1.1. Orígens, principis religiosos i Orígens, principis religiosos i cronologia.cronologia.
2.2. Trets generals de l’art islàmic.Trets generals de l’art islàmic.
3.3. L’arquitectura islàmica.L’arquitectura islàmica.
4.4. L’art hispanomusulmà en les L’art hispanomusulmà en les seves etapes:seves etapes:
4.1. L’època califal.4.1. L’època califal.
4.2. Els regnes de taifes.4.2. Els regnes de taifes.
4.3. Època almoràvide i almohade.4.3. Època almoràvide i almohade.
4.4. Etapa nassarita.4.4. Etapa nassarita.
5. L’art mudèjar.5. L’art mudèjar.
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
1.1. Orígens, principis religiosos i Orígens, principis religiosos i cronologia.cronologia.
IslamIslam significa submissió o lliurament incondicional a Déu, i és el nom donat a la religió monoteista fundada per Mahoma a Aràbia al segle
VII.
Els prinicipis bàsics de la religió islàmica es troben a l’Alcoràl’Alcorà
i les altres fonts són la SunnaSunna i l’iymal’iyma.
Es basa en els cinc preceptes o pilars de l’islam: La professió de fe L’oració cinc vegades al diaL’oració cinc vegades al dia El dejuni al mes del RamadàEl dejuni al mes del Ramadà L’almonia legalL’almonia legal El pelegrinatge a la MecaEl pelegrinatge a la Meca almenys una vegada a la vida
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
1.1. Orígens, principis religiosos i Orígens, principis religiosos i cronologia.cronologia.L’islam va tenir una expansió ràpida des d’Aràbia,
arribant a la formació d’un àmbit cultural islàmic de gran expansió geogràfica
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
1.1. Orígens, principis religiosos i Orígens, principis religiosos i cronologia.cronologia.La religió islàmica i la llengua àrab són els
elements que donen unitat a un conjunt de pobles molt diversos, i la seva política com l’art són
inseparables de l’element religiós.
Així l’islam esdevé una cultura, una forma de vida, una civilització.
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
1.1. Orígens, principis religiosos i Orígens, principis religiosos i cronologia.cronologia.Entre el segle VII i el XV – XVI (època clàssica
islàmica) podem establir una periodització:
1. Període de formació i expansió (segles VII – IX)
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
1.1. Orígens, principis religiosos i Orígens, principis religiosos i cronologia.cronologia.Entre el segle VII i el XV – XVI (època clàssica
islàmica) podem establir una periodització:
2. Període dels tres califats (segles X – XI)
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
1.1. Orígens, principis religiosos i Orígens, principis religiosos i cronologia.cronologia.Entre el segle VII i el XV – XVI (època clàssica
islàmica) podem establir una periodització:
3. Període de disgregació (segles XII – XIV)
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
1.1. Orígens, principis religiosos i Orígens, principis religiosos i cronologia.cronologia.Entre el segle VII i el XV – XVI (època clàssica
islàmica) podem establir una periodització:
4. Període dels grans imperis (segles XV – XVI)
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
Imperi otomà Imperi otomà i safàvida
1.1. Orígens, principis religiosos i Orígens, principis religiosos i cronologia.cronologia.Entre el segle VII i el XV – XVI (època clàssica
islàmica) podem establir una periodització:
4. Període dels grans imperis (segles XV – XVI)
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
Imperi mogol
2. Trets generals de l’art 2. Trets generals de l’art islàmic.islàmic.El àrabs eren un poble nòmada,
per tant la tradició artística inicial era pobra, especialment en l’arquitectura.
Com resoldran aquesta pobresa artística? donada l’amplitud territorial de l’Islam, beurà beurà de les tradicions de les tradicions de cada lloc per donar resposta a les seves necessitats; de la tradició clàssicade la tradició clàssica a partir de les adaptacions que havia fet el món bizantí (mosaics, cúpules, etc.) de la tradició juevade la tradició jueva en la iconoclastia i de la de la cristianacristiana en l’espiritualitat del món orientaldel món oriental el sentit decoratiu i simbòlic
Amb totes aquestes influències l’islam no és només una religió, sinó que esdevé també un fenomen
cultural.
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
Quin concepte de l’art tenien els musulmans?Quin concepte de l’art tenien els musulmans?
