Núm.21
Desembre 2018
LES
CONSTITUCIONS
DE CATALUNYAPer Amadeu Bitriu
En el segle XII es van començar a recollir textos procedents del dret romà i les lleis visigòtiques, així com dels cànons religiosos i de les resolucions de la Cort comtal, que van donar lloc a la creació dels usatges, forma jurí-dica inicial de costum que consti-tueix la base del dret consuetudi-nari.
Tenen el seu origen en la repeti-ció reiterada, de usos o costums no escrits però generalment ac-
ceptats per una comunitat, que no s'imposaven amb un caràcter imperatiu, si bé eren acceptats per les parts que integraven la comunitat.
Els usatges són considerats una font del dret, en un rang me-nor respecte de les lleis escrites, constitueixen una font d'interpre-tació jurídica i se’ls hi reconeix la vigència quan no existeixen nor-mes aplicables a un punt contro-vertit i concret.
La tradició atorga la promulgació del nucli d’usatges més antic a Ramon Berenguer I i a Almodis de la Marca, el 1068, si bé la compila-ció escrita més antiga
dels Usatges de Bar-celona data del 1173, durant el regnat d’Alfons el Cast.
Els diferents territoris de la Catha-lonie: Perpinyà, Girona, Lleida,
Tortosa, i altres, van recollir els seus Costums (usatges), si bé els Usatges de Barcelona es van convertir en la base del dret cata-là.
La prioritat dels Usatges de Bar-celona era resoldre els problemes legals de la nova societat feudal. Amb aquestes noves normes el comte de Barcelona i els jutges de la seva cort volien adequar la Llei dels Gots a la situació del territori, especialment en matèria penal.
Si bé Catalunya, l’any 988, sota el regnat del Comte Borrell II de Barcelona, es va declarar inde-pendent, de facto, del Rei Hug Capet de França, la independència formal, de dret, no ho va ser fins l’any 1258, amb la sig-natura, pels re-presentants del Rei Jaume I el Conqueridor, del tractat de Cor-bell, quedant així deslliurat de les obligacions amb el Rei de França, successor de Carlemany.
1
Les Corts les formaven el rei i els tres braços de corts: l’eclesiàstic, el militar o noble i el reial o de les viles, anomenats “síndics”. Eren convocades amb un discurs o “proposició reial” del rei. Dels acords presos eren promulgades les lleis.
Aquestes Lleis, donaven lloc a les anomenades “Constitucions ge-nerals de Catalunya”, que agrupa-ven: les Constitucions, (lleis pro-
posades pel rei, i que necessita-ven l'aprovació dels braços de corts), els Capítols de cort, (lleis proposades pels braços, i que necessitaven l'aprovació del rei) i els Actes de cort, (els pactats, o duts a terme, amb l'aprovació dels braços).
Un cop finalitzades les Corts, els acords presos tenien força de llei, que el rei no podia revocar i eren publicats i editats.
Tot i que les Corts Catalanes pro-venen de la tradició de les as-semblees de Pau i Treva de Déu , iniciades el 1021, que es reunien per deliberar i pactar la interrupció de les guerres. les primeres Corts de la història d'Europa són les que va organitzar el rei Alfons IX, les Corts de Lleó de 1188.
Al ser convocades cinquanta anys abans que les Corts angleses, són considerades les primeres Corts de tota Europa amb partici-pació popular efectiva després de la caiguda de l'Imperi romà.
El 1214, a la mort del rei Pere el Catòlic, a la Batalla de Muret. va celebrar-se una assemblea, al castell de la Suda de Lleida, per regu-lar la con-fusa situ-ació del país.
L'infant Jaume I, de 6 anys, va fer el jurament davant dels prelats i magnats de la Cúria reial, dels representants de les Ciutats i de les Viles. Durant el seu regnat (1218-1276) les assemblees es reunien, convocades pel rei, però sense caràcter legislatiu.
Les Corts Reials Catalanes van prendre forma institucional durant el regnat de Pere el Gran. Les primeres van celebrar-se a Barce-lona l'any 1283.
En aquestes Corts, el rei s'obligava a celebrar Ge-neral Cort cada any i ell mateix va establir que:
“... si nós i els successors nos-tres volem fer alguna constitu-ció o estatut a Catalunya, els sotmetrem a l'aprovació i con-sentiment dels Prelats, dels Barons, dels Cavallers i dels Ciutadans...”.
El 1283, a les Corts de Tarasso-na, els aragonesos i els catalans van presentar les seves peticions al rei, aprovades en la constitució: “Una vegada a l’any, Volem, Esta-tuïm i Atorguem encara”, privilegis que serien la base del constituci-onalisme català i del pactisme dels territoris de la corona d’Aragó.
