parc TEcnoLÒgIc DEL VaLLÈS

El PTV organitza a l’octubre les següents jornades: dia 5, Business Angels: 5 anys d’experiència a Catalunya; dia 6, Com negociar amb inversors privats i el capital risc; dia 19, Presentacions efectives ii: de l’audiovisual al missatge; dia 20, factura electrònica.organitza: Parc Tecnològic del VallèsLloc: Centre d’Empreses de noves Tecnologies del PTV, Cerdanyola del Vallèsmés info.: www.ptv.es

L’empresa terrassenca Cirsa ha tancat el primer semestre de l’any amb uns bene·ficis de 102 milions d’euros. Una xifra que suposa un sis per cent més que en el pri·mer semestre del 2008. L’empresa atribu·eix aquests bons resultats a la diversifica·ció geogràfica dels seus negocis, a un es·tricte control dels costos, a l’eficiència de la seva gestió i a l’optimització de processos. Per sobre de tot, destaquen el bon compor·tament de la divisió de casinos a l’Amèrica Llatina, als bons resultats de les filials d’Ità·lia i a l’èxit de les noves sales de bingo a Mè·xic. Aquest octubre, Cirsa té previst inaugu·rar a l’Argentina el casino més gran d’Amè·rica del Sud, amb 125.000 metres quadrats i dues mil màquines escurabutxaques.

La cooperativa Eroski ha posat en marxa la reforma del format del seu hipermercat de Terrassa. No es tracta d’una remodela·ció de les instal·lacions, sinó del concep·te. Des d’Eroski afirmen que el nou mo·del “permetrà generar una experiència de compra única a partir del desenvolu·pament de diferents escenaris, amb una distribució més còmode”. En aquest sen·tit, aquests escenaris es repartiran en qua·tre grans àmbits: la secció de llar, la cura personal, els neonats i els productes fres·cos. Sobre aquest darrer àmbit, l’empre·sa recrearà una plaça de mercat, on s’in·corporaran nous productes, especialment locals. La transformació de l’hipermercat costarà 1,5 milions d’euros.

CiRSA /// TERRASSA

cirsa assoleix els 100 milions d’euros de benefici

EROSKi /// TERRASSA

Eroski reinventa el format dels seus hipermercats

LES CARES DE LA ‘B30’

ESKO AHO, ViCEPRESiDEnT DE nOKiA

Ha participat en la taula rodona El món de demà: indústria i

innovació, organitzada per la Fundació FemCAT. Segons Aho, “les crisis són els millors moments per fer transformaci-ons profundes” i s’ha de millorar allò que funcionava pitjor de l’economia.

JOAn X. COMELLA, nOU DiRECTOR inVESTiGACiÓ DE VALL D’HEBROn

Doctor en medicina i cirurgia, té una àm-

plia trajectòria en la investigació en neu-rociències. Des del 2007, ha estat cate-dràtic de biologia cel·lular de la UAB i co-ordinador de l’àrea de neurociències de l’Esfera UAB.

JOSEP CAMPS i MARTí, nOU DELEGAT D’APi AL VALLÈS

Camps i Martí, de 51 anys, és agent de

la propietat immobiliària col·legiat al Col·legi de Barcelona des de l’any 1990. També ha treballat en diferents assessories i en empreses com la im-mobiliària Fincamps.

LES CARES DE LA ‘B30’

fRAnCESC DE PUiG, DiRECTOR DEL CAR SAnT CUGAT

El director del CAR ha renovat el seu càr-

rec de secretari general de l’Associació Mundial de Centres d’Alt Rendiment. Ha estat en el decurs de la tercera assem-blea general de l’entitat, celebrada a Co-lorado Springs (EUA).

JORDi BLAnCH, DiRECTOR DE CAiXA GiROnA

L’entitat gironina ha estat notícia per afe-gir-se a la fusió de les

caixes vallesanes, una decisió que ha es-tat fruit “d’una llarga valoració” i que l’en-titat resultant serà “més competitiva i eficient”, segons va assegurar el seu di-rector general, Jordi Blanch.

JOSU JOn iMAZ, PRESiDEnT DE PETROnOR

El darrer convidat al Santcugatribuna va anunciar que Pe-

tronor invertirà 830 milions d’euros en els pròxims dos anys en una nova plan-ta a Euskadi. Imaz va afirmar que és una iniciativa “mediambientalment sostenible i de millora”.

Page 26: Revista B30 nº19, Octubre 2009

26 GAS A fOnS B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

Cap a un clúster d’investigació

1 /// nouS EDIfIcIS

a La uaBEl Parc de Recerca

segueix ampliant les seves instal·lacions

EL VALLÈS, LA COMARCA qUE APOSTA PER LA R+D+iSi EL fUTUR EConòmiC PASSA PEL ConEixEmEnT i LA inVESTigACió, EL VALLèS EL Té méS qUE ASSEgURAT. AmB EL PARC DE LA CREATiViTAT CREàPoLiS i LA PRoPERA inAUgURACió DEL SinCRoTRó ALBA, LA ComARCA ESDEVinDRà Un CLúSTER D’inVESTigACió DE REfERènCiA A EURoPA

tEXt: XaVIEr aMaT /// FotoS: ISaBEL MarQuÈS

Page 27: Revista B30 nº19, Octubre 2009

27GAS A fOnSB30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

L’eix de la B·30 està destinat a ser capdavanter al país en re·cerca i desenvolupament. Si la presència del món univer·sitari ja és important des de fa un munt d’anys, l’aposta

que el Vallès està fent per la R+D+I li permet marcar perfil propi entre les comarques ca·talanes i les regions europees. La Univer·sitat Autònoma de Barcelona (UAB), a Be·llaterra, es defineix com a “universitat de recerca”. “S’està fent un esforç per atreu·re el millor talent investigador i integrar·lo en la nostra estructura. Com a exemple ci·taré que la UAB és la universitat de Catalu·nya amb un nombre més gran d’investiga·dors ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats). Però no només això, des de fa més de vint anys la UAB ha atret al seu entorn un nombre també considerable de grans centres, cosa que ha donat lloc al Parc de Recerca UAB. Tot plegat constitueix un gran pol científic i tecnològic”. Són declara·cions de Jordi Marquet, director del Parc de Recerca UAB, que té clar el model que ha de seguir la seva institució: “Només es pot ser una gran universitat si es desenvolupen les tres missions universitàries, la docència, la recerca i la transferència de coneixements, amb la màxima dedicació i qualitat”.

També de l’àmbit universitari, la Universi·tat Politècnica de Catalunya (UPC), i en con·cret el seu Parc UPC destinat a la recerca i in·novació, està físicament present al Vallès en el Campus de Terrassa amb el nou edifici de recerca i innovació GAIA, a l’entorn de l’IPCT –entre Sabadell i Terrassa–, que acull grups de recerca, i empreses procedents o estre·tament vinculades a la recerca de la UPC, i a Sant Cugat del Vallès, amb els espais d’inno·vació i transferència de l’Escola d’Arquitectu·ra del Vallès (ETSAV), així com a Mollet, amb el Centre Tecnològic GIRO CT. Pere Losantos, responsable de l’àrea d’innovació del Parc UPC, destaca el paper d’aquesta universitat. “Sens dubte, la UPC i les entitats vinculades a

Només es pot ser uNa graN uNiversitat si es deseNvolupeN les tres missioNs uNiversitàries, la docèNcia, la recerca i la traNsferèNcia de coNeixemeNts, amb la màxima dedicació i qualitatla upc i les eNtitats viNculades a la mateixa sóN uN dels elemeNts cabdals eN el deseNvolupameNt de l’eix de la b-30des del ptv, xavier garriga destaca la importàNcia de la r+d+i, però demaNa No oblidar-se dels sectors ecoNòmics tradicioNals

la mateixa són un dels elements cabdals en el desenvolupament de l’eix de la B·30. La UPC va apostar fa més de 20 anys per un model de creixement de la recerca i la transferència fonamentat en la promoció de centres autò·noms en col·laboració amb l’administració – com l’ICFO, CIMNE, BSC..., fins a vint– i en la creació d’empreses de base tecnològi·ca procedents de la recerca de la UPC, més de quaranta en 10 anys amb el Programa Innova”.

Dins el clúster d’investigació que es va for·mant a la zona, el Parc Tecnològic del Vallès (PTV) hi té un paper protagonista. Aquest espai, situat al terme municipal de Cerda·nyola, acull majoritàriament empreses pri·vades. “L’aposta és encabir·hi una majo·ria d’entitats que treballin en l’àmbit de les noves tecnologies, desenvolupant produc·tes, sistemes i processos innovadors per als seus clients o usuaris. En altres parau·les, els entitats ubicades al PTV fomenten activament les activitats de transferència i implantació de les noves tecnologies a em·preses i entitats del nostre entorn”, explica Xavier Garriga, adjunt a direcció del PTV. La mostra més clara és que, segons dades del mateix PTV, més del 40% de les vendes que realitzen les empreses que hi ha instal·lades corresponen a productes amb menys de cinc anys d’antiguitat.

arrIBEn ESaDE I aLBa

En un panorama ja molt ric en investigació, l’entrada en escena de dos gegants com són el “microscopi” sincrotró Alba i Esade·Cre·àpolis acaba d’atorgar a la comarca el títol de gran àrea de recerca. En el cas de la pres·tigiosa escola de negocis, és evident que un factor clau per a la seva instal·lació al Vallès ha estat el teixit de R+D+I ja existent prèvia·ment: “Esade volia créixer i això ens obligava a sortir de Barcelona i escollir un lloc on situ·ar·nos. Sant Cugat és un entorn d’excepció, nou, jove, dinàmic, amb un sector empresa·rial de primera línia, amb empreses tecno·lògiques, audiovisuals i industrials, i amb un

1 ///

MÉS infO

CLÚSTER EMPRESARiAL DEL SECTOR fARMACÈUTiC

L’Associació d’Empresaris de Sant Cugat i Cerdanyola Empresarial treballen conjuntament des de fa un any en la constitució d’un clúster d’empreses farmacèutiques i de cosmètica. Aquest agost han presentat la memòria del projecte al ministeri d’indústria, que de moment no n’ha donat resposta.

nO ES RETALLARÀ LA inVERSiÓ En RECERCA

”Cada euro gastat en formació i recerca és un euro ben invertit”, va afirmar el president de la generalitat, José montilla,

en l’acte oficial d’inauguració del curs universitari, aquest passat setembre. Davant la preocupació lògica dels rectors de les universitats per com pot repercutir l’actual situació econòmica en les subvencions públiques d’ajut a la investi-gació, montilla va garantir que els pressupostos de la generalitat “mantin-dran els objectius d’inversió fixats al Pacte nacional per la Recerca”

ELS USUARiS DEL SinCROTRÓ ES REUnEiXEn AL VALLÈS

Tot i que a l’Estat no hi haurà cap sincrotró en funcionament fins que s’inauguri l’Alba l’any 2010, els usuaris espanyols de sincrotró ja s’han reunit en quatre ocasions. La

darrera ha estat al Vallès entre els dies 16 i 18 de setembre, i ha servit per inaugurar l’auditori del sincrotró Alba. El congrés va comptar amb una àmplia representació d’investigadors de diferents àrees.

