Download - PLA DE MÀRQUETING URBÀ DE LA CIUTAT DE TERRASSA · 2 ÍNDEX PLA DE MÀRQUETING URBÀ DE TERRASSA 1. INTRODUCCIÓ 1.1 - Construir el valor de posicionament de Terrassa 1.2 - Convertir

PLA DE MÀRQUETING URBÀ DE LA CIUTAT

DE TERRASSA

Aquest projecte ha estat elaborat amb el suport de:

DADES DE CONTACTE:Tel. 93 789 80 18C. Sant Leopold, 101, Of. 210 Terrassa (08221)www.xoostudio.es

2

ÍNDEX

PLA DE MÀRQUETING URBÀ DE TERRASSA

1. INTRODUCCIÓ1.1 - Construir el valor de posicionament deTerrassa1.2 - Convertir els atributs en valor percebut1.3 - Aliniar tots els atributs a l’entorn d’un eix potent1.4 - La importància de l’eix de futur

2. IDENTIFICACIÓ DELS POTENCIALS D’ATRACCIÓ2.1 - Atributs de la ciutat

2.1.1 - Ciutadans 2.1.2 - Empresaris

2.2 - Visió futura de la ciutat

3. CONSIDERACIONS PRÈVIES A LES ACCIONS DEL PLA DE MÀRQUETING3.1 - Ciutadania3.2 - Empresaris

4. ACCIONS DEL PLA DE MARQUETING4.1 - Tàctiques del Pla de Màrqueting4.2 - Procés participatiu d’elecció del lema de Terrassa

INTRODUCCIÓ

1.

4

1.1 - Construir el valor de posicionament de TerrassaL’objectiu del Pla de màrqueting és posicionar Terrassa en el territori i el món amb l’objectiu d'atraure empreses i que les persones que hi viuen se’n sentint orgulloses.

Dit d’una altra manera, l’encàrrec es concreta en crear un posicionament clar, atractiu i potent dins i fora de la ciutat.

5

1.2 - Convertir els atributs en valor percebut

Per a la construcció del valor de posicionament, s’ha tingut en compte:

· Els atributs que té Terrassa (la realitat present)· Els objectius futurs (la direcció d’aquesta)

L’objectiu del Pla de Màrqueting és donar visibilitat als atributs i objectius de la ciutat, per tal que aquests esdevinguin valor percebut.

No serveix de res que la ciutat avanci i prosperi en l’adquisició de nous atributs (més riquesa, més qualitat de vida, més serveis, més projecció…) si aquests no són percebuts per la ciutadania o pel públic exterior.

6

1.3 - Aliniar tots els atributs a l’entorn d’un eix potent

Per construir una idea sòlida i ben dibuixada del què és i vol ser Terrassa, és necessari buscar el denominador comú. Un eix transversal a tots els atributs i objectius, meditat pensant en el llarg termini (visió estratègica).

Aquest eix ha de ser el concepte principal que Terrassa vol comunicar a tots els seus públics (ciutadania, exterior) i al que vol ser associada com a ciutat.

Aquest eix unificarà totes les accions del Pla de Màrqueting de Terrassa i funcionarà com a paraigua de totes les accions que es posin en marxa per donar a conèixer atributs o objectius concrets (visió tàctica).

Aquest conjunt d’accions tàctiques es repartiran en els propers anys, i implicaran de forma transversal a tots els agents socials i econòmics de la ciutat.

7

1.4 - La importància de l’eix de futur

L’eix de futur ha de permetre traslladar una imatge sòlida i molt concreta de Terrassa. En el cas que no en disposem, això acaba generant:

· Indefinició del valor de la marca Terrassa· Poca profunditat de la percepció del valor· Dispersió dels atributs que conformen elvalor

Cal que totes les accions tàctiques, comparteixin un sol eix de futur que doni força, unitat i coherència a totes elles, per tant, ens marquin l'estratègia a seguir.

IDENTIFICACIÓ DELS POTENCIALS

D’ATRACCIÓ

2.

9

Terrassa disposa d’un gran univers d’atributs que la fan una ciutat amb potencial i atractius suficients com a ciutat per viure-hi o treballar-hi o muntar-hi una empresa.

En aquest apartat es presenten els principals atributs de la ciutat, segons els:

2.1.1 - CIUTADANS

2.1.2 - EMPRESARIS

2.1 - ATRIBUTS DE LA CIUTAT

10

Terrassa és la quarta ciutat de Catalunya en termes de població. Per darrera de Barcelona, Hospitalet i Badalona. Supera els 200.000 habitants des de l’any 2005. A destacar el fort creixement que registra entre els anys 2002-2012 (40.000 habitants) un 25% de nova població, principalment extracomunitària, i en els darrers anys cada vegada més de l’àrea metropolitana.

Aquest concepte de dimensió, de ciutat “gran”, és un orgull per als terrassencs i terrassenques i una oportunitat a l’hora de treballar la gestió del valor/marca Terrassa.

2.1 - ATRIBUTS SEGONS LA CIUTADANIA

2.1.1 - CIUTADANS

2.1.1.1 - DEMOGRAFIA

11

2.1.1.2 - CULTURA La cultura és un dels actius amb més protagonisme i pes específic en la personalitat de la marca Terrassa.

• LA SEU D’ÈGARA (A*) I LA TERRASSA MEDIEVALRecurs patrimonial únic a Europa. En tràmits pera l’obtenció del reconeixement de la UNESCOcom a patrimoni de la humanitat. Abans de lesreformes rebia unes 14.000 visites anuals, queactualment han passat a ser unes 20.000, moltper sota de les visites que registren altresequipaments culturals de la ciutat de menorcategoria.

*Dins de l’inventari de productes turístics del Pla de Màrqueting dela província de Barcelona (2011) laSeu d’Ègara ha estat catalogadacom a Categoria A.


12

• MUSEUS DE LA CIUTAT, I ESPECIALMENT ELMNACTEC (A*)Dels 3 museus de la ciutat, destaca com a actiucultural el Mnactec. Locomotora turísticade la ciutat. Amb marca potent i conegutinternacionalment dins del seu àmbit. Amb uns80.000 visitants anuals.

*Dins de l’inventari de productes turístics del Pla de Màrqueting dela província de Barcelona (2011) elMnatec ha estat catalogat com aCategoria A.


13

• PATRIMONI INDUSTRIAL I MODERNISTA (casamuseu Alegre Sagrera, Masia Freixa, Vapors,Mercat de la Independència, etc.)Terrassa disposa d’un dels conjunts de patrimoniindustrial i modernista més importants deCatalunya. L’amplia quantitat de producte permetel disseny de diferents rutes i itineraris turístics sensesortir de la ciutat.

• FIRA MODERNISTAGran festa del modernisme a Catalunya. Undels productes culturals de Terrassa que atreu mésturisme. Aproximadament 100.000 visitants/edició, que durant els dies de celebració de la firadonen vida a altres equipaments culturals de la ciutat(museus, rutes, etc.)


14

• FESTIVAL DE JAZZRecurs turístic potent de la ciutat, i actiu culturalque genera molt orgull entre els terrassencs,malgrat el jazz sigui un estil musical minoritari. Adestacar com a acte estrella el Picnic Jazz, puntde trobada anual de moltíssims terrassencs, itambé d’amants del jazz de fora de la ciutat. Unesdeveniment amb prestigi i projecció nacionali internacional que atrau anualment uns 40.000visitants.

• EQUIPAMENTS CULTURALSTerrassa disposa d’una xarxa d’equipamentsculturals a l’alçada d’una gran ciutat, entre els quedestaquen El Teatre Principal, el Centre d’ArtsEscèniques (organitzador del festival Terrassa NovesTendències TNT), l’Auditori Municipal o el CentreCultural Terrassa, entre d’altres.


15

• GASTRONOMIAUn dels sectors més dinàmics de la ciutat, ambun Gremi particularment actiu i protagonista. Elsector ha recuperat tot un seguit de productes deproximitat que s’associen a la ciutat sota la marca“Terrassa gastronòmica” i ha posat en marxauna àmplia gamma d’activitats que han estatun èxit de participació ciutadana (p.e. Ruta deTapes, jornades de Caça i Bolet, etc.). També hacreat col·lectius de prestigi, com “Cuina Vallès”,que treballen la cuina de proximitat. L’àmpliaoferta de restaurants de qualitat, juntament ambel protagonisme del restaurant Capritx (estrellaMichelin), han posicionat Terrassa com a capitalgastronòmica de la comarca, i converteixen lagastronomia en un actiu cultural molt rellevant.


16

• CASTELLSL’any 2010 els castells reben la distinció de laUNESCO com a patrimoni de la humanitat. Desde llavors fins avui, el món casteller ha viscutun progressiu boom mediàtic. A destacar queTerrassa disposa de dues grans colles castelleres,destacant Minyons com a una de les collescastelleres de Catalunya, amb castells de gammaalta. Un actiu que sens dubte convé treballarassociat a la identitat de la ciutat.


17

2.1.1.3 - OCI

Terrassa disposa també d’una bona oferta en oci, destacant els següents motors/equipaments:

• PARC VALLÈSObert els 365 dies de l’any, Parc Vallès s’haconsolidat com el parc d’oci de la ciutat i també deles ciutats adjacents com Sabadell o Sant Quirze. Ofereix un ampli ventall de lleure que inclou cinemes, una bona oferta en restauració, i un comerç queha crescut en els recents temps amb botigues comNike, Mango o Mediamarket. L’afluència de públicés majoritàriament en caps de setmana, amb elsconseqüents problemes d’un pàrquing insuficientpel nombre de visitants. També al voltant d’aquestnucli, s’han situat empreses com Norauto, Decathlon, Andorra Free Market que tot i no pertànyer al mateixparc generen consum i venda creuada.

• SPORTCENTERLANDA la carretera de Terrassa a Sabadell, és un delscentres d’oci pensats pels més menuts però situatfora del cor de la ciutat.

• LA PRÒPIA CIUTAT (centre especialment)Nova Jazz Cava, Faktoria Arts, Centre Cultural, Cinema Catalunya, Casa Baumann...

El Servei de Joventut i Oci Infantil de l’Ajuntament ofereix des de allà activitats de lleure, artístiques, planificació de viatges, a més d’orientació acadèmica i accés a beques.


18

2.1.1.4 - COMERÇ

Terrassa és una ciutat amb una clara aposta pel comerç: Comerç de centre, situat en el nucli antic de la ciutat, en un entorn agradable, segur i de vianants. Comerç de barri amb dinàmiques associacions com la del Eix de Sant Pere o Terrassa Nord, que fomenten el comerç de proximitat i Comerç de grans superfícies concentrades majoritàriament entorn de Parc Vallès i en un futur immediat el Terrassa Plaça.

La ciutat és un pol d’atracció per a grans marques comercials, concentrades majoritàriament en el centre de la ciutat. Alhora, prevalen encara petits comerços de tradició històrica que donen aquell punt de diferenciació i l’allunyen d’una ciutat altament globalitzada i impersonal.

El comerç del Vapor Gran i la Plaça Nova, s'han establert com a noves àrees de lleure i comerç que juntament, amb el comerç del centre són actius positius, que convé treballar-los perquè continuïnt sent potencials.


19

2.1.1.5 - ESPAIS NATURALS

• PARC URBÀ DE VALLPARADÍSGran pulmó verd de la ciutat i actiu consolidatcom a punt de trobada habitual dels terrassencs iterrassenques, amb una bona oferta derestauració i serveis.