L’art al món islàmic té, bàsicament, dues raons de ser:
funcionalfuncional: donar resposta a les necessitats de l’Islam (espais per l’oració, per l’estudi, per la
gestió, etc.) formalformal: recerca de la bellesa suprema o divina
reflexada a la realitat, però no a través del naturalisme, sinó de l’abstracció;
l’art islàmic és un art intel·lectual, no emocional; és conceptual, no realista.
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ2. Trets generals de l’art 2. Trets generals de l’art
islàmic.islàmic.
Els principis bàsics de l’art islàmicEls principis bàsics de l’art islàmic
1. Creació d’aparences il·lusòriesCreació d’aparences il·lusòries: molt respecte a la intimitat, però alhora veure sense ser vist. Per
això: s’amaguen les estructures en l’arquitectura multiplicació d’elements arquitectònics que juguen amb l’entorn (per exemple, amb la llum i l’aigua)es recobreixen els interiors, amagant els materials (amb mosaics, estucs, ceràmiques, etc.)
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ2. Trets generals de l’art 2. Trets generals de l’art
islàmic.islàmic.
Els principis bàsics de l’art islàmicEls principis bàsics de l’art islàmic
2. Les imatges2. Les imatges. No es representen imatges humanes (iconoclàstia).
Per tant no hi ha vocació naturalista: no s’imita la realitat (no trobam cromatisme, perspectiva,
volumetria, etc..).
La plàstica té molta influència oriental: contrastos entre estàtic i dinàmic, jocs de color, rectes-corbes,
etc.
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ2. Trets generals de l’art 2. Trets generals de l’art
islàmic.islàmic.
Els principis bàsics de l’art islàmicEls principis bàsics de l’art islàmic
3. La cal·ligrafia3. La cal·ligrafia. Es present a la majoria d’obres islàmiques, amb un doble valor: per significat
(representa la paraula d’Al·là) i per la decoració.
Hi ha de dos tipus: cúfica - rectilínia nasj - curvilínia
Pot aparèixer tant per ressaltar els elements arquitectònics
o bé mesclant-se amb altres elements decoratius
Cal·ligrafia cúfica
Cal·ligrafia nasj
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ2. Trets generals de l’art 2. Trets generals de l’art
islàmic.islàmic.
Els principis bàsics de l’art islàmicEls principis bàsics de l’art islàmic
4. Elements decoratius geomètrics i florals4. Elements decoratius geomètrics i florals. L’origen és clàssic, però s’allunyen del naturalisme
i tendeixen a l’abstracció.
Distingim:ataurieataurie: floral modelada en guix o estucarabescarabesc: entrellaçat de línies i formes geomètriques
Les representacions geomètriques no només tenen un sentit decoratiu, sinó que mostren el gust àrab
per les matemàtiques i la geometria.Arabesc
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ2. Trets generals de l’art 2. Trets generals de l’art
islàmic.islàmic.
Els principis bàsics de l’art islàmicEls principis bàsics de l’art islàmic
5. La llum i el color5. La llum i el color: l’art islàmic té molta riquesa cromàtica com a reflex de la grandiositat de la
natura i d’Al·là.
Interior de l’Alhambra de Granada
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ2. Trets generals de l’art 2. Trets generals de l’art
islàmic.islàmic.
Els principis bàsics de l’art islàmicEls principis bàsics de l’art islàmic
6. L’aigua i la natura6. L’aigua i la natura, que apareixen integrades a l’obra islàmica.
Poden servir com a elements d’unió o relació entre diferents espais
reforçant la idea de continuïtat espacial,
de joc visual
i de multiplicació d’imatges
Pati interior de l’Alcazaba de
Màlaga
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ2. Trets generals de l’art 2. Trets generals de l’art
islàmic.islàmic.
3. L3. L’’aarquitecturarquitectura islàmicaislàmica
Materials, elements constructius i elements decoratius
Els materials més emprats són els maons, el guix maons, el guix i la fustai la fusta, però poc la pedra.
En els revestiments murals ús habitual de la ceràmica vidrada (alicatat), el mosaic i, menys
habitual, les plaques de marbre o pedres decoratives.