EUROPA finAnçA 8 PROJECTES CATALAnS

Els ajuts Starting grant, que concedeix el Consell d’Europa de la Recerca, han premiat enguany vuit joves investigadors que treballen en centres de Catalunya, entre ells mario Cáceres, de la UAB i del Centre de Regulació genòmica (CRg). Cáceres estudiarà els canvis d’orientació que es produeixen en alguns segments de l’ADn en els humans.

Page 28: Revista B30 nº19, Octubre 2009

28 GAS A fOnS B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

Cap a un clúster d’investigació

entorn de comunicacions excepcional”, ma·nifesta Pere Rifà, president del consell d’ad·ministració de Creàpolis. Es pot definir Esade com un concepte pioner en el camp de la in·novació, basat en un ecosistema multidisci·plinari i multicultural, i en què s’entrecreuen coneixement, experiència i know-how. Jordi Marquet, de la UAB, considera que és “posi·tiu que diverses entitats relacionades amb la investigació, amb enfocaments diferents, se situïn en un mateix territori. La investigació i la transferència són conceptes globals, però que una bona part es realitzen a escala local, ja que la proximitat permet el flux d’idees de manera eficient”. La importància del mo·del de proximitat territorial no es té tan clara des de la UPC: “Ha funcionat bé en altres en·torns, però no té per què ser vàlid a Catalu·nya o al Vallès. És important no voler impo·sar des de dalt el que no té fonament des de sota, no tenir pressa per fer créixer les inicia·tives i buscar programes integrals amb la im·plicació del territori. A la UPC ens ha funcio·nat força bé l’estructura d’edificis o entorns molt propers amb espais dissenyats expres·sament per a la socialització, però superada aquesta primera franja de contacte personal, la relació entre persones i el flux de coneixe·ment que comporta ha estat poc dependent de la localització, sempre que hi hagi una bona infraestructura de mobilitat i telemàti·ca”, considera Pere Losantos.

DIVErSITaT aBSoLuTa

Es pot considerar, doncs, que el Vallès és la comarca de Catalunya que s’està especialit·zant més en recerca i investigació. Ara bé, de moment el territori no està prenent com a referència un sol camp o àrea de treball, sinó que es caracteritza per una total diver·sitat. Des del PTV, Xavier Garriga explica que “els sectors més importants que tenim són els industrials, seguits del sector TIC –amb activitats relacionades amb l’electrònica, la informàtica, el software i les telecomunica·cions–, el biotecnològic i el mediambiental”. Al Parc de Recerca UAB, fins a sis àrees om·plen els laboratoris: la ciència de materials (nanotecnologia, microelectrònica...), TIC i software, biomedicina i biotecnologia, sani·tat animal i tecnologies alimentàries, cièn·cies mediambientals i ciències socials i hu·manitats. Per la seva banda, al Parc UPC hi destaquen l’arquitectura sostenible, la ges·tió energètica i les energies alternatives, la fotònica, l’aeronàutica, l’enginyeria òptica i els nous materials, entre d’altres.

La unanimitat entre tots els actors és l’aposta per la investigació com a base del futur desenvolupament econòmic. No obstant això, Xavier Garriga considera que ens equivocaríem si ens oblidéssim dels “sectors econòmics tradicionals, aquells que han d’incorporar els nous desenvolupa·ments. Sense empreses agroalimentàries o industrials transformadores, per posar uns exemples, no es poden fer arribar al mercat els nous complements alimentaris, els nous sistemes robòtics de fabricació, o els nous materials que ens han de permetre viure en un món més sostenible”.

1 /// Parc TEcnoLÒgIc DEL VaLLÈSAposta per encabir entitats que treballen en noves tecnologies

2 /// ESaDE-crEàPoLISL’escola de negocis ha arribat recentment a Sant cugat

3 /// unIVErSITaT PoLITÈcnIca DE caTaLunYaté una important presència a la comarca en temes d’investigació

4 /// SIncroTrÓuna de les instal·lacions més esperades, funcionarà plenament l’any vinent/// ISAbEL MARQuèS

1 ///

74MiLiOnS D’EUROS

va gestionar en el seu conjunt la UPC al llarg de l’any 2008 a través del centre de transferència de tecnologia, entre programes de R+D amb encàrrec i programes de R+D amb finançament públic

4 ///

3 ///2 ///

Page 29: Revista B30 nº19, Octubre 2009

29GAS A fOnSB30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

Personal científic i tècnic ja treballa al sincrotró Alba, a Cerdanyola. D’aquí un any aquest gran laboratori esdevindrà lloc de pelegrinatge d’investigadors TExT: XaVIEr aMaT /// foToS: ISaBEL MarQuÈS

Ramon Pascual de Sans ///President de la comissió executiva del consorci del sincrotró

va com està previst, al desembre posarem en marxa el sincrotró i cap al juny l’anell d’emmagatzematge. Anirà funcionant de manera gradual, i a finals del 2010 ja podrà donar servei. Serà el sincrotró més impor·tant del sud d’Europa.

Així, es deu preveure que hi acudeixin molts investigadors d’arreu. Com s’establirà l’ordre d’ús del laboratori?Dues vegades a l’any obrirem el termini per rebre projectes, que seran examinats i estudiats per una comissió, i si són bons se’ls assignarà temps. Sabem que els sin·crotrons existents rebutgen entre una ter·cera part i la meitat de projectes, perquè no hi ha temps per a tothom. No prioritza·rem els projectes del país perquè sí, sinó que sempre es tindrà en compte la im·portància del projecte vingui d’on vingui, però per proximitat segurament se’n pre·sentaran més del país que de fora.

L’exconseller Andreu Mas-Colell va manifestar que aquest centre es convertirà en un espai de massa crítica d’intercanvi científic.Sí, però per fer·ho possible és important que les universitats i centres de recerca de l’entorn siguin àgils, que convidin a fer conferències als científics i investigadors que estiguin aquí, que aquests també uti·litzin els seus laboratoris... Preveiem que tindrem uns mil visitants l’any, i això cal aprofitar·ho.

Parlava abans de radiacions, raigs X... Aquest microscopi gegant no serà perillós per a l’entorn?Gens, perquè és una instal·lació radiològica, no pas radioactiva. Només ho pot ser, de perillós, si una persona es trobés dins el túnel del sincrotró mentre aquest funciona, però hi ha uns sistemes de molt alta seguretat que fan que no es pugui posar en marxa fins que no està buit del tot.

La paraula sincrotró ja fa temps que circula per la co·marca, però per als no ini·ciats en temes de física se·gueix sent complicat acabar d’entendre el funcionament

i la utilitat d’aquest laboratori que s’està alçant als afores de Cerdanyola del Vallès. El catedràtic del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Ramon Pascual té les respostes als interrogants. Pascual en va ser un dels impulsors i des de fa sis anys és el presi·dent de la comissió executiva del consor·ci del sincrotró.

Podem dir que el sincrotró és com un microscopi immens?Efectivament, amb l’Alba es podran es·tudiar coses més petites que la longitud d’ona del visible. Hi ha sincrotrons de di·versos tipus, de mèdics, per fer experi·ments amb partícules elementals com el de Ginebra... El de Cerdanyola està des·tinat a produir llum de sincrotró, que és una radiació electromagnètica que va dels infraroigs als raigs X. És la font més inten·sa que es pot construir, i per tant pot ser útil a tots els que hagin d’estudiar estruc·tures petites.

Posi’n un exemple pràctic.Farà servir el sincrotró un empresari o in·vestigador del tèxtil que creï fibres artifi·cials. Ara fa uns dies el sincrotró de Gre·noble s’ha utilitzat per estudiar l’estruc·tura de les fibres de les teranyines, que a nosaltres ens poden semblar del tot frà·gils però no és pas així; saber al mínim de·tall d’aquestes coses pot ser molt impor·tant per al futur del tèxtil.

Ja n’hi ha d’altres a Europa, de sincrotrons. Per què és important haver invertit 200 milions d’euros per fer-ne un aquí?La singularitat era precisament que a Espanya no n’hi hagués cap, i crec que aquesta aposta és una decisió encerta·da. Es tracta de la instal·lació cientifico·tècnica més important que s’ha fet mai a l’Estat, quant a pressupost i complexi·tat. Avui tenim pocs investigadors acos·tumats a fer servir el sincrotró, perquè és incòmode i costós desplaçar·se lluny per fer els experiments, i ara en tindran un de proper. Hi ha d’haver més inversi·ons d’aquest abast, de més de 100 mili·ons d’euros de pressupost. No és possible cada setmana, però tampoc esperar·ne una cada vint anys... Del sincrotró en par·làvem ja l’any 91!

Pràcticament dues dècades, però ara sí que la inauguració és a la cantonada.L’abril passat ja ens vam traslladar tot l’equip, unes 160 persones, a treballar·hi, tot i que encara no estan finalitzats els treballs. El laboratori consta de tres ac·celeradors: un de lineal, el sincrotró prò·piament dit i un anell d’emmagatzemat·ge. El lineal és el que ja està en marxa i tot

Les universitats hauran de ser àgils per aprofitar els coneixements dels investigadors que passin pel laboratori no donarem prioritat als projectes del país perquè sí; sempre es tindrà en compte la importància del projecte vingui d’on vingui

L’Alba és la instal·lació cientificotècnica més important que s’ha fet a l’Estat

Page 30: Revista B30 nº19, Octubre 2009

30 ROTOnDA B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

Santcugatribuna, fòrum empresari·al que organitza Sant Cugat del Va·llès, ha rebut recentment la visita del nacionalista basc Josu Jon Imaz, avui president de Petronor, l’empre·sa energètica del País Basc. Es tracta d’una acreditada personalitat de la política basca i espanyola que, mal·

grat la seva joventut –té només 46 anys–, ha estat euro·diputat, va ser conseller d’Indústria i portaveu del go·vern basc, fins que el 2004 va ser escollit per succeir el mític Xabier Arzalluz per presidir l’Euskadi Buru Batzar (EBB) del Partit Nacionalista Basc (PNB). És a dir, el lí·der del partit.

El 2007, aquest doctor en química va renunciar a tornar a presentar·se al EBB arran de les greus diferències sorgi·des amb el sector sobiranista del partit. La seva renúncia i marxa als Estats Units per fer un curs de formació durant mig any va ser l’excusa per no trencar el PNB. Ho va deixar dit molt clar: “Hi ha moments en la vida en què les perso·nes hem de fer front a decisions complexes. Donar impor·tància als projectes en què creiem o apostar per vincular aquests projectes a la nostra participació en ells”. Un gest polític prou insòlit, però que diu molt d’ell com a perso·na. Quan va tornar dels Estats Units, Imaz va ser nomenat president executiu de Petronor, empresa energètica vin·culada a Repsol.

El fet que Imaz no sigui un polític qualsevol li confereix, doncs, més relleu. La seva presència entre nosaltres va coincidir amb un moment prou especial, tant al País Basc, com a Espanya. Ens podem preguntar, per molt ucrònic que sigui, què passaria avui al País Basc si Imaz no ha·gués renunciat al càrrec. O què pensa ell de les darreres tàctiques del PNB respecte del govern de l’Estat després de ser desplaçat del govern pel PSE de Patxi López. I és que la política i l’economia van agafades de la mà, com no podria ser d’una altra manera. I l’Imaz ho sap millor que ningú. Desafortunadament, el president de Petronor no va acceptar entrar en aquestes valoracions i d’altres, tot citant Jordi Pujol i el seu cèlebre “avui no toca” que tant mal ha fet a la necessitat que les persones amb res·ponsabilitats de tota mena expliquin als ciutadans el que passa i per què passa.