20

• PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT IL’OBACPoques ciutats poden dir que tenen un parcnatural a escassos 10 minuts en cotxe. Lamuntanya de la Mola i el Monestir protagonitzenel perfil de la ciutat de Terrassa. La Mola registracada any 100.000 visitants de tota la comarca, iofereix fins a 17 itineraris naturals per fer entre 1 i3 hores.

• CAMINS I RUTES AL VOLTANT DE LA CIUTATTerrassa diposa d’una xarxa de camins per gaudirdel seu entorn verd i agrari, entre els que destacael Camí dels Monjos i que tenen atractius comfonts, masies històriques catalogades i protegides,facilitat per a la pràctica de l’esport (BTT), etc.


21

2.1.1.6 - ESPORT

• HOQUEI I OLIMPISMEEnguany Terrassa celebra els 25 anys com asubseu olímpica d'hoquei, un actiu i un orgull pera tots els terrassencs i terrassenques. L’any 2012Terrassa va celebrar els 100 anys d’aquest esport ala ciutat. L’hoquei és l’esport de Terrassa perexcel·lència, i la ciutat pot dir amb orgull que és laciutat espanyola que més olímpics ha aportat(més de 70). A dia d’avui, aquest esport gaudeix debona salut, i Terrassa continua aportant un bonnombre de jugadors i jugadores a les seleccionsnacionals.


22

• CLUBS ESPORTIUS ASSOCIATS A L’HOQUEI L’aficióper aquest esport es concentra principalment al’entorn dels 3 grans clubs esportius privats de laciutat: el Club Egara, l’Atlètic Terrassa i el CD Terrassa.


23

• GOLF I CLUBS DE GOLFEl golf es un esport en procés de popularització aCatalunya, de la mateixa manera que ho ha estatanteriorment en altres països. Això està fent arrencarel vol a un nou concepte de turisme: el turisme deGolf, quelcom interessant a tenir en compte ja queTerrassa disposa d’un dels clubs amb més prestiginacional i Internacional, el Real Club de Golf ElPrat.

El RCGP és el primer club de golf de Barcelona, i va traslladar-se a Terrassa l’any 2003. Es tracta d’un dels clubs catalans més exclusius. El 90% dels seus socis son de Barcelona. Té un centre de Pitch and Putt, el Vallès Golf, que és un dels que aporta més noves llicències a Catalunya. Organitza anualment l’Open Espanya, un torneig mediàtic internacional i de gran prestigi, que registra anualment unes 26.000 visites.


24

• XAVI HERNÁNDEZXavi Hernández és un dels esportistes més grans i de major popularitat que ha donat Catalunya, i que precisament ha fet d’embaixador de la ciutat sempre amb orgull. Que un esportista de la seva categoria i projecció hagi fet bandera de la ciutat és quelcom que no té preu, i segurament hi ha pocs catalans que no sàpiguen que Xavi Hernández és de Terrassa. Sens dubte, també ell ha de considerar-se un actiu i motiu d’orgull per a la ciutat.


25

2.1.1.7 - SALUT

• CONSORCI SANITARI DE TERRASSATerrassa disposa de recursos sanitaris potents,com el CST (Consorci Sanitari de Terrassa), unaorganització sanitària integrada que, disposantde tots els nivells d’atenció, proveeix atenciócontinuada i coordinada de serveis de salut auna població de 200.000 habitants. Integra els 7Centres d’Atenció Primària de la ciutat i l’Hospital deTerrassa (entre d’altres equipaments sanitaris).

• HOSPITAL UNIVERSITARI MÚTUA DE TERRASSAA part, la ciutat té un altre gran equipament sanitari:l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa. Laqualitat d’aquesta oferta sanitària pública suposatambé un actiu en qualitat de vida per alsciutadans de Terrassa, que no tenen la necessitatde sortir de la ciutat per a una atenció sanitària dequalitat.

• SECTORS VULNERABLESDestaca l’àmplia representació d’institucionsmolt consolidades a la ciutat, que estan dedicadesa l’atenció i inserció de sectors vulnerables, commalalties mentals, dependències, i discapacitats. Lesmés rellevants són Fupar, Prodis i Heura.


26

2.1.1.8 - UNIVERSITAT I CAMPUS

Terrassa és el segon campus urbà universitari de Catalunya, i acull una comunitat universitària de 10.000-12.000 estudiants, amb la presència de 5 universitats:

• Universitat Politècnica de Catalunya-UPC

• Universitat Autònoma de Barcelona-UAB

• Universitat de Barcelona-UB

• Universitat Oberta de Catalunya-UOC

Aquestes sumen un total de 8 escoles universitàries i un hospital universitari que ofereixen més de 90 titulacions oficials de grau, màster i doctorats. També són seu de centres de recerca de reconegut prestigi nacional i internacional.


27

2.1.1.9 - COMUNICACIONS

Terrassa se situa a la segona corona metropolitana de Barcelona, en la zona formada pels nodes urbans de les comarques del Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Aquesta ubicació li confereix una posició privilegiada a nivell de xarxa viària, ja que la situa en l’encreuament de l’AP7, que vertebra el corredor mediterrani (Europa), i l’eix del Llobregat, la C-16, que connecta amb l’interior del país.

A les bones comunicacions per carretera se sumen els serveis de RENFE i FGC, que han experimentat millores en freqüència i horaris en els darrers anys.

La finalització del Quart Cinturó o Autovia Orbital, previst per al 2018 serà una de les grans millores en comunicacions que resten pendents de materialitzar, i que sens dubte serà un actiu per a la ciutat.

I quedarien pendents 2 grans connexions estratègiques: pel sud, la connexió amb el Baix Llobregat per la NII-Abrera (pendent túnel tram Viladecavalls) i pel nord-est, connexió AP7 a La Roca.


28

2.1.1.10 - MOBILITAT

El mapa actual de planejament urbanístic de Terrassa ens mostra una ciutat dividida administrativament en 6 districtes, que a la vegada acullen els 37 barris de Terrassa. Es tracta d’una ciutat compacta i ben connectada interiorment, en la que destaquen els següents recursos de transport:

• Serveis de RENFE i FGC. Amb l’entrada enfuncionament de les tres noves estacions delsFGC (parades Nacions Unides, Estació del Nord iVallparadís Universitat) s’ha iniciat una nova etapadel transport urbà i de la mobilitat a la ciutat,ja que aquest perllongament de la línia S1 dels FGCesdevé, de fet, un nou servei de Metro que permetdesplaçar-se en pocs minuts d’una punta a l’altra de laciutat.

• Una xarxa de transport públic en autobús formadaper 12 línies diferents que donen cobertura a la majorpart de la ciutat (segons dades de mobilitat el 90%de la població té una parada d’autobús a menys de 5minuts d’on es trobi).

• 12 aparcaments municipals

• 2 companyies de TAXI i 9 parades en diferents puntsde la ciutat

No obstant aquests atributs, segons les enquestes realitzades la mobilitat pel centre de la ciutat és un dels aspectes pitjor valorats per la ciutadania i empresariat i, per tant, un focus de treball per a l’Ajuntament de Terrassa.

29

2.1.1.11 - HABITATGE

Terrassa va ser una de les ciutats que va protagonitzar el gran boom de la construcció i l’habitatge. Passada la bombolla, el sector de la construcció i les finques assisteix a una dolça recuperació.

Els alts preus de l’habitatge a Barcelona actualment, juntament amb l’oferta d’habitatge que té la ciutat a preus molt més competitius (millor producte a millor preu) estan provocant que el sector de l’habitatge a la ciutat visqui una recuperació des de fa prop d’un any, protagonitzada en part per població procedent de Barcelona. Això suposa una oportunitat per a la creació de valor a l’entorn de la marca Terrassa.

2.1 - ATRIBUTS

30

2.1.2 - EMPRESARIS

2.1.2.1 - ECONOMIA DIVERSIFICADA

En els darrers 3 anys Terrassa ha experimentat un creixement significatiu de noves empreses i autònoms a la ciutat. S’han mantingut les empreses existents i s’ha incrementat l’ocupabilitat.

Les 5 principals activitats que aglutinen la concentració econòmica són serveis, productes de consum, comerç a l’engròs, immobles, químiques i farmacèutiques. Mentre que els que generen més ocupació són curiosament activitats relacionades amb els jocs d’atzar i les apostes, indústries tèxtils, fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics, fabricació de maquinària i construcció d’obres d’enginyeria civil.

Terrassa ha estat i segueix sent una ciutat de llarga tradició industrial. Aquest sector mou avui dia el gens menyspreable 32% de l’economia egarenca. Es vol seguir apostant pel sector industrial, però val a dir que el sector serveis, amb un 57%, s’erigeix actualment com a motor econòmic capdavanter. Cal esmentar també que la construcció, ocupa el tercer lloc amb un rellevant 11%.

SECTORS ECONÒMICS:

Serveis

57%

Industrial

32%

Construcció

11%

31

2.1.2.2 - EMPRENEDORIA

Terrassa és una ciutat emprenedora. La conjuntura econòmica dels darrers anys ha afavorit que un nombre significatiu de ciutadans i ciutadanes hagin fet el pas d’emprendre el seu propi negoci. Els principals actors que donen suport a l’emprenedoria a la ciutat oferint suport i ajuda són l'Ajuntament de Terrassa, la Cecot i la Cambra de Comerç de Terrassa.

L’economia privada de la ciutat ha passat per dues grans crisis: la del tèxtil i la de la construcció. Aquestes dades demostren que, malgrat això, Terrassa i concretament el sector privat, sempre han trobat la manera de fer front a les adversitats, readaptant-se segons les circumstàncies. Aquest caràcter “resilient” de la ciutat és una oportunitat de valor per a la marca.

A pesar d’aquestes activitats, les enquestes realitzades al col·lectiu empresarial assenyalen una gran fisura entre el món universitari i el laboral. Els empresaris no perceben que la formació dels estudiants resolgui les necessitats professionals de les seves empreses. Caldrà doncs, estudiar com potenciar l’encaix entre aquests dos sectors. (Més info: Apartat 3.2 Pla de Màrqueting).

32

2.1.2.3 - INSTITUCIONS EMPRESARIALS

El protagonisme històric i la centralitat de Terrassa com a nucli industrial i empresarial es fa palès en la gran representació d’organismes, gremis i associacions... Aquestes institucions són un actiu i un aliat estratègic fonamental per donar suport a les accions tàctiques que es realitzin per generar valor i vendre la marca Terrassa, especialment en el segment empresarial.

Els principals actors que donen suport a les empreses són 3:

• Ajuntament

• Cecot

• Cambra de Comerç de Terrassa

Tots ells ofereixen múltiples programes de de suport pensats a afavorir el creixement i desenvolupament econòmic de les empreses. Tant Cecot com Cambra de Comerç ofereixen a més, ajuda en la internacionalització amb missions a l’estranger i fires comercials. Tots 3 aposten per la formació continuada de les empreses com a element clau per fomentar la competitivitat, la innovació i l’excel·lència.

33

2.1.2.4 - INSTITUCIONS INNOVACIÓ/RECERCA

Terrassa disposa de grans actius de foment de la innovació:

• Parc Tecnològic i Científic de TerrassaOrbital40Amb clústers tan importants com el d’òptica ifotònica, audiovisual, salut, tèxtil, sostenibilitat iecotecnologia entre d’altres, aquest parc no nomésajuda a millorar la competitivitat empresarial sinóque esdevé un focus d’atracció de talent.

• Centre Tecnològic LeitatEmpreses nacionals e internacionals que aposten perl’I+D+2 i col·laboren amb Leitat per donar valortecnològic i diferencial als seus productes i processos.