Així doncs, la Cort General de Catalunya o Corts Catalanes va ser l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del 1283, que han estat considerades pels histo-riadors el model, per excel·lència, del parlament medieval.
A la mort, el 1410, sense des-cendència viva, de Martí l’Humà, el darrer monarca de la dinastia de Barcelona, s’intentà que fos no-menat hereu el seu net Frederic, fill natural del seu fill Martí el Jove, que el premorí, cosa que no es va aconseguir.
Si bé inicialment hi havien set pre-tendents al tron, únicament dos ho feren amb possibilitats d’èxit: Jaume II d’Urgell i Ferran d’An-tequera.
Després de dos anys de intenses negociacions, intrigues i influènci-
es, amb la interven-ció dels tres repre-sentats designats per cada un dels
territoris de: Aragó, Catalunya i València, el
25 de juny de 1412, pel Com-promís de Casp, es trià, per ser elegit successor de Martí l’Humà, Ferran d’Antequera, de la Casa castellana de Trastámara, propo-sat per l’Aragó (i amb el vot favo-rable del representant de Catalu-
Segueix a la pàgina 18 ...
2
JUNTA DIRECTIVA
President: Carles Rosel
Vicepresident 1er.: Albert Serrano
Vicepresident 2on.: Amadeu Bitriu
Secretari: Eduard Alted
Tresorer: Josep Pesa
Vocals: Manel Fernández Esteve Muntal Guillem Palmer Joan Josep Bayot Joan Ramon Marbà
Col·laboradors: Josep Ma. Poblet Francesc Martínez Enric Ruiz Josep Ma. Galofré Joan Puga
Les fotografies de la revista han estat realitzades i aportades pels col·labora-dors habituals o obtingudes a la xarxa.
Edita: JUBICEC, Associació de Jubilats i Antics Empleats de la Caixa d’Estalvis de Catalunya. Consell editor: La Junta Coordinació: Albert Serrano Disseny i maquetació: Amadeu Bitriu Impressió: Toni Ródenas Correu: [email protected] Dipòsit legal: B-14063-2011. L’Associació no assumeix les opinions dels articles dels col·laboradors, sent els únics responsables els signants dels mateixos.
CARTA OBERTA Benvolguts companys:
Aquesta és la darrera ocasió que m´adreço a vosaltres com a Presi-dent de Jubicec.
Després d’uns anys de tasca i dedicació ara ha arribat el moment de deixar pas a altres companys que aportin saba nova i noves ide-es a la nostra estimada Associació.
Considero que les fites que em vaig marcar durant aquest període s’han aconseguit plenament, gràcies a l´esforç i cooperació de tots els integrants de la Junta, que agraeixo de tot cor. Sense vosaltres no seriem on som ara. Ens vam proposar revitalitzar la nostra Asso-ciació, aspecte que ha acomplert les expectatives, amb constància i imaginació i , també cal dir, amb la participació de tots els socis que heu gaudit de les activitats proposades.
També he de tenir en compte als companys que, per motius diver-sos, no han pogut participar amb continuïtat (malaltia, compromi-sos, etc.). A tots ells el meu agraïment pel suport que ens proporci-onen.
Vull fer una sentida menció als companys de la Junta que en el de-curs d´aquests anys ens han deixat; en Daniel Catalán, en Xavier Balaguer i en Jordi Barrull, (E.P.D.), que aportaren valor a la nostra Associació.
Ara ja toca parlar de futur; en aquest 2019 continuem amb les nos-tres programacions que, com hem dit abans, cada vegada compten amb més suport per part vostra. Estem preparant propostes, ente-nem, força interessants. A tall de tast, us podem comunicar que estem treballant en una sortida de set dies als Pobles Blancs (Ron-da, Cadis, Gibraltar i altres), per la setmana anterior o posterior a la Setmana Santa. El desplaçament el faríem en AVE. Durant el mes de gener tindrem el programa complet.
També estem treballant per fer una sortida per Europa, d’una set-mana, per abans de les vacances escolars. Ja rebreu informació.
Desitjo a la nova Junta que surti escollida molts èxits en aquesta tasca, i els encoratjo que, amb els nous projectes, ens facin en-grescar i fer la nostra Associació més gran i forta. El futur està ple de reptes, però ja hem demostrat que quasi tot pot ésser possible.
Tot ho podem provar, és més important un FEM , que un podríem FER.
No cal dir que, des d´aquestes ratlles m’ofereixo a la Junta propera per cooperar i ajudar en el que la nova Presidència consideri.
Una molt forta abraçada a tots i el meu agraïment per la vostra com-panyia.
