Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 249
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ (PM10 i PM2,5)
El seu principal origen és l’activitat antropogènica (trànsit rodat, processos de
combustió, obres, resuspensió del sòl, etc.) però també existeix una importat
contribució d’origen natural com per exemple l’arrossegament de pols
sahariana pel vent des del nord d’Àfrica, efecte molt habitual en tota la
Mediterrània.
Pel que fa referència a les partícules PM10 i PM2,5 la qualitat de l’aire al punt
de control (Hospital Joan march) es pot qualificar de bona.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 250
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 251
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
L’OZÓ (O3)
A diferència d’altres contaminants descrits anteriorment l’ozó és un contaminant
secundari. Això vol dir que l’ozó no és emès directament a l’atmosfera sinó que
es forma per l’acció de la radiació solar i la temperatura sobre altres
contaminants primaris anomenats precursors, que reaccionen amb l’oxigen
atmosfèric per formar ozó. Un dels precursors és el diòxid de nitrogen
(NO2),present a tots els procesos que impliquen una combustió, trànsit,
processos industrials, etc.
També és important remarcar que no tots els precursors de l’ozó tenen un
origen antropogènic, essent per exemple la vegetació un important focus
emissor de composts orgànics volàtils naturals que poden tenir un considerable
paper com a precursors. A més a més de l’ozó fotoquímic també s’ha de tenir
present que les tempestes elèctriques són una importat font natural de
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 252
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
producció d’ozó degut a l’elevat voltatge que es produeix i que facilita l’oxidació
de l’oxigen atmosfèric a ozó.
La qualitat de l’aire de les Illes Balears pot ser qualificada, pel que fa referència
a l’O3, de regular a dolenta, d'acord amb els següents indicadors i resultats.
Encara que aquests valors siguin elevats són els esperats en indrets d’elevada
intensitat de radiació solar, com és el cas de la Mediterrània durant els mesos
de primavera-estiu. Durant l’any 2010 no s’han assolit en cap moment els
llindars d’informació o alerta.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 253
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
MONÒXID DE CARBONI (CO)
El monòxid de carboni té el seu origen en la combustió incompleta (defecte
d’oxigen) de combustibles en processos industrials i en el trànsit rodat de
vehicles, essent el segon quantitativament deu vegades més important que el
primer dins l’àmbit de les Illes Balears. És per això que només es disposa
d'analitzadors de CO a l'estació urbana de Foners i suburbana de Bellver. A
partir dels indicadors i les mesures disponibles, la qualitat de l’aire respecte al
monòxid de carboni és excel·lent.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 254
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
BENZÈ
Tal i com succeeix en el cas del monòxid de carboni, el principal focus emissor
de benzè a les Balears és el trànsit de vehicles automòbils, de tal forma que els
únics punts de control dels que es disposa són l’estació de Foners a Palma i
l’estació mòbil de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat.
La qualitat de l’aire ambient en referència a aquest paràmetre es pot considerar
excel·lent
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 255
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
BENZO(A)PIRÈ
Únicament es disposa de mesures habituals en les estacions de Foners i Parc
de Bellver a Palma, que ofereixen dades d'immisió d’un lloc especialment
influenciat per la presència de trànsit intens de vehicles per una banda (Foners)
i d’un indret relativament net i poc contaminat per l’altra (Bellver). Les poques
dades de què es disposa fan que únicament es pugui avaluar la qualitat de
l’aire a la zona de Palma, assolint aquesta una excel·lent qualitat de l’aire
ambient.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 256
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
METALLS (Arseni, Cadmi, Níquel i Plom)
Com es pot comprovar tant a la gràfica com a la taula adjuntes, la qualitat de
l’aire pel que fa a la presència de metalls pesants ha estat excel·lent durant
l’any 2010. Els nivells més alts a les estacions permanents de qualitat de l’aire
s’han assolit en tots els casos a l’estació de Foners a Palma amb un valors
d’0,36 ng As/m3; 0,45 ng Cd/m3; 4,37 ng Ni/m3 i 7,22 ng Pb/m3.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 257
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
6.3 Geologia i Geomorfologia
Ha de tenir-se en compte que tot l’arxipèlag ha de considerar-se com la part
emergent del promontori Balear, que geològicament constitueix l’extrem oriental
del conjunt bètic, part del qual es troba actualment submergit baix les aigües
mediterrànies.
Com ja s’ha apuntat anteriorment, Mallorca presenta tres unitats
geomorfològiques i estructurals diferenciades:
- Serra de Tramuntana: s’estén des de l’illa de Sa Dragonera fins
al Cap Formentor. És una regió muntanyenca que presenta les
màximes elevacions de les Balears i discorre paral·lela a la línia
de costa amb orientació SW a NE, amb una amplada de 15 a 20
Km i limitada per vores quasi rectilínies. És una zona abrupta
formada per plecs superposats constituïts per dolomies,
margues i calcàries del Juràssic i Cretaci, que llisquen sobre
materials del Triàsic, juntament amb nivells de conglomerats,
calcàries detrítiques i margues i argiles del Miocè. La seva
estructura geològica és força complexa, amb abundants falles
longitudinals i transversals i diversos cavalcaments.
La vora nord d’aquesta serralada presenta majestuosos penya-segats sobre el
mar i abruptes escarpes, mentre que al SE, els seus relleus més arrodonits
descendeixen suaument cap a el Pla Central. Aquesta diferència de relleu entre
la vessant marina i la vessant sud-oriental de la Serra, està condicionada per la
disposició estructural dels materials, inclinats cap al SE, i també per les
diferències de maduresa d’emmotllat del relleu; així, mentre que les vessants
meridionals presenten formes arrodonides i cavitats càrstiques fossilitzades per
sediments amb fauna miocènica que indiquen una maduresa en l’emmotllament
adquirida ja durant el Neogen superior, la vessant marina presenta processos
d’erosió intensa condicionats, sens dubte, per recents enfonsaments en el
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 258
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Mediterrani, els últims dels quals s’ha de situar en el Pleistocè i inclús, en
l’Holocè.
- Serres de Llevant: ocupa la part meridional de Mallorca amb
una longitud d’uns 45 km i entre 8 i 15 km d’amplada. Es disposa
de manera discontinua des del Cap Ferrutx, en direcció
paral·lela a la Serra de Tramuntana, per introduir-se al sud-est
del Pla de Campos. Presenta una formació geològica similar a la
de la Serra de Tramuntana però amb una geologia menys
violenta, amb pendents més suaus i formes arrodonides, amb
altitud màxima de 561m (Sa Talaia Freda) que descendeix cap a
l’est i cap al sud-oest fins enllaçar-se amb els plans de la Marina
de Llevant.
Es troben constituïts per dolomies i margues del Triàsic medi i superior, per
dolomies juràssiques, margocalisses del Lies superior, Dogger i Malm i també
del Cretàcic. Tots aquets materials es troben disposats en unitats imbricades i
corregudes, amb estructura complexa i que, basculats en èpoques més recents,
es troben parcialment recoberts pels sediments marins (calcarenites i calcàries
baixos), tabulars del Miocè superior que constitueixen la Marina de Llevant
- Pla Central: Ocupa la major part de l’illa, entre la Serra Nord i la
de Llevant. Es tracta d’una zona bastant plana on poden
diferenciar-se a la vegada varis dominis geomorfològics: el Pla
de Palma, el Pla d’Inca i Sa Pobla i el Pla de Campos i Manacor,
i els suaus pujols centrals.
Els plans corresponen a depressions amb subsidència activa, el replè
sedimentari del qual, del Neogè superior i Quaternari, presenta vàries
seqüències progradants combinades amb fases de subsidència polsants,
mentre que els suaus relleus centrals es troben constituïts per unitats
deformades de materials mesozoics (margocalcàries i margues del Juràssic i
Cretàcic), per calcàries i margues amb conglomerats de l’Oligocè-Aquitaniens i
per calcarenites i margues del Miocè.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 259
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Síntesi geològica de Mallorca. Font: IGME - Instituto Geológico y Minero de España
(abans Instituto tecnológico Geominero de Espanya, ITGME).
- La costa septentrional, que discorre paral·lela a la Serra de
Tramuntana, està formada per penya-segats que poden fer fins
a 300m amb petites cales, l’accident més important del qual és
el Port de Sóller. A l’extrem nord-est apareixen amplies badies,
com la de Pollença i Alcúdia amb extenses platges d’arena.
- La costa oriental i meridional acaba amb penya-segats de
menor altura, trobant el màxim de 100m a la zona sud.
Existeixen nombrosos torrents que donen lloc a cales amb
platges d’arena. La depressió de Campos, al sud, acaba amb
una costa baixa amb extensos arenals.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 260
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
6.3.1 Edafologia
Mallorca és la major de les illes de l’arxipèlag Balear, amb una litologia de
naturalesa calcària, dominant fonamentalment calcàries, dolomies, calcarenites
i margues.
Segons la carta de cultius i aprofitaments agrícoles, dominen els sòls marrons
calcaris i sòls vermells de forma general. Aquests sòls es formen sobre
sediments miocens tous, en posicions fisiogràfiques planes, destacant en els
seus relleus suaus pujols en els cims dels quals, els efectes erosius poden
deixar al descobert la marga originària. El perfil general és A(B)C, encara que
per efecte de l’erosió apareguin sòls rendziniformes de perfil A/C i inclús litosòls
de margues.
Aquests sòls presenten un horitzó Mull calcari, d’estructura granular molt
desenvolupada i de consistència mitja; el pH varia entre el 7 i 8, essent el calci
l’element més abundant en el complex de canvi.
L’horitzó (B) presenta textures que varien segons la marga originària entre
llimoses i sorrallimoses.
Els sòls marrons o marrons vermellosos amb horitzó de crosta calcària són
generalment profunds, a excepció de les zones a les quals la crosta apareix en
superfície o es presenta a escassa profunditat. El perfil general és A(B)Ca/C,
presentant un horitzó calcari que procedeix del lixiviat del carbonat càlcic, de
color blanc estructura nodular i espectre farinaci a l’assecar-se. Els continguts
en carbonat càlcic són elevats i el seu pH s’aproxima a 8.
Utilitzant el sistema morfomètric de classificació apuntat en el “Soil Taxonomy”,
es presenten les principals ordres de sòls i la seva distribució:
Es diferencien així mateix els següents subordres i grups:
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 261
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
ORDRE SUBORDRE GRUP
Entisols Orthents Xerorthents Fluvents Xerofluvents
Alfisols Xeralfs HaploxeralfsAridisols Orthids Camborthids
Salorthids
Mollisols Rendolls Rendolls
Entisol
Són els sòls més joves i per tant els menys evolucionats, presenten perfils tipus
A/C. Dintre d’aquest ordre s’han diferenciat dos subordres:
Orthents
Els sòls classificats en aquest subordre, ocupen posicions fisiogràfiques molt
inestables, com turons i vessants de forta inclinació, circumstància que
incrementa l’acció de l’erosió sobre els mateixos impedint la seva evolució. Són
sòls pobres i poc profunds que presenten freqüentment un contacte lític a
menys de 25 cm. A nivell de grup es classifiquen com Xerorthents.
Fluvents
S’agrupen en aquest subordre els sòls formats pels aportaments recents dels
rierols i torrents. Ocupen sempre posicions fisiogràfiques planes. A nivell de
grup es classifiquen, donat el caràcter Xèric dominant en totes les illes com
Xerofluvents.
Alfisols
Abasta aquest ordre als sòls més desenvolupats, localitzats en els terrenys de
major estabilitat geomorfològica, formats sobre margues i guixos. Són sòls
profunds, potencialment rics en elements minerals, que ocasionalment
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 262
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
presenten problemes d’hidromorfisme. A nivell de grup es classifiquen com
Haploxeralfs.
Aridisols
Són sòls d’aspecte àrid, formats a partir de margues i guixos del triàsic que
aporten les seves sals. Presenten horitzonts “Càlcics” i/o “Gypsics” a menys
d’un metre de profunditat. Aquests sòls s’han desenvolupat sobre els materials
calcaris sotmesos a forta evapotranspiració de les depressions costeres. A
nivell de grup es classifiquen com Salorthids i Camborthids.
Mollisols
En aquest ordre s’han agrupat els sòls de les zones altes, amb majors índexs
d’humitat, formats a partir de calcàries terciàries a les quals s’ha erosionat la
“terra rosa”. A nivell de grup es classifiquen com Rendolls.
6.4 Hidrologia
A l’annex es presenta el mapa hidrogeològic de l’Illa de Mallorca
6.4.1 Hidrologia superficial
Els trets orogràfics i climàtics explicats anteriorment, juntament amb l’elevada
infiltració cap a la zona freàtica degut al caràcter eminentment calcari del
substrat, fa que la hidrologia superficial sigui pràcticament nul·la.
D’aquesta manera, la xarxa hidrogràfica superficial de Mallorca consisteix en
cabals no permanents, principalment torrents. Al llarg de tota l’illa poden
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 263
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
diferenciar-se’n 81, tenint una superfície de conca de 3.211,44 km2. També són
destacables les zones humides que existeixen, albuferes i llacunes,
principalment l’Albufera d’Alcúdia. A més, la xarxa es complementa amb fonts,
balses, aljubs, estancs i embassaments artificials, dels quals destaquen el del
Gorg Blau i Cúber, de capacitats màximes de 6,9 i 5,9 milions de m3
respectivament.
En el Pla de Palma, on es concentra la major densitat de població de Mallorca,
es desenvolupen sistemes de ventalls fluvials de topografia i funcionalitat
intermitent poc marcada en els quals, en cas d’avinguda, es dóna una profusió
de canals d’inundació, que poden afectar als nuclis de població o a àrees que
tradicionalment han tingut una ocupació humana intensiva. A la part final
d’aquestes conques, el sota gradient pot afavorir l’escorrentia en faldar, pel que
els efectes d’inundació es poden estendre sobre àrees relativament grans.
D’aquesta manera, assenyalar que l’horta de Palma s’ha vist afectada per
inundacions (1814, 1850, 1902, 1934, 1962), tant dels cursos procedents de la
Serra de Tramuntana (sobretot el Torrent Gros i Sa Riera) com de la xarxa de
la seva part oriental.
6.4.2 Hidrologia subterrània
L'illa de Mallorca es troba dividida en tres sistemes aqüífers, que corresponen
als sistemes muntanyencs de la Serra Nord, de la Serra de Llevant i de la
depressió central de l’illa.
- El Sistema de la Serra Nord de Mallorca, constitueix el sector
més nord-occidental de l’illa, amb una extensió d'uns 900 km2,
vorejant el litoral septentrional de la mateixa i limitat interiorment
pels nuclis urbans de Palmanova, Binissalem i Alcúdia.
És una zona molt contreta i plegada per les forces tangencials de l'orogènia
alpina, la qual cosa li configura un estil tectònic de tres grans sèries cavalgants
unes sobre altres en adreça nordest-sudoest.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 264
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Un 90% dels afloraments són secundaris i únicament de 90 a 100 km2
corresponen a materials terciaris, miocens i oligocens. Mitològicament, uns 650
km2 són calcàries i dolomies, permeables en la seva major part, i uns 250 km2
són afloraments margosos i de guixos, impermeables.
La Serra del Nord constitueix potencialment el principal sistema aqüífer de l’illa
a causa de l'alta pluviometria de la zona i alta permeabilitat dels materials
aflorants; no obstant això, a causa de l'extraordinària complexitat geològica -
que ha originat molts aqüífers independitzats entre si- presenta grans dificultats
per a la utilització dels recursos subterranis.
- El Sistema de la depressió central de Mallorca, comprèn la
part central de la illa, amb una extensió d'uns 2.200 km2,
flanquejada per la Serra de Llevant. És una zona molt plana en
la qual normalment les elevacions no superen els 150 m;
puntualment, en les serres centrals, s'arriba a la cota de 500 m.
A causa de les seves característiques topogràfiques és en
aquest sistema on l'agricultura ha experimentat el seu major
desenvolupament, i és també on es produeixen les majors
concentracions de població fixa, produint-se les majors
demandes d'aigua per cobrir les necessitats humanes i
agrícoles, i els majors bombaments encaminats a satisfer
aquestes demandes. A causa de les males pràctiques agràries
realitzades durant molts anys i a l'elevada càrrega ramadera de
les explotacions, en algunes zones d'aquest sistema, s'han
detectat problemes de contaminació difusa d'origen agrari, sent
necessari per a aquests casos plantejar la possibilitat de
programes de reducció, reutilització i gestió sostenible dels
residus agraris i ramaders, així com la reducció i ús sostenible
de fertilitzants i plaguicides agrícoles, per contribuir a la reducció
de la contaminació difusa dels aqüífers i poder aconseguir els
objectius plantejats per la Directiva Marc d'Aigües.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 265
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Uns 350 km2 corresponen a afloraments impermeables, en la seva major part
margues burdigalienses. Els 1.850 km2 de materials permeables són d'edats
quaternàries i vinbodonienses, i estan constituïts per calcàries i calcarenitas en
gairebé la seva totalitat.
Donades les diferències existents quant a qualitat, demandes i ús del sòl,
aquest gran sistema pot dividir-se en 5 zones aqüíferes, que són: Pla de
Palma, Pla Inca-Sa Pobla, la Marineta, Llucmajor-Campos i Serres Centrals.
El Sistema de les Serres de Llevant de Mallorca, està situat a
l'est de la illa. Ocupa uns 500 km2 i constitueix un sistema
aqüífer definit per una sèrie d'unitats calizo-dolomítiques
infraliàsiques i una franja costanera formada per materials
calicaris i calcarenítics d'edat miocena. Afloraments miocens,
oligocens i cretàcics, independitzen aquestes unitats donant lloc
a un nombre d'aqüífers desconnectats entre si. Els materials
permeables ocupen una superfície d'uns 350 km2. En general, la
superfície del sistema és bastant suau i les elevacions no
superen els 500 m.
6.5 Espais naturals protegits i d’interès
La protecció del territori del conjunt de les Illes Balears, es fa bàsicament per
una part, mitjançant les figures de protecció descrites en la Llei 1/1991, de 30
de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial
protecció a les Illes Balears, i per l’altra d’acord amb la Llei 5/2005, de 26 de
maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).
Referent a la primera cal dir que defineix com a àrees d’especial protecció d’interès aquelles zones que posseeixen uns valors ecològics, geològics i
paisatgístics excepcionals, sent necessari establir les mesures i les condicions
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 266
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
d’ordenació territorial i urbanística precises per a la seva conservació i
protecció. Aquestes àrees es classifiquen en:
- Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI): aquells espais que pels
seus singulars valors naturals es declarin com a tals en aquesta
llei.
- Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic (ARIP): aquells espais
transformats majoritàriament per activitats tradicionals i que, pels
seus valors paisatgístics, es declaren com a tals en aquesta llei.
- Àrees d’Assentament en Paisatge d’Interès (AAPI): aquells
espais destinats a usos i activitats de la naturalesa urbana que
suposin una transformació intensa i que es declarin com a tals
en aquesta llei pels seus singulars valors paisatgístics o per la
seva situació.
No obstant, cal assenyalar que la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures
urgents per a un desenvolupament territorial sostenible de les Illes Balears,
crea o amplia noves àrees d’especial protecció.
D’altra banda, la llei LECO pretén cobrir les mancances de regulació en matèria
de protecció d’espais de rellevància ambiental de les Illes Balears i complir amb
les exigències comunitàries de protecció de la xarxa ecològica europea “Xarxa Natura 2000”. En funció dels béns i valors a protegir, els espais naturals es
classifiquen en: pacs naturals, paratges naturals, reserves naturals, monuments
naturals, paisatges protegits i llocs d’interès científic i microreserves.
