sector de la generalitat 1
DATA ACTUALITZACI: 21 DE JUNY DE 2013
REGULACI DE LES VACANCES, LLICNCIES,
PERMISOS, REDUCCIONS DE JORNADA I EXCEDNCIES
DEL PERSONAL FUNCIONARI DE LA GENERALITAT DE
CATALUNYA
sector de la generalitat 2
Elaborat per: Carles Aguilar ([email protected]) NDEX ESQUEMA VACANCES, LLICNCIES, PERMISOS, REDUCCIONS DE JORNADA I EXCEDNCIES
Regulaci jurdica Pgina 2 Vacances Pgina 2 Llicncies -Per fer estudis sobre matries directament relacionades amb el lloc de treball -Per assumptes propis, sense retribuci -Per ra de malaltia -Per exercir funcions sindicals, formaci sindical o de representaci de personal
Pgina 3
Permisos regulats a larticle 96 del DL 1/1997 i a larticle 48 de lEBEP -Per trasllat de domicili -Per a exmens finals en centres oficials i altres proves definitives daptitud -Per deures inexcusables de carcter pblic o personal -Per assumptes personals, sense justificaci
Pgina 3
Permisos regulats a larticle 48 de lEBEP i a la Llei 8/2006 de conciliaci -Per matrimoni o per inici de la convivncia -Per lactncia -Per atendre fills prematurs -Per a la realitzaci dexmens prenatals i tcniques de preparaci al part (prenatal) -Per mort, accident, hospitalitzaci o malaltia greu dun familiar
Pgina 4
Permisos regulats a larticle 49 de lEBEP i a la Llei 8/2006 -Per maternitat (part, acolliment o adopci) -Per naixement, adopci o acolliment -Paternitat -Per situacions de violncia de gnere
Pgina 5
Permisos regulats nicament a la Llei 8/2006 -Per matrimoni dun familiar -Per atendre fills discapacitats -Perms sense retribuci per atendre un familiar -Permisos de flexibilitat horria recuperable
Pgina 6
Permisos regulats nicament a larticle 49 de lEBEP -Perms per cura de fill menor afectat per cncer o una altra malaltia greu
Pgina 6
Reduccions de jornada regulades a la Llei 8/2006 i al Decret 56/2012 -Reducci de jornada amb reducci proporcional de retribucions -Per discapacitat legalment reconeguda -Reducci dun ter o de la meitat de la jornada amb dret al 80% o al 60% de les retribucions -Per inters particular
Pgina 7
Reduccions de jornada regulades als articles 48 i 49 de lEBEP -Per atendre fills prematurs -Per ra de guarda legal per cura de menor de 12 anys, de persona gran que requereixi especial dedicaci o duna persona amb discapacitat que no desenvolupi cap activitat retribuda. -Per atendre un familiar de primer grau per ra de malaltia molt greu -Perms per cura de fill menor afectat per cncer o una altra malaltia greu
Pgina 8
Excedncia Voluntria -Per inters particular -Per inters particular, amb reserva del lloc de treball -Per incompatibilitats -Incentivada -Per tenir cura dun fill o filla -Per tenir cura de familiars -Per al manteniment de la convivncia -Per violncia de gnere
Pgina 9 i 10
Excedncia forosa. Graus de consanguinitat i afinitat
Pgina 11
sector de la generalitat 3
VACANCES, LLICNCIES, PERMISOS i REDUCCIONS DE JORNADA
REGULACI JURDICA: -LLEI 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic (EBEP)
-Decret Legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, Text Refs de la Funci Pblica AGC -Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les AAPP de Catalunya
-Decret 56/2012, de 29 de maig, sobre Jornada i Horaris de treball del personal funcionari AGC -Inclou les modificacions introdudes per la Llei catalana 5/2012, del 20 de mar, de mesures fiscals, financeres i admves. i de creaci de limpost sobre les estades en establiments turstics i el Real Decreto Ley 20/2012, de 13 de julio, de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento
de la competitividad
VACANCES
REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES
VACANCES
Art. 94 DL 1/97 Arts. 50 i 51 EBEP
Arts. 16 a 18 D56/2012 Art. 16 L8/2006
22 dies hbils (o la part proporcional al temps treballat durant
lany)
-Durant cada any natural, dret a gaudir dunes vacances retribudes de 22 dies hbils (exclosos els dissabtes)
-Amb carcter general, gaudiment entre 1 de juliol i 30 de setembre. (Els/les Secretaris/es Generals poden autoritzar/disposar altres perodes)
-Si el perms de maternitat, paternitat o datenci de fills prematurs coincideix amb el perode vacances, la persona afectada pot gaudir les
vacances un cop acabat el perms. -En cas de baixa per IT que impedeixi gaudiment durant lany natural, es
podran gaudir en el moment de la reincorporaci de la baixa, sempre que no hagin transcorregut 18 mesos a partir del final de lany que shagin originat.