Probablement, l’economia ha guanyat un bon empre·sari, però desgraciadament la política ha perdut un bon polític. Cosa que en els temps que corren és una des·gràcia.

Recentment s’ha fet pú·blica la nominació de Sant Cugat del Vallès com una de les cinc millors organitzaci·ons públiques europe·es en lideratge i gestió del canvi. El guanya·

dor es coneixerà a Maastricht a principis del mes de novembre.

Es tracta de l’European Public Sector Award, promogut per l’Escola d’Administració Públi·ca Europea amb seu en aquesta ciutat holan·desa i creada per la Comissió Europea. Des·prés d’un llarg procés de selecció i d’una pro·funda auditoria dins l’organització amb la implicació de polítics de govern i oposició, directius, personal tècnic i sindicats, tindrem la gran oportunitat d’optar a un reconeixe·ment com aquest, que permetrà fer palès que a Catalunya treballem fort per a la política i la gestió pública del segle XXI.

Ha estat forta l’aposta de Sant Cugat per trac·tar d’implantar canvis complexos, com són aquells que suposen els canvis de la cultu·ra organitzativa. El model de gestió de Sant Cugat afronta reptes importants, no per això s’ha de deixar de lluitar en aquesta direcció, tot al contrari.

Molts són els elements que caracteritzen la singularitat del model, en menciono fona·mentalment un de clau, l’apropament de la

política a la gestió. No pot ser que aquests si·guin dos mons que parlin diferents idiomes i que fins i tot es defensi que responen a lò·giques diferents. El món ja no funciona sota aquests paràmetres. La lògica política que no·més treballa a cop de titular està perdent la batalla davant una societat ben informada.

Aquest reconeixement a l’organització de Sant Cugat ha de posar de manifest quelcom fonamental, el reconeixement a les perso·nes que treballen a la funció pública. Moltes d’elles representen un capital humà extraor·dinari que no sabem aprofitar com a país. Sovint la gran excusa que un polític té al seu abast és senzillament acusar els “funciona·ris”, quan potser l’arrel del problema està pre·cisament en una política que no es preocu·pa per la gestió i uns directius públics que no compleixen amb el que s’espera de qualsevol alt directiu d’altres organitzacions.

El model de Sant Cugat apunta en aquesta di·recció, és un model valent i ple d’il·lusió, un model, això sí, que demana canvis amb cele·ritat, uns canvis que entenc que puguin cau·sar certa incomoditat i por, però ni a Sant Cu·gat ni a Catalunya podem deixar que els rit·mes siguin imposats per aquells que no volen impulsar quelcom tan necessari per l’impac·te que comporta a la nostra societat. No hau·ríem de dependre dels ritmes de la política i l’administració, són aquestes que s’han de posar al dia amb la màxima agilitat tot assu·mint els costos necessaris.

Sovint la gran excusa que un polític té al seu abast és senzi-llament acusar els “funciona-ris”, quan pot-ser l’arrel del problema està en una política que no es preo-cupa per la ges-tió i uns direc-tius públics que no compleixen amb el que s’es-pera de qualse-vol alt directiu d’altres organit-zacions

CARMEn S. LARRABURU DiRECToRA EDiToRiAL DE ‘B30’

JORDi JOLYTinEnT D’ALCALDE D’EConomiA i oRgAniTZACióAJUnTAmEnT DE SAnT CUgAT DEL VALLèS

UnA MEnCiÓ A LES PERSOnES qUE TREBALLEn A LA fUnCiÓ PÚBLiCA

L’ECOnOMiA SEMPRE ÉS POLíTiCA

Page 31: Revista B30 nº19, Octubre 2009

31ROTOnDAB30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

ViA VALLÈS, PER Un TERRiTORi AMB VEU PRÒPiA i POTEnTL’autor de l’article, primer president de l’associació Via Vallès, fa una anàlisi de les dues comarques vallesanes i exposa la necessitat d’un Pla Director Territorial del Vallès

RECOMAnATSfa poc ha nascut Via Vallès, una associa·ció independent amb la voluntat de refor·çar el protagonisme del Vallès en l’àmbit de l’ordenació del ter·ritori, de les comuni·

cacions i la preservació dels seus espais naturals, de manera que pugui contribu·ir al desenvolupament de la regió barce·lonina i de Catalunya, amb veu pròpia, com li correspon, i lluny de ser conside·rat com a perifèria metropolitana.

Via Vallès té una visió àmplia respecte del territori vallesà –occidental i oriental– i el seu logo vol ser un compendi de les prin·cipals característiques del Vallès tal com és avui. Incorpora plenament tant les se·ves polaritats urbanes històriques –Ter·rassa, Sabadell i Granollers– com les més recents –Sant Cugat/Rubí, Cerdanyola/Barberà i Mollet/Parets–, totes elles molt evidents, plenes de polígons industrials i relligades encara per uns corredors verds entre elles que segueixen el traçat del sis·tema de carenes, rius i rieres que constitu·eix la geografia vallesana. Aquestes polari·tats urbanes agrupen una ciutat principal i altres nuclis que les envolten. Existeixen també altres nuclis urbans més petits so·vint inserits dins les grans àrees naturals de la part alta de la comarca.

El Vallès, amb els seus 1.200.000 habitants, és la tercera conurbació de l’Estat i segu·rament la primera concentració industri·al. Aquesta gran riquesa que compartim amb tot Catalunya està en diàleg perma·nent amb uns importants espais naturals que ens cal també posar en valor.

L’AP·7/B·30 és l’espina dorsal de la comar·ca i caldria que tots en prenguéssim cons·ciència i li atorguéssim el paper de “carrer Major”, que es mereix amb tot el que com·porta de coordinació entre transport públic i privat de primeríssim nivell, que fa anys que es reivindica tal com correspon a una

aglomeració de més d’un milió de perso·nes. Al nord d’aquest carrer Major se situen les ciutats històriques de Terrassa, Sabadell i Granollers, i tocant la traça de la via han crescut Rubí, Sant Cugat, Cerdanyola, Bar·berà, Mollet i Parets, amb tots els seus po·lígons i zones de serveis: UAB, Parc Tecno·lògic, Baricentro, Circuit de Montmeló, etc. Al llarg d’aquest corredor, que no només ha de ser de vehicles privats, cal estructurar·hi una àgil xarxa ferroviària i uns potents nodes d’intercomunicació.

La planificació que ha regit fins a l’actuali·tat, fortament influïda per la gran metrò·poli barcelonina, es fa sobre la base d’ac·

tuacions concèntriques que reflecteixen clarament una visió totalment perifèri·ca del Vallès respecte de Barcelona. Via Vallès reclama una estructuració pròpia i homogènia del Vallès, coordinada i sen·se perifèries exteriors ni interiors, que gaudeixi i contribueixi decididament al progrés de la gran Barcelona i que cons·titueixi aquest territori de transició cap a la Catalunya interior. El logo exemplifica també aquesta visió.

El grau d’atenció que rep el Vallès a hores d’ara no és comparable al d’altres pola·ritats territorials catalanes quan, per po·blació i incidència econòmica, és un es·pai dens i estratègic. El territori vallesà ha tingut una inversió pública residual els darrers trenta anys i arrossega dèfi·cits gravíssims de mobilitat en transport públic. Recordem que el 36,3 % de la po·blació del Barcelonès es desplaça a la fei·na amb transport públic, contra un 7,9% al Vallès Oriental i un 12,4% al Vallès Occi·dental (dades 2001 IDESCAT).

Ara mateix, estem davant el Pla Territori·al Metropolità de Barcelona (PTRM), que un cop més s’estructura sota aquesta vi·sió concèntrica del territori, oferint úni·cament solucions molt parcials per a l’or·denació territorial del Vallès i mantenint la posició del Vallès com a rerebotiga de la gran metròpoli. En aquest sentit, Via Va·llès ha presentat un conjunt d’al·legacions al PTRM.

Des de Via Vallès proposem que s’avanci cap a la formulació d’un Pla Director Ter·ritorial del Vallès que marqui l’equilibri en·tre zones urbanes i industrials i espais oberts, ubiqui les principals infraestructu·res del territori i ofereixi solucions efici·ents d’intercomunicació tant públiques com privades, tal com ja s’ha fet a d’altres comarques de rellevància relativa molt in·ferior a la del Vallès. En aquest sentit, con·videm a totes les entitats afectades, soci·als, econòmiques i empresarials, a afegir·se a aquesta petició.

JOAn SABORiDOPresident de Via Vallès

Via Vallès reclama una estructuració pròpia i homogènia del Vallès, coordinada i sense perifèries exteriors ni interiors, que gaudeixi i contribueixi decididament al progrés de la gran Barcelona i que constitueixi aquest territori de transició cap a la Catalunya interior

Patricia gabanchoCRòniCA DE LA inDEPEnDènCiAEd. Columna

Pere QuartBALL RoBATED. PRoA

Page 32: Revista B30 nº19, Octubre 2009

32 ROTOnDA B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

carME VErDEJo30 AnySmESTRA

Penso que en temes de recerca encara estem molt endarrerits amb re-lació a altres països eu-ropeus i als Estats Units. Jo he estudiat biologia i els companys que es vo-lien dedicar a la investi-gació havia de marxar als Estats Units. Per mi, això indica que aquí la cosa no està gaire bé i que caldria invertir-hi molts més re-cursos econòmics dels que s’hi estan dedicant.No conec què és el sincro-tró, però trobo molt po-sitiu que es facin aquest tipus de centres a la co-marca, perquè permetran que es pugui fer recerca des d’aquí.Considero que tot el que millori la vida de les persones i la societat és sobre el que s’ha d’inves-tigar. Per exemple, temes d’educació i temes socials penso que són especial-ment importants.

carME LÓPEZ52 AnySmESTRESSA DE CASA

Jo crec que en recerca i en investigació encara falta molt per fer, sobre-tot per al jovent i als estu-diants.La veritat és que pel nom de sincrotró no el conec, però sí que em sona ha-ver llegit alguna cosa al diari sobre aquest acce-lerador de partícules que s’està construint aquí a la comarca. M’imagino que molt bo no ha de ser per a l’entorn, però és clar, en algun lloc o altre s’han d’instal·lar aquest tipus d’equipaments.Personalment, preferiria que s’investigués més sobre aspectes de medi ambient. Reconec que darrerament s’ha millorat en aquest aspecte, però crec que encara estem una mica enrere i que falten moltes coses per fer en aquesta matèria. Per això li donaria la màxima prioritat.

LLuÍS Bruna18 AnySESTUDiAnT

Jo crec que el nivell de re-cerca a la comarca i a Ca-talunya està bé, però tot es pot millorar. Suposo que moltes vegades és una qüestió de recursos econòmics.La veritat és que no co-nec en detall què és el sincrotró Alba i les seves funcions, però sí que em sona alguna cosa el pro-jecte de l’accelerador de partícules. Respecte a això, trobo molt positiu que s’instal·lin aquest ti-pus d’equipaments a la comarca. Tot el que sigui bo i beneficiós per a un territori i un col·lectiu de gent em sembla bé.Crec que s’hauria d’investigar més, especialment en temes ambientals i en temes econòmics. Amb això vull dir que s’haurien de buscar i investigar més sobre elements que possibilitin sortir de la crisi.

