Idiomas
Páginas
Jurídico
presentacions eficaces en
públic
Taller impartit per!
Imma Gómez!
Konrad Adenauer
“Cuando alguien habla demasiado, sus palabras suenan sin oírse.”
programa II • Mòdul 2: PREPARACIÓ I
DESENVOLUPAMENT D’UNA PRESENTACIÓ
• Definir objectius: què vull transmetre, a qui, quina informació utilitzaré
• Estructura i disseny del contingut • Elaboració guió de suport • Preparació mitjans suport • Inici presentació: captació atenció
i creació bon clima • Conèixer l’audiència • Interacció amb l’auditori, foment
de la participació • Maneig de preguntes i
interrupcions • Estratègies de tancament
Grau d’atenció
Durada intervenció
La tendència, per regla general de l’atenció de l’audiència, és la que es representa a continuació
L’audiència
Donat que és molt difícil aconseguir que el grau d’atenció sempre es mantingui en un nivell òptim, al manco, el que hem d’aconseguir és que en finalitzar cada tema d’interès l’atenció sigui elevada, per tant, els moments claus de qualsevol intervenció seran: • Al començament: l’audiència estarà pendent de nosaltres • En finalitzar: ja sigui finalitzar un tema o el final de la nostra intervenció.
Grau d’atenció
Durada intervenció
Desitjable
Definir objectius a. anàlisi auditori
" La preparació de la nostra intervenció és una peça clau per poder perdre la por a parlar en públic
" Analitzar i conèixer l’auditori és fonamental " Preparar el tema en relació a les seves
característiques " Anàlisi sociodemogràfic " Anàlisi coneixements, interessos i actituds
prèvies " Anàlisi de l’ocasió
anàlisi de l’ocasió
" Raó per la qual l’auditori es reuneix
" Moment en el què es parlarà
" Ordre en el què es parlarà " Temps disponible per a fer
la nostra intervenció " 45-60’ conferència " 10-15’ ponències " 3-4’ situacions socials " <20’ discurs
" Entorn físic en el qual parlarem
" Oportunitats de participació de l’auditori
Selecció tema i
objectiu
" Selecció del tema " Determinar l’objectiu
intervenció (en ocasions pot venir imposat)
" La indicació de l’objectiu general i el tema concret donarà lloc a l’objectiu específic de la intervenció que serà necessari per la recollida, selecció i presentació de la informació.
Mapa mental: “una imatge val més
que mil paraules”
" MAPA MENTAL mètode basat en l’associació d’idees, als anys 60 fou divulgat per Tony Buzan.
" Basats en els estudis sobre el funcionament del cervel quant a processament de la informació.
" El pensament no segueix una pauta lineal, sinó que actua de manera ramificada amb un intercanvi continu entre HD i HE
" HD: component més creatiu " HI: component més logic-racional
" Si hem de preparar un missatge és millor imaginar el contingut abans de verbalitzar-lo
" Les persones comprenem més fàcilment l’estructura dels missatges si aquests, es complementen amb imatges relacionades.
" Cóm construir mapa mental?
Recollida d’informació
" Definit tema i objectiu aquests guiaran la recerca d’informació
" Fonts externes o pròpies. " Registre de la informació
" Estadístiques " Esquemes " Exemples/analogies " Bibliografia
Parts de la intervenció
introducció cos tancament
5-10% 80-85% 10-15%
introducció
" Elaborar-se desprès de desenvolupar el cos
" Ha d’estar en consonància i integrar-se amb el cos no com un element separat i inconnex
" Planejada amb cura donat que és el primer contacte amb l’auditori: mal començament pot provocar pèrdua interès
" Elements clau en la introducció " Trencar el gel " Informar " Motivar
Formes d’introducció
" Salutació i fer referència a l’auditori
" Referir-se al tema o problema " Referència a la idea central " Referència a l’ocasió " Fer preguntes relacionades amb
el tema " Contar una història divertida
relacionada amb el tema " Fer referència a la persona que
hagi intervingut anteriorment " .............