-Les vacances es poden gaudir de forma fraccionada (mnim una setmana). -3 dies de vacances es podran gaudir de manera independent i allada al llarg
de lany, dacord amb les necessitats del servei. COMENTARI: El nou redactat de larticle 50 de lEBEP, efectuat pel RDL 20/2012, s taxatiu quan parla dun gaudiment de 22 dies hbils. Per tant resta
sense efecte la possibilitat de gaudir 23 dies hbils en cas de fraccionar les vacances, segons disposava larticle 18.1 del D56/2012. Per altra banda, cal recordar que els dies addicionals de vacances establerts a lanterior Decret de Jornada i Horaris (D295/2006) van ser derogats per la
Llei de mesures 5/2012 i ja no han estat recollits al vigent Decret 56/2012 de Jornada i Horaris.
sector de la generalitat 4
LLICNCIES LLICNCIA REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES
*Per fer estudis sobre matries
directament relacionades amb el lloc de treball
Art. 95.1 DL 1/1997
-indeterminat
-Sempre que hi hagi un informe favorable del cap de la unitat orgnica -Per inters propi de l'Administraci: dret a percebre totes les seves
retribucions. -L'EAPC pot establir en la convocatria dels cursos l inters de l'Administraci
*Assumptes propis, sense
retribuci
Art. 95.2 DL 1/1997
-Mxim 6 mesos, cada
dos anys.
-Concessi: Subordinat a les necessitats del servei.
Per ra de malaltia
Art. 95.3 DL 1/1997 -En funci rgim previsi social acollit f
Per exercir funcions sindicals,
formaci sindical o representaci
de personal
Art. 95.5 DL 1/1997 Art. 48.c) EBEP
-Segons es determini per Reglament
Larticle 48.c) de lEBEP estableix que els funcionaris tenen perms per a realitzar funcions sindicals o de representaci de personal, en els termes que
es determinin. Larticle 10 del RDL 20/2012, estableix que aquests drets sajustaran estrictament al DL 1/1995 (Estatut Treballadors), LO 11/1985
(LOLS) y L7/2007 (EBEP), sens perjudici dels acords que es puguin exclusivament en lmbit de les Meses Generals de Negociaci.
*Larticle 122 del DL 1/1997 estableix que les llicncies per a fer estudis sobre matries relacionades amb el lloc de treball i per assumptes propis, sense retribuci, no les poden gaudir els interins ni el personal eventual.
PERMISOS (article 96 del DL 1/97 i Art. 48 EBEP)
PERMS REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES Trasllat de
domicili Art. 96 DL 1/1997 Art. 48.b) EBEP
-Sense canvi resid. 1 dia -Si comporta trasllat
altra localitat: fins 4 d.
-Degudament justificat (Larticle 48.b) EBEP noms preveu la concessi dun dia en cas de trasllat de
domicili sense canvi de residncia). Exmens finals
centres oficials (i altres proves def.
aptitud)
Art. 96 DL 1/1997 Art. 48.d) EBEP
-1 dia
(degudament justificat)
- altres proves definitives d'avaluaci i alliberadores: el temps indispensable per fer-les.