El marc europeu, la dDrectiva 92/43/CE del consell, de 21 de maig, relativa a la
conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres, posa en marxa
la xarxa ecològica europea denominada “Xarxa Natura 2000”. Aquesta xarxa
està integrada per les zones d’especial protecció per les aus (ZEPA)
designades sota les determinacions de la Directiva d’aus 79/409/CEE, relativa
a les aus silvestres, i per les zones d’especial conservació (ZEC) derivades de
la directiva d’hàbitats esmentada, que es declaren una vegada aprovada la
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 267
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
llista de llocs d’importància comunitària (LIC) proposats per les Illes Balears.
Les zones d’especial protecció (ZEPA) previstes a la directiva europea
s’amplien mitjançant l’acord del Consell de Govern del dia 30 de maig de 2008 i
el decret 29/2008 de 24 de març, que també amplia la llista de Llocs
d’Importància Comunitària (LIC).
Així doncs, Mallorca es pot sectoritzar en 5 zones distintes:
- El Sector Oest està integrat per tres municipis amb una població
aproximada de 54.000 habitants. No compta amb parcs naturals,
però es troba molt a prop d’Andratx el de la Dragonera. Compta
amb dos ZEPAs, la del Morro den Fabioler a Andratx i la de les
Illes Malgrats-Cap de Cala figuera a Calvià. Totes participen de
l’ANEI Àrees de la Serra de Tramuntana. A més, Andratx compta
amb la 29.- Cap Andritxol, 30.- Cap den Llamp i 31.-es Saluet; i
Calvià amb la 28.- Cap de Cala Figuera-Rafaubetx.
- El Sector de Tramuntana està integrat per vuit municipis amb
una població aproximada de 26.250 habitants. Compta amb el
paratge natural de la Serra de Tramuntana (Acord del Consell de
Govern de març de 2007), amb valors naturals indubtables. Tots
els municipis estan inclosos totalment o parcialment en l’ANEI
Àrees Naturals de la Serra de Tramuntana. En aquest sector
també hi són els Monuments Naturals del Torrent de Pareis i les
Fonts Ufanes. La normativa del PORN de la Serra de
Tramuntana preval sobre qualsevol instrument d’ordenació
territorial, urbanística, de recursos naturals, etc, d’acord amb
l’article 18.2 de la Llei 42/2007.
- El Sector Centre-Nord està integrat per vint-i-un municipis, que
compten amb una població d’aproximadament 180.000
habitants. Compta amb el Parc Natural de l’Albufera de Muro i la
reserva de s’Albufereta de Pollença. A més de dues ZEPAs: la
de Sa Calbora a Cap Formentor i la de Cap Pinar-Cap de
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 268
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Menorca. Els termes municipals de Pollença, Escorca, Alcúdia,
Sa Pobla, Campanet, Selva, Mancor, Lloseta, Binissalem, Alaró i
Santa Maria estan integrats totalment o parcialment en l’ANEI
Àrees Naturals de la Serra de Tramuntana. La resta compta amb
determinats punts declarats ANEI.
- El Sector Centre-Est està integrat per setze municipis i compta
amb una població aproximada de 110.000 habitants. Compta
amb el Parc Natural de Llevant i amb tres ZEPAs: Cap Gros,
Cap den Freu i Canyamel. Compta amb nombrosos ANEIs,
distribuïts majoritàriament en el litoral, destacant Artà,
Capdepera i Felanitx.
- El Sector Sud està integrat per quatre municipis i compta amb
una població aproximada de 50.000 habitants. A Santanyí
s’ubica el Parc Natural de Mondragó, que a més està declarat
ZEPA. Altres ZEPAs són la de Cap Enderrocat-Cap Blanc a
Llucmajor i la d’Es Trenc-Salobrar de Campos. Llucmajor en
compta amb les ANEIs 32.- Massís de Randa, 46.- Barranc de
Son Gual i Xorrigo, 26.- Cap Enderrocat i 25.- Marina de
Llucmajor; Campos amb el 24.- Es Trenc-Salobrar de Campos;
Ses Salines amb el 23.- Cap de Ses Salines; i Santanyí amb el
23.- Cap de Ses Salines, 35.- Puig de ses donardes i 36.-
Consolidació.
Finalment, destaquen també les reserves marines, les quals són figures de
protecció pesquera mitjançant les quals es regulen els usos i l’explotació del
medi marí, amb l’objectiu d’incrementar la regeneració natural dels recursos i
conservar els ecosistemes més representatius.
A Mallorca es troba sota aquesta figura de protecció la Badia de Palma,
compresa entre el Club Nàutic de s’Arenal i el Cap de Regana, declarada
inicialment a 1982 però sense cap regulació efectiva fins 1999; la del Migjorn
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 269
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
de Mallorca, en maig de 2002, la de les Illes Malgrats el 2004 i per últim, la del
Llevant de Mallorca, declarada en març de 2007.
6.6 Biodiversitat
La biodiversitat o diversitat biològica és una mesura de la varietat d’espècies de
flora i fauna d’un territori. A l’illa de Mallorca existeixen una varietat bastant
important d’ambients naturals, el que constitueix un factor potenciador
d’aquesta diversitat. A més, és destacable la quantitat d’endemismes que
existeix, ja que al tractar-se d’una illa, la distribució de l’espècie es veu limitada,
dificultant la comunicació entre comunitats de flora i fauna potenciant així la
seva evolució diferencial.
Resumidament, podem trobar un paisatge poblat per milers d’espècies vegetals
de les que més d’un centenar son endèmiques. Per damunt dels mil metres
predomina la vegetació baixa, plena d’endemismes mallorquins, com els
coixinets de monja i plantes espinoses adaptades als forts vents.
Per davall dels mil metres creix l’alzina (Quercus ilex), un arbre autòcton, que
creixia per tot arreu de l’illa, però l’avanç de l’home ha provocat la seva
substitució pel pi. Així a l’actualitat la majoria de les extensions són de pi (Pinus
halepensis), que encara arriben a les platges més ben conservades.
Endemismes com el pa porcí i el llampúdol bord són típics d’aquestes zones.
La resta de camps han estat fortament antropitzats apareixent revestits
d’ametlers, oliveres i vinyes.
A les zones baixes els garrovers i les extensions de garriga mediterrània
integrada pel romaní, garballó, xiprell, lavanda i ullastre són els reis d’aquesta
zona. Mentre a la franja litoral les sabines amb les seves tortuoses formes són
el principal representant vegetal.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 270
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Referent a la fauna, trobem un gran mosaic el qual engloba aus, mamífers,
amfibis i rèptils. No obstant, lògicament les aus són les més abundants, unes
tres-centes espècies diferents entre rapaços, aus aquàtiques, passeriformes,
etc. Vint-i-dos són les espècies de mamífers, tretze de les quals corresponen a
l’ordre dels quiròpters (rates penades). Existeixen dotze espècies de rèptils
(sargantanes, serpents i tortugues) i quatre amfibis saps i granotes.
La fauna més diminuta, la dels invertebrats, està convenientment representada,
així hi ha tres mil espècies de coleòpters (escarabats) i setanta de llagosta.
6.7 Caracterització Socioeconòmica
L’economia dels Illes Balears, en general, i la de Mallorca en particular, està
basada fonamentalment en el sector serveis, que representa més del 80% del
Producte Interior Brut (PIB). Dins del sector serveis, el sector econòmic més
important, amb diferència, és el turisme. Diversos estudis han estimat que la
contribució directa del turisme al PIB dels Illes Balears es situa entorn del 50%.
Aquesta contribució no només és molt elevada, sinó que es troba a molta
distància de la resta de les Comunitats Autònomes de l’Estat espanyol.
Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, Mallorca ha augmentat la
seva població censada o de dret durant el període 1999-2009 un 29’4%,
passant de 660.423 habitants l’any 1999 a 854.553 l’any 2009. Com a
referència, cal comentar que l’increment medi per a tot el territori espanyol és
d’un 16’2% durant el mateix període.
Com a conseqüència de la importància del sector turisme a Mallorca, es
produeix una afluència important de visitants (entorn de deu milions l’any, i al
voltants de cent milions de estàncies l’any). A més a més, s’observa, per raó
del tipus de turisme, un clar increment d’aquesta influència a l’època estival.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 271
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Aquesta dada té especial rellevància a l'hora de dimensionar les
infraestructures necessàries per atendre els requeriments de la població, ja que
en el cas de les instal•lacions de tractament de residus, objecte del present Pla
Director, aquestes han de ser dissenyades tenint en compte aquesta punta de
població.
Per això, aquest important flux estacional de població turística explica dit major
dimensionament en un percentatge molt rellevant per atendre la punta de
demanda, que sol correspondre's amb el període estival. Per això la capacitat
de tractament està infrautilizada fora d'aquest període, però es garanteix no
obstant això el correcte tractament de tots els residus en els moments de major
població resident a Mallorca.
En la història recent de Mallorca hi ha hagut dos esdeveniments decisius que
han tingut una gran repercussió. D'una banda l'aparició del turisme de masses,
el punt de partida del mateix pot establir-se en la dècada dels 50 del passat
segle, i que va suposar una autèntica mutació del model territorial i
socioeconòmic, passant d'una economia basada en el sector primari amb una
petita presència del sector industrial, a un model d'economia de serveis, amb
conseqüències importants en la utilització del territori i en la demanda de
recursos.
En segon lloc, cal assenyalar que la integració d'Espanya en la Unió Europea,
al 1986, va suposar també una acceleració del fenomen abans assenyalat, ja
que va facilitar més encara si cap, la presència de visitants en demanda de
benestar i oci, generant gradualment un model de segones residències i
residents parcials, per part d'un important nombre de persones vingudes
d'altres països de l'entorn europeu i de la península.
L'economia balear està caracteritzada per una forta dependència del sector
serveis, que representa al voltant del 70-75% de la producció total de les Illes
Balears. La contribució al PIB total que representa el sector de l'agricultura,
ramaderia i pesca és inferior al 1%. Entre mitjanes se situa el sector de la
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 272
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
construcció amb el 10% d'aportació al PIB total, i la indústria i el sector
energètic amb un 7,5% aproximadament.
2008 2009 2010 2011Agricultura, ganadería, silvicultura 0,8 0,8 0,8 0,8
Industrias, suministro de energía, agua, residuos 7,8 7,7 7,3 7,6
Construcción 13,1 12,5 11,4 10,7suma servicios 70,1 71,9 72,0 72,9Valor añadido bruto total 91,7 92,9 91,5 91,9Impuestos netos sobre los product 8,3 7,1 8,5 8,1PRODUCTO INTERIOR BRUTO A P 100,0 100,0 100,0 100,0
Producte interior brut a preus de mercat i valor afegit brut a preus bàsics per branques
d'activitat. Font: INE. Comptabilitat regional d'Espanya
Com es pot apreciar, amb les contribucions del sector serveis i de la
construcció es resol més del 80% de la producció balear.
En els darrers anys, la indústria veu reduïda la seva participació en l'economia
balear i també l'energia i la construcció. Per la seva banda el sector serveis
manté un important pes d'aportació de valor afegit a l'economia balear.
Donada la importància del sector serveis en l'economia balear, el creixement
del PIB total està íntimament lligat al creixement del sector serveis.
L'activitat contractual està entrellaçada amb la temporada turística. Això es
tradueix en un elevat nombre de contractes dels anomenats “fixos discontinus”.
Aquests treballadors comencen la seva ocupació (ocupació principal)
generalment al març/abril i acaben cap a final d'octubre, fent coincidir el
contracte amb el punt àlgid de demanda turística. Un altre fet destacable, comú
en la majoria d'economies terciàries, però més accentuat si cap a Mallorca, és
que de juny a setembre es produeix un increment notable d'altes a la seguretat
social, indicant un augment en l'ocupació. Aquests dos aspectes del mercat
laboral estan destinats a cobrir la punta de demanda turística.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 273
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
De tot l'anterior es desprèn que les característiques específiques com a illa de
Mallorca requereixen d'un estudi profund de les tecnologies de tractament
disponibles i la seva millor adaptació a les circumstàncies pròpies de les illes.
Així, es pot destacar:
- Gran varietat de tipologies de nuclis. Mallorca presenta nuclis
rurals de molt petita dimensió, amb població estable, municipis
d'interior de petit i mitja grandària amb població estable,
municipis de costa amb una variabilitat molt acusada de la
població entre hivern i estiu, i ciutats de grandària mitjana com
Palma i en menor mesura Calvià i altres, amb estacionalidad en
la seva població.
- Mallorca té la seva economia condicionada en gran mesura al
turisme. Això requereix una gestió de totes les infraestructures
dimensionada per als períodes punta, i especialment acurada
amb el medi ambient. En el cas dels residus, això es tradueix en
el requeriment de tractaments d'alt nivell i amb una garantia de
funcionament de qualitat elevada i per a totes les èpoques de
l'any.
- D'igual forma, existeixen possibilitats en la reutilització i el
reciclatge. Aquesta reutilització i reciclatge pot ser un actiu
comercial en l'actualitat, donada la creixent preocupació dels
ciutadans per la cura del medi ambient en general.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 274
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 275
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
7. CARACTERITZACIÓ TERRITORIAL I AMBIENTAL DE LES ÀREES DE GESTIÓ
Els corresponents Plans Directors delimiten les zones del territori on s’han
instal·lat les infraestructures de residus urbans i altres residus, que es
defineixen en cada una de les zones.
Aquestes zones s’han inclòs a la cartografia del PTI amb el fi de tenir-lo en
compte per a la integració i coherència de totes les infraestructures en el
territori. El punt en què podem trobar disposicions del PTI que afectaran les
futures infraestructures que s’insta lin en aquestes zones previstes al
PDSGRUM, és la matriu de regularització d’usos per al sòl rústic; en concret,
les infraestructures de residus estan prohibides als AANP i APR amb les
restriccions que s’imposin des del PTI (2-3 a la matriu), i condicionades a la
resta de zones amb les limitacions que s’imposin des del PTI (2 a la matriu).
Zona 1: Son Reus afecta als municipis de Palma, Marratxí i Bunyola:
- Planta de selecció d’envasos lleugers
- Planta de compostatge.
- Planta de metanització.
- Planta d’aprofitament energètic.
- Planta de tractament de restes animals i sanitàries del grup II (no
executada).
- Abocador d’emergència.
- Planta de tractament d’escòries.
- Depòsit de seguretat.
- Polígon per a activitats de gestió de residus incloent la planta de
tractament de RCDs, voluminosos i pneumàtics fora d'us.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 276
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Zona 2 Sta. Margalida: Polígon per a activitats de gestió de residus i abocador
de residus no perillosos
Zona 3 Calvià: Planta de compostatge i Estació de Transferència
Zona 4 Sa Pobla: Planta de compostatge per als llots de les EDAR.
Zona 5 Ariany: Planta de compostatge per als llots de les EDAR.
Zona 6 Felanitx: Planta de compostatge per als llots de les EDAR
A més a més de les Estacions de Transferència de residus urbans (ET) i dels
Centres de Transferència i Pretractament de RCDs, voluminosos i pneumàtics
fora d'ús (CTP).
D'aquests zones, les àrees que d'acord amb el Pla revisat, poden patir algunes
modificacions són les zones 1, 2 i 3. A la zona 1 com es pot veure, s'hi troben
les instal·lacions per a la gestió de residus més grans i amb un control
ambiental més intens doncs són les instal·lacions susceptibles de provocar els
impactes ambientals més importants. Val a dir que, en aquesta mateixa zona i
collindants amb les plantes enumerades s'hi troben també la central de cicle
combinat d’Endesa, l'antic abocador de residus urbans de Son Reus i el centre
de recuperació d'animals de Son Reus.
La segona àrea més potencialment afectada des del punt de vista ambiental és
la zona 2 al municipi de Santa Margalida, s'hi ubica l'abocador de residus no
perillosos a on s'hi dipositen els residus procedents del tractament de RCDs
que no es poden valoritzar energèticament.
A la zona 3 Calvià també encara que la planta la planta de compostatge de
matèria orgànica, d’acord amb el nou Pla podrà tractar també llots EDAR, es
tracta només d’un canvi menor i no se’n modifiquen ni les seves
característiques ni l’espai i infraestructures necessàries.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 277
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Totes les altres instal·lacions ja es troben autoritzades després d’haver estat
sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental i no es preveu que es
vegin afectades per les disposicions del present Pla Director Sectorial. Per altra
banda els controls ambientals s'inclouen al Pla de Mesures, Vigilància i Control
de les Instal·lacions per a la gestió de residus per la qual cosa els resultats de
situació ambiental es realitzarà de forma conjunta a l’avaluar els resultats
ambientals de la gestió actual.
7.1 Zona 1
7.1.1 Atmosfera i Qualitat de l’aire
7.1.1.1 Climatologia
Temperatura mitjana de 17.2 °C. Les temperatures mitjanes oscil·len entre els
10.6 °C de gener i els 25.8 ºC d'agost, amb una oscil·lació anual de 15.2 °C. No
obstant això, en dies concrets poden aconseguir-se a l'estiu els 35 °C, en
situacions d’advecció d'aire saharià que inhibeixen el desenvolupament del
sistema de brises.
Pel que fa a les precipitacions, aquestes presenten una mitjana anual de 543
mm, encara que la variabilitat interanual pot arribar a ser molt alta,
característica pròpia del clima mediterrani. Per tant el valor donat podria
oscil•lar fàcilment entre un 50% per sobre o per sota. Aquestes precipitacions, a
més, es concentren normalment en els mesos de tardor (setembre, octubre i
novembre).
Quant a radiació solar, Segons l’atles de radiació solar elaborat per la
Conselleria de Comerç, Indústria i Energia del Govern Balear, en el període de
gener a desembre de 1999, el valor mitjà de radiació solar global de tot
l'arxipèlag va ser de 15.4 MJ/m2/d, el valor mitjà màxim és de 16.7 MJ/ m2/d i
el valor mitjà mínim és de 14.2 MJ/ m2/d. En concret per a Mallorca, la mitjana
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 278
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
és de 15 MJ/ m2/d a l'interior i de 15.5 MJ/ m2/d en la costa. Quant a la variació
estacional de la radiació solar global superficial, presenta, lògicament, els
valors mínims en el mes de desembre (entre 4.9 i 7.8 MJ/ m2/d); mentre que
els valors màxims es presenten en el mes de juny (al voltant de 23 MJ/ m2/d).
Precipitació anual mitjana de 543 mm. La distribució anual és la típica del
clima mediterrani, amb un mínim estival molt acusat (8.7 mm al juliol) i un
màxim de 83.4 mm a l'octubre. Aquesta precipitació es recull en uns 70 dies a
l'any, preferentment repartits entre octubre i desembre (al voltant d'11 dies cada
mes), i també entre gener i abril (uns 8 dies de precipitació al mes). Però
solament uns 18 dies a l'any la precipitació aconsegueix superar els 10 mm.
Climograma de la zona 1
El règim de vents està condicionat per l’embat de la Badia de Palma, i també
per la proximitat de la Serra de Tramuntana. L’embat té importància durant els
mesos d’estiu, mentre que durant l’hivern disminueix, per la menor duració del
període d’insolació. Així, doncs, a l’estiu predominaran els vents del sud,
mentre que a l’hivern la presència de la Serra fa que predominin vents del nord-
est o del sud-oest.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 279
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Quant a la velocitat, les mitjanes mensuals poden ser d’uns 6 Km/h als mesos
de tardor i al voltant 9 km/h a la primavera. Es poden donar vents de 100 km/h
amb un període de retorn de 10 anys, i fins i tot de 130 km/h cada 100 anys.
En aquest sentit s’han ubicat dues instal·lacions de control de la qualitat de
l’aire de l’entorn, una a l’Hospital Joan March, i l’altre, que és mòbil, s’instal·la
alternativament en Palmanyola, Es Garrovers i Son Sardina, poblacions
properes a la Zona 1. Estan ubicades segons les direccions predominants dels
vents.
