Download - Punt de Mira

Transcript
Page 1: Punt de Mira

Numero 36Juny 2011

Page 2: Punt de Mira

htt

p://

bloc

s.xt

ec.c

at/ie

sant

onito

rroj

a/

Punt de MiraNúmero 36Juny de 2011

Edita: Institut Antoni Torroja

Coordinació: Lluís Colell

Portada: Nídia Fernández

Imprimeix: Impremta Minerva

htt

p://

bloc

s.xt

ec.c

at/ie

sant

onito

rroj

a/ h

ttp:

//bl

ocs.

xtec

.cat

/iesa

nton

itorr

oja/

htt

p://

bloc

s.xt

ec.c

at/ie

sant

onito

rroj

a/ h

ttp:

//bl

ocs.

xtec

.cat

/iesa

nton

itorr

oja/

htt

p://

bloc

s.xt

ec.c

at/ie

sant

onito

rroj

a/ h

ttp:

//bl

ocs.

xtec

.cat

/iesa

nton

itorr

oja/

Sumari 1 Opinió 2 Curs 2009-2010 4 Treballs de recerca 5 Professorat 6 Comenius 8 EduCAT1x1 10 Exposicions 11 Escoles Verdes 14 Xerrades 17 Sortides 26 Premis i distincions 28 Visita del Conseller 29 Celebracions 32 Passatemps 34 Premis literaris Sant

Jordi Pàgines centrals: Fotografies de l’alumnat

Page 3: Punt de Mira

Op

inió

1

El curs 2010-2011 va començar amb un seguit de novetats, unes vinculades al calendari escolar i altres relacionades amb canvis metodològics per la introducció de l'ordinador portàtil a 1r i 2n d'ESO.Vam començar les classes el dia 7 de setem-bre, una setmana abans del que era habitu-al, i es va programar, per primera vegada, la setmana blanca durant el segon trimestre. Tenint en compte com era de llarg enguany aquest segon trimestre, la parada d'una setmana no ens va anar del tot malament. El nou govern, però, ha decidit suprimir aquests dies no lectius.El gran canvi que s'ha produït aquest curs ha estat, sense dubte, la introducció del programa EduCAT1x1 (un ordinador per a cada alumne). Primer es van adequar les aules amb els elements tècnics i tecnològics necessaris (pissarres digitals interactives, WI-FI...). I, ja en una segona fase, la incor-poració al dia a dia d'alumnes i professors dels ordinadors com a eina en el treball quotidià. En alguna assignatura el llibre digital ha substituït el llibre de text tradici-onal, però en la majoria dels casos les TIC són considerades com un complement vàlid en el procés d'aprenentatge i una bona eina d'adequació als reptes que l'evolució social planteja.En aquests moments no tenim informació oficial del Departament d'Ensenyament respecte a la continuïtat de l'1x1. El copaga-ment dels ordinadors (entre la Generalitat i els pares) és una despesa molt alta i poc assumible en temps de crisi, i aquest sem-bla que és l'argument que posa en qüestió tot el projecte.Els interrogants oberts són bastants, caldrà esperar i procurar que el treball a l'institut no es vegi afectat per les indecisions.

Editorial

Durant aquest curs hi ha hagut una novetat important en el calendari escolar. Per prime-ra vegada hem tingut a les escoles i instituts de Catalunya el que s’acostuma a anomenar Setmana Blanca i que en altres comunitats autò-nomes espanyoles i en altres països d’Europa ja fa temps que existeix i té una llarga tradició. La Setmana Blanca és una setmana no lectiva durant el segon trimestre del curs per a com-pensar l’inici del curs a principis de setembre i per fer una pausa en el trimestre més llarg. En el moment en què es va plantejar, es va sug-gerir que també es podria aprofitar per anar a esquiar.La Setmana Blanca ha portat molta polèmica a tota Catalunya i s’ha discutit molt (a l’entrada i sortida de les escoles, als mitjans de comuni-cació, etc.) si era convenient introduir aquesta setmana no lectiva justament quan el país està travessant una greu crisi econòmica; si les famí-lies podrien atendre els fills més petits mentre estan treballant; si realment serviria per anar a esquiar o per a quedar-se a casa; si…Aquesta setmana hem estat treballant sobre aquest tema i hem fet, a la ciutat de Cervera, unes petites enquestes als alumnes de primària i secundària i als pares d’alguns alumnes de la guarderia.De les respostes obtingudes, hem constatat que la gran majoria de les persones han utilitzat aquesta setmana per quedar-se a casa i no pas per anar a esquiar. La majoria d’alumnes i de pares entrevistats s’hi ha mostrat a favor, però alguns pares han dit que aquesta setmana blan-ca hauria de ser al marge del trimestre lectiu i, per exemple, agafar un pont de tres o quatre dies perquè opinen que els seus fills aprofiten aquesta setmana per a sortir amb els amics i no pas per a estudiar. En canvi, els alumnes de secundària opinen que aquesta setmana no s’ha d’anul·lar perquè els ajuda a sortir una mica de la rutina.Sembla que la nova consellera d’Ensenyament vol suprimir la setmana blanca a partir del curs vinent. Haurà estat, en aquest cas, una innova-ció ben efímera.

Anaïs Ramos i Luigi Pampana (3r d’ESO)

Una experiència efímera:la Setmana Blanca

Page 4: Punt de Mira

Com cada curs, l’alumnat que va acabar el Batxillerat el juny de 2010 va tenir l’oportunitat de presentar-se a les Proves d’Accés a la Universitat (la Selectivitat). El nombre d’alumnes presentats en aquesta convocatòria va ser de 26 i tots van aconseguir aprovar aques-tes proves. En gairebé totes les matèries, l’alumnat del nostre centre va obtenir uns resultats superiors a les notes mitjanes. En la següent taula, podeu observar els resultats obtinguts pels nostres alumnes:

MATÈRIA INSTITUT CATALUNYA

CATALÀ 5,73 5,75CASTELLÀ 6,98 6,62HISTÒRIA 7,58 6,3FILOSOFIA 5,78 5,64

ANGLÈS 6,38 5,83MATEMÀTIQUES 7 5,57

MATEM. APLICADES 5,11 5,01FÍSICA 5,5 5,35

QUÍMICA 6,25 5,92BIOLOGIA 7,25 6,65

LLATÍ 5,75 5,78HISTÒRIA DE L'ART 4,83 6,03

DIBUIX TÈCNIC 7,25 6,04CIEN. TERRA 6,2 6,26

TECNO. INDUSTRIAL 8 7,15GEOGRAFIA 6,63 5,92A. MUSICAL 6,5 5,15

ECONOMIA I ORG. 8,5 6,95

Notes de la selectivitatC

urs

20

09

-20

10

2

Es jubila en Vicent LoscosA final de curs passat, es va jubilar en Vicent Loscos, professor del Departament de Ciències Naturals del nostre institut. En Vicent va arribar al nostre centre l’any 1979, després d’una breu estada a la indústria i d’haver fet classes alguns cursos als Maristes de Lleida i a l’institut de Tàrrega-Bellpuig-Agramunt. En Vicent, com a pro-fessor de Física i Química, va impulsar l’ús dels respectius labora-toris com a eines pedagògiques i va impulsar-ne la modernització i la posada al dia amb material actualitzat. A més, va ser un dels pioners en la introducció de la informàtica al centre amb els mítics Amstrad, Commodore, Spectrum...També va ocupar durant sis cursos acadèmics el càrrec de secretari del centre, durant els quals van produir-se canvis importants en el sistema educatiu.Després de més de 30 anys dedicats a la docència, en Vicenç s’ha guanyat un merescut descans i podrà gaudir de temps per dedicar a les seves diverses i múltiples aficions.

Page 5: Punt de Mira

Com cada any, el lliurament d'orles als alumnes de 2n de batxillerat a finals del mes de maig marca el final de l'estada d'una promoció a l'institut. Tota la comunitat educativa celebra aquest moment amb alegria i amb els millors desitjos per als joves que iniciaran un nou camí.La celebració del final de la promoció 2008-2010 va tenir lloc al Paranimf de la Univeristat

Lliurament d’orles a la promoció 2008-2010

3

Gend

re fo

tògr

afGe

ndre

fotò

graf

Page 6: Punt de Mira

Treballs de recerca (2010-2011)Aquest és el llistat dels treballs de recerca elaborats per l’alumnat de 2n de Batxillerat del curs 2010-11:

ALUMNES TUTOR TÍTOL DEL TREBALLAhmad, Shaizad Duran, Pau J. Sabaté Pla d'empresa ramadera

Balcells, Clara Pulido, Núria J. Folguera Ecodisseny

Borodinova, Anastasiya Cisteró, Albert Ll. Colell Els videojocs

Bosch, Marina Cortés, Sandra L. Fenés Repercussió de la moda francesa

Bosch, Alba Molluna, Ester E. Armengol Publicitat

Castillo, E. T. Puig Mitologia al cinema

Coma, Ricard Suárez, Javier J. Villorbina WI-FI

Dalmases, Antoni Puig, Joan J. Villorbina Robot

Essarab, Naoufel R. Tolosa Preparació d'activitats extraescolars

Farran, Jordi Pomés, Josep M. Rodríguez Scratch

Figueres, Tatiana J. Boquet La realitat d’Haití

Graells, Albert Trilla, Marta M. Rodríguez 1x2+AI=106

Hemaia, Pola A. Mayoral Genètica

Kandarouch, Omayma J. Sabaté Finançament de la Universitat

Muñoz, Emma Rafegas, Borja R. Pollina Hort ecològic

Olaya, Ariadna A. Mayoral Accidents cardiovasculars

Oriol, Ester Royes, Aida R. Pollina Pesticides 1 - Futbolistes 0

Rosell, Laura X. Ribes Creació d'un musical

Rusu, Cornelia Trilla, Elena T. Puig La Universitat de Cervera

Sala, Teresa Yakovlyeva, Anastasiya R. Pollina L'Univers hostil

Tores, Lorena Waselle, Rebeca A. Mayoral Additius alimentaris

Valldaura, Aina J. Boquet Biblioteca popular

Vázquez, Alejandro A. Recasens Control d’estocs

Treb

alls

de

Rec

erca

4

Page 7: Punt de Mira

Pro

fess

ora

t

5

Quan acabi aquest curs, es jubilaran quatre professors molt estimats per nosaltres: l’Elisen-da Ferran (del seminari de català), la Magda Vilamajor (professora d’història), la Lolita Fenés (dóna classes de francès) i el Joan Villorbina (que imparteix tecnologia).Hem viscut moments molt bonics amb ells, però ara és hora que encetin una altra etapa en les seves vides: la jubilació.Hem xerrat amb tots ells una estona per a saber com han estat aquests anys ensenyant i com han escollit aquesta professió.Tots van començar a treballar en l’ensenyament quan eren molt joves (recorden la seva primera classe amb molta il·lusió i amb molts nervis) i fa uns 40 que s’hi dediquen. Ja fa més de quinze anys que treballen en aquest institut. Van escollir aquesta feina per vocació i han treballat en instituts d’arreu de Catalunya abans de donar classes en el nostre.En general, creuen que la situació de l’ensenyament ha millorat durant els anys, si bé hi ha alguns aspectes que han empitjorat.Creuen just que es puguin jubilar ara, però també n’hi ha algun que creu que podria quedar-se més temps fent classe. Quan es jubilin, volen dedicar-se a les seves aficions preferides.Esperem que aquesta nova etapa els vagi encara millor que la que ara tanquen!!!

Aquest curs es jubilen...

Els professors nousEn Xavier Ribes i en Vicenç Fornons són els dos profes-sors nous que aquest curs tenim al centre. En Xavier és professor de Música i substitueix la Mireia (però porta gairebé tot el curs al centre). En Vicenç és professor de Matemàtiques.En Xavier té 39 anys, és escorpí, va néixer i viu a Lleida, és solter i va fer estudis superiors de violí. Li agrada la música, l’esport i viatjar.En Vicenç té 33 anys, és àries, va néixer a Lleida i viu a Artesa de Segre, és casat i va estudiar enginyeria de te-lecomunicacions. Li agrada practicar esport, la lectura i el cinema.Els hem fet una petita entrevista per tal que els pugueu conèixer una mica millor:

1.-Per què es dedica a l’ensenyament?Xavier: Perquè m’agradaria transmetre un 1% de la meva afició a la música.Vicenç: Perquè m’agrada explicar històries. També m’agrada treballar amb persones.2.-Treia bones notes quan era estudiant?X.: Sí, normals.V.: Entre bé i notable.3.-A quin institut i escola anava?X.: A l’escola anava al CEIP Riu Segre, i el meu insti-tut va ser el Joan Oro (Lleida).

V.: A l’escola anava al CEIP Els Planells (Artesa de Segre) i l’Institut va ser l’IES Ponts (Ponts)4.-Recorda algun seu professor/a en especial? Per què?X.: Sí, la professora de llatí. Perquè a la seva classe m’ho passava molt bé aprenent.V.: Sí, el professor de Matemàtiques de l’escola.5.-Li agrada el nostre institut? Per què?X.: Sí, trobo que la canalla es porta bastant bé i em deixa fer coses sobre la música.V.: Sí, és un edifici emblemàtic .

Page 8: Punt de Mira

Co

men

ius

6

El nostre institut va engegar el curs 2009-2010 un projecte Comenius, un projecte de dimensió euro-pea emmarcat dins del Programa Socrates. El seu objectiu és millorar l’aprenentatge de les llengües, fomentant la comunicació entre els alumnes de diferents països i intensificant la cooperació en l’àmbit de l’ensenyament i la transmissió d’informa-ció i experiències.El projecte és fruit d'una visita preparatòria a Lemgo durant el mes de gener de 2009. Allà durant quatre dies es van elaborar els primers passos d’un programa d'intercanvis tant a nivell d'alumnes com professors entre tres països europeus (Alemanya, Polònia i Espanya).Fou allà on nasqué FIT FOR EUROPE (FFE), el nostre projecte comú que, durant dos cursos acadèmics, s’ha dut a terme conjuntament amb un institut alemany de Lemgo (a la regió de Northwestfalia) i

un altre institut polonès de Chodziez (a la regió de Wielkopolska).La primera idea del projecte va ser la de conèixer i donar a conèixer la realitat de tres regions petites europees mitjançant l'estudi de temes tan diversos com la cultura, l'esport, l'oci, la gastronomia, etc. i els seus efectes per a la salut. L'objectiu principal ha estat promoure el contacte entre els alumnes dels centres participants per ampliar tant els seus horitzons personals com culturals tot practicant l’anglès, llengua emprada en totes les activitats realitzades i els intercanvis.Durant el mes de juny de 2010 ens van visitar a Cervera els nois i noies dels altres instituts que participen en el programa. Durant aquest curs 2010-2011 hem estat nosaltres els que hem anat a Alemanya i Polònia per tal de completar els inter-canvis i les activitats previstes.

