Download - Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

Transcript
Page 1: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

1

PROJECTE DE DIRECCIÓ

IES JOAN FUSTER

Sueca (Ribera Baixa)

Xavier Tarrasó

Juan Armenteros

Enrique Francisco

Javier Herrera

Guadalupe Nogueroles

Lluís Quiles

2016

Projecte de direcció

IES Joan Fuster de Sueca

Page 2: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

2

ÍNDEX

Pàg. 03 Introducció

Pàg. 04 A) Descripció i anàlisi de les característiques més rellevants del centre.

Pàg. 07 - Aspectes positius i negatius en l'organització i funcionament del

centre.

Pàg. 10 B) Objectius bàsics que es pretenen aconseguir amb l’exercici de la

funció directiva.

Pàg. 12 C) Línies d’actuació i plans concrets que permeten la consecució dels

objectius.

Pàg. 12 - Estratègies bàsiques sobre l'organització del centre.

Pàg. 13 - Plantejaments pedagògics i propostes de millora en relació amb

els processos d’ensenyança i l’aprenentatge dels alumnes.

Pàg. 20 - Propostes sobre mitjans materials, ús dels espais i renovació

tecnològica.

Pàg. 23 - Criteris en relació amb les activitats complementàries i

extraescolars.

Pàg. 24 D) Composició de l'equip directiu.

Pàg. 26 E) Procediment d'avaluació de la gestió directiva i del mateix projecte.

Pàg. 28 F) Qualsevol altre aspecte que l’aspirant considere rellevants.

Page 3: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

3

INTRODUCCIÓ

El nostre centre té una llarga història darrere: l'any 1996 es fusionaren els antics instituts

de Formació Professional Ribera Baixa i de Batxillerat Joan Fuster, que ja tenien la seua

pròpia història, i es va crear l'actual IES Joan Fuster de Sueca. La unificació dels dos centres

va ser tot un repte per al nou claustre, equips educatius i equip de direcció, ja que calgué

afrontar una transformació profunda de la vida del que fins aleshores eren dos centres. Amb

molt d'esforç reeixírem i poguérem fer front al nou repte: la reforma arquitectònica de totes

les instal·lacions que va donar lloc a l'actual forma del nostre institut. Les obres van durar

cinc anys i vam haver d'esforçar-nos per conviure i ensenyar entre obres i barracons. També

reeixírem.

La construcció de l'actual de l'IES Joan Fuster, inaugurat en abril de 2006, va suposar la

integració física dels dos antics edificis, que s'han conservat amb una profunda remodelació, i

va proporcionar instal·lacions adients per a un centre que acull, any rere any, un gran nombre

d'alumnes. Cal agrair als successius equips directius, encapçalats pels nostres actuals Director

Vicent Baggetto i Vicedirector Miquel Furió, l'esforç, dedicació i savoir faire amb que

pilotaren totes aquestes transformacions.

És, doncs, una història que estén les seues arrels des de finals dels anys seixanta del

segle XX fins ara, mitjan de la segona dècada del segle XXI. Són molts anys: milers

d'alumnes i centenars de professors han viscut part de les seues vides en aquestos espais.

Molts antics alumnes són ara mares i pares d'alumnes actuals i alguns són també professors

ara del centre.

Continuar tota aquesta història i seguir el seu impuls és la principal meta del nostre

projecte de direcció. Una tasca exigent que sols funcionarà si som capaços d'aportar el millor

que hi ha en tots nosaltres. Només així, brollarà tot el potencial de la nostra comunitat

educativa.

Ara, quan es compleixen els primers deu anys del nou centre i quasi mig segle de la

creació dels centres originaris, volem encetar una nova etapa en una aposta clara per la

renovació i la participació que ens faça mereixedors d'inscriure'ns amb dignitat en aquesta

història.

Page 4: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

4

A) Descripció i anàlisi de les característiques més rellevants del centre

El Joan Fuster és un Institut d'Educació Secundària valencià de la localitat de Sueca,

capital de la comarca de la Ribera Baixa. La ciutat de Sueca està enclavada al sud del llac de

l'Albufera, envoltada de camps d'horta i arrossars i delimitada pel curs del riu Xúquer. Bona

part del seu terme municipal integra el Parc Natural de l'Albufera. Actualment compta amb

una població de 28.626 habitants i les activitats productives es reparteixen entre l'agricultura

(al voltant del 40%) i la indústria, el sector serveis i la construcció (a parts quasi iguals, fins

quasi el 60%).

La ciutat de Sueca exerceix de facto de centre de referència de les poblacions que

l'envolten. A més dels serveis turístics que ofereixen alguns dels nuclis poblacionals que

integren el municipi (Mareny de Barraquetes i el Perelló), també aporta serveis de tipus

administratiu, associatiu, econòmic i educatiu als pobles de les rodalies (Sollana, Riola,

Fortaleny, Llaurí, Polinyà, Corbera, Albalat). Aquesta característica de la ciutat es reprodueix

en el nostre centre escolar, doncs, des de fa molts anys, ateny les necessitats educatives

d'alumnes que procedeixen de tots aquestos llocs i inclús de més enllà (Cullera, Silla,

Catarroja, Gandia, etc.).

El nom del nostre institut rendeix homenatge al gran escriptor i pensador Joan Fuster i

Ortells (1922-1992), fill preclar de la vila de Sueca, pioner en la defensa del valencià des dels

temps de la post-guerra civil, impulsor del pensament crític. Tota una inspiració que hem de

continuar entre tots.

La llengua pròpia del centre és el valencià, a més del castellà que, com a llengües

oficials, són utilitzades amb normalitat. La tasca que s'ha fet en el nostre centre des de fa

dècades per la normalització del valencià ha estat importantíssima i ha de continuar. Som en

aquest aspecte un centre de referència.

L'institut compta amb una ampla oferta educativa:

• ESO: 15 grups: 4 de 1r, 4 de 2n, 3 de 3r i 4 de 4rt;

• BATXILLERAT: 9 grups: en el primer curs 5 grups amb les modalitats

de Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials, Arts escèniques, música i

dansa, Arts plàstiques, disseny i imatge de la LOE; en el segon curs 4 grups amb les

modalitats d'Arts, Ciències i Humanitats i Ciències Socials de la LOMQE.

• CICLES FORMATIUS: 18 Grups amb cicles de les famílies

d'Administració i Gestió (especialitats de Serveis Administratius, Gestió

Administrativa, Administració i finances, Assistència a la Direcció), d'Instal·lació i

Manteniment (especialitats de Manteniment Electromecànic i de Mecatrònica

Page 5: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

5

Industrial) i de Transport i Manteniment de Vehicles (especialitats d'Electromecànica

de Vehicles i Manteniment de Vehicles) segons l'establert a la LOE.

L'institut Joan Fuster té adscrits a efectes d'escolarització els col·legis públics de Sueca

(Carrasquer, Cervantes, El Perelló, Marenys de Barraquetes), Riola (Miguel Hernández),

Llaurí (Ribera Baixa) i la Secció de Secundària de l'IES Joan Fuster a Sollana. A efectes

administratius per a Batxillerat té adscrit el centre privat d'Infantil, Primària i Secundària

L'Encarnació de Sueca. A efectes administratius per a Cicles formatius té adscrita la Secció

de Secundària de l'IES Joan Fuster a Sollana. A efectes de la Prova d'Accés a la Universitat

està adscrit a la Universitat de València (Estudi General). A efectes administratius per a

expedició de certificats d'idiomes té adscrits els centres privats de Sueca: Escola Jardi Ateneo

Sueco del Socorro, Luis Vives, Maria Auxiliadora, Nuestra Señora de Fátima, Unión

Cristiana i L'Encarnació.