Carles Rosel
3
AGENDA de les ACTIVITATS del 1er TRIMESTRE de 2019
Gener: 08 - Taller bàsic de Català 09 – Pitch & Putt: Campionat Semar Clàssic, Palamós 10 - Pitch & Putt: IX Campionat JUBICEC, Gualba-Montseny 10 – Classe de Tai-Txi 15 - Taller bàsic de Català 17 – Classe de Tai-Txi 17 – Itinerari El Palau Reial Major 22 – Excursió Xatonada al Vendrell i Visites a l’ Espai Xocolata i Museu Pau Casals 23 - Pitch & Putt: Campionat Semar Match-Play, Gualba-Montseny 24 - Pitch & Putt: IX Campionat JUBICEC, Mas Gurumbau 24 – Classe de Tai-Txi 29 - Taller bàsic de Català 31 – Classe de Tai-Txi
Febrer: 05 - Taller bàsic de Català 06/07 – Pitch & Putt: Campionat Semar Clàssic, Badalona 07 - Pitch & Putt: IX Campionat JUBICEC, Gualba-Montseny 07 – Classe de Tai-Txi 12 - Taller bàsic de Català 14 – Itinerari Museu Egipci de Barcelona 14 – Classe de Tai-Txi 19 - Taller bàsic de Català 20 - Pitch & Putt: Campionat Semar Match-Play, La Garriga 21 - Pitch & Putt: IX Campionat JUBICEC, La Garriga 21 – Classe de Tai-Txi 26 – Excursió Calçotada a Valls i Visita al Monestir de Santes Creus 26 - Taller bàsic de Català 28 – Classe de Tai-Txi
Març: 04 – Xerrada Maximí Aguilera: La Homeopatia 05 - Taller bàsic de Català 06 – Pitch & Putt: Campionat Semar Clàssic, Gualba-Montseny 07 - Pitch & Putt: IX Campionat JUBICEC, Vallromanes 07 – Classe de Tai-Txi 12 - Taller bàsic de Català 14 – Itinerari Les terrasses i basílica de Santa Maria del Mar 14 – Classe de Tai-Txi 19 - Taller bàsic de Català 20 – Els Esmorzars de JUBICEC 20/21 - Pitch & Putt: Campionat Semar Match-Play, Tenis Mora 21 - Pitch & Putt: IX Campionat JUBICEC, Gualba 21 – Classe de Tai-Txi 26 - Taller bàsic de Català 27 – Assemblea Anual Ordinària 28 – Classe de Tai-Txi
Nota - Les CAMINADES es comunicaran cada setmana, entre dimecres i dijous, en virtut de l’interès cultural i / o paisat-gístic, així com de les previsions meteorològiques.
NOTA: Les activitats programades en aquesta agenda poden ser modificades.
4
XERRADES
HOMEOPATIA
Per Max Aguilera
Benvolguts companys.
En els darrers temps, des de
diversos estaments socials, polí-
tics i mitjans de comunicació de
l'estat, estem assistint a uns in-
tents de suprimir de la nostra vida
quotidiana, totes aquelles teràpies
que se surten del que entenem
per Medicina Oficial / Convencio-
nal.
Dins d'aquest terreny es posa, en
un mateix sac, tot el que no sigui
la tradicional consulta al metge de
capçalera o l'especialista, degu-
dament homologats per l’ Univer-
sitat corresponent i així mateix els
tractaments amb fàrmacs, qui-
mioteràpia, radioteràpia, interven-
cions quirúrgiques o fisioteràpia.
Sense desmerèixer, ni molt
menys, totes les indicacions es-
mentades, hi ha quelcom que
penso no podem oblidar. Em
refereixo a la llibertat del pacient
d'escollir el mètode que consideri
més adient per tractar-se qualse-
vol patologia, o per prevenir-la, tot
considerant les possibilitats de
potenciar els hàbits saludables
per a la salut.
És cert que en una societat tan
complexa, hi ha sempre perso-
nes que amb insuficient o defici-
ent formació, passen a formar
part d'un col·lectiu poc preparat
per atendre les necessitats de la
població en el tema de salut,
pecant d'intrusisme i provocant
moltes vegades que els pacients
que hi confien acabin, en els mi-
llors dels casos, sense cap millo-
ra.
No obstant, alhora, cada cop són
més els professionals homologats
que estan interessats en conèixer
alternatives a la medicina dels
fàrmacs que tracten símptomes i
es formen en teràpies tan anti-
gues que han demostrat llur efi-
càcia, com pot ser la Medicina
Tradicional Xinesa en les seves
diferents vessants, com l'acupun-
tura o la fitoteràpia, o la homeo-
patia, entre moltes altres i varia-
des formes de tractament no
agressiu o poc agressiu, però en
qualsevol cas, en la majoria de
les vegades, sense els efectes
adversos que provoquen els fàr-
macs.