Visita a Lemgo (Alemanya)El passat 30 de setembre els alumnes de Batxillerat que formem part del projecte Comenius vam anar a Alemanya fins el dia 8 d’octubre per dur a terme la segona trobada del projecte Fit For Europe.La trobada era a la ciutat de Lemgo i el tema principal eren els esports. Així doncs, vam realitzar activitats esportives com el volei-bol i l’escalada. També vam visitar ciutats importants d’Alemanya, com ara Hamburg o Bielefeld.Ara bé, el que probablement ens va agradar més va ser la sorpresa que ens van preparar les professores: 3 dies a Berlín! Allà estàvem en un alberg molt acollidor i cèntric. Vam visitar els monuments més emblemàtics de la ciutat, com el mur de Berlín i la porta de Brandemburg. Ah, i en bicicleta!

Visita a Chodziez (Polònia)Del 25 de març a l’1 d’abril alguns/es alumnes de 1r de Batxillerat vam tenir l’oportunitat de viatjar a Polònia per completar el projecte Comenius 2009-2011 Fit for Europe.Ens vam desplaçar fins a Nieliska tot passant per Praga i per Cracòvia. Vam gaudir de l’esta-da en aquesta zona durant dos dies, durant els quals vam poder visitar les mines de sal.L’endemà ens vam traslladar a Auschwitz, on vam visitar el camp de concentració, i, final-ment, ens vam desplaçar cap a la zona munta-nyosa de Zakopane. Durant aquests dies vam

Page 9: Punt de Mira

7

Una aspecte important dels programes Comenius consisteix en els viatges que els alumnes dels centres participants fan als altres centres per tal de dur a terme un seguit d’activitats conjuntes. Hem volgut saber què ha significat per als nostres companys/es el fet de participar en aquesta experiència i per això hem parlat amb tres nois de 1r de Batxillerat que han viatjat tant a Alemanya com a Polònia en el marc del projecte Comenius Fit for Europe. Són en Marc Arbós, la Clàudia Freixes i en Joel Canosa.Ens han dit que el que més els havia cridat l’atenció va

ser el menjar i els horaris, bastant diferents als que nosaltres estem acostumats. El menjar no els va agradar massa, perquè sempre menjaven carn i sopa i els horaris eren molt diferents als nostres, ja que la gent s’aixeca molt aviat per tenir més temps durant el dia, però també se’n van a dormir molt d’hora.També ens han dit que van fer-hi molts amics i que encara mantenen el contacte amb ells a traves de les xarxes socials. Durant els viatges, l’idioma no va ser un gran obstacle ja que feien servir l’anglès per comunicar-se (de vegades també els gestos).Els nostres companys, a Alemanya, es van allotjar a casa dels seus companys alemanys, mentre que a Polònia es van allotjar en un hotel conjuntament amb els nois i noies alemanys. A tot arreu s’han sentit molt ben atesos i han estat molt bé.En els països que han visitat, han aprofitat per visitar les ciutats principals d’aquests països europeus, i fins i tot han après algunes paraules en polonès, un idioma molt difícil.A banda d’això, l’experiència els ha estat molt útil per millorar el seu nivell d’anglès, ja que era l’idioma que feien servir per fer totes les activitats i l’han estat practicant constantment al llarg de totes les estades i quan s’hi co-muniquen telemàticament.

visitar la zona, vam fer caminades i vam anar a esquiar en una estació de la zona.El penúltim dia de l’estada vam fer un torneig d’esports i, a la nit, ens van donar els premis. A més de les visites, cada dia fèiem les nostres tasques del programa Comenius. Durant la nostra estada vam anar també a la zona dels Carpats, vam menjar i vam escoltar música típica d’allà.El darrer dia d’estada vam visitar Cracòvia i, en especial, la fàbrica de Schindler (l’alemany famós per la pel·lícula d’en Spielberg). Després vam anar a l’aeroport i vam prendre l’avió de tornada a casa.

El nostre Comenius

Page 10: Punt de Mira

Edu

CA

T 1

x1

8

Els temps canvien, i de pressa. Fins i tot per un edi-fici com el de la Universitat de Cervera, que, amb gairebé tres segles d’existència, és una bona mostra d’adaptació als nous temps i als nous usos que se li han anat adjudicant al llarg del temps. Aquest edifici, ple d’història i de vivències, n’ha vist de tots colors i, avui en dia, bona part de les seves depen-dències acullen l’Institut Antoni Torroja.Aquest curs 2010-2011 ha començat a l’institut amb una novetat important: els alumnes del 1r cicle de l’ESO porta una maleta més. Aquest curs s’ha endegat el projecte EduCAT1x1 i l’alumnat de 1r i 2n d’ESO faran algunes de les assignatures amb l’ajut d’un ordina-dor portàtil.Durant el darrer trimestre del curs passat va comen-çar a implantar-se en el primer curs d’ESO i aquest curs ja s’ha estès a tot el 1r cicle.El projecte Edu-CAT1x1 té com a objectiu integrar les tecnologies de la informació i de la comunicació (les TIC) en els centres educatius. El Departament d’Ensenyament va iniciar aquest projecte durant el curs 2009-2010 en els instituts d'educació secundària, i contempla l'ús d'un ordinador portàtil per part de cada alumne o alumna i la transformació de les actuals aules en “aules digitals”, amb accés a Internet i a continguts i recursos educatius en format digital.Abans de posar en marxa aquest projecte al nostre centre, ha calgut adequar les instal·lacions i dotar l’edifici dels equips tècnics necessaris per poder treballar amb tot l’equipament informàtic des-plegat. Hem de tenir presents les peculiaritats de l’edifici de la Universitat de Cervera en què es troba el nostre centre i les dificultats que ha de superar qualsevol tipus d’instal·lació o obra que s’hi dugui a terme.A més de la renovació total de la instal·lació elèctri-ca i de l’enllumenat de tot el centre que es va dur a terme fa 2 anys, específicament per al projecte EduCAT1x1, el centre ha hagut de fer una inversió total de més de 60.000€ per dotar les aules de l’equipament necessari:

•Cablejat per a instal·lar la WI-FI•Una Pissarra Digital Interactiva i pissarra blanca de projecció.

•Un ordinador de sobretaula per al professorat•Un armari per als ordinadors portàtils de l’alumnat.

A banda de l’equipament específic de cada aula, també ha calgut dotar el centre de diversos enca-minadors i commutadors per reforçar les diverses xarxes informàtiques de què disposa el centre.La previsió inicial del Departament d’Ensenyament era de 4 aules per al programa (amb una dotació econòmica de 15.000€ per a la seva adequació), però el nostre centre ha adaptat totes les aules de l’edifici per quan es vagi estenent el programa.

Un altre dels aspectes clau en la posada en marxa d’aquest progra-ma ha estat la formació del professorat que hi participa. El Departament d’En-senyament ha proposat uns cursos presencials i telemàtics (a distància) per tal que el profes-sorat es formi en les eines informàtiques que s’utilitzen en les aules

digitals.En aquests cursos, el professorat aprèn tant el funcionament dels nous aparells de què disposa a l’aula (com per exemple, l’ús de les pissarres digi-tals) com l’adaptació o creació de nous materials didàctics que aprofitin les potencialitats d’aquests recursos tecnològics (com els entorns virtuals d’aprenentatge del tipus Moodle) o com trobar materials didàctics i recursos pedagògics ja creats per altres professors o per les editorials de llibres de text (com el portal Alexandria o el portal Àtria).El procés d’implantació del programa es clou amb la dotació a cada alumne del 1r cicle de l’ESO d’un ordinador personal portàtil amb el qual accedirà

Page 11: Punt de Mira

9

als continguts en línia que cada professor proposi. Es tracta d’un ordinador de la marca Toshiba, model NB-250, amb una pantalla de 10 polzades. La seva mida reduïda en facilita el trasllat dins i fora del centre, però de vegades resulta difícil de llegir i complicat d’estudiar-hi.El Departament d’Ensenyament ha pagat la meitat del cost dels ordinadors i l’altra meitat l’han hagut de pagar les famí-lies. A més, algunes famílies han instal·lat la con-nexió ADSL a casa per tal de facilitar la feina als seus fills i filles. La majoria, però, ja en disposaven.Per tal de man-tenir informades les famílies de l’alumnat sobre el funcionament de les classes del programa, es van fer diverses sessions informatives adreçades als pares i mares per tal d’explicar-los en què consisteix l’aplicació del programa, com treballen els seus fills i filles en les matèries implicades i per resoldre tots aquells dubtes i inquietuds que alguns havien manifestat.La implantació del programa EduCAT1x1 s’ha fet progressivament. Es va començar el curs passat amb el 1r d’ESO i aquest curs ja es fa a tot el 1r cicle, però només en algunes assignatures.Amb la implantació del projecte, no han desaparegut completament els estris habituals (llibre de text, lli-bretes, pissarra tradicional, etc.), però s’han ampliat enormement les possibilitats i recursos que tant professorat com alumnat tenen al seu abast:

•poden consultar els llibres digitals en línia•es pot fer una cerca d’informació a Internet en qualsevol moment•es pot mostrar una animació que il·lustri un determinat concepte o un fenomen•es pot accedir a tot tipus de material multimèdia (àudios, vídeos, etc.)•es poden resoldre activitats d’una manera inte-ractiva amb l’ajuda de la pissarra digital…

Pel que fa a la valoració que en fan els implicats en el projecte, les opinions són diverses. La majoria del professorat que hi participa està satisfet, malgrat les dificultats inicials, d’alguns aspectes de la posada en marxa del programa, sobretot de l’ús de les pissarres digitals.L’alumnat de 1r cicle de l’institut va respondre una enquesta els resultats de la qual són, en alguns

aspectes, força sorprenents:En principi, la major part (un 88%) dels alumnes que fan el progra-ma EduCAT1x1 disposen de connexió ADSL a casa seva, i manifesten que el procés d’adaptació als nous mètodes de treball de l’aula digital no ha estat massa complicat: gens

difícil per a un 32% dels enquestats i poc difícil per a un altre 41%.Pel que fa als llibres digitals, una lleugera majoria prefereixen els llibres de text tradicionals en pa-per als llibres de text digitals (el 43% prefereix els de sempre davant del 34% que prefereix els llibres digitals).Quan valoren el programa EduCAT1x1 globalment, la majoria de l’alumnat manifesta un grau de satisfacció regular (un 53%) i un 25% opina que li agrada molt. Si desglossem aquests percentatges per cursos, sorprèn una mica que els alumnes menys contents amb el programa són els de 2n curs, que ja van començar a treballar en el programa EduCAT1x1 a finals del curs passat.Estava previst que el programa EduCAT1x1 s’anés estenent progressivament a la resta d’assignatures i de cursos, i tingués continuïtat en el futur. En aquests moments, amb la greu crisi econòmica que ens afecta i les retallades pressupostàries endegades pel Departament d’Ensenyament, és una incògnita com es desenvoluparà aquest programa d’ara endavant.

19

22

30

20

25

30

35

T'agrada el programa EduCAT1x1?

Molt

Regular

Poc

6

3

13

3 3

0

5

10

15

1r ESO 2n ESO

Poc

Gens

Page 12: Punt de Mira

Exp

osi

cio

ns

10

La setmana del 18 al 22 d’octubre vam tenir instal-lada al nostre centre l’exposició Desmuntem mi-tes? Violència masclista en la parella. L’exposició, organitzada per l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya i amb el suport de la Paeria de Cervera, constava d’una sèrie de panells en cadascun dels quals es desmuntava un mite que amaga situacions de violència masclista. Es tracta d’una exposició mòbil i itinerant que des del mes d’abril de 2010 ha viatjat per diversos indrets de Catalunya.L’exposició va adreçada a l’alumnat de 2n cicle d’ESO i de Batxillerat. Els alumnes van visitar l’exposició, situada al passadís del primer pis del centre, en el marc de l’assignatura d’Educació per a la ciutadania o durant les sessions de tutoria.L’objectiu de l’exposició és conscienciar els visi-tants de les situacions de violència masclista que poden amagar-se sota estereotips socials comuna-ment acceptats.

La violència masclista

Durant el mes de gener es va poder visitar als pas-sadissos del centre l’exposició d’objectes premiats en la 5a edició dels premis per al Reciclatge, insti-tuïts l’any 2001 i que enguany han comptat amb la participació de 213 propostes diferents.Aquests premis pretenen promoure el concepte de reciclatge tant pel que fa a la utilització de materials reciclats per a la fabricació de produc-tes com quant al reciclatge dels productes un cop esdevenen residus.En l’exposició es van poder veure els guardonats en les diferents categories que conformen el pre-mi.En la categoria de Productes (A), ha estat premiat un separador de carril bicicleta Zebra.En la cate-goria Projectes (B) ha guanyat el premi l’ecoapar-cament per a bicicletes Pal, de l’empresa Novell Puig Design. En l’apartat Estratègies (C), ha estat premiat la Xarxa d’Ecodisseny i Disseny per al Re-ciclatge i la Reciclabilitat. En la categoria Materials (D), el premi ha estat per Syntrewood (de l’em-presa LaSentiu), un material sintètic provinent del reciclatge de la recollida selectiva d’envasos.

Premis Disseny per al Reciclatge

Page 13: Punt de Mira

Esco

les

Ver

des

11

El 2 de desembre dues tècniques del Consell Co-marcal de la Segarra van repartir gratuïtament un boc’n roll per a cada alumne/a de 1r, 2n i 3r d’ESO del nostre institut.L’ IES Antoni Torroja col·labora en el progra-ma d’Escoles Verdes per tal de reduir els re-sidus procedents dels embolcalls d’alumini en què l’alumnat del centre porta els seus entrepans de l’esmor-zar i altres aliments.El boc’n roll és un embolcall reutilitzable que serveix per em-bolicar aliments o per fer servir de superfície per menjar i així reduir la utilització d’embolcalls d’un sol ús. Els materials de què està fet són, per una cara, cotó i polièster i, per l’altra, un plàstic

L’institut aposta pel Boc’n Rollecològic, reciclable i molt resistent. És fàcil d’obrir i tancar, i és adaptable a les diferents dimensions dels entrepans, fruites, galetes, etc. Les seves

mides són de 18 x 12,5 cm (quan està plegat) i de 49,5 x 29,5 cm (quan està obert).El boc’n roll és eco-lògic perquè substi-tueix els embolcalls d’usar i llençar, és higiènic, durable, rentable (fins i tot a la rentadora), ajus-table, lleuger, no ocupa espai i manté frescos els aliments.El Consell Comarcal

de la Segarra ha distribuït 2.000 boc’n rolls entre les escoles i instituts de la Segarra.