• UPC- Campus Universitari TerrassaPerò a Terrassa, també conviuen universitats ihospitals que promouen la investigació i compten ambun reconeixement nacional e internacional.El campus de la UPC a Terrassa, que forma partdel Centre d’Innovació y Tecnologia de la UPC (CIT-UPC), n’és un d’ells. El Campus Universitari de SalutMútua de Terrassa o el Consorci Sanitari de Terrassa,són altres dels actors actius en el camp de la recerca ila innovació de la nostra ciutat.

34

2.1.2.5.- UNIVERSITAT - EMPRESA

En el binomi Universitat-Empresa, la UPC ofereix convenis de cooperació educativa, estudiants en pràctiques, projectes de final de carrera oferts per empreses, visites i estànces a empreses d’aquí i de l’estranger.

Des de fa 2 anys, l’Escola d’Enginyeria de Terrassa, en col·laboració amb l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa i amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa organitza els “Speed-Networking”. Una jornada on es facilita el contacte entre les empreses i els estudiants del Campus. Els estudiants disposen de 10 minuts per dialogar i intercanviar experiències amb cada empresa.

Les empreses convidades són d’àrees industrials afins als graus que imparteixen les escoles. Algunes com Mediapro, Inditex, Bosch o Telstar entre moltes altres s’han adherit a aquesta iniciativa.

35

2.1.2.6.- ACCIONS DE SUPORT A L’EMPRESA

El teixit d’institucions adreçades a l’empresariat, Ajuntament inclòs, realitzen una bona quantitat d’accions de suport a l’empresari:

L’Ajuntament, disposa d’una Agenda de formacions amb seminaris i tallers setmanals des d’on s’ofereix assessorament i orientació a l’emprenedoria.

L’Oficina d’Atenció a l’Empresa, disposa del punt d’atenció a l’emprenedor/a des d’on el ciutadà pot agilitzar diferents tràmits i beneficiar-se inclús de descomptes en la taxa de sol·licitud de Patents i Marques. S’informa d’impostos, tràmits, finançament, espais disponibles per empreses, ajudes, etc.

Des de l'Ajuntament de Terrassa també s'ofereix informació i assessorament necessaris en la posada en marxa d’un negoci. Acompanyen la persona emprenedora en l’elaboració del pla d’empresa, anàlisi de viabilitat, recerca i informació de finançament, ajudes i subvencions o accés a bases de dades

36

Destaquen de les 3 institucions les següents accions de foment de l’emprenedoria:

• Projecte “Centre per a la Reempresa deCatalunya” (Ajuntament + Cecot)

• Projecte “Reinicia’t.Torna a emprendre” (Cecot)

• “Programa Genera” (Cecot)

• “Jornades d’emprenedoria-BeBusiness” (Cambra)

• “Premis dels Nous Professionals”(Cambra/Cecot/Ajuntament)

En el marc de la promoció Industrial destaquen:

• El Pla de Desenvolupament Industrial de Terrassaconsesensuats per tots els agents socieconòmicsde laciutat, més tots els representats al consistori.

• El Projecte Estratègic d’Economia Circular isimbiosi Industrial de Terrassa (Ajuntament)

• El projecte “Terrassa Aposta per laIndústria” (Ajuntament)

37

Cal que Terrassa trobi un eix de comunicació que il·lustri els atributs de la ciutat i els objectius de futur que s’han planificat per a aquesta.

Aquest eix de comunicació ha d’anar aliniat amb els objectius de la ciutat a llarg termini, i són els que es presenten a continuació.

2.2 - VISIÓ FUTURA DE LA CIUTAT

38

Què vol Terrassa?

PLA DE MANDAT

Tancar la dècada de crisi i impulsar una nova etapa de recuperació, de creixement i de progrés.

2.2.1 - Objectius de la ciutat

39

Prioritats

PLA DE MANDAT

· El progrés econòmic

· El benestar

· La qualitat de vida

40

Canvi de model

PLA DE MANDAT

La ciutat passa de les estratègies de la “resistència activa” a les “estratègies de reactivació”.

41

Compromisos transversals

PLA DE MANDAT

“Construirem una ciutat que lideri el territori i tingui un paper protagonista a Catalunya, a l’Estat espanyol i a Europa”.

42


PLA DE MANDAT

“Projectarem la ciutat al món i enfortirem la capitalitat cultural, comercial, esportiva, universitària i turística”.

43


PLA DE MANDAT

“Millorarem les condicions perquè Terrassa sigui una ciutat referent i amb prestigi en el món empresarial i dels negocis, atractiva per a la inversió i l’activitat econòmica”.

44

Terrassa és una ciutat de cultura emprenedora, amb un teixit empresarial fort i diversificat.

PDI

Atributs

45

Terrassa destaca per l’alt creixement de nous negocis tecnològics basats en el coneixement, amb un alt potencial de futur (òptica, fotònica).

PDI

Atributs

46

Terrassa disposa d’empreses de producte propi líders en el seu segment.

PDI

Atributs

47

Més del 50% dels empresaris creu que Terrassa està preparada per liderar el creixement de la comarca.

ENQUESTAPERCEPCIÓCIUTADANA

Atributs

48

L’empresari creu que Terrassa es percep com a potent fora de la ciutat.


Atributs

· Des de dins:51% creu queés potent

· Des de fora:el 66% creu que espercep com potent

49

L’empresari recomanaria que s’instal·lessin a Terrassa empreses de:

· Tecnologia i innovació (35%)· Indústria (30%)


Atributs

50

2.2.2 - Conceptes clau

· Nova etapa

· Reactivació

· Protagonista

· Capitalitat

· Ciutat referent

· Emprenedora

· Líders

· Coneixement

· Potent

· Tecnologia i innovació

LIDERATGE

AMBICIÓ

POTENCIAL

51

A partir d’aquests conceptes clau sobre el futur de la ciutat, es proposen els següents eixos de comunicació:

2.2.3 - Propostes d’eixos de comunicació

52

Terrassa.

Al davant

LIDERATGE

53

Terrassa.

Gent de reptes

AMBICIÓ

54

Terrassa.

Terra de talent

POTENCIAL

55

Terrassa.

Capital del talent

POTENCIAL

56

Terrassa.

Som-hi

AMBICIÓ

57

Terrassa.

Crea futur

POTENCIAL

58

Al davant

Gent de reptes

Terra de talent

Capital del talent

Som-hi!

Crea futur

Terrassa.

CONSIDERACIONS PRÈVIES A LES

ACCIONS DEL PLA DE MÀRQUETING

3.

60

A destacar, una alta predisposició a la participació en l’enquesta. Conclusions: el ciutadà està involucrat amb la seva ciutat, i es mostra obert i predisposat a fer propostes per millorar-la. El 84% de la població percep el nivell de qualitat de vida que ofereix Terrassa com a excel·lent o bo.

3.1 - CIUTADANIA

61

Alt nivell d’atur, especialment en el col·lectiu més complicat de reincorporar en el món laboral: població de 40 a 59 anys (19%). Calen polítiques d’ocupació centrades en la població adulta.

El 67% dels enquestats percep com a deficients les oportunitats laborals que ofereix la ciutat. (4,7 sobre 10 punts).

El 91% dels enquestats no coneix el que és Orbital 40

El 71% dels enquestats sí que coneix el Parc Audiovisual.

El 57% dels ciutadans no coneix la bona posició de Terrassa en oferta universitària. Els que la coneixen, valoren molt més positivament Terrassa. (Conclusió, donar a conèixer aquest atribut millora la percepció de la ciutat).

7 de cada 10 ciutadans mai a assistit a cap competició esportiva de la ciutat. Per tant, malgrat Terrassa es posiciona com a ciutat “olímpica”, aquest no és un atribut “experiencial” o “emocional” per a bona part de la població.

3.1.1 - Oportunitats de millora

El 64% de la població no ha visitat la Seu d’Ègara en els darrers 3 anys. Els que sí que ho han fet, el 77% sap que està en tràmits per ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. En canvi, els que no l’han visitada només ho sap el 31%. (Conclusió: augmentant les visites a aquest equipament donem a conèixer un important atribut de la ciutat).

El 76% de la població no ha fet cap de les rutes industrials i/o modernistes de la ciutat. El motiu principal de no haver-ne fet, és perquè no sabien que es fessin (43%). (Conclusions: cal augmentar la comunicació sobre l’oferta de rutes perquè augmentin les visites).

El ciutadà fa les compres quotidianes al barri, les especials al centre i, important: el lleure al centre o fora de Terrassa. (Conclusions: convé potenciarl’oferta cultural i d’oci de la ciutat perquè la poblacióno el vagi a buscar a fora).

El 39% dels enquestats percep com a deficient l’oferta d’oci de la ciutat. El segment més jove de la població és el grup més que va a buscar l’oci fora de la ciutat.

62

En pregunta oberta sobre punts de millora de la ciutat, destaquen el manteniment i neteja i la gestió del trànsit per dins de la ciutat. També és interessant veure com el ciutadà també demanda ajudes a les empreses per ajudar a les existents i atraure’n de noves que generin ocupació.

El 93% de la població no coneix el lema de la ciutat (conclusions, cal fer accions que fomentin la visibilitat d’aquest lema, ja que concentra l’estratègia de futur de la ciutat, que ha de ser sabuda i compartida per la ciutadania).

63

De les enquestes als empresaris destaca, principalment, el potencial de les grans empreses i de les empreses del sector tecnologia i innovació. Aquests dos grups d’empreses són les més optimistes, les que millor opinió tenen de la ciutat, les que millor opinió creuen que es té de la ciutat a fora, les que més participen en activitats empresarial i les que més contracten tant professionals qualificats com becaris universitaris.

Com a contrapartida, la principal dificultat a resoldre es la fissura d’aquest sector amb el món universitari, i la dificultat de les empreses per trobar talent local.

3.2 - EMPRESARIS

64

Per a la gran majoria d’empreses la formació contínua (85%) i les comunicacions digitals (89%) són rellevants o molt rellevants. (Conclusió: les accions que pugui portar a terme l’Ajuntament en aquests àmbits seran especialment valorades per aquest col·lectiu).

El 69% dels empresaris enquestats ha buscat professionals per a l’empresa en els darrers 2 anys. El percentatge augmenta en el cas de les empreses grans (82%) i en el cas de les del sector Tecnologia, Innovació i Altres Serveis (Conclusions: buscant el màxim retorn, cal generar accions especialment pensades per a aquests col·lectius que generen més ocupació.

9 de cada 10 empreses que han buscat professionals, els busquen qualificats. Per als enquestats, trobar professionals qualificats locals és 3 vegades més difícil que no qualificats locals.

En general, tots els sectors repliquen la percepció de dificultat en la recerca de professionals qualificats locals. (Conclusió: el mercat ja demanda talent local, i té dificultats per trobar-lo. Probablement sigui perquè aquest talent local opta pel mercat laboral de fora de la ciutat).

3.2.1 - Oportunitats de millora

La meitat de les empreses que ha contractat en els darrers 2 anys, també ha buscat algun estudiant en pràctiques. (Conclusió: les empreses amb més potencial de contractació són també les que tenen més potencial de contractació de becaris. El perfil d’empresa que més contracta estudiants en pràctiques és del sector Tecnologia, Innovació i Altres Serveis).

En general, s’observa una fissura molt gran entre les necessitats de l’empresa i la formació universitària. El motiu gairebé unànime per no contractar estudiants en pràctiques és la manca d’encaix amb les necessitats de l’empresa (78%). (Conclusió: es necessiten professionals amb un perfil diferent. Les empreses relacionades amb Tecnologia i Innovació, un dels atributs i línies estratègiques de la ciutat per generar riquesa, tenen dificultats per trobar perfils qualificats locals).