Comentar també que en el dipòsit de seguretat s’hi ha ubicat una estació
meteorològica.
7.1.1.2 Qualitat de l'Aire
La qualitat de l'aire a la zona d'influència de Son Reus ha tingut un especial
seguiment, a causa de la localització de la planta incineradora de residus en el
conjunt d'infraestructures de serveis que s'han anat concentrant
progressivament en aquesta zona.
Des de l'inici de l'activitat de la planta incineradora, s'ha realitzat un pla de
vigilància, a fi de disposar de dades sobre la qualitat de l'aire i així poder
avaluar amb coneixement de causa l'impacte ambiental d'aquesta instal·lació
en el seu entorn.
El Pla s'ha anat ampliant a mesura que s'han creat noves infrastructures a la
zona i s'ha complementat amb mesures addicionals provinents del control i
seguiment de la planta de tractament de RCDs, voluminosos i pneumàtics fora
d'ús de tal manera que es disposa de dos plans de vigilància ambiental que es
complementen
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 280
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
- Programa de Mesures i Vigilància Ambiental de les instal·lacions Previstes en
el Pla Director Sectorial per a la Gestió del Residus Sòlids Urbans de l’illa de
Mallorca
Programa de Mesures i Vigilància Ambiental de les infraestructures previstes
en el Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus de Construcció,
Demolició, Voluminosos i Pneumàtics Fora d’Ús de l’Illa de Mallorca.
Valoració de la qualitat de l'aire actual
Sobre la base dels resultats dels controls per al seguiment de la qualitat de
l'aire a la zona, es conclouen les següents observacions:
- Els valors obtinguts de concentració a l'aire ambient del paràmetres clàssics de
control, NO, NO2, SO2 i PM 10, indiquen que es mantenen en tot moment
dins dels límits normals i legals. Les concentracions de contaminants
observades estan per sota dels valors límit i guia marcats per la legislació, com
s'exiplicarà amb més detall a l'apartat d'efectes ambientals del Pla.
- Quant als valors d’immissió per als metalls en fase particulada en les diferents
estacions, el percentatge en la fracció fina (de procedència antropogènica) i
gruixuda (de procedència natural) de l'aerosol no mostra, tampoc, diferències
substancials. En qualsevol cas, l'aportació de les fonts naturals i
antropogèniques es manté en uns nivells adequats, sempre per sota dels valors
límits establerts.
Per altra banda en els darrers anys s'ha realitzat la clausura de l'abocador de
Residus Urbans de Son Reus el que ha millorat la qualitat odorífera de l’aire. Si
bé es troba en funcionament l’actual abocador de coa, la reducció del volum de
residus abocat en aquest indret ha permés millorar notablement les emissions
de biogàs i en conseqüència s'han reduït les males olors.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 281
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
7.1.2 Hidrogeologia
7.1.2.1 Hidrologia subterrània
El terreny s'emmarca dins dels límits del Subsistema Aqüífer 77-A (Pla de
Palma) que té una superfície de 370 km2. Aquesta unitat és la de major
importància en tot l'arxipèlag; en ella es concentra el 70% de la població, el
40% del turisme, ocupant el segon lloc en la demanda de reg. S'han diferenciat
en ell dos aqüífers, un de superior constituït per calcarenites bioclàstiques molt
poroses i karstificades, dunes, llims i conglomerats d'edat Pliocè i Quaternari,
que ocupa la gairebé totalitat de la superfície d'aquest subsistema, i un altre
inferior, d'escassa representació superficial, que està format per calcàries
arrecifals, calcàries neomòrfiques i calcoarenitas del Miocè superior.
L'aqüífer superior del Pla de Palma està independitzat de l'inferior per un
paquet de margues pliocenes a la zona central i oriental, funcionant la resta del
Pla, en termes generals, com un aqüífer lliure.
Cal indicar que, segons les dades dels piezòmetres instal·lats a la zona
d'estudi, en els últims 10 anys els nivells han descendit uns 10 metres. Aquest
descens s'explica per l'absència de recàrrega subterrània provinent dels
aqüífers calcaris de la Serra de Tramuntana; els que més han notat els efectes
han estat els pous situats més al nord, dirigint-se aquest descens cap al sud.
La recàrrega de l’aqüífer es pot produir per:
- Infiltració de l’aigua de pluja caiguda directament sobre els afloraments.
- Infiltració de l’aigua d’escolament dels torrents que travessen la zona.
- Per retorns de reg.
La descàrrega de l’aqüífer es produeix:
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 282
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
- Subterràniament i de forma natural als aqüífers situats més al sud, formats per
les calcarenites miocenes (formació Pont d’Inca i complex escullós).
- De forma artificial pels bombejos dels pous que l’exploten.
El nivell freàtic se situa a uns 40 m de fondària i a una cota absoluta entre + 40
i + 45. El gradient subterrani oscil·la entre un 0,15% en el sector nord i un 4%
en el sector sud possiblement per mor dels bombejos situats al sud de la zona
estudiada.
La permeabilitat de l’aqüífer és molt variable per mor de l’heterogeneïtat
geològica. Al 1992 es dugueren a terme una sèrie de proves de permeabilitat a
la zona no saturada de l’aqüífer. La permeabilitat mitjana en els 15 primers
metres resultà de l’ordre d’uns 5,6 10-7 m/s, lleugerament superior a la
requerida pels abocadors de residus inerts, però superior pel que fa a
requeriments mínims de potència (1 m) (Directiva 1999/31/CE). Aquest resultat
és extrapolable a tota la zona no saturada ja que els materials són semblants
als travessats pels sondejos.
L’aigua subterrània de la zona és bicarbonatada càlcica i a l’any 1992 les
anàlisis senyalaven que era una aigua de bona qualitat, apte per a qualsevol ús
ja que els paràmetres analitzats se situaven per davall dels límits establerts per
la legislació.
Actualment es disposa de l'inventari de captacions d'aigua als voltants de la
Planta Incineradora de “Son Reus”, que permet conèixer les característiques de
l'aqüífer.
En tots els controls realitzats del Programa de Mesures i Vigilància Ambiental
tant les anàlisis de metalls pesants, com altres paràmetres donen valors per
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 283
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
davall dels límits tolerats, excepte superació puntual de mercuri en el pou 95,
per mor dels lixiviats de l’antic abocador de residus urbans de Palma.
Efectivament, en aquest pou que es troba aigües avall de l’antic abocador
d’EMAYA a la finca de Son Frau, s’hi han detectat presència de mercuri en dos
moments puntuals diferents a l’any 2004 i a l’any 2009, la variabilitat no mostra
cap tendència, encara que coincideix amb períodes de pluges intenses.
Detectada aquesta situació en el Comité Tècnic del Programa de Mesures i
vigilància ambiental de les instal·lacions del PDSGRUM, es va dur a terme una
investigació detallada per part de la Direcció General de Recursos Hídrics del
Govern Balear que va emetre un informe amb els resultats següents:
- S'adjunta un antic informe de recursos hídrics de l'any 1990 a on es recull que
per davall de l'abocador d'Emaya ara clausurat ja existia un antic abocador de
residus urbans.
- En aquest informe de l'any 1990 s'indica que es detecta l'emissió de lixiviats
procedents d'aquest antic abocador situat a sota de l'abocador d'Emaya ara
clausurat que arriben com a mínim als tres metres i mig de profunditat.
- Que si fa 30 anys ja es generaven lixiviats i se n'han continuat produint, és
molt probable que hagin arribat a prop del nivell freàtic.
- Que els lixiviats d'aquest antic abocador es recullen a la part nord i a la part
oest, encara que en aquest darrer punt el cabdal és molt petit i això pot ser
degut a que en aquella zona no se'n genera tant o que no és recull tot i per tant
percola podent arribar al nivell freàtic.
Per tant les conclusions de la Direcció General de Recursos Hídrics són:
- La font més probable de mercuri és el lixiviat de l'antic abocador de residus
sòlids urbans de Palma que duu uns 30 anys acumulant-se
- En codicions normals el mercuri es trobaria a la zona de forma insoluble i
acumulat al sòl
- Les oscil·lacions del nivell freàtic modifiquen l'estat d'oxidació del mercuri i
per tant el poden mobilitzar
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 284
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
- També poden haver oscil·lacions de mercuri per canvis de pH de la solució del
sòl, més difícils, però no improbables
- Els contaminant una vegada acumulats en el sòl i a grans profunditats són
difícil ment eliminables.
Ateses aquestes conclusions, es recomana:
- Continuar amb el seguiment de la concentració de mercuri en les aigües
subterrènies de la zona, amb caràcter, com a mínim, mensual, cosa que
permetrà acotar més la font
- Diferenciar en aquest estudi les espècies presents a les aigües de manera que
permetés establir les reaccions químiques que el mobilitzen i es puguin prendre
altre tipus de decisions com ara mantenir el nivell freàtic de la zona per sota
d'una profunditat determinada per tal d'evitar la contaminació.
- Clausurar l'abocador de manera que:
- s'impermeabilitzi la superfície per tal d'evitar la generació de nous lixiviats
- s'asseguri l'extracció dels lixiviats actualment acumulats davall de l'abocador
- Comunicar la troballa a la Conselleria de Sanitat i Consum i tots els gestors del
pous d'abastiment dels voltants (comunitat d'usuaris de Son Daviu, Ajuntament
de Marratxí, Emaya i urbanització Sa Planera, per a que uns i altres duguin a
terme un seguiment de la concentració de mercuri com a mínim trimestral,
encara que seria recomanable bimensual.
Al respecte, cal ressaltar el següent:
- S'ha clausurat l'abocador de residus urbans de Palma que es troba per damunt
d'aquest abocador primigeni, potencialment causant dels lixiviats,
impermeabilitzant la superfície com es recomana a l'informe.
- D'acord amb el projecte hi ha una recollida de lixiviats mitjançant l'excavació
de drens horitzontals i 13 pous de recollida vertical amb bombeig al llarg de
tota la superfície del terreny fins a una fondària de 30 m però sense atravessar
la capa de impermeabilització.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 285
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
- Els lixiviats es condueixen a una bassa de lixiviats impermeabilitzada i amb
sistema de detecció de fugues per evitar possibles infiltracions.
- Els lixiviats es tractaran a un planta modular portàtil mitjançant un procés de
depuració fisico químic.
L'any 1.992 i posteriorment l'any 2000, es van realitzar estudis hidrogeològics,
que incloïen els treballs següents:
- Inventari de les captacions d'aigua situades a la Zona 1 del PDSGRUM, amb
dades sobre: toponímia, propietari, adreça i telèfon, coordenades UTM, cota,
tipus de captació, profunditat, diàmetre, nivell de l'aigua, cabal, ús, etc.
- Fitxes de cadascun dels pous inventariats amb la inclusió de les dades
esmentades en l'apartat anterior.
- Dades dels paràmetres de qualitat de les aigües: pH, Conductivitat, Clorurs,
Sulfats, Calci, Magnesi, Duresa, Nitrats, Nitrits, Bicarbonats, Sodi i Potassi.
D'aquests estudis s'extreuen les següents conclusions:
Actualment l'ús que es fa de les aigües subterrànies és fonamentalment
agrícola i en segon lloc per a proveïment de les urbanitzacions de la zona.
- La direcció general del flux de l'aigua subterrània és N-S, amb petites
distorsions locals d'adreça NW-ES.
- La qualitat de les aigües subterrànies és, en general, bona, adequada per a
qualsevol ús. Tots els paràmetres analitzats estan per sota dels màxims
permesos per la legislació actual. Tan sol cal remarcar la zona afectada per
intrusió marina, en el sector SE de l'àrea estudiada, amb contingut de clorurs
que superen els 1.000 mg/l i amb conductivitats que superen els 3.000
microS/cm. També en la part sud hi ha alguns pous, en els quals els continguts
en nitrats superen els 50 mg/l, fet provocat amb tota probabilitat per les
pràctiques agrícoles.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 286
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Actualment, segons el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental de les
instal·lacions contemplades en el PDSGRUM s'està realitzant el control de la
possible incidència de les instal·lacions en les aigües subterrànies, establint-se
per això tres zones segons la ubicació de les instal·lacions i l'adreça del flux de
les aigües subterrànies:
- Per al control de l'Abocador d'Emergència (abocador de EMAYA) i de la
Planta Incineradora amb Recuperació d'Energia: Pous 34 (aigües a dalt), i pous
95, 23 i 5 (aigües a baix)
- Per al control del Dipòsit de Seguretat i de la Planta de Tractament d'Escòries:
Pous 39 (aigües a dalt) i 34 i 60 (aigües a baix) c) Per al control de la Planta de
Metanització, Selecció d'Envasos i Planta de Compostatge Zona 1: Pous 75
(aigües a dalt) i 14 i 42 (aigües a baix)
Així mateix, amb periodicitat quinquennal, es repeteix l'inventari de captacions
d'aigües subterrànies per avaluar l'impacte ambiental de les instal·lacions de
tractament de residus. Aquests estudis indiquen que no hi ha cap alteració de
la qualitat de l'aqüífer imputable a les instal·lacions, excepte l’esmentada
afecció del pou 95 per lixiviats de l’antic abocador.
7.1.2.2 Hidrologia superficial
Els únics torrents existents a l'àrea de Son Reus són el Torrent d'Esporles i el
Torrent de Bunyola. Aquests torrents s'uneixen aigües a baix de la zona
estudiada (al costat de l'encreuament de la carretera de Sóller i el camí d'accés
a la zona) formant el Torrent Gros.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 287
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
7.1.2.3 Geologia i sòl
La zona 1, a on es troben la major part de les instal·lacions de tractament de
residus està formada per materials de tipus calcaris i calcarenítics del Miocè i
per dipòsits detrícis del Cuaternari.
Es tracta essencialment de llims, graves i arenes amb conglomerats més o
manco cimentats. Poden trobar-se tambè crostes de tipus calcari. L'espessor
d'aquests materials és molt variable i a la zona 1 pot ser superior als 125 m.
Per davall d'aquests material trobam un nivell impermeable format per margues
miocenes. La figura següent mostre al detall geològic a partir de la cartografía
de l'Instituto Geológico y Minero de España (IGME).
Dins el Programa de vigilància ambiental de les instal·lacions de tractament de
residus es du a terme un control periòdic de la qualitat dels sòls al voltant de les
instal·lacions i de llocs allunyats sense cap afecció que es prenen com a
referència, el resultat dels quals es comenta amb més detall al capítol següent.
Els paràmetres mesurats incouen tan metalls pesants com dioxines i furans
sense que, en tots els anys de funcionament de les instal·lacions de tractament
de residus, s’hagi detectac cap canvi en la qualitat del sòl atribuïble a les
plantes de tractament.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 288
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
7.1.3 Vegetació i fauna
A la zona ocupada per les instal·lacions actuals i les noves de la Zona 1 no hi
ha vegetació natural d’alt valor o protegida. Les comunitats d’alzinar més
properes queden bastant lluny de la zona d’estudi igual que les d’ullastrar.
La vegetació que es troba a l'entorn és d'una banda vegetació natural i per
l’altra la corresponent a les zones agrícoles bàsicament a espècies conreades
(ametllers i garrofers). Aquest tipus de vegetació té un valor biològic baix.
La vegetació natural està constituïda bàsicament per comunitats herbàcies
d'espècies més o menys oportunistes. L'única zona de vegetació d'interès la
constitueix l'àrea denominada Es Pinaret, integrada com a àrea verda en el
propi terreny del polígon de Ses Veles, i en Sa Gubia, on hi ha espècies
vegetals més interessants, endèmiques o catalogades com d’especial interés.
La fauna més predominant i visible a la zona està formada per gavines i rates,
amb les conseqüents molèsties a l'entorn que produeixen. La Larus michaelis o
gavina patigroguenca és present a les Balears, sedentària, colonial i abundant,
nidificant a totes les illes. Si bé el seu hàbitat natural es distribueix al llarg de
diversos trams de costa i també a gran part dels illots, ha deixat de banda els
seus hàbitats originaris per passar a tenir una alimentació omnívora que la du
sovint a visitar abocadors de residus i conreus de l’interior. A Mallorca i Cabrera
la població fa vint o trenta anys les situava entorn a les 400 parelles. En els
darrers anys el creixement d’individus ha estat espectacular passant a 25.000
individus en el cens del 2000, de manera que s’han hagut de dur a terme
campanyes per a controlar el número d’individus.
Aquestes aus plantegen alguns problemes com la colonització de ciutats
costaneres, la depredació d’animals silvestres, danys a l’agricultura, a la flora i
vegetació, col·lisions amb aeronaus, transmissió de malalties, etc.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 289
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Cal indicar que la clausura de l'antic abocador de Son Reus ha provocat una
disminució visible d'aquest animals i per tant ha suposat una millora des
d'aquest punt de vista.
En quant a la fauna de l'entorn el seu valor és molt escàs, corresponent a
comunitats de vertebrats associats a cultius arboris i herbacis, als camps oberts
i als assentaments humans. La presència d'aus aquàtiques i amfibis a la zona
es déu principalment a les basses de decantació existents en instal·lacions de
la zona.
7.1.4 Espais naturals protegits
La possibilitat de que les instal·lacions de gestió de residus actuals puguin
afectar a zones naturals o d'una especial protecció s'ha avaluat a tots i
cadascun dels estudis d'impacte ambiental de les instal·lacions i la conclusió ha
estat en tots els casos que no hi ha cap espai natural protegit que es pugui
veure afectat per les instal·lacions de la zona 1 doncs les àrees protegides més
properes són fora de l’àrea d’influència de les instal·lacions.
7.1.5 Paisatge
El paisatge dels voltants de la zona afectada, es presenta molt alterat per les
instal·lacions de tractament existents i també per la gran quantitat
d’urbanitzacions que la voregen. Es tracta d'una zona fortament antropizada.
Pel que fa als usos del sòl, una bona part dels espais de la zona estan ocupats
per les instal·lacions de tractament de residus ja existents a l’actualitat, la resta
d’ocupacions de l’àrea, sobretot aquelles que han de ser ocupades per les
noves instal·lacions, són d’ús agrari, tant ametllerar o garroverar, com cítrics.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 290
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 291
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
La conca visual és molt gran, el que vol dir que les instal·lacions són visibles
des de gran part de la Serra i des de moltes de les carreteres de la zona, la de
Sóller, el Camí vell de Bunyola, des de l’Autopista PM-27 de Palma a Inca i
també des de la via de ferrocarril de Palma a Sóller. A tot això s’ha d’afegir la
població de totes les urbanitzacions que estan ubicades a prop i que tenen
aquestes infraestructures com a part del seu paisatge. Així doncs l’impacte
visual que causen les instal·lacions és força important, tant per la conca visual
que té, com per la proporció de les instal·lacions, com també pel nombre
d’observadors potencials que hi pot haver.
La incidència visual de les instal·lacion ja ha estat estudiada en els estudis
d'impacte ambiental de les instal·lacions que s'han acompanyat d'un estudi de
incidència paisatgística d'acord amb el s'estableix a la Llei 11/2006 i les seves
successives modificacions i el present Pla no implica cap canvi en aquestes
instal·lacions ni en les conclusions extretes en aquells estudis d'impacte
ambiental que han obtingut una Declaració Ambiental favorable.
7.1.6 Medi socioeconòmic
Les entitats de població situades a l’entorn més proper de la Zona 1 són per
part del municipi de Palma: Son Sardina i sa Indioteria, per part de Bunyola:
Bunyola, Palmanyola i sa Coma, i per part de Marratxí les parcel·lacions des
Garrovers.
La suma de tots els habitants dels nuclis que s’han considerats com a de
l’àmbit immediat de les instal·lacions és de 15.000 habitants aproximadament.