El dia 20 de octubre al matí un grup de nois de l’IES Antoni Torroja vam anar a fer una inspecció ambiental en la zona del riu Ondara que està situ-ada després de la depuradora de Cervera. Aquesta és la zona del riu que inspeccionem periòdica-ment per constatar-ne l’evolució. Es tracta d’un sector especial-ment sensible perquè s’hi aboquen les aigües tractades de la depu-radora de Cervera. Per fer aquestes sortides periòdiques dels de-legats ambientals del nostre centre, comp-tem amb el suport econòmic i humà del Consell Comarcal de la Segarra dins dels seus plans d’actuació per a l’Agenda 21.Un autocar ens traslladà a la zona d’observació. Un cop allà, vam haver d’omplir un qüestionari segons les dades obtingudes per saber l’estat en què es troba el riu. El primer que vam analitzar van ser les

Sortida de tardor del Projecte Riuscoses que es veien a simple vista, com la fluïdesa de l’aigua, el substrat del riu, la vegetació, el color, l’olor, deixalles, etc. Més tard vam posar-nos les botes i cap a l’aigua: vam mesurar el cabal de l’aigua i vam començar a buscar vida a l’interior

del riu. Vam trobar fins a quatre crancs de riu, cucs, sango-neres, plecòpters i més macroinver-tebrats. Segons les enquestes de l’estat índex de macroin-vertrebrats del riu, l’estat era bo; en canvi, l’estat del bosc de ribera era deficient. Final-ment, vam allibe-rar els animals un altre cop al riu, vam acabar d’omplir el

qüestionari amb la fisicoquímica de l’aigua, vam fer les motxilles un altre cop i vam tornar cap a Cervera amb nova informació que possiblement no sabíem sobre el petit riu Ondara.

Page 14: Punt de Mira

12

El passat dia 8 de març van arribar, com cada any, les noves òlibes al nostre institut. Una quinzena dels alumnes de l’IES Antoni Torroja participem en el hac-king, un projecte que es basa en la cria de polls d’òliba.El hacking és una tècnica utilitzada per

reintrodiur espècies animals en algun indret. Consisteix a criar uns pollets d’òliba en una caixa-niu situada en unes golfes, amb la intenció que creguin que és el seu niu veritable.Els polls ens els porten des del Centre de Recupe-ració de Fauna de Vallcalent (Lleida), on els seus progenitors estan en captivitat. Així nosaltres col-laborem en la recuperació de l’espècie a la nostra comarca.Quan les òlibes tenen unes sis setmanes són traslladades a l’institut, les col·loquem en una

Novetats en el Projecte Òlibacaixa-niu i cada dia els donem pollets de pollastre morts i els netegem el niu. Aquest projecte es basa que els alumnes que s’ofereixen voluntaris per col-laborar-hi criïn les òlibes des de ben petites i quan són grans siguin alliberades.El hacking és important perquè els alumnes prenguem consciència sobre l’estat dels animals en perill d’extinció i, a la vegada, ajudem l’espècie perquè es pugui recuperar.Les òlibes són animals nocturns i, generalment, cacen rosegadors. Habiten en campanars i en ca-ses de pagès deshabitades. Però ara aquests llocs on les òlibes feien el niu han disminuït molt i, per tant, els animals cada cop tenen més dificultat per niar i criar els polls.Actualment estem criant tres pollets que ara tenen un mes i mig; encara tenen molt plomissol. D’aquí a unes tres setmanes començaran a volar per les golfes i, al cap d’uns dies, ja les podem alliberar.Amb aquestes tres òlibes d’enguany, ja seran 25 les òlibes criades i alliberades al nostre institut dins aquest programa, que vam iniciar durant el curs 2004-2005.

El dia 11 de març, tres alumnes (Aleix Rafegas, Iulia Bentan i Carolina Codina) representants del consell mediambiental d’Escoles Verdes de l’IES Antoni Torroja vam agafar un autobús per anar al cinquè fòrum d’Escoles Verdes de Lleida i primer de la XESC (Xarxa d’Escoles per la Soste-nibilitat a Catalunya), en què van participar més de 30 centres educatius entre pri-mària i secundària.Ens van passar a re-collir poble per poble amb un autobús per portar-nos a la Granja-Escola Les Obagues, a Juneda, a prop de Lleida, on se celebrava aquest fòrum.Van separar els centres per grups de professors i d’alumnes. Els alumnes del Torroja vam haver d’explicar i compartir amb els altres les experiències que teníem com a escola verda. Vam esmorzar i, a continuació, es van fer unes votaci-ons per seleccionar la millor escola de les allí pre-

Fòrum de les Escoles Verdes a Junedasents i que tenia la possibilitat de ser escollida per anar a Brasília (Brasil) a una trobada mediambien-tal d’àmbit mundial. El nostre grup de l’IES Antoni Torroja va ser seleccionat com a guanyador.En arribar l’hora de dinar es podien contemplar les

instal·lacions ecolò-giques que hi tenen instal·lades: hiverna-cles, plaques solars, molins hidràulics i una zona amb tot d’ani-mals de granja.En acabar de dinar, vam passar per uns tallers on preparàvem planter d’hortalisses, que actualment els alumnes de Cervera es cuiden de regar i veure’n la seva evolu-ció, i també es va fer un taller d’empelt de

codonyer amb esqueixos de varietats de pomera. Ens el podíem emportar, plantar-lo i cuidar-lo.Finalment ens van fer una foto de grup i ens van obsequiar amb un sabó fet amb oli reciclat.

Page 15: Punt de Mira

13

Sortida al centre de Vallcalent (Lleida)

El divendres 8 d’abril, els cursos de 1r d’ESO A i B vam anar a Vallcalent, un centre de recuperació de fauna d’animals autòctons. Tots els animals que hi tenen són salvatges i n’hi ha alguns que es queden a viure allà per sempre: són els irrecuperables. Aquests animals són els que hem vist nosaltres. La majoria eren aus, però també hem vist un parell de mamífers i algun rèptil.Primer, hem anat a mirar les aus i hi hem vist arpelles, voltors, marcenques, ducs i falcons, entre altres. La major part estaven allà per una lesió a l’ala produïda en xocar contra un pal elèctric o alguna ferida causada per algun altre animal.

Després hem anat a veure els dos mamífers: una parella d’óssos bruns i una parella de guineus. Els óssos eren cadells i les guineus eren mare i fill.Després dels mamífers, hem anat a un llac i, des d’una sala, hem observat els animals amb uns pris-màtics i hem pogut veure’ls de prop en el seu estat natural. Quan hem acabat això, hem anat a visitar uns animals nocturns, les òlibes; la major part encara dormien, tot i que n’hem vist volar una.Aquí s’ha acabat la nostra visita a Vallcalent; ens ho hem passat molt bé i hem après algunes coses curioses.

Campanya de reciclatge de telèfons mòbilsEl nostre centre, dins el programa Escoles Verdes, participa en la campanya de reciclatge de telèfons mòbils per tal de protegir els ecosistemes africans.Per a fabricar els telèfons mòbils, cal utilitzar un mineral estratègic molt escàs: el coltan. El coltan és una barreja natural formada per columbita i tantalita que rarament forma cristalls. Tant la columbita com la tantalita són minerals amb un contingut molt variable de ferro i de manganès. El nom de coltan ve de les tres primeres lletres de cadascundels dos minerals que el formen.El coltan és un material conegut des de fa molt de temps, però que ha vist augmentar considerablement el seu ressò perquè és una part bàsica dels acumu-ladors dels telèfons mòbils, malgrat que ja era utilitzat en la indústria aeronàutica (coets i satèl-lits). El contingut d’aquests minerals en dos metalls superconductors, tàntal i niobi, ha permès un gran desenvolupament de les modernes tecnologies de la comunicació, amb la fabricació d’ordinadors cada vegada més potents i ràpids, les pantalles de

cristall líquid i, sobretot, els condensadors lleugers i durables que han permès telèfons mòbils petits i que pesen molt poc.Com que la seva demanda mundial s’ha disparat, el preu del coltan ha pujat desmesuradament. Això ha provocat en els països africans de la zona dels Grans Llacs on s’explota, sobretot a la República Democràtica del Congo, conflictes armats, revoltes socials, utilització de mà d’obra infantil, destrucció d’àmplies zones d’alt valor ecològic, reducció dels hàbitats naturals de goril·les, ximpanzés i altres espècies fortament amenaçades, etc.Enviant 30 mòbils reciclats, podrem apadrinar un ximpanzé durant un any de manera gratuïta.

Des de l’inici de la campanya, ja hem recollit més de 80 telèfons mòbils a les urnes que hi ha instal·lades als passadissos de l’institut.

Gràcies a tothom per la vostra col·laboració!!!

Page 16: Punt de Mira

Xer

rad

es

14

Dimarts 2 de novembre els alumnes de 1r d’ESO vam assistir a una xerrada que ens va fer una agent del cos dels Mossos d’Esquadra sobre els perills de la xarxa Internet. Aquestes xerrades les fem durant les hores de tutoria.Els objectius de la xerrada són conscienciar els menors de l’ús que fan de la xarxa. Nosaltres com a menors hem de fer un ús adient de l’ordinador.Ens van explicar coses que ens podrien passar a nosaltres o bé que ens podrien afectar, com per exemple, que a Internet ens poden enganyar, etc.La xarxa d’Internet és perillosa solament si no se sap fer un bon ús del sistema.També ens van explicar algunes coses que són legals o il·legals quan utilitzem Internet, com per exemple pujar la imatge d’alguna persona que no desitgi aparèixer públicament a Internet, etc.La xarxa Internet és un estri molt útil, però no cal abusar-ne. És útil per fer treballs, per cercar informació, per comunicar-nos amb altres perso-nes, etc.Va ser una xerrada molt útil i entretinguda.

Els perills d’Internet

El passat dimecres 17 de novembre vam anar els alumnes de 2n cicle d’ESO i de Batxillerat de l’IES Antoni Torroja a la Sala d’Actes del centre perquè ens havien preparat una xerrada sobre la passió per la recerca científica en el marc de la 15a edició de la Setmana de la Ciència que s’ha celebrat entre els dies 12 i 22 de novembre organitzada pel Departament d’Ensenyament i el Servei d’Innova-ció i Recerca Educativa (SIRE).La xerrada la va fer el Dr. Carles Schnabel, llicenci-at en Biologia per la Universitat de Barcelona l’any 1982 i doctorat en Microbiologia, que es dedica a la divulgació de la ciència, i de l’astronomia en particular. La conferència va tractar sobre la seva experiència actual en la direcció científica de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell i diferents temes relacionats amb l’Agència Espacial Europea (ESA) entre altres.En primer lloc, ens va parlar sobre la seva vida i per què s’ha dedicat a la investigació científica. Després ens va mostrar el portal web de l’ESA i ens va explicar els diferents materials i recursos que s’hi poden trobar. Després ens va ensenyar experiments realitzats pels alumnes de secundària i també ens va explicar diverses experiències dels astronautes de l’ESA.

La Setmana de la Ciència

Aquest 24 de novembre ens ha visitat un membre de l’Institut Guttmann, en Jordi, per parlar-nos sobre la prevenció dels riscos a la carretera i alertar-nos de la importància que té prendre les mesures de seguretat adequades.Hem vist un vídeo sobre alguns casos de persones que pateixen una discapacitat causada per un acci-dent de cotxe o moto. Ens explicaven la seva visió de la vida després de l’accident i a què van haver de fer front. En Jordi també va patir un accident que el va deixar en cadira de rodes i ens ha expli-cat la seva experiència personal.En resum, ens ha sorprès a tots els alumnes que escoltàvem la xerrada i ens ha obert una mica els ulls davant d’aquest tema, a què de vegades els joves no donem massa importància.

L’Institut Guttmann i la prevenció viària

Page 17: Punt de Mira

15

En Toni Nadal és un dels “homes del temps” de TV3. És fill de Cervera, va estudiar al nostre institut i després a Barcelona i a Lleida.El passat dia 20 de gener ens va venir a veure a la nostra l’Aula de Projectes. Nosaltres el vam convi-dar perquè ens parlés del temps, ja que estàvem fent el Pas del temps.Els alumnes li vam preguntar com s’ho fan per saber quin temps farà a cada ciutat. Ell ens va dir que no té cap “vareta màgica” per saber el temps. S’ha d’estudiar i treballar-ho. Toni Nadal ens ha explicat com s’elabora un pronòstic televisiu:•Dades meteorològiques•Interpretació d’imatges de satèl·lit•Interpretació d’imatges de radar•Interpretació de mapes•Coneixements geogràfics•Experiència•Sort (vol dir tenir sort per endevinar-ho)

Va ser una estona molt agradable i profitosa, i li agraïm al Toni la seva amabilitat.

Toni Nadal a l’Aula deProjectes

El dijous 10 de març va venir a l’institut l’Agnès Agboton. L’Agnès és originària de Benín i va expli-car-nos el seu procés d’adaptació a Catalunya.A Benín, hi va viure la seva infància. Anys després va haver d’anar a estudiar a Ghana, perquè al seu petit país hi va haver una guerra. Quan era ado-lescent va anar a la universitat, on va conèixer un noi català. Aquest noi li va oferir d’anar a viure a Barcelona; ella va acceptar, però li va demanar permís al seu pare.Quan va arribar a Barcelona va trobar moltes dife-rències, sobretot li va impactar el fet que la gent fos blanca de pell. Té dos fills catalans.També ens va posar música del seu país i ens va explicar un conte que li explicava el seu pare de petita.L’Agnès ha escrit i publicat diversos llibres de contes.

Ens visita l’Agnès Agboton

Page 18: Punt de Mira

16

El passat dimarts dia 8 de març, ens van fer als nois i noies de 2n d’ESO una conferència sobre el consum que duia per títol El paper de la publicitat. La xerrada va anar a càrrec de la Laia Pipó. Ens va parlar sobre les diferents parts del marketing, i de com els psicòlegs treballaven dins aquest sector ja que un anuci sigui vist a la TV o sobre paper , depenent de quins colors s’empren, ens criden més l’atenció i fan que aquell producte ens sembli més efectiu i ens inciti a com-prar-lo.També ens van explicar les diferents maneres de promocionar i donar a conèixer una marca nova o desconeguda. Depèn de l’edat, ens investiguen, no passen els mateixos anun-cis a les 9 de la tarda que

Xerrada sobre consum

Este pasado miércoles 16 de febrero se celebraron las JOUP (Jornadas de Orientación Universitaria y Profesional) en el instituto Antoni Torroja. Para finalizar la jornada, el Sr. Jaume Freixes, periodista de TV3, protagonizó una conferencia de clausura para todos los asistentes, dedicada principalmente

Jaume Freixas en las JOUPa los estudiantes.Para empezar, quiso recalcar la importancia que tienen las jornadas para todos aquellos que, al ter-minar los estudios postobligatorios, quieren seguir su formación ya que nos orientan y nos informan en estos momentos importantes de nuestra vida sobre qué tenemos que escoger y, por lo tanto, hay que aprovechar esta oportunidad que se nos ofrece.Según el periodista, siempre debemos guiarnos por el corazón, hacer aquello que realmente nos guste y tengamos ganas de hacer. La lejanía de una universidad, el precio o la opinión de los padres no tiene que condicionar nuestra decisión. Para Jaume Freixes es muy importante que, para crecer como personas y ser ciudadanos del mundo, tengamos siempre una puerta abierta a éste, estar bien informados de qué está pasando y sobre todo viajar lo máximo posible. Además aprender idiomas y utilizar las TIC moderadamente son unos complementos extraordinarios para lograr éxitos en nuestra actividad académica.El último aspecto que comentó fue que el futuro está más que nunca en nuestras manos y que cada vez podemos llegar más lejos si hacemos las cosas por nosotros mismos, de manera independiente.

a les 2 del migdia, perquè van dirigits a diferents publics potencials.Ella mateixa va fer una xerrada als alumnes de 1r d’ESO sobre la Importància de l’adquisició d’hàbits en el consum impulsiu.

