1
JORNADA SOBRE GESTIÓ DE RESIDUSDE LA CONSTRUCCIÓ
Model de gestió dels residus de la construcció:RUNA NETA
23 de gener de 2006
(Col·legi d’Arquitectes de Catalunya)
David Sans Quer
2
•ÍNDEX.
• Recursos perduts en la construcció.
-Generació de residus de la construcció.-Composició dels residus.
•Programa de Gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC)
•Problemàtica actual existent.
•Responsabilitat compartida.
• Intervenció de l’arquitecte.
•Eines disponibles per corregir aquesta situació.- Model “Runa neta”.- Plans de gestió de residus.
• Conclusions.
3
• CENTRE CATALÀ DEL RECICLATGE
El Centre Català del Reciclatge és una entitat creada per l’Agència de Residus de Catalunya a finals de l’any 1999 amb l’objectiu d’impulsar i fomentar els processos de valorització i reciclatge dels residus generats a Catalunya.
Objectius:1 Potenciar la prevenció, valorització
i el reciclatge dels subproductes i residus de consumo.
2 Promoure el mercat dels materials reciclats i dels productes fabricats amb ells.
3 Evitar la disposició dels residus valoritzables.
4
Recursos perduts en la construcció
5
• RECURSOS PERDUTS EN LA CONSTRUCCIÓ
Generació de residus de la construcció.
•L’any 2004 a Catalunya es van gestionar 7.064.521 tones de residus de la construcció i demolició.
•D’aquests, tan sols es van valoritzar un 3 %.
• La generació d’aquests residus és creixent seguint el ritme de l’activitat constructiva i s’està molt lluny dels objectius de reciclatge establerts:
•En el PROGROC (PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA):
2003 (25 %) 2006 (50 % en plantes de valoritació + 15 % reutilització )
•En el PNRCD (PLAN NACIONAL DE RESIDUOS DE LA CONSTRUCCIÓN Y DEMOLICIÓN):
2006 (60 %)
6
• RECURSOS PERDUTS EN LA CONSTRUCCIÓ
Composició dels residus.•Segons la classificació dels residus en:
- inerts: (petris, ceràmics i guix)- no perillosos: (paper, cartró, plàstics, fusta, metalls)- perillosos: (envasos bruts, desencofrant, fibrociment, silicones, etc.)
64,5%
33,5%
2,0%
Inerts No perillosos Perillosos
81,8%
18,0%0,2%En volum En pes
0,12 m3 per cada m2 construït
Font:
7
Programa de Gestió de residus de la Construcció a Catalunya 2001-2006
( PROGROC )
8
• PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA 2001 - 2006 (PROGROC)
Vigència.•El Consell de Direcció de la Junta de Residus (ara Agència de Residus de Catalunya) va aprovar el 28 de juny de 2001 el Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC), programa que cobreix el període comprès entre els anys 2001 i 2006.
• La revisió pel període 2004 - 2006 va ser aprovada en el Consell de Direcció d'11 de juliol de 2005.
• Assolir un alt nivell de gestió mediambiental dels residus de la construcció, en compliment dels objectius de la Comissió Europea en matèria de reciclatge i seguretat ambiental de les instal·lacions, de forma que en qualsevol projecte on es generin residus de la construcció es tinguin en compte els costos derivats d'una gestió ambientalment sostenible.
Objectiu.
9
• PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA 2001 - 2006 (PROGROC)
•Actuacions agrupades en els següents sis grans eixos:
Mitjans.
Eix 1 Prevenció reutilització en origen, modulació de l’obra, etc.
Eix 2 Valorització
Disposició del rebuig en dipòsits controlats
Desplegament del model de gestió
Criteris per al desenvolupament de les infraestructures
Activitats de divulgació i formació
noves plantes de valorització , tramitació autoritzacióplantes mòbils, plantes de selecció i transferència, escalat de tarifes d’entrada a abocador (net/brut 1/5), ús d’àrids reciclats i marcatge CE, etc.
Eix 3 adequació i ambientalització dels dipòsits segons normativa
Eix 4 control del transport de runes, gestió de terres d’excavació, etc.
Eix 5 Distribució per comarques de plantes de valorització, de selecció i transferència i de dipòsits controlats.