J. ManuEL MEnDoZa28 AnySCALDERER

Jo crec que, en general, estem bé en temes de re-cerca. Penso que, compa-rat amb altres països euro-peus, estem a la mitjana, no crec ni que siguem els mi-llors, però tampoc penso que siguem els pitjors.Sí, em sona el projecte de l’accelerador de partícu-les de Cerdanyola. Penso que vinguin aquest tipus de projecte està bé, sem-pre que es prenguin les me-sures adequades i se sigui precabut. Però tampoc co-nec ben bé quins riscos pot tenir aquest tipus d’equi-pament.Penso que s’ha d’investigar més en temes com la medicina, ja que en temes de sanitat sempre és necessari descobrir coses noves. També crec que cal treballar més en aspectes com les noves fonts d’energia, ja que queda clar que en necessitem de noves ben aviat.

gEorgIna MarTÍnEZ42 AnySnETEJA

Considero que tots els te-mes de recerca i d’inves-tigació són positius i útils per a qualsevol país. Per-què suposen un element de valor afegit per a qual-sevol comunitat.No conec què és el sincro-tró i la veritat és que no puc opinar si serà bo, tot i que n’he sentit a parlar.Si depengués de mi la investigació, m’agradaria que s’invertissin més esforços, especialment en aquells temes relacio-nats amb la salut, i molt més concretament en medicina. De forma específica, em preocupen més les malalties que afecten un gran nombre de població, com ara el càncer. Jo investigaria més sobre això i buscaria vacunes o formes per curar-lo, perquè crec que ara mateix és molt important.

nErEa SÁncHEZ30 AnySPRofESSoRA

Penso que en temes de re-cerca i investigació, aquí a la comarca i a Catalu-nya encara queden moltes coses per fer, estem molt lluny d’altres països.Em sona el projecte del sincrotró, però la veritat és que no el conec bé.De totes maneres, penso que és positiu que aquest tipus d’equipaments s’instal·lin a la comarca, ja que significa que de mica en mica estem fent pas-ses i evolucionant en re-cerca. A més, això ajudarà que la investigació es faci des d’aquí i a què la gent no hagi de marxar fora. En de-finitiva, crec que és posi-tiu que els projectes rela-cionats amb la recerca co-mencin a venir cap aquí.Crec que s’ha d’investigar en totes les àrees, fins i tot en les que puguin semblar menys interessants, perquè en el fons tot té un què.

LA SALUT ÉS EL SECTOR qUE ELS CiUTADAnS COnSiDEREn qUE CAL inVESTiGAR MÉS A fOnSEl sincrotró Alba encara és un gran desconegut per als ciutadans, ja sigui perquè els temes de recerca no són sempre el que més preocupen la gent del carrer, o ja sigui perquè la investigació no és un dels punts forts del país. Amb tot, ningú no dubta dels beneficis que aporta créixer en innovació PER: IVanna VaLLESPÍn

Quina opinió té de la recerca al Vallès? Coneix què és el sincrotró Alba? Sobre quins temes creu que s’hauria d’investigar més?

EnqUESTA qUè En PEnSEn ELS ViAnAnTS...

Page 33: Revista B30 nº19, Octubre 2009
Page 34: Revista B30 nº19, Octubre 2009

34 GPS /// UniVERSiTATS B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

ha crescut fins a esdevenir la major infraes·tructura del món de computació distribuï·da multidisciplinària, amb desenes de mi·lers d’usuaris. A Barcelona, el buc insígnia dels projectes Grid finançats per la CE s’ha reunit també per coordinar la presa de pos·sessió, el 2010, del seu successor, la Inicia·tiva Grid Europea (EGI).

Les comunitats d’usuaris van demostrar en la trobada la utilitat d’aquesta tecnologia per a la ciència i la tecnologia. En aquest sentit, es van portar a terme diferents de·mostracions de diversos camps d’investi·gació científica, incloent·hi la recerca mèdi·ca, oceanogràfica, de gestió d’emergències i les aplicacions de física del major consu·midor de recursos Grid en el món, el Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC).

CEnTRE DE PRiMER niVELL. El PIC és un centre fruit de la col·laboració entre la UAB i el Ministeri de Ciència i Innovació, mitjan·çant el Centro de Investigaciones Energéti·cas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT) i el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, per mitjà de l’Institut de Física d’Altes Energíes. Està situat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i for·ma part del Parc de Recerca UAB. Va ser de·signat al desembre del 2003 com a centre espanyol Tier·1 per al projecte LHC, projec·te que s’executa amb finançament del Pla Nacional de R+D+I. /// REDAccIÓ

Demostracions de la tecnologia de computació distribuïda Grid

L es comunitats d’usuaris de la tecno·logia Grid van celebrar al setembre la

conferència més gran sobre computació distribuïda Grid del món, EGEE 09 (Ena·bling Grids for E·sciencE · Habilitació de Grids per a l’E·ciència). El Port d’Infor·mació Científica (PIC), una iniciativa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), n’és l’organisme amfitrió.

La reunió, que portava el lema Unir forces per arribar a la xarxa de computació euro·pea sostenible, tenia com a objectiu fomen·tar, segons els seus organitzadors, “la re·flexió sobre els èxits del projecte, així com marcar un important pas endavant en el camí cap a una xarxa sostenible de compu·tació distribuïda Grid, basada en infraes·tructures nacionals, coordinades a nivell europeu a través d’EGI”.

Durant els últims sis anys el programa Ha·bilitació de Grids per a l’E·ciència (EGEE)

L’amfitrió és el Port d’informació Científica de la Universitat Autònoma

L’EGEE 09 va reunir les comunitats d’usuaris de la tecnologia Grid /// uAb

UAB /// CongRéS DE ComPUTACió

Desvelen el procés que desencadena les malalties genètiques

hi estan implicades poden tenir una forma desestructurada o lineal, desplegada, com en l’Alzheimer, el Parkinson o la diabetis ti·pus II, o globular, mostrant una estructura tridimensional i replegades sobre elles ma·teixes. Les primeres han estat àmpliament caracteritzades pels investigadors i se’n co·neix el procés pel qual es despleguen i dei·xen al descobert les regions perilloses amb tendència a agregar i esdevenir tòxiques. De les globulars, en canvi, que se sap que estan associades a greus malalties hepàti·ques, cardíaques, renals o neurològiques, no es coneixia de manera clara com podi·en agregar·se, tot i trobar·se ben plegades dins del cos humà.

Mitjançant anàlisi computacional, els inves·tigadors Salvador Ventura i Virgínia Castillo, del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular de la UAB, han descobert que les proteïnes globulars implicades en malalties conformacionals genètiques, en condicions de no malaltia, es troben associades en pare·lles a d’altres proteïnes o en complexos de més subunitats, de tal manera que el que fa una de les proteïnes és tapar la regió amb ten·dència a agregar de l’altra, i evitar d’aquesta manera el desencadenament d’aquest pro·cés. Així, són inofensives per a l’organisme mentre ambdues estan encaixades. Com a possibles estratègies per evitar la dissociació de proteïnes, els autors proposen d’introdu·ir·hi mutacions genètiques per enfortir·ne l’associació. /// REDAccIÓ

Investigadors del Departament de Bioquí·mica i de Biologia Molecular de la Universi·

tat Autònoma de Barcelona (UAB) han desve·lat el procés pel qual algunes proteïnes poden arribar a causar greus malalties genètiques, com ara l’esclerosi lateral amiotròfica, poli·neuropatia amiloidòtica familiar i cardiopa·tia amiloidòtica familiar, entre d’altres. Els ci·entífics, que han publicat els resultats a PLoS Computational Biology, han realitzat una anàlisi de la seva estructura tridimensional i han estudiat per què, malgrat estar ben ple·gades –cosa que indicaria un funcionament correcte–, poden acabar esdevenint tòxiques. La causa es troba en la separació d’aquestes proteïnes que, en condicions normals, es tro·ben en grups de dues o més, produint així una mutació genètica.

Les cèl·lules produeixen cada dia milers de noves proteïnes, que es renoven cada segon i que asseguren el bon funcionament del cos. Però de vegades, les proteïnes poden sofrir una mutació genètica que pot provocar can·vis en la seva composició i realitzin les acti·vitats que tenen assignades. Això acaba do·nant lloc, en molts casos, a la formació de macromolècules d’agregats tòxics, que po·den provocar la mort cel·lular.

L’agregació proteica i el plegament incor·recte de les proteïnes es troba en l’origen de moltes malalties anomenades confor·macionals, que poden ser d’origen genètic o d’aparició espontània. Les proteïnes que

Es tracta d’una cerca de dos investigadors de biologia molecular de la Universitat Autònoma

Els investigadors Salvador Ventura i Virgínia Castillo, autors de la troballa /// uAb

UAB /// mALALTiES gEnèTiqUES

Page 35: Revista B30 nº19, Octubre 2009

35B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009 GPS /// UniVERSiTATS

cepte, una petita part d’un tema o pugui mostrar les parts essencials d’una pràc·tica a un laboratori. De fet, la singularitat d’aquest nou recurs didàctic es basa en el seu baix cost i en la durada curta dels víde·os, ja que, segons els creadors del sistema (el Grup d’Innovació Docent GIDT del cam·pus de la UPC a Terrassa), està demostrat que els estudiants perden la seva capaci·tat d’atenció davant una pantalla quan la sessió que veuen és equivalent a la durada d’una classe presencial.

AUTOREALiTZACiÓ. Per realitzar una d’aquestes píndoles docents audiovisuals el professor ha d’obrir el seu propi canal a YouTube dins del canal ETSEIAT. Després s’enregistra el vídeo, que acostuma a te·nir no més de 10 minuts de durada i que pot ser una senzilla presentació en Power Po·int, amb les explicacions del professor en off; després, el professor por escriure sub·títols o gravar la seva veu en off. Els docents poden gravar imatges amb una càmera do·mèstica, amb el telèfon mòbil o en un pe·tit plató del campus. Finalment, l’estudi·ant veu a ATENEA (l’espai docent virtual de la UPC) que el professor ha posat a la seva disposició el vídeo i el consulta tantes ve·gades com vulgui.

Els autors del sistema han realitzat una en·questa a 480 estudiants per valorar·ne els resultats; pràcticament la totalitat el con·sideren útil i eficaç. /// REDAccIÓ

Creen un sistema de formació no presencial de baix cost

P ep Simó, professor del Departament d’Organització d’Empreses al cam·

pus de la UPC a Terrassa, coordina el grup de 12 professors de l’Escola Tècnica Supe·rior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) que ha desenvolu·pat un sistema de gravació de píndoles au·diovisuals docents, amb baix cost, de fàcil edició, i que s’implementen a YouTube, en obert, per ser consultades tant pels estudi·ants de la UPC com per qualsevol altre usu·ari. El sistema permet, a més, obtenir tota mena de dades estadístiques sobre l’ús dels vídeos penjats a la xarxa. Quasi 500 estu·diants han valorat el sistema com a molt útil i eficaç.