Page 19: Punt de Mira

Sort

ides

17

El passat 17 de setembre els alumnes de 3r d’ESO que fem el crèdit variable de Revista vam anar a vi-sitar La Productora, empresa editora de la publica-ció setmanal La Veu de la Segarra.L’objectiu de la visita era aprendre el procés d’elaboració d’aquesta publica-ció. En Ton Granell, redactor d’aquesta revista, ens va expli-car com aconseguien la informació de cada número, com es re-dacten les notícies de les diferents seccions i quins programes informàtics s’utilitzen

Visitem “La Veu de la Segarra”per tal de confeccionar-la. També ens va expli-car quines fonts de finançament tenen a la seva disposició per tal de publicar cada setmana un nou

exemplar.En Ton també va respondre totes les qüestions que vam plantejar-li sobre les tasques que ha de realitzar un periodista i quina formació aca-dèmica ha de tenir.Va ser una estona en-tretinguda i esperem que ens serveixi per a la feina que hau-rem de fer durant el crèdit.

L’11 de novembre els alumnes 3r d’ESO vam anar a Lleida a veure les instal·lacions on es fa el diari Segre i també vam anar al Caixafòrum.A la redacció del diari Segre, la Maria, una redactora del diari, ens va fer de guia i ens va ensenyar el plató des d’on s’emeten els programes de producció pròpia del canal de Lleida TV (ja que comparteixen instal-lacions amb la redacció del diari i el portal web Lleida.com). Després d’ensenyar-nos el plató, ens va portar a un passadís des d’on podíem veure els redactors del diari i ens anava explicant com es fa un diari. Després vam mirar un documental sobre el que fan en l´edifici i, en acabar, ens van obsequiar amb un llapis i un diari per a cadascú.En sortir del diari, vam anar al Caixafòrum de La Caixa. Una monitora ens va fer un taller sobre acústica i vam fer alguns experiments amb del so i com es produeixen i es difonen les ones sonores.

Sortida al diari “Segre” i al “Caixafòrum”

Page 20: Punt de Mira

18

El 12 de gener els alumnes de 3r i de 4t d’ESO vam anar a visitar un autobús preparat per acollir una xerrada sobre la prevenció dels riscos laborals. Aquest autobús està organitzat pel Departament de Treball i pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Aquest és el quart any que fan aquesta exposició a Catalunya.L’activitat consistia a informar-nos sobre com prevenir els riscos laborals i, després d’acabar la xerrada, vam fer una activitat amb els ordinadors que consistia en diferents jocs de prevenció de ris-cos: problemes que et podrien passar diàriament a la feina i que havíem de saber com resoldre.Aquets jocs es feien per aconseguir punts. La clas-se que aconseguia més punts guanyava un premi (agrupaven totes les puntuacions dels alumnes). El premi era una sortida per fer ràfting al Parc Olím-pic del Segre.En marxar, ens van donar un record de la visita.

Pugem al Bus de la Prevenció

El 10 de desembre els alumnes de 2n d’ESO vam sortir de l’institut per agafar un autocar amb l’objectiu d’anar a visitar la petita església de Sant Pere el Gros, d’estil romànic. Quan vam arribar allà, un guia ens va fer una breu introducció del que parlaríem i vam entrar a l’església.La petita esglesiola que ara apreciem abans forma-va part d’un conjunt monàstic dels segles XI – XIV. És de planta rodona o central, amb uns murs molt grui-xuts (de 2 metres), no gaire alta i amb un interior molt fosc, no-més il·luminat per la llum d’una finestra. A l’interior hi ha petites absidioles i una estre-ta escala que dóna a la teulada.Al voltant de l’església hi ha les restes del conjunt monàstic,

amb alguna torre.Uns 100 metres més a la dreta, hi ha el molí fariner de l’església. El seu funcionament consis-tia en l’entrada d’aigua del riu Ondara, que abans arribava fins al molí, que accionava el rodet i feia moure la mola volandera i el riscle. Gràcies a aquest moviment, el gra que hi havia a la farinera

s’espremia i aixafava i en quedava farina.La visita va ser inte-ressant, tot i que en alguns moments (a causa del fred o de tenir amics a la vora) no s’escoltava gaire o es parlava amb els companys. Tot i això, és important saber-les, aquestes coses, ja que per conèixer altres llocs, primer has de saber la història que envol-ta el teu poble.

Visita a l’església de Sant Pere el Gros

Page 21: Punt de Mira

19

Els nois i noies de 1r, 2n i 3r d’ESO de l´IES Antoni Torroja vam anar a esquiar els dies 26, 27 i 28 de gener a l’estació pallaresa d’Espot.Ens vam allotjar en l’alberg Les Dai-nes, a Espot. El primer dia ens van donar els esquís, els pals i el casc per a poder esquiar.La jornada d’esquí començava a les 10 del matí a les pistes d’Espot. Fèiem 2 hores de curset amb mo-nitors de l’estació agrupats segons el nostre nivell d’esquí. Després teníem una estona lliure per esqui-ar al nostre aire sempre acompa-nyats d’aguns companys. Al migdia, dinàvem a la cafeteria de l’estació

i, després de dinar, tornàvem a tenir una estona lliure per esquiar fins que tancaven l’estació. Després tornà-vem al nostre alberg per recuperar-nos de l’esforç.

Un gran inconvenient va ser que, a causa d’una avaria en les instal-lacions, els tres dies de l’excursió no vàrem tenir aigua ni per dutxar-nos. Per sort, el tercer dia ens va arribar aigua des d’un llac congelat que es troba a dalt de les pistes, per la muntanya. L’aigua era glaçada i només et podies rentar el cap; poca gent ho va fer de tan freda com era.A la nit, com cada any, vam anar a la discoteca d’un hotel proper: hi havia molt ambient.A la tornada cap a Cervera, vam haver d’esperar que passés la mà-quina llevaneu, perquè havia nevat molt i la carretera estava coberta de neu. El viatge va ser molt cansat ja que vam haver d’aguantar cinc

hores de viatge.Després d’alguns entrebancs, vam arribar a Cervera, molt cansats, cap a les nou del vespre.

L’esquiada a Espot (Pallars Sobirà)

El 27 d’octubre els alumnes de 4t d’ESO vam anar a Guissona a visitar el Bus de les Professions. En realitat, és un camió, un tràiler, el remolc del qual té l’interior adaptat per encabir tots el serveis que ofereix als visitants. A dins del Bus hi ha una pissarra digital, diversos ordinadors, pòsters i panells informatius, vitrines amb objectes de diverses professions, estris representatius de diverses professions i, fins i tot, una petita sala d’actes. Té com objectiu oferir a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, per mitjà de visites concertades, la possibilitat de conèixer de prop les característiques de la formació professional i els corresponents cicles formatius que es poden estudiar a Catalu-nya. Com que nosaltres estem estudiant 4t d’ESO, el curs vinent tindrem la possibilitat d’estudiar un cicle forma-tiu i, amb aquesta visita, els vam poder conèixer millor.

Bus de les Professions a Guissona

Page 22: Punt de Mira

20

Els alumnes de 1r de Batxillerat van anar a Bar-celona per participar activament en dos tallers: un dedicat al món de la telefonia mòbil i un altre adreçat a comprendre els diferents sensors que la indústria de l’automòbil incorpora en els vehicles que col·loca en el mercat.Aquests tallers TEETI (Tallers d’Enginyeria Electrònica i Tecno-logies de la Informa-ció) van tenir lloc el passat 10 de febrer a les instal·lacions de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Hi van participar una vinte-na d’alumnes.En el primer taller, en el qual participen la meitat dels alum-nes del grup, se’ls introdueix en les tèc-niques que permeten la digitalització de les ones sonores – sobretot les de la veu humana – com a primera etapa per a la posterior transmissió de la informació oral codificada, mitjançant la fracció de l’espectre electromàgnètic que correspon a les

microones, fins a un receptor que les descodifica fins a ser capaç de comprendre el significat del missatge.En el segon taller, simultàniament i de forma paral·lela, l’altra meitat del grup opera amb els principals tipus de sensors que molts dels vehicles

actuals incorporen de sèrie, com ara els que detecten moviment, se-nyals acústics o visuals. Tot plegat per entendre com un automòbil és capaç d’aparcar sense necessitat de conduc-tor o bé pot decidir connectar de manera automàtica els llums de posició quan la il-luminació natural baixa per sota d’un llindar de-terminat, entre d’altres exemples.La durada dels tallers és

de tres hores, amb una parada a la primera hora i mitja que permet als alumnes esmorzar, per una banda, i visitar un campus universitari, per una al-tra, tot entrant en interacció amb el dia a dia dels estudiants universitaris.

Els alumnes de 1r de Batxillerat van als TEETI

En el marc del programa d’orientació università-ria per als alumnes de 2n de Batxillerat, el 10 de febrer vam anar al Campus Universitari de Bella-terra, situat a Cerdanyola, on vam poder assistir a diferents xerrades on ens presentaven els tipus de graus que ofereix la Universitat Autònoma de Barce-lona.Cada facultat ens presentava i explicava detalladament tots els graus que impartieix. A més d’oferir-nos un prestigiós campus uni-versitari, els respec-tius professors també ens van animar a estudiar intensament durant el poc temps de curs que ens queda, i així poder aconseguir una bona nota de tall per entrar-hi.

Als ulls d’un estudiant d’institut, aquell campus era com un paradís ple de joventut, agrupada en dife-rents grups amb moltes carpetes a les mans, en-voltats del verd natural dels jardins que envolten

les diferents facultats. Hi havia un gran punt de trobada conegut com la plaça Cívica, on els estudiants s’aple-gaven allà tot dispo-sant de diversos bars, buffets lliures i, fins i tot, botigues de roba i òptiques, entre molts altres petits comerços. Realment, era com un petit poble, un món totalment diferent a la vida d’estudiant de Batxillerat que nos-altres coneixem. La gran majoria que vam

assistir-hi vam sortir-ne amb la il·lusió de tornar-hi ben aviat.

Els alumnes de 2n de Batxillerat visitem la UAB

Page 23: Punt de Mira

L’al

um

nat

1r d ’ESO A

1 Aldomà Ninot, Lluís2 Bentan , Iulia3 Boumedol , Abdelkader4 Bové Canosa, Jordi5 Cabestany Castellà, Gerard6 Carrascal Kemper, Allison Mayte7 Chaaieri Oudou, Soufiane8 Creus Sarri, Arnau9 Farré Termes, Roger10 Gonzalez Cuello, Gemma11 Ibrahim Abadir, Andro12 Llobet Boldú, Eva13 Makrani Abbaqui, Fatima14 Marí Hernández, Silvia15 Martínez Vilaplana, Cristian16 Mena Khella, Mario17 Montraveta Moya, Mar18 Puig Montagut, Maria19 Rodríguez Pereda, Betsy Geraldine20 Sanchez Infantes Martin Romo, Daniel21 Santamaria Martínez, Marti22 Seck, Faty Bocar Awa23 Sirbu, Anatolie24 Tamarit Martínez, Laia25 Vizcarra López, Yanina26 Pepita Boneu (Tutora)

Page 24: Punt de Mira

1r d ’ESO B

2 Bouazza, Mohamed3 Bové Escribano, Pau4 Cases Balcells, Jordi5 Castella Rovira, Joel6 Chapman Sans, Lisa7 Citoler Jiménez, Adrián8 Clotet Niubó, Albert9 Companys Malleu, Jordi10 El Malki, Samia11 Farran Centelles, Núria12 González Ribera, Maria13 Granell Rodrigues, Patrick14 Hernández Montalà, Ariadna15 Marí Bouzas, Alicia (Absent)16 Montraveta Moya, Jordi17 Mourad Khella, Abanoub18 Muñoz Asbert, Ferran19 Pego Feliu, Pau20 Raich Solans, Maria21 Rouiess, Rida22 Roumani Mehawed, Cristina23 Saad Mahdy, Asem24 Sánchez, Carla Belen25 Vila Minguell, Paula26 Vilaró Figuerola, Maria27 Benavente, Ainoa28 Joan Sabaté (Tutor)

Page 25: Punt de Mira

2n d ’ESO A

1 Armengol Jounou, Sergi2 Beleta Crespo, Maria3 Botet Cintora, Roger4 Bulnes, Sheila (Absent)5 Caelles Prat, Adrià6 Castellà Arbós, Agustí7 de Dios Ribalta, Ariadna8 Domínguez Ristol, Manuel9 Fernández Solé, Laura10 Figueres Farré, Sergi11 Galeano Sanfeliu, Miquel Angel12 González Ribera, Jordi13 Guminei, Iona Geanina14 Hemaia, Antonius15 Ibrahim Esqueta, Aida16 Karid, Fatima Zohra17 Lishcynskyy, Roman18 Llobet Jové, Maria19 Lozano López, José Manuel20 Martí Quesada, Marina21 Nashed Sargious, Marel (Absent)22 Pedro Jones, Wiliam

23 Puig Martí, Mariona24 Trilla Gorro, Maria25 Vallés Mejias, Blanca26 Vidal Vivas, Ariadna27 Vides de Dios, Andrea28 Vila Gassó, Francesc29 Zúñiga, Carlos30 Rosa Tolosa (Tutora)

Page 26: Punt de Mira

2n d ’ESO B

2 Balcells Comas, Arnau3 Bentan, Adelina4 Bertran Prat, Anna5 Biosca Morell, Meritxell6 Caraballo Baez, Jarolin7 Castelló Allué, Francesc8 Cerqueda Puig, Laura9 Coma Coll, Anaïs10 Condal Fontanet, Josep Oriol11 Cregenzan Oriol, Jordi13 Delgado Serra, Júlia14 Férnandez Garcia, Silvia15 Fernández Ros, Nidia16 Fonoll Garriga, Mariona17 González Dominguez, Isaac18 Guerra Callejas, Carlos Andrés19 Hfairi Zannouti, Ahmed20 Jordan Valverde, Elena21 Konateh Sidebeh, Fili23 Merino Ortiz, Stevan Patricio (Absent)24 Pérez Ninot, Arnau