De les dades estadístiques de les Balears, es desprèn que tots tres municipis
han experimentat un ascens demogràfic però que el més important
percentualment, és l'experimentat per Marratxí, seguit de Bunyola i finalment
Palma.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 292
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
D'acord amb les activitats econòmiques dels tres municipis, es pot treure la
conclusió de que el sistema econòmic del que gaudeixen aquests municipis és
similar. Predominen clarament las activitats econòmiques lligades al sector
serveis mentre les activitats agrícoles i ramaderes són pràcticament residuals.
De fet, molts dels residents en els municipis confrontants amb l'àrea
metropolitana de Palma desenvolupen el seu treball en ella, convertint-se
aquests municipis, en molts casos, en nuclis dormitori.
7.1.7 Cultura i patrimoni
No hi ha a la zona element de particular interès, donat que la gran majoria dels
llocs d'interès es troben fora de l'àrea d'influència de l'àrea de tractament.
7.2 Zona 2
La informació que apareix a continuació ha estat extractada d’un estudi
específic: Estudi d’avaluació detallada d’impacte ambiental del projecte: Dipòsit
de rebuig. Zona 2. Santa Margalida.
7.2.1 Ubicació
Les instal•lacions de la zona 2 es troben al municipi de Santa Margalida a una
zona qualificada com a AGIR (Àrea de Gestió Integral de Residus). L’accés a la
zona es realitza a través d’un camí asfaltat que entronca amb la carretera local
PMV- 341-3, que enllaça la PM-341 (Santa Margalida a Can Picafort) amb la C-
712 a les immediacions del nucli de Can Picafort (Son Bauló).
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 293
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
7.2.2 Atmosfera
7.2.2.1 Clima
El clima d’aquesta zona és el temperat subhumit (segons la classificació
d’Emberguer). Presenta una temperatura mitjana de 17,6ºC, oscil•lant entre els
10ºC al gener i els 24,8ºC a l’agost, amb una oscil•lació anual de 14,8ºC.
Mentre la precipitació mitjana anual és de 576,6 mm amb un màxim de 951,2
mm i un mínim de 336,0 mm.
Al diagrama es pot observar la representació gràfica de les evoluciones
mitjanes anuals de la temperatura i la precipitació. El període de màxima
aridesa correspon als mesos de juny, juliol i agost, quan hi ha major demanda
d'aigua.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 294
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
7.2.2.2 Qualitat de l’aire
A aquest indret hi ha instal•lacions per a la gestió dels residus sòlids, les quals
estan produint una certa disminució de la qualitat de l’aire de la zona, si bé es
troba a un indret sense població que pugui resultar afectada per les mateixes.
La qualitat odorífera de l’aire de la zona del Corral Serra es troba afectada
únicament pel funcionament de l’antic abocador que produeix emissions de
gasos difoses. Cal remarcar, en tot cas, que aquestes olors no són gaire
intenses.
7.2.3 Geologia
La zona estudiada se situa al NE de la illa de Mallorca, en els denominats
Plans centrals, que constitueixen una sèrie de cubetes de subsidència
emplenades per materials postorogènics, que poden aconseguir potències
superiors als 400 m. Dits materials es recolzen sobre un sòcol tectonitzat que
pot arribar fins a l’Infralies.
Des d'un punt de vista general, en aquesta zona, el sòcol sobre els quals s'han
dipositat els materials miocens i plioquaternaris està constituït per margues.
Els materials que es localitzen a la zona estudiada són:
- Calcarenites grogues del Pliocè, la grandària de gra del qual s'incrementa
verticalment passant a lumaqueles i eolianites. Afloren a l'I de la zona
estudiada i es disposen de forma disconforma sobre els materials miocens. El
seu espessor en aquest sector no supera els 20 m.
- Calcàries i calcarenites del Tortonià superior-Messinià que formen el
denominat "Complexe coralífer". Cal indicar que estan recobertes per febles
espessors de calcàries oolítiques messinianes però que, en tenir característiques
litològiques i de permeabilitat molt semblants, s'han cartografiat conjuntament.
Afloren la part central de la zona d'estudi i sobre elles se situa l'abocador de
Santa Margarida. En aquest sector la seva potència aconsegueix els 100 m.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 295
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
- Margues del Serravallià. Aquests materials únicament es localitzen a l'O de la
zona estudiada i constitueixen la base sobre la qual es recolzen les calcàries i
calcoarenites miocenes. La seva potència pot arribar a ser superior a 100 m.
7.2.4 Hidrogeologia
7.2.4.1 Hidrologia subterrània
Es troba un únic aqüífer a aquesta zona, dipositat sobre els materials formats
per les calcàries messinianes i les calcàries i calcoarenites del Tortonià
superior-Messinià, formant part de la Unitat Hidrogeològica 18.16 -Marineta.
Es tracta d'un aqüífer de règim lliure, d'uns 100 m. d'espessor i amb una zona
no saturada d'uns 35-40 m.. El sòcol impermeable d'aquest aqüífer està format
per margues. La transmissivitat de l'aqüífer és de l'ordre dels 2.000 m2/dia i el
coeficient d'emmagatzematge és de l'ordre de 0,01.
L'aqüífer es recarrega per infiltració de l'aigua de pluja i es decarrega de forma
natural al mar (que constitueix el seu nivell de base) i de forma artificial pels
bombaments dels pous que ho exploten, fonamentalment per a usos domèstics
i regadius de jardins i petits horts.
El nivell freàtic se situa a cotes molt properes al nivell del mar (entre +6 i +1).
De forma general, pot dir-se que la direcció del flux subterrani és SW-NE, és a
dir, perpendicular a la costa amb un gradient de l'ordre del 0,1 %.
En relació a la qualitat de l’aigua subterrània:
- L'aigua subterrània és relativament mineralitzada, augmentant la seva
conductivitat amb l'aproximació a la línia de costa.
- Els pous més propers a la costa presenten major contingut de clorur, sodi i
sulfat, manifestant l'existència d'una incipient intrusió marina.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 296
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
- L'existència d'una certa activitat agrícola a la zona origina l'aparició de nitrats,
en concentracions properes al màxim admissible, en diversos pous.
- No es detecta la presència de metalls pesats, ni d'altres substàncies no
desitjables.
- La contaminació microbiològica és el principal problema detectat, i sembla
originada per abocaments d'aigües residuals depurades o no, i per focus
puntuals d'origen domèstic o ramader. L'antic abocador de RSU sembla
descartat, pel temps transcorregut des del cessament de l'activitat.
7.2.4.2 Hidrologia superficial
Es troba situada a la conca hidrogràfica del torrent de sa Síquia Real o de Son
Bauló (T-11-01-70). La conca té una superfície de 54 km2 i desemboca a la
badia d'Alcúdia, devora del nucli turístic de Can Picafort.
El torrent de Son Bauló discorr pel límit de la Zona de Tractament. Al si de la
zona de tractament hi ha un ramal d'aquest torrent, el qual té una reduïda
conca d’aportació, de 2,17 km2. Aquesta conca recull l’aigua de dos tàlvegs,
molt suaus i gairebé imperceptibles, que convergeixen cap a l’abocador. El
recorregut del torrent és molt curt, i s’inicia al mateix espai ocupat per
l’abocador existent, que ha modificat les condicions de drenatge originals.
Cal assenyalar que l’abocador en qüestió té un canal perimetral de recollida de
pluvials per a evitar la penetració d’aigües d’escorrentia a la massa abocada i la
generació de lixiviats.
7.2.5 Flora
Les unitats bàsiques que poden trobar-se a l’entorn de la zona 2 són:
Conreus de secà:
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 297
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
- Es tracta d’espais residuals que no han estat transformats, o poc transformats,
alguns mantinguts amb finalitats ornamentals.
- La vegetació està conformada per les espècies residuals conreades (ametller,
Prunus dulcis; figueres, Ficus carica), acompanyades per espècies generalistes
i oportunistes, on es pot destacar la presència de la pastanaga borda (Daucus
carota) i de l’olivarda (Inula viscosa).
- Als conreus de secà, coincidint amb espais que no són objecte de les tasques
agrícoles de fa molt de temps, apareixen redols amb espècies de la garriga
d’ullastre.
Garriga d’ullastre
- Es tracta d’una garriga d'ullastre (Olea europæa var. sylvestris) acompanyada
bàsicament per mata (Pistacia lentiscus), així com per la presència d'estepes
(Cistus monspeliensis) i de llampúgol o aladern (Rhamnus alaternus). També
trobam albó (Asphodelus microcarpus), rapa (Arum pictum), fenàs
(Brachypodium retusum) i esparraguera vera (Asparagus stipularis).
- Si bé hi ha zones on apareix una important cobertura de pi (Pinus halepensis)
sobre les comunitats descrites anteriorment.
Àrees desprovistes de vegetació i zones amb comunitats banals
- Gran part de la superfície correspon a un espai transformat per les activitats de
gestió de residus, on s’ha eliminat la vegetació original. Aquesta situació ha
originat la desaparició de la vegetació original, i l’aparició de comunitats
banals d’espècies oportunistes. L’aparició de les comunitats banals no és
completa, ja que apareixen unitats desprovistes de vegetació.
Es pot senyalar l’abundància de gramínies i compostes. Algunes espècies
comuns a aquesta zona són, entre d’altres, l’olivarda (Inula viscosa), fonoll
(Foeniculum vulgare), fonollassa (Conium maculatum). En alguns indrets la
vegetació marginal està dominada per gramínies com és el fenàs de canonet
(Piptapterum miliaceum).
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 298
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
7.2.6 Fauna
La zona afectada pel projecte es troba, faunísticament, caracteritzada per la
forta pressió antròpica que fa que les espècies que habitin aquest espai siguin
espècies antropòfiles, ja que l'home foragita la resta. D'aquesta manera, s'han
considerat les següents espècies, segons les característiques de l'espai:
ESPAIS AMB FORTA PRESSIÓ ANTRÒPICA
Nom Científic Nom castellà Nom Català Hàbitat
1. ANFIBIS
2. RÈPTILS
Tarentola mauritanica Salamanquesa común Dragó Parets seques
Hemidactylus turcicus Salamanquesa rosada DragonetAntropófil, parets i
teulades
3. MAMÍFERS
Apodemus sylvaticus Ratón de campo Ratolí de rostoll Biòtops diversos
Mus musculus Ratón doméstico Ratolí domestic Biòtops diversos
Rattus rattus Rata negra R. traginera de camp Biòtops diversos
Rattus norvegicus Rata parda Rata de albufera Biòtops diversos
ESPAIS FORESTALS
Nom Científic Nom castellà Nom Català Hàbitat
1. AMFIBIS
2. RÈPTILS
Macroprotodon cucullatus Culebra de cogulla Serp de garriga Garrigues, pinars clars,
conreus de secà
Testudo hernani Tortuga mediterrània Garrigues4
3. MAMÍFERS
Erinaceus algirus Erizo Eriçó Garrigues, pinars
Orytolagus cuniculus Conill Garrigues, pinars,
conreus
Lepus capensis Llebre Garrigues, pinars
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 299
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Eliomys quercinus Rata cellarda Garrigues, pinars
costaners
Apodemus sylvaticus Ratón de campo Ratolí de rostoll Biòtops diversos
Mus musculus Ratón doméstico Ratolí domestic Biòtops diversos
Rattus rattus Rata negra R. traginera de camp Biòtops diversos
Rattus norvegicus Rata parda Rata de albufera Biòtops diversos
Mustela nivalis Comadreja Mostel Biòtops diversos,
especialment garriga
Genetta genetta Gineta Geneta Biòtops diversos
Felis lybica Gato silvestre Moix salvatge Biòtops diversos
QUIRÒPTERS
7.2.7 Paisatge
El paisatge de la zona d’estudi és d’un gran valor, es tracta com deiem d’una
zona d’ullastrar que a més resulta que es troba just a la vora del barranc que
forma el torrent de Son Bauló.
Les instal·lacions que s’ubiquen a la zona 2 són visibles no només des de la
zona d’influència, sinó també des de més enllà d’aquesta àrea, ja que les
instal·lacions s’ubiquen en un terreny disposat de tal manera que es fa visible
des de les muntanyes d’Artà.
7.2.8 Usos del sòl
A part de les instal·lacions de tractament de residus previstes que ja s’han
construït, trobam també a la zona àrees ocupades per garriga, tal i com
comentàvem a capítols anteriors, i àrees de conreu i pastures.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 300
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
7.2.9 Població i Medi socioeconòmic
El Corral Serra pertany al terme municipal de Santa Margalida, el qual està
conformat per la vila de Santa Margalida i dos nuclis turístics costaners: Can
Picafort i Son Serra. Els nuclis més propers són precisament Santa Margalida,
Can Picafort i Muro.
La població de les entitats abans mencionades és de 17.953 habitants, segons
dades del nomenclátor de 2011 de l'INE, que es reparteixen de la següent
manera: 6-970 habitants a Muro, 3.726 a Santa Margalida i 7.257 a Can
Picafort.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 301
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
8. MAPA DE RENOUS
El soroll es considera una molèstia ambiental seriosa, redueix la “qualitat de
vida” i produeix un risc significatiu per a la salut. A més, la contaminació per
soroll té impactes ecològics negatius sobre les espècies sensibles a aquest.
El soroll es defineix com un so no desitjat. El grau de “indesitjabilitat” és, amb
freqüència, una qüestió psicològica donat que els efectes del soroll poden
variar des d’una molèstia moderada a la pèrdua permanent d’audició.
El soroll es pot emetre des d’un focus puntual, un focus espacial o un focus
lineal, que seria el cas d’una carretera. La contaminació per soroll o
contaminació sonora procedeix d’una gran varietat de fonts, com:
- Trànsit, la font principal
- Equips industrials
- Activitats de construcció
- Activitats esportives i multitudinàries
- Avions en vol baix
Pel que respecte a l’objecte d’estudi d’aquest projecte, s’ha considerat que les
principals fonts sonores són aquelles que es produeixen sobretot a la zona 1
descrita amb anterioritat donat que és allà a on es concentren la major part de
les infraestructures.
Així doncs, a continuació es presenten les conclusions que es varen extreure
de l’informe: Avaluació ambiental d’immissió sonora en 22 punts de control
fixats en l’entorn circumdant del Parc de Tecnologies Ambientals de Son Reus
(Zona 1), establert al programa de mesures i vigilància de les infraestructures
previstes al Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans de
Mallorca realitzat al juliol de 2011 per AVALUA. Aquest ISA s’acompanya d'un
annex específic de renous que inclou còpia de l’informe complet.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 302
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
“Com a primera i fonamental conclusió podem afirmar
d’entrada que els resultats obtinguts en els 22 Punts de Control
[...] assoleixen en tots els casos avaluats, en la campanya
sonomètrica Zona 1 2011, els objectius de qualitat fixats pel
reglament estatal (RD 1367/2007) que desplega la Llei 37/2003
del Renou.
Els punts de control que presenten nivells més alts són aquelles
zones de territori afectades per la servitud acústica de les
infraestructures viàries (punts de Son Sardina, Palmanyola,
Camí de Son Reus, etc.) on els objectius de qualitat encara
resten per determinar-se).
Pel que respecte a la comparativa amb anys anteriors, si
observem l’indicador global L , comprovarem que els nivells
sonors resultants en la campanya 2011 són en general inferiors
als resultats obtinguts en les campanyes anteriors.
Les variacions són provocades per la variabilitat dels successos
sonors i per activitats sonores alienes a les objecte d’estudi.”
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 303
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
9. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS EFECTES SIGNIFICATIUS EN EL MEDI
9.1 Avaluació dels objectius
El present Pla Director té per objecte avançar cap a una gestió integral i
sostenible en matèria de residus a l’àmbit de Mallorca. Així doncs, mitjançant
l’avaluació dels objectius, es pretén identificar a priori qualsevol problema de
falta de coherència no només entre aquests i els principis que els regeixen sinó
també amb els objectius i criteris ambientals d’altres instruments d’ordenació de
major rang. A més, també és rellevant la identificació de qualsevol problema
ambiental i, en la mesura que sigui possible, indagar sobre els impactes
ambientals que puguin generar-se.
Es tracta doncs, d’avaluar els aspectes estratègics posant especial èmfasis en
la manera com s’han tingut en compte les variables ambientals del Pla. A fi de
detectar els possibles conflictes i incompatibilitats entre els objectius i les
prioritats territorials de l’illa de Mallorca.
Per aconseguir-ho primerament es duu a terme un anàlisi de la coherència interna entre els principis rectors i objectius del propi pla i posteriorment,
l’anàlisi de la coherència externa, amb la que es pretén conèixer el grau de
compatibilitat i pretensió d’acord amb els plans internacionals, nacionals i
autonòmics.
Aquests anàlisis es porten a terme mitjançant l’elaboració de matrius de doble
entrada on es troben confrontats els objectius del Pla Director amb els objectius
i/o estratègies plantejats pels diferents Plans o Programes de rellevància
ambiental, avaluant el grau de compatibilitat d’acord a la següent
categorització:
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 304
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
- Molt Adequat (MA): aquells que s’assoleixen completament, és
a dir, són concurrents, van amb la mateixa direcció motiu pel
qual els potencien. Així doncs, no presenten cap tipus de
conflicte o problema, pel que es pot donar màxima llibertat a
l’hora de la seva implementació, sense necessitat d’estudiar en
detall els tipus d’actuació que els desenvoluparan.
- Parcialment adequat (PA): aquells objectius que en algun
moment podrien implicar relacions conflictives o incerteses i per
tant necessiten una subordinació, és a dir, alguna matisació o
recomanació de tipus ambiental per garantir la seva
compatibilitat.
- No compatible (NC): aquells que a priori podrien suposar una
incompatibilitat total o parcial si no es determinen i integren
clarament algunes recomanacions i aspectes de sostenibilitat.
Així doncs, una vegada s’ha determinat la compatibilitat de cada un dels
objectius tant interna com externament, s’avalua la coherència global d’aquests
objectius per poder acabar concloent sobre el comportament del sistema
d’objectius amb el seu conjunt. El resultat d’aquesta consideració dels diferents
graus de compatibilitat s’expressa en termes de coherència o conflictivitat
d’acord amb:
- Coherent (COH): aquells objectius que presentin un major
nombre de compatibilitats totals i per tant siguin objecte prioritari
d’actuació.
- Poc coherent (PCO): aquells objectius que presentin un major
nombre de compatibilitats parcials i per tant siguin objecte
d’actuació, no obstant cal establir els condicionants i
recomanacions necessaris per a garantir la seva compatibilitat.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 305
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
- Conflictius (CON): aquells objectius que presentin un major
nombre de no compatibilitats i per tant necessiten una especial
atenció establint clarament les recomanacions per tal de poder
portar-los a terme o bé sigui necessària la seva eliminació.
- Indiferent (IND): aquells objectius que no contribueixen, ni de
forma positiva ni negativa, a l’assoliment dels objectius
plantejats.
9.1.1 Coherència interna dels objectius del pla
El Pla Director Sectorial es basa en uns principis rectors que inspiren una sèrie
d’objectius generals i que a la vegada es concreten en els objectius específics i
en les mesures i propostes per aconseguir aquest objectius. Així doncs, les
relacions de dependència existents entre els diferents nivells es fonamenten en
les següents premisses:
- Principis Rectors: Suposen un nivell superior, en base als
quals es desenvolupen els objectius, programes i actuacions del
Pla. Aquests alhora es basen en els principis rectors definits per
la Unió Europea i l’Estat.
- Objectius Generals i específics: Els objectius generals
defineixen el model de gestió i les directrius bàsiques del la
producció i gestió de residus. A partir d'aquests objectius bàsics
s'estableixen objectius específics per als diferents tipus de residu
i estartègies de gestió. En la seva majoria els objectius
específics són quantitatius i suposen la plasmació de les idees
concretes fonamentades amb els principis rectors i objectius
generals, referint-se en gran mesura a residus o tractaments
específics.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 306
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
- Mesures: Es tracta d’un seguit de mesures que defineixen la
manera com es pretén assolir tant els principis rectors com els
objectius del Pla. Així doncs, es poden diferenciar, tant mesures
encaminades a la prevenció i reducció com a la manera com es
portarà a terme la recollida i tractament dels residus que entrin al
sistema.
