Plató
La filosofia i la ciutat
Importància
“Tota la història de la filosofia occidental no és res més que un conjunt de notes a peu de pàgina referents a la filosofia de Plató” (A. Whitehead)
Per què podem fer aquesta afirmació ?
• Conservem tota la seva obra filosòfica• No hi ha problema filosòfic que els Diàlegs de
Plató no hagin plantejat
Biografia
▪ Neix a Atenes l’any 428 / 427 aC
▪ El seu nom vertader era Aristocles
▪ Pertanyia a una família noble
▪ 399 aC: obligat a fugir d’Atenes
▪ 389 aC: primer viatge a Siracusa educar al tirà
▪ Retorn a Atenes: fundació de l’Acadèmia (387 aC)
▪ 348 / 347 aC mor a Atenes
finalitat
Obra
▪ Diàlegs de joventut (399 – 389 aC)– es considera que Plató hi reflecteix fidelment el pensament del seu mestre Sòcrates.
– S’ocupen del debat sobre la definició d’alguns conceptes ètics: la virtut, l’educació i el coneixement.
▪ Diàlegs de transició (388 – 385 aC)– Comença a desenvolupar les seves teories (influències de les doctrines òrfiques i de l’escola
pitagòrica).
– Es formulen les primeres aproximacions al que serà la teoria de les Idees.
▪ Diàlegs de maduresa (385 – 370 aC)– Hi fa l’exposició més completa de les seves teories principals i explica els seus mites més
importants i elaborats.
▪ Diàlegs crítics o de la vellesa (370 – 348 aC)– Revisió de les seves teories.
El context històric
- Final de la guerra del Peloponès
- Govern dels Trenta Tirans (404 aC)
- Restauració de la democràcia detenció injusta de Sòcrates
- Judici i condemna a Sòcrates (399 aC)
El món de la política ha embogit
Mirar atentament la realitat per intentar de comprendre-la
què haig de fer ?
theorein
Àmbits d’estudi
Reflexió sobre la naturalesa de la realitat teoria de les Idees
Fonamentació del coneixement teoria de la Reminiscència
Fonamentació d l’ètica i la politica
Punt de partida
rebutjar el relativisme dels sofistes
criticar l’escepticisme
acceptació de les teories d’Heràclit i Parmènides
a partir de les matemàtiques
La realitat sensible es mou constantment
Del que es mou constantment no pot haver-hi coneixement
Hem d’acceptar que hi ha una altra realitat
La teoria de les Idees
1a afirmació: allò sensible és canvi permanent
2a afirmació: del que és canvi permanent no hi ha coneixement
3a afirmació: hi ha coneixement
per tant
hi ha d’haver un àmbit de realitat no sensible que és l’autèntic objecte del coneixement
IDEESaixò són les
La teoria de les Idees
* Coneixem a través dels sentits quan, a més de dir que hi ha alguna cosa, diem quina mena de cosa és
* La idea no és una cosa sensible, sinó una entitat abstracta
Idea de cavall
La teoria de les Idees
l’accés a la idea és visual, però no és una visió sensible sinó intel·lectual
idea de valor, coratge Els exemples concrets mai són exemples perfectes d’allò de què volen ser exemples
La teoria de les Idees
participen de
MÓN SENSIBLE
- el model, la idea- fix i immutable
MÓN INTEL·LIGIBLE
- el que veiem- trets particulars i canviants
aparença sensible = opinió (doxa) idea = saber (episteme)
REALITAT
Dualisme platònic
La teoria de les Idees
▪ Característiques de les Idees :
– Immutables. No canvien.
– Eternes. Permanents.
– Idèntiques a elles mateixes (úniques)
– Universals. Nomenen les coses del mateix tipus
– Invisibles i intangibles. Visió intel·lectual, no sensible
– Separades o transcendents. Existeixen fora del fet que nosaltres les pensem (extramentals).
La teoria de les Idees
▪ Diferencia dos tipus d’idees:
- Les que són els primers principis de les coses (Bé, Amor, Unitat...)
- Les idees de coses concretes
Igual que
Món sensible / Món intel·ligible
La teoria de les Idees: tres idees bàsiques
Idea de Bé Idea d’Eros (Amor) Idea d’Unitat
- És la idea superior- S’identifica amb la
bellesa i la justícia perfectes
- Il·lumina i dona sentit a totes les altres idees
- És el principi i fonamentació de totes les altres idees.
- Amor als cossos- Amor de l’ànima- L’amor més pur és
l’amor a les idees- Procés ascendent
- Característica fonamental de la idea de Bé
- El Bé és la Idea que uneix les Idees entre elles.