cos
" Seleccionar les idees claus de la nostra intervenció les que s’han de dir necessàriament
" Familiaritzar-se amb les idees: major domini
" Nombre d’idees en funció del temps
" Ser previsor i material reserva
Tipologies d’idees
Organització d’idees
" Molt important l’ordre de la nostra exposició per evitar confusió, frustració o aborriment
" Fer un esquema de la nostra presentació
" Una intervenció de 45’ no més de 4 idees principals afavorirà la claredat en la nostra exposició
" Sempre introduir una idea per entrada
" Les entrades han d’estar lògicament relacionades
" Paral·lelismes entre idea principal i de suport
" Seqüenciar les idees
Sistemes de seqüenciació
" Cronològic " Espaial " Ordre d’importància " Temàtic " Inductiu/deductiu " Problema-solució " Causa-efecte " Argument-refutació " Comparació- contrast
La conclusió
" Resum en poques paraules tota l’exposició
" Indicar que s’arriba a la conclusió per a cridar l’atenció
" Elements a tenir en compte " Reafirmar la idea
central " Fer un breu resum de
les idees principals " Si la intervenció és
incitadora, induir determinada acció donant raons
Anticipació de preguntes
" Pensar en possibles preguntes i possibles respostes davant certes intervencions
" Si desconeixem una resposta...
" Si el debat és important preparar-lo
" Assajar
Pautes per a la selecció d’ajudes
audiovisuals
" Elements de suport " Nombre limitat " Qualitat del material " Comprensibles per l’auditori " Intercanviant tipus materials " Assegurar-se funcionament " Creativitat " Avantatges i inconvenients
Exposició de la
intervenció
1. Control de l’entorn i del temps
2. Habilitats verbals 3. Habilitats no verbals
Control de l’entorn i temps
Les variables que intervenen són:
" Mida de la sala " Distribució auditori " Disposició de l’auditori " Camp visual " Il·luminació, ventilació,
temperatura, acústica, renous
" Mitjans audiovisuals " Instal·lació sons " Disponibilitat aigua
Habilitats verbals
Diferenciar entre el significat denotatiu i el connotatiu
" Expressar-se de la manera més senzilla i clara i ordenada
" Evitar frases massa llargues " Evitar dobles negacions i ús
freqüent de frases negatives " Definir o explicar les paraules
tècniques " Emfatitzar " Que el contingut sigui
pertinent al tema " Que el contingut sigui
interessant " No abusar d’algunes paraules
o expressions " Expressar-se...
" amb correcció i precisió " amb coherència " Per compet " Col·loquialment
Preguntes, interrupcions i respostes
" La pregunta és el feed-back en el procés de comunicació
" Ens ajuda a: " Millorar la comprensió pròpia " Assegurar-nos la comprensió de
l’auditori " Obtenir informació
" Tàctiques: " Pregunta a l’auditori: tornada " Aclarir la pregunta " Evitar el Per què?
interrupcions " No s’ha de considerar mai
com un obstacle " Si és pertinent donem les
gràcies i la tractem adequadament
" Si no és pertinent: " Si es tractarà desprès, resposta posterior " Si no té res que veure: dir-ho amb cortesia " Mala fe: mantenir la calma i ser correctes En qualsevol cas:
" Escoltar amb atenció " Si no se sap la
resposta no mentir " No deixar que ens
ocupi massa temps
elements kinestèsics
Tenir en compte...
" Quan a la postura.... " per transmetre energia i
entusiasme postura alçada però no envarada,
" tronc recte i tret , cap alçat i ombros enrere indiquen arrogància.
" Recolzar el pes sobre les dues cames una mica separades
" NO és aconsellable: " mans amagades o butxaques " braços creuats " polzes en cinturó o altres parts
" ESTAR ASSEGUT.... " inclinació cap endavant: interès " enrere: augmentar distàncies " inclinació costat: desgrat
elements proxèmics
" la distància: codi de senyals amb significat
" concepte de ZONA o espai personal de cadascú
" animals marquen el seu territori " les persones no està definit
categòrica ni inflexiblement, gran component cultual i social
elements proxèmics
• zona íntima: fins 45cm. • zona casual o personal:
45-120 cm. • zona social: 120-360 cm. • zona pública: + 360 cm.
zona íntima
• Es la zona on les persones ens posem en guarda si és envaïda per defensar-la.
• És la zona dels afectes, espai reservat a les persones a les quals estimem i tenim un vincle emocional.
• És una zona on és molt més fàcil el contacte visual.