3 de cada 4 empreses no coneix Orbital 40 (el 73% dels enquestats). (Conclusió: essent aquest un atribut important de la ciutat, especialment en el segment empresarial, convé generar accions per donar-lo a conèixer).

65

El 79% dels enquestats sí que coneix el Parc Audiovisual.

No es pot dir que les empreses participin gaire en esdeveniments (67% no hi participa). Les empreses que hi participen en major mesura són les grans, les de Tecnologia i Innovació, i les que han buscat professionals en els darrers 2 anys. (Conclusió: no es perceben com a prou útils els serveis empresarials oferts per l’Ajuntament. Cal aprofundir doncs, en si això es deu a una manca d’informació sobre els serveis que realment s’ofereixen, o en que cal redissenyar la cartera de productes i serveis que s’ofereix a aquest col·lectiu).

Les empreses més grans són les més optimistes: millor percepció des de dins, i són les que creuen que millor es percep la ciutat des de fora. El sector del comerç és el que creu que pitjor es percep la ciutat des de fora.

Preguntats els empresaris sobre a quin perfil d’empresa es recomanaria que s’instal·lés a Terrassa, el perfil més recomanat (35%) és el de Tecnologia i Innovació. (Conclusió: sí que sembla que aquest segment té integrada la orientació de la ciutat cap al sector coneixement).

El 53% de les empreses creu que Terrassa està preparada per liderar el creixement econòmic a la comarca. El 26% no ho sap. (Conclusions: convé donar arguments a aquests indecisos).

Igual que en la ciutadania, l’eslògan actual de la ciutat es coneix molt poc. 91% de la població no coneix el lema de la ciutat.

ACCIONS DEL PLA DE MÀRQUETING

4.

80

Aquestes accions tàctiques s’han organitzat en 4 blocs estratègics:

ESTRATÈGIES D’IMPLEMENTACIÓ DEL PLA DE MÀRQUETING Comprèn aquelles tàctiques organitzacionals que cal realitzar abans d’engegar la resta de tàctiques i “sortir al carrer”. Consisteixen en aconseguir els màxims lligams, associacions i participació tant de les administracions públiques com de des institucions de la ciutat, per tal de donar la major fortalesa a la campanya i tàctiques que es realitzin.

ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ DEL VALOR Són les tàctiques que comunicaran la nova orientació o visió futura de la ciutat, persegueixen la notorietat i donar visibilitat a un moment de canvi, una nova etapa. Són accions d’arrencada.

4.1 - TÀCTIQUES DEL PLA DE MÀRQUETING

A partir de l’estratègia establer-ta, el Pla de màrqueting de la ciutat de Terrassa defineix un total de 32 accions tàctiques per implementar en els propers 2 anys.

ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ DE LA CARTERA DE PRODUCTE Són les tàctiques que tenen per objectiu que els diferents públics (dins i fora de la ciutat) coneguin amb la major profunditat possible els atributs de la ciutat, les seves fortaleses.

ESTRATÈGIES DE VENDA DE LA CARTERA DE PRODUCTE Són les tàctiques que persegueixen un retorn concret, principalment econòmic, mitjançant la comunicació o directament la comercialització dels atributs de la ciutat.

81

4.1.1 - ESTRATÈGIES D’IMPLEMENTACIÓDEL PLA DE MÀRQUETING

TÀCTICA 1

FORMACIÓ EN ELS OBJECTIUS DE SECTORS I PRESCRIPTORS Una estratègia transversal serà traslladar la realitat i objectius de la ciutat a tots els sectors involucrats, siguin públics o privats, incidint especialment en com afecten aquests objectius de forma concreta a cada destinatari, i què pot fer per ajudar a la consecució d’aquests.

• Sectors involucrats privatsApis i administradors de finquesEmpreses amb dimensió internacionalEmpreses sectors emergentsMitjans de comunicació locals...

• Sectors involucrats públicsÀrea de Promoció EconòmicaÀrea de Projecció exterior de la ciutat...

En el cas dels sectors privats que resultin estratègics per a la consecució dels objectius de ciutat, caldrà estudiar la conveniència d’un programa de suport específic, o les ajudes necessàries.

En el cas de les carteres de producte internes, podrà estudiar-se també la necessitat d’anar més enllà, i augmentar l’eficàcia de les accions amb programes de formació específics.

TÀCTICA 2

IDENTIFICACIÓ INTERNA D’OBJECTIUS DE CREIXEMENT Per tal de poder mesurar els resultats de les accions, convé prèviament identificar per a cada cartera de producte (turisme, esport, empresa, indústria, etc.) uns objectius de creixement que puguin ser mesurats un cop realitzada la campanya o les accions tàctiques concretes que s’hi destinin.

82

TÀCTICA 3

CRM I INTEL•LIGÈNCIA DE MERCAT

Convé fer un seguiment de totes les accions que es realitzin. En determinats casos (p.e comercialització de polígons industrials, contactes amb empreses potencialment instal·lables a Terrassa, ciutadans que realitzin una ruta turítica determinada, etc.) convindrà implementar un CRM o programa de gestió de relació amb els clients per al tractament de tota la informació que es generi (contactes realitzats, informació de cada contacte, gestió realitzada, etc.). El CRM permetrà segmentar les accions segons els perfils de destinatari, reduïnt el cost de les campanyes, que seran més específiques.

De la mateixa manera, també s’aplicaran criteris d’intel·ligència de mercat (anàlisi de producte, mercat, públic, motivacions, seguiment, satisfacció, resultats, etc.). La informació que es generi pot ser interessant que es comparteixi amb sectors involucrats, públics o privats. (P.e. la intel·ligència de mercat aplicada a la cartera de producte turístic i els resultats d’aquesta, poden ser interessants per a les empreses privades dels sectors comerç, restauració, oci perquè també pugui construir al seu voltant una oferta de serveis complementaris).

TÀCTICA 4

CAPTACIÓ DE SOCIS ESTRATÈGICS

Per donar la màxima projecció al Pla de màrqueting convé fer una acció de captació de socis estratègics, siguin públics (Consell Comarcal, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya) o privats (empreses locals de rellevància, CECOT, Cambra de Comerç, gremis o altres associacions) queactuïn com a ambaixadors de la marca Terrassai alhora contribuieixin a les accions de difusiód’aquesta amb suport econòmic o en serveis.

En l’esfera pública, és important treballar l’àmbit territorial immediat, comunicant i potenciant el posicionament de la ciutat dins de la comarca. És interessant que Terrassa tingui una identitat clara i diferenciadora dins de la comarca (clarament diferenciada d’altres poblacions influents com Sabadell, Sant Cugat, Cerdanyola...) i que pugui liderar un posicionament de comarca amb el que comparteixi valors i objectius més generals. Això també ha de servir per aprofitar sinèrgies.

83

TÀCTICA 5

CONSTITUCIÓ D’UN CONSELL PÚBLICO-PRIVAT

Es constituirà un consell format pels responsables de cada cartera de producte, comunicació i màrqueting, i també els representants dels sectors privats més interessats en la consecució dels objectius de la marca Terrassa.

L’objectiu és generar les interrelacions i aliances necessàries per donar la màxima participació, transversalitat i visibilitat a la campanya. Que sigui una campanya amb objectius compartits per tots els estaments, tant públics com privats, i que aquests la puguin fer caminar en els seus respectius àmbits, augmentant-ne l’eficàcia.

84

4.1.2 - ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ DEL VALOR

TÀCTICA 6

CAMPANYA PUBLICITÀRIA D’IMATGE Aquesta campanya ha de donar el tret de sortida al nou lema de la ciutat, i ha de ser la palanca per comunicar la nova etapa i objectius d’aquesta, així com per anunciar les principals accions tàctiques que inclou el Pla de màrqueting urbà de Terrassa.

Per difondre la campanya es comptarà amb els mitjans locals convencionals (premsa, mitjans digitals, publicitat exterior), però també es planificarà mitjans nacionals, per tal de començar a comunicar a l’exterior el nou branding de la ciutat, fora de la ciutat.

TÀCTICA 7

EXPOSICIÓ ITINERANT Es crearà una instal·lació/exposició itinerant on es presentarà la ciutat i els atributs i valors en els que es basa la seva nova etapa i vocació de lideratge i protagonisme. Aquesta exposició disposarà de material audiovisual de presentació dels diferents àmbits de lideratge de la ciutat.

Observacions: aquesta tàctica dóna resposta a la manca de profunditat en la percepció dels atributs i valor que té el ciutadà respecte de la ciutat i la dispersió d’aquests detectada en l’enquesta ciutadana. També permetrà comunicar una imatge forta i clara del que és Terrassa en aquesta nova etapa.

Nota: acció amb un alt atractiu mediàtic. A treballar amb tasques de gabinet de premsa, per tal de potenciar la seva publicació/emissió en mitjans de comunicació nacionals.

85

TÀCTICA 8

AUDIOVISUAL REALITAT VIRTUAL/AUGMENTADA/INTERACTIVA Un dels audiovisuals que pot formar part d’aquesta exposició itinerant serà amb una d’aquestes tecnologies. L’objectiu és escenificar els valors de la nova etapa, i incidir amb conceptes com innovació/noves tecnologies/imatge, que són conceptes clau en la identitat de futur de la ciutat.


TÀCTICA 9

VIDEOMAPPING Projecció espectacular a la façana de l’Ajuntament de Terrassa o algun altre edifici emblemàtic, del nou lema i valors de la ciutat. Com en la tàctica anterior, aquesta acció servirà per escenificar els valors de la campanya (tecnologia, imatge, futur, ambició) i generar orgull de pertinença a la ciutat.


TÀCTICA 10

CUSTOMITZACIÓ DE L’ESTACIÓ DEL TALENT Per tal de difondre la nova imatge de la ciutat de Terrassa, es proposa customitzar una parada d’estació de trens (espais publicitaris, seients, terra). Pot ser interessant que aquesta parada sigui de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya/Renfe a Terrassa, o bé fer-ho fora de la localitat (Sant Cugat, per exemple), amb l’objectiu d’arribar a ciutadans i no ciutadans de Terrassa.

86

4.1.3 - ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ DE LACARTERA DE PRODUCTE

TÀCTICA 11

PRESENTACIÓ DE LA CARTERA DE PRODUCTE: “EL MES DE...” Amb l’objectiu de fomentar la participació ciutadana i la interrelació entre les diferents realitats de la ciutat, es programarà la presentació de les carteres de producte, cadascuna amb un calendari especial d’activitats (El mes de l’esport, el més de la indústria, el més del comerç, el més de la cultura...).

En el més de la indústria, per exemple, hi pot haver cicle de conferències de les empreses més rellevants de la ciutat, fins i tot la possibilitat de visites guiades a aquestes, vistes al parc audiovisual, presentació d’Orbital 40 o fins i tot a empreses que estan liderant el creixement en el sector coneixement (Sensofar, per exemple).

Aquesta és una manera d’anar donant a conèixer els valors/talents de la ciutat, i fer que la ciutadania en pugui ser partícep, juntament amb els mateixos protagonistes, generant sinèrgies entre totes les parts.

TÀCTICA 12

CAMPANADES DE CAP D’ANY DE TV3/CULTURA/SEU D’ÈGARA Una de les emissions de televisió amb més audiència és sense dubtes la retransmissió de les campanades de cap d’any per TV3. Es proposa realitzar les gestions pertinents per aconseguir que la retransmissió del cap d’any de 2017 o 2018 es pugui fer des del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere (Seu d’Ègara).