A continuació es presenten les matrius de doble entrada per als principis
rectors del Pla enfront els objectius, tant generals com específics per tal
d’avaluar la coherència interna del propi Pla Director Sectorials per als Residus
No Perillosos de l’illa de Mallorca.
Per tal d’evitar duplicitats, la coherència de les mesures previstes en el text
normatiu de la present revisió del Pla Director s’analitza en profunditat al
següent apartat d’identificació i anàlisi dels potencials impactes ambientals del
Pla.
Pla
Dir
ecto
r Sec
tori
al p
er a
la G
estió
de
Resi
dus N
o pe
rillo
sos
de M
allo
rca
Info
rme
de so
sten
ibili
dad
ambi
enta
l
Pàgi
na 3
07
GeM
aX, Estudio
s A
mbie
ntales, S
.L.
C/ C
ecili
Met
elo,
16-
A, 1
º B y
C -
0700
3 - P
alm
a de
Mal
lorc
a T
el: 9
71 7
2 00
47;
Móv
il: 6
26 9
98 1
17; F
ax: 9
71 7
1 76
24
ww
w.e
stud
iosa
mbi
enta
les.e
s;e-
mai
l:in
fo@
estu
dios
ambi
enta
les.e
s
GE
MA
XES
TUD
IOS
AM
BIE
NTA
LES
CO
HER
ÈNC
IA IN
TER
NA
DEL
PR
NPM
OB
JEC
TIU
S G
ENER
ALS
Modificar la tendencia d’associar el creixement econòmic amb l’increment de la producción de residus Eradicar l'abocament de tota mena de residus
Complementarietat dels models actuals de gestió
Disposar d'un instrument de planificació en matèria de residus Avaluar les necessitats futures per a la millor gestió
Optimitzar els sistemes d'informació i coordinació Foment del consens i participació activa dels diferents agents implicats Foment dels programes d'educació ambiental, formació i informació
Reduir la contribució al Canvi Climàtic dels residus
Autosuficiència en la gestió residus no perillosos
Obtenir estadístiques fiables en matèria de producció i gestió
Millora del funcionament de les infraestructures de tractament existents i la seva eficiència
Avaluar i adaptar els instrumentseconòmics actuals i les tarifes
Consolidació dels programes de recerca, promoció i participació
PRINCIPIS RECTORS
Pro
tecc
ió d
e la
sal
ut d
e le
s pe
rson
es i
del m
edi a
mbi
ent
MA
MA
M
A PA
M
A M
A
M
A Je
rarq
uia
de g
estió
de
resi
dus
MA
MA
MA
MA
PA
MA
MA
M
A M
A PA
Flex
ibili
tat p
er ta
l d'a
dapt
ar-s
e a
la
cons
tant
evo
luci
ó de
ls tr
acta
men
ts i
mèt
odes
de
gest
ió
MA
M
A M
A M
A
MA
MA
PA
Aut
osuf
iciè
ncia
i pr
oxim
itat
MA
MA
MA
M
A
Acc
és a
la in
form
ació
i pa
rtici
paci
ó ci
utad
ana
M
A
MA
MA
MA
MA
MA
Qui
con
tam
ina,
pag
a (c
osto
s de
tra
nsfe
rènc
ia, t
rans
port,
trac
tam
ent i
ta
mbé
de
vigi
lànc
ia i
man
teni
men
t po
ster
ior a
la c
laus
ura)
MA
M
A M
A
M
A
MA
MA
PA
PA
Gar
antia
del
trac
tam
ent d
els
resi
dus
incl
osos
al p
rese
nt P
la a
mb
carà
cter
de
serv
ei p
úblic
MA
MA
MA
PA
PA
PA
MA
MA
MA
M
A
Proh
ibic
ió d
e l'a
band
onam
ent,
l'abo
cam
ent o
l'el
imin
ació
inco
ntro
lada
de
resi
dus
M
A
PA
MA
PA
MA
MA
PA
PA
PA
Pla
Dir
ecto
r Sec
tori
al p
er a
la G
estió
de
Resi
dus N
o pe
rillo
sos
de M
allo
rca
Info
rme
de so
sten
ibili
dad
ambi
enta
l
Pàgi
na 3
08
GeM
aX, Estudio
s A
mbie
ntales, S
.L.
C/ C
ecili
Met
elo,
16-
A, 1
º B y
C -
0700
3 - P
alm
a de
Mal
lorc
a T
el: 9
71 7
2 00
47;
Móv
il: 6
26 9
98 1
17; F
ax: 9
71 7
1 76
24
ww
w.e
stud
iosa
mbi
enta
les.e
s;e-
mai
l:in
fo@
estu
dios
ambi
enta
les.e
s
GE
MA
XES
TUD
IOS
AM
BIE
NTA
LES
CO
HER
ÈNC
IA IN
TER
NA
DEL
PR
NPM
OB
JEC
TIU
S G
ENER
ALS
Modificar la tendencia d’associar el creixement econòmic amb l’increment de la producción de residus Eradicar l'abocament de tota mena de residus
Complementarietat dels models actuals de gestió
Disposar d'un instrument de planificació en matèria de residus Avaluar les necessitats futures per a la millor gestió
Optimitzar els sistemes d'informació i coordinació Foment del consens i participació activa dels diferents agents implicats Foment dels programes d'educació ambiental, formació i informació
Reduir la contribució al Canvi Climàtic dels residus
Autosuficiència en la gestió residus no perillosos
Obtenir estadístiques fiables en matèria de producció i gestió
Millora del funcionament de les infraestructures de tractament existents i la seva eficiència
Avaluar i adaptar els instrumentseconòmics actuals i les tarifes
Consolidació dels programes de recerca, promoció i participació
Efic
iènc
ia e
n la
ges
tió d
el P
la D
irect
or
MA
MA
MA
MA
M
A M
A M
A
M
A
PA
M
A
MA
Util
itzac
ió d
els
RC
Ds
que
no p
ugui
n re
cicl
ar-s
e co
m a
mat
èria
prim
era
secu
ndàr
ia i
fom
ent d
e la
sev
a va
lorit
zaci
ó en
la re
stau
raci
ó de
pe
drer
es
MA
MA
M
A
MA
M
A
Res
pons
abili
tat a
mpl
iada
del
pro
duct
or
MA
M
A M
A
MA
MA
M
A
M
A
C
ON
CLU
SIÓ
CO
H
CO
HC
OH
C
OH
CO
HC
OH
C
OH
C
OH
C
OH
CO
H
CO
H
CO
H
PCO
CO
H
Mol
t Ade
quat
(MA
), P
arci
alm
ent a
dequ
at (P
A),
No
com
patib
le (N
C):
Pla
Dir
ecto
r Sec
tori
al p
er a
la G
estió
de
Resi
dus N
o pe
rillo
sos
de M
allo
rca
Info
rme
de so
sten
ibili
dad
ambi
enta
l
Pàgi
na 3
09
GeM
aX, Estudio
s A
mbie
ntales, S
.L.
C/ C
ecili
Met
elo,
16-
A, 1
º B y
C -
0700
3 - P
alm
a de
Mal
lorc
a T
el: 9
71 7
2 00
47;
Móv
il: 6
26 9
98 1
17; F
ax: 9
71 7
1 76
24
ww
w.e
stud
iosa
mbi
enta
les.e
s;e-
mai
l:in
fo@
estu
dios
ambi
enta
les.e
s
GE
MA
XES
TUD
IOS
AM
BIE
NTA
LES
CO
HER
ÈNC
IA IN
TER
NA
DEL
PR
NPM
OB
JEC
TIU
S ES
PEC
ÍFIC
S
Reducció en un 10% de la generació de residus per habitant de fet i any
Valorització d'un mínim del 60% en pes dels residus d'envasos
Reutilització o reciclat d'un mínim del 50% en pes de les fraccions de paper, metalls, vidre, plàstic, biorresidus i altres
Objectius de recollida selectiva per al paper-cartró (68%), vidre (68%), envasos lleugers (28%) i FORM (55%)
Aconseguir com a mínim el 38% de valorització material
Aconseguir com a màxim el 62% d'incineració amb recuperació d'energia
Aconseguir el 0% d'eliminació en abocador controlat, excepte emergències i excepcions contemplades al present pla
Aconseguir el 70% de reutilització, reciclat i altre valorització dels RCD
Compliment de l'article 13 del RD 105/2008 en quant a la utilització de residus inerts
Separació del 100% dels residus perillosos continguts en els RCD i RV d'entrada al sistema
Tractament de valorització energètica de tots els PFU entrats al sistema
Valorització energètica del 100% dels residus sanitaris grup II
Valorització material o energètica del 100% dels llots d'EDAR que entrin al sistema
Eliminació gradual de les bosses comercials d’un sol ús de plàstic no biodegradable fins aconseguir la seva eliminació total al 2018.
PRINCIPIS RECTORS
Pro
tecc
ió d
e la
sal
ut d
e le
s pe
rson
es i
del m
edi a
mbi
ent
MA
MA
M
A
M
A
MA
Jera
rqui
a de
ges
tió d
e re
sidu
s M
A
MA
M
A
MA
M
A
PA
P
A
MA
M
A
P
A
MA
M
A
MA
Fl
exib
ilita
t per
tal d
'ada
ptar
-se
a la
co
nsta
nt e
volu
ció
dels
trac
tam
ents
i m
ètod
es d
e ge
stió
MA
M
A
Aut
osuf
iciè
ncia
i pr
oxim
itat
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
Acc
és a
la in
form
ació
i pa
rtici
paci
ó ci
utad
ana
Qui
con
tam
ina,
pag
a (c
osto
s de
tra
nsfe
renc
ia, t
rans
port,
trac
tam
ent i
ta
mbé
de
vigi
lànc
ia i
man
teni
men
t po
ster
ior a
la c
laus
ura)
M
A
Gar
antia
del
trac
tam
ent d
els
resi
dus
incl
osos
al p
rese
nt P
la a
mb
carà
cter
de
ser
vei p
úblic
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
Pla
Dir
ecto
r Sec
tori
al p
er a
la G
estió
de
Resi
dus N
o pe
rillo
sos
de M
allo
rca
Info
rme
de so
sten
ibili
dad
ambi
enta
l
Pàgi
na 3
10
GeM
aX, Estudio
s A
mbie
ntales, S
.L.
C/ C
ecili
Met
elo,
16-
A, 1
º B y
C -
0700
3 - P
alm
a de
Mal
lorc
a T
el: 9
71 7
2 00
47;
Móv
il: 6
26 9
98 1
17; F
ax: 9
71 7
1 76
24
ww
w.e
stud
iosa
mbi
enta
les.e
s;e-
mai
l:in
fo@
estu
dios
ambi
enta
les.e
s
GE
MA
XES
TUD
IOS
AM
BIE
NTA
LES
CO
HER
ÈNC
IA IN
TER
NA
DEL
PR
NPM
OB
JEC
TIU
S ES
PEC
ÍFIC
S
Reducció en un 10% de la generació de residus per habitant de fet i any
Valorització d'un mínim del 60% en pes dels residus d'envasos
Reutilització o reciclat d'un mínim del 50% en pes de les fraccions de paper, metalls, vidre, plàstic, biorresidus i altres
Objectius de recollida selectiva per al paper-cartró (68%), vidre (68%), envasos lleugers (28%) i FORM (55%)
Aconseguir com a mínim el 38% de valorització material
Aconseguir com a màxim el 62% d'incineració amb recuperació d'energia
Aconseguir el 0% d'eliminació en abocador controlat, excepte emergències i excepcions contemplades al present pla
Aconseguir el 70% de reutilització, reciclat i altre valorització dels RCD
Compliment de l'article 13 del RD 105/2008 en quant a la utilització de residus inerts
Separació del 100% dels residus perillosos continguts en els RCD i RV d'entrada al sistema
Tractament de valorització energètica de tots els PFU entrats al sistema
Valorització energètica del 100% dels residus sanitaris grup II
Valorització material o energètica del 100% dels llots d'EDAR que entrin al sistema
Eliminació gradual de les bosses comercials d’un sol ús de plàstic no biodegradable fins aconseguir la seva eliminació total al 2018.
Proh
ibic
ió
de
l'aba
ndon
amen
t, l'a
boca
men
t o l'
elim
inac
ió in
cont
rola
da
de re
sidu
s M
A
PA
P
A
MA
P
A
M
A
MA
M
A
MA
Efic
iènc
ia e
n la
ges
tió d
el P
la D
irect
or
M
A
MA
M
A
MA
P
A
PA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
PA
Util
itzac
ió
com
a
mat
eria
pr
imer
a se
cund
ària
del
s de
ls R
CD
s qu
e no
pu
guin
rec
icla
r-se
i fo
men
t de
la s
eva
valo
ritza
ció
en
la
rest
aura
ció
de
pedr
eres
MA
M
A
MA
M
A
Res
pons
abili
tat a
mpl
iada
del
pro
duct
or
MA
M
A
CO
NC
LUSI
ÓC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
HPC
OC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
Mol
t Ade
quat
(MA
), P
arci
alm
ent a
dequ
at (P
A),
No
com
patib
le (N
C):
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 311
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Tal i com mostren les dues matrius anteriors, dels principis rectors emanen una
sèrie d’objectius (generals i específics), els quals alhora poden ser l’expressió
d’un o varis d’aquests principis. A més, es constata que la pràctica totalitat
d’objectius són coherents amb els principis rectors.
LEls aspectes que resulten valorats com parcialment adequats es comenten a
continuació.
La previsió d’eliminació de determinats residus en abocador s’ha avaluat com
parcialment adequat. Per una part s’assegura que els residus que ja no poden
ser tractats a les instal·lacions del sistema, al manco tendrán una eliminació
segura, i s’ha valorar com molt adequat en aquest aspecte. Per altra va en
contra de d’aconseguir l’objectiu d’abocament zero que és una prioritat en
quant a la jerarquia de gestió de residusi un objectiu del present Pla. Entre
aquests residus s’inclouen residus de tractament de RCDs i àrids reciclats que
no puguin ser reutilitzats, cadàvers animals i restes d’escorxadors que no
puguin ser incinerats i escòries tractades. Així mateix també s’ha considerat
com parcialment adequat l’establiment d’un màxim en la valorització energètica
entenet que, de no complir-se els objectius de reciclatge, aquesta limitació en la
valorització energètica implicarà necessàriament el destí dels excedents a
abocador, el que és contrai als principis de jerarquia en la gestió i eficiència del
Pla.
Així mateix cal comentar també que la coherència de l’objectiu general
d’avaluar i adaptar els instruments econòmics actuals i les tarifes per
corresponsabilitzar als productors dels costos reals que suposa la gestió dels
residus que generen vindrà determinada per la manera com es portarà a terme
el càlcul de les tarifes específicas de tractament. Com ja s’ha comentat a
l’apartat de definició de les atribucions al Consell de Mallorca, es veu clarament
com s’ha optat per un model amb tres tipologies tarifàries. Conseqüentment, cal
analitzar la forma i conceptes que inclouen cadascuna d’elles per tal
d’assegurar-se que són coherents amb els principis rectors de “qui contamina,
paga” i el de la jerarquia de gestió de residus. En l’apartat següent, d’avaluació
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 312
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
dels potencials impactes ambientals de les mesures adoptades s’entra en detall
en aquest aspecte.
Per altra banda, cal assenyalar com el principi d’accés a la informació i
participació ciutadana i el de “qui contamina, paga” no presenten cap tipus
d’interacció amb els objectius específics. Malgrat tot, aquests es veuen assolits
mitjançant una sèrie de mesures tals com l’obligació per part del Consell de
lliurar anualment una memòria sobre la gestió i tractament dels residus i la
posada a disposició de tots els ciutadans d’aquesta informació, o l’establiment
de tarifes específiques i la incorporació de la responsabilitat del productor.
El Pla també defineix una sèrie de mesures en quant a la prevenció, reducció,
la recollida i transport dels RCDs i la recollida selectiva municipal. A més,
també incorpora els requisits tècnics mínims que han de tenir les estacions de
transferència així com les infraestructures per al tractament de residus. Totes
elles en conjunt s’adeqüen i es dirigeixen a contribuir amb l’assoliment dels
principis i objectius descrits amb anterioritat. L'impacte ambiental potencial
d'aquestes mesures i de les modificacions proposades s'analitza en apartats
següents.
En conclusió els objectius plantejats es poden considerar coherents amb els
principis rectors del Pla.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 313
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
9.1.2 Coherència externa dels objectius del pla
Actualment, tant a nivell comunitari, nacional com autonòmic existeix un gran
nombre de normativa, plans i programes dirigits a donar una solució a la
problemàtica ambiental d’acord amb les prioritats del territori. D’aquesta
manera, tot i que cada una d’elles compleixen funcions específiques, com a
conjunt persegueixen el mateix objectiu.
D’aquí la necessitat d’avaluar la coherència entre el present Pla Director amb
els elements externs. Es tracta doncs de preveure si els objectius plantejats al
Pla interferiran de manera negativa, no presentaran cap problema o inclús
contribuiran a la consecució de les prioritats establertes tant a nivell
internacional, nacional com autonòmic.
9.1.2.1 Coherència amb plans internacionals
Les principals referències internacionals en matèria de medi ambient són el
Protocol de Kyoto i el VI Programa d’Acció Comunitària en Matèria de Medi
Ambient (2001-2012).
L’anàlisi s’ha realitzat mitjançant l’elaboració d’una matriu de doble entrada on es
troben enfrontats els objectius del pla amb el principal objectiu del Protocol de Kyoto i
les Estratègies temàtiques de rellevància ambiental per a la gestió de residus del
Programa abans esmentat. En aquest cas, al tractar-se d’un Programa molt general,
s’ha cregut convenient analitzar la coherència envers les diferents estratègies amb
incidència en la gestió de residus i no amb els seus objectius general d’aquest ja que
el Pla Director Sectorial és un document molt específic i per tant, només s’adequa en
uns aspectes molt concrets del Programa.
Pla
Dir
ecto
r Sec
tori
al p
er a
la G
estió
de
Resi
dus N
o pe
rillo
sos
de M
allo
rca
Info
rme
de so
sten
ibili
dad
ambi
enta
l
Pàgi
na 3
14
GeM
aX, Estudio
s A
mbie
ntales, S
.L.
C/ C
ecili
Met
elo,
16-
A, 1
º B y
C -
0700
3 - P
alm
a de
Mal
lorc
a T
el: 9
71 7
2 00
47;
Móv
il: 6
26 9
98 1
17; F
ax: 9
71 7
1 76
24
ww
w.e
stud
iosa
mbi
enta
les.e
s;e-
mai
l:in
fo@
estu
dios
ambi
enta
les.e
s
GE
MA
XES
TUD
IOS
AM
BIE
NTA
LES
CO
HER
ÈNC
IA A
MB
PLA
NS
INTE
RN
AC
ION
ALS
OB
JEC
TIU
S ES
PEC
ÍFIC
S
Reducció en un 10% de la generació de residus per habitant de fet i any
Valorització d'un mínim del 60% en pes dels residus d'envasos
Reutilització o reciclat d'un mínim del 50% en pes de les fraccions de paper, metalls, vidre, plàstic, biorresidus i altres
Objectius de recollida selectiva per al paper-cartró (68%), vidre (68%), envasos lleugers (28%) i FORM (55%)
Aconseguir com a mínim el 38% de valorització material
Aconseguir com a màxim el 62% d'incineració amb recuperació d'energia
Aconseguir el 0% d'eliminació en abocador controlat, excepte emergències i excepcions contemplades al present pla
Aconseguir el 70% de reutilització, reciclat i altre valorització dels RCD
Compliment de l'article 13 del RD 105/2008 en quant a la utilització de residus inerts
Separació del 100% dels residus perillosos continguts en els RCD i RV d'entrada al sistema
Tractament de valorització energètica de tots els PFU entrats al sistema
Valorització energètica del 100% dels residus sanitaris grup II
Valorització material o energètica del 100% dels llots d'EDAR que entrin al sistemaEliminació gradual de les bosses comercials d’un sol ús de plàstic no biodegradable fins aconseguir la seva eliminació total al 2018.