Les instal·lacions escolars de què disposa l'institut formen un complex educatiu de

grans dimensions que és el resultat de la unió del cos central dels antics instituts de Formació

Professional i Batxillerat. La planta de l'edifici principal és en forma de “L”. Tota la façana

de l'edifici dóna al carrer que l'envolta i deixa en la part interior el patí i les pistes esportives,

el trinquet i el Gimàs delimiten el patí i les pistes per la part est i sud respectivament.

L'antic edifici del Ribera Baixa, ja remodelat, està destinat a la funció de serveis: en la

planta baixa estan la Consergeria i Reprografia, Secretaria, Cafeteria, Serveis i magatzem; en

la primera planta està la Biblioteca, la Sala de Professors (que anomenarem gran) , el despatx

de Direcció, una aula de Cicle Formatiu, els Departaments de Matemàtiques, Valencià,

Castellà, Anglés, Geografia i Història, Filosofia, Grec i Llatí i Orientació, dos despatxos usats

per l'Ampa i com a aula de desdoblament. El segon pis està desocupat i per utilitzar.

En l'alçada del primer pis una mena de pont o passarel·la uneix aquesta part de l'edifici

amb el del seu germà, l''antic Joan Fuster. Baix queda el gran vestíbul que ocupa l'espai que

separava els antics edificis, que és la gran zona d'entrada i dóna també accés al patí i les pistes.

Aquest altre edifici conté els aularis i les aules específiques en una disposició arquitectònica

que ha suposat el principal efecte de la remodelació: tres ales d'aularis que naixen en

perpendicular de l'edifici central. La planta baixa conté la Sala d'Usos múltiples, les aules

específiques de Música, Tecnologia, Tallers de Cicles Formatius i una altra entrada a l'edifici

per la part oest .

A les ales de la primera i segona planta estan les aules grup i en el corredor central aules

específiques d'Informàtica, Arts Plàstiques, Biologia i Física i Química. Al començament de la

segona ala, en el primer pis, punt de gravetat de l'edifici, està situada la Sala de Professors

(menuda). Tota l'ala tercera, i la més gran, conté les aules i els despatxos dels departaments de

Cicles Formatius (Administració i Gestió, Instal·lació i Manteniment i Transport i

Manteniment de Vehicles).

El patí és ample i queda delimitat en l'espai comprés entre la “L” de l'edifici principal

que hem descrit i l'altra “L” que el tanca, formada pel Gimnàs, la part de darrere del Centre

Page 6: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

6

d'Educació Especial Miquel Burguera i el nostre Trinquet. El patí té dues grans zones sense

solució de continuïtat: la que queda entre el gimnàs i les ales dels aularis i la de les pistes

poliesportives que arriben fins el Trinquet. Hi ha arbres distribuïts en la primera zona, però

encara no són molt grans, i en l'altra zona hi ha arbres en tota la façana sud de l'antic Ribera

Baixa.

Entre el Trinquet i el començament de l'edifici principal queda un espai que correspon al

lloc que ocupava l'antic aparcament del Ribera Baixa, que ara és un zona asfaltada, quasi com

quan feia aqueixa funció i sense altre ús actual que el de permetre l'accés de vehicles de

subministrament per a la Cantina. Al costat d'aquest tros i en la vora de l'edifici principal hi ha

una zona delimitada amb tanques de filferro, amb prou vegetació que ja dóna al carrer de

davant i que és el patí de l'habitatge de la Conserge. Entre aqueix espai i la pista esportiva més

pròxima hi ha un espai d'uns 160 metres quadrats dels restos del jardí amb plantes

aromàtiques que els professors ara jubilats, Frederic Arlandis i Alfons Lledó, crearen fa uns

anys i que ara està prou abandonat. Aquestes poques zones verdes són l'únic estímul per

alleugerir l'estructura arquitectònica de formigó armat, taulell rogenc i metall i vidre en forma

d'hivernacle en alguns punts (vestíbul, cafeteria i les parts de la façana de la cara sud de l'antic

Joan Fuster que queden entre les ales ja descrites).

Una tanca perimetral de taulell en la base i filferro galvanitzat a sobre traça els límits del

nostre recinte escolar. En la part de la façana que dóna al carrer Camí dels dos pontets es

delimita entre la tanca exterior i l'edifici la Zona d'Aparcament i també està en aqueix lloc la

principal porta d'entrada, tot just enfront de la qual està el vestíbul. Ací coincideixen en

entrades i eixides cotxes i vianants. Cal estudiar com evitar aqueixa confluència perillosa,

també de vegades es fa embut per l'stop que hi ha a pocs metres d'aquesta eixida que és la que

més s'usa.

El personal administratiu de Secretaria està format per quatre persones, el personal

subaltern està format per cinc persones, l'equip de treballadores de la neteja de la plantilla es

completa amb les treballadores de l'empresa contractada a tal efecte. La Cantina disposa del

personal propi i atén a tota la comunitat des d'abans de les 8 fins que tanca l'institut al final de

la vesprada. En els moments d'hora punta, primers deu minuts de l'esbarjo, la barra del bar es

veu col·lapsada per moments, malgrat els esforços i bona organització prèvia dels seus

treballadors, donada l'enorme assistència d'alumnes i professors. Amb tanta gent, la superfície

de vidre que forma tota la paret lateral de la cantina multiplica el soroll, de vegades fins límits

difícils de suportar.

Són unes instal·lacions modernes i en bon estat en general. Són suficients però podrien

ser millorades en alguns aspectes, per exemple per oferir més possibilitats en l'organització

d'actes amb molta participació. Especialment es troba a faltar un Saló d'Actes, doncs, l'actual

Page 7: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

7

Sala d'Usos múltiples es queda curta i té característiques poc adients per representacions

teatrals o audicions, malgrat les millores que s'han fet en els tres darrers anys (entaulat,

millora de l'equip de so). Qüestió de difícil solució en l'actualitat, ja que la despesa que

significaria la seua construcció en algun dels espais encara lliures requeriria un finançament

específic important. Seria sens dubte una qüestió, en tot cas, per no oblidar. Tampoc cal

oblidar l'espai ara no utilitzat i poc habilitat que és la segona planta de l'antic Ribera Baixa, un

gran espai diàfan, amb molta llum natural i amb moltes possibilitats.

Segons la PGA, el curs actual ha començat amb un total de 1183 alumnes. Cursen ESO

440 alumnes, Batxillerat 303 alumnes i Cicles Formatius 440. Sols hem pogut conéixer la

distribució d'homes i dones en Cicles Formatius (334 homes, 106 dones), però no en la resta.

Tampoc hem conegut la proporció d'alumnes immigrants. El torn de matí és el que arreplega

la major part de l'alumnat (983) que estudien ESO, Batxillerat o Cicles Formatius; el de la

vesprada el segueixen sols alumnes de Cicles Formatius ( 200 ).

La major part de l'alumnat es concentra, com ja hem dit, en el torn de matí, un 84%, la

qual cosa fa que els problemes de mobilitat, soroll, neteja i ordre en general s'accentuen.