-Lart. 48.d) EBEP preveu la concessi dels dies per a concrrer a exmens finals i tamb preveu dems pruebas definitivas de aptitud.
Deures inexcusables c.
pblic o personal
Art. 96 DL 1/1997 Art. 48.j) EBEP
-Temps indispensable per complir-los
-Degudament justificat -Lart. 48.j) EBEP afegeix el supsit dels deures relacionats amb la
conciliaci de la vida familiar i laboral.
Assumptes personals sense
justificaci
Art. 96 DL 1/1997 Art. 48.k) EBEP Art. 19 D56/2012
-3 dies
- Subordinat a les necessitats del servei. -Es pot acumular a les vacances i fraccionar-ne el gaudiment
(Gaudiment per hores; mnim fraccions de 30 minuts). -Perode gaudiment: 1 de gener a 15 de gener de lany segent (per necessitats del servei, sen pot autoritzar durant 2 quinzena gener)
-Cal recordar que el RDL 20/2012 ha derogat larticle 48.2 de lEBEP que establia els dies addicionals de lliure disposici vinculats als triennis.
sector de la generalitat 5
PERMISOS (article 48 EBEP i Llei 8/2006 de conciliaci) PERMS REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES
Per matrimoni o per inici de la convivncia
Art. 9 L8/2006 Art. 48.l) EBEP
-15 dies naturals consecutius
-Es pot gaudir termini d'un any data del casament o inici de la convivncia (Larticle 48.l) EBEP nicament fa referncia a matrimoni)
Lactncia
Art. 14 L8/2006 Art. 48.f) EBEP
-Fins que el fill/a sigui menor de 12 mesos
-1 h. diria, divisible en dues fraccions de 30m.
-Sincrementa proporcionalment en cas
de part (adopci o acolliment) mltiple.
-S'inicia un cop finit el perms per maternitat (La llei 8/2006 preveia una durada mxima de 20 setmanes, per larticle 48.f) de lEBEP preveu que la duraci sigui fins que el fill sigui menor de 12 mesos) -Les hores del perms de lactncia es poden compactar per a gaudir-ne en jornades senceres de treball, consecutives o repartides per setmanes, sense
alterar el moment d'inici del perode de perms i tenint en compte les necessitats del servei.
Per atendre fills prematurs
Art. 15 L8/2006 Art. 48.g) EBEP
-Art. 49.a) EBEP-
-Temps d'hospitalitzaci fins a un mxim de
dotze setmanes (art.49 EBEP: tants dies
com el nounat estigui hosp., mxim 13 setm.)
-Naixement d'un/a fill/a prematur o hospitalitzat a continuaci del part. -Aquest perms s'inicia a partir del finiment del perms per maternitat o de
la setzena setmana posterior al part, l'adopci o l'acolliment. -Art. 48.g) EBEP: Dret a absentar-se del lloc de treball un mxim de dues
hores diaries, percebent les retribucions ntegres. Aix mateix, tindran dret a reduir la seva jornada fins a un mxim de dues
hores, amb la disminuci proporcional de retribucions.
Prenatal
Art. 18 L 8/2006 Art. 48. e) EBEP
-Temps necessari indispensable
-Dones embarassades: dret a absentar-se del lloc treball per a assistir a exmens prenatals i a tcniques de preparaci per al part.
-Parelles que opten per adopci o acolliment: dret absentar-se per a dur a terme els trmits administratius requerits per lAdministraci competent.