• La comunicació no verbal és molt intensa.
zona personal
• Es tracta de la zona normal per les relacions entre gent coneguda.
• Marca els límits de la nostra dominació. • To de veu moderat i contacte ocular
menor. • Distància per tractar temes d’interès
general.
zona social
" No hi ha possibilitat de tocar a l’altra persona.
" És la zona dels estranys, és la distància per tractar assumptes professionals.
" El contacte ocular es redueix i la conversa serà breu.
" Normalment no ens sentim amenaçats en aquesta distància
zona pública
• Espai ideal per a dirigir-se de manera formal a un públic considerable de persones.
• Està fora de la distància afectiva i la possibilitat de contacte.
• Es necessita alçar la veu per ser escoltat i té una gran importància el llenguatge corporal que ajuda a la comprensió del missatge oral
• La millor manera de dirigir-se a un públic nombrós,sobretot al començament d’una exposició, és aixecar la vista i la veu com si ens dirigíssim a algú llunyà.
• Això provocarà que aixequem els ombros i el cap i que donem un to convincent i segur al que estem dient.
• El somriure és un pont excel•lent per afavorir la comunicació.
àmbit paralingüístic
Veu Mitjà que permet emetre infinitat de dons amb diversos matisos. S’ha d’entrenar Té que veure amb la respiració nasal, gutural, posició llengua i dels llavis.
Modulació Variar el to i volum de la veu Donar un resultat armònic Intensitat Parlar per a què el que està més lluny ens escolti Alternar tons baixos i alts Emfatitzar o finalitzar una frase
àmbit paralingüístic
Dicció Pronunciació de les paraules, accents i parla específica. Entrenament amb travallengües.
Ritme Compàs de la intervenció (lent-ràpid). En funció del temps que disposem. Tendir a l’equilibri.
àmbit paralingüístic
Pauses Silencis curts Marquen el final d’una frase Permet una relaxació Emfatitzar Donar temps a pensar Temps a l’auditori per reflexionar Més de 3 “ silenci perllongat
cóm pal·liar els efectes
dels nervis?
" cognitius " somàtics " conductuals
elements bàsics implicats en la por a parlar en públic...
elements cognitius
Pensaments verbals, Imatges que indiquen emocions ( emocions negatives, anticipació de conseqüències desfavorables, avaluacions negatives de si mateix..).
elements somàtics
Relacionat amb el cos humà ( Respiració ràpida, sudoració, ritme cardíac accelerat, tremolors, molèsties estomacals ..)
elements conductuals
Conductes humanes que es produeixen per: nerviosisme, quequejos, veu tremolosa tot això per a evitar escapar-se de poder arribar a parlar en públic. La intensitat d’aquests comportaments humans varia segons cada persona i també varia pel tipus de situació que es trobin
Processos cognitius
Elements somàtics
Elements conductuals
“Pensaran que només dic
ximpleries”. “Vaig a fer el ridícul” “Parlar
en públic és realment horrible, produeix una por espantosa” “Mai
seré capaç d'aconseguir-lo” “Sóc
un desastre per a això” “Ho estic fent tot
malament” “Pitjor impossible”
“Estic suant i els altres s'estan
adonant” “El cor em va accelerat”
“Vull evaporar-me” “Em dóna molta
por, prefereixo no fer-lo”
Es busquen excuses per a no
fer-lo Quan es fa una pregunta i no
s'acaba Bloquejos, quequejos,
retorçar-se les mans, repeticions
freqüents, incoherències,
tremolor de veu.
tècniques d’enfrontament
• Estar familiaritzat amb el tema Tenir suficients coneixements sobre el mateix.
• Estar interessat a comunicar el tema a l'auditori. Com més gran sigui l'interès, més fàcil resultarà afrontar la por.
• Preparar bé la xerrada, selecció i organització de les idees.
Moltes vegades la por a parlar en públic que s'experimenta és conseqüència d'una falta de coneixement del tema o d'una preparació precipitada.
Anticipar les possibles preguntes o intervencions per part de l'auditori i preparar les respostes pertinents.
Assajar la xerrada, diverses vegades si és necessari
No és aconsellable aprendre's el text de memòria
Estar en el millor estat físic i mental el dia de la xerrada. (descansar bé, dormir bé).