25 Pla Morell, Albert (Absent)26 Planes Jové, Helena27 Rosell Bartolí, Judit28 Sánchez Gutiérrez, Ian29 Segura Guevara, Sergi30 Solé, Anabel31 Lolita Fenés (Tutora)

Page 27: Punt de Mira

3r d ’ESO A

1 Alsina Albert, Ginebra2 Blake, Juan3 Bosch Creus, Albert4 Bosch Duran, Pol5 Castellà Arbós, Judit6 Codina Vila, Carolina7 Companys Manlleu, Ferran8 Correia Camacho, Ruben 9 Galeano Carrera, Aroa10 Guevara Maygua, Gabriela11 Pampana, Luigi12 Ingla Aynes, Adrià13 Jiménez Navas, Marc (Absent)14 Laha, Latifa15 Sanchez, Milagros Elisabeth16 Mora Sanfeliu, David17 Prats Saiz, Ariadna18 Ramos Tasies, Anaïs19 Royes Segura, Gerard20 Serés Delgado, Núria21 Trilla Niubó, Ester22 Vergé Corbera, Iris23 Vilaró Figuerola, Àngel24 Villalonga Gomà, Antoni Ramon25 Wang, Taokai (Absent)26 Toni Mayoral (Tutor)

Page 28: Punt de Mira

3r d ’ESO B

1 Adrar, Aïcha 2 Al Mesbashi, Souad3 Alsina Márquez, Júlia4 Baez, Pamela Maria (Absent)6 Bellas Melgosa, Lluís Àngel7 Cosarca, Bianca Florina8 Costache, Elena (Absent)9 El Kouichi Boujat, Sabir10 Gonzalez Vicente, Axel11 Jebouri, Ikram (Absent)12 Khella, Bishoy13 Llobet Boldú, Jordi14 Llorens Carulla, Mireia15 López Brea, Anna17 Mingot Torra, Marta18 Muñoz Garcia, Daniel19 Ninot Torné, Anna20 Ollè Llobet, Ona Mercè22 Perales Tasies, Nicolau23 Plana Manzano, Marc (Absent)24 Prat Sicart, Joan25 Ràfegas Farré, Aleix26 Ruiz Hernández, Daniel27 Ramon Pollina (Tutor)

Page 29: Punt de Mira

4t d ’ESO A

1 Ramos, Raül2 Armengol Jounou, Alba3 Benito Niubó, David4 Burgos Miret, Arnau5 Casajuana Garrido, Antoni6 Champman Sans, Emma7 Cisteró Condal, Roger8 Clarià Cisteró, Miriam9 Jou, Joan10 Falip Garcia, Oriol11 Feliu Barrientos, Adrià (Absent)12 Freixes Martínez, Victor13 Ibrahim Esqueta, Nadia14 Julca Horna, Diego Oswaldo15 Maftei, Marius16 Miret Badia, Marta17 Molina Beltran, Arkaitz (Absent)18 Montiero Blanco, Morgana19 Nagy, Jozsef Attila20 Ortiz Bacardit, Ramon Maria21 Pereta Hernández, Èlia22 Reyes, Lissette

23 Reyes Quesada, Jennifer24 Rodríguez Zurita, Noelia25 Rosell Delgado, Oscar26 Sociats Razquin, Neu27 Tafache, M. Angela (Absent)28 Villar Aránegas, Yasmina29 Elena Armengol (Tutora)

Page 30: Punt de Mira

4t d ’ESO B

1 Alsina Gómez, Ivan2 Azzrhouni Loukili, Ikram3 Benítez Benavent, Ariadna4 Bitria Alcaide, Sheila5 Bové Escribano, Sergi6 Calvo Laguna, Ana (Absent)7 Cerqueda Puig, Xavier8 Chedghan, Fátima9 Cisse, Youssuf10 Cisse, Mousa11 Clos Segura, Aleix13 Dalmases Solé, Josep14 El Kouchi, Salma (Absent)15 Espinagosa Cisteró, Gemma16 Gonzalez Martínez, Victor17 Hfaïri, Bouchra18 Jiménez Kossiri, Adam19 Kabouri, Hayat (Absent)20 Martín Boldú, Mercè21 Miró, Xavier22 Mora Farré, Ariadna

23 Morales Calvo, Bryan24 Puig López, Ramon25 Rossich Oliva, Marc26 Talavera Secilla, Marina27 Valverde Cunillera, Judit28 Kone, Mohamed29 Concepció Rovira (Tutora)

Page 31: Punt de Mira

1r de Bat x i l l e ta t

1 Arbós Gassó, Marc2 Armengol Ninot, Ariadna3 Bacha, Ayoub4 Bitria Alcaide, Cristian (Absent)5 Boquet Claramunt, Jordi6 Borda Rubinat, Ramon7 Bouazza, Badr8 Canosa Planes, Joel9 Carrasco Blanco, Oriol10 Cregenzan Oriol, Montserrat11 Duaigües Herrero, Judith12 Espada Santana, Roger13 Feher, Adrià (Absent)14 Freixes Mart¡nez, Claudia16 Grau García, Cristina (Absent)17 Guerra Callejas, Juan Pablo18 Hernàndez Montalà, Daniel19 Llorens Toubella, Monica20 París Perelló, Laura21 Portella Alegre, Andrea22 Recasens Farré, Roger23 Rodríguez Blanco, Julià

24 Rosell Delgado, David25 Rovira Riu, Pol26 Sànchez Oviedo, Georgina27 Sandino Martín, Alazne28 Santa, Felix29 Tribó, Isaac30 Turull Boldú, Ariadna31 Carme Font (Tutora)

Page 32: Punt de Mira

2n de Bat x i l l e ra t

1 Ahmad Rani, Shaizad2 Balcells Comas, Clara3 Borodinova, Anastasiya 4 Bosch Creus, Marina5 Bosch Duran, Alba6 Castillo, Erika7 Cisteró Boldú, Albert8 Coma Coll, Ricard9 Cortes Corral, Sandra10 Dalmases Trilla, Antoni11 Duran Farré, Pau12 Essarab, Naoufel13 Farran Centelles, Jordi14 Figueres Bravo, Tatiana15 Graells Noguerola, Albert16 Hemaia, Pola (Absent)17 Kandarouch, Omayma18 Molluna Rubio, Ester19 Muñoz Sol, Emma20 Olaya Castells, Ariadna21 Oriol Martí, Ester22 Pomés Pérez, Josep23 Puig Casteràs, Joan24 Pulido Secanell, Núria25 Ràfegas Fonoll, Borja26 Rosell Novell, Laura (Absent)

27 Royes Segura, Aida28 Rusu, Cornelia Timotea29 Sala Comorera, M. Teresa30 Suárez Secilla, Javier (Absent)31 Tores Vigo, Lorena32 Trilla Niubó, Marta33 Trilla Plana, Elena34 Valldaura Rivera, Aina35 Vàzquez Ortiz, Alejandro (Absent)36 Waselle Vallina, Rebeca37 Yakoviyeva, Anastasya38 Josefina Boquet (Tutora)

Page 33: Punt de Mira

Aula de Pro jec tes

1 Galeano Carrera, Andrea2 Samir Abdelfatah, Marina3 Ben Moussa, Naima5 Oughzif, Khalid6 Martínez Vilaplana, Christian7 Salami, Mohamed8 Sangaré, Oumar9 Rouiess Benjelloun, Aouatif10 Bah, Yaya11 Kabouri, Abdelkarim12 Kone, Abdoulaye4 Montserrat Dalmau (Tutora)

Page 34: Punt de Mira

PQPI

1 Bernardo Ríos, Adrián2 Flores López, Jénnifer5 Flores López, Jonathan6 Oughzif, Abderramán7 Gracia Martínez, Diego8 García González, Ferran9 Blázquez Trullols, Joel10 Costa Hernández, Ian11 Asencio Caballero, M. del Mar (Absent)12 Bulnes Sobrino, Tamara (Absent)13 Compte Holgado, Montserrat (Absent)14 Granell Corbera, Gerard (Absent)15 Cosmin Radu, Gabriel (Absent)16 Tuma Betancourt, Andy Eduardo (Absent)3 Teresa Sotelo (Tutora)4 Antonio Martínez (Tutor)

Page 35: Punt de Mira

El 31 de març un grup d’alumnes de 1r i 2n d’ESO vam anar a Mollerussa per participar en la 4a Tro-bada Esportiva Territorial de Secundària.Aquesta activitat va consistir a passar un matí fent diferents esports i “competint” amb instituts de la resta de la província. Ens vam aplegar uns 32 insti-tuts, amb un total de 1.300 alumnes. Estàvem divi-dits en 9 grups. Tots els grups formàvem part d’un quadre de rotacions i, en un temps de 25 minuts cadascuna, fèiem l’esport que tocava, i que eren els següents: futbol, taek-won-do, artístic word, bitlles, piragües, inflables, aeròbic, korfball, bàdminton i balance bikes.Tots els alumnes que hi vam anar som alumnes que setmanalment fem activitats esportives extraesco-lars dintre del PCEE (Pla Català d’Esport a l’Escola).

21

Trobada esportiva a Mollerussa

El dia 18 de febrer els alumnes del PQPI-FIAP (Pro-grama de Qualificació Professional Inicial - Formació i Aprenentatge Professional) de l’Institut Antoni Tor-roja de Cervera van fer una sortida a la 5a edició de la F&T, la Fira de Formació Professional i Treball, que es va celebrar a Lleida entre els dies 17 i 19 de febrer al Pavelló 4 de les instal·lacions que Fira de Lleida té als Camps Elisis. Aquesta fira va comptar amb la participació de 30 empreses i entitats i va reunir 22 famílies de formació professional representades.L’objectiu del saló F&T és potenciar la forma-ció professional i les seves sortides i també impulsar l’aprenentatge dins l’empresa, infor-mar instantàniament de totes les inquietuds sectorials tant en matèria de treball com de formació professional, tant pel que fa a centres públics com als privats; explicar al públic en general què és la formació contínua bonificada, l’ocupacional, la subvencionada, el reciclatge…, i com i on estudiar idiomes, oposicions, assessorament per crear una empresa, etcètera, i orientar professional-

ment i laboralment els joves, aportant informació sobre totes les famílies d’oficis dins dels cicles for-matius. El saló està adreçat a alumnes, pares, mares i representants de la comunitat educativa; a les empreses, les patronals, les associacions d’empresa-

ris, els sindicats, les ad-ministracions públiques i a les institucions.Nou dels quinze alumnes que estan cursant el curs d’Auxili-ar de pintura al nostre institut van assistir a la Fira. Un cop a la fira, els alumnes van anar a veure els estands de les diferents famílies professionals presents a la fira.Els alumnes van anar a interessar-se per di-ferents cursos, però la

majoria són conscients de la necessitat de tenir l’ESO si volen continuar amb la seva formació acadèmica i professional.Va ser un matí molt distret: ells van recopilar la infor-mació que més els interessava, van tenir contacte i van canviar impressions amb altres alumnes d’altres centres.

Els alumnes del PQPI-FIAP se’n van de Fira

Page 36: Punt de Mira

22

El dia 4 de febrer vam anar al gran teatre de la Passió de Cervera per tal de veure una adaptació d’una de les novel·les més importants de la literatura castella-na, Don Quijote de la Mancha.La companyia que representava l’obra era el Teatro del Repartidor. Van fer una adaptació que va durar una hora i mitja, durant la qual es van poder veure les parts més representati-ves de la novel·la. El públic va poder seguir el fil conductor de les accions i els esdeveni-ments sense perdre’s ni fer-se avorrit, ja que hem de tenir en compte que el Quijote té aproxima-dament mil pàgines de text.El decorat de l’obra de teatre era molt simple: el for-mava un plafó que representava el menjador d’una casa i al voltant hi havia unes cadires i una taula.

Eren quatre actors i actrius, alguns dels quals feien més d’un personatge. L’actor que representava el “Quijote” era alt i amb barba, el que feia de “Sancho Panza” era baixet i gros i els altres eren personatges secundaris del llibre i un d’ells també feia de narra-

dor.L’adaptació contenia parts del “nomena-ment de cavaller del gentilhome Don Qui-jote ” passant per la recerca de “Dulcinea del Toboso”, la ínsula falsa de “Sancho”, la tornada a casa ja curat de les bogeries dels llibres de Cavalleries fins a la seva mort .

En acabar l’obra, vam fer un petit col·loqui amb els actors, durant el qual vam tenir l’oportunitat de fer preguntes referents a la representació. Va ser una estona on vam poder recordar una novel·la que con-tinua sent famosa fins i tot al nostre temps.

Anem al teatre a veure el Quixot

Visita a l’església de Santa MariaEl divendres 11 de febrer, els nois de 2n d’ESO vam anar a visitar la parròquia de Santa Maria del Coll de les Savines.Un cop allà ens van explicar que és d’estil gòtic català, que està formada per tres naus i varis ab-sis. Els grans vitralls i les rosasses són de diferents segles i ens van ensenyar capella per capella el seu origen i el seu significat. Un cop tot explicat i amb els apunts llestos, ens van deixar donar un tomb per l’església.Vam sortir de l’església i vam anar a la part del darrera, la Plaça del Fossar. Allí ens van explicar quatre coses més, i de tornada a l’institut.

El dia 12 de maig els alumnes de 3r d’ESO vam anar d’excursió a Terrassa per visitar el Museu Tèxtil. El museu està instal·lat en una antiga fàbrica tèxtil reconvertida en museu.Ens anaven explicant les funcions de cada màquina. A més, podíem veure una simulació del funcionament de cada màquina. En acabar, vam anar a veure la màquina de vapor que subministrava l’energia necessària per al funcionament de totes les altres màquines tèxtils del re-cinte. També ens van ensenyar les calderes on es crema-va el carbó i els magatzems on es guardava.

El 3r d’ESO va a Terrassa

Page 37: Punt de Mira

23

Visita a Cardona del 2n d’ESOEl passat 28 d’abril els nois i noies de 2n d’ESO vam anar a Cardona.Primer vam baixar a les mines de sal, i després vam visitar el castell. A la mina, abans de baixar, ens van ensenyar com es controlava el pou d’extracció Maria Teresa i com es duia a terme el seu manteniment. Després d’això, ens van bai-xar a la mina i ens van fer una visita guiada pel nivell principal, l’únic que es pot visitar, i ens van explicar com s’havien format les estalactites i les estalagmites, com s’extreia el mineral, etc.En sortir de les mines, ens vam dirigir cap al cas-tell. Allà ens van explicar la història i l’evolució del castell i palau residencial.En acabar aquesta visita, vam dinar i cap a casa a corre-cuita, ja que va començar a ploure.