-Justificar la necessitat de fer-ho en horari laboral. -Art. 48.e) EBEP: Per a la realitzaci dexmens prenatals i tcniques de
preparaci al part per les funcionries embarassades
Mort, accident, hospitalitzaci o
malaltia greu familiar
Art. 19 L8/2006 Art. 48.a) EBEP
-Mort, accident o malaltia greu dun familiar de primer o segon grau (art. 48.a) EBEP): a) Familiar de primer grau de consanguinitat o afinitat: -Tres dies hbils quan el succs es produeixi a la mateixa localitat -Cinc dies hbils si es produeix en una localitat diferent. b) Familiar de segon grau de consanguinitat o afinitat: -Dos dies hbils quan el succs es produeixi a la mateixa localitat -Quatre dies hbils si es produeix en una localitat diferent. -Hospitalitzaci dun familiar fins al segon grau (aplicaci criteris art. 19 L8/2006) : -2 dies laborables -Ampliable a 4 dies si el fet es produeix en un municipi diferent del municipi del lloc de treball -Excepcionalment i per motius degudament justificats, es poden ampliar aquests permisos fins a 6 dies laborables.
sector de la generalitat 6
PERMISOS (article 49 EBEP i Llei 8/2006 de conciliaci) PERMS REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES
Maternitat (Part, acolliment
o adopci )
Art. 11 L8/2006
Art. 49 a) y b) EBEP
-16 setmanes, ampliables 2 setmanes per cada fill/a
a partir 2on.
-Lart. 49 de lEBEP preveu que tamb es
pugui ampliar en dues setmanes en el supsit
de discapacitat del fill/a.
-En pot gaudir qualsevol dels dos progenitors - L'altre progenitor/a o progenitora, pot fer s en el cas de mort o malaltia
incapacitant de la mare o en el cas de guarda legal exclusiva. -En el cas de filiaci biolgica, el perode de perms pot comenar abans o
immediatament desprs del part. -Adopci o acolliment: Computa a partir sentncia judicial o resoluci admva -Sis primeres setmanes posteriors al part: descans obligatori per a la mare.
-La persona que gaudeix del perms per maternitat ho pot fer a temps parcial, duna manera ininterrompuda (requereix acord previ amb lrgan competent). Aquesta possibilitat s incompatible amb els permisos de lactncia o per fills
prematurs i amb la reducci de jornada per guarda legal. -Lart. 49. b) de lEBEP estableix que si fs necessari el desplaament dels
progenitors al pas dorigen de ladoptat, en els casos dadopci o acolliment internacional, es t dret, a ms, a un perms de fins a 2 mesos de durada, percebent durant aquest perode exclusivament les retribucions bsiques.
Amb independncia daquest perms, el perms per adopci o acolliment podr iniciar-se fins a 4 setmanes abans de la resoluci judicial dadopci o
decisi administrativa o judicial dacolliment. Per naixement,
adopci o acolliment
Art. 12 L8/2006 Art. 49.c) EBEP
-5 cinc dies laborables consecutius dins els deu
dies segents
- El pot gaudir el/la progenitor/a que no gaudeix del perms per maternitat -Ampliable a 10 dies (dos fills) i a 15 dies (tres fills o ms)
Paternitat
Art. 13 L8/2006 Art. 49.c) EBEP
-Quatre setmanes consecutives
-El progenitor o progenitora, sens perjudici del dret al perms de maternitat, t dret a un perms de quatre setmanes consecutives.
-Es pot gaudir fins que fineixi perms maternitat o immediatament desprs del finiment daquest perms.
-El progenitor o progenitora duna famlia monoparental, si t la guarda legal exclusiva del fill o filla, tamb pot gaudir del perms de paternitat a
continuaci del de maternitat.
Per situacions de violncia gnere
Art. 21 L8/2006 Art. 49.d) EBEP
-Temps necessari
indispensable
-Dret que aquestes faltes d'assistncia es considerin justificades d'acord amb el que determinin els serveis socials, policials o de salut corresponents.
-Hores flexibilitat horria necessries per a llur protecci o assistncia social.
Larticle 49 EBEP estableix els permisos per motius de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral i per ra de violncia de gnere i estableix que en tot cas es concediran aquests permisos amb les corresponents condicions mnimes
sector de la generalitat 7
PERMISOS nicament regulats a la Llei 8/2006 PERMS REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES
Matrimoni dun familiar
Art. 10 L8/2006 -1 dia, ampliable a 2 d. si t lloc fora Catalunya
-Familiar fins al segon grau afinitat o consanguinitat
Per atendre fills
discapacitats
Art. 17 L8/2006
-Absncia lloc de treball per assitir a reunions o
visites fills discapacitats. -2 h. flexibilitat horria
- Assistir a reunions o visites en els centres educatius especials o sanitaris on rebin suport els fills/es discapacitats/es.