Eix 6 Formació professional, manuals de bones pràctiques, etc.
10
Problemàtica actual existent
11
• PROBLEMÀTICA ACTUAL EXISTENT
Principals causes de la pobre valorització actual de residus de la construcció.
• LA BARREJA DE RESIDUS EN CONTENIDOR QUE DIFICULTA EL SEU RECICLATGE.
• ELS COSTOS D’ENTRADA A ABOCADOR DE RUNES QUE SÓN DEL TOT ASSUMIBLES, FINS I TOT ELS D’ESCALAT PER ACCEPTAR RUNA BRUTA.
• L’ABSÈNCIA D’ESPAI EN L’OBRA PER SEPARAR EN ORIGEN ELS RESIDUS.
• LA POCA QUANTIA REFLECTIDA EN LA PARTIDA D’OBRA CORRESPONENT A LA GESTIÓ DE RESIDUS DEL PRESSUPOST D’EXECUCIÓ.
• LA NO EXISTÈNCIA D’UN MERCAT CONSOLIDAT PELS PRODUCTES FETS AMB MATERIALS RECICLATS.
12
• PROBLEMÀTICA EXISTENT
L’entrada a dipòsit no penalitza suficientment l’acceptació de runa bruta
•L’escalat de tarifes net/brut actual es troba a l’entorn d’1 a 2.
13
• PROBLEMÀTICA EXISTENT
La barreja de RCD dificulta el reciclatge dels àrids.
És molt costós obtenir un àrid reciclat net a partir de barreges de RCD. Tampoc s’aprofiten les altres fraccions (plàstics, paper, etc).
14
• PROBLEMÀTICA EXISTENT
Dificultats en fer una recollida selectiva en origen per falta d’espai a l’obra
•En obres situades dins del casc urbà, no hi ha espai per fer una recollida selectiva en origen.
•L’ús de la via pública és limitat en funció de l’autorització municipal i ordenances d’ocupació.
• En el projecte executiu no s’ha previst un espai adequat ni el seu trasllat a mida que avança l’obra.
15
• PROBLEMÀTICA EXISTENT
Presencia d’impropis que dificulta la valorització posterior
•Mobles, matalassos, electrodomèstics i altres voluminosos que són dipositats en els contenidors d’obra.
16
Responsabilitat compartida
17
• RESPONSABILITAT COMPARTIDA
Millorar la gestió actual dels residus és una obligacióde tots els agents que intervenen en els processos de construcció:
- Promotors ( públics i privats).
- Projectistes, centres de tecnologia.
- Constructors i empreses de demolició.
- Fabricants de materials per a la construcció.
- Administracions públiques.
- Gestors de residus.
18
Intervenció de l’arquitecte
19
• INTERVENCIÓ DE L’ARQUITECTE
Rols de l’arquitecte en l’edificació.
• L’arquitecte exerceix dos papers molt importants en l’edificació:
EL DE PROJECTISTA EL DE DIRECTOR DE L’OBRA
Etapa de disseny Etapa d’execució
Com pot influir l’arquitecte en una gestió més sostenible dels materials a l’obra i dels residus que la seva aplicació generen ?
20
• INTERVENCIÓ DE L’ARQUITECTE
Etapa de disseny: Eines disponibles.
- Elecció d’elements prefabricats que redueixin la quantitat de residu a l’obra.
- Elecció de materials fàcilment reciclables quan esdevinguin residus en la desconstrucció.
- Elecció de materials reciclats per afavorir la creació d’un mercat creixent i estable que sostingui el interès dels recicladors en recuperar els residus.
-Redacció d’un pla de gestió de residus en el projecte executiu.
-1. Minimització de residus a generar (modulació, elements prefabricats, reutilització en obra, etc.)- 2. Quantificació dels residus a generar per tipus i fases de l’obra.- 3. Identificació dels gestors de residus propers a l’obra.- 4. Pressupost de la gestió de residus i valoració d’alternatives.