El 19 de maig els alumnes de l’Aula d’Acollida vam participar en una nova edició de la Gimcana de Ser-veis de Cervera. Aquesta és una activitat organitzada

per la Paeria de Cervera i el Pla Educatiu d’Entorn per tal de donar a conèixer a l’alumnat nouvingut els serveis que ens ofereix la ciutat. Hi vam partici-par amb els companys de l’institut la Segarra.En primer lloc, vam anar a visitar el Punt Òmnia, situat en l’edifici del Consell Comarcal de la Segar-

ra. Una monitora ens va ensenyar les instal·lacions i ens va explicar els serveis que ens ofereixen: fer els nostres treballs amb ordinador, aprendre informàtica

i ajudar-nos a buscar feina.Després vam anar al Conservatori Municipal, i la seva directora ens va ensenyar l’edifici i ens va explicar tot el que hi podem estudiar.També vam visitar l’església de Santa Maria i la Paeria. Un guia, el senyor Armand Forcat, ens va explicar totes les curiositats de la història de l’església i ens va acompanyar a dalt del campa-nar. Vam poder veure unes vistes fantàstiques de Cervera. A la Paeria vam visitar la presó, la garjola i el pou de gel.Per acabar la jornada, ens va rebre l’alcalde de la ciutat, el senyor Joan Valldaura. Després de xerrar una estona amb ell, ens va donar un petit obse-qui de record.Va ser un dia molt maco i ens ho vam passar molt bé.

Gimcana de Serveis de Cervera

Page 38: Punt de Mira

24

Viatge final d’ESO a ItàliaEl passat 30 d'abril, 36 alumnes de 4t d'ESO acompanyats pel Mateu Figuerola, la Mariona Rodríguez i la Lolita Fenés vam agafar un autocar a les 5 del matí per realitzar un viatge inoblidable cap a Itàlia!Després d’un primer dia llarguíssim en autocar, durant el qual vam jugar a cartes, dormir i mirar pel·lícules, vam

arribar a Niça on vam poder passar la nostra pri-mera nit. Va ser el primer hotel (i el millor, ja que després anaven empitjorant).El segon dia ens vam aixecar i vam passar per Milà. Diem passar ja que no ens hi vam poder quedar més d’hora i mitja. Vam haver de tor-nar agafar el bus, i cap a Verona. Aquesta, molt bònica, però altre cop sense massa temps per visitar-la.Aquella nit ja començava la festa, i va començar “a lo grande”, ja que teníem l’hotel al costat de la platja i vam poder gaudir d’una nit esplèndida.L’endemà tots cansats ens dirigíem cap a Burano, Murano i Venècia. Per fi vam poder gaudir d’un dia sense presses, assolellat, amb molt temps

lliure per pujar a les famoses gòndoles i comprar.

Però el dia no es va acabar tan aviat, sinó que ens esperava la nit, i amb aquesta celebrar l’aniversari d’una de les viatgeres.El quart dia ja estavem tots demacrats dirigint-nos cap a Pisa i Lucca, on vam poder disfrutar d’un gran dia fent fotos i realitzant orientació. No vam poder pujar a la Torre de Pisa ja que preferíem veure el Barça-Madrid que ens esperava a la nit. I un altre cop de festa i a veure el partit. L’ultim dia a Itàlia ja tots cansats ens vam dirigir a Florència, on ens va ploure. A la tarda, vam visitar el David de Miquel Àngel i ens vam ofegar pujant el Duomo, on vam poder gaudir d’unes precioses vistes però a la vegada d’una gran destrossada de peus. Vam tornar a l’autocar i vam dir “Ciao Bella” i cap al vaixell que ens esperava al port.

La última nit i dia van ser genials. Durant la nit no va faltar la gran protagonista: la pasta de dents. Després vam poder gaudir d’una grandíssima sortida del sol. Al matí, com no, tots estàvem ben adormits. Vam fer les maletes per darrer cop, vam desembarcar i cap a Cervera, on vam arribar sobre les 9 del vespre.Ara ja només podem dir que entre tots hem gau-dit d’un gran viatge, que ha estat magnífic, i es-perem no oblidar-lo mai ja que ha estat el nostre últim viatge junts. També desitgem al futur 4t que el curs vinent s’ho puguin passar almenys igual de bé o encara millor.

Page 39: Punt de Mira

25

Sortida de 3r d’ESO a CarcassonneEl passat 27 de maig, els alumnes de 3r d'ESO de francès vam fer una sortida de cap de setmana a Carcassonne, al sud-est de França.Vam passar 3 dies visitant monuments i aspectes característics de la ciutat, com per exemple: el castell, les muralles... i per aconseguir-ho vam fer tot un seguit d’activitats: preguntar a la gent del carrer per obtenir informació de la Cité (ciutat emmurallada), una gimcana per la ciutat nova (oficina de turisme, correus, cinema, Ajunta-ment...).Tot i les moltes activitats relacionades amb la ciu-tat, vam tenir temps per veure el partit de la final de la Champions entre el Barça i el Manchester United i vam crear molt ambient en el bar on érem.Per sort, ens va fer molt bon temps i vam poder fer tot el que estava previst, i més.Cal destacar la interessant passejada en barca pel canal du Midi, durant la qual vam poder veure en directe el canvi de nivell de l'aigua per mitjà del sistema d'encluses de què disposa el canal.En resum: Nous nous sommes beaucoup amusés et nous avons parlé français!!!

Page 40: Punt de Mira

A banda dels premis a diversos treballs de recerca elaborats durant el curs 2009-2010 per alumnes de 2n de Batxillerat que ja recollíem en el número anterior d’aquesta revista, cal afegir que el tre-ball de recerca Organització i control del dia a dia d’un institut: implementació d’una base de dades gestionada amb PHP dels alumnes Oscar Celeiro i Sergi Caelles (diri-git per la professora Mariona Rodríguez) ha obtingut diver-sos reconeixements durant el present curs acadèmic 2010-2011: ja informàvem que havia obtingut el 2n premi en el certamen Igualada Recerca Jove organitzat per l’Escola Universitària Tècnica d’aquesta ciutat.Posteriorment, va quedar finalista al premi de Matemàti-ca Aplicada organitzat per la Universitat Pompeu Fabra.També va guanyar el 2n premi (i els 3.000€ de dota-ció) en el XXIII Certamen de Jóvenes Investigadores Injuve a nivell estatal convocat pel Ministerio d’Edu-cación i el Ministerio de Igualdad del Gobierno de

España. Aquest concurs que se celebrà al Centro Eurolatinoamericano de Juventud, a Mollina (Mála-ga), del 26 de setembre a l’1 d’octubre de 2010. Els autors van exposar i defensar el seu treball davant d’un jurat que en va valorar la finalitat pedagògica, la qualitat i funcionalitat i l’esforç extraordinari que havien fet els alumnes adquirint coneixements in-

formàtics per realitzar un programa de gestió de dades amb la sufi-cient qualitat per ser implementat i utilitzat en el centre educatiu. A més, va resultar vencedor del Premio San Viator d’investi-gació i ciència en el seu apartat “Noves tecnologiesper mi-llorar l’accessibilitat”. Aquest premi està pa-trocinat per la Funda-ció Vodafone i té una dotació econòmica de

1.000€. Aquests premis foren lliurats per la Ministra d’Innovació i Ciència, Sra. Cristina Garmendia, el passat dissabte 2 d’octubre a Madrid en un solem-ne acte acadèmic.

Treball de recerca multipremiat

L’alumna de 4t d’ESO Marta Miret Badia ha estat seleccionada per par-ticipar en el Projecte Joves i Ciència de CatalunyaCaixa, que té com a ob-jectiu principal exposar a l’activitat científica joves amb talent i motivació per a la ciència, a més de fomentar l’interès en aquest àmbit i donar-los suport al llarg de la seva formació.Uns 800 alumnes es van presentar per poder participar en aquest projecte, que té una durada de tres anys, i només 50 han estat escollits després d’un procés de selecció on es valorava l’empenta, l’interès, la curiositat i el compromís amb la ciència, a part de l’anglès.Aquests joves escollits estaran junts durant 13 dies d’aquest estiu a les Planes de Son, on viuran una experiència de recerca científica treballant en un dels cinc projectes possibles (la Marta va triar Genètica i Biologia molecular) liderats per investigadors de primera línia. Durant el segon any, continuaran tenint experiències en ciència en un centre de recerca o en un programa internacional i, ja en el tercer any, els estudiants pro-posaran un projecte per desenvolupar ja sigui en un centre d’investiga-ció local o en un programa internacional de ciència on siguin acceptats.

Marta Miret premiada amb una beca científica

Pre

mis

i d

isti

nci

on

s

26

Page 41: Punt de Mira

La prova Cangur, convocada per la Societat Catalana de Matemàtiques, és una activitat que es marca com a objectiu estimular i motivar l’aprenentatge de les matemàtiques a través dels problemes. Consis-teix en una prova de 30 reptes matemàtics de dificultat creixent i de resposta tancada, amb cinc opcions per a cada problema. Hi participen estudiants d’altres països d’Europa i de la resta del món.Enguany, a l’Institut Antoni Torroja, hem de des-tacar que l’alumna Ginebra Alsina, de 3r d’ESO A, ha rebut una menció honorífica per haver quedat en el lloc 55, d’entre els 6.278 alumnes que es varen presentar en el primer nivell (aquesta menció es dóna als alumnes que han conseguit quedar dins l’1% millor entre tots els partici-pants).També cal esmentar les qualificacions de Pol Bosch,

de 3r d’ESO, també de 1r nivell i dins el 3% millor entre els presentats; i Juan Pablo Guerra, de 1r de Batxillerat, de 3r nivell i dins el 8% dels millors.

Distincions a les proves Cangur de matemàtiques

Premis Coca-Cola de Relat BreuLes alumnes de 2n d’ESO Mariona Puig, Ariadna Vidal, Nídia Fernández i Júlia Delgado van ser escollides per participar en la 2a fase del Premi Coca-Cola de Relat Breu en Català, organitzat per l’empresa Cobega, distribuïdora a Espanya de la marca Coca-Cola. Aquest concurs arriba enguany a la seva XXXIVa edició i és tot un clàssic entre els premis literaris adreçats als estudiants de secundària.Aquestes noies van prendre part en les proves de redacció que van tenir lloc el passat 2 d’abril a l’edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida.

Finalment, la Nídia Fernández Ros va obtenir un dels premis en aquest certamen. El dissabte 4 de juny a les 11h es va fer l’acte de lliurament dels premis al complex de Port Aventura, al Gran Teatre de la Xina.

Premis al nou logotip i a la portada de la revistaAl llarg d’aquest curs acadèmic, hem volgut actualitzar la imatge de la nostra revista. A banda d’intentar man-tenir al dia un bloc a Intenet a través del qual hem volgut informar tota la comunitat de les activitats que anem realitzant, hem convocat un concurs per renovar el logotip identificatiu de la revista. Al concurs hi podien participar tots els alumnes del centre. S’hi van presentar una trentena d’aspirants, amb un nivell de qualitat força destacat. Després de les deliberacions pertinents, el jurat va declarar guanyador el dis-seny de l’alumna Neu Sociats, de 4t d’ESO. El disseny guanyador és el que trobareu en el marge de cada pàgina d’aquest exemplar.Posteriorment, es va convocar un altre concurs per tal de confeccionar la portada del número imprès que teniu a les vostres mans. S’hi van presentar prop de quaranta dissenys diferents. Finalment, la portada que va gua-nyar el concurs és la dissenyada per l’alumna Nídia Fernández, de 2n d’ESO.

27

Page 42: Punt de Mira

Premis Comarcals de treballs de recercaEl passat 20 de maig va celebrar-se a Guissona l’acte de lliurament de premis de la VIIIa edició dels Premis Comarcals de Treballs de Recerca, organitzats pel Servei Educatiu de la Segarra i pa-trocinats pel Consell Comarcal de la Segarra, els ajuntaments de Cervera i Guissona, i “la Caixa”.Entre els deu treballs finalistes de l’edició d’en-guany, dos treball presentats per alumnes de 2n de Batxillerat del nostre institut han obtingut una distinció. Concretament, l’Aina Valldaura va guanyar el 2n premi en la modalitat d’“Humani-tats i ciències socials” pel treball titulat Origen i consolidació de la Biblioteca de Cervera (1934-36), tutoritzat per la professora Josefina Boquet. En la modalitat de “Ciències i tecnologia”, les alumnes Clara Balcells i Núria Pulido van obtenir un accèssit pel seu treball L’ecodisseny, tutoritzat per la professora Josefina Folguera.

28

El 19 de febrer va fer una visita a l'edifici de la Universitat l’Honorable Senyor Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat.Va ser una aproximació al que conté l'edifici, tant a nivell de patrimonial com d'institucions. El conseller és, alhora, el pre-sident del Patronat de la Universitat de Cervera, el qual vetlla pel manteniment i la bona conservació de les dependències de l’edifici.En la seva visita, el conseller de Cultura va ser acompanyat per l’alcalde de Cervera, Sr. Joan Valldaura, el regidor d’Educació i Cultura de la Paeria, Sr. Juli Lago, i la directora dels Serveis Ter-ritorials a Lleida del Departament de Cultura, Sra. Carme Vidal.Durant la visita, els conseller i els seus acompanyants van re-córrer diverses dependències de l’edifici de la Universitat: el Pa-ranimf, l’antiga biblioteca de la Universitat, el Dipòsit d’Arxius de Cervera de la Generalitat de Catalunya, etc.

El C

on

selle

r

Visita del conseller de Cultura

Page 43: Punt de Mira

Cel

ebra

cio

ns

29

El passat 28 d’octubre vam fer la festa típica de la Castanyada, que se celebra cada any en aquestes dates.Aquesta festa està organitzada pels alumnes de 4t d’ESO: la preparen perquè volen anar de vi-atge de final d’etapa a Italia. Per això, preparen l’esmorzar i, per 3€, ofereixen un entrepà, una beguda i una paperina de castanyes.Les tres primeres hores del matí vam estar fent classe normal, mentre els alumnes de 4t ho estaven organitzant tot.Van preparar 180 entrepans, van gastar 14 ampolles de beguda (entre Coca-Cola, Fanta, aigua,…). Van fer servir 125 kg de castanyes, 5 kg de moniatos i 5 kg de patates al caliu.

Després d’esmorzar, els alumnes de 4t van organitzar diverses activitats lúdiques per a la resta de l’alumnat: jocs amb la Play Station 2, un taller de balls de saló, una gimcana esportiva, diversos esports (hoquei, futbol), etc.Per recaptar més diners, els dies 29, 30 i 31 d’octubre també van vendre castanyes i moniatos davant de la Universitat.En total, van aconseguir recaptar gairebé 900€ per al seu viatge.