-Flexibilitat horria diria per a poder conciliar els horaris dels centres d'educaci especial o dels altres centres on rebi atenci fill discapacitat.
Perms sense retribuci per atendre a un
familiar
Art. 20 L8/2006
-Mnim 10 dies; mxim 3 mesos. Prorrogable fins
a 3 mesos ms, excepcionalment
-Per atendre familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat -Aquest perms s incompatible amb l'autoritzaci de compatibilitat, que
resta suspesa d'ofici fins al finiment del perms.
Flexibilitat horria
recuperable
Art. 22 L8/2006
-Mnim 1 h.; mxim 7 h.
-Per a visites o proves mdiques d'ascendents o descendents fins al segon grau de i per a reunions de tutoria amb els docents responsables dels fills.
-El temps d'absncia l'ha de recuperar la persona afectada durant la mateixa setmana en qu gaudeix del perms (necessitats del servei).
La llei 8/2006 estableix que no es pot concedir un mateix tipus de perms a dues persones el mateix fet causant, llevat que lexerceixin duna manera alternativa i que el termini global no superi lestablert com a mxim per a cada tipus de perms, a excepci de: a)- perms per matrimoni dun familiar; b)- perms per maternitat;
c)- perms per atendre fills discapacitats; d)- perms per mort, accident, hospitalitzaci o malaltia greu dun familiar.
PERMISOS nicament regulats a l ART. 49 EBEP PERMS REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES
Perms per cura de fill menor afectat per
cncer o una altra malaltia
greu
Art. 49. e) EBEP
-Mentre duri lhospitalitzaci i/o
tractament continuat
REDUCCI DE JORNADA DALMENYS LA MEITAT DE LA DURACI
DAQUELLA, PERCEBENT LES RETRIBUCIONS NTEGRES.
(Art. 49.e) EBEP: Redactat segons Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualitzacin, adecuacin y modernizacin del Sistema de Seg. Social).
sector de la generalitat 8
REDUCCIONS DE JORNADA (Llei 8/2006 i Decret 56/2012)
REDUCCI J. REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES
Reducci de jornada amb
reducci proporcional de
retribucions
Art. 24 L8/2006
-Fins que el fill o filla sigui menor de 12
anys
-Reducci dun ter o de la meitat de la jornada, amb reducci proporcional de retribucions. Si les necessitats del servei ho permeten, la
reducci pot sser duna altra fracci de jornada, que ha dsser en tot cas dentre la vuitena part i la meitat de la jornada.
-Tenen dret les persones que per ra de guarda legal tenen cura directa dun fill o filla menor de 12 anys (sens perjudici de la reducci dun ter o meitat de la
jornada amb dret al 80% o al 60% de retribucions per cura de fill menor de sis anys, establert a larticle 26. a) Llei 8/2006)
Cal recordar que la llei catalana 5/2012, del 20 de mar, de mesures fiscals, financeres i admves., va suprimir la reducci de jornada dun ter de la jornada de treball, amb el total de retribucions, per tenir cura dun fill o filla, durant un any a partir del finiment del perms de maternitat o de la
setzena setmana posterior al part, per tenir
Reducci jornada per discapacitat
legalment reconeguda
Art. 25 L8/2006
-Equivalent al temps que hi han de dedicar
-Persones amb discapacitat legalment reconeguda que, per aquest motiu, han de rebre tractament en centres pblics o privats dret reducci de jornada
-Sense prdua de llurs retribucions ntegres. -Cal un informe del servei mdic corresponent que justifiqui la necessitat del tractament, la periodicitat o durada aproximada i la necessitat que es dugui a
terme en l'horari laboral.