El projecte premiat ha aconseguit que, amb els mínims coneixements d’usuari informàtic, i amb un cost molt i molt baix, qualsevol professor sigui capaç de gene·rar materials audiovisuals amb els quals poder explicar una assignatura, un con·

El mètode ha rebut un premi a la innovació docent Jaume Vicenç Vives

Pep Simó, professor del Departament d’Organització d’Empreses de la UPC de Terrassa /// uPc

UPC /// foRmACió

La Cambra de Comerç ja forma part de la xarxa PiDi

La Cambra de Comerç i Indústria de Sa·badell ha signat un conveni amb el

Centro para el Desarrollo Tecnológico In·dustrial (CDTI), depenent del Ministeri de Ciència i Innovació, per entrar a for·mar part de la xarxa de punts d’informa·ció PIDI. L’entrada a la xarxa PIDI respon “al continu interès de la Cambra en treba·llar per oferir una informació de qualitat relativa a les possibilitats de què disposen les empreses per aconseguir eines i ele·ments de finançament de la innovació que ofereixen les administracions públiques”, segons la cambra sabadellenca.

La xarxa s’adreça a empreses i persones emprenedores amb necessitats d’infor·mació i assessorament personalitzat so·bre els instruments de finançament per a la R+D+I. Des d’aquest espai les empreses i els emprenedors podran disposar d’un ser·vei d’informació i assessorament persona·litzat sobre els instruments de finançament que més s’ajusten a les seves necessitats.

A més, des de Cambra es gestionarà i tra·mitarà qualsevol tipologia d’ajut en el marc de la innovació. /// REDAccIÓ Cambra de Comerç de Sabadell /// I. MARQuèS

CAMBRA DE COMERç /// xARxA PiDi

Page 36: Revista B30 nº19, Octubre 2009

36 ÀREA DE DESCAnS B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

ÀREA DE DESCAnS

Oci /// museu d’Art de Cerdanyola

Després de cinc anys d’obres de restauració de tot l’edifici, el 10 de setembre s’inaugurava el nou espai museístic per a Cerdanyola, el mAC Can Domènech

Un museu per a l’era d’or de Cerdanyola

Des de finals del segle XIX i fins ben entrat el segle XX Cerdanyola del Vallès va ser un dels destins d’esti·ueig preferits per la bur·gesia barcelonina i per

molts intel·lectuals i artistes de la capi·tal catalana. Eren els anys en què se suc·ceïen moviments artístics de gran relle·vància com el Modernisme i el Noucentis·me, i Cerdanyola en va acollir exemples remarcables als seus carrers i a les seves sales d’art. El posterior esclat de la guerra, la dictadura i un urbanisme sovint espe·culatiu i erràtic, van relegar quasi a l’oblit aquells anys d’or de la ciutat.

El Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) Can Domènech, que va obrir les portes el 10 de setembre, vol donar una bona mostra de la importància de la ciutat entre els anys 1880 i 1930, i ho fa, com no podia ser d’una altra manera, amb

obres d’artistes vinculats a Cerdanyo·la i que en molts casos gaudeixen d’un gran reconeixement internacional. Són Josep Llimona, Ismael Smith, el cerda·nyolenc Josep de Togores o Manolo Hu·gué, entre d’altres. La seu del museu és precisament un dels edificis més em·blemàtics del Modernisme que resten a la ciutat. Ben a prop de l’ajuntament, al carrer de Sant Martí, el conegut com a Can Domènech va ser obra de Gaietà Buïgas i Eduard Maria Balcells i va néi·xer com a teatre–casino. Era l’any 1894. Al cap d’onze anys va ser convertit en torre d’estiueig del comerciant Evarist López, i ja el 1961 s’usava com a labora·tori farmacèutic on es fabricava el co·negut Lápiz Termosan, que tot ho cura·va. La casa va caure en desús i en la dè·cada dels 90 l’Ajuntament va comprar l’edifici i va plantejant·se d’enderro·car·lo. Can Domènech es va salvar per la pressió popular, es va incloure al Pla

ment esdevingui un agent actiu de la cultura local, que l’enriqueixi amb tots els matisos que pertoquen”.

conSErVacIÓ, rEcErca I DIfuSIÓ

I és que el MAC es planteja no com a museu en el sentit més “passiu” del ter·me, sinó com a espai de conservació, recerca i difusió del patrimoni artístic. Per aquest motiu, consta de diversos espais per a serveis pedagògics i edu·catius, racons on consultar tranquil·lament publicacions, o una sala amb capacitat per a més d’un centenar de persones on ja s’han començar a fer conferències, cursos i espectacles de petit format. Hi ha també un espai per a exposicions temporals, normalment d’artistes actuals. L’edifici, d’altra ban·da, té accés per dos carrers diferents, el de Sant Martí i el passatge del Llorer, de manera que es converteix en nexe d’unió entre dos barris.

Especial del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola, i el maig del 2006 començava una reforma a fons –gràcies a les institucions i a molts col·laboradors, empreses i entitats bancà·ries– tot recuperant·ne l’aspecte origi·nal exterior i per convertir·lo en museu d’art. La tinenta d’alcalde de Cultura, Consol Pla, desitja que “el nou equipa·

El mAC es planteja no com a museu en el sentit més “passiu” del terme, sinó com a espai de conservació, recerca i difusió del patrimoni artístic

Page 37: Revista B30 nº19, Octubre 2009

37ÀREA DE DESCAnSB30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

4.000 persones van visitar el nou Museu d’art de cerdanyola can Domènech al llarg del primer cap de setmana, en què hi havia jornades de portes obertes i visites programades preparades per a l’ocasió.

Del que més orgullosos es poden sentir els cerdanyolencs, però, és de l’exposició permanent del MAC. No només recull peces molt interessants del Modernisme, del Noucentisme i fins i tot algunes de l’art déco –la majoria donacions de particu·lars–, sinó que ha servit per recuperar i que tornin a lluir amb tota la seva força, i a més a més en el punt exacte en què estaven situats originalment, uns vitralls que són tot un símbol per a la ciutat: el tríptic titulat Dames de Cerdanyola. Es tracta d’un treball excepcional que els especialistes consideren el punt culmi·nant del vitrall modernista català, i d’autoria no gaire clara tot i que hi ha qui l’atribueix al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Bearn. Són tres plafons de grans dimensions i que representen escenes força bucòliques protagonitzades per unes belles i esveltes dames; en un dels vitralls es troben dalt d’una barca envoltada de cignes, en un altre vora d’un llac recollint tulipes, i finalment una de les

dames és dalt d’un gronxador i l’altra empenyent·la. Només per conèixer aquests vitralls, i també d’altres que donen vida a diverses portes, obra de l’arquitecte Eduard M. Balcells, ja paga la pena visitar el nou museu de Cerdanyola.

/// tEXt: XAVIER AMAt /// FotoS: I.M.

El tríptic ‘Dames de Cerdanyola’ és un treball excepcional que els especialistes consideren el punt culminant del vitrall modernista català

1 /// ‘DaMES DE cErDanYoLa’. EL MuSEu hA REcuPE-RAt AQuEStS EMbLE-MàtIcS VItRALLS

2 i 3/// EXPoSIcIÓ PErManEnT. AMb PEcES DE FINALS DEL SEGLE XIX I PRINcI-PIS DEL XX

4 /// IMaTgE orIgInaL. LA FAÇANA, coM tot L’EDIFIcI, hA EStAt REStAuRADA A FoNS/// ISAbEL MARQuèS

3///

2///

1 ///

4 ///

MUSEU D’ART DE CERDAnYOLA

Sant martí, 88 – Ptge. del Llorer, 11Cerdanyola Tel.: 93 591 41 30A/e: [email protected]: de dimarts a dissabte, de 17 a 20 h, i diumenges i festius, d’11 a 14 h.Serveis: exposició permanent, ex-posicions temporals, visites guiades (adaptades), itineraris i rutes, activi-tats culturals, serveis pedagògics i educatius, publicacions, documenta-ció, conservació i recerca, sala d’actes, lloguer d’espais.

fiTXA

Page 38: Revista B30 nº19, Octubre 2009

38 ÀREA DE DESCAnS B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

Un municipi residenciali amb qualitat de vida

Al cor del Vallès i entre dues grans ciutats, Sant quirze ha deixat enrere el seu passat agrícola per convertir-se en un bon lloc per viure-hi TExT: XaVIEr aMaT /// foToS: ISaBEL MarQuÈS

Poc li queda a Sant Quirze del Vallès de la seva histò·ria agrícola. Les masies que avui s’hi conserven s’han convertit en centres cívics i espais per a oficines. La seva

situació estratègica, entre dos gegants com són Sabadell i Terrassa i ben bé al mig d’una comarca densa com el Vallès Occidental, van fer impossible en el seu moment que Sant Quirze pogués mantenir la seva tradi·ció de cultivar la terra, i la transformació en la segona meitat del segle XX cap a una ciu·tat de serveis i residencial va ser imparable. Però més que valorar·ho com a fet nega·tiu, cal entendre que si molts forasters van triar el municipi com a indret per a la seva nova llar va ser perquè la qualitat de vida hi

és elevada: la serra de Galliners el dota d’un entorn natural que li fa de pulmó verd, la tranquil·litat és predominant als racons del terme municipal, i al mateix temps les co·capitals vallesanes són a tocar, amb tots els serveis i bones comunicacions que això su·posa per als quirzetencs.

Dels seus segles passats, però, en queden algunes mostres. La proximitat entre l’edi·fici que s’anomena La Patronal i el del Sin·dicat Agrícola ens remunta a una dualitat no pas gaire llunyana en què les diferències de classes eren més marcades que avui en dia i els amos i patrons tenien les seves tro·bades en un local i la classe treballadora en un altre. La Patronal, actualment en procés de reformes, va ser alçat l’any 1922 i és d’es·

til modernista. Després de la Guerra Civil va acollir el Cafè Espanyol i ara és equipament cultural de titularitat municipal, on es fan concerts de petit format o exposicions. A la plaça de la Vila s’hi alça l’edifici del Sindi·cat Agrícola, del 1917, i també amb tocs mo·dernistes. Fins a la dècada dels 80 va ser ci·nema, i ara acull un bar a la planta baixa i un gimnàs al primer pis.

La PLaça DE La VILa

El petit casc antic de Sant Quirze del Va·llès té en aquesta plaça de la Vila en què hi ha l’edifici del Sindicat el seu punt central. Els altres dos edificis que tanquen la trian·gular plaça són l’ajuntament i la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita. El campanar de l’església és una de les imatges conegu·des del municipi. Hi ha referències escrites sobre la parròquia des de l’any 1050, en què restava sotmesa al monestir de Sant Cugat, però no se sap del cert l’any que es va alçar. Sí que es té constància que al segle XVII va enderrocar·se pràcticament en la seva tota·litat per ampliar·la, i que des d’aleshores les modificacions i els retocs han sovintejat.No gaire lluny de la plaça hi ha la casa natal

Ciutats /// Una ruta per Sant quirze del Vallès

La serra de galliners dota Sant quirze d’un entorn natural que li fa de pulmó verd

1 ///

2 ///

3 ///

Page 39: Revista B30 nº19, Octubre 2009

39ÀREA DE DESCAnSB30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

1 ///

MASIES I toRRES ANtI-GuES hAN EStAt RES-tAuRADES ELS DAR-RERS ANyS PER ESco-LES-tALLER 2 ///

INtERIoR DE LA PAR-RòQuIA DE SANt QuIR-zE I SANtA JuLItA3 ///

PARc DE LES MoRIS-QuES, INAuGuRAt EL MARÇ DEL 20034 ///

LA PLAÇA DE LA VILA, AMb L’AJuNtAMENt A L’ESQuERRA I EL cAM-PANAR DE LA PARRò-QuIA

del pintor Joan Vila Puig, que va obrir les se·ves portes com a Casa de Cultura ara fa qua·tre anys, i que té com a objectius fer divul·gació de l’obra pictòrica del pintor de Sant Quirze i oferir a la població un museu de costums de la vida rural que hi havia al po·ble al segle XIX. Per als amants del Mo·dernisme, cal fer una visita al barri de Les Fonts, on hi ha la torre Julià.