Aquesta acció serviria per fomentar l’orgull de ciutat, donar a conèixer fora d’aquesta l’extraordinària rellevància (i atractiu turístic) d’aquest conjunt monumental i per donar visibilitat a la nova imatge de la ciutat.

87

TÀCTICA 13

TERRASSA, CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA 2020/CULTURA La Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a dins com a fora del nostre país.

Les ciutats que ja han estat / seran mereixedores d’aquest distintiu son:

• Barcelona (2014)

• Vilafranca (2015)

• Vic (2016)

• Reus (2017)

• Manresa (2018)

• Cervera (2019)

• TERRASSA (2020)

Volem que el 2020 sigui l’any en que Terrassa esdevingui Capital de la Cultura Catalana.

Això permetrà donar a conèixer dins i fora una de les ciutats catalanes amb més empenta i protagonisme, en aquest cas amb especial èmfasi en l’àmbit cultural.

Aquest fet ha de ser una oportunitat per treballar tota la proposta de valor de la cartera de producte cultural, i orientar el producte de la forma més atractiva per a la captació de turisme cultural (Esglésies de Sant Pere, Mnactec, Festival de Jazz, Fira Modernista, Terrassa Noves tendències, etc.).

TÀCTICA 14

CREACIÓ DEL PORTAL DE LA CAMPANYA Penjant del web de l’Ajuntament, es crearà una pagina web d’aterrissatge de la campanya on s’explicaran els objectius de la ciutat i del Pla de màrqueting urbà per a les diferents carteres de producte. Aquesta pàgina centralitzarà tota la informació i recursos relacionats amb el Pla de màrqueting (carteres, actors, activitats, notícies, informació complementària, etc.).

Des d’aquesta pàgina web general, es podrà dirigir a l’usuari a altres d’específiques que es considerin necessàries per fomentar determinades carteres de producte (“Invest in Terrassa” des de la cartera d’Empresa i Indústria, per exemple).

88

TÀCTICA 15

CREACIÓ DELS TERRASSA “ADVISORS” Creació d’una xarxa de prescriptors de la ciutat en les diferents carteres de producte (cultura, esport, universitat, empresa...) que s’encarregaran de prescriure la ciutat, donar consell i fer recomanacions sobre aquesta a aquells que ho sol·licitin, a través d’una pàgina web que es crearà per oferir informació i compartir inquietuds i consultes (Tàctica 14).

Convé involucrar el màxim possible tots els estaments de la ciutat, i especialment aquells d’estratègics i molt distanciats de la realitat ciutadana (UPC i món universitari, nous lideratges empresarials, sectors emergents...). Tal i com també destaca l’informa del PDI, el món empresarial i universitari no tenen una visió clara del posicionament i visió de futur de la ciutat, i convé que els comparteixin de la forma més involucrada possible.

TÀCTICA 16

GENERACIÓ DE RECURSOS I INFRAESTRUCTURA DE CONTINGUTS Es generarà una base de recursos multimèdia, clips de vídeo de la cartera de producte, articles de premsa generals i específics per cartera de producte i material

auxiliar divers (p.e. rànking d’opcions culturals a la ciutat, informes de sectors econòmics presents a la ciutat, oferta comercial per al turisme de negocis, de golf, etc.) per tal de facilitar la comunicació de la imatge i la cartera de productes de la ciutat de Terrassa. Tot el contingut estarà disponible de forma online (Tàctica 14) i el redaccional es proporcionarà en diversos idiomes.

TÀCTICA 17

PUBLICITAT I COMUNICACIÓ El pla de la inversió en mitjans combinarà l’àmbit local i el nacional, i els mitjans tradicionals (offline) amb els mitjans online. Aquest segon grup de mitjans permetrà donar difusió a la campanya o campanyes específiques de producte segmentant per perfils de públic i reduint el cost per impacte.

TÀCTICA 18

XARXES SOCIALS Les xarxes socials, siguin les de l’Ajuntament, les pròpies que puguin tindre les carteres de producte i també la dels socis estratègics (Tàctica 4) o membres del consell (Tàctica 5) són una palanca estratègica fonamental per a la difusió dels objectius i accions del Pla. Caldrà treballar estratègies de promoció d’aquestes pàgines, per tal d’aconseguir la màxima difusió possible.

89

TÀCTICA 19

GABINET DE PREMSA Serà vital la tasca del gabinet de premsa o relacions públiques, que s’encarregarà de la generació de contingut per a les xarxes (màrqueting content) i notes de premsa per als mitjans de comunicació online i offline.

Les tasques es destinaran inicialment a comunicar el valor de la marca Terrassa, i posteriorment aniran incidint en els punts forts de cada cartera de producte, així com difondre dins i fora de la ciutat totes aquelles accions tàctiques que projectin el valor de marca de la ciutat.

90

4.1.4 - ESTRATÈGIES DE VENDA DE LA CARTERADE PRODUCTE

TÀCTICA 20

PÀGINA WEB “INVEST IN TERRASSA”/EMPRESA I INDÚSTRIA Específicament dirigida al segment d’empresaris no locals (nacionals i estrangers). Aquí convé seguir les indicacions marcades pel Pla de Desenvolupament Industrial, i orientar la captació d’implantació de noves empreses a aquells sectors que actualment ja estan presents en la ciutat, i que lideren l’activitat econòmica (indústria del joc, construcció, salut i benestar, alimentació i indústria auxiliar, moda i indústria auxiliar, proveïdors de sistemes industrials, hàbitat i indústria auxiliar, material infantil...).

Cal utilitzar els negocis que generen més riquesa per atraure la implantació a Terrassa de més empreses d’aquests sectors, així com també la implantació d’empreses que proveeixen amb serveis o productes auxiliars aquests sectors (efecte arrossegament cadena de valor).

Igualment, la pàgina també s’ha d’orientar als sectors econòmics emergents amb un alt potencial de creixement, com són fotònica i il·luminació.Aquesta pàgina s’ha de posar en relació amb altres

de contingut similar supramunicipals (p.e. Invest in Catalonia), mitjançant linkbuildings recíprocs per generar tràfic d’inversors potencials.

TÀCTICA 21

PORFOLI INTERACTIU DE POLÍGONS INDUSTRIALS/EMPRESA I INDÚSTRIA Resulta estratègicament imprescindible actualitzar la base de dades dels polígons industrials de Terrassa, i crear un element interactiu de comunicació i consulta online, dirigit a empresaris potencials de dins i fora del país. Aquest directori ha de permetre a l’usuari consultar els Polígons Industrials disponibles a la ciutat, per criteris com: localització, especialització del polígon, espai disponible, venda o lloguer, etc.

Un buscador amb sistema de filtres per múltiples criteris ha de permetre a l’usuari saber, on line, la nau o sol industrial disponible més adequada per a les seves necessitats. També ha de permetre descarregar mapes dels diferents polígons industrials, amb els corresponents directoris d’empreses establertes a cada polígon.

91

TÀCTICA 22

COMERCIALITZACIÓ A TRAVÉS D’APIS I ADMINISTRADORS DE FINQUES/EMPRESA I INDÚSTRIA Convé involucrar i fomentar la col·laboració amb aquest sector (especialment en administradors de finques especialitzats en naus industrials, p.e. Finques Masachs, o similars) per tal d’incentivar la comercialització de sol, naus industrials i locals comercials.

Cal dedicar recursos a trainings formatius per poder traslladar a aquest soci comercial estratègic, les oportunitats que ofereix la ciutat als sectors de negoci clau, perquè puguin millorar la seva efectivitat comercial. Si cal, convé també donar les eines necessàries per facilitar la tasca comercial (intentius fiscals, taxes, facilitats per a la implantació, així com material informatiu o publicitari de reforç, i treballar la comercialització de forma conjunta publico-privada).

TÀCTICA 23

PRESÈNCIA EN PUNTS DE TROBADA DELS SECTORS EMERGENTS/EMPRESA I INDÚSTRIA Per tal de potenciar la imatge d’especialització de Terrassa en els sectors emergents/representatius, la ciutat ha de participar en els certàmens, fires

professionals o trobades més importants de cada sector. Això ha de servir per fer notorietat, i també per treballar els contactes amb les empreses del sector i visitants.

TÀCTICA 24

PATROCINI DE MATERIAL PROMOCIONAL/EMPRESA I INDÚSTRIA Una alternativa per facilitar que la imatge o opció de Terrassa com a localització de nous negocis és treballar amb les empreses dels sectors emergents/representatius mitjançant el patrocini del seu material informatiu/comercial per a la fira (incorporar contingut sobre la ciutat en el seu material comercial), o generar gadgets cofinançats (bosses, usb’s, llibretes...) que les empreses puguin repartir a les fires i que difonguin la imatge o contingut sobre Terrassa.

TÀCTICA 25

PLA D’ACOLLIDA DE NOVES EMPRESES/EMPRESA I INDÚSTRIA La ciutat ha de poder escenificar que està orientada i preparada per acollir noves empreses. Caldrà definir un protocol d’acollida de noves empreses/empresaris. Convé desenvolupar un element de comunicació (mailing/welcome pack) on la ciutat escenifiqui la benvinguda als nous empresaris.

92

TÀCTICA 26

RECEPCIONS AMB L’ALCALDE/EMPRESA I INDÚSTRIA Relacionat amb la Tàctica 25, és bo que la ciutat escenifiqui l’agraïment i l’interès per la implantació de noves empreses i nous negocis. Seria interessant programar un calendari oficial de recepcions, que podria ser mensual, en el que l’alcalde rebés personalment a l’Ajuntament els nous empresaris de la ciutat, i pogués interessar-se per les seves respectives activitats i negocis.

TÀCTICA 27

FOMENT DEL NETWORKING/EMPRESA I INDÚSTRIA També amb l’objectiu de facilitar l’acolliment a la ciutat i generar noves oportunitats de negoci, l’Ajutament ha de ser un facilitador de relacions. Des de l’Ajuntament es podria destinar personal i recursos a dissenyar una primera agenda de networking per a les empreses de recent instal·lació a Terrassa (que se’ls pogués oferir una agenda tancada de visites a institucions empresarials de la ciutat, entitats financeres, empreses del seu sector, empreses de serveis afins i clients potencials).

TÀCTICA 28

APADRINAMENTS EMPRESARIALS/EMPRESA I INDÚSTRIA Consistiria en la creació de padrins locals, que funcionarien com a amfitrió de les empreses de nova instal·lació a la ciutat, i funcionarien com a assessor o informador informal sobre qualsevol aspecte relacionat amb la ciutat.

A la vegada, es podria fomentar la relació i trobades de networking entre els padrins locals, per tal que aquests puguessin compartir inquietuds i interessos, i traslladar propostes d’accions i millora a l’Ajuntament.

93

TÀCTICA 29

APROXIMACIÓ DEL MÓN UNIVERSITARI A LA REALITAT EMPRESARIAL/UNIVERSITAT Un dels resultats més contundents de l’enquesta ciutadana és l’allunyament entre el món empresarial i el món universitari. Quelcom que en part també queda de manifest en el PDI, que assenyala el poc aprofitament que fa la ciutat d’aquest recurs estratègic. Convé treballar conjuntament amb les universitats per tal d’adaptar l’oferta formativa a les necessitats reals de l’empresa (que assenyala que els becaris no estan preparats per cobrir les necessitats laborals reals).

Cal estudiar com el talent potencial que generen les universitats pot cobrir les necessitats d’àmbits estratègics relacionats amb la innovació en sectors com salut, imatge, fotònica, sostenibilitat i energies renovables, etc. Replantejar com s’estan treballant els convenis de pràctiques, i com es poden potenciar altres fórmules per retenir i potenciar el talent (beques, premis, estades en empreses líder, apadrinaments, tutories, visites a empreses, etc.).