Reducci jornada 1/3 1/2, amb
dret 80% 60% de les
retribucions
Art. 26 L8/2006 Art. 21 D56/2012
-Variable
Supsits: -Per a tenir cura d'un/a fill/a menor de 6 any (i se'n tingui la guarda legal).
Es pot optar per gaudir de forma compactada (art. 21 D56/2012) -Per a tenir cura d'una persona amb discapacitat psquica, fsica o sensorial
que no faci cap activitat retribuda (i se'n tingui la guarda legal). -Perqu tenen a crrec un familiar, fins al 2 grau, amb una incapacitat o
disminuci reconeguda igual o superior al 65% o amb un grau de dependncia que li impedeix sser autnom, o que requereix dedicaci o atenci especial.
-Les dones vctimes de la violncia de gnere, per a fer efectiva llur protecci o llur dret a l'assistncia social ntegra (La regulaci de lEBEP daquest supsit
preveu la reducci proporcional de retribucions)
Reducci jornada
per inters particular
Art. 20 D 56/2012
-Variable
-Reducci dun 15%, dun ter o la meitat de la jornada per inters particular, amb reducci proporcional de retribucions i subordinada a
necessitats del servei i subjecta al rgim dincompatibilitats. -No es pot concedir aquesta reducci de jornada al personal que presta
serveis en rgim de jornada de dedicaci especial. -No es pot sol.licitar la realitzaci de la jornada ordinria fins que transcorri un
any des de linici de la reducci de jornada.
sector de la generalitat 9
REDUCCIONS DE JORNADA (articles 48 i 49 EBEP)
REDUCCI J. REGULACI JURDICA DURADA CARACTERSTIQUES Per atendre fills
prematurs (explicat en lapartat de permisos)
Art. 48.g) EBEP
-Mxim dues hores
-Al marge del perms de lart. 48.g) EBEP (Dret a absentar-se del lloc de treball un mxim de dues hores diaries, percebent les retribucions ntegres) aquest
mateix article preveu el dret a reduir la seva jornada fins a un mxim de dues hores, amb la disminuci proporcional de retribucions.
Per ra de guarda legal per cura menor de 12
anys, persona gran especial dedicaci o
persona amb discapacitat cap
activitat retribuda
Art. 48.h) EBEP
Aquestes excedncies estarien ja regulades
als articles 24 i 26 de la Llei 8/2006.
-Variable
-Quan el funcionari/a tingui cura directa dalgun menor de 12 anys, persona gran
que requereixi especial dedicaci, o duna persona amb discapacitat que no desenvolupi cap activitat retribuda, tindr dret a la reducci de la seva
jornada de treball, amb disminuci de les retribucions que corresponguin -Tindr el mateix dret el funcionari/a que sencarregui de la cura directa dun
familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons dedat, accident o malaltia no es pugui valer per si mateix i no desenvolupi cap
activitat retribuda.
Per atendre un familiar de primer grau per raons de
malaltia molt greu
Art. 48.i) EBEP
-Mxim un mes
-El funcionari/a tindr dret a sol.licitar una reducci de fins al 50% de la
jornada laboral, amb carcter retribuit, per raons de malaltia molt greu i pel termini mxim dun mes.
Perms per cura de fill menor afectat per
cncer o una altra malaltia
greu
Art. 49. e) EBEP
-Mentre duri lhospitalitzaci i/o
tractament continuat
-Mxim fins que el menor compleixi
18 anys
-Reducci de jornada dalmenys la meitat de la duraci daquella, percebent les retribucions ntegres.
-Fill menor afectat per cncer o qualsevol altra malaltia que impliqui un ingrs hospitalari de llarga duraci i requereixi la necessitat de la seva cura directa, contnua i permanent acreditada per linforme del serveis de salut competents.
(Art. 49.e) EBEP: Redactat segons Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualitzacin, adecuacin y modernizacin del Sistema de Seg. Social).