La Castanyada

La festa de NadalEl dimecres 22 de desembre del 2010 vam celebrar el Nadal al nostre centre com cada any.A les tres primeres hores (fins a les 11h), cada curs havia de dibuixar i decorar la silu-eta d’un pastor del pessebre amb els vestits d’una determinada època de la història.A les 11h vam baixar al pati per gaudir de l’esmorzar preparat per l’alumnat de 4t d’ESO.Mentre nosaltres estàvem esmorzant, alguns professors van penjar un arbre de Na-dal format per totes les postals que vam fer tots els alumnes del centre. Les postals eren grans en forma de triangle i cada alumne va dibuixar-hi el que volia sobre el Nadal.

Page 44: Punt de Mira

30

En acabar d’esmorzar, vam pujar al Paranimf. La directora del centre va fer un petit parlament. Després va lliu-rar els premis de la decoració dels passadissos i els de les postals.Els guanyadors dels premis van ser:

•1r cicle d’ESO: Aula de Projectes•2n cicle d’ESO: 4t d’ESO B•Batxillerat: 1r curs.

Els alumnes de 1r de Batxillerat van decidir donar tot l’import del premi que els va correspondre al Banc dels Aliments.En acabar, els alumnes de segon d’ESO van tocar nadales amb la flauta. A continuació tots els cursos i el pro-fessorat van cantar nadales. Cada curs havia de cantar una nadala i la va cantar davant de tothom. L’acte es va cloure a la una i vam començar les vacances de Nadal.

Page 45: Punt de Mira

31

La diada de Sant JordiDivendres 15 d’abril vam celebrar a l’institut la Diada de Sant Jor-di. Enguany el 23 d’abril s’esqueia durant les vacances de Setmana Santa i per això va caldre avançar aquesta celebració.Vam començar el dia a les vuit i cinc del matí. Els alumnes de ter-cer van preparar l’esmorzar mentre els la resta dels alumnes del centre estaven fent classe normal fins a l’hora de l’esbarjo. Llavors vam repartir els esmorzars a la resta de companys i professors.Un cop acabats de repartir els esmorzars i de netejar-ho tot , vam esmorzar els alumnes de tercer.Seguidament van començar els actes de la diada presentats per la Núria Pulido i la Tatiana Figueres, de 2n de Batxillerat.En primer lloc, hi va haver un concert en què els companys de 2n

d’ESO van interpretar la música de la pel·lícula Los chicos del coro acompanyats de flautes i d’un contrabaix.Després, alumnes dels diversos grups van recitar uns quants poemes, acompanyats d’un muntatge audiovisual:

•“Collarets de llum”, de M. Martí i Pol, recitat pels alumnes Maria Puig i Paula Vila de 1r d’ESO.•“Vinyes verdes”, de Josep M. de Sagarra, recitat pels alumnes Iris Vergè i Gabriela Guevara, de 3r d’ESO•“El mariner”, popular catalana, recitat per Jozsef Nagy, Anatolie Sirbu i Jénnifer Reyes, de l’Aula d’Acollida.•“Veles e vents”, d’Ausiàs March, interpretat per Aina Valldaura i Alba Bosch, de 2n de Batxillerat.•“Platero y yo”, de Juan R. Jiménez, recitat per Judit Rossell i Mariona Fonoll, de 2n d’ESO.•“Cantares”, d’Antonio Machado, recitat per Anna López i Júlia Alsina, de 3r ESO B•“Poderoso caballero es don dinero”, de F. de Quevedo, recitat per Carolina Codina i Albert Bosch, de 3r

ESO A.•“La canción del pirata”, de J.Espronceda, recitat per Raül Ramos i Marina Talavera, de 4t d’ESO.

Després es va procedir a la proclamació dels guanyadors i finalistes dels premis literaris Sant Jordi i el concurs de matemàtiques. Els guanyadors i guanyadores van ser els següents:Premis literaris Sant Jordi

Primera categoria (1r cicle d’ESO)•Guanyador: “La curiosa història de la Mireia”, de Laia Tamarit (1r ESO A)•Finalista: “Simplement pau”, d’Andrea Vides (2n ESO A)

Segona categoria (2n cicle d’ESO)•Guanyador: “Prou i no s’acabarà“, de Pol Bosch (3r ESO A)•Finalistes (ex aequo): “Inspirar, expirar i una cara alegra”, de Ginebra Alsina (3r ESO A) i “Mort i mare”,

d’Ester Trilla (3r ESO A)Tercera categoria (Batxillerat)•Guanyador: “Imatges d’un poble”, d’An-

drea Portella (1r Batxillerat)•Finalista: “Jamás imaginé que volvería”,

de Clàudia Freixes (1r Batxillerat)Concurs Matemàtic

Categoría 1: Marta Mingot (3r ESO)Categoria 2: Joan Puig (2n Batxillerat)Categoria 3: Bryan Morales (4t ESO)

Finalment, es va cloure l’acte amb l’actuació musi-cal de diversos alumnes del centre que van formar un grup per a l’ocasió: en Borja Rafegas, l’Emma Muñoz, en Gerard Royes, l’Anton Villalonga, en Pol Bosch, l’Àn-gel Vilaró, l’Annaïs Ramos, la Júlia Alsina i en David Mora.

Page 46: Punt de Mira

El llatí, llengua morta?A.- Alguns verbs llatins han esdevingut substantius catalans. Paraules tan comunes com lavabo, hàbitat i dèficit són verbs llatins. Troba en aquesta sopa de lletres deu substantius catalans que són formes personals de verbs llatins. Després completa les frases amb els substantius que hagis trobat:

A C C E S S I T

S C R E D O S A

U P S O H T U C

P L A V A B O I

E A S I B T R F

R C B D I I E I

A E A E T B M N

V B I O A A U G

I O S L T H S A

T I C I F E D M

•Els pares van treure els nens d'aquella escola perquè no estaven d'acord amb el seu _________________ .•Hem de comprar sabó per al ________________.•Aquest país té un ______________ en la balança de pagaments, ja que importa més que no pas exporta.•Aquell altre, en canvi, viu un ______________, ja que exporta més d'allò que importa.•Va rebre un _______________ en el concurs literari de Sant Jordi.•Vam anar a sentir el ___________________ de Bach al Palau de la Música.•Està tan nerviós que ha perdut l'_______________ i no sap què diu.•Sí, vam gravar la pel·lícula del dissabte en _____________.•Aquestes plantes no creixen perquè aquest no és el seu ______________.•Doneu-li aquest _____________, el seu mal és cosa psíquica: creurà que pren el seu remei i es trobarà bé.

a) DEO IUVANTE1.Si Déu vol2.Gràcies a Déu3.Que Déu ens perdoni

b) ALEA IACTA EST1.La gelea està feta2.Vinga, ja està!3.La sort ja ha estat tirada

c) SINE DIE1.Ajornat per al sisè dia2.Sense una data fixa3.Sense temps

d) STATU QUO1.Per a l'Estat2.En aquest estatut3.L'estat de les coses

e) MUTATIS MUTANDIS1.Canviant el que s'hagi de canviar2.Els mutants són muts3.Canvieu amb els canvis

f) IN EXTREMIS1.A l'últim moment2.A les extremitats3.Per fi!

g) HABEAS CORPUS1.Tens un cos2.Dret del detingut a ser jutjat pel jutge3.Tant de bo tinguis la llista

h) EX AEQUO1.Amb igualtat de mèrits2.Des del cavall3.Per desempat

i) CORPORE INSEPULTO1.De cos present2.Incinerat3.Enterro el cos

j) A PRIORI1.Davant del primer2.Amb el prior3.Abans de tot

B.- Trieu el significat correcte per a cada una de les expressions llatines següents:

Pas

sate

mp

s

32

Page 47: Punt de Mira

El puzzle dels quinze nans. Imprimeix i retalla la següent figura. Després retalla-la per la meitat en horitzontal i retalla la part superior en dos, tal i com s’indica:

Hi ha dibuixats quinze nans. Però si mous de lloc entre si les dues peces de dalt, només hi quedaran catorze:

Què s’ha fet del nan que falta?

Sudokus

33

Page 48: Punt de Mira

1r c i c le d ’ESO

En les següents pàgines us presentem els textos que han guanyat les dues darreres edicions dels premis literaris que se celebren tradicionalment al nostre centre per la Diada de Sant Jordi.

Esperem que en gaudiu força.

Curs 2008-09

1r premi

Ja sé que diu la llegendaSant Jordi va matar el drac.Una rosa a la princesai es van enamorar.

Doncs jo variaré la història,de la vila de Montblanc,dient que tot ja començavaen un dia molt galant.

Sant Jordi arribà a la vilaintentant fer-se l’heroi,convencent a la princesade que ell era un bon noi.

L’ALTERNATIvA hISTòRIA DE SANT JORDI

Hi tornava, ànima encesa,amb un drac domesticat.Fa que rapti la princesa:el pla ja ha començat.

Simulava un gran esforç,combatent contra la fera,i pensava fer-se d’or,enganyant a la donzella.

Li clavà l’espasa al drac,que va caure mort a terra.De la sang res en brotà,això és del tot llegenda.

La princesa li oferia,matrimoni de segur,però ell ja s’hi negava,doncs sols volia or ben pur.

La donzella estranyadalingots d’or li concedí,i amb la trama acabadaSant Jordi ràpid va eixir.

I ara que la meva històriafinalment ja s’ha acabat,us diré ben ple de joia,que re d’això era veritat

Pol Bosch (1er ESO)

2n premi

Vols passar un dia original?Vine per la carretera nacionalal municipi de Pujalt.

Conill trobaràs,i a la Pedra menjaràs.

Després a la Guàrdia Pilosa,on la gent és fabulosa.

I d’allí a Vilamajor,que només hi viu un senyor.I ara lo millor, ve l’Astor,on volen fer el Museu del Tractor.

Anem cap a Pujalt,que és el més alt.

Que té un Observatori per visitar,amb un xicot que et farà al·lucinar.

Dues esglésies a contemplar,i el castell de La Mota per observar.

Més enllà, el Campament Republicà,amb molts llocs per explorar.

Vols passar un dia especial?ja t’he explicat que té Pujalt!!

Albert Bosch (1r ESO)

PUJALT

Pre

mis

lite

rari

s Sa

nt

Jord

i

34

Page 49: Punt de Mira

2n c i c le d ’ESO

Entre llibres tot el diaEsforçant-me i estudiant,Concentrada que ho dirà,Que és en tu en qui estic pensant.

Tanta tasca cada dia,Fer tants deures és un pal,Ja sento el mòbil que em vibraI n’ets tu el meu regal.

EL LABRADOR Y EL CABALLERO

Son campos extensos, secos, maltratados por el sol. Es la época de la siega y un grupo de campesinos se afanan en segar el trigo, no sea que una tormenta de julio eche a perder el fruto de largas horas de trabajo y el único alimento que les permitirá subsistir durante el invierno. Tampoco hay que hacer enfadar al conde del lugar. En épocas de malas cosechas, se pone nervioso y no perdona pagar las rentas. Todo el mundo se afana: niños, hombres, mujeres y ancianos. Todas las manos son pocas. Las hoces suben y bajan al unísono. De re-pente, un niño ve a lo lejos una columna de polvo. Temeroso, da la voz de alarma.―¡Padre se acerca un grupo de hombres a caballo y otros andando!― El padre levanta la vista hacia donde indica su hijo y, asustado, avisa al resto de labradores.―¡Aprisa, déjalo todo! Vamos a refugiarnos detrás de la muralla. Posiblemente son mulsumanes que buscan tributos. Tenemos que avisar al conde.―Padre, no parecen mulsumanes. Más bien parecen caballeros. Andan despacio, cansinos. No parece que quieran atacar.El grupo se dispone a abandonar los campos pero la columna se acerca más y más, hasta que la familia de labradores puede dintinguir el estandarte de la columna. Es una cruz cristiana. No hay nada que temer.―¡Estamos salvados! ― dice el campesino más anciano.― Son cristianos. ¡Pero yo conozco ese escudo! Sí, sí, yo lo he visto antes. Si no me equivoco, es el escudo de aquel caballero cristiano que por ahí llaman Rodri-go Díaz de Vivar.La columnma ya se distingue claramente y se para delante del grupo de campesinos.―Dios os proteja, buena gente. ¿Tenéis agua para saciar unas gargantas resecas y ardientes?― dice uno de los caballeros que encabeza el grupo.―Claro que sí ―contesta el anciano labrador―. El agua es una bendición de Dios y no se puede negar a los siervos de éste.―¿Dónde se dirigen, nobles cabaleros?― vuelve a preguntar el anciano ofreciendo una tinaja de agua a los recién llegados.―Nos vamos de estas tierras, propiedad de nuestro señor el rey Alfonso VI. Vamos en busca de justicia y en busca de la dignidad perdida injustamente. Nos vamos hacia el este, donde dicen que se encuentra el reino de Valencia. Queremos conquistarlo para nuestro rey y, de esta manera, restablecer mi honor.―¿Es cierto que, en ese reino, los mulsumanes riegan sus tierras por pequeños canales y que cultivan todo

1r premi

APRENDRE I ESTUDIAR

Una peça amb melodia,Amb el piano vaig tocant,Expressada amb alegria,I el teu nom em surt cantant.

El nostre amor serà un secret,Què no alterà els estudis,Abraçats en un indret,T’estimaré fins què m’aturis!

Laura Rossell (4t ESO)

2n premi

35

Page 50: Punt de Mira

tipo de hortalizas? ― pregunta otro de los campesinos.―Así es ―contesta el caballero―. Es una tierra rica, donde los cultivos florecen gracias al agua que corre por doquier.―¡Padre, yo quiero ir a esa tierra! ―dice el hijo del campesino― Estoy harto de cultivar estos campos duros, los cuales apenas nos dan para pan. Además, cuando la cosecha es buena, no queda nada para nosotros, pues el señor conde se queda con la mejor parte. Tampoco quiero trabajar la mayor parte de mi vida en las tierras del conde ni quiero pagar por tener que utilizar su molino ni por pasar por sus puentes― añade el joven cada vez más enojado.―¡Calma! ―contesta su padre― No molestes a estos caballeros con nuestos problemas. Además tú sabes, tan bien como yo, que no puedes abandonar la tierra donde has nacido. Eres un siervo del conde, que te protege. Si te fueras, nosotros pagaríamos muy cara tu huída. Piensa en tu madre y en tus hermanas.― ¡Padre! ―replica el hijo― Déjame marchar con estos caballeros a luchar contra los mulsumanes y conquistar otras tierras donde, a lo mejor, puedo ser libre.De repente, uno de los caballeros, que no había dicho nada hasta el momento, se dirige al padre del joven y le dice:―Labrador, es cierto todo lo que dices; pero, si dejas marchar a tu hijo, yo lo nombraré vasallo mío y entrará a mi servicio.En ese momento, desenvaina su espada y, apoyándola en el hombro del joven, le dice:―La vida de un escudero no es fácil. Es una vida hecha para la guerra, muy diferente a la que tú estás acos-tumbrado. Pero, si luchas con valor, posiblemente te ganes mi respeto y, por qué no, un trozo de esa tierra de Levante que tanto ansías.El joven labrador pide la bendición de su padre arrodillándose ante él y, después, dirigiéndose al caballero que todos llaman Rodrigo Díaz de Vivar “El Cid”, se vuelve a arrodillar y éste, con su espada, lo nombra escudero y vasallo suyo.