Relació entre les Idees i les coses sensibles
▪ Realitat = barreja de sensible (determinat) i Idea (indeterminat)
com té lloc
Imiten les idees Participen de les idees
crítica que es Plató
Sembla que les Idees es mouen i es separen
Hi ha d’haver una “segona” idea que avali la semblança
aleshores podem suposar
Teoria del coneixement: la reminiscència
▪ Com coneixem ?
▪ Punt de partida: paradoxa de Menó
▪ Solució que proposa Sòcrates
per tant
L’ànima quan aprèn no fa més que recordar
L’ànima coneix totes les idees abans d’encarnar-se en un cos i les oblida quan s’hi encarna
Aprendre sembla impossibleNo podem buscar el que desconeixem completament
Plató dirà queLes coses passen com si conèixer fos recordar
Teoria del coneixement: complexitat del coneixement
▪ El coneixement és complex explicació a partir de tres símils
Teoria del coneixement: complexitat del coneixement
▪ El símil de la línia graus de coneixement
Teoria del coneixement: complexitat del coneixement
▪ El mite de la caverna naturalesa de la condició humana en relació a l’educació
Merlí explica el mite de la caverna
El mito de la caverna
Teoria del coneixement: complexitat del coneixement
▪ Relació entre els tres símils
SÍMIL DEL SOL SÍMIL DE LA LÍNIA MITE DE LA CAVERNA
Àmbit visible
(sol)
Eikasia (imaginació) Ombres al mur
Pistis (convicció) Figuretes / Foc
Àmbit intel·ligible
(bé)
Dianoia (pensament discursiu) Ombres a l’exterior
Noesis (visió intel·lectual) Objectes a l’exterior / Sol
SOL
MÓN INTEL·LIGIBLE
MÓN SENSIBLE
Idea de BÉ
Eikasia
Pistis
resta d’idees
Idees matemàtiques
Dianoia (pensament discursiu)
Noesis (visió intel·lectual)
L’ànima humana
▪ Ànima = principi de vida i de coneixement
es compara amb
Cavall negre
Cavall blanc
part Concupiscible
Desig d’obtenir la veritat
per assolir-lo cal
Actitud activa
part IrascibleDesig de reconeixements i honors
Desig d’obtenirplaer
Auriga Racionalitat (logo, nous)
Vida humana = lluita entre el desig o elevar-nos cap al Bé
La vida justa
▪ Plató decebut amb la políticaaixò farà que
es dediqui a la Filosofia
La República
on se n’ocupa
Glaucó i Adimant
Sòcrates
investigar la justícia en l’ànima és difícil
però
orientar la vida humana tant individual (ètica) com col·lectiva (política)
personatges
ha de demostrar
defensen hi ha justícia per evitar-ne les conseqüències
la justícia és desitjable per ella mateixa
descriurà què és la justícia en una ciutat justa
per tant
Com neixen la justícia i la injustícia a la ciutat
originada per
Guardians de la ciutat
Divisió natural del treball
han de ser
necessitats bàsiques
La ciutat
la ciutat s’expandeix
la necessitat (ningú és autosuficient)
satisfà
apareixen oficis diferents exercits per persones diferents
és a dir
cadascú fa el que li pertoca (model de ciutat justa)
implica que
Glaucó
crítica
defensors de la ciutat i amants del saber
La justícia a la ciutat
No tothom té qualitats per fer tasques diferents
Mite dels tres metallsTres menes diferents d’ànima humana
Guardians governants – or
Guardians auxiliars – plata
Resta de ciutadans – bronze i ferro
ho explica amb
Governants – decideixen què és millor per a la ciutat
Auxiliars – defensen la ciutat
Productors – fan la tasca corresponent a l’ofici de cadascú
Moderació
Moderació i Coratge
Moderació, Coratge i Prudència
Virtuts
La justícia en l’individu
ÀNIMA CIUTAT VIRTUTS
Racionalitat Governants filòsofs Prudència / Coratge / Moderació
Fogositat Guardians Coratge / Moderació
Concupiscència Productors Moderació
HARMONIA DE LES PARTS HARMONIA DE LES PARTS JUSTÍCIA
La justícia en l’individu neix del domini de la raó que fa moderades totes les parts i produeix i manté una vida harmònica
Règims polítics i règims de vida
Aristocràcia
Timocràcia
Oligarquia
Democràcia
Tirania
Governs d’uns quants, els rics. L’estil de vida es troba a mig camí entre l’honor i el plaer
Els governants no entenen el paper de la filosofia, però mantenen el sentit de l’honor propi dels guerrers
Govern dels millors. Homes virtuosos regits per la prudència
Govern del poble. Màxima llibertat. Prevalen la concupiscència, la desmesura i el desig sense control
El poble atorga el poder a un sol home per redreçar la situació
Top Related