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
Sistema Sistema constructiu constructiu voltatvoltat (arcs i
voltes)Els pilars i pilars i
columnes són columnes són generalment generalment
primsprims.Columnes primes
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaMaterials, elements constructius i elements decoratius
Es fa servir el color en les color en les dovellesdovelles dels arcs. Es superposen els arcs (arquació arquació dobledoble)
Arcs interiors de la mesquita de Còrdova
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaMaterials, elements constructius i elements decoratius
CapitellsCapitells molt variats
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaMaterials, elements constructius i elements decoratius
Ús d’arcs de d’arcs de ferradura i lobulatsferradura i lobulats.
Arc de ferradura de la mesquita de
Còrdova
Arcs lobulats de l’Aljaferia de
Saragossa
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaMaterials, elements constructius i elements decoratius
Els edificis solen edificis solen ser cúbicsser cúbics, a
vegades rematats amb cúpules.
Edificis de poca alçada
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaMaterials, elements constructius i elements decoratius
Usen voltes i voltes i cúpules cúpules
molt molt variadesvariades: de
creueria, gallonades, bulbiformes
, amb mocàrabs i
calades.
En aquest cas veim les
nervatures de les petxines
I també la cúpula
gallonada
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaMaterials, elements constructius i elements decoratius
Cúpula bulbiforme
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmica
Usen voltes i voltes i cúpules molt cúpules molt variadesvariades: de
creueria, gallonades,
bulbiformes, amb
mocàrabs i calades.
Materials, elements constructius i elements decoratius
Cúpula mocàrab
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmica
Usen voltes i voltes i cúpules molt cúpules molt variadesvariades: de
creueria, gallonades,
bulbiformes, amb
mocàrabs i calades.
Materials, elements constructius i elements decoratius
Cúpula calada
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmica
Usen voltes i voltes i cúpules molt cúpules molt variadesvariades: de
creueria, gallonades,
bulbiformes, amb
mocàrabs i calades.
Materials, elements constructius i elements decoratius
Molt de gust per la decoració interiorgust per la decoració interior, però molt poc per la decoració exterior.
La decoració dels edificis decoració dels edificis és iconoclastaiconoclasta (mai mostra imatges de persones o animades), sinó
vegetal o geomètrica.
Exterior i interior
de l’Aljaferia
de Saragossa
Decoració interior de l’Alhambra de
Granada
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaMaterials, elements constructius i elements decoratius
Decoració epigràfica
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaMaterials, elements constructius i elements decoratius
Molt de gust per gust per la decoració la decoració
interiorinterior,
Decoració atàurica
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaMaterials, elements constructius i elements decoratius
Molt de gust per gust per la decoració la decoració
interiorinterior,
Arabesc
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaMaterials, elements constructius i elements decoratius
Molt de gust per gust per la decoració la decoració
interiorinterior,
mocàrabs
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaMaterials, elements constructius i elements decoratius
Molt de gust per gust per la decoració la decoració
interiorinterior,
Sebka
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaMaterials, elements constructius i elements decoratius
Molt de gust per gust per la decoració la decoració
interiorinterior,
És el lloc de reunió de la comunitat musulmana.
La seva estructura deriva de la casa que Mahoma tenia a Medina,
i consta de: el pati o pati o sahnsahn, envoltat d’arcs i amb una font al centre per a les ablucions (sabil); en un dels costats del pati hi ha una torre o torre o minaretminaret de planta quadrada, octogonal o circular; una gran sala d’oracions dividida en naus (haramharam) orientades al mur principal o mur principal o quiblaquibla, que mira a l’est; al centre de la quibla es troba el mirhabmirhab, o nínxol obert, la zona més santa i luxosa de la mesquita; davant del mirhab està la maqsuramaqsura, un recinte tancat destinat al califa o imán, al costat del qual es troba el minbar minbar o púlpito púlpit.
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaL’arquitectura religiosa. La mesquita
Pati o sahn
Torre o minaret
Sala d’oracions dividida en naus,
o haram
Mur principal o quibla orientat a
l’est
Mirhab o nínxol obert
Minbar o púlpit
Maqsura
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaL’arquitectura religiosa. La mesquita
Tipus de mesquites: Mesquites de tipus basilical o hipòstiltipus basilical o hipòstil
deriven de la planta basilical cristiana, i responen al model bàsic explicat: haram rectangular i perpendicular a la quibla, etc.
