Trastorns del sondisòmnies, parasòmnies, problemesconductuals i evolutius relacionats ambel son
Noemí Guillamón Cano P09/10532/00371
© FUOC • P09/10532/00371 Trastorns del son
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric comquímic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autoritzacióprèvia per escrit dels titulars del copyright.
© FUOC • P09/10532/00371 Trastorns del son
Índex
Objectius....................................................................................................... 5
1. Classificació i característiques dels trastorns del son.............. 7
2. Insomni................................................................................................. 8
3. Parasòmnies......................................................................................... 10
Bibliografia................................................................................................. 11
© FUOC • P09/10532/00371 5 Trastorns del son
Objectius
1. Conèixer quina és l'evolució normativa del son a la infància.
2. Estudiar els principals trastorns del son a la infància i les característiques
clíniques més rellevants.
© FUOC • P09/10532/00371 7 Trastorns del son
1. Classificació i característiques dels trastorns del son
Sobre els trastorns del son, podeu llegir íntegrament el capítol ("Carac-
terísticas clínicas y tratamiento de los trastornos del sueño en la infan-
cia") de Caballo, Navarro i Sierra (2001).
A continuació s'exposa el contingut més rellevant sobre els trastorns del son:
1)�Fisiologia del son. Evolució normal del son.
2)�Classificació dels trastorns del son.
3)�Disòmnies:
a) Insomni (consulteu tot seguit l'ampliació).
b) Hipersòmnies.
c) Narcolèpsia.
d) Apnees del son.
e) Trastorns del ritme circadiari.
4)�Parasòmnies:
a) Terrors nocturns (consulteu tot seguit l'ampliació).
b) Malsons.
c) Somnambulisme.
d) D'altres: bruxisme, somniloqui.
© FUOC • P09/10532/00371 8 Trastorns del son
2. Insomni
És la incapacitat per a iniciar el son (insomni de conciliació), mantenir-lo (de
manteniment) o despertar-se molt aviat (terminal), acompanyada de la per-
cepció d'un son molt poc reparador.
Per a diagnosticar-se aquest trastorn, l'infant ha de tenir problemes per a ador-
mir-se (necessita 45 minuts o més) almenys dues vegades a la setmana, o s'ha
de despertar i no poder tornar-se a dormir com a mínim una vegada a la set-
mana. Aquesta simptomatologia ha de durar almenys un mes.
1)�Classificació�segons�l'origen
a) Insomni primari.
b) Insomnis secundaris:
• Relacionat�amb�altres�trastorns�mentals:�ansietat, depressió. Només
es fa el diagnòstic d'insomni si la persona es queixa explícitament de
problemes de son. Per exemple, els infants amb depressió solen tenir
insomni de manteniment o terminal; els infants amb ansietat tenen
moltes dificultats per a adormir-se (inici).
• Relacionat�amb�factors�orgànics:�per exemple, les malalties que cur-
sen amb dolor, abús de substàncies, etc. L'insomni està molt relacionat
amb la magnitud del problema que l'ha provocat.
2)�Classificació�segons�el�moment�en�què�apareix
a) Insomni�inicial:�les persones es queixen que no poden agafar el son quan
se'n van a dormir (hi triguen més de 30 o 45 minuts). El 75% dels insomnes
pateixen d'insomni inicial.
b) Insomni�intermedi-manteniment:�dificultats per a mantenir el son; la
persona es desperta al llarg de la nit i li costa tornar-se a adormir.
c) Insomni�final:�la persona es desperta molta estona abans de l'hora habi-
tual i li costa tornar a agafar el son. Se sol donar en depressions endògenes
(no reactives).
3)�Classificació�segons�la�durada
a) Transitori:�es dóna quan hi ha un problema. Solen ser reactius. Quan des-
apareix el problema que l'ocasiona també desapareix l'insomni.
b) Crònic:�durada de més de 6 mesos.
© FUOC • P09/10532/00371 9 Trastorns del son
3. Parasòmnies
Diagnòstic diferencial de terrors nocturns i malsons
Terrors�nocturns Malsons
• Son profund (primera part de la nit).
• No hi ha record.
• Molta activació.
• Més en nens.
• No és necessari que estiguin relacionats amb AVE.
• Son REM (segona part de la nit).
• Sí que hi ha record.
• També hi ha activació, però no tanta.
• Més en nenes.
• El 60% és precedit d'AVE.
© FUOC • P09/10532/00371 10 Trastorns del son
Bibliografia
Lectures obligatòries
Caballo, V. E., Navarro, J. F., i Sierra, J. C. (2001). Características clínicas y tratamiento de lostrastornos del sueño en la infancia. A V. E. Caballo i M. A. Simón (Ed.), Manual de psicologíaclínica infantil y del adolescente. Trastornos generales (pp. 239-258). Madrid: Pirámide.
Criterios DSM-IV para los trastornos del sueño [en línia].<http://biblioteca.consultapsi.com/DSM/Dsm.htm>
Lectures complementàries
Buela-Casal, G. i Sierra, J. C. (2001). Los trastornos del sueño. Evaluación, tratamiento y prevenciónen la infancia y la adolescencia. Madrid: Pirámide (col·lecció "Ojos Solares").
Lozano Oyola, J. F. i Rodríguez Sacristán, J. (2000). Trastornos del sueño en la infancia. A J.Rodríguez Sacristán (Ed.), Psicopatología Infantil Básica. Teoría y casos clínicos (pp. 109-129).Madrid: Pirámide.
Raich, R. M. i Calzada, M. D. de la (1992). El sueño y sus trastornos. Barcelona: Martínez Roca.