21
• INTERVENCIÓ DE L’ARQUITECTE
Etapa de disseny: exemples elements prefabricats
22
• INTERVENCIÓ DE L’ARQUITECTE
Etapa de disseny: exemples elements fàcilment reciclables
23
• INTERVENCIÓ DE L’ARQUITECTE
Etapa de disseny: exemples materials reciclats
24
• INTERVENCIÓ DE L’ARQUITECTE
Etapa de disseny: exemples materials reciclats
25
• INTERVENCIÓ DE L’ARQUITECTE
Etapa de disseny: exemples materials reciclats
26
• INTERVENCIÓ DE L’ARQUITECTE
Etapa de disseny: Pla de gestió de residus en obra
Esquema de desenvolupament del pla de gestió de residus:
FASE 1. Propostes minimització i prevenció
FASE 2.
Quantitat i naturalesa dels residus
FASE 3.
Possibilitats de valorització
FASE 4. Escenaris de gestió i gestió final
Font:FASE 5.
Pressupost final
27
• INTERVENCIÓ DE L’ARQUITECTE
Etapa de disseny: Pla de gestió de residus en obra
FASE 1. – Minimització i prevenció de residus a generar en l’obra.
- Modular l’edifici respecte l’element majoritari, de manera que es generin els menys retalls possibles.
- Elecció d’elements prefabricats de fàcil col·locació.
- Per enderrocs previs, valorar la utilització dels àrids com a rebliment en la pròpia obra.
- Optimitzar l’acopi de materials a l’obra per evitar generar-los com a residus.
28
• INTERVENCIÓ DE L’ARQUITECTE
Etapa de disseny: Pla de gestió de residus en obra
FASE 2. – Quantitat i naturalesa dels residus.
29
• INTERVENCIÓ DE L’ARQUITECTE
Etapa de disseny: Pla de gestió de residus en obra
FASE 2. – Quantitat i naturalesa dels residus.
Quantificació de la generació de residus amb eines de càlcul.
Base de dades amb informació mediambiental
Programa de pressupostos
+
30
• INTERVENCIÓ DE L’ARQUITECTE
Etapa de disseny: Pla de gestió de residus en obra
FASE 3. – Possibilitats de valorització.
Elecció dels gestors de residus autoritzats que participaran a l’execució de l’obra.
6 centres de recollida de residus perillosos en petites quantitats
residus perillosos
316 valoritzadors de fusta, ferralla, plàstic, paper residus banals
6 plantes de reciclatge d’àrids per trituració residus inerts petris
46 dipòsits controlats de runes runa neta no reciclable
7+ 5 plantes de transvasament (CRT) runa barrejada
http://www.arc-cat.net/ca/industrials/gestors/
31
30
438
36
33
3
16
10
9
1825
28 22
1287
17
15
41
2
15
20
13
11
6
14393640
31
4221
43 44
19
1. BADALONA (EMSHTR)2. BARCELONA (EMSHTR)3. CARDONA (BAGES)4. CERCS (BERGUEDÀ)5. ESPARREGUERA (BAIX LLOBREGAT)6. IGUALADA (ANOIA)7. LLINARS DEL VALLÈS GAR1
(V.ORIENTAL)8. LLINARS DEL VALLÈS GAR2
(V.ORIENTAL)9. MANLLEU (OSONA)10. MOIÀ (BAGES)11. OLÈRDOLA (ALT PENEDÈS)12. PALAFOLLS (MARESME)13. PAPIOL (EMSHTR)14. PUJALT (ANOIA)15. RUBÍ (V.OCCIDENTAL)16. SALLENT (BAGES)17. SANT CELONI (V.ORIENTAL)18. SEVA (OSONA)19. SITGES (GARRAF)20. TERRASSA (V.OCCIDENTAL)21. VILANOVA I LA GELTRÚ (GARRAF)22. ALBONS (BAIX EMPORDÀ)23. AVINYONET DE PUIGVENTÓS (ALT
EMPORDÀ)24. CAMPDEVÀNOL (RIPOLLÈS)25. GIRONA (GIRONÈS)26. PORT DE LA SELVA (ALT EMPORDÀ)27. SANT JOAN LES FONTS (GARROTXA)28. SANT JULIÀ DE RAMIS (GIRONÈS)29. SANTA CRISTINA D’ARO (BAIX
EMPORDÀ)30. BALAGUER (NOGUERA)31. BORGES BLANQUES (GARRIGUES)32. BOSSOST (VALL D’ARAN)33. CERVERA (SEGARRA)34. MIRALCAMP (ALT URGELL)35. MONTFERRER I CASTELLBÓ (ALT
URGELL)36. PONTS (NOGUERA)37. PRATS I SANSOR (CERDANYA)38. TALARN (PALLARS JUSSÀ)39. TÀRREGA (URGELL)40. TORREFARRERA (SEGRIÀ)41. AMPOSTA (MONTSIÀ)42. BOTARELL (BAIX CAMP)43. TARRAGONA-LA BUDALLERA
(TARRAGONÈS)44. TARRAGONA-LA CAPELLANA
(TARRAGONÈS)
DIPÒSITS DE RUNES I ALTRES RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ
32
3537
2623
3424
27
29
32
• INTERVENCIÓ DE L’ARQUITECTE
Etapa de disseny: Pla de gestió de residus en obra
FASE 4. – Escenaris de gestió i gestió final
- Estudiar el moviment dels residus dins de l’obra, possibilitats d’espai per emmagatzemar-los, utilització de maquinària específica, reutilització, etc.