L'edifici té un plantejament funcionalista, dissenyat per fer possible un grau d'ocupació molt

elevat. Les grans dimensions de l'espai construït i la gran quantitat d'usuaris genera una

ambient de massificació pels corredors dels aularis i en els esbarjos en les zones

d'entrada/eixida, en les confluències de cada ala del primer pis amb les escales que abaixen de

la planta segona vestíbul, Cantina i serveis. L'estudi de tota la problemàtica que suposa l'ús

dels espais i instal·lacions en el nostre institut hauria d’encetar-se per afavorir una disminució

de les molèsties que tot això provoca. En aquesta mateixa direcció pensem que cal humanitzar

l'estètica i organització de molts espais. La decoració del vestíbul, la creació d'aules-matèria

amb la seua decoració específica, la renovació de l'espai de la Sala de professors (menuda) per

a que siga ja “la” Sala de professors, les intervencions pictòriques al pati, a les seues

columnes i parets més poc agraïdes com les realitzades fa anys, pot afavorir un ambient

menys fred i asèptic, amb la qual cosa afavoriríem la convivència.

L'única dada que hem conegut sobre l'índex socio-econòmic i cultural (ISEC) de

l’alumnat de l’IES Joan Fuster, expressada per mitjà dels qüestionaris de context en les

proves diagnòstiques de 2n d'ESO en 2013, se situa en el 3 sobre 5 en escala ascendent,

mentre que en 2012 va ser de 4.

Aspectes positius i negatius en l'organització i el funcionament del centre

Per tal de fer l'anàlisi de quins són els aspectes més destacats que funcionen de forma

positiva en el centre, així com aquells elements negatius que caldria corregir, hem optat per

utilitzar el model DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) que és un bon

mètode d'avaluació per iniciar la planificació estratègica del centre. Des d'aquest model,

obtenim un quadre de doble entrada del centre on es reflecteix, per un costat els factors interns

(fortaleses i debilitats) i per l'altre els factors externs (oportunitats i amenaces).

Page 8: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

8

DAFO DE L'IES JOAN FUSTER

(dades recollides pels aspirants a conformar el nou Equip Directiu)

Positius Negatius

Fortaleses Debilitats

Les persones que conformem la comunitat

educativa.

Escàs nivell de treball en equip pel professorat.

No es fomenta la pressa de decisions i

estratègies en comú.

Alumnat positiu.

Escassa participació de l'alumnat. No hi ha

canals per expressar les seues inquietuds i

creativitat.

El Claustre, els Departaments didàctics i les

comissions del Consell escolar.

Escassa informació i falta de fluïdesa en la

transmissió.

La convivència en el centre.

Poc debat i poques Iniciatives de millora

sotmeses a Claustre, COCOPE i Consell

Escolar.

Instal·lacions modernes i , globalment, ben

equipades. Pati, biblioteca, aules específiques,

tallers, trinquet , aula d'usos múltiples.

Poca actualització dels documents de

referència de l'institut: PEC, RRI, Pla i normes

de Convivència, Pla d'acció tutorial, Pla

d'Evacuació.

Oferta ampla d'estudis de Secundària

Obligatòria i post Obligatòria (tot el ventall de

modalitats de Batxillerat i interessants

modalitats de Cicles Formatius).

Informació d'incidències del alumnes als pares

i mares. Orientació i informació sobre les

dificultats i problemes en l'educació dels fills.

La col·laboració de l'AMPA i les famílies

implicades en el centre.

Millorable coordinació i impuls a l'acció de la

tutoria d'alumnes.

Normalització de l'ús del valencià . Plantejament disciplinari d'intervenció, amb

poques estratègies de prevenció.

La inquietud formativa del professorat.

Criteris d'organització dels grups i les

matèries, especialment en els primers cursos

d'ESO.

Premis a la creació literària (Castellà i

Valencià)

Renovació tecnològica i adaptació a l'era

digital. Ús d'Internet a l'aula.

Activitats d'exposició de les creacions

artístiques del nostre alumnat (actuació

musical a final de curs, exposició de pintures

dels alumnes).

Pàgina web (actualització, modul accés pel

professorat, eina de participació de tota la

comunitat).

Oferta variada d'activitats extraescolars Inseguretat de l'accés i l'eixida de les persones

per l'entrada principal.

Ubicació als afores del poble, molt aprop dels

camps d'horta, en un entorn de poca pressió

urbanística.

Els alumnes majors de 16 anys i menors de 18

no poden eixir de l'institut, ni en l'esbarjo.

Accessibilitat des dels nuclis urbans pròxims. Nombre molt gran d'usuaris en el torn de matí.

Page 9: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

9

Positius Negatius

Fortaleses Debilitats

Higiene, preus i servei de la Cantina.

Neteja de les zones comuns (pati, vestíbul,

exterior de la Cantina i de la Biblioteca) en

acabar l'esbarjo i d'algunes aules-grup.

Coordinació amb els centres adscrits. Programa

de transició de Primària a Secundària

Serveis de WC per a l'alumnat en la planta

baixa i segon pis

Xarxa d'empreses col·laboradores en les

pràctiques de Cicles Formatius.

Activitats extraescolars en els primers nivells

d'ESO

Bona relació amb l'Ajuntament de Sueca i les

principals entitats del municipi.

Falta de programa d'acollida per a l'alumnat

nou que no coneix cap dels idiomes oficials.

Programa de Diversificació Curricular.

Falta rapidesa i qualitat en la informació per

part d'alguns col·legis sobre els alumnes que

es matriculen per primera vegada en 1r ESO

en el nostre centre.

Contracte Programa. Absentisme escolar.

Pràctiques del Màster de Professor de

Secundària. Ús del mòbil

Oportunitats Amenaces

La diversitat de l'alumnat. Alta ratio d'alumnes per grup i càrrega horària

del professorat.

El potencial educatiu de la ciutat, l'entorn i la

comarca. Excessives tasques administratives.

Recursos educatius i formatius. Valors d'una societat canviant i actituds

parentals en certes situacions.

Coordinació entre centres educatius. Ús social de la llengua pròpia.

Assessorament d'Inspecció educativa. Canvis legislatius i falta de model educatiu

consensuat.

Associacions, conservatori, esports, centres

culturals.

L'excés de continguts dels currículums

afavoreix la metodologia tradicional i

dificulta la renovació pedagògica.

Enriquiment cultural i noves actituds de respecte

i comprensió front a la diferència. Excessiva oferta concertada.

La marca del nostre institut, amb moltes dècades

d'història. Reducció de la natalitat.

Page 10: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

10

B) Objectius bàsics que es pretenen aconseguir amb l'exercici de la funció

directiva

Hem considerat interessant, per a una posterior avaluació dels mateixos, agrupar els objectius

per àmbits, destacant en cada àmbit aquells que considerem prioritaris.

Alumnat

Objectiu 1: Aconseguir, amb les interaccions dins de l'institut, un desenvolupament integral de

l'alumnat.

Objectiu 2: Aprofitar la diversitat i la diferència dins l'aula per enriquir els processos

d'ensenyança i aprenentatge.

Objectiu 3: Promoure la participació i implicació de l'alumnat com a part fonamental de la

comunitat educativa.

Professorat

Objectiu 4: Vetllar constantment per la cohesió, participació i motivació del Claustre de

Professors.

Objectiu 5: Afavorir el treball en equip i la coordinació d'iniciatives per fer front als reptes de la

tasca educativa.

Objectiu 6: La formació permanent dels docents com a eina de millora personal i educativa.

Comunitat Educativa

Objectiu 7: Afavorir la participació de tots els membres de la Comunitat Educativa en el procés

d’ensenyança i aprenentatge.

Page 11: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

11

Objectiu 8: Garantir la correcta convivència dins del centre.

Objectiu 9: Estimular la formació de les famílies sobre temes educatius i proporcionar-los

estratègies educatives per educar els seus fills i filles.

Línia pedagògica

Objectiu 10: Millorar l'ús dels recursos materials i humans en la tasca educativa a l'aula.

Objectiu 11: Aplicació de mètodes d'innovació educativa dins les aules.