TÀCTICA 30

CREACIÓ SPINOFFS SECTOR INNOVACIÓ/UNIVERSITAT De la cooperació público-privada entre universitats amb representació a la ciutat, principalment la UPC i l’Ajuntament, cal estudiar com potenciar la creació de noves spinoffs, seguint el model d’èxit de casos precedents com Sensofar o Visiometrics. L’Ajuntament ha de ser un facilitador, creant un escenari el més favorable possible per a la creació d’aquest tipus d’empreses que donaran valor afegit a la imatge de Terrassa (donació d’espais socials, creació de beques, mentoring i assessorament transversal, difusió, ajudes, etc.).

94

TÀCTICA 31

COMUNICACIÓ INTERNA DEL TURISME CULTURAL/CULTURA/TURISME Segons els resultats de l’enquesta, només 1 de cada 4 ciutadans de Terrassa ha fet en els últims 3 anys una ruta industrial i modernista. Destaca la manca d’informació com a motiu principal per no haver-ne fet cap. S’intueix, segons l’enquesta, que la ciutat pot explotar molt més els seus recursos culturals per a turisme intern.

A més, també resulta rellevant el fet que els ciutadans que han consumit oferta cultural i lúdica de la ciutat, són els que a la vegada valoren millor l’oferta cultural de la ciutat.

Per tant, convé revisar i reorganitzar l’oferta de turisme cultural, identificant els productes estrella (rutes industrials i modernistes, Seu d’Ègara, MNACTEC...) i dissenyant campanyes de publicitat i comunicació específiques per oferir l’oferta cultural d’aquests equipaments a la ciutadania.

TÀCTICA 32

PACS TURÍSTICS PER A TOUR-OPERADORS/CULTURA/TURISME L’oferta cultural de la ciutat és prou rellevant com per ser ambiciosos i buscar turisme procedent de fora de la ciutat. Terrassa ha de fomentar l’estratègia de l’especialització turística, i posicionar-se com una ciutat referent pel seu patrimoni industrial i modernista, així com medieval, potenciant molt més el recurs turístic de la Seu d’Ègara.

Cal dissenyar i comercialitzar pacs de consum turístic específics, dirigits a turistes estrangers (cosmopolites, sofisticats, que aprecien la historia i la cultura), i incentivar la comercialització amb una primera fase de formació comercial dels tour-operadors o altres prescriptors sobre la marca Terrassa des de la vessant cultural.

67

Aquest eix, o lema, no és el primer per a la ciutat, que anteriorment n’ha tingut d’altres (p.e. La ciutat de les persones, Tothom Suma, etc.).

Actualment, les enquestes realitzades per a l’elaboració del Pla de Màrqueting Urbà han posat de manifest un problema de retenció amb els lemes de Terrassa.

El nou lema:

· Volem que es conegui· Volem que s’interioritzi· Volem que es recordi

4.2 - EXEMPLE DESENVOLUPAMENT D'UNA TÀCTICA

TÀCTICA 6: PROCÈS PARTICIPATIU D’ELECCIÓ DEL LEMA DE TERRASSA

egarencs no coneix quin és el lema de Terrassa

93%

68

Es proposaria fer un procés de participació ciutadana seguint el reglament de participació ciutadana de l'Ajuntament per escollir el futur lema de la ciutat.

El lema haurà de respondre als atributs i línies estratègiques futures de la ciutat.

4.2.1 - Com ho fariem?

69

ACTIVITATS PROCÉS ELECCIÓ LEMA

Activitats procés d’elecció:

1. - Acte de presentació del procés d’elecció2. - Festa popular d’elecció del lema3. - APP de votació electrònica4. - Campanya de comunicació

Una vegada finalitzat el procés de participació, i seleccionat el lema més votat per la ciutadania, es proposa un gran acte de presentació del lema de la ciutat, a càrrec de l’alcalde de Terrassa, acte que es complementarà amb una campanya de comunicació per donar visibilitat al nou lema (veure tàctiques 6, 7, 8, 9, 10 de l’apartat 4.2).

Aquest moment suposarà el tret de sortida oficial del nou lema de la ciutat, i a partir d’aquest moment es començaran a succeir les diferents accions tàctiques del Pla de Màrqueting Urbà de Terrassa, que aniran sempre signades amb el nou lema.

70

4.2.2 - Acte de presentació delprocés d’elecció

Obrirà el procés d’elecció un acte de presentació al que es convidaran representants de l’Ajuntament, altres institucions i empreses o personalitats de la ciutat. L’acte podria ubicar-se a la Sala Europa del Vapor Universitari.

En aquest acte s’explicarà a tots els assistents la necessitat i beneficis de tenir un lema de ciutat, i es repassaran quines són les línies estratègiques de la ciutat per als propers anys.

73

4.2.3 - Festa popular d’elecciódel lema

Durant diferents caps de setmana (dissabte i diumenge), la Plaça Vella de Terrassa i altres punts de la ciutat (de forma itinerant) es transformaran en un espai de votació popular.

S’instal·laran 2 mòduls de fusta amb forma de capsa, una per a cada lema. Per assenyalar la dicotomia de propostes, cada mòdul es personalitzarà d’un color, i s’hi retolarà el lema de forma molt visible, de manera que el ciutadà entengui clarament que es tracta d’un lema contra un altre. El conjunt de la instal·lació es proposa en fusta, que transmet valors com modernitat, disseny i sensibilitat amb el medi ambient.

En cada mòdul s’instal·laran expositors informatius de disseny amb l’explicació del lema.

74

Al costat dels mòduls s’instal·larà un totem amb una tablet que permetrà fer el vot a través d’un aplicatiu electrònic, a favor d’un o altre lema.

Si es prefereix posposar el vot, la votació electrònica es pot fer en qualsevol moment, connectant amb l’aplicatiu electrònic que es programarà per a l’ocasió.

Altres: Es repartiran globus d’un i altre color per donar a conèixer els dos lemes. Es pot reforçar l’esdeveniment amb activitats per als més menuts.

75

Una alternativa als mòduls de fusta pot ser la carpa Dome, un element poc recurrent que crida l’atenció i transmet innovació.

Durant diferents cap de setmana (dissabte i diumenge), la Plaça Vella de Terrassa i altres punts de la ciutat (de forma itinerant) es transformaran en un espai de votació popular.

S’instal·larà 1 carpa Dome. A l’interior, s’instal·laran expositors informatius de disseny amb l’explicació dels dos lemes i dos tòtems en els que hi haurà una tablet, que permetrà fer el vot a través d’un aplicatiu electrònic a favor d’un o altre lema.

Si es prefereix posposar el vot, la votació electrònica es pot fer en qualsevol moment, connectant amb l’aplicatiu electrònic que es programarà per a l’ocasió.

El conjunt de la instal·lació és impermeable. Els materials són d’alumini i pvc. La carpa té certificació de seguretat i estabilitat expedida pel Colegi Oficial d’Arquitectes (COA) segons normativa vigent.

Altres: Es repartiran globus de dos colors per donar a conèixer cada lema. Es pot reforçar l’esdeveniment amb activitats per als més menuts.

76

En el cas que per motius pressupostaris calgués reduir el pressupost d’inversió en aquesta campanya, hi ha l’opció d’altres posades en escena de menor pressupost. Altres opcions itinerants podrien ser les carpes automuntables o els bicimupis.

77

4.2.4 - Votació electrònica

El sistema de votació popular es canalitzarà a través d’un web amb base de CMS Wordpress, que anirà recollint les votacions dels ciutadans.

La web presentarà els 2 lemes i convidarà el ciutadà a votar de forma senzilla. En la mateixa web, es podrà accedir a l’argumentari de cada lema de forma visual i descriptiva.

78

4.2.5 - Campanya de comunicació

Campanya de mitjans locals que comuniquin les activitats de participació ciutadana, així com el web per fer el vot electrònic.

Mitjans: • Premsa local• Mitjans digitals locals• Opis• Autobusos (fullets interior autobús)

Recursos municipals propis. A banda de la comunicació de la campanya en els mitjans locals, també es proposa aprofitar tots els recursos municipals de comunicació, per informar de la festa als diferents punts de la ciutat i també del web per votar.

• Xarxes socials municipals (bànners amb linkcap al web)

• Web ajuntament (bànners amb link cap al web)• Delegacions municipals (display amb fullet

informatiu)• Newsletters (amb link cap al web).

95

Gràcies

Per a la realització d’aquest Pla de màrqueting s’ha tingut en compte els objectius i línies estratègiques mestres que fixa el Pla de Mandat 2015-2019 de l’Ajuntament de Terrassa, així com els resultats de l’informe del Pla de Desenvolupament Industrial de Terrassa,

on es defineixen les economies clau per al futur de la ciutat, els sectors econòmics emergents, així com tàctiques per al foment de l’activitat econòmica.

Per a la definició de les accions tàctiques també s’ha realitzat una enquesta ciutadana realitzada sobre 300 ciutadans, així com 150 empresaris. El projecte ha comptat amb el tutelatge de l’Àrea de Desenvolupament econòmic, indústria i ocupació de l’Ajuntament de Terrassa, i la col.laboració de l’Àrea de comunicació i de l'Àrea de Cultura, Innovació i Projecció Exterior de la Ciutat de l’Ajuntament

de Terrassa.

Annex l'enquesta

Amb el suport de:

INFORME DE RESULTATS DE L’ESTUDIEnquesta de Percepció Ciutadana

a ciutadania i empreses de Terrassa

Abril 2017

Amb el suport de:

Índex de l’informe

2

1) Objectius de l’estudi

2) Metodologia de l’estudi

3) Informe de resultats de l’enquesta a Ciutadania

4) Informe de resultats de l’enquesta a Empreses

5) Conclusions de l’estudi

Objectius de l’estudi

3

Des de Xoo Studio s’està preparant una campanya de comunicació per a l’Àrea de Desenvolupament econòmic, indústria i ocupació de l’Ajuntament de Terrassa.

Com a suport per al disseny de la campanya, s’ha realitzat una enquesta a ciutadania i empreses de Terrassa amb els següents objectius:

1 Indagar en la percepció que es té de la situació de Terrassa en relació al teixit econòmic, oferta comercial, cultural, d’oci i la qualitat de vida.

Veure en quina mesura tant ciutadania com empreses s’impliquen en iniciatives de la ciutat: empresarials, universitàries, turístiques i culturals.2Amb l’objectiu finalista de retenir talent empresarial, vida ciutadana i liderar la comarca del Vallès Occidental a nivell econòmic i cultural.3

Metodologia de l’estudi

4

S’ha realitzat una enquesta telefònica a dues mostres: ciutadania i empreses.

CIUTADANIA Mostra Total (n=301).

Error Mostral: ±5,7% (95% de confiança). Significa que el “valor real”està en un interval de ±6% del percentatge resultat.

Distribució mostral: proporcional a piràmide de població 2015 segons dades publicades a la web www.terrassa.cat

Mostra Total (n=150).

Error Mostral: ±8% (95% de confiança). Significa que el “valor real” està en un interval de ±8% del percentatge resultat.

Distribució mostral: proporcional a cens d’empreses per nº d’assalariats, segons dades proporcionades per l’Àrea de Desenvolupament econòmica, Indústria i Ocupació de l’Ajuntament de Terrassa.