EL nou SanT QuIrZE

Tot i la proximitat de la serra de Galliners, els quirzetencs també requerien d’espais verds dins del nucli urbà, i un que té especi·al atracció és el Parc de les Morisques. Inau·gurat el 16 de març del 2003, la verdor de la gespa i l’ombra dels arbres han convertit el parc en un lloc concorregut però al mateix temps on es pot trobar la calma. L’estany i la font li donen encant, i a la part sud una rèpli·ca del famós drac de Gaudí crida l’atenció. Precisament al sud, vorejant el parc, hi ha la rambla de Lluís Companys, un bon lloc per passejar·hi i anar·hi a comprar.

Per observar els exemples de masies que queden dempeus ens haurem de moure una mica més. Perfectament rehabilitades per escoles·taller, la de Can Barra acull el Centre de Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament. Al darrere s’hi està desenvo·lupant un hort urbà, i just al costat s’hi alça una elegant torre del 1888 reformada també en els darrers anys. Més amunt del poble, la Masia de Can Feliu és centre cívic i seu de diverses entitats, i un bon lloc on acabar la passejada per Sant Quirze del Vallès, tot prenent un refresc al bar que hi ha instal·lat a la planta baixa.

hi ha referències escrites sobre la parròquia des de l’any 1050, en què restava sotmesa al monestir de Sant Cugat, però no se sap del cert l’any que es va alçar

4 ///

aj. de Sant Quirze del Vallès Plaça de la Vila, 6 93 721 68 00 www.sqvalles.org

casa de cultura Vila-Puig Pintor Vila Puig, 45 93 721 92 19

fiTXA

Page 40: Revista B30 nº19, Octubre 2009
Page 41: Revista B30 nº19, Octubre 2009

41ÀREA DE DESCAnSB30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

Amb l’arribada de la tardor, els bolets treuen el cap al bosc... i a la cuina /// ISAbEL MARQuèS

L’afició a la micologia al nostre país ha crescut espectacularment els darrers anys. La mi·llora dels camins que ens acosten als bos·

cos ens ha facilitat arribar fins a zones que abans quedaven prohibides als qui no coneixien la muntanya. Tot plegat ha fet créixer tota una economia al seu vol·tant, basada en els esmorzars de for·quilla i ganivet, els dinars d’escalivada i brasa i les incomptables fires i firetes que cada municipi organitza per fer pro·moció dels seus productes típics. Però, cal anar tan lluny per aconseguir els apreciats fongs?

A les comarques vallesanes i especialment les seves zones boscoses, com les de Co·llserola, la del Corredor i el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt també se’n fan, de bolets. Els tècnics del Parc de Collserola i del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac ens confirmen que cada cop hi ha més gent buscant rovellons, ceps, fredo·lics, trompetes de la mort, carlets, llen·gües de bou, pampes o, més cap a la pri·mavera, les múrgoles o rabassoles amb la seva peculiar forma d’eixam.

Els boscos vallesans són més tancats i de més difícil accés que els de les zones clàs·siques de cacera com el Berguedà o la Cer·danya. Potser ens esgarrinxarem molt les cames per omplir un bon cistell, però val·drà la pena, perquè els bolets que es tro·ben en les nostres contrades, encara que seran més petits, com que no tenen tan·ta aigua, són molt més gustosos i amb un aroma molt més potent.

La cacera de bolets està permesa en aquests espais naturals que, a més de no estar tan massificats com d’altes zones, tenen l’avan·tatge de ser a prop de casa i en qualsevol moment ens hi podem escapar.

Enguany, a més, hi ha molt bones notíci·es per als aficionats als bolets. El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha fet públiques les primeres estimacions de la temporada, que confirmen que serà una campanya superior a la mitjana, sobre·tot al Prepirineu i Pirineu, amb una pro·

ducció d’entre 60 i 80 quilos per hectà·rea de bolets comestibles i no comesti·bles. Les darreres campanyes han estat molt desiguals. Així, mentre que el 2002, el 2004 i el 2007 es va donar una mitja·na de menys de 10 quilos per hectàrea, el 1996 i el 2003 es van superar els 125. Fins al 2007, segons el CTFC, semblava que la tendència era que creixien menys bo·lets als boscos catalans. La bona tempo·rada el 2008 confirma que la tendència de creixement de bolets es manté esta·ble o fins i tot s’ha incrementat els dar·rers anys.

Tot i això, els tècnics del centre, ubicat a Solsona, afirmen que és difícil fer previ·sió de les campanyes, ja que està estreta·ment relacionada amb els factors ambi·entals dels mesos abans de la temporada,

principalment agost i setembre, i als me·sos de plena producció micològica, entre octubre i novembre. La previsió que fa el centre té en compte la informació climà·tica de què es disposa fins avui i predicci·ons meteorològiques a llarg termini, però, amb tot, caldrà esperar què pot passar en les properes setmanes.

Però abans, ens hem de convertir en bons boletaires. Hem de tenir en comp·te quatre normes ben senzilles. Primer: hem d’abstenir·nos de danyar l’entorn natural –no fer foc, no entrar amb vehi·cles als boscos, no fer malbé la vegeta·ció, ni tampoc escarbotar la terra–. Tam·poc no hem d’aixafar ni agafar els bo·lets que no coneixem, tant per no afectar l’equilibri de l’ecosistema com per evitar possibles enverinaments. Finalment, cal que anem equipats amb un ganivet per tallar el bolet i un bon cistell, que deixa caure a terra les espores, cosa que as·segura la supervivència de les espècies recol·lectades.

També hem de tenir molt en compte les recomanacions per evitar els enverina·ments. Hi ha aproximadament un cente·nar de bolets tòxics. La majoria són molt coneguts, però no es pot assegurar mai que ja està tot descobert. Al llarg de la història hem vist com es demostrava que bolets molt apreciats passaven a consi·derar·se tòxics.

S’han de mantenir les precaucions amb el bolet Tricholoma equestre, conegut amb el nom de verderol, groguet o pixaconill, se·gons la contrada, en castellà, seta de los caballeros. Aquest bolet, que és freqüent en els boscos de pins de Catalunya i és considerat habitualment com a comesti·ble, pot resultar perillós per a la salut si es consumeix repetidament en un perío·de de temps relativament curt.

I si més no, si no trobem cap bolet, sem·pre ens quedarà el consol de fer una ca·minadeta pels nostres boscos i menjar·nos una botifarra negra a Gallifa, unes galtes de porc a la Mola o collir cireretes d’arboç a Collserola de les que diuen que si es mengem massa, poden emborratxar.

/// XAVIER bARbA

Si no trobem cap bolet, sempre ens quedarà el consol d’haver fet una caminadeta pels nostres boscos

Gastronomia /// micologia al Vallès

Les espècies que es troben a les nostres contrades, encara que seran més petites, com que no tenen tanta aigua són molt més gustoses i amb una aroma molt més potent

Bolets, aquí mateix

Page 42: Revista B30 nº19, Octubre 2009

42 ESTACiÓ DE SERVEi B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

Sens dubte, el departament de recursos humans (RH) d’una empresa és cabdal en la seva estructura, per·què d’ell depèn que es faci una bona selecció del capi·

tal humà de l’empresa i que aquest estigui ben gestionat. Concretament, aquest de·partament es dedica a organitzar i gesti·onar la realitat i les possibilitats de l’em·presa amb relació a les inquietuds de les persones que formen aquesta empresa. “Diria que és una barreja entre aspectes psicològics i laborals. Es tracta de conju·gar dos mons, però a vegades no resulta fàcil”, puntualitza Antoni Sabaté, direc·tor de RH d’Egarsat. Però el departament de RH no només es dedica a la selecció de

personal, sinó que també realitza tasques d’administració (com ara gestió de nòmi·nes i altes), així com també la part de for·mació i tot el que fa referència al desenvo·lupament del capital humà.

Com en totes les àrees, la selecció del cap d’aquest departament ha de ser específi·ca i aquest professional també ha de com·plir certs requisits. Segons Susana de la Fu·ente, directora de la Delegació de Barce·lona d’Ábaco Siglo XXI, una consultora de RH, el responsable d’aquest àmbit “ha de tenir molta capacitat analítica, ha de saber què necessiten els diferents departaments de l’empresa i saber·ho trobar. També bons dots de negociació i habilitats comunica·tives”. Però alhora “ha de saber recollir les

inquietuds de la gent, saber·les canalitzar i valorar·les des d’un punt de vista legal i la·boral. T’has de mantenir ferm pel que fa a la política d’empresa i a la legalitat vigent. I moltes vegades s’han d’encarrilar aques·tes actituds cap a aquesta legalitat”, afe·geix Sabaté.

PErfIL DE canDIDaTS

Però quines són les habilitats i els elements que més valoren dels candidats aquests caps de RH a l’hora de fer la selecció? Se·gons Susana de la Fuente, no hi ha un pa·tró concret, sinó que això depèn del tipus d’empresa: “Les grans empreses tenen una estructura molt més especialitzada i poden demanar perfils més específics per a cada necessitat. Però les pimes tenen una gran·dària més reduïda i estan buscant un perfil molt multifuncional i versàtil. Si fins ara es demanava només un perfil més tècnic, ara també es valoren els dots comercials”.

En un àmbit més concret, el responsable de RH d’Egarsat detalla els elements que es valoren a la mútua: “Hi ha aspectes que va·lorem per sobre d’altres, com és la moti·vació i les ganes de fer la feina, per sobre de persones que només busquen un sala·ri. Preferim això abans que una persona amb un perfil molt idoni, però que des·prés la motivació li falla”. En aquest sentit, a la mútua egarenca apliquen la política de “Primer demostrar i després cobrar”. “Una persona ha de demostrar, al cap del temps, la seva vàlua, i llavors pot aspirar a un aug·ment de salari o de responsabilitats dins de l’empresa. També pensem que hi ha un fac·tor psicològic, perquè cada any vas premi·ant la tasca de la persona amb un plus eco·nòmic, és un element de suport i de grati·ficació cap al treballador, més que no pas tenir un salari alt des del principi i no to·car·lo durant anys”, afirma Sabaté.

Gestió empresarial /// Recursos humans

ESTACiÓ DE SERVEi

La crisi ha fet que es modifiqui el perfil dels treballadors que més valoren les empreses. En canvi, els candidats valoren actualment aspectes com l’estabilitat per sobre del sou

Les empreses busquen gent preparada i motivada

Un cap de Rh ha de tenir molta capacitat analítica, bons dots de negociació i habilitats comunicatives

El responsable de recursos humans té la funció de canalitzar les inquietuds de la gent en benefici de l’empresa /// I.M.