Objectiu 12: Impulsar l'acció tutorial

Objectiu 13: Adoptar mesures eficients de coordinació metodològica i docent.

Objectiu 14:: Formar els docents sobre el concepte de Comunitats d'Aprenentatge per poder

aplicar-lo posteriorment a les aules.

Instal·lacions, entorn i context educatiu

Objectiu 15: Organitzar amb eficiència i optimització els diferents espais i temps escolars.

Objectiu 16: Augmentar i millorar els mecanismes d'informació i comunicació entre tots els

membres de la Comunitat Educativa.

Objectiu 17: Coordinar amb institucions i entitats les diferents actuacions no docents que es

realitzen en el centre.

Page 12: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

12

C) Línies d'actuació i plans concrets que permeten la consecució dels

objectius

ESTRATÈGIES BÀSIQUES SOBRE L'ORGANITZACIÓ DEL CENTRE

La primera línia a seguir afecta al marc normatiu intern del centre que està prou desfasat

en alguns dels seus documents (PEC) i altres cal revisar-los i adequar-los millor als problemes

i necessitats actuals. Aquestos documents contenen els objectius i estratègies principals de

l'institut, que han d'estar en consonància amb la realitat.

PROPOSTA DE

MILLORA ESTRATÈGIES D'INTERVENCIÓ

Proposta 1:

Actualització del

Projecte Educatiu

de Centre

Revisió i adaptació a les condicions actuals (diversitat de l'alumnat,

canvis socials i tecnològics).

Participació de tota la Comunitat Educativa.

Òrgans de coordinació, representació i govern.

Un any per encetar el procés i arreplegar les propostes. Segon any

sotmetre la proposta del nou PEC a la valoració dels òrgans de decisió

i formulació de les esmenes definitives.

Indicador d'avaluació: Aprovació pel Consell Escolar

Proposta 2:

Revisió de les

Normes de

Convivència

Revisió i adaptació a les condicions actuals (diversitat de l'alumnat,

canvis socials i tecnològics).

Participació de tota la Comunitat Educativa.

Òrgans de coordinació i de govern

Fer ús de l'eina SOPRODIS per orientar-se en aquest procés i dotar-se

de protocols d'actuació i descriptors de situació.

Un any per encetar el procés i arreplegar les propostes. Segon any

sotmetre la proposta del nou PEC a la valoració dels òrgans de decisió

i formulació de les esmenes definitives.

Indicador d'avaluació: Aprovació pel Consell Escolar

Page 13: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

13

PLANTEJAMENTS PEDAGÒGICS I PROPOSTES DE MILLORA EN

RELACIÓ AMB ELS PROCESSOS D'ENSENYANÇA I L’APRENENTATGE DELS

ALUMNES

Primerament, considerem molt important que el Claustre siga sabedor de la importància

de les propostes d’un aprenentatge innovador, això és, el professorat ha de conéixer quins són

els avantatges i ha d’estar convençut en tot moment de la línia pedagògica que es va a seguir.

Per tant, hem d’escoltar i donar suport a totes aquelles propostes que seguisquen aquesta línia.

Aquestes propostes han d’anar encaminades a una visió plural del procés educatiu,

basada en els valors del diàleg i del pensament crític, en la cultura de la transformació i la

cooperació docent i comunitària.

Per aconseguir açò, partim de diferents plantejaments; el tradicional, el de projectes i el

de l’aprenentatge cooperatiu. Aquest últim, per exemple, ens sembla idoni i una bona

alternativa per proveir dels ingredients necessaris la nostra tasca i avançar cap a la

transformació esmentada.

Volem fer partícips a les famílies en algunes activitats d’aprenentatge doncs entenem la

seua implicació en la vida del centre com una interacció natural.

Som conscients, però, que la implementació d’aquestos nous mètodes pedagògics no

són sempre fàcils d’engegar, però hem d’oferir al nostre professorat una proposta que siga

captivadora i que il·lusione. Cal donar informació perquè el professorat conega bé aquestos

plantejaments innovadors, planificar cursos de formació, etc. També considerem que s’ha de

treballar primerament en fase experimental, treballant les primeres experiències en grups de

professors implicats i en grups d’alumnes adequats, per traslladar després aquestes

experiències educatives a la resta de la comunitat educativa.

En conclusió, convertir la cultura de la queixa en la cultura de l’acció i la transformació.

Recuperar, des de tots els àmbits, la capacitat d’actuar.

Aquest equip directiu està fortament convençut que cal propiciar les condicions

essencials per a la implementació del currículum, transformar la pràctica docent, l’assoliment

de l’aprenentatge i la millora de la qualitat educativa.

També, en què hem de centrar l’atenció en els estudiants i en els seus processos

d’aprenentatge i per potenciar-ho ens és necessària la planificació.

Serà primordial, generar ambients d’aprenentatge, treballar en col·laboració, donar-li

importància al desenvolupament de les competències de l’alumnat, aconseguir estàndards

curriculars i tindre aprenentatges establerts.

Page 14: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

14

El centre haurà de proveir els materials educatius necessaris per afavorir aquest

aprenentatge.

Per altra banda, hem d’afavorir la inclusió, atendre la diversitat i incorporar temes de

rellevància social. Els serveis de l’Ajuntament han de col·laborar per a que aquesta tasca tinga

millors resultats.

Per acabar aquesta introducció a les nostres propostes, cal configurar un pacte entre

l’alumnat, el docent i la família. Cal confiar en la tutoria i en l’equip orientador del centre.

PROPOSTA DE

MILLORA ESTRATÈGIES D'INTERVENCIÓ

Proposta 3

Protocol de

detecció precoç i

transversal de

l'assetjament

Atenció especial als grups de menors de 16 anys per part de la

Direcció d'Estudis, tutors i equips educatius.

Crear un ambient de confiança en la relació amb els alumnes que faça

possible conéixer problemes d'aquesta gravetat.

Sensibilització dels alumnes amb treballs de dinàmica de grups per a

l'empatia.

Eina TIC Mybulling a disposició de tots i totes els/les alumnes (per

detectar casos d'assetjament).

Revisar el protocol per al tractament de cassos d'assetjament. Fer ús

de l'eina SOPRODIS que ofereix una bona guia d'orientacions i

possibilitats d'actuació.

Indicador d'avaluació: Mitjançant enquestes als alumnes i professors. Valoració del

conjunt del curs per la Direcció en la COCOPE, Claustre i Consell escolar.

Proposta 4

Revisió del Pla

d'Acció Tutorial

Revisió i adaptació a les condicions actuals (diversitat de l'alumnat,

canvis socials i tecnològics) del Pla d'Acció tutorial

Tutors, Departament d'Orientació, COCOPE i Direcció d'estudis.

El primer any es faran les propostes de modificació que seran

sotmeses a l'aprovació dels òrgans de decisió a finals de curs.

Indicador d'avaluació: Aprovació de la memòria anual sobre l'acció

tutorial per la COCOPE.

Proposta 5

Potenciar la relació

de les famílies amb

el centre

Ús de l'eina Remind per millorar la rapidesa i fluïdesa de la

informació entre els tutors i els pares i mares dels alumnes.

Realització d'una activitat d'acollida i presentació al començament de

curs dirigida a pares i mares d'alumnes de primera incorporació al

centre, especialment els de 1r d'ESO.

Fomentar la participació de pares i mares en activitats del centre

(Setmana cultural, revista del centre, participació puntual en sessions

de tutoria amb els alumnes, etc.).