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaL’arquitectura religiosa. La mesquita
Mesquita de
Damasc
Tipus de mesquites: Mesquites de tipus basilical o hipòstiltipus basilical o hipòstil
deriven de la planta basilical cristiana, i responen al model bàsic explicat: haram rectangular a la quibla, etc.
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaL’arquitectura religiosa. La mesquita
Mesquita de
Còrdova
Tipus de mesquites: Mesquites de tipus basilical o hipòstiltipus basilical o hipòstil
deriven de la planta basilical cristiana, i responen al model bàsic explicat: haram rectangular a la quibla, etc.
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaL’arquitectura religiosa. La mesquita
Tipus de mesquites: Mesquites de tipus basilical o hipòstiltipus basilical o hipòstil
deriven de la planta basilical cristiana, i responen al model bàsic explicat: haram rectangular a la quibla, etc.
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaL’arquitectura religiosa. La mesquita
Mesquita de
Qairwan
Tipus de mesquites: Mesquites de tipus turctipus turc
són de planta central, amb sala quadrada coberta per una gran cúpula, d’influència bizantina
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaL’arquitectura religiosa. La mesquita
Mesquita
Suleiman
Tipus de mesquites: Mesquites de tipus turctipus turc
són de planta central, amb sala quadrada coberta per una gran cúpula, d’influència bizantina
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaL’arquitectura religiosa. La mesquita
Mesquita blava
d’Ahmed I
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaL’arquitectura religiosa. La mesquita
Madrassa al-
Mustansiriya (Bagdad)
Tipus de mesquites: Mesquites de tipus persatipus persa
deriven de les escoles coràniques, les madrasses, i consten d’un pati quadrangular amb construccions al costat, i al bell mig una sala coberta per una gran volta i oberta al pati, dita iwan
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaL’arquitectura religiosa. La mesquita
Mesquita Ispahan (Iran)
Tipus de mesquites: Mesquites de tipus persatipus persa
deriven de les escoles coràniques, les madrasses, i consten d’un pati quadrangular amb construccions al costat, i al bell mig de cada costat una sala coberta per una gran volta i oberta al pati, dita iwan
Tipus de mesquites: Un tipus especial de mesquita és la de Roca de Roca de JerusalemJerusalem
de planta octogonal amb una gran cúpular al centre
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ3. L3. L’’aarquitecturarquitectura
islàmicaislàmicaL’arquitectura religiosa. La mesquita
Mesquita de la Roca (Jerusalem)
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
La principal obra d’aquesta etapa és la mesquita de Còrdova.
Es va anar ampliant progressivament des que el 848 la comencés Abd al-Rahman I, fins el 987.
Comença amb influències visigòtiques: l’arc de ferradura, tot i que més tancat i emmarcat amb
motllures o arrabans.
Per resoldre el problema de l’alçada i de la lluminositat, damunt les columnes es posaren uns pilars combinant arcs de ferradura i de mig punt.
Destaca també la rica decoració, des de les dovelles als mosaics.
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
Les diverses ampliacions de la mesquita de Còrdova varen ser:
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
Primera sala d’Abd al-Rahman I
Ampliació de la llargada de les naus de Abd al-Rahman II al
segle IX
Nova ampliació de la largada de les naus de Al-Hakam II (segle X),
i construcció de la maqsura i de la
cúpula del mihrab.
Darrera ampliació amb 8 naus laterals més amb Al-Mansur,
al segle X
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
Dibuix de la mesquita de
Còrdova
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
Panoràmica de la mesquita de Còrdova amb les reformes
cristianes
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
Porta d’entrada de la mesquita
de Còrdova
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
Porta d’entrada interior de la mesquita de
Còrdova
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
Cúpula de la mirhab de la mesquita de
Còrdova
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
Arcs lobulats de la mesquita de Còrdova
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
Cúpula il·luminada de la mirhab de la
mesquita de Còrdova
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
Naus o haram de la mesquita
de Còrdova
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
Decoració exterior de la mesquita de
Còrdova
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
Vista exterior de la mesquita de
Còrdova
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
El palau de Madinat al-Zahra, a prop de Còrdova, és un altre edifici important d’aquesta etapa.
Avui dia només en queden restes.