Page 43: Revista B30 nº19, Octubre 2009

43B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009 ESTACiÓ DE SERVEi

pag pub B30 22/5/09 14:23 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

Des de Hewlett·Packard asseguren que “amb actitud positiva i desig d’aprendre es poden fer moltes coses”. El responsable nacional de recursos humans de HP, Ál·varo Álvarez, comenta quins són els ele·ments més valorats des de la multinaci·onal: “A més de poder comunicar·se en diferents llengües, que existeixi l’entu·siasme i actitud de voler créixer i desen·volupar·se personalment i professional·ment, amb capacitat d’incloure i entendre altres punts de vista, desitjós de treballar en equip i on el respecte cap als altres sigui un denominador comú. Intentem incorpo·rar persones per al demà, més que per al present”.

canVIS PEr La crISI

Però la crisi econòmica també està fent canviar el panorama: “Ara es busca el ve·ritable talent, aquella persona que pugui aportar valor afegit a l’empresa”, afirma la directora d’Ábaco XXI. Però les exigèn·cies no només canvien per a l’empresa, sinó que els treballadors també valoren al·tres aspectes, com comenten des d’Egar·sat: “Ara amb la crisi hi ha més mercat, però també la gent s’està adonant que hi ha valors més importants que el fet de co·brar mil euros més a l’any, que és apostar per un projecte que li doni més estabilitat i una solidesa i que no s’hagi de preocupar que l’empresa farà aigües. De fet, fa poc vaig llegir un article on deia que el 50% del jovent volia ser funcionari”.

coMParacIÓ aMB EuroPa

El teixit industrial de Catalunya és molt específic i diferenciat d’altres regions europees. Aquí predominen especialment les pimes, que tenen unes necessitats i uns valors concrets a l’hora de seleccionar el personal, però també en la metodologia es valora més la proximitat i el tracte personal. “A Catalunya es tenen més en compte les entrevistes personals per sobre de les proves psicotècniques, mentre que a les grans empreses es mira més encaixar el perfil de la persona amb la candidatura oferta”, afirma Sabaté. En canvi, a grans companyies, com Hewlett·Packard, poden apostar per “una àmplia diversitat (de personal) i tenen una excel·lent capacitat d’inclusió de diferents cultures, orígens i visions”, tal com comenta el responsable de RH de la multinacional. “Els professio·nals europeus estan més acostumats a entorns més multiculturals i a una tolerància major en el treball. Aquí encara hi ha vicis d’algunes empreses que no veuen el treballador com un més que et pot ajudar a tirar la feina endavant”, analitza la consultora de RH. /// I. VALLESPÍN

1 ///

anTonI SaBaTé, DIREctoR DE Rh D’EGARSAt2 ///

SuSana DE La fuEnTE, DIREctoRA DE LA DELEGAcIÓ DE bAR-cELoNA D’ÁbAco SIGLo XXI3 ///

ÁLVaro ÁLVarEZ, RESPoNSAbLE NAcIoNAL DE REcuRSoS hu-MANS DE hP

Page 44: Revista B30 nº19, Octubre 2009

44 ESTACiÓ DE SERVEi B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

L’Euncet posa en marxa una nova temporada de cursos de formació

aquest mes d’octubre l’Escola Universi·tària Caixa Terrassa (Euncet) torna a

obrir les portes a la formació amb un ampli ventall de programes, dividits en màsters, carreres universitàries, seminaris i post·graus. En aquest darrer format l’aposta de l’Euncet inclou set cursos que s’allargaran fins al juny de 2010 i que van adreçats sobre·tot als càrrecs de direcció.

El d’administració i direcció d’empreses és l’únic postgrau de l’Escola Universitària Cai·xa Terrassa amb continguts relacionats amb les principals àrees funcionals de l’economia de l’empresa, com ara el management, els re·cursos humans, el màrqueting, les finances i la logística. L’alumne hi obtindrà una visió panoràmica i actualitzada de l’empresa mit·jançant l’ús de casos pràctics, i amb especi·al referència a la gestió i direcció de les pi·mes. El curs tindrà 200 hores de durada i ini·cia el 3 d’octubre, amb classes els dimarts, de 6 de la tarda a 10 de la nit, i dos dissabtes al matí al mes.

També de 200 hores totals però començant el 7 d’octubre és el postgrau de direcció fi·nancera, en què es capacitarà l’alumne en matèries com l’anàlisi d’estats comptables per obtenir diagnosis financeres i la plani·ficació financera, però amb una nova doble orientació. En primer lloc, a causa del can·vi normatiu que ha representat el Nou Pla General de Comptabilitat, els directors fi·nancers necessiten saber quins han estat aquests canvis, ja que molts d’ells són usua·

ris de la informació comptable. I segon, amb vista de com els mercats financers cada ve·gada afecten més l’economia real dels parti·culars i de les empreses, s’analitzaran quins són els principals mercats financers i quins productes s’hi negocien. Aquest curs es durà a terme els dimarts i dos dissabtes al mes.

SiMULADOR DE DiRECCiÓ BAnCÀRiA. Un postgrau que suposa una novetat a l’Euncet és el de direcció bancària. El programa preveu que sigui un curs en què la pràctica hi tingui gran pes; d’aquesta manera, tots els coneixe·ments que s’hi explicaran acabaran desem·bocant en un simulador de direcció bancària –plantejat com un projecte final– en el qual els alumnes competiran entre ells en un en·torn dinàmic i canviant, i prenent les decisi·ons amb què es troben en el dia a dia els direc·tius bancaris i que influeixen en la satisfac·ció del client, el clima laboral o la valoració de la central. Aquest curs s’inicia el 3 d’octubre, amb 200 hores lectives, i es farà cada dilluns a la tarda i dos dissabtes al matí cada mes.

A la web www.euncet.es es pot trobar més in·formació d’aquests postgraus, així com de la resta d’activitats formatives que preveu l’Es·cola Universitària Caixa Terrassa els mesos vinents.

L’Escola, nascuda l’any 1981, forma part de l’Obra Social i Cultural de Caixa Terrassa, i té la seva seu a la carretera BV·1221 de Terrassa a Talamanca, km 3. El telèfon de contacte és el 93 730 19 00. /// REDAccIÓ

L’oferta inclou set programes, entre els quals destaca com a novetat un postgrau de direcció bancària

fORMACiÓ /// ESCoLA UniVERSiTàRiA CAixA TERRASSA

La seu de l’Euncet on s’imparteix el programa de cursos fins al juny del 2010 /// ISAbEL MARQuèS

6 i 8 D’oCTUBREIMaTgE DE L’ESTaBLIMEnTAnàlisi de la imatge dels establiments comercials, com millorar-la i fer-la més atractiva. Exemples pràctics de retolació, aparadors, col·locació de productes...

LLoC: DELEgACió DE LA CAmBRA DE TERRASSA A SAnT CUgAT DEL VALLèSVallespir, 19, 1a plantaméS info.: www.cambraterrassa.com

8 i 15 D’oCTUBREcoM gESTIonar IMPorTacIonSEl curs vol facilitar als assistents tot el ventall d’eines necessàries per portar a terme un procés complet d’importació, des de la petició de l’oferta fins al paga-ment de la factura.

LLoC: CAmBRA ofiCiAL DE ComERç i inDúSTRiA DE TERRASSABlasco de garay, 29-49méS info.: www.cambraterrassa.com

14 D’oCTUBRELIDEraTgE coMErcIaL En ÈPoQuES D’IncErTESaLiderar un equip en temps d’incertesa sig-nifica aconseguir que aquest es compro-meti de ple amb un objectiu, un projec-te, una missió, i que aquest compromís el porti a utilitzar tots els seus recursos per afrontar amb garanties l’actual situa-ció del mercat. En aquest sentit, el direc-tor comercial ha de ser més un inspirador que un gestor que controla i coarta i hau-rà d’ajudar els seus col·laboradors a créi-xer i a desenvolupar-se personalment i professional. Durant la sessió, de dues ho-res, s’examinaran les recomanacions clau per aconseguir amb èxit el lideratge de servei en la conjuntura econòmica actual.

LLoC: CAmBRA DE ComERç DE SABADELLAv. de francesc macià, 35méS info.: www.cambrasabadell.org

14 i 21 D’oCTUBRESoLucIonS DE fInançaMEnT D’EXPorTacIonSAmb aquesta formació es donaran a co-nèixer les diferents possibilitats de finan-çament d’exportació, així com les més adients depenent de les diferents situaci-ons en què es pot trobar l’empresa en di-ferents casos d’exportació.

LLoC: DELEgACió DE LA CAmBRA DE TERRASSA A SAnT CUgAT DEL VALLèSVallespir, 19, 1a plantaméS info.: www.cambraterrassa.com

16 D’oCTUBREnEgocIacIÓ aMB La Banca PEr a EMPrEnEDorSL’objectiu d’aquest seminari és ampli-ar la informació que hem de tenir en compte a l’hora de buscar suport eco-nòmic al nostre projecte empresarial a través d’entitats bancàries – financeres. Destinat a aquelles persones que han estat clients del Servei de Creació d’Em-preses de la Cambra o que ho són en l’actualitat i que es volen constituir com a autònoms.

LLoC: CAmBRA ofiCiAL DE ComERç i inDúSTRiA DE TERRASSABlasco de garay, 29-49méS info.: www.cambraterrassa.com

DEL 20 AL 27 D’oCTUBREcoM gESTIonar MILLor EL noSTrE TEMPS I conTroLar L’ESTrÈSEl curs té per objectius que els partici-pants assoleixin els coneixements ne-cessaris per afrontar la sensació de man-ca de control sobre el nostre temps i en definitiva sobre la nostra vida i desenvo-lupar aquelles habilitats que potencien la capacitat per obtenir una més gran sa-tisfacció i rendiment en la feina, mitjan-çant una adequada gestió del temps en funció dels objectius específics, així com mitjançant un apropiat control del nivell de tensió i estrès.

LLoC: CAmBRA DE ComERç DE SABADELLAv. de francesc macià, 35méS info.: www.cambrasabadell.org

DEL 28 D’oCTUBRE AL 16 DE DESEmBREaSPEcTES ESTraTÈgIcS I oPEraTIuS DEL coMErç InTErnacIonaLAquest curs va destinat a aquells pro-fessionals que, tot i no tenir responsa-bilitats directes en el comerç interna-cional, requereixen obtenir una visió general i pràctica de tots els aspectes implicats en la internacionalització de l’empresa. També s’adreça a les perso-nes que volen disposar d’una visió glo-bal per comprendre millor els processos operatius que genera l’activitat interna-cional, o bé per plantejar la millor estra-tègia organitzativa i operativa amb vista a la internacionalització de l’empresa.

LLoC: CAmBRA DE ComERç DE SABADELLAv. de francesc macià, 35méS info.: www.cambrasabadell.org

CURSOS i SEMinARiS

Page 45: Revista B30 nº19, Octubre 2009

45B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009 ESTACiÓ DE SERVEi

LEOnORGARCíA MOnTOLiU ASSESSoRA coMERcIAL

AVUi: CAL VEnDRE O AJUDAR A COMPRAR?

Com es dedueix de la pregun·ta, em refereixo a la venda en establiments, és a dir, quan el client ja és dins de la boti·

ga. Els millors experts en la matèria han publicat estudis generals sobre els mo·tius de canvi d’establiment de compra dels clients, en els quals una de les da·des més rellevants és que més del 60% dels clients afirma canviar d’establiment de compra quan no els agrada el trac·te rebut. Resulta sorprenent que la raó d’abandonament més poderosa sigui la relació humana amb què s’hagi desen·volupat la transacció comercial, tenint en compte que avui tothom té informa·ció al seu abast.