Page 15: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

15

Promoure la creació d'una Escola de pares i mares amb la

col·laboració del Departament d'Orientació, Ampa i Ajuntament de

Sueca

Indicador d'avaluació: Valoració pels tutors, AMPA i Departament d'Orientació.

Proposta 6

Millorar l'atenció i

les estratègies de

tractament de les

conductes

disruptives a l'aula

Fer ús de l'eina SOPRONIS per dissenyar estratègies d'actuació

apropiades a cada cas.

Revisar la classificació de les faltes de disciplina de l'SGD.

Revisar el funcionament del procediment d'expulsió de l'aula.

Creació d'un Aula de Convivència..

Indicadors d'avaluació: Dades estadístiques sobre indisciplina a l'aula.

Proposta 7

Protocol d'acollida

a l'alumnat

nouvingut

Període d'adaptació per als alumnes nouvinguts, especialment els que

desconeixen l'idioma.

Classes específiques per ensenyar-los l'idioma.

Sol·licitar professorat per atendre'ls.

Tutela a càrrec d'alumnes majors o en condicions d'ajudar.

Indicadors d'avaluació: Els alumnes objecte del protocol, els professors encarregats i els

alumnes ajudants expressaran mitjançant un qüestionari la seua valoració.

Direcció d'Estudis farà un informe i el traslladarà a la COCOPE.

Proposta 8

Dinamització de

les tutories

Ús de l'aplicació Remind per facilitar una bona i ràpida comunicació

als pares i mares de les incidències que afecten als seus fills.

Establir un calendari d'activitats per a les tutories de cada nivell.

En els grups d'ESO els alumnes i els tutors disposaran de mitjans

específics de dinamització:

- Hort escolar (1r ESO).

- Jocs d'estratègia: escacs, dames i altres. (1r i 2n ESO).

- Creació artística: realització de vídeos, participació en la revista

escolar i en la setmana cultural. (Tots els nivells)

Fomentar la participació dels alumnes en la tutoria per avaluar del

procés d'ensenyament, identificar problemes de relació entre els

membres del grup i amb els professors..

Participació en les sessions d'avaluació de l'alumnat de cada grup.

Aquesta participació es limitarà a la part de la sessió dedicada al

conjunt del grup.

En els grups de primer ESO hi haurà un cotutor/a.

Col·laboració dels departaments de Biologia, Tecnologia, Arts

Plàstiques i Matemàtiques.

Col·laboradors externs per ajudar en l'hort escolar: pares/mares, grups

de suport a l'agricultura ecològica. Material bàsic per al treball de

l'hort (ferramentes, planters, productes no tòxics i ecològics pels

Page 16: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

16

tractaments, magatzem).

Col·laboració externa: Associació d'Escacs de Sueca i Federació

d'Escacs de la Comunitat Valenciana. Taulers i fitxes d'escacs i dames

es guardaran a l'armari de la tutoria.

Les despeses es carregaran al pressupost general del centre.

Una vegada preparat l'espai de l'hort, els grups de primer d'ESO faran

algunes sessions de tutoria a l'hort. Cada tutoria es desdoblarà en dos

grups: un va a l'hort amb el/la tutor/a o co-tutor/a, l'altre es queda

jugant jocs d'estratègia .

Es convocaran i publicitaran els premis pel millor hort, el torneig

d'escacs i el concurs de vídeo i/o creació artística..

Les àrees de Ciències Naturals, Tecnologia, Arts Plàstiques i

Matemàtiques inclouran en les seues programacions les activitats

relacionades amb aquestes activitats que estimen oportunes..

Indicador d'avaluació: Valoració mitjançant enquesta de tots els que hi participen.

Valoració per la COCOPE.

Proposta 9

Impulsar la creació

d'una revista del

centre elaborada

pels alumnes

No és necessari que siga de paper, potser també virtual, aprofitant l'ús

de la tecnologia digital.

Participació i elaboració pels alumnes amb l'assessorament que

necessiten.

Un grup de professors com a suport per facilitar la coordinació i

planificació.

Instrument d'avaluació: Enquesta online als lectors mitjançant qüestionari Web

Proposta 10

Institucionalitzar

una Setmana

Cultural

Plantejar la Setmana cultural com una setmana de projectes.

Els alumnes i les seues creacions i produccions seran els principals

protagonistes, però també els pares i mares, professors i resta del

personal del centre.

Impulsar l’elaboració de projectes des de les tutories amb

participació cooperativa.

Implicació del Consell de delegats/des.

Coordinació per la subdirecció del centre.

Instrument d'avaluació: Valoració pels alumnes a les seues tutories, per la COCOPE,

Claustre i Consell escolar a les seues reunions.

Page 17: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

17

Proposta 11

Revisió dels criteris

d'organització i

agrupament dels

alumnes.

Agrupar els alumnes de forma heterogènia i equilibrada per no

acumular en un sol grup alumnes amb problemes acadèmics i/o de

comportament. Especialment en els grups d'ESO.

Fer les connexions horàries perquè siga possible aquest criteri.

Desdoblament de totes les matèries de 1r ESO.

Cuidar la configuració dels grups de primer idioma (Francés) evitant

la confluència d'alumnes avançats i principiants en el mateix grup.

Arreplegar al llarg del curs i especialment al final les indicacions de

les juntes d'avaluació i dels professors tutors per a la distribució dels

alumnes actuals en el curs següent.

En l'avaluació 0 – que es farà el més aviat possible des del

començament del curs- es revisarà la llista d'alumnes de cada grup i

es proposaran els canvis oportuns per afavorir una major integració

de l'alumnat.

Indicador d'avaluació: Valoració dels resultats acadèmics per grups i nivells per

detectar desequilibris en la formació de grups i conéixer els encerts i errors.

Proposta 12

Activar el paper de

l'alumnat

Participació a les avaluacions.

Reunions regulars del Consell de Delegats/des. Participació en la

revisió del PEC i de les Normes de Convivència del Centre.

Reunions de la Direcció amb els representats de l'alumnat.

Participació activa a la Setmana cultural. Preparació d'activitats i

exposició de les seues obres i productes.

Participació a la Revista escolar.

Col·laboració activa en la detecció de situacions d'assetjament.

Participació i formació en el Programa de Mediació. Participació en

la tutela d'alumnes nouvinguts o necessitats d'orientació.

Indicador d'avaluació: Valoració pel Consell de Delegats/des, Claustre i òrgans

de coordinació i decisió.

Proposta 13

Permetre l'eixida

del centre als

alumnes del torn

L'alumnat major de 16 anys podrà eixir del centre durant el temps

d'esbarjo. A tal efecte el seu carnet escolar serà de color verd.

Els Departaments didàctics disposaran les mesures que estimen

oportunes sobre les conseqüències acadèmiques de les faltes

d'assistència reiterades.

Page 18: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

18

de matí majors

de 16 anys

La Direcció d'estudis proposarà un calendari específic d'exàmens

en cada avaluació de 2n de Batxillerar per a les matèries que així

ho sol·liciten. Es valorarà introduir aquest sistema en 1r de

Batxillerat.

La Direcció farà un estudi sobre l'absentisme escolar en els grups

d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius i compararà dades i

resultats amb els obtinguts en anys anteriors. En cap cas es

computaran com a faltes d'assistència no justificades les absències

de l'institut per motius de vaga convocada en temps i forma.

Instrument d'valuació: Valoració pels alumnes, Claustre, COCOPE i Direcció del Centre

en les actes de les reunions corresponents.

Proposta 14

Coordinació del

treball en equip

Realització de reunions de coordinació d'equip educatiu de grup, de

nivell, d'etapa o de cicle per tractar assumptes comuns i portar les

seues propostes a la COCOPE. Connexions horàries adients per fer-

lo possible sense sobrecarregar l'horari del professorat.