Cal recordar que la disposici transiotria quarta de la Llei de Mesures 5/2012, preveu la reducci de jornada del 15% dels llocs ocupats pels
funcionaris/es interins/es, amb una duraci mxima de 2 anys.
sector de la generalitat 10
EXCEDNCIES
EXCEDNCIA VOLUNTRIA Art. 89 EBEP / Art. 86 DL1/97
-Significa el cessament temporal de la relaci de treball, sense dret a percebre cap tipus de retribuci (per amb dret de reingrs). -En cap cas es podr concedir excedncia voluntria a un funcionari que estigui sotms a expedient disciplinari o
pendent del compliment duna sanci (excepte excedncia per cura de fills i per incompatibilitats). TIPUS
CONCEPTE DURADA RESERVA LLOC TR. RETRIBUCIONS
1.- Per inters particular (Art. 86.2.a) DL 1/97)
-Cal haver prestat serveis efectius en qualsevol administraci pblica durant els 5 anys
immediatament anteriors. -La concessi resta subordinada a les
necessitats del servei, degudament motivades. -Procedir declarar lexcedncia voluntria als funcionaris pblics quan, finalitzada la causa
que va determinar el passi a una situaci diferent a la de servei actiu, incompleixin la
obligaci de sollicitar el reingrs en el termini establert reglamentriament.
Mnim 2 anys
NO
NO
2.- Per inters particular, AMB RESERVA DE LLOC DE
TREBALL (Disp. Tr. 6 Llei 5/2012)
-Dret a gaudir daquesta excedncia durant els tres anys segents a lentrada en vigor de la
llei 5/2012 (23/03/2012). -Noms pot acollir-se el personal que en
moment dentrada en vigor de la llei estigui en actiu o en una altra situaci administrativa que
comporti reserva del lloc de treball. -Aquesta excedncia impedeix docupar llocs de
treball en el sector pblic sota cap tipus de relaci funcionarial o contractual.
Mnim 1 any i
mxim tres anys
SI
Dret a la reserva de lloc de treball i al
cmput del temps a efectes de triennis i grau
personal.
NO
3.- Per incompatibilitats (Art. 86.2.c) DL 1/97)
Es concedeix si els funcionaris pblics es troben en situaci de servei actiu en altre cos o
escala de qualsevol AP, sempre que no els correspongui quedar en altra situaci i llevat que
hagin obtingut la pertinent declaraci de compatibilitat. Aquesta situaci pot sser
declarada automticament i dofici per lrgan competent.
No determinada
NO
NO
4.- Excedncia incentivada
(Art. 86.5 DL 1/97)
El Govern pot aprovar mesures especfiques
per incentivar lexcedncia voluntria. No es pot ocupar llocs de treball en el sector pblic.
5 anys (Si no es sollicita el reingrs, es passa a
E.V. per inters particular)
NO
NO
sector de la generalitat 11
SITUACI CONCEPTE DURADA RESERVA LLOC TR. RETRIBUCIONS
5.- Per a tenir cura dun fill/a (Art. 4 Llei 8/2006) (Art. 89.4 EBEP)
Es pot sollicitar en qualsevol moment a partir del naixement o de la sentncia o la resoluci
judicial de constituci de ladopci o acolliment. El perode dexcedncia computa al efectes de reconeixement de triennis, consolidaci de grau
personal i del sistema de previsi o drets passius.
Aquesta excedncia s incompatible amb lautoritzaci de compatibilitat, que resta
suspesa dofici fins a la finalitzaci del termini dexcedncia.
Mxim 3 anys (a comptar de la data de
naixement o de la sentncia o resoluci
judicial en cas dadopci o acolliment)
SI (lloc de treball amb
destinaci definitiva)
NO
6.- Per a tenir cura de familiars
(Art. 5 Llei 8/2006) (Art. 89.4 EBEP)
Per tenir cura de familiars fins 2n. grau que estigui al seu crrec, que per raons dedat,
accident, malaltia o discapacitat no es pugui valer pel seu compte i no pugui exercir activitat
retribuda. El perode dexcedncia computa al efectes de reconeixement de triennis, consolidaci de grau
personal i del sistema de previsi o drets passius.
Aquesta excedncia s incompatible amb lautoritzaci de compatibilitat, que resta
suspesa dofici fins a la finalitzaci del termini dexcedncia.