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etaPes.seves etaPes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
Parts de les runes del palau de Madinat al-
Zahra, Còrdova
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etaPes.seves etaPes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
Parts de les runes del palau de Madinat al-
Zahra, Còrdova
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etaPes.seves etaPes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
Arcs interiors del palau de Madinat al-
Zahara. Còrdova
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etaPes.seves etaPes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
Sala de recepció del palau de Madinat al-
Zahra, Còrdova
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etaPes.seves etaPes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
Vista exterior d’un dels costats de la
mesquita de Bad-el-Mardum. Toledo
També destacarem l’antiga mesquita Bad-el-Mardum de Toledo (avui dia església del Cristo de
la Luz).
Destaca perquè damunt d’una planta quadrada hi ha una volta de creueria d’arrel cordovesa.
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etaPes.seves etaPes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
Detall de la decoració
exterior de la mesquita de
Bad-el-Mardum. Toledo
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etaPes.seves etaPes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
Volta de creuria d’arrel cordovesa de
la mesquita de Bad-el-Mardum. Toledo
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etaPes.seves etaPes.
4.1. L’època califal (segles VIII – X)4.1. L’època califal (segles VIII – X)
Part posterior de la mesquita de Bad-el-
Mardum. Toledo
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Després de la mort d’Al-
Mansur, el califat de Còrdova es va dividir en regnes
de taifes
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)No es produeixen grans canvis arquitectònics.
Només destacar que la decoració dels edificis s’exagera, amb un punt barroc.
A part de l’aljaferia de Saragossa, destaquen les alcassabes, mena de fortalesa i residència dels
governadors.
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Aljaferia. Saragossa
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Riquesa decorativa interior de l’Aljaferia. Saragossa
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Riquesa decorativa interior de l’Aljaferia. Saragossa
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Cúpula de l’Aljaferia. Saragossa
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Riquesa decorativa interior de l’Aljaferia. Saragossa
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Detall d’un capitell de l’Aljaferia. Saragossa
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Alcassaba de Màlaga
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Jardins de l’Alcassaba de Màlaga
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Imatge interor de l’Alcassaba
de Màlaga
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Pati interior de l’Alcassaba de Màlaga
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Decoració interior de l’Alcassaba de Màlaga
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Alcassaba d’Almeria
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Alcassaba d’Almeria
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Porta d’entrada de l’Alcassaba d’Almeria
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Pati interior de l’Alcassaba d’Almeria
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Vista general de l’Alcassaba de Granada
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Torres de l’Alcassaba de Granada
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.seves etapes.
4.2. Els regnes de taifes (segle X)4.2. Els regnes de taifes (segle X)
Vista general de l’Alcassaba de Granada
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.3. Època almoràvide i almohade 4.3. Època almoràvide i almohade (segles XII - XIII)(segles XII - XIII)
Dominació almoràvide Dominació almohade
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.3. Època almoràvide i almohade 4.3. Època almoràvide i almohade (segles XII - XIII)(segles XII - XIII)
Les novetats dels almoràvitsalmoràvits van ser els mocàrabsmocàrabs, un tipus de decoració amb forma d’estalactites,
i l’arcarc de cortinade cortina
MocàrabsArc de cortina
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.3. Època almoràvide i almohade 4.3. Època almoràvide i almohade (segles XII - XIII)(segles XII - XIII)
Castell de Monteagudo.
Múrcia
Plana del castell de Monteagudo.
Múrcia
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.3. Època almoràvide i almohade 4.3. Època almoràvide i almohade (segles XII - XIII)(segles XII - XIII)
Al seu torn els almohadesalmohades incorporaren també molta decoració,
com els panys de sebkasebka o xarxes de rombes que cobreixen espais llisos.
També l’arcarc de ferradura apuntatde ferradura apuntat i la ceràmica ceràmica vidriadavidriada
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.3. Època almoràvide i almohade 4.3. Època almoràvide i almohade (segles XII - XIII)(segles XII - XIII)
Giralda de Sevilla
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.3. Època almoràvide i almohade 4.3. Època almoràvide i almohade (segles XII - XIII)(segles XII - XIII)
Torre del Oro. Sevilla
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)Des de la derrota almohade a Navas de Tolosa
(1212), Al-Andalus es va tornar a dividir en regnes de taifes.
El més important dels regnes de taifes va ser el nassarita de Granada.