Coordinació dels tutors per nivells en reunions periòdiques amb el

Departament d'Orientació i la Direcció d'Estudis per identificat

problemes i acordar línies d'actuació. Connexions horàries per fer-ho

possible. Assessorament de la Direcció d'Estudis per dur endavant la

proposta de dinamització de les tutories.

Millorar les formes de comunicació. Informació més visible de les

activitats diàries que puguen afectar a altres professors o grups.

Comunicació de reunions i documentació per correu electrònic. Ús

de l'aplicació Telegram per coordinar grups de treball i transmetre la

informació. Aquesta aplicació és gratuïta i pot utilitzar-se en mòbils,

tabletes o Pcs.

Indicador d'avaluació: Les actes de les reunions dels diferents òrgans i agents del procés.

Proposta 15

Canviar el model

d'aules-grup pel

d'aules-matèria

Estudi de viabilitat: Conéixer les necessitats d'aula matèria de cada

departament. Inventari d’aules. Anàlisi dels horaris.

Fer simulacions d'horaris grup, aula-matèria i professorat i valorar

els pros i contres dels resultats obtinguts en comparació amb el

sistema actual. Valorar els efectes sobre la mobilitat al centre.

Informar alumnes i pares del canvi i de les millores que ha de

comportar.

Revisar l’estat de les taquilles dels alumnes.

Assignació provisional d’aules. Revisió d’horaris.

Assignació definitiva de les aules.

Cada departament s'encarregarà de l'organització de les seues aules

matèria i establirà els mitjans que es requereixen per dur a terme la

transformació.

La Direcció del centre aportarà el seu ajut als departaments i posarà a

la seua disposició el personal de serveis necessari.

La Comissió de Coordinació Pedagògica tindrà un paper fonamental

en la direcció i valoració de tot el procés de creació de les aules

Page 19: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

19

matèria.

S'assignaran al pressupost general del centre les despeses produïdes.

El primer any ha de ser d'estudi de la situació, coneixement de les

necessitats i de les possibilitats de canvi. Si fóra viable, el primer any

es podria decidir fer una aula matèria per a cada departament de les

matèries comuns.

El segon any es procediria a la generalització en Batxillerat i ESO.

Indicador d'avaluació:

S’enquestarà alumnes, professors i personal de serveis sobre el grau de satisfacció i les

millores o problemes observats. Es demanarà l'opinió i participació dels equips educatius

d'ESO i Batxillerat, així com de les coordinacions d'ESO i Batxillerat.

L'equip directiu farà un seguiment dels canvis i valorarà en tot moment les conseqüències

organitzatives en la vida del centre.

La COCOPE reunirà les diverses valoracions i farà un informe que serà comunicat al

Claustre i al Consell Escolar.

Proposta 16

Adquirir

equipament

didàctic per a

Cicles Formatius

Modernització dels tallers de Formació Professional.

Pressupostar i fer un pla de despeses a llarg termini donada la

importància de la inversió.

Revisar a l' inici de curs i en funció de situacions imprevistes.

Indicador d'avaluació: Actes dels departaments didàctics afectats. Informe del Director

d'estudis de CF.

Proposta 17

Introduir el llibre

digital en substitució

del llibre tradicional

Aprofitar els avantatges de la tecnologia digital pe millorar les

condicions d'ensenyament.

Establir un pla d'introducció de tabletes o miniordinadors personals

per al treball dels alumnes, començant pels nivells inferiors d'ESO.

Inclourà una valoració econòmica i tècnica de la seua viabilitat.

Els Departaments didàctics elaboraran un estudi dels materials

didàctics disponibles en les seues matèries en format digital.

La COCOPE, el Departament d'Orientació i la Direcció del centre

proposaran el pla d'incorporació d'aquesta tecnologia.

Indicadors d'avaluació: Acta de les reunions de COCOPE, enquesta als alumnes

i els pares i mares.

Page 20: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

20

Proposta 18

Pla de normalització

lingüística del

valencià

Donar suport a les iniciatives de la Comunitat escolar en defensa de

la llengua pròpia.

Donar suport a les iniciatives en aquest sentit de tots els membres

de la Comunitat educativa, especialment, les activitats del

Departament de Valencià.

Fomentar la participació dels membres de la Comunitat educativa

en les Trobades d'Escola Valenciana.

Indicador d'avaluació: Índex d'ús de la llengua en els diferents àmbits (acadèmic,

administratiu, comunicació entre professors i alumnes).

PROPOSTES SOBRE MITJANS MATERIALS, ÚS D'ESPAIS I RENOVACIÓ

TECNOLÒGICA

Proposta 19

Servei de Reprografia

informatitzat i

automatitzat.

Amb un ordinador potent i compatible amb les fotocopiadores.

Enviament per adreça electrònica dels treballs d'impressió amb un

dia d'antelació.

Elaborar pressupost i adquirir els mitjans per activar el servei

El Secretari informarà sobre les possibilitats

Indicador d'avaluació: Grau d'utilització del servei pels possibles usuaris.

Proposta 20

Ampliar i millorar les

TIC

Reunir la Comissió d'Informàtica que s'ocuparà de tots els aspectes

relacionats amb les noves tecnologies, el seu funcionament i

aplicació com a eina didàctica.

Comunicació dels equips de treball i disponibilitat de la informació

mitjançant xarxes externes i internes.

Sol·licitar la dotació d'equipament informàtic modern i adequat per

a les noves necessitats educatives.

Millora i manteniment de la pàgina Web de l'institut.

Incorporar de forma progressiva l'entorn moodle en el procés

Page 21: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

21

d'ensenyança i aprenentatge.

Augment de l'ús d'internet en l'aula i de diversos programes

informàtics imprescindibles.

Indicador d'avaluació: Grau de satisfacció dels usuaris expressat en qüestionari. Valoració

feta per la Comissió d'Informàtica.

Proposta 21

Transformació de la

Sala de Professors

(menuda)

Guanyar espai per a la Sala de professors (menuda) amb l'aula

contigua, llevar el mur de separació i habilitar el nou espai.

Crear un ambient acollidor, amb una adequada disposició del

mobiliari (armaris departaments, taules, ordinador, perxes,

fotocopiadora, garrafes d'aigua i màquina de café).

Incorporar un tauler digital. Posar un parell de sofàs.

Posar en aquesta sala els casellers dels professors (que estan en

l'altra sala).

Millorar la il·luminació de la Sala per a poder fer feines de lectura i

correcció de treballs en condicions.

Indicador d'avaluació. Grau de satisfacció dels usuaris expressat en qüestionari a l'efecte.

Proposta 22

Transformació de la

Sala de Professors

(gran)

Aprofitar aquest espai ara poc utilitzat subdividint-lo en dos espais

mitjançant una paret, d'obra o mòbil. Un espai podria servir d'aula,

que substituiria l'eliminada en la proposta anterior; l'altre espai

podria ser adequat per instal·lar l'Aula de Convivència o com a sala

d'estudi annexa a la Biblioteca (on els alumnes podrien parlar).

Demanar pressupost de la despesa i, si s'escau, aprovar-la.

Indicador d'avaluació: Grau d'utilització de les instal·lacions.

Proposta 23

Habilitar i dotar

d'utilitat didàctica la

cambra del 2n pis.

L'actual Sala d'Usos Múltiples està prou sobrecarregada. Aquest

espai amplíssim i infrautilitzat es pot convertir en sala d'usos

diversos.

Oferir-lo als diferents membres de la comunitat educativa.

Equipament mínim: ordinador, projector, pantalla i àudio.