Mnim 3 mesos / Mxim 3 anys
(segons acreditaci del grau de dependncia i
durada estimada daquesta)
(Lart. 89.4 de lEBEP no estableix un lmit mnim)
SI
NO
7.- Per manteniment de la convivncia
(Art. 6 L8/2006) (Art. 89.3 EBEP: excedncia
voluntria per agrupaci familiar)
Si el cnjuge del f resideix en altre municipi per
haver obtingut lloc treball estable (LEBEP estableix que ha de ser un lloc definitiu
en qualsevol AP).
Mnim 2 anys;
mxim 15 anys. (LEBEP no estableix cap termini mnim ni mxim)
NO
NO
8.- Excedncia per violncia gnere
(Art. 7 Llei 8/2006) (Art. 89.5 EBEP)
-Satorga a les dones vctimes de la violncia de gnere, pel temps que ho sollicitin.
-No sexigeix haver prestat un temps mnim de serveis i no s exigible un termini de permanncia en aquesta excedncia.
- El perode dexcedncia computa al efectes de reconeixement de triennis, consolidaci de grau
personal i del sistema de previsi o drets passius.
Mnim: No s necessari cap mnim.
Mxim: Indeterminat.
-Si durant primers sis
mesos; prorrogables per perodes 3 mesos
(mxim 18 m.) (LAP ha de notificar
amb un mes dantelaci)
Durant els 2 primers mesos daquesta
excedncia, la funcionria tindr
dret a percebre les retribucions ntegres
i, si sescau, les prestacions familiars
per fill a crrec.
sector de la generalitat 12
Condicions generals de les excedncies regulades a la L8/2006: -No es poden acumular dos perodes dexcedncia en el cas que sesdevingui una nova causa. Si durant un perode dexcedncia un nou subjecte causant dna dret a excedncia, linici daquesta posa fi al primer.
-Lexercici simultani duna excedncia per dues persones que presten serveis a lAdministraci per ra dun mateix fet causant noms est perms, amb autoritzaci prvia, si ho solliciten duna manera expressa els interessats i no afecta el funcionament dels serveis.
-Un cop finalitzada la causa dexcedncia voluntria, shaur de sollicitar el reingrs al servei actiu, dins el termini d1 mes. Cas de no fer-ho , es declarar dofici la situaci dexcedncia voluntria per inters particular.
SITUACI
CARACTERSTIQUES
DURADA
RESERVA LLOC TR.
RETRIBUCIONS
EXCEDNCIA FOROSA
Art. 90 DL 1/97
-Es procedent de declarar lexcedncia forosa en els segents casos:
*Si, dacord amb els procediments legalment vigents, es produeix una reducci de llocs de
treball i no s possible mantenir els funcionaris afectats en servei actiu per manca
de vacant pressupostada. *Si un funcionari sollicita el reingrs desprs de complir la suspensi ferma i aquest no s
possible per manca de vacant amb dotaci pressupostria.
-Els excedents forosos sn reingressats
provisionalment quan es produeix una vacant amb dotaci pressupostria i tenen dret
preferent els excedents per reducci de llocs de treball i en darrera instncia els excedents
procedents duna suspensi ferma.
INDETERMINADA
(En aquesta situaci, el funcionari t lobligaci de
participar en tots els concursos que es
convoquin, si no seran declarats en excedncia
voluntria per inters particular)
NO
El temps dexcedncia forosa s computable a efectes de drets passius
i triennis.
-Dret a percebre retribucions bsiques
(+ajut familiar, si sescau)
GRAUS DE CONSANGUINITAT I AFINITAT GRAUS Titular / Cnjuge PRIMER Pare / Mare Fill / Filla Sogre / Sogra Gendre / Nora (Jove) SEGON Avi / via Germ / Germana Nt / Nta (i els cnjuges) Cunyat / Cunyada TERCER Besavi / Besvia Oncle / Tia Nebot / Neboda Besnt / Besnta QUART Cos / Cosina Cnjuges cosins germans