Les peculiaritats del període nassarita varen ser: Substitució de l’arc de ferradura pel peraltat de silueta acampanada
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)Des de la derrota almohade a Navas de Tolosa
(1212), Al-Andalus es va tornar a dividir en regnes de taifes.
El més important dels regnes de taifes va ser el nassarita de Granada.
Les peculiaritats del període nassarita varen ser: Encara major decoració interior en contrast amb la
sobrietat exterior.
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)Des de la derrota almohade a Navas de Tolosa
(1212), Al-Andalus es va tornar a dividir en regnes de taifes.
El més important dels regnes de taifes va ser el nassarita de Granada.
Les peculiaritats del període nassarita varen ser: Columnes de fust cilíndric.
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)Des de la derrota almohade a Navas de Tolosa
(1212), Al-Andalus es va tornar a dividir en regnes de taifes.
El més important dels regnes de taifes va ser el nassarita de Granada.
Les peculiaritats del període nassarita varen ser: Capitells de dos cossos, un de cilíndric amb decoració de cintes i l’altre, superposat, de forma cúbica, sovint
amb mocàrabs
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)Des de la derrota almohade a Navas de Tolosa
(1212), Al-Andalus es va tornar a dividir en regnes de taifes.
El més important dels regnes de taifes va ser el nassarita de Granada.
Les peculiaritats del període nassarita varen ser: Ús de ceràmica alicatada per cobrir les parts baixes de
les parets
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)Des de la derrota almohade a Navas de Tolosa
(1212), Al-Andalus es va tornar a dividir en regnes de taifes.
El més important dels regnes de taifes va ser el nassarita de Granada.
Les peculiaritats del període nassarita varen ser: Ús de voltes amb mocàrabs
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)El conjunt arquitectònic més important de l’etapa
nassarita és l’Alhambra de GranadaPalaus nassarites
Alcassaba
Generalife
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)
Vista panoràmica de l’Alhambra de
Granada
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)
Planta del Palau dels Lleons
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)
Pati dels Lleons
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)
Pati dels Lleons
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)
Vista parcial del Pati dels Lleons
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)
Decoració interior de l’Alhambra
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)
Cúpula de l’Alhambra
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)
Dibuix de l’àrea del Generalife
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
Pati de los Arranyanes del
Generalife
4. L’art hispanomusulmà en les seves 4. L’art hispanomusulmà en les seves etapes.etapes.
4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)4.4. Etapa nassarita (segles XIV - XV)
Pati de la Acequia del Generalife
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
5. L’art mudèjar.5. L’art mudèjar.
L’art mudèjar és el fet pels musulmans en territori cristià,
o bé per cristians influïts per l’art islàmic.
Va començar a donar-se quan la Reconquesta ja estava molt avançada (segles XII i XIII) i nombroses
comunitats islàmiques s’incorporaven a nous territoris cristians.
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
5. L’art mudèjar.5. L’art mudèjar.
Les novetats més importants de l’art mudèjar són: Combina estils cristians (romànic o gòtic) amb motius ornamentals i materials islàmics Com a material domina el maó Presència de l’arrabà (ornament de forma rectangular que emmarca els arcs dels portals i de les finestres) Ús d’arcs lobulats Ús habitual d’arcs cecs, de vegades geminats. Presència de galeries corregudes que coronen els murs de les fortificacions. Sovint ús de torres en les construccions. Va tenir major implantació a Lleó, Castella i Aragó.
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
5. L’art mudèjar.5. L’art mudèjar.
Puerta del Sol. Toledo
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
5. L’art mudèjar.5. L’art mudèjar.
Santiago del Arrabal. Toledo
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
5. L’art mudèjar.5. L’art mudèjar.
Antiga sinagoga de Santa Maria la Blanca. Toledo
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
5. L’art mudèjar.5. L’art mudèjar.
Sant Tirso de Sahagún. Lleó
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
5. L’art mudèjar.5. L’art mudèjar.
Lateral de San Tirso de Sahagún.
Lleó
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
5. L’art mudèjar.5. L’art mudèjar.
San Martín. Terol
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ
5. L’art mudèjar.5. L’art mudèjar.
Detall de San Martín de Terol
ART ISLÀMIC I HISPANOMUSULMÀ