Pressupostar neteja, habilitació i dotació mínima.

Indicador d'avaluació: Informe del secretari sobre tot el procés.

Proposta 24

Creació d'un grup de

treball per impulsar

l'educació ambiental i

per a la salut

Estudiar la situació del reciclatge en el nostre centre, en totes les

seues instal·lacions, i fer propostes de millora.

Estudiar les possibilitats d'estalvi energètic d'il·luminació i

calefacció al centre.

Estudiar el nivell de contaminació acústica de les zones comuns

més utilitzades i plantejar mesures de millora.

Estudiar els hàbits d'alimentació dels alumnes durant els esbarjos i

Page 22: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

22

temps d'esplai i proposar-ne mesures per aconseguir una

alimentació més saludable.

Podrà participar qualsevol membre de la comunitat educativa.

Indicadors d'avaluació: Valoració per l'alumnat, claustre, Direcció i Consell escolar.

Proposta 25

Revisió del Pla

d'evacuació del

centre

Revisar l'actual Pla i contemplar les necessitats possibles, no sols

foc, també ferits, per exemple.

Estudiar la situació dels espais específics: gimnàs, tallers, trinquet,

etc.

Fer simulacre en condicions reals per conèixer la seua eficàcia.

Indicadors d'avaluació: Valoració per l'equip directiu, Claustre i Consell escolar

Proposta 26

Creació d'una Borsa

de Treball

Actualitzar el llistat d'empreses de FCT.

Fer una Borsa de Treball.

Publicitar la Borsa entre les empreses i institucions.

Indicadors d'avaluació: Nombre de persones inscrites i contractades.

Proposta 27

Ordenar l'ús dels

accessos de vianants i

vehicles al centre

Buscar solució per evitar la concurrència de cotxes i vianants per

l'entrada principal.

Delimitar la zona d'aparcament i instal·lar una porta automàtica en

algun dels accessos.

Posar un vídeo porter.

Indicadors d'avaluació: Valoració per la Direcció.

Proposta 28

Habilitar els lavabos i

WC d'alumnes

actualment utilitzats

com a magatzems

En la planta baixa i el segon pis hi ha serveis per alumnes tancats i

inhabilitats com a tal des de fa anys, cal posar-los en funcionament

i alleugerir així els altres serveis.

Demanar als alumnes la col·laboració activa perquè denuncien

qualsevol mal ús d'aquestes instal·lacions.

Sol·licitar del personal de neteja la seua opinió i les propostes sobre

l'ús que es fa d'aquestos espais.

Indicador d'avaluació: El Secretari informarà en Claustre sobre les deficiències i problemes

produïts en l'ús d'aquestes instal·lacions.

Proposta 29

Millorar la decoració

i estètica dels espais

Sol·licitar dels membres de la Comunitat educativa idees i

propostes per fer més habitable i agradable el nostre centre.

Decorar amb plantes part de la zona del vestíbul. Introduir les

plantes ornamentals en altres espais del centre (aules-matèria i

Page 23: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

23

comuns específiques, Sala de professors, Aula de convivència, etc.).

El Departament d'Arts promourà activitats entre l'alumnat perquè

participen en aquesta proposta.

Indicador d'avaluació: Grau de satisfacció manifestat pel diferents usuaris en una enquesta.

Proposta 30

Reivindicar el nostre

centre, la seua història

i les seues activitats

actuals

Difondre entre els membres de la Comunitat educativa la nostra

història com a centre.

Promoure la participació d'antics alumnes i professors en la vida

actual del centre (Web, Revista escolar, Setmana cultural).

Difusió de les activitats i dels programes formatius fent ús de

qualsevol eina de comunicació, especialment les xarxes socials.

Indicador d'avaluació: Participació d'ex-alumnes i ex-professors en les activitats del centre,

ressò als mitjans de comunicació i xarxes socials.

CRITERIS EN RELACIÓ AMB LES ACTIVITATS

COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

Les activitats complementàries i extraescolars suposen un complement molt important a

les tasques diàries realitzades a l'aula. La importància de coordinar aquest tipus d'activitats és

totalment necessària entre els diferents equips que les programen. Aquesta coordinació ens

donarà la coherència pedagògica que necessita el centre a l'hora de planificar a llarg termini la

seua oferta educativa completa.

És per això, que considerem important agafar com a propis els següents criteris en relació

a aquest tipus d'activitats.

– Establir la relació d'activitats complementàries i extraescolars que, com a mínim,

hauria de realitzar l'alumnat del centre durant el seu pas per ESO, Batxillerat i Cicles

Formatius. Aprovar aquesta relació per la COCOPE i el Claustre de Professors.

– Programar per nivells, cicles i etapes les diferents activitats proposades en la relació

anterior.

– Garantir la realització, en cada nivell i en iguals condicions, de les mateixes activitats

complementàries programades.

– Establir per nivells o etapes els períodes de cada avaluació en què no es podran

realitzar activitats extraescolar per interferir amb la realització d'exàmens.

– Estipular dins de les Programacions Didàctiques d'Aula com van a preparar-se

didàcticament les activitats programades.

– Mantenir una continuïtat en la realització de les activitats estipulades en la relació de

mínims amb un compromís de l'equip docent per dur-les endavant.

– Coordinar amb l'AMPA l'oferta d'activitats extraescolars oferides fora de l'horari lectiu.

– Garantir un mínim de qualitat i participació en aquest tipus d'activitats.

– Donar suport als equips esportius del centre-

Page 24: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

24

D) Composició de l'equip directiu

Director: Xavier Tarrasó Cruz

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València.

Pertany al Cos de Professors de Secundària des de l'any 1994.

Ha estat destinat en diferents IES de la Comunitat Valenciana (Castelló de la Plana,

Alcalà de Xivert, Alberic, Gandia, Tavernes de la Valldigna, Catarroja). Va estar

destinat a l'institut de Sueca entre els anys 94 i 99, on finalment ha tornat a ser destinat

des de 2012. Ha sigut Cap de Departament d'Economia al llarg de 12 cursos i Cap de

la Família Administrativa en 4 cursos. Membre actual del consell escolar de l'IES Joan

Fuster.

Membre de l’Associació de Professors d’Administratiu, Comerç i Economia del País

Valencià APACE (actual President), Subdirector del Cor de l’IES Berenguer Dalmau

(5 cursos), membre de la Junta Directiva de l’AMPA Tirant Lo Blanc des de fa 3

cursos, en qualitat de pare (actual President).

Corrector PAU especialista economia: 5 convocatòries.

Secretari: Enrique Francisco Botella

Mestre de Taller de l'Escola de Mestria Industrial. És professor funcionari del Cos de

Professors Tècnics de Formació Professional des de l'any 1988.

Vicedirector en l'IES Enric Valor de Silla (3 cursos), Cap d'Estudis en l'Institut de F.P.

Ribera Baixa de Sueca (1 curs) .

Ha realitzat cursos de formació relacionats amb la gestió dels recursos humans i cursos

de màrqueting i gestió empresarial. Es tutor de FCT (pràctiques), càrrec que ha exercit

20 anys. Coordinador de les pràctiques de la nova Formació Professional Dual en la

Família Administrativa del IES Joan Fuster, Sueca.

Membre del tribunal d’oposició de Processos de Gestió Administrativa (3

convocatòries).

Page 25: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

25

Direcció d'Estudis: Javier Herrera Corduente

Llicenciat en Filosofia per la Universitat de València. Funcionari del Cos de Professors

de Secundària des de l'any 1990.