KYOTO
Red
ucci
ó em
issi
ons
de G
EH
M
A
MA
M
A
MA
M
A
PA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
VI PACMMA
Est
ratè
gia
tem
àtic
a so
bre
la
cont
amin
ació
atm
osfè
rica
MA
M
A
MA
M
A
MA
P
A
MA
M
A
MA
P
A
MA
M
A
MA
Est
ratè
gia
tem
àtic
a so
bre
l’ús
sost
enib
le
dels
recu
rsos
nat
ural
s M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
P
A
MA
M
A
M
A
MA
Est
ratè
gia
tem
àtic
a so
bre
la p
reve
nció
i re
cicl
at d
els
resi
dus
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
Est
ratè
gia
tem
àtic
a so
bre
la p
rote
cció
de
sòls
M
A
PA
MA
M
A
MA
Est
ratè
gia
tem
àtic
a so
bre
el m
edi
ambi
ent u
rbà
MA
MA
M
A
MA
CO
NC
LUSI
ÓC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
HPC
OC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
Mol
t Ade
quat
(MA
), P
arci
alm
ent a
dequ
at (P
A),
No
com
patib
le (N
C)
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 315
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Del resultat d’aquest anàlisi es veu com en la seva majoria els objectius
plantejats van en consonància amb els instruments internacionals.
L’objectiu d’aconseguir el 0% d’eliminació en abocador segur és 100% coherent
amb els plans internacionals. No obstant, donat que en la present revisió del
Pla també es contempla la possibilitat de dipositar en abocador cadàvers
animals i restes d’escorxador, es pot donar lloc a emissions de gasos d’efecte
hivernacle (principalment de metà) derivat de l’abocament de residus orgànics.
També, s’augmenta el risc de contaminació de les aigües i/o del sòl i s’accelera
l’ocupació de les zones destinades a abocador, escurçant la vida útil d’aquest.
Per tot plegat, aquesta part de l’objectiu es considera que serà parcialment
adequat en relació a l’objectiu de reducció d’emissions de gasos d’efecte
hivernacle, a l’estratègia temàtica sobre la contaminació atmosfèrica, l’ús
sostenible dels recursos naturals i la protecció de sòls i per tant en el propi Pla
s’estableixen mesures preventives, com ara la construcció de cel·les
específiques a l’abocador de zona 1 per tal de minimitzar l’impacte negatiu
sobre el medi ambient.
Un objectiu que és parcialment coherent amb els instruments internacionals és
l'objectiu de valorització energètica del 100% dels pneumàtics fora d'ús, ja que
es pot considerar que amb aquesta opció hi ha un augment d'emissions
atmosfèriques respecte de l'opció de reciclatge material. Ara bé, en un territoi
insular com el de Mallorca i a on no hi ha cap instal·lació per al reciclatge
d'aquest residus, la única opció seria el seu transport a plantes de reciclatge a
la Península o a l'estranger, el que també implica una contaminació atmosfèrica
per transport. Per tant l'opció escollida en el pla no és pot qualificar de
incoherent.
A més, per la seva rellevància també s’ha analitzat la coherència del present
Pla amb la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de
novembre de 2008 sobre els residus i per la que es deroguen determinades
Directives, resultant concordant completament. A mode de síntesi s’anomenen
aquells aspectes de major importància que incorpora el present Pla:
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 316
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
- Les noves definicions i modificacions d’aquestes.
- La jerarquia de residus: prevenció, preparació per a la
reutilització, reciclat, un altre tipus de valorització (per exemple,
l’energètica) i en darrer lloc l’eliminació segura.
- La recollida separada de les diferents fraccions
- La preparació per a la reutilització o el reciclat d’un mínim del
50% en pes de materials tals com, al manco, paper, metalls,
plàstic i vidre. En aquest es contempla a més a més la gestió de
determinats biorresidus com els llots de depuradora, d'acord
amb la Directiva 2008/98/CE que contempla la possibilitat
d’incorporar residus d’altres orígens en la mesura que els fluxos
de residus siguin assimilables als domèstics.
- L’augment fins a un mínim del 70% dels seu pes la preparació
per a la reutilització reciclat i altre tipus de valorització material,
incloent les opercions d’utilització de residus com a rebliment en
substitució d'altres materials, per als residus no perillosos
procedents de la construcció i de les demolicions.
9.1.2.2 Coherència amb plans nacionals
A banda de l’àmbit internacional també cal tenir present les diferents
normatives, plans i estratègies que s’han anat desenvolupant a nivell de l’Estat
Espanyol.
D’aquesta manera, s’ha analitzat la coherència en relació al Pla Nacional Integrat de
Residus, l’Estratègia Espanyola de la Sostenibilitat i l’Estratègia Espanyola de Canvi
Climàtic i Energia neta, explicades totes elles amb detall a l’apartat de relacions amb
altres plans i programes nacionals.
Pla
Dir
ecto
r Sec
tori
al p
er a
la G
estió
de
Resi
dus N
o pe
rillo
sos
de M
allo
rca
Info
rme
de so
sten
ibili
dad
ambi
enta
l
Pàgi
na 3
17
GeM
aX, Estudio
s A
mbie
ntales, S
.L.
C/ C
ecili
Met
elo,
16-
A, 1
º B y
C -
0700
3 - P
alm
a de
Mal
lorc
a T
el: 9
71 7
2 00
47;
Móv
il: 6
26 9
98 1
17; F
ax: 9
71 7
1 76
24
ww
w.e
stud
iosa
mbi
enta
les.e
s;e-
mai
l:in
fo@
estu
dios
ambi
enta
les.e
s
GE
MA
XES
TUD
IOS
AM
BIE
NTA
LES
CO
HER
ÈNC
IA A
MB
PLA
NS
NA
CIO
NA
LS
OB
JEC
TIU
S ES
PEC
ÍFIC
S
Reducció en un 10% de la generació de residus per habitant de fet i any
Valorització d'un mínim del 60% en pes dels residus d'envasos
Reutilització o reciclat d'un mínim del 50% en pes de les fraccions de paper, metalls, vidre, plàstic, biorresidus i altres Objectius de recollida selectiva per al paper-cartró (68%), vidre (68%), envasos lleugers (28%) i FORM (55%) Aconseguir com a mínim el 38% de valorització material
Aconseguir com a màxim el 62% d'incineració amb recuperació d'energia Aconseguir el 0% d'eliminació en abocador controlat, excepte emergències i excepcions contemplades al present pla Aconseguir el 70% de reutilització, reciclat i altre valorització dels RCD
Compliment de l'article 13 del RD 105/2008 en quant a la utilització de residus inerts
Separació del 100% dels residus perillosos continguts en els RCD i RV d'entrada al sistema
Tractament de valorització energètica de tots els PFU entrats al sistemaValorització energètica del 100% dels residus sanitaris grup II
Valorització material o energètica del 100% dels llots d'EDAR que entrin al sistema
Eliminació gradual de les bosses comercials d’un sol ús de plàstic no biodegradable fins aconseguir la seva eliminació total al 2018.
OBJECTIUSGENERALSDELPNIR2008-2015
Mod
ifica
r la
tend
ènci
a ac
tual
del
cr
eixe
men
t de
la g
ener
ació
de
resi
dus
MA
M
A
Era
dica
r l'a
boca
men
t il·l
egal
M
A
PA
PA
P
A
PA
P
A
PA
P
A
PA
D
ism
inui
r l'a
boca
men
t i fo
men
tar l
a pr
even
ció,
reut
ilitza
ció,
reci
clat
i al
tres
form
es d
e va
lorit
zaci
ó M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
P
A
MA
M
A
MA
P
A
MA
M
A
MA
Com
plet
ar le
s in
fraes
truct
ures
de
tract
amen
t i m
illor
ar e
l fun
cion
amen
t de
les
inst
al·la
cion
s ex
iste
nts
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
Obt
enir
esta
díst
ique
s fia
bles
en
mat
èria
d'in
fraes
truct
ures
, em
pres
es
gest
ores
i pr
oduc
ció
i ges
tió d
e re
sidu
s
PA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
M
A
MA
M
A
MA
Ava
luar
els
inst
rum
ents
eco
nòm
ics
i en
par
ticul
ar e
ls fi
scal
s
Pla
Dir
ecto
r Sec
tori
al p
er a
la G
estió
de
Resi
dus N
o pe
rillo
sos
de M
allo
rca
Info
rme
de so
sten
ibili
dad
ambi
enta
l
Pàgi
na 3
18
GeM
aX, Estudio
s A
mbie
ntales, S
.L.
C/ C
ecili
Met
elo,
16-
A, 1
º B y
C -
0700
3 - P
alm
a de
Mal
lorc
a T
el: 9
71 7
2 00
47;
Móv
il: 6
26 9
98 1
17; F
ax: 9
71 7
1 76
24
ww
w.e
stud
iosa
mbi
enta
les.e
s;e-
mai
l:in
fo@
estu
dios
ambi
enta
les.e
s
GE
MA
XES
TUD
IOS
AM
BIE
NTA
LES
CO
HER
ÈNC
IA A
MB
PLA
NS
NA
CIO
NA
LS
OB
JEC
TIU
S ES
PEC
ÍFIC
S
Reducció en un 10% de la generació de residus per habitant de fet i any
Valorització d'un mínim del 60% en pes dels residus d'envasos
Reutilització o reciclat d'un mínim del 50% en pes de les fraccions de paper, metalls, vidre, plàstic, biorresidus i altres Objectius de recollida selectiva per al paper-cartró (68%), vidre (68%), envasos lleugers (28%) i FORM (55%) Aconseguir com a mínim el 38% de valorització material
Aconseguir com a màxim el 62% d'incineració amb recuperació d'energia Aconseguir el 0% d'eliminació en abocador controlat, excepte emergències i excepcions contemplades al present pla Aconseguir el 70% de reutilització, reciclat i altre valorització dels RCD
Compliment de l'article 13 del RD 105/2008 en quant a la utilització de residus inerts
Separació del 100% dels residus perillosos continguts en els RCD i RV d'entrada al sistema
Tractament de valorització energètica de tots els PFU entrats al sistemaValorització energètica del 100% dels residus sanitaris grup II
Valorització material o energètica del 100% dels llots d'EDAR que entrin al sistema
Eliminació gradual de les bosses comercials d’un sol ús de plàstic no biodegradable fins aconseguir la seva eliminació total al 2018.
Iden
tific
ar la
con
veni
ènci
a de
la
seva
impl
anta
ció
de fo
rma
harm
onitz
ada
a to
tes
les
CC
AA
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
Con
solid
ació
del
s pr
ogra
mes
de
I+D
+i a
plic
ats
als
dife
rent
s as
pect
es
de la
ges
tió d
e re
sidu
s
Red
uir l
a co
ntrib
ució
del
s re
sidu
s al
C
anvi
Clim
àtic
fom
enta
nt l'
aplic
ació
de
les
mes
ures
de
maj
or p
oten
cial
de
redu
cció
MA
P
A
MA
PA
M
A
MA
M
A
CO
NC
LUSI
ÓC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
H
Mol
t Ade
quat
(MA
), Pa
rcia
lmen
t ade
quat
(PA
), N
o co
mpa
tible
(NC
)
Pla
Dir
ecto
r Sec
tori
al p
er a
la G
estió
de
Resi
dus N
o pe
rillo
sos
de M
allo
rca
Info
rme
de so
sten
ibili
dad
ambi
enta
l
Pàgi
na 3
19
GeM
aX, Estudio
s A
mbie
ntales, S
.L.
C/ C
ecili
Met
elo,
16-
A, 1
º B y
C -
0700
3 - P
alm
a de
Mal
lorc
a T
el: 9
71 7
2 00
47;
Móv
il: 6
26 9
98 1
17; F
ax: 9
71 7
1 76
24
ww
w.e
stud
iosa
mbi
enta
les.e
s;e-
mai
l:in
fo@
estu
dios
ambi
enta
les.e
s
GE
MA
XES
TUD
IOS
AM
BIE
NTA
LES
CO
HER
ÈNC
IA A
MB
PLA
NS
NA
CIO
NA
LS
OB
JEC
TIU
S ES
PEC
ÍFIC
S
Reducció en un 10% de la generació de residus per habitant de fet i any
Valorització d'un mínim del 60% en pes dels residus d'envasos
Reutilització o reciclat d'un mínim del 50% en pes de les fraccions de paper, metalls, vidre, plàstic,
biorresidus i altres
Objectius de recollida selectiva per al paper-cartró (68%), vidre (68%), envasos lleugers
(28%) i FORM (55%)
Aconseguir com a mínim el 38% de valorització material
Aconseguir com a màxim el 62% d'incineració amb recuperació d'energia
Aconseguir el 0% d'eliminació en abocador controlat, excepte emergències i excepcions
contemplades al present pla
Aconseguir el 70% de reutilització, reciclat i altre valorització dels RCD
Compliment de l'article 13 del RD 105/2008 en quant a la utilització de residus inerts
Separació del 100% dels residus perillosos continguts en els RCD i RV d'entrada al sistema
Tractament de valorització energètica de tots els PFU entrats al sistema
Valorització energètica del 100% dels residus sanitaris grup II
Valorització material o energètica del 100% dels llots d'EDAR que entrin al sistema
Eliminació gradual de les bosses comercials d’un sol ús de plàstic no biodegradable fins
aconseguir la seva eliminació total al 2018.
EEDS 2007
Aug
men
tar l
'est
alvi
i l'e
ficiè
ncia
en
l'ús
dels
recu
rsos
en
tots
els
sec
tors
M
A
MA
M
A
PA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
Pre
veni
r la
cont
amin
ació
, red
uir l
a ge
nera
ció
de re
sidu
s i
fom
enta
r la
reut
ilitza
ció
i el r
ecic
latg
e de
ls g
ener
ats
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
M
A
Millo
rar l
a qu
alita
t de
l'aire
, esp
ecia
lmen
t de
les
zone
s ur
bane
s
PA
P
A
PA
M
A
Opt
imitz
ar e
nerg
ètic
a i a
mbi
enta
lmen
t les
nec
essi
tats
de
mob
ilita
t de
les
pers
ones
i de
l flu
x de
mer
cade
ries
M
A
MA
MA
M
A
M
A
MA
P
A
MA
M
A
MA
M
A
Rev
alor
itzar
el s
iste
ma
turís
tic e
n cl
au d
e so
sten
ibili
tat
MA
Pla
Dir
ecto
r Sec
tori
al p
er a
la G
estió
de
Resi
dus N
o pe
rillo
sos
de M
allo
rca
Info
rme
de so
sten
ibili
dad
ambi
enta
l
Pàgi
na 3
20
GeM
aX, Estudio
s A
mbie
ntales, S
.L.
C/ C
ecili
Met
elo,
16-
A, 1
º B y
C -
0700
3 - P
alm
a de
Mal
lorc
a T
el: 9
71 7
2 00
47;
Móv
il: 6
26 9
98 1
17; F
ax: 9
71 7
1 76
24
ww
w.e
stud
iosa
mbi
enta
les.e
s;e-
mai
l:in
fo@
estu
dios
ambi
enta
les.e
s
GE
MA
XES
TUD
IOS
AM
BIE
NTA
LES
CO
HER
ÈNC
IA A
MB
PLA
NS
NA
CIO
NA
LS
OB
JEC
TIU
S ES
PEC
ÍFIC
S
Reducció en un 10% de la generació de residus per habitant de fet i any
Valorització d'un mínim del 60% en pes dels residus d'envasos
Reutilització o reciclat d'un mínim del 50% en pes de les fraccions de paper, metalls, vidre, plàstic,
biorresidus i altres
Objectius de recollida selectiva per al paper-cartró (68%), vidre (68%), envasos lleugers
(28%) i FORM (55%)
Aconseguir com a mínim el 38% de valorització material
Aconseguir com a màxim el 62% d'incineració amb recuperació d'energia
Aconseguir el 0% d'eliminació en abocador controlat, excepte emergències i excepcions
contemplades al present pla
Aconseguir el 70% de reutilització, reciclat i altre valorització dels RCD
Compliment de l'article 13 del RD 105/2008 en quant a la utilització de residus inerts
Separació del 100% dels residus perillosos continguts en els RCD i RV d'entrada al sistema
Tractament de valorització energètica de tots els PFU entrats al sistema
Valorització energètica del 100% dels residus sanitaris grup II
Valorització material o energètica del 100% dels llots d'EDAR que entrin al sistema
Eliminació gradual de les bosses comercials d’un sol ús de plàstic no biodegradable fins
aconseguir la seva eliminació total al 2018.
Red
uir l
es e
mis
sion
s a
travé
s de
: 1) m
ajor
pes
de
les
ener
gies
reno
vabl
es, 2
)mill
ora
de l'
efic
iènc
ia e
nerg
ètic
a en
el
tran
spor
t i l'
edifi
caci
ó, 3
) mes
ures
sec
toria
ls i
4)
inst
rum
ents
de
mer
cat
M
A
MA
MA
M
A
MA
M
A
MA
MA
M
A
MA
Inte
grar
l'ad
apta
ció
al c
anvi
clim
àtic
en
la p
lani
ficac
ió d
els
sect
ors
econ
òmic
s M
A
MA
M
A
PA
M
A
PA
M
A
MA
M
A
MA
P
A
MA
M
A
MA
CO
NC
LUSI
ÓC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
H
Mol
t Ade
quat
(MA
), Pa
rcia
lmen
t ade
quat
(PA
), N
o co
mpa
tible
(NC
)
Pla
Dir
ecto
r Sec
tori
al p
er a
la G
estió
de
Resi
dus N
o pe
rillo
sos
de M
allo
rca
Info
rme
de so
sten
ibili
dad
ambi
enta
l
Pàgi
na 3
21
GeM
aX, Estudio
s A
mbie
ntales, S
.L.
C/ C
ecili
Met
elo,
16-
A, 1
º B y
C -
0700
3 - P
alm
a de
Mal
lorc
a T
el: 9
71 7
2 00
47;
Móv
il: 6
26 9
98 1
17; F
ax: 9
71 7
1 76
24
ww
w.e
stud
iosa
mbi
enta
les.e
s;e-
mai
l:in
fo@
estu
dios
ambi
enta
les.e
s
GE
MA
XES
TUD
IOS
AM
BIE
NTA
LES
CO
HER
ÈNC
IA A
MB
PLA
NS
NA
CIO
NA
LS
OB
JEC
TIU
S ES
PEC
ÍFIC
S
Reducció en un 10% de la generació de residus per habitant de fet i any
Valorització d'un mínim del 60% en pes dels residus d'envasos
Reutilització o reciclat d'un mínim del 50% en pes de les fraccions de paper, metalls,
vidre, plàstic, biorresidus i altres
Objectius de recollida selectiva per al paper-cartró (68%), vidre (68%), envasos
lleugers (28%) i FORM (55%)
Aconseguir com a mínim el 38% de valorització material
Aconseguir com a màxim el 62% d'incineració amb recuperació d'energia
Aconseguir el 0% d'eliminació en abocador controlat, excepte emergències i excepcions contemplades al present pla
Aconseguir el 70% de reutilització, reciclat i altre valorització dels RCD
Compliment de l'article 13 del RD 105/2008 en quant a la utilització de
residus inerts Separació del 100% dels residus
perillosos continguts en els RCD i RV d'entrada al sistema
Tractament de valorització energètica de tots els PFU entrats al sistema
Valorització energètica del 100% dels residus sanitaris grup II
Valorització material o energètica del 100% dels llots d'EDAR
Eliminació gradual de les bosses comercials d’un sol ús de plàstic no
biodegradable fins aconseguir la seva eliminació total al 2018.