- Avaluació de les diferents opcions possibles i dels diferents costos associats, i elecció de la solució òptima.
FASE 5. – Pressupost final.
-Pressupost a incloure com una partida valorada més en el pressupost de l’obra, de manera que permeti una gestió adequada dels residus a l’adjudicatari de l’execució de les obres.
33
• INTERVENCIÓ DE L’ARQUITECTE
Etapa d’execució: Direcció d’obra.
Com a responsable de la bona execució del projecte, al igual que actualment es vetlla per a que el constructor compleixi amb lo establert en matèria de seguretat, s’ha d’exigir que s’apliqui el que estableix en el Pla de gestió de residus de l’obra, comprovant que:
-S’informi als operaris i subcontractats de l’existència del Pla de gestió de residus.
- Es reservin i senyalitzin els espais necessaris per ubicar els diferents contenidors de residus, a mida que avança l’obra.
- Es faci la tria selectiva en origen que permeti destinar el màxim possible de residus a plantes de valorització en lloc dels dipòsits controlats.
- Es documenti adequadament tota la gestió dels residus (recollides, destins, freqüències, etc.).
- Es controli que la zona d’acopi de materials no sigui excessiva fent mal bé material nou de manera innecessària.
34
• INTERVENCIÓ DE L’ARQUITECTE
Etapa de disseny: Pla de gestió de residus en obra
- Zones per gestionar els residus
35
• INTERVENCIÓ DE L’ARQUITECTE
Etapa de disseny: Pla de gestió de residus en obra
- Zones per gestionar els residus
36
Fons d’informació
37
• FONS D’INFORMACIÓ
-Catàleg de productes reciclats del Centre Català del Reciclatge.
http://www.arc-cat.net/ca/ccr/consultes/productes/
38
• FONS D’INFORMACIÓ
-Catàleg de productes reciclats del Centre Català del Reciclatge.
http://www.arc-cat.net/ca/ccr/consultes/productes/
39
• FONS D’INFORMACIÓ
- Diverses publicacions de l’Agència de Residus de Catalunya
http://www.arc-cat.net/ca/agencia/publicacions/
40
• CONCLUSIÓ
Conseqüències d’aplicar el model de runa neta
RUNA NETA
OBRA NETA
Menys riscos d’accidentsMenys generació de residusResponsabilitat clara dels subcontractistes
Quant més homogènia sigui la qualitat de la runa generada i de les fraccions separades, més interès hi haurà per reciclar-la i més s’abaratirà la seva gestió com a residu.
41
•PER A MÉS INFORMACIÓ ...
Centre Centre CatalCatalàà del del ReciclatgeReciclatge
Agencia de Residus de CatalunyaAgencia de Residus de Catalunya
C/ Dr. C/ Dr. RouxRoux, 80 , 80 •• 08017 Barcelona08017 Barcelona
Tel. 935 673 300 Fax. 935 673 294 Tel. 935 673 300 Fax. 935 673 294
ccr.arc.dmahccr.arc.dmah@@gencat.netgencat.net
httphttp://://www.arcwww.arc--cat.netcat.net/ca//ca/ccrccr//
Top Related