Coordinador d'ESO (2 cursos) i Director d'Estudis a l'IES La Sénia de Paiporta (curs

1993/94). Destinat a l'IES Joan Fuster des del curs 1994/95. Cap de Departament de

Filosofia (6 cursos). Ha participat en les Comissions de Claustre i Biblioteca de l'IES i

ha participat en cursos de formació de renovació pedagògica (Didàctica de la Filosofia,

Dinamització de la Biblioteca escolar, Brain Gym, etc.)

Durant 2 cursos ha sigut tutor de pràctiques del Curs d’aptitud pedagògica CAP. Ha

sigut dues vegades tribunal d’oposicions de Secundària, per a l’assignatura de filosofia.

Vicedirector: Juan Armenteros Garrido

Llicenciat en Filosofia per la Universitat de València l’any 1985. Funcionari del Cos

de Professors de Secundària des de l’any 1988. Professor de l’IES Joan Fuster de

Sueca des de 1990, dels quals, 12, ha sigut cap del departament de filosofia.

Ha cursat un curs de Formació de directors de 50 hores.

Participant com a autor en el Projecte d’investigació i innovació educativa: ¿Qué

debemos hacer?. Ha participat en el grup d’Innovació educativa en Filosofia, seminari

José Gaos. Ha sigut membre del Grup d’innovació i investigació educativa Yanda. Ha

participat com a alumne en els Cursos d’innovació i investigació pedagògica de la

filosofia dels professors francesos Nicole Grataloup i Frederic Cossuta.

Ha participat com a professor en el curs sobre Nietzsche, la genealogia de la moral (a

Torrent i a Godella) i en el curs sobre L’escepticisme de Joan Fuster, realitzat a la

Biblioteca Suecana.

Ha cursat un curs de Postgrau de propostes per a l’actualització didàctica de la

filosofia. Ha participat en el Grup de treball Resolució de Conflictes en Secundària.

Durant 4 cursos ha sigut tutor de pràctiques del Curs d’aptitud pedagògica CAP.

Ha sigut tribunal d’oposicions de Secundària, per a l’assignatura de filosofia. Ha sigut

dos vegades tribunal dels premis extraordinaris de Batxillerat de la Comunitat

Valenciana. En aquestos darrers anys s’ha format en TICS, participant en diversos

cursos. Actualment és membre del Grup d’investigació i innovació pedagògica

Descobrim Junts, de la Ribera.

Ha participat com a coautor en el llibre de text Textos de filosofía para la prueba de

acceso a la Universidad, de l’editorial Anaya Educación.

Page 26: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

26

Direcció d’estudis: Guadalupe Nogueroles García

Professora Superior de Música en l’especialitat de Flauta Travessera pel Conservatori

Superior de Música de València. Forma part del cos de Professors de Secundària des

de l’any 1991.

Experiència docent a l’I.B. Sant Vicent Ferrer d’Algemesí i a l’I:B: Juan de Garay de

València. Destinada a l’ IES Joan Fuster de Sueca des del curs 93/94 on ha sigut Cap

de Departament des d’aleshores. També ha format part del Consell Escolar en aquest

centre. Ha participat en l’organització de la Setmana del Llibre així com en diverses

activitats extraescolars i d’animació lectora.

Ha realitzat diversos cursos de Pedagogia musical, Anàlisi Musical, Música al

Batxillerat, Direcció Coral, Resolució de conflictes i Intel·ligència emocional, entre

altres.

Ha sigut tutora de pràctiques del Practicum per a l’obtenció del títol de Máster que

habilita per a l’exercici de les professions de Professor d’educació Secundària,

Batxillerat, formació professional i ensenyances d’idiomes.

Ha format part de tribunal d’oposicions a Professor de Secundària en l’especialitat de

música a l’any 1999 i també ha sigut tribunal dels Premis Extraordinaris de

Batxillerat.

E) Procediment d'avaluació de la gestió directiva i del mateix projecte

El treball en equip i la participació dels membres de la Comunitat educativa és un dels

aspectes fonamentals del nostre projecte. La coordinació horitzontal i vertical serveix per

executar els objectius i estratègies del PEC, així com la seua concreció en les activitats

corresponents. La gestió directiva ha de ser avaluada al llarg de tots els processos de treball,

especialment en els òrgans de coordinació didàctica, Claustre i Consell escolar.

Considerem, doncs, que la manera de conéixer els resultats de les mesures proposades i

la consecució dels objectius plantejats és fer partícips tots els integrants de la comunitat

educativa, que són, a més, aquells que aplicaran el projecte.

El Consell Escolar i el Claustre, juntament amb la COCOPE, seran els òrgans idonis per

avaluar l’assoliment dels objectius plantejats en aquest projecte. El processament d’aquesta

informació farà que l’equip directiu faça una valoració de la seua feina i introduïsca les

modificacions oportunes.

Page 27: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

27

La retroacció d’aquesta informació també es farà de forma directa mitjançant el contacte

personal, telefònic, fent ús de les xarxes socials, etc. D’aquesta manera la informació arribarà

al professorat, a les mares i pares i a l’alumnat de forma ràpida.

La coordinació de la tasca docent es vehicula mitjançant els diversos òrgans de

coordinació del professorat: Reunions de Tutors, Equips Educatius de nivell, Coordinadors

d'etapa, Caps de Departaments (COCOPE) , Claustre i Consell escolar:

Reunions de Tutors i Equips de nivell i Departaments: Es reuniran periòdicament

per fer el seguiment de l'alumnat i aplicar les mesures necessàries sobre

l'avaluació, el seguiment de les normes, el funcionament dels grups, la

convivència, les activitats programades i les eixides del centre

Coordinació Direcció d'estudis/Coordinadors d'etapa: El nostre institut posseeix un

coordinador en cada nivell per coordinar la tasca de cada equip de nivell d'ESO i

altres dos coordinadors per a Batxillerat i Cicles Formatius. Es reuniran

periòdicament per avaluar els problemes i les necessitats de cada etapa.

Caps de Departament/COCOPE: Aquesta coordinació esdevé la Comissió de

Coordinació Pedagògica. Periodicitat i eficàcia de les reunions per poder

organitzar adequadament les propostes de millora que aquesta candidatura vol dur

a terme en la coordinació pedagògica i la renovació de metodologies educatives al

centre. Especial atenció al seguiment del nou alumnat de 1r ESO i a la seua

diversitat. Participació activa en l'elaboració de les diverses propostes de

documents dins de l'àmbit d'ensenyança i aprenentatge.

Les propostes seran analitzades posteriorment per passar finalment a la COCOPE,

Claustre i Consell Escolar.

L’assignació d’una franja horària de 12-14h els dimecres permetria celebrar aquestes

reunions amb temps suficient i assistència del professorat implicat.

Pel que fa a la coordinació externa s'ha d'aprofundir especialment amb els centres de

primària. També és necessari establir un programa d'atenció a l'alumnat en col·laboració amb

els serveis d'educació de l'Ajuntament, que no siga només un pla d'absentisme.

Page 28: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

28

F) Qualsevol altre aspecte que l’aspirant considere rellevants

Aquest projecte és un document obert que, a banda de totes les propostes que formula

l'Equip Directiu aspirant, recull també les aportacions realitzades pels nostres companys i

companyes de Claustre, les recollides amb entrevistes amb alumnes, pares i mares, membres

del Consell escolar i personal d'administració i serveis.

Malgrat que a l'hora de la presentació del Projecte, aquestes propostes estan en procés

de recollida, la Comissió de Selecció i la resta de la Comunitat educativa les podrà conéixer

de primera mà al llarg del procés.

Page 29: Projecte direcció ies joan fuster sueca 2016

29