ESTRATÈGIA ESPANYOLA C.CLIM
Red
ucci
ó de
les
emis
sion
s de
GE
H i
optim
itzac
ió d
e l'e
ficiè
ncia
ene
rgèt
ica
dels
pr
oces
sos
de g
estió
, tra
ctam
ent i
va
lorit
zaci
ó de
ls re
sidu
s
MA
M
A
MA
MA
P
A
MA
M
A
MA
M
A
PA
M
A
MA
M
A
Inte
grac
ió i
actu
alitz
ació
de
la p
lani
ficac
ió
sobr
e re
sidu
s M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
Red
ucci
ó de
ls re
sidu
s i l
'apr
ofita
men
t de
les
mat
èrie
s en
ells
con
tingu
des,
aix
í com
la
bio
met
anitz
ació
i re
cupe
raci
ó de
bio
gàs
en a
boca
dors
MA
M
A
MA
MA
M
A
MA
M
A
MA
M
A
MA
MA
M
A
Impu
ls a
l'ap
rofit
amen
t ene
rgèt
ic d
e re
sidu
s fo
rest
als,
agr
oind
ustri
als
i ag
rícol
es
Min
imitz
ació
de
la g
ener
ació
de
resi
dus
prod
uïts
al s
ecto
r res
iden
cial
, com
erci
al,
indu
stria
l i a
gríc
ola
MA
M
A
Coo
rdin
ació
de
dife
rent
s po
lítiq
ues
per t
al
d'ut
ilitza
r els
sub
prod
ucte
s en
altr
es
sect
ors
MA
Pla
Dir
ecto
r Sec
tori
al p
er a
la G
estió
de
Resi
dus N
o pe
rillo
sos
de M
allo
rca
Info
rme
de so
sten
ibili
dad
ambi
enta
l
Pàgi
na 3
22
GeM
aX, Estudio
s A
mbie
ntales, S
.L.
C/ C
ecili
Met
elo,
16-
A, 1
º B y
C -
0700
3 - P
alm
a de
Mal
lorc
a T
el: 9
71 7
2 00
47;
Móv
il: 6
26 9
98 1
17; F
ax: 9
71 7
1 76
24
ww
w.e
stud
iosa
mbi
enta
les.e
s;e-
mai
l:in
fo@
estu
dios
ambi
enta
les.e
s
GE
MA
XES
TUD
IOS
AM
BIE
NTA
LES
CO
HER
ÈNC
IA A
MB
PLA
NS
NA
CIO
NA
LS
OB
JEC
TIU
S ES
PEC
ÍFIC
S
Reducció en un 10% de la generació de residus per habitant de fet i any
Valorització d'un mínim del 60% en pes dels residus d'envasos
Reutilització o reciclat d'un mínim del 50% en pes de les fraccions de paper, metalls,
vidre, plàstic, biorresidus i altres
Objectius de recollida selectiva per al paper-cartró (68%), vidre (68%), envasos
lleugers (28%) i FORM (55%)
Aconseguir com a mínim el 38% de valorització material
Aconseguir com a màxim el 62% d'incineració amb recuperació d'energia
Aconseguir el 0% d'eliminació en abocador controlat, excepte emergències i excepcions contemplades al present pla
Aconseguir el 70% de reutilització, reciclat i altre valorització dels RCD
Compliment de l'article 13 del RD 105/2008 en quant a la utilització de
residus inerts Separació del 100% dels residus
perillosos continguts en els RCD i RV d'entrada al sistema
Tractament de valorització energètica de tots els PFU entrats al sistema
Valorització energètica del 100% dels residus sanitaris grup II
Valorització material o energètica del 100% dels llots d'EDAR
Eliminació gradual de les bosses comercials d’un sol ús de plàstic no
biodegradable fins aconseguir la seva eliminació total al 2018.
Ref
orç
de la
I+D
+i e
n la
miti
gaci
ó d'
emis
sion
s de
GE
H re
lativ
es a
sec
tors
o
activ
itats
de
carà
cter
no
ener
gètic
(re
sidu
s, e
tc)
CO
NC
LUSI
ÓC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
HC
OH
CO
H
Mol
t Ade
quat
(MA
), Pa
rcia
lmen
t ade
quat
(PA
), N
o co
mpa
tible
(NC
)
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 323
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Així doncs, del creuament dels objectius generals del Pla Director Sectorial de
Gestió de Residus No Perillosos amb els objectius generals dels tres Plans i
Estratègies analitzades se n’extreu la conclusió que tots els objectius són
coherents entre ells, presentant un grau alt d’adequació en la majoria dels
casos.
Malgrat tot, es veu com hi ha una sèrie d’objectius, tant al PNIR com a
l’Estratègia Espanyola pel Canvi Climàtic que no es recullen explícitament com
objectius d'aquest Pla. Aquests són:
- Avaluació dels instruments econòmics i en particular els fiscals.
- Consolidació i reforç dels programes de I+D+i aplicats als
diferents aspectes de la gestió de residus.
- Impuls a l’aprofitament energètic de residus forestals,
agroindustrials i agrícoles.
En relació al primer cal dir que el Consell de Mallorca no té competències en
l'aplicació de mesures fiscals sobre determinats productes que es converteixen
en residus, com per exemple, bosses de plàstic d'un sol ús, envasos no
retornables, etc Tampoc té competències a l'hora d'establir exencions fiscals,
per la qual cosa l'aplicació del primer objectiu queda fora de les seves
competències. No obstant l'anterior, sí que és competència del Consell de
Mallorca la fixació de les tarifes del servei de gestió de residus que realitza i
dins d'aquest àmbit sí que es contempla la imposició de tarifes específiques
segons tipus de residu i tractament. Destacar també la mesura de penalitzant la
mala separació del FORM, és a dir, aquella que tingui un contingut d’impropis
superior al 10% serà classificada com a rebuig i per tant hauran de pagar-se les
taxes corresponents.
No hi ha distinció entre les tarifes de tractament segons municipi o localització
geogràfica doncs aquesta distinció perjudicaria als municipis allunyats de les
plantes de tractament i per això les tarifes són úniques des del punt de vista
geogràfic i aquest criteri es manté també en aquest Pla.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 324
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
En quant al segon, derivat de la conjuntura econòmica de recessió en que es
troba immersa la Comunitat Autònoma i el conjunt de l’Estat, es creu
convenient dirigir els esforços cap a una correcta aplicació de l’actual Pla enlloc
de reforçar la investigació i el desenvolupament.
En quant al tercer, d’acord amb Llei 13/2012 els residus de biomassa d’origen
forestal agrícola queden fora de l’abast de les competències del Consell de
Mallorca encara que en aqeust pla sí que es preveu que es puguin tractar els
residus d'altres activitats econòmiques a les instal·lacions del Servei Públic
insularitzat, sempre que siguin compatibles en funció de les seves
característiques.
9.1.2.3 Coherència amb plans i normativa autonòmica
En aquest cas, per a analitzar les coherències no es creuen els objectius dels
diferents plans i programes sinó només aquells aspectes que tenen relació
directa amb la gestió dels residus, ja que el present Pla és l’instrument que
pretén regular la gestió dels residus.
No obstant, per fer-ho cal tenir presents una sèrie de directrius que imposen
altres plans tant a nivell autonòmic com a nivell d’illa. Aquestes estan
explicades detalladament en l’apartat de relació amb altres plans autonòmics.
D’aquesta manera, la taula que es presenta a continuació mostra els resultats
obtinguts per tal de veure si el Pla Director Sectorial s’ajusta i incorpora totes
aquestes directrius.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 325
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
DO
T Redacció PDS Gestió Residus de les Illes Balears SI
PD
SR
esid
usS
òlid
s IB
Tractament de residus mitjançant mesures minimització, recollida selectiva, reciclatge, compostatge, incineració o altre tipus de valorització
SI
Mantenir l’equilibri econòmic financer de les concessions actualment existent SI
PD
SE
nerg
ètic
IB
Foment de la producció d'energia elèctrica a partir de la biomassa i els residus (amb les limitacions imposades als plans insulars de residus)
SI
Llui
ta c
ontra
el C
anvi
Clim
àtic
Llei d'envasos: reducció de l'ús d'envasos i bosses comercials de plàstic d'un sòl ús. SI
Estudi per a la viabilitat tècnica i econòmica de l'aprofitament dels llots de depuradora SI
Instaurar la recollida selectiva d'olis per a la recuperació energètica -
Difusió i aplicació del codi de bones pràctiques agrícoles en matèria de gestió de residus -
Estudi de la viabilitat tècnica i econòmica de la valoració dels fems i purins del sector ramader -
PD
SP
edre
res
/IB
Incorporació d’una mesura que implica la utilització preferent de materials inerts provinents d’enderrocs o restes d’obres per al rebliment de pedreres que s’han de restaurar
SI
PTI
M
Pla Director Sectorial de Residus No Perillosos SI Pla Director Sectorial de Pedreres SI Creació del Parc de Tecnologies Ambientals SI Segon cinturó de Palma SI Incrementar l'eficiència i l'estalvi d'energia mitjançant l'aprofitament energètic dels residus SI
Àmbit d'Intervenció Paisatgística de l'entorn de Son Reus SI
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 326
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Així doncs, es conclou que el Pla Director Sectorial compleix i incorpora la
major part d’aquells aspectes relatius a la gestió de residus i al planejament
territorial supramunicipal.
Malgrat a primera vista es podria pensar que no es compleix amb el Pla
Director Sectorial Energètic de les Illes Balears al no fomentar la producció
d’energia elèctrica a partir de la biomassa, cal tenir present que s’exclou de
l’àmbit d’aplicació del present Pla els residus corresponents a biomassa forestal
primària procedent d’activitats del sector primari i per tant hauria de veure’s
quin és el tractament que se li dóna a aquest residu fora de l’àmbit del servei
públic. Per altra banda, el present PDSRNPM sí que fomenta la producció
d’energia elèctrica a partir d’altres residus i per tant es troba en consonància
amb el Pla Energètic.
Per la seva repercussió en quant a la gestió de residus, cal fer una especial
menció a la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per l’activació econòmica en matèria d’indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries, la qual en el seu
capítol V fa referència explícita al tractament de determinats residus tals com.
- Deixalles d’origen animal
- Residus sanitaris grup II
- Llots de les estacions depuradores d’aigües residuals
- Combustible derivat de residus
- Residus de construcció i demolició
- Escòries
- Fracció orgànica de residu municipal
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 327
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
La present revisió incorpora totes i cadascuna de les disposicions emmanades
d’aquesta Llei. Així doncs, per exemple es contempla la possibilitat de portar a
abocador les deixalles d’origen animal, aplicant una bonificació de fins el 70%
respecte al preu general dels altres residus o la possibilitat de tractar el CDR a
les instal·lacions del servei públic.
Finalment, després d’analitzar les matrius de doble entrada i l’adequació a les diferents normatives i plans de rang superior, es conclou que el present Pla Director Sectorial de Gestió de Residus No Perillosos de l’illa de Mallorca presenta un elevat grau de coherència, tant interna com externa.
No obstant, caldrà parar especial atenció als aspectes que han resultat parcialment adequats, els quals suposen que en algun moment podrien implicar relacions conflictives o incerteses i per tant necessiten algun tipus de matisació o recomanació per garantir la seva compatibilitat.
El primer d’aquests aspectes és la necessitat d’avaluar i adaptar els instruments econòmics actuals i les tarifes tenint en compte el principi de “qui contamina, paga”, segons el qual es pretén responsabilitzar en primer lloc al productor del residu en la seva adequada gestió. Així doncs, les tarifes específiques en funció dels residus que s’estableixin han de tenir en compte en compte la viabilitat econòmica de tot el sistema i han de incloure tant els costos del tractament com les despeses ocasionades en les tasques d’inspecció i vigilància ambiental.
El segon aspecte fa referència a l’abocament de residus. En aquest sentit cal remarcar que l’objectiu d’aconseguir un abocament zero per a la majoria de residus es troba en completa consonància tant amb els plans
internacionals com nacionals.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 328
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
No obstant, la possibilitat de portar a abocador determinats residus com ara els cadàvers animals, escòries i àrids reciclats no reutilitzats es pot considerar que és en part contradictori amb l’objectiu d’abocament zero del propi Pla i de la seva eficiència.
En el capítol següent s’analitzen els potencials impactes derivats d’aquesta nova gestió i es proposen mesures preventives, correctores i compensatòries adients per tal de minimitzar los.
Mentre per altra part, es considera que realitzar un tractament de les escòries i RCDs per tal d’obtenir un àrid reciclat amb unes característiques determinades és coherent amb els plans des del punt de vista de possibilitar la reutilització i el reciclatge sempre que aquests productes siguin reutilitzats. Emperò, pot succeir que les despeses econòmiques i ambientals associades a obtenir un producte amb unes determinades característiques siguin excessives en el cas en que el producte no tengui sortida i el destí sigui l’liminació en abocador. I seria justificat permetre un sistema de tractament més flexible dirigits a obtenir un producte de característiques variables segons les necessitats de mercat.
Finalment, el fet de valoritzar energèticament la totalitat dels pneumàtics fora d’ús pot semblar a primera vista contradictori als plans supranacionals ja que, tot i que no es preveu el seu abocament també s’inhabilita la seva possible valorització material. Tot i així ha de tenir-se en compte que es tracta d’un territori limitat i sense cap tipus d’instal·lació per al seu reciclatge i per tant l’alternativa seria portar-los a instal·lacions de la Península Ibèrica, fet que generaria unes emissions per transport. No obstant, a falta d’un estudi de les emissions reals associades a cada opció no pot valorar-se la seva adequació o inadequació.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 329
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
9.2 Efectes ambientals dels Plans vigents
En primer lloc donat que les mesures i infraestructures per a la gestió de
residus ja es troben en funcionament i amb Plans de Vigilància Ambiental
específics, és procedent en aquest punt avaluar si el tractament actual, que
bàsicament es manté en el present Pla, ha tingut efectes sobre l'entorn que
requereixin mesures preventives o correctives addicionals. Per això cal recollir
els principals resultats i conclusions que es deriven del seguiment ambiental de
les infraestructures contemplades en el Pla que aquí s'avalúa.
9.2.1 Anàlisi d'impacte sobre l'atmosfera de les instal·lacions actuals
CONTROL D'EMISSIONS:
Per tal de portar a terme el control i vigilància de les emissions es mesuren
paràmetres a la planta incineradora i a la de metanització tant de forma
automàtica en continu com mostres periòdiques a les xemeneies.
Per a la planta incineradora:
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 330
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
D'acord amb els resultats que es mostren a continuació, s'observa que en cap
cas es supera el límit establert per la legislació, trobant-se els valors mesurats
realment força allunyats d'aquest. Són dades del 2011 representatives del
funcionament promig de la planta
Per a la planta de metanització:
Unitats (mg/Nm3)
* La unitat de
mesura és 1/106
damunt l’eix del
gràfic Unitats (ng
(ng - ITEQ/Nm3)
Emissions a Son Reus inferiors als valors indicats
Valor límit segons legislació
200
50 50
10 10 101 <0,03<2,70,95<2,1<5,32,7
45
0
2040
60
80100
120
140
160180
200
NOx SO2 CO HCl Partículas COT HF
0,5
0,05 0,05
0,1
<0,002<0,027
<0,00182 0,00750
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
Sb + As + Pb + Cr+ Co + Cu + Mn +
Ni + V
Cd + Tl Hg Dioxinas yfuranos
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 331
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Cal dir que no s'ha detectat sulfhídric als biofiltres de la planta de metanització
ni a la de compostatge. El gràfic següent presenta les evolucions de les
emissions de metanització des de 2005 a 2011. Els resultats indiquen com al
llarg d'aquest període s'ha augmentat considerablement les emissions de CO,
NOx i COT, sent especialment significatiu pel que fa al darrer any disponible
(2011). Per altra banda, les concentracions de SO2 han anat mantenint-se
bastant constants, si bé és cert que en els últims dos anys s'han incrementat
una mica.
Evolución emisiones metanización
0,0100,0200,0300,0400,0500,0600,0700,0800,0900,0
SO2 (mg/m3N) CO (ppm) NOx (ppm) COT
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 332
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
CONTROL D'IMMISSIONS DEL PMVA PDSGRUM
Els controls de qualitat de l'aire es duen a terme de forma contínua, a través de
dues estacions de mesura automàtiques, una fixa i una mòbil:
Estació fixa: Es troba situada a l'Hospital Joan March registra en continu els
següents paràmetres:
- Diòxid de sofre (SO2)
- Ozó (O3)
- Òxids de nitrogen (NO i NO2)
- Partícules en suspensió: Es realitzen alternativament i en cicles
quadrimestrals, durant tres mesos PM-10 i durant un mes PM-
2,5
- Paràmetres meteorològics: Temperatura, pressió, pluviometria i
direcció i velocitat del vent
Com a complement es realitzen campanyes de mostreig a través de captador
d'alt volum (CAB) adequadament equipat mitjançant un capçal que permet la
recol·lecció de partícules en suspensió segons la seva distribució de
grandàries, i amb un captador de baix volum per recollir mostres de gasos:
- Distribució de partícules per grandària (mínim de 7
mostres/mes)
- Metalls Pesants: Pb, Cr, Cu, Mn, Ni, As, Cd, Fe, Zn, V (mínim 10
mostres/mes)
- Composts orgànics policíclics (HAP´s) (mínim 10 mostres/mes)
- Metalls pesats per distribució de partícules (mínim 7
mostres/mes)
Estació mòbil: Mitjançant estació mòbil es realitzen campanyes a les zones
properes a la instal·lació (Palmanyola, Es Garrovers i Son Sardina), realitzant-
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 333
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
se una campanya en cada ubicació i en cada semestre i determinant-se en
continu els següents paràmetres:
- Diòxid de sofre (SO2)
- Òxids de nitrogen (NO i NO2)
- Ozó (O3)
- Total de partícules en suspensió (PM-10)
- A més dels paràmetres meteorològics: Temperatura, pressió,
pluviometria, i adreça i velocitat del vent.
Com a complement a aquests mesuraments també es duen a terme mostrejos
periòdics amb un mínim de 10 mostres per campanya per a la determinació de
metalls pesats (Pb, Cr, Cu, Mn, Ni, As, Cd, Fe, Zn, i V)
Els resultats dels controls demostren que la qualitat de l’aire és correcta i no
s'ha vist afectada pel funcionament de les plantes. La totalitat dels valors
obtinguts per als paràmetres clàssics de control, NO, NO2, SO2 i PM 10, es
mantenen en tot moment dins dels límits normals i legals. Les concentracions
de contaminants observades estan per sota dels valoris límit i guia marcats per
la legislació.
A continuació es presenten les dades obtingudes per cada contaminant (2011) i
les conclusions que es poden treure sobre els resultats dels controls realitzats.
Els valors de l'any 1996 corresponen a mesures realitzades abans de posar en
marxa la Planta Incineradora amb recuperació energètica.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 334
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Diòxid de sofre (SO2):
Valor límit horari de SO2 per a la protecció de la salut humana:
- 350 μg/m3 (RD 102/2011)
Valor límit diari de SO2 per a la protecció de la salut humana:
- 125 μg/m3 (RD 102/2011)
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 335
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Els valors màxims detectats de diòxid de sofre, tant pel que fa al valor horari
com diari, es troben a l'Hospital Joan March. No obstant, aquests valors estan
molt per sota del límit legal permès (més de 335 μg/m3 i 115 μg/m3 de
diferència, respectivament). A més a més, si es mira l'evolució anual que ha
tingut el diòxid de sofre, s'observa una lleu disminució en els útlims anys
d'aquest paràmetre. Així doncs, no es detecta cap risc pel que fa a aquest
compost per a la salut humana ni tampoc cap impacte negatiu del funcionament
de les plantes actuals.