Si AnALiTZEM EL CAS, VEUREM qUE

TEniM LA POSSiBiLiTAT D’EXERCiR Un

COnTROL GAiREBÉ TOTAL i ABSOLUT

DE LA SiTUACiÓ, a través d’atendre·la amb molta psicologia; per tant, resulta imprescindible, encertar·la “amb cada client”. La paradoxa meravellosa del bon venedor afirma: “Gaudeixo més i acon·segueixo més èxits quan deixo d’inten·tar aconseguir el que vull i ajudo altres persones a aconseguir el que elles volen “. Així doncs, es tracta de desenvolupar la nostra activitat de vendes, de mane·ra que ens permeti conèixer el que re·alment desitja el nostre client, fer que aquest se senti bé amb nosaltres. És a dir, haurem d’exercir de psicòlegs i actu·arem de forma camaleònica, ja que cada client és únic.

Avui, cal oblidar·se de desenvolupar la venda basant·nos únicament en els in·teressos del comerciant; en el que ens in·teressa vendre ara! (sigui per excés d’es·toc o perquè ens dóna més marge) i cal vendre pensant que a mitjà i llarg termi·ni la satisfacció del client és el genera·dor de la seva continuïtat. Ningú no vol tornar a comprar en un lloc on se sent pressionat a comprar, on no se l’escolta, on se sent ignorat i sembla que molesti. No us ha passat mai haver d’interrom·pre la conversa de dos venedors perquè us atenguin i tot seguit rebre una mira·da fulminant?

[email protected]

www.comarcalia.comLa wEB SocIaL DE caTaLunYaComarcàlia és un portal obert al món, 100% català, concebut i adreçat al con-junt de la societat i estructurat per co-marques. Les empreses i els autò-noms amb seu social o sucursal a Cata-lunya poden formar part del directori d’empreses i utilitzar la borsa de tre-ball del portal per trobar personal. De la mateixa manera, els consells comar-cals, ajuntaments i entitats disposen d’un espai web propi pensat com una eina de comunicació exterior. El direc-tori de Comarcàlia ja té més de 3.000 empreses, 900 ajuntaments, prop de 4.500 currículums i 27 ofertes de tre-ball. L’usuari pot fer una cerca temàtica o bé per comarques. Actualment Co-marcàlia està disponible en català, es-panyol, francès, italià, anglès i alemany.

www.facebook.com/pages/B30La ‘B30’ aL facEBookL’objectiu de la iniciativa és crear una xarxa de lectors, promotors, periodistes i col·laboradors de la publicació, per generar debat i difondre les novetats.

www.castellbisbalconecta.comcaSTELLBISBaL conEcTafruit de la iniciativa de diverses empreses i negocis de la població, s’ha creat el portal per fomentar el comerç i les relacions entre Castellbisbal i poblacions properes.

WEBS

‘Lideratge comercial en èpoques d’incertesa’

EL PRofESSoR DE L’iESE, CoSimo ChiESA, A LA CAmBRA DE SABADELLEl prestigiós professor de l’iESE i pre-sident de la consultora Barna Con-sulting group, el Dr. Cosimo Chiesa, pronunciarà , el dia 14 d’octubre, a partir de les 18 h, una conferència a la Cambra de Comerç de Sabadell, a l’entorn del tema Lideratge comer-cial en èpoques d’incertesa. Serà la primera vegada que Chiesa partici-pa a Sabadell en una sessió d’aques-tes característiques, on incidirà en les noves estratègies comercials i en altres metodologies per aplicar per tal d’aconseguir una gestió co-mercial que doni valor als actuals cli-ents i permeti captar-ne i retenir-ne de nous.

Estratègies comercialsPrecisament, la consultora Barna Consulting group, líder en gestió co-mercial i articulació d’equips de ven-des, serà l’encarregada de coordi-nar un nou programa que promou la Cambra: Com vendre més i millor. En aquest sentit, des de la Cambra de Comerç s’insisteix que la gestió comercial i de màrqueting esdevé una activitat clau que cal organit-zar de manera innovadora i eficient, amb pràctiques actuals que ja utilit-zen les grans empreses

un ponent de prestigiCosimo Chiesa di negri és el funda-dor i el president de Barna Consul-ting group des del 1985. Anterior-ment havia estat subdirector ge-neral i conseller de Starlux, S.A a Espanya i subdirector general i con-seller del grup martini & Rossi, S.A a Espanya i Portugal. és un consultor destacat dins el Top Ten en manage-ment international, especialitzat en temàtiques comercials i direcció de vendes, màrqueting relacional, fide-lització de clients i coaching directiu. ha publicat quatre llibres: Fidelizan-do para fidelizar: Cómo dirigir, orga-nizar y motivar a nuestro equipo co-mercial, CRM. Las cinco pirámides del marketing relacional, Vender es mucho más i Dirigir vendedores es mucho más.

D’inTERÈS

Page 46: Revista B30 nº19, Octubre 2009

46 ESTACiÓ DE SERVEi B30 DIVENDRES, 2 D’octubRE DEL 2009

1. Joies de dia i de nit Aquestes atractives arracades for-men part de la nova col·lecció Revela-tion, de la marca Boss Black, d’hugo Boss. Les seves formes circulars, de plata, harmonitzen amb tot tipus de materials i teixits fins al punt de con-vertir-se en el complement ideal, tant per al dia a dia a l’oficina com per lluir-les amb un vestit de nit.

2. Saturació cromàtica Per a aquesta temporada, francesco Bia-sia dirigeix la seva col·lecció cap a l’exotisme i la rebel·lia a partir de bos-ses que narren una història roquera, inspirada en el moviment beat i amb certs tocs de jazz. fresca, dinàmica i amb detalls singulars, la col·lecció inclou aquest model, a la venda per 159 euros.

3. mirada segura La primera col·lecció d’ulleres de sol de la firma Dsquared presenta aquesta creació, batejada amb el nom de Dq19. inspi-rada en la cultura hip-hop dels anys setanta, el disseny presenta un fron-tal ample i voluminós, que transmet un caràcter decidit, per a una dona actual, segura de si mateixa i que no amaga la mirada.

4. Per als amants de la pre-cisió L’exclusiu BR01 Airborne és l’última creació de la col·lecció instru-ment, de Bell & Ross. Es tracta d’un rellotge que combina les tres carac-terístiques de l’aeronàutica: la llegibi-litat, la fiabilitat i l’eficàcia, amb un dis-seny inspirat en l’estètica militar, que reprodueix fidelment un instrument de bord a escala del canell.

5. Un cafè amb l’Almo-dóvar Los abrazos rotos, l’última pel·lícula del cineasta Pedro Almo-dóvar, és el tema central de la col-lecció de tasses que acaba de presen-tar la firma de cafè illy. Dissenyada pel mateix director manxec, la col-lecció es ven de manera exclusiva a la web de la firma, www.illy.com.

6. Bellesa sense fils Amb un disseny atractiu de Stefano giovan-noni, Alessi presenta un nou telè-fon sense fils, de línies elegants i sug-geridores i amb una funcionalitat d’avantguarda. L’AlessiPhone dispo-sa de melodies i fons de pantalla cre-ats de manera exclusiva, i inclou fun-cions de rellotge i despertador i una agenda amb capacitat per a 200 entrades, entre altres prestacions.

43

65

1

2

Page 47: Revista B30 nº19, Octubre 2009

Caixa Sabadell posa a l’abast de la seva empresa l’accés a la Línia Avals de la Generalitat de Ca-talunya, fruit de l’acord subscrit amb l’Institut Ca-talà de Finances.

Aplega una sèrie de mesures i ajuts que tenen l’objectiu de facilitar a les empreses l’accés a fi nançament de circulant superior a 500.000 € i fi ns a 2 milions d’euros, a més d’ajudar-les a

superar problemes conjunturals causats per la situació actual.

Podran ser clients d’aquesta línia d’avals, que co-brirà fi ns al 50% de l’import del préstec o crèdit, les empreses catalanes amb domicili social i cen-tre de treball a Catalunya que tinguin difi cultats de liquiditat, però amb viabilitat econòmica i fi -nancera i recursos propis positius.

Vol augmentar la rendibilitat del seu comerç?

Línia Avals de la Generalitat: suport institucional per a la seva empresa

Per estar al dia de les darreres novetats i de promocions exclusives per a la seva empresa, subscrigui’s al butlletí + empresa a:

www.caixasabadell.es/empresa

Estalvi total amb la factura electrònicaSap com estalviar costos de gestió, material, impressió i de recursos humans a la seva empresa?

Està al cas de les noves maneres de protegir el medi ambient o de com augmentar l’efi ciència del cicle de facturació?

Demani més informació a la seva ofi cina o visiti www.caixasabadell.es/efactura

Amb el servei e-factur@ de Caixa Sabadell po-drà reduir de manera signifi cativa els seus costos per factura, alhora que redueix el cicle de factu-ració i millora la seva efi ciència. A més, aporta seguretat i confi dencialitat, disminueix els errors per manipulació humana i té cura del medi ambi-ent en reduir l’ús del paper.

Amb aquest servei també podrà gestionar les factures d’empresa fàcilment i còmodament des de l’ordinador, perquè podrà generar electròni-cament les seves factures, amb el mateix valor fi scal i legal que les de paper, i gaudir de molts avantatges.

Finalment, el servei e-factur@ utilitza el format estàndard de l’AEAT, que permet persona-iitzar les factures electròniques.

> Pack Què desitja...?Inclou un compte corrent, l’assegurança de ne-gocis Zurich, domiciliació del rebut d’autònoms i dos rebuts mensuals de subministrament. A més, podrà gestionar de manera automàtica les vendes que faci mitjançant targetes, i estalviar-se més d’un 53% respecte a la tarifa estàndard de TPV.*

> Pack Alguna cosa més?Incorpora els productes del Pack Què desit-ja...?, a més d’un compte de crèdit, gestió de les vendes del seu Terminal Punt de Venda, i un estalvi de més d’un 66% respecte a la tarifa es-tàndard de TPV*.

> Pack Li encantaràProductes Pack Què desitja...?, ampliats amb un compte de crèdit, gestió automàtica de les vendes mitjançant TPV, amb un estalvi del 73% respecte a la tarifa estàndard del TPV*, i asse-gurança d’incapacitat temporal.

Caixa Sabadell posa en marxa un nou servei de paquets de productes i serveis per atendre les necessitats del seu comerç i aconseguir la màxima rendibilitat.

Informi’s sobre aquests paquets i els nostres serveis afegits a la seva ofi cina habitual. Descobreixi la solució a mida que el seu comerç necessita!

Informi’s a www.caixasabadell.es o truqui al 902 22 22 33. Trobi el recolzament que necessita per impulsar la seva empresa!

*Els descomptes varien segons el pack contractat. Per benefi ciar-se d’aquestes condicions del Terminal Punt de Venda, cal contractar tots els productes del pack. Si no es com-pleixen aquestes condicions, Caixa Sabadell modifi carà les condicions del Terminal Punt de Venda, que passaran a ser les estàndards. **Pòlissa contractada amb Zurich. Media-dor: CaixaSabadell Operador de Banca-Assegurances Vinculat SL, inscrit amb el número 22 en el Registre de Mediadors de la DGS i FP, amb CIF B64503873, Gràcia 33 1rD, 08201 Sabadell. R.M. Barcelona: tom 39357, foli 136, full B-351.386 i concertades assegurances de Responsabilitat Civil i de Caució segons LLei 26/2006, de 17 de juliol.

Page 48: Revista B30 nº19, Octubre 2009