Andrea Portella (3r ESO)

Bat x i l l e ra t

METAMORFOSI

M’agrada molt aquesta paraula. Suposo que és per les connotacions que té. Metamorfosi: canvi. Canvi de tot, o de res. Canvi real, canvi imaginari. Quantes vegades ens proposem canviar? Poden ser coses grans o petites, però inexplicablement necessitem canviar-les. Des d’una mala experiència, passant per una relació personal i arribant a una vida sencera. Metamorfosi implica que alguna cosa no va bé; per això ens refugiem en ella. Busquem un horitzó d’esperan-ça, de noves il·lusions, de trencament amb el passat o el present... Busquem canvis, ja que els reptes ens fan feliços. No obstant això, no tothom està preparat per al canvi. De vegades, quan no ens veiem amb cor de fer-ho sols, demanem l’empenta d’algú. Algú que ens digui: “Tranquil, jo estic amb tu”. Però què passa quan no trobes aquesta persona? Tens dues opcions: canviar o extingir-te. La solució pot semblar fàcil a priori. Sobretot, no us enganyeu: un canvi a mitges no serveix per a res. Només és un maleït miratge que ens fa creure que som allà on volíem ser. Això és una metamorfosi hipòcrita; i, d’aquestes, n’hi ha moltes. Per exemple, quan creus tenir un entorn que et fa costat, que t’ajuda en tot, que s’implica amb tu; però que, en realitat, resulta ser

1r premi

36

Page 51: Punt de Mira

una perfecta capa de maquillatge. El problema és que aquest maquillatge és tan real que te l’arribes a creure. Al principi vius “feliç”, però al cap d’un temps veus que aquell maquillatge es va deteriorant fins que desapareix del tot, i deixa pas a la crua veritat. Aquest és el gran engany. Un engany que fa que t’arribis a sentir culpable. Culpable del fracàs, d’haver fet les coses malament, de no haver fet prou per millorar la situació.A continuació, repasses mentalment on és l’error, sense saber que l’únic error que vas cometre va ser entregar tota la teva confiança de manera altruista. Ressegueixes cada moment, cada instant, mentre t’autoenganyes pensant que no n’hi ha per a tant, que són imaginacions teves, que tot tornarà a ser com abans, que una mala època la té tothom.I no és així, ja que mentre tu et trenques el cap buscant mil i una justificacions mitjanament coherents, el “teu” entorn no hi perd ni un segon. És més, fa els ulls grossos a la situació. La pregunta és evident: “De què ha servit tot això? He perdut el temps?”. En un principi, pot semblar que sí; però, al final, t’adones que no, que t’has fet fort, que ja no cauràs mai més en aquella agredolça trampa. I el que és millor: deixes de culpar-te. És que potser paga la pena?Així doncs, només hi ha un camí possible: canviar. Quan abans millor. “Metamorfosar” per a la teva vida, per al teu futur... per a tu mateix. Els vells costums no et duran res nou. “Si tu canvies, el món canviarà amb tu”. No importa allò que tenies abans, sinó allò que pots arribar a aconseguir, i gaudir de l’experiència. Fes que es preguntin per què encara segueixes somrient. La felicitat no és un maquillatge. Digues no a la hipocresia.

Laura Rodríguez (2n Batxillerat)

vII*

Jo conec un lloc on fins i tot les pedres canten.Ben cert és un indret petit,però molt encongits, ben encongits,hi cabríem tots dos enmig de la nit.

Jo conec un lloc on fins i tot les fulles canten.I quan els vents bufen amb fúriaels animalons tots arrupitscriden "Glòria!" a la mare terra.

Jo conec un lloc on fins i tot l'aigua canta.On el sol es pon a poc a poci la lluna blanca com la neuneix plorant amb la més suau fragilitat.

Jo conec un lloc on fins i tot el diable hi té cabuda.Era d'esperar aquest paradís?I esdevindrà el més mansoi dels àngels.Hi seré jo present, en el teu cor?

Aitana Falip i Carme Planes (2n Batxillerat)

*Representa que l'idoni indret que s'hi descriu és el cor de

l'amor no correspost.

2n premi

37

Page 52: Punt de Mira

1r c i c le d ’ESO

EL CAPvESPRE

El sol se’n va i els ocells surtengiren i giren donant forma al cel.Alguna cosa sembla que busquen,però en realitat és el seu destí etern.

El sol se’n va i la lluna es desperta.S’encenen els fanals de la ciutat.Ja no se sent l’olor de la ginesta.Un silenci profund s’ha despertat.

El sol se’n va i el dia s’acaba.Milers de colors vesteixen el cel.Les estrelles es preparen per l’arribadai els núvols marxen en forma de vel.

El sol se n’ha anat i només quedo jo.Ha marxat la calor i arriba la fresca.Ara em queda caminar en la foscor,en camí d’una nit sense tempesta.

Iris vergé (2n ESO)

NEIX EL DIA

Quan surt el sol i es reflecteix la resplendor al mar,quan el gall canta i la rosada és recent,tothom es desperta i la feina reprèn.El sol es va traslladant pel cel clar,i les viles s'omplen de gentque enceta el dia alegrement.

Quan la gent es desvetlla del son,deixa enrera la nit i la foscor,i comença a regnar la claror.És llavors que el dia és nostreper poder passar a l'acciói entre tots fer un món millor.

Quan el sol s'amaga i la llum desapareix,la fosca torna a regnari la gent descansa perquè l'endemà haurà de matinar.És l'hora de veure els nostres pensamentsper tal de poder reflexionarsobre allò que encara ens ha quedat per millorar.

Jordi Llobet (2n ESO)

Curs 2009-10

1r premi 2n premi

2n c i c le d ’ESO1r premi

Sóc afortunada, tinc de tot i més.Tinc casa, família, no em fa falta res.Tot el dia a classes, fent activitats,i els caps de setmana tots ben ocupats.

Tot canvia mig planeta més enllà:ni una vida digna, ni res per menjar.Molts nens a la guerra, entrenats per matar,o nenes esclaves, res a desitjar.

SóC AFORTUNADA...

Molts d'ells sense pares, o han estat venuts,canviats per objectes o bé abandonats.Ningú se n’adona, del que estan passant.Només ens importa el nostre voltant.

Judit valverde (3r ESO)

38

Page 53: Punt de Mira

TIC TAC TIC TAC

Tic tac, tic tac, tu canción me siguedía tras día, año tras año, siempre recordando,que eres el señor de los tiempos,el controlador de nuestras vidas.

Recuerdo como de bien pequeña te oía: tic tac, tic tac,siempre cortando el tiempo con tu pequeña sierra.Al igual que el leñador corta las ramas y los troncos,lo mismo hacías con los minutos, dejándolos caer comosi de hojas de los árboles se trataran.

Tic tac, tic tac, tú que divides el tiempo según tu conveniencia,haciendo, de los segundos, soplos de vida; y, de las horas, eternidades.

Tic tac, tic tac, necesito oír continuamente tu canción,para recordarme que no vivo sin sentido,sino que mis días están organizados según matemáticos cálculos.De esta manera hasta el final de mi existencia quiero oír tu canción.

Andrea Portella (4t ESO)

2n premi

Bat x i l l e ra t

1r premi

Com quan s'uneixen dues gotes d'aigua, i s'entrellacen totalment,jo a tu, et demano ser gota d'aigua,per fondre't amb mi plenament.

Sol i lluna, mar i terra,fulla i arbre, pau i guerra,tu i jo, felicitat, promesa meva, eternitat.

Com quan dos rajos de llum blanca, van junts en la mateixa direcció,jo a tu, et demano ser llum blanca,per perdre't amb mi a l'horitzó.

TU I JO, FELICITAT

Sol i lluna, mar i terra,fulla i arbre, pau i guerra,tu i jo, felicitat, promesa meva, eternitat.

Dels meus llavis brotà una promesa,que sorgí de dins meu,simplement et dic, amb meva mà estesa,el meu cor sempre serà teu.

Sol i lluna, mar i terra,fulla i arbre, pau i guerra,tu i jo, felicitat, promesa meva, eternitat.

Edgar Martín (2n Batxillerat)

39

Page 54: Punt de Mira

2n premiSTANDBY

Me duele mucho la cabeza y me siento cansada. No sé dónde estoy, o quizá sí, pero no me acuerdo. Levanto la mirada y descubro un lugar precioso con mucha luz. Doy unos pasos y entro en un jardín enorme con rosas y otras flores de colores, mesitas para tomar algo, y tumbonas y sillones que parecen muy cómodos. Se oyen los pájaros cantar tranquilamente. Hace un día estupendo y se puede percibir el aire puro y fresco primaveral. Bajo la cabeza y me miro a mi misma. Llevo puesto un increíble vestido negro de fiesta y unos zapatos rojos de tacón considerable, pero todavía no me duelen los pies. Pongo cara de duda. ¿He salido de fiesta? No lo sé. O quizá sí, pero no me acuerdo.Vuelvo a levantar la mirada y me doy cuenta de que no estoy sola. En el jardín hay mucha gente. Juegan, hablan, se ríen, otros lloran, pasean, toman el sol, huelen flores… No los conozco, o quizá sí, pero no me acuerdo. Los miro uno por uno, sorprendida. Son todos diferentes y no parecen pertenecer a la misma raza ni ser de la misma edad. No entiendo nada. Para que pueda aclararme un poco las ideas, decido hablar con una de aquellas perso-nas. Se trata de una chica que aparenta, más o menos, la misma edad que yo. Lleva un vestido parecido al mío, pero está un poco despeinada y no lleva zapatos. Cuando me acerco hasta llegarle a tocar el hombro, me mira y la expresión de tristeza y soledad le cambia por una de intriga. Le pregunto dónde estamos y me dice que no lo sabe. Con los ojos llorosos, me cuenta que lleva ahí casi tres años y todavía no ha llegado a ninguna conclusión. Parece una buena chica y nos hacemos amigas al instante; por esto, me gustaría contarle cosas de mi vida pero no puedo, o quizá sí, pero no me acuerdo. Me lleva a un lugar que no había visto aún. Se trata de una escalinata blanca muy limpia y ancha, pero no se ve a dónde lleva. Ella tampoco lo sabe. A causa de mi picardía y atrevimiento, subo el primer escalón; pero, con cara de espanto, mi amiga me coge del brazo, me empuja hacia el suelo y me advierte del peligro que corro si subo. Los más sabios del jardín dicen que la escalera sólo es de ida, pero no de vuelta. Por un momento se me ha puesto la piel de gallina. Más tarde me lleva a otro lugar parecido al de la escalera, pero en este solo hay un tobogán. También está impecable. Su color blanco perla reluce. Está claro que éste sólo es de bajada. Puede ser que el jardín tenga más pisos, pero nadie lo sabe. Sólo se sabe que la gente que ha subido o ha bajado no ha regresado todavía, y no creen que regrese jamás.Todo me empieza a asustar. Vuelvo a plantearme mi situación. Estoy perdida, pero tampoco sé a dónde iba o de dónde venía. O quizá sí, pero no me acuerdo. El jardín no termina de gustarme. Sólo conozco a una persona. Los demás son desconocidos. No tengo ropa para cambiarme ni cama para dormir, aunque no la necesito porque, en los días que llevo aquí, aún no ha anochecido. Estoy cansada, confundida y terriblemente aterrada. Me echo a llorar sin control. Quiero volver a mi vida de antes de llegar al jardín desconocido, pero no sé a qué vida me refiero. Tal vez deba esperarme. Mi duda me lleva a pensar que, para salir de aquel lugar, debo coger uno de los dos caminos: las escaleras o el tobogán. Los dos caminos son blancos y a ninguno de ellos se le ve el final. Debo escoger si quiero irme. Camino hasta las escaleras. Las miro y, francamente, me da pereza subir tantísimos escalones. Giro los ojos hacia el tobogán y parece un camino más fácil. Además, me viene a la memoria como un flash que en un pasado había bajado ya por alguno, y era divertido. Lentamente me dirijo hacia él. Cuando estoy delante miro hacia abajo y me entra una sensación de vértigo. Sigo sin ver el final y no sé cuánto tiempo me traerá bajar pero no tengo miedo, me atrevo. Me giro de nuevo para dar un último vistazo al paraíso de flo-res perdido que tanta duda me ha traído, sonrío tímidamente y articulo un ‘’adiós’’ muy bajito. Me siento en el tobogán y cuelgo las piernas con los tacones rojos hacia abajo. Cierro los ojos, respiro muy hondo y me dispongo a marcharme. Con las manos me doy un ligero empujón y empiezo a sentir el roce al bajar.Despierto y abro los ojos muy lentamente. Aún me duele la cabeza y me cuesta respirar. Tampoco sé dónde estoy, pero me da la sensación de que he dormido muy bien. Tengo seis ojos que me miran con atención. Dos de ellos pertenecen a un hombre atractivo de unos cuarenta y tantos años de edad que me sonríe; otros dos, son de una niña pequeña que se parece a mí por el color azul de su mirada y los rizos negros tapándole las orejas; los dos últimos ojos lloran de emoción. Son de una mujer que parece preocupada por mí. Es ella misma la que me dice: “Cariño, has vuelto”. Vuelvo a mirar las tres caras. Parecen y deben de ser una familia, pero no estoy segura de que sea la mía. O quizá sí, pero no me acuerdo.

Núria Pulido (1r Batxillerat)40

Page 55: Punt de Mira

Crè

dit

de

sín

tesi

20

11

: Des

cob

rim

Cer

vera

A) credo, lavabo, dèficit, superàvit, accèssit, magníficat, oremus, vídeo, hàbitat, placebo.

B) Deo iuvante (1), Alea iacta est (3), Sine die (2),Statu quo (3), Mutatis mutandis (1), In extremis (1),Habeas corpus (2), Ex aequo (1), Corpore insepulto (1),A priori (3)

Solucions als passatemps (pàgs. 32-33)

Page 56: Punt de Mira

Di

Només hem publicat una portada, però en teníem més:

Disseny: EsterTrillaDisseny: Gerard Royes

Disseny: Ivan Alzina Disseny: Sergi Bové