M IDA %0 t reballadors 28 19%1 - 5 t reballadors 20 13%6 - 10 t reballadors 11 7%M és de 10 t reballadors 91 61%

TOTAL 150 10 0 %

HOM ES DONES TOTAL %De 25 a 35 anys 37 36 73 24%De 36 a 45 anys 43 39 82 27%De 46 a 55 anys 32 30 62 21%De 56 a 65 anys 24 25 49 16%De 66 a 75 anys 16 19 35 12%

TOTAL 152 149 30 1 100 %50 % 50 % 10 0%

EMPRESES

Metodologia de l’estudi

5

El treball de camp s’ha dut a terme del 1 al 14 de març de 2017.

Duració mitjana dels qüestionaris de ciutadania i empreses: 10 minuts.

Per fer 450 entrevistes s’han realitzat 2.900 trucades: Taxa de resposta 16% (negatives a respondre l’enquesta 8%; entrevistes quota complerta 16%;.el 60% restant: no contesta, il·localitzables i fora de quotes).

Tractament estadístic de les dades amb software Gandia Barbwin.

Està a disposició de Xoo Studio la Base de dades en format excel (valors numèrics), les taules de resultats tabulats (amb diferències significatives al 95% de confiança), i una extracció de la pregunta oberta Què milloraries de la ciutat? per ambdues mostres.

TREBALL DE CAMP

TRACTAMENT ESTADÍSTIC DE DADES, ANÀLISI I INFORME DE RESULTATS

Equip responsable de l’elaboració de l’estudi: Vox Populi Recerca

Direcció i Coordinació del treball de camp: Jordi Palau

Anàlisi i elaboració de l’informe: Amanda Figueras

INFORME DE RESULTATS DE CIUTADANIA

Desigualtats de gènere en la situació laboral. Atur elevat en població de 40-59 anys (19%)

7Base: Ciutadania (n=301)

Total Ciutadania (25 – 75 anys)

Edats Homes

Base: Homes (n=152; 50%)

Edats Dones

Base: Dones (n=149; 50%)

Situació laboral Dones

Situació laboral HomesTotal Ciutadania

(n=159; 53%)

La meitat de la població no ha nascut a Terrassa; entre els nouvinguts recents, predominen els joves

8

Nascuts a Terrassa

Edats nascutsEdats no nascuts

(n=142; 47%)

Anys vivint a Terrassa La majoria dels no nascuts a Terrassa fa més de 20 anys

que hi viuen i són persones grans.

Entre els nouvinguts recents, predomina la gent jove:

Les persones que han arribat a Terrassa fa menys de 10 anys tenen menys de 40 anys, majoritàriament.

Es concentren als barris de Centre, Sant Pere Nord i Plaça Catalunya / Escola Industrial.

Base: Ciutadania (n=301)

Les compres quotidianes es fan al barri; les especials al Centre; el lleure al Centre i fora de Terrassa

9

Compres quotidianes Compres especials Cultura i lleure

Barcelona

BarcelonaSabadellSant CugatBaricentroIkea

BarcelonaMataróMatadeperaVacarissesA la muntanyaDe càmpingEntre la gent jove té més pes fer les

compres i el lleure fora de Terrassa:

Un 5% fa les compres quotidianes

Un 29% fa les compres especials

Un 39% fa les activitats culturals i de lleure


Totes les edats destaquen com opció majoritària la necessitat de més petit comerç a Terrassa

10

Quin tipus d’oferta comercial li agradaria que estigués més representada a Terrassa?

Sense perdre de vista que totes les edats consideren que falta petit comerç a Terrassa...

La gent jove destaca per voler més centres comercials i d’oci (37%)

Les generacions adultes (entre 40 i 59 anys) es diferencien per voler grans superfícies (15%) en major mesura que la resta d’edats

La gent gran és la que més troba a faltar el petit comerç (78%)

Joves (25-39) Adults (40-59) Grans (60-75)Total mostra

(n=104; 35%)

(n=130; 43%) (n=67; 22%)Base: Ciutadania

(n=301)

Les oportunitats laborals i l’oferta d’oci i entreteniment es perceben com a deficients

11

En una escala entre 0 i 10, com valora la ciutat en els següents aspectes? Mitjana

4,7

6,1

6,5

6,6

7,1

7,0

7,2

7,2

Dif. Sig. ↓

4,4

5,8

6,3

6,5

6,9

6,9

6,9

6,8

Grans

Adults

Adults

Adults

Joves

Adults

Grans

Grans

Els adults són els més crítics. I els joves els més optimistes (excepte en oferta universitària).

La gent gran troba a faltar oferta esportiva, més qualitat de vida i oportunitats laborals (s’intueix que no per a ells sinó per a les generacions més joves).


La Rambla és un eix comercial relativament habitual. A 6 de cada 10 els hi agrada com ha quedat

12

Quan ha estat l’última vegada que ha comprat en algun establiment de La

Rambla? Li agrada com ha quedat La

Rambla?

Per què no li agrada?

(n=120; 40%)

Entre residents al Districte Centre (08221) :

Compren més habitualment a La Rambla (80% ha comprat en les últimes setmanes).

Són a qui menys els hi agrada com ha quedat La Rambla (només 45% li agrada molt o bastant).

Especialment perquè no és maca i per l’oferta comercial, poca i de mala qualitat. No destaquen per dir que complica el trànsit.



Igual que entre empreses, Orbital 40 té un alt grau de desconeixement entre la ciutadania

13

Coneix Orbital 40?

En ambdós equipaments, és la gent jove i adulta qui més els coneix

Parc Audiovisual: 74% de joves, i 78% entre adults. Amb diferències entre qui treballa (81%) i qui no treballa (61%).

Orbital 40: 12% de joves, i 9% entre adults. Amb diferències entre homes (12%) i dones (5%)

Coneix el Parc Audiovisual?

27% entre empreses79% entre empreses



7 de cada 10 ciutadans saben que la ciutat acull competicions esportives internacionals;

entre ells, 3 de cada 10 hi ha assistit com a púbic

14

En els últims 3 anys, ha anat com a públic a algun d’aquests

esdeveniments?

Sap que Terrassa acull esdeveniments esportius de

projecció internacional?

(n=203; 67%)Entre els homes augmenta el coneixement d’esdeveniments esportius (76%, amb independència de l’edat).

Entre els que han assistit com a públic, el 95% pensa que Terrassa té una oferta esportiva bona o molt bona.


Aquells que coneixen i participen valoren millor l’oferta (universitària i gastronòmica) de la ciutat

15

Sap que Terrassa és la segona ciutat catalana en oferta

universitària? Entre els que afirmen saber la bona posicióde Terrassa en oferta universitària la valoren millor que no pas els que afirmen no saber-ho (7,6 i 6,6 de mitjana respectivament).Potser es valora pitjor allò que es desconeix, i caldria augmentar la difusió per a millorar la valoracióciutadana?

Ha participat en alguna activitat gastronòmica en els últims 3 anys? Entre els joves augmenta fins un 53% (entre

adults un 42%, i entre la gent gran un 27%).

Els que han participat valoren milloren l’oferta gastronòmica que els que no han participat (7,2 i 6,7 respectivament). Potser degut al cost econòmic de les activitats?



3 de cada 4 ciutadans han visitat algun equipament turístic, i valoren millor l’oferta cultural

16

Ha visitat algun dels següents equipaments turístics en els darrers 3

anys? Quins equipaments turístics ha visitat en els darrers 3

anys?

(n=233; 77%)

Hi ha diferències per edat en les visites a equipaments: les persones grans han visitat en major mesura el Centre d’exposició de la Vila Medieval. Els adults (40-59 anys), la Casa Museu Alegre de Sagrera i el mNACTEC; aquest últim és l’únic equipament on destaquen els joves.

També aquí valoren millor la oferta cultural els que han visitat algun equipament: un 12% diuen que l’oferta cultural és excel·lent versus un 3% entre els que no han visitat (la mitjana és lleument superior però amb diferències no significatives).


1 de cada 3 ciutadans ha visitat La Seu d’Ègara. Gairebéla meitat saben que està en tràmits per ser reconeguda

Patrimoni de la Humanitat (47%)

17

(n=107; 36%)

Sap que està en tràmits per ser

reconeguda Patrimoni Humanitat?

Ha visitat turísticament la Seu d’Ègara

en els darrers 3 anys?

(n=194; 64%)

Entre els que han visitat turísticament La Seu d’Ègara en els darrers anys, 3 de cada 4 saben que està en tràmits per ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Entre els que no l’han visitada (64% del total ciutadania), 1 de cada 3 també afirmen saber que està en tràmits per al reconeixement.


Sap que està en tràmits per ser

reconeguda Patrimoni

Humanitat?

Només 1 de cada 4 ciutadans ha fet una ruta industrial i modernista. Destaca la falta d’informació com a motiu

principal per no haver-ne fet cap

18

Quines?(pregunta oberta)

Ha fet alguna de les rutes industrials i modernistes de la ciutat en els últims 3 anys?

Per quèno n’ha fet cap?

Fira i Ruta Modernista (general, la de La Rambla i Cap de setmana)

Ruta de les Fàbriques; de les Xemeneies; del Vapor; dels Teixits; la Llana; Escola Industrial

Ruta Cultural; Ruta Nocturna Vehicles antics Música Vallparadís Masia Freixa Casa Alegre; Esglésies de Sant

Pere; Sant Jordi Fira i Itinerari medieval

(n=230; 76%)

S’han recollit dues mencions que diuen que ja van fent visites culturals pel seu compte.

I una menció a que no sap si hi ha rutes culturals infantils.


L’eslògan actual de la ciutat de Terrassa es coneix molt poc; i entre els que diuen saber-lo hi ha disparitat

d’opinions

19

Sap quin és actualment l’eslògan de Terrassa?

9% entre empreses

Quin és? La ciutat de les persones (9

mencions)

Amb només una menció: Ciutat d'acollida Diversitat de la gent Endavant les persones Més que una ciutat Mirem endavant Mou-te pel centre Terrassa amb la diversitat Viu el centre Viu la vida Viu Terrassa

(pregunta oberta)


Què milloraria de la ciutat de Terrassa?

20

Manteniment i neteja de la ciutat (30%): carrers (il·luminació, voreres i asfalt). Recollida d’escombraries (canviar contenidors, organitzar reciclatge, camions elèctrics). Netejar les rieres, arbres, zones verdes i espais públics. Més espais per a gossos.

Més vida i ambient a la ciutat (27%): més oferta cultural, d’oci i diversitat en el lleure (joves, famílies, gent gran, col·lectius amb mobilitat reduïda). Més espais oberts, zones verdes, parcs i jardins amb bancs (un passeig a La Riera). Des de la remodelació, La Rambla ha perdut vida.

Crear ocupació i ajudes a les empreses (24%): polítiques per mantenir les empreses existents i atraure’n de noves. Cuidar el teixit industrial dels polígons i ajudes per omplir locals buits. Generar treball per col·lectius desfavorits (atur de llarga duració, joves, etc).

Gestió del trànsit i l’urbanisme (20%): millora del trànsit, repensar circuits interns. Gestionar contaminació acústica. Millora del transport públic (freqüències, enllaços, abonaments). Aparcaments dissuasoris (enllaç amb transport públic). Carrils bici. Barreres arquitectòniques

Descentralització de serveis als barris (20%): millorar el manteniment i dona’ls-hi més vida. Més equipaments sanitaris, places escolars i beques menjador, instal·lacions esportives indoor& outdoor, culturals (centres cívics, biblioteques, cinema i teatre). Més ajudes socials (vivenda, persones dependents). Treballar per la integració d’immigrants i la convivència.

INFORME DE RESULTATS D’EMPRESES

Com es distribueixen les empreses de Terrassa en relació a mida i sector?