No és aconsellable beure alcohol per a reduir la por ni estimulants. No dóna resultat.
Tenir bé clar com es va a començar la xerrada (Bé una anècdota, introducció..)
Fer exercicis de relaxació (respiració).
" Entrenament en relaxació muscular
" Entrenament en visualització
" Entrenament aserció encoberta: aturada i canvi de pensament
tècniques control ansietat
pensaments negatius...
Tota persona té dret a expressar els seus propis punts de vista.
Totes les persones en major o menor grau experimenten la por a parlar en públic.
Totes les persones que tenen experiència a parlar en públic experimenten una mica de por abans de parlar en públic.
Totes les persones que no tenen aquesta por excessiva a parlar en públic preparen millor la xerrada i l'exposen d'una forma dinàmica.
Totes les persones que parlen en públic requereixen un esforç i exigència .
Totes les persones tenen reaccions físiques que es van perdent o reduint conforme van agafant la pràctica de parlar per a l'auditori.
Totes les persones que han de parlar en públic tenen més por, del que realment capten les persones de l'auditori.
Totes les persones que parlen en públic volen que es desenvolupi el tema a la perfecció, però això no comporta a no-res, val més fer-lo bé . Encara que es cometin errors, ja que ningú és perfecte.
Tota persona que s'hagi preparat bé de vegades li falta confiança, i el millor és demostrar que realment es té aquesta confiança .
Totes les persones al parlar en públic tendeixen a tenir pensaments negatius per la por, és millor reaccionar a temps i tenir en compte els aspectes positius de tot el treball a tractar.
L'actitud positiva consisteix a considerar que és el que es pot aportar al públic.
La crítica o puntualitzacions que es facin són enriquidores per a poder arribar a l'assoliment dels nostres objectius.
Sempre en tot auditori, al finalitzar hi ha alguna pregunta sobre el tema exposat. Encara que no coneguem la resposta ho exposem de forma positiva (no es té coneixement ) i es tracta amb la major rapidesa i fluïdesa possible.
pensaments positius...
Totes les persones que composen l'auditori no són persones enemigues, sinó que són persones que tenen ganes d'aprendre i d'integrar-se en el tema exposat
La part positiva de parlar en públic és poder captar que com més es parli més pràctica tindrem a no tenir por al parlar en públic.
La confiança és una part positiva i s'adquireix com més es parli i amb la pràctica.
20 suggerències per a les presentacions
1. Si l’auditori és nombrós, espereu a que hi hagi silenci o començar amb un to molt baix: mai cridar més
2. Arribar prest per poder fer canvis de darrera hora i relaxar-se 3. Si la presentació és llarga, utilització d’audiovisuals 4. Evitar tapar pantalla i pissarra amb el cos 5. Alerta amb el telèfon mòbil 6. Abans de començar situar-se en diferents llocs de la sala per tal
de veure la distribució i disposició 7. Alerta amb els cables, per a no ensopegar 8. Ningú neix sabent fer presentacions a la primera 9. Recordeu que la sensació de fracàs o èxit són subjectives 10. Davant un bloqueig: pausa, retorn a idea anterior, confessió
20 suggerències per a les presentacions
11. En finalitzar: fer una recapitulació de les idees exposades i agrair l’atenció
12. Quan s’hagi de presentar estadístiques i xifres s’han de relacionar amb fets i conseqüències per tal de captar l’atenció
13. Més natural fer la presentació parlada que escrita 14. Tenir cura amb la indumentària: la primera impressió.... 15. Sobre el nerviosisme: disminueix quan ens aixequem i és menys
evident del que ens pensem 16. Controlar la postura davant l’audiència 17. Evitar tics nerviosos 18. Mirar a l’audiència de forma alternativa, no mirar mai al sostre, terra o al
infinit 19. Control amb els braços, són les mans les que acompanyen i donen
suport 20. Si és possible, que us puguin donar feed-back (company o persona de
confiança)
Totes les persones que composen l'auditori no són persones enemigues, sinó que són persones que tenen ganes d'aprendre i d'integrar-se en el tema exposat
La part positiva de parlar en públic és poder captar que com més es parli més pràctica tindrem a no tenir por al parlar en públic.
La confiança és una part positiva i s'adquireix com més es parli i amb la pràctica.
Taller impartit per Imma Gómez!