Òxids de nitrogen
Valor límit horari de NO2 per a la protecció de la salut humana:
- 200 μg/m3 (RD 102/2011)
Valor límit anual de NO2 per a la protecció de la salut humana:
- 40μg/m3 (RD 102/2011)
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 336
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 337
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Per aquest cas no existeix un valor límit diari, però sí horari i anual, els quals
són molt més elevats que els resultats obtinguts de les anàlisis. D'aquest
manera, tampoc existeix cap risc potencial per a la salut humana de l'òxid de
nitrogen ni tampoc cap impacte negatiu del funcionament de les plantes
actuals, sobre tot considerant que la fon d'aquest contaminant és el trànsit que
ha augmentat a la zona amb el desenvolupament de les noves urbanitzacións.
Partícules
Valor límit diari de PM10 per a la protecció de la salut humana:
- 50 μg/m3 (RD 102/2011)
Valor límit anual de PM10 per a la protecció de la salut humana:
- 40 μg/m3 (RD 102/2011)
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 338
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
En el cas de les partícules es torna repetir la situació abans comentada. És a
dir, els resultats obtinguts es troben en tots els casos per sota dels valors límits
que marca el Real Decret 102/2011 i no s'observa que les instal·lacions de
gestió actuals hagin suposat cap impacte negatiu.
Ozó (O3)
Umbral horari d’informació d’O3 :
- 180 μg/m3 (RD 102/2011)
Valor límit octohorari d’O3 per a la protecció de la salut humana:
- 120 μg/m3 (RD 102/2011)
Com ja s'ha comentat en capítols anteriors, els valors registrats pel que fa a
l'ozó superen en alguns moments els valors límits establerts pel Real Decret
102/2011. Així doncs, tot i que no es supera l'umbral horari d'informació a la
població, a l'analitzar el valor octo-horari, es veu com en les estacions de
l'Hospital Joan March i en Es Garrover s'ha superat lleugerament i a les altres
dues, si bé no s'ha arribat a superar, es troben amb valors molt pròxims a
aquest límit.
No obstant, aquest fet no pot atribuïr-se les instal·lacions de tractament de
residus situades a la zona 1, ja que per la situació geogràfica de l'illa de
Mallorca a una latitud amb una forta radiació solar, els valors d'ozó sempre són
bastant elevats, sobretot durant l'època estiuenca.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 339
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Metalls
Quant als valors de immissió per als metalls en fase particulada en les diferents
estacions, el percentatge en la fracció fina (de procedència antropogènica) i
gruixuda (de procedència natural) de l’aerosol no mostra, tampoc, diferències
substancials. En qualsevol cas, l’aportació de les fonts naturals i
antropogèniques es manté en uns nivells adequats, sempre per sota dels valors
límits establerts. Manquen valors de referència per poder fer l'avaluació de tots
els paràmetres donat que es mesuren més paràmetres dels que contempla la
normativa aplicable. A partir de la comparació amb dades normatives es
conclou que no hi ha cap afecció per mor de la presència de metalls pesants:
- Valor objectiu anual d’Arsènic: 6 ng/m3 (RD 102/2011). Els
valors d’arsènic han segut històricament menors que el límit de
determinació de 3 ng/m3.
- Valor objectiu anual de Cadmi: 5 ng/m3 en 2010 (RD 812/2007).
Han estat sempre per davall de 0,1 ng/m3
- Valor objectiu anual de Níquel: 20 ng/m3 (RD 102/2011). Els
valor per níquel han estat sempre per davall de 5 ng/m3
- Valor límit anual de Plom per a la protecció de la salut humana:
500 ng/m3 (RD 102/2011). Els valors han estat sempre per
davall de 50 ng/m3
- Valor objectiu anual de Benz(a)piré BAP: 1000 pg/m3 (RD
102/2011). Els valors reals han estat sempre per davall de 400
pg/m3.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 340
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
IMMISSIONS PMVA PDSGRCDVPFU (2007):
Per al control de les immissions es porten a terme campanyes a la PT1
(Palmanyola, Es Garrovers i Son Sardina) i a la resta d’instal·lacions dels
paràmetres següents:
- Partícules en suspensió PM10: anualment.
- Partícules sedimentables: semestralment.
No obstant, cal dir que per al cas de les PT1, CTP1, CTP2, CTP5 i CTP6 han
de considerar-se emissions ja que el captador de PM10 es trobava dintre de les
plantes i centres de tractament abans anomenats.
A continuació es presenten els resultats obtinguts en la campanya de 2011.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 341
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
- Planta de tractament 1 (PT1- Bunyola):
- Planta de tractament 2 (PT2- Santa Margalida):
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 342
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
- Centre de transferència i pretractament 1 (CTP1-Inca):
- Centre de transferència i pretractament 2 (CTP2-Llucmajor):
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 343
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
- Centre de transferència i pretractament 3 (CTP3-Artà):
- Centre de transferència i pretractament 4 (CTP4-Manacor)
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 344
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
- Centre de transferència i pretractament 5 (CTP5-Calvià)
- Centre de transferència i pretractament 6 (CTP6-Porreres)
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 345
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Durant el període mostrejat, segons les dades d’intrusions africanes a Balears,
es detectaren episodis saharians en:
- PT 1: del 3 al 4 de juliol i del 10 al 13 del mateix mes
- PT 2: del 25 d’agost al 3 de setembre i el 22 de setembre.
- CTP 2: del 3 al 7 d’agost de 2011.
- CTP 6: durant el 3 de novembre de 2011.
Així mateix és destacable la superació del límit de 50 μg/m3 (RD 1073/2002
per qualitat de l’aire) registrats en molts dels dies en la PT1 entre el període 10
de juny i 13 de juliol de 2011. Arribant als 144 μg/m3 a 13 de juliol (valor màxim
del període mostrejat). Aquest fet contrasta una mica amb els resultats
obtinguts durant la campanya de l’any anterior (2010), portada a terme entre el
22 de juny i el 15 de juliol, en la qual sí que es van superar algunes vegades el
límit però enregistrant com a màxim 57 μg/m3, tal com mostra el gràfic següent:
-
A més, també destaca la superació durant el dia 25 de maig de 2011 a la CTP
1-Inca amb 78 μg/m3, el dia 2 d’agost a la CTP2- Llucmajor amb 71,7 μg/m3 i
els dies 17 i 18 d’octubre a la CTP5-Calvià amb 76 i 66 μg/m3, respectivament.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 346
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
En aquest punt però cal recordar que el mostrejador es trobava dintre de les
plantes i centres de tractament abans anomenats i per tant els valors no es
poden agafar com indicatius d'afeccions a l'entorn.
Pel que fa a les partícules sedimentables, en els darrers anys es mantenen els
valor per sota dels 400 mg/m2/dia, menys en el cas de la CTP 3-Artà, en el
qual en la pràctica totalitat de les campanyes realitzades es troba per sobre,
situant-se en la última als 1200mg/m2/dia aproximadament. Per a la PT1-
Bunyola també es superen els 400 mg/m2/dia, no obstant, en els últims anys el
major valor s’ha situat al voltant dels 800 (campanya 2010’2).
9.2.2 Anàlisi d'impacte sobre les aigües de les instal·lacions actuals
Per al control de la possible afecció a les aigües subterrànies, es realitzen
anàlisis periòdiques de les aigües amunt i avall de les instal·lacions tant a la
zona 1 com a la zona 2 a on es troben les instal·lacions amb activitats
susceptibles de contaminar les aigües. Les instal·lacions, els paràmetres de
control i els resultats obtinguts s'avaluen per part del Comitè de Seguiment i de
la Comissió de Seguiment.
Els paràmetres que es controlen són:
Zona 1
Els requisits de control per a la zona 1 s'especifiquen en el Pla de Vigilància
Ambiental dels Plans aprovats i vigents fins ara.
D'acord amb el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental els controls
establerts són:
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 347
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
- Es realitza un inventari de totes les captacions d’aigua
subterrània existents a la zona, agafant mostres en el 75% de
pous disponibles, a les quals s’hi determinaran els següents
paràmetres: pH, conductivitat, Ca, Mg, duresa, sulfats, nitrats,
nitrits, clorurs, bicarbonats, Na i K. Aquest inventari es realitzarà
cada 5 anys comptabilitzats a partir del darrer inventari realitzat
en el 2005.
- Pel control específic de les instal•lacions es farà el mostreig en
els punts de mostreig d’aigües, la numeració i coordenades dels
quals apareixen a continuació.
Pou no. Coordenades UTM (X,Y)
75 471845, 4387715
42 472120, 4386900
14 472620, 4386975
39 471950, 4389175
60 472500, 4388500
34 472760, 4388580
5 473200, 4387950
23 473475, 4388150
95 472850, 4387935
- Pel control de la planta de metanització, la de selecció d’envasos
i la de compostatge, es prendran mostres en els pous nº 75
(aigües amunt), 42 i 14 (aigües avall) cada any.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 348
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
- Per al control de la planta de tractament d’escòries i del dipòsit
de cendres es prendran mostres en els pous nº 39 (aigües
amunt), 60 i 34 (aigües avall) amb periodicitat trimestral.
- Per al control de l’abocador d’emergència i de la planta
incineradora es prenen mostres en els pous 34 (aigües amunt),
95, 23 i 5 (aigües avall) amb una periodicitat trimestral durant la
fase d’explotació.
- Per al control de l’abocador de coa es prendran postres en els
pous 60, 95, 53, i 5. La periodicitat dels anàlisis serà trimestral
durant els seus primers dos anys d’explotació. Posteriorment, i
tant durant la resta de la fase d’explotació com durant la
posterior fase de clausura, durant 30 anys, les analítiques
tindran una periodicitat semestral.
- Per al control de la planta d’assecat de llots es pendran mostres
en els pous 60 (aigües amunt) 53 i 14 (aigües avall) anualment.
- Per al control de les aigües residuals i lixiviats de la planta de
metanizació, la de selecció d'envasos i la de compostatge es
pren una mostra de la bassa de l'estació depuradora,
mensualment quan l'aigua s'utilitza per rec i quinzenalment quan
s'aboca a jaç públic.
- Per al control de les aigües pluvials i lixiviats del dipòsit de
cendres, es pren una mostra a la bassa de lixiviats, determinant-
se amb una periodicitat mensual el volum evacuat i trimestral la
seva composició.
- Per al control de lixiviats de l'abocador de coa es prenen mostres
a la bassa de lixiviats, determinant-se amb una periodicitat
mensual el volum evacuat i trimestral la seva composició.
Els cuadres a continuació indiquen els paràmetres analitzats en cada un dels
controls realitzats.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 349
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
-
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 350
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 351
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 352
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 353
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Els resultats obtinguts mostren els següents trets:
- La concentració de sals es manté respecte dels valors històrics
com indiquen els paràmetres duresa, conductivitat, nivells de K,
Mg i Ca amb fluctuacions periòdiques possiblement degudes a
les variacions pluviomètriques.
- Els valors de TOC i AOX són més elevats ens els darrers anys si
bé no es pot atribuir al funcionament de les plantes doncs
aquesta variació s'observa tant aigües amunt com aigües avall
de les instal·lacions.
- Afeccio puntual al pou 95 per lixiviats procedents de l'antic
abocador de residus urbans d'Emaya, per sobre del qual es
troba l'actual abocador clausurat.
A banda, d’acord amb el PMVA del PDSGRCDVPFU aprovat en data 22 de
gener de 2007 pel Consell Executiu del Consell de Mallorca i publicat al BOIB
nº38 de 13 de març de 2007, per a la Planta de Tractament de Bunyola (PT1),
estableix que han d’agafar-se mostres anuals en els pous:
Pou no. Coordenades UTM (X,Y)
ACA 867 472346 , 4390381
N23 473475 , 4388150
CAS 480 474268,3 , 4388853,07
En els quals han d’analitzar-se els paràmetres següents: pH, conductivitat, Ca,
Mg, sulfats, nitrats, nitrits, clorurs, bicarbonats, Na, K, Cd, Pb, Cr i Hg.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 354
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Els resultats es presenten als gràfics a continuació:
Es veu que pel que fa al calci i al bicarbonat, es superen en la majoria dels
casos els nivells límits establerts en les normatives, tenint una tendència a
l’alça en el cas del pou N23.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 355
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Zona 2
Els controls que es realitzen a la zona 2 i els resultats obtinguts es presenten a
continuació.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 356
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 357
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 358
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 359
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
De l'anàlisi de les dades anteriors es pot concloure que la qualitat de les aigües
subterrànies presenta problemes d’elevat contingut en clorur i en sodi, indicatiu
de problemes de salinització, observant-se que la salinitat és major en els pous
més propers a la costa.
També s'observa que els valors de nitrats estan sistemàticament per damunt
del valor de referència guia per aigües potables, el que és habitual a tota la
zona.
Cap d'aquestes situacions és atribuible al funcionament de les instal·lacions de
la zona 2 incloses en el sistema de gestió actual doncs s'observen des d'abans
d’iniciar l'activitat que s'analitza.
No obstant l'anterior, la proposta de dur a terme la mineria d'abocador a la zona
2 que es proposa en aquest Pla serà beneficiosa doncs es disminuirà el
possible risc derivat de l’abocament de residus històric. També caldria executar
el més aviat possible la clausura del vas 4 prevista i pendent d'autorització.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 360
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Altres zones i instal·lacions
També es controlen les aigües subterrànies al voltant de les instal·lacions
següents:
Plantes de compostatge (zones 3, 4, 5 i 6 del PDSGRUM): una mostra a
l’aprovació del Programa i posteriorment cada any. Les plantes en aquestes
zones són les plantes de compostatge de Sa Pobla, Ariany i Felanitx. Per a la
resta d’instal•lacions de compostatge, no situades sobre un aqüífer lliure,
lògicament no es realitza control de la qualitat d’aquest.
Estacions de Transferència: Per a realitzar el control de las aigües
subterrànies de les estacions de transferència assenyalades en el PDSGRUM,
es tindrà en compte el que segueix:
Per a aquelles instal•lacions situades sobre la zona no saturada d’un aqüífer
lliure i, per tant, potencialment susceptibles de contaminar-lo, es prendrà una
mostra a l’aprovació d’aquest Programa, i posteriorment cada 5 anys, en un
pou situat aigües avall en la direcció del flux de l’aqüífer en els punts de
mostreig coincidents amb els de la «Xarxa de control piezomètric i de qualitat
química» de la Direcció General de Recursos Hídrics. ET2- Nord, ET3- Centre,
ET4- Sud
Els paràmetres a determinar seran els següents: pH, conductivitat, Ca, Mg,
duresa, sulfats, nitrats, nitrits, clorurs, bicarbonats, Na, K, Cd, Pb, Cr, Hg i
microbiològic (E. coli, Enterococs, bacteris aeròbics 37ºC, bacteris aeròbics
22ºC i C. perfringens).
Per a la resta d’instal•lacions al no estar situades sobre un aqüífer lliure, no es
realitzarà control.
De l'anàlisi de les dades analítiques d'aquests controls es conclou que no hi ha
cap afecció a les aigües subterrànies derivades del funcionament de les
plantes.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 361
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 362
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 363
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Centres de transferència i pretractament: es porta a terme un anàlisi anual
dels paràmetres de pH, conductivitat, Ca, Mg, sulfats, nitrats, nitrits, clorurs,
bicarbonats, Na, K, Cd, Pb, Cr i Hg, en els pous tant aigües amunt com avall
següents:
Els resultats obtinguts es presenten a continuació:
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 364
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
CTP 1: INCA
En aquest cas, els nivells de nitrat, bicarbonats i potassi es troben per sobre
dels nivells límits. Malgrat tot, cal assenyalar que en els dos primers, es
produeix aquesta superació tant aigües amunt com avall motiu pel qual no pot
atribuir-se l’efecte al centre de transferència i pretractament. Ara bé, en el
tercer cas, pel que fa referència al pou N6 (aigües avall) es veuen clarament
superats el límit, el qual en els altres tres pous analitzats es troba al voltant dels
5mg/L. Aquests paràmetres no són paràmetres normalment lligats a l'activitat
de tractament de RCDs, sinó que normalment estàn associats a problemes de
salinitat, reg amb aigües residuals tractades i/o amb pràctiques agrícoles poc
adequades. En qualsevol cas caldria un estudi més detallat per arribar a
esbrinar concretametn quina és la causa.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 365
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
CTP 2: Llucmajor
Pel que fa al calci, els valors observats es troben per sota del límit establert,
superat tan sols en la campanya de 2008 i la de 2009, però tant a 2010 com
2011 els valors d’aquest paràmetre han disminuït. En el cas del bicarbonat es
troben per sobre dels 200mg/L en ambdós pous, sent una mica superiors els
valors obtinguts en l’AAS3217 (aigües avall).
CTP 3: Artà
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 366
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
CTP 4: Manacor
Els nivells de calci tant a aigües amunt com avall es troba per sobre dels
100mg/L (valor límit), sent una mica superiors els enregistrats en els d’aigües
avall. En el cas del magnesi, als dos pous situats aigües avall es troben valors
una mica superiors als 50mg/L, mentre en aigües amunt es troben sobre els
35mg/L aproximadament. Un cas especial és el dels nitrats, els quals en aigües
amunt es registren uns valors més alts que en aigües avall. No obstant, en
aquest cas cal parar atenció als resultats obtinguts en el darrer control (2011),
segons el qual els valors per aquest paràmetre del pou D137611 han sofert un
increment força important situant-se per sobre del límit. En referència als
bicarbonats, es troben en els tres casos situats en per sobre del límit.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 367
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
CTP5: Calvià
Pareix a ser que en l’últim control realitzat els valors per als quatre paràmetres
analitzats ha sofert un fort augment, situant-se molt per sobre del valors límits,
el que pot ser indicatiu de intrusió salina, donat que augmenten tant el clorur
com el sodi i en menor escala del potasi, i es confirma per l'augment també de
la conductivitat.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 368
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
CTP 6: Porreres
En els quatre paràmetres analitzats, en el pou situat aigües avall CAS391
s’observen valors molt per sobre dels altres tres pous, sent especialment
significatiu en el control de 2010. Cal dir, que en el darrer control dut a terme
aquests valors han disminuït considerablement, tot i així continuen sent valors
molt elevats.
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 369
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
9.2.3 Anàlisi d'impacte sobre el sòl de les instal·lacions actuals
El potencial impacte sobre el sòl ve donat per la possible deposició de
contaminants procedents de les emissions atmosfèriques de les plantes de
tractament actuals i per tant es duen a terme controls de sòls únicament a la
zona 1.
Segons el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental de les infraestructures
previstes en el PDSGRUM, per al control del conjunt d’instal·lacions ubicades a
la zona 1 es prendran mostres de sòls en 13 punts, considerant dos d’ells de
referència (J i L), i s’analitzaran metalls pesants.
La ubicació d'aquests punts es mostra en la figura següent:
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 370
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Metalls pesants
Arsènic (As) Cadmi (Cd) Coure (Cu)
Crom (Cr) Ferro (Fe) Manganès (Mn)
Mercuri (Hg) Níquel (Ni) Plom (Pb)
Vanadi (V) Zinc (Zn) Estany (Sn)
Bari (Ba) Cobalt (Co) Molibdè (Mo)
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 371
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Periodicitat: anual
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 372
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 373
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca
Informe de sostenibilidad ambiental
Pàgina 374
GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca
Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]
GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES
També s'analitza el continugut en dioxines i furans per tal d'analitzar la seva
evolució.
Els valors obtinguts indiquen que el funcionament de les instal·lacions no ha
implicat impacte negatiu sobre el factor sòl.
Top Related