22

Base: Mostra total (n=150)

Mida de l’empresa Sector de l’empresa

Base: Mostra total (n=150)

Degut a l’escassa base mostral, s’han agrupat categories amb l’objectiu d’obtenir percentatges i diferències significatives mica més robustes.

Mida de l’empresa: s’agrupa (1-5 assalariats) + (6-10 assalariats) = 21%

Sector de l’empresa: s’agrupa Construcció + Indústria = 46%

El sector de Tecnologia i Innovació, amb una base tan reduïda (n=14 casos) s’agrupa amb Altres Serveis (35%). S’indicaran les variables on tinguin comportaments diferents.

6 de cada 10 empreses de Terrassa tenen més de 10 assalariats; 2 de cada 10 són autònoms

23

Distribució per Mida en funció de Sectors

(n=150; 100%)

(n=53; 35%)(n=28; 19%)(n=69; 46%)

Les empreses de Tecnologia – Innovació i Altres Serveis repliquen exactament l’estructura del conjunt d’empreses de Terrassa.

A Indústria i Construcció és on hi ha més empreses grans : 3 de cada 4 empreses són grans.

En el Comerç és on menys empreses grans hi ha: només 3 de cada 10 tenen més de 10 assalariats. És el sector on hi ha més empreses entre 1-10 assalariats.

Els autònoms no es poden associar a un sector concret: són un 20% en tots els sectors.

Les comunicacions digitals són clau per a gairebé totes les empreses; el vincle amb la universitat, dèbil

24

En quina mesura són importants aquests aspectes a la seva empresa?

Base: Total Empreses (n=150)

Mitjana

8,3

7,5

6,6

6,1

5,5

Comença a emergir la distància entre universitat i empresa: per la gran majoria d’empreses (85%) la formació contínua és important; el vincle amb la universitat només ho és per un 55% .

Per un 65% d’empreses, la xarxa viària i el transport són importants. En les aportacions en obert, la gestió del trànsit i la xarxa de transport públic és una reclamació de millora tant en empreses com en ciutadania.

7 de cada 10 empreses ha buscat professionals; especialment, empreses grans (82%)

25

Ha buscat professionals per l’empresa

en els darrers 2 anys?


De quins perfils?

(n=104; 69% de mostra total)

Les que més han buscat:

Empreses >10 assalariats (82%)

Sector Tecnologia, Innovació i Altres Serveis (76%)

Comerç és el sector que menys professionals ha buscat (54%)

9 de cada 10 empreses que han buscat professionals, els busquen qualificats

En general, no és fàcil trobar professionals locals, tant d’alta com baixa qualificació

26

Li va resultar fàcil o difícil trobar professionals locals?

Base: Han buscat professionals (n=104; 69%)

Trobar professionals qualificats locals és tres vegades més difícil que trobar professionals locals no qualificats (44% vs 14%).

Tots els sectors repliquen aquesta percepció de dificultat en la recerca de professionals qualificats locals.

On hi ha diferències per sector és buscant professionals no qualificats: comerç, indústria i construcció són els sectors que perceben més fàcil trobar professionals no qualificats (56% i 42% respectivament).

La meitat de les que han buscat professionals ha contractat algun estudiant en pràctiques

27

Entre les empreses que han buscat professionals en els darrers 2 anys,

han contractat estudiants en pràctiques?

Per què no ha contractat estudiants en pràctiques?

Base: Han buscat professionals i no han contractat estudiants(n=86; 57%)

Base: Han buscat professionals (n=104; 69%)

Entre empreses de Tecnologia, Innovació i Altres Serveis augmenta el pes de les que han contractat estudiants en pràctiques (65%).

El motiu gairebé unànime per no contractar estudiants en pràctiques és la manca d’encaix amb les necessitats de l’empresa.

Base: Coneix Orbital40 (n=40; 27%)

3 de cada 4 empreses no coneixen Orbital 40; la proporció inversa de les que coneixen el Parc

28

Coneix Orbital 40? Coneix el Parc Audiovisual?

9% entre ciutadania71% entre ciutadania



Com s’ha relacionat amb el Parc Audiovisual?

Base: Coneix Parc (n=119; 79%)

Com s’ha relacionat amb Orbital 40?

Igual que entre ciutadania, l’eslògan actual de la ciutat de Terrassa es coneix molt poc

29

Sap quin és actualment l’eslògan de Terrassa?

7% entre ciutadania

Quin és? La ciutat de les persones (3

mencions) Anem endavant (3 mencions)

Amb només una menció: Terrassa m’enamora Terrassa més que mai Terrassa neta Terrassa som tots Tot suma Tots sumen Viu Terrassa

(pregunta oberta)


Disparitat d’opinions al dir l’eslògan de Terrassa

No es pot dir que es participi gaire en esdeveniments, però en els de l’Ajuntament encara menys

30

Amb quina freqüència participa en esdeveniments empresarials?

Les empreses que participen en major mesura en els esdeveniments empresarials són:

Empreses grans

Sector de tecnologia, innovació i altres serveis

Han buscat professionals en els darrers 2 anys

Recordem que un 48% de les empreses afirma que el Networking és important, i per un 15% és molt important: s’organitzen els esdeveniments que les empreses desitjarien?


Cecot és el servei que es considera més útil; la Cambra i l’Ajuntament, valoracions semblants

31

Les empreses de més de 10 assalariats són les que perceben els serveis empresarials com a més útils. Per sectors, no hi ha diferències significatives ni tendències unívoques:

Comerç és el sector que més útil considera la Cambra de Comerç, i Cecot el menys útil.

Tecnologia, Innovació i Altres serveis respon al patró general.

Indústria i construcció és el sector que menys útils considera els serveis de l’Ajuntament i la Cambra, però és el que més útil considera a Cecot.

En quina mesura considera útils els serveis empresarials de..?


Mitjana

6,7

6,0

6,0

La meitat d’empreses considera que els perjudiquen les taxes municipals

32

En quina mesura beneficien o perjudiquen els següents aspectes?


L’aspecte que més perjudica a les empreses són les taxes i impostos municipals (com per plantejar-se on ubicar l’empresa). Entre autònoms, el grau de perjudici augmenta fins el 75%. No hi ha diferències entre sectors d’activitat.

Aquesta sensació de perjudici queda atenuada pels beneficis que suposa:1. Ubicar-se a Terrassa (per un 66% els beneficia, transversal a sectors i mida de l’empresa). 2. La proximitat amb la “Marca Barcelona” (beneficia a un 53%, transversal a sectors i mida).3. El teixit empresarial de Terrassa (beneficia a un 47%, especialment a empreses fins 10 assal.)

Es percep més dèbil el teixit empresarial des de dins, que el que creuen que es percep des de fora.

33

Com creu que es percep el teixit empresarial de Terrassa?

Les empreses grans són les més optimistes: millor percepció des de dins i les que creuen que millor es percep el teixit empresarial de terrassa des de fora.

Els autònoms destaquen per percebre el teixit empresarial com a dèbil (29% vs 13%).

El sector del Comerç, qui pitjor creu que ens veuen des de fora (14% vs 5%).

Les empreses de Construcció i Altres Serveis, les que millor creuen que ens perceben des de fora (encara que no destaquen per creure que Terrassa té un teixit empresarial potent: tots els sectors perceben el teixit seguint el patró de total mostra).


34

Quin sector creu que ha generat més ocupació?

A qui recomanaria que s’instal·lés a Terrassa?

Relació inversa entre la generació d’ocupació i la recomanació d’instal·lar-se a Terrassa:

El Comerç és el sector que es percep com el que més ocupació genera i és a qui menys es recomanaria instal·lar-se a Terrassa (juntament amb Construcció).

El sector de Tecnologia i Innovació és justament a la inversa: es percep com el que menys ocupació genera, però és a qui més es recomanaria instal·lar-se a Terrassa (juntament amb Indústria).

Es recomanaria que s’instal·lessin a Terrassa a les empreses de Tecnologia i Innovació


35

Què hauria de millorar? Mobilitat i transport (29%): xarxa viària d’accessos (quart cinturó, C-58); gestió del trànsit en

hores punta; aparcaments dissuasoris connectats amb transport públic; senyalitzacions de vies ràpides, barris i polígons; zones blaves més assequibles.

Implicació de l'Administració Pública (27%): càrrega fiscal progressiva; integrar tràmits; assessorament sobre ajudes i programes; contractar empreses de Terrassa; llicències "amb consciència": no perjudicar empreses locals; formació segons necessitats de les empreses.

Gestió integral del polígons i zones comercials (17%): manteniment (neteja, residus, via pública, zones comunitàries, cartells amb empreses); subministraments (electricitat, internet); carril bici i transport públic; mediació en lloguers i traspassos; ajudes per trasllat.

Ajudes específiques (15%): Foment i protecció dels sectors tèxtil i petit comerç; programes d’acompanyament per a la innovació; “estar més per la petita empresa”.

La meitat d’empreses creuen que Terrassa estàpreparada per liderar el creixement de la comarca


Creu que Terrassa està preparada per liderar el sector empresarial de la comarca?

CONCLUSIONS DE L’ESTUDI

Conclusions sobre la ciutadania

37

CAL DONAR VIDA A LA CIUTAT - Sigues donant de vida!

Segons dades de l’Ajuntament de Terrassa, la població de la ciutat ha passat de 172.000 habitants l’any 2000 a 215.000 l’any 2016: un augment mitjà de 2.700 habitants per any.

Aquest augment de la pressió demogràfica es tradueix en una demanda de serveis als barris: més neteja i manteniment, serveis públics (transport, sanitat, educació), equipaments socials i esportius, zones verdes, teixit comercial, oferta cultural i d’oci per a totes les edats i situacions vitals (joves, adults, famílies, gent gran, mobilitat reduïda, etc).

La sensació entre la ciutadania que “a Terrassa no hi ha vida” contrasta amb una implicacióen activitats d’oci ciutadà que disten de ser populars: rutes turístiques, activitats gastronòmiques, esdeveniments esportius sembla que només incloguin una part de la ciutadania, sigui per ubicació, capacitat econòmica o perquè l’oferta no recull la diversitat.

Treballar la diversitat, la inclusió social, la participació ciutadana, la convivència i el civisme emergeixen com qüestions clau per no perdre qualitat de vida, retenir a la població en els moments d’oci i consum i evitar transformar-se en una ciutat-dormitori.

Conclusions sobre el teixit empresarial

38

ATENDRE A LES EMPRESES – Què necessiteu per enfortir-vos?

Segons dades de l’INE, el descens d’empreses a Catalunya entre 2009 i 2015 va ser d’un 2,5%. Segons l’Ajuntament de Terrassa, a la ciutat va ser d’un 18,5%. Aquest descens en el teixit empresarial es tradueix en un nivell d’ocupació a temps complert entre poblacióactiva (25-59 anys) inferior a la mitjana de Catalunya i d’Espanya (52%, 73% i 67%, respect.).

Calen polítiques d’ocupació centrades en la població adulta (amb més dificultats que els joves per mantenir-se al mercat laboral) i polítiques empresarials centrades en reforçar les empreses existents, com un primer pas abans d’atraure’n de noves (gestió dels polígons, administració integrada, protecció del comerç local i sectors tradicionals, etc)

Emergeix una gran distància entre l’oferta universitària i les necessitats de les empreses: es necessiten professionals amb un perfil diferent. Les empreses relacionades amb la Tecnologia i la Innovació tenen dificultats per trobar perfils qualificats locals.

D’altra banda, no semblen gaire útils els serveis empresarials de l’Ajuntament: es recomana preguntar clarament a les empreses què necessiten, per una assignació de recursos que reverteixi directament en benefici de les empreses, especialment les petites i autònomes.

Moltes gràcies!