En aquesta línia, he pensat que
podríem tocar per aquesta prope-
ra xerrada el tema de la homeo-
patia. Faríem un repàs general a
la seva història, llurs fonaments i
formes de tractament. Aquesta
disciplina és actualment una de
les dianes d'aquests col·lectius
que la volen suprimir del nostre
país, però està sent utilitzada i
protegida per alguns sistemes de
la Seguretat Social de diversos
països europeus i per la mateixa
Unió Europea.
Us espero doncs, el quatre de
març del proper any, per compar-
tir una estona amb vosaltres i
poder debatre sobre aquest te-
ma.
Que gaudiu d'unes Bones Festes
de Nadal i d'una bona entrada
d'Any.
Junt amb aquesta revista FETSJUBICEC, trobareu l’encartament d’un calendari, per el pròxim any
2019, amb un dibuix de la Catedral de Barcelona, fet a plomí, pel nostre estimat company
Miguel Pedrós
5
CLASSES i TALLERS
Durant el pròxim trimestre continuaran impartint-se les classes que, a la pràctica, estan dividides en tres parts. Una primera, anomenada Calistenia, d’escalfament dels muscles i articulacions, una segona part anomenada Xi Kung , exercicis que tenen a veure amb la medicina tradicional xinesa on estimulem alguns òrgans importants del nostre cos, com són els ronyons, el cor, el fetge i els pulmons i, finalment, l’ultima part en la que es desenvolupen la “forma” o moviments propis del Tai Txi, en la que s’ incorporen nous moviments enllaçant-los, uns amb els altres, de manera harmònica i amb una respiració adequada.
TALLER DE CATALÀ Josep Puga
Joan Ramon Marbà
En les sessions setmanals d’aquest proper trimestre es continuarà desenvolupant el temari preparat per aprofundir en el coneixement de la nostra llengua.
DITES CATALANES Gener Matiner de gener, que així que surt ja es pon
Pels Reis ase és qui no ho coneix Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni
Febrer Pel febrer abriga't bé Per la Candelera, candeles de dues maneres
El febrer pel cap o per la cua l'ha de fer
Març Pel març, pigues i barbs Març, marçot, bufa'm el cul, que la cara no pots Per Sant Josep, verdeja el cep
6
MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL 3er TRIMESTRE DE 2018
ITINERARIS CULTURALS
La Sagrada Família
La visita és totalment fascinant, tal com va comentar diversos cops la
guia.
Des d’un punt de vista cultural la majestuositat de la Basílica és "brutal",
amb l'alçada més alta d'Europa d'aquest tipus d'edificis, la lluminositat és
molt gran aprofitant la coloració dels vitralls que, en funció de la seva ori-
entació, van canviant i acompanyant les escenes de les façanes de la
Glòria, Passió i Naixement, amb tota la seva iconografia. Hem de tenir
present que en Gaudí era una persona molt creient.
Degut al disseny i als materials utilitzats, té una acústica excepcional per
poder "gaudir" dels sons dels cors cantaires. I sempre amb la natura com
a rerefons, ja que, és la base de vida i era el seu punt de partida.
A nivell arquitectònic és
únic, inigualable, no es pot
trobar en cap més lloc del
món. La dificultat de l'edifi-
cació en Gaudí la té dins
del seu cap. Ho té tot inte-
rioritzat, visualitzat, contro-
lat,... i quan mires tots els
detalls constructius amb el
joc de colors, de formes,
es pot valorar la gran dificul-
tat de l'obra i que en Gaudí
era i serà per sempre més,
un geni.
La visita se'ns va fer molt curta, i tot esperant que s'acabi la totalitat del Temple, com a molt tard l'any 2026, per
poder tornar a visitar-la, però en la seva totalitat, ja que té molts racons que desconeixem i valen la pena veure'ls.
"Fins ben aviat Temple". Jordi Aranda i Neus Perpinyà
7
Ruta Modernista per Mataró
Dijous, 18 d’octubre, 11 del matí. Amb puntualitat exquisida se saluda el grup de 31 persones, que compartiran la
visita d’avui. Una majoria vinguts amb tren i uns pocs en cotxe. La pluja dona també una breu benvinguda.
Mataró, capital del Maresme, és la seu de patrimoni modernista centrat bàsicament en Josep Puig i Cadafalch, fill
de la ciutat, arquitecte prolífic i polític eminent que va arribar a presidir la Mancomunitat de Catalunya.
Les seves obres recullen les idees centrals del modernisme: recreació de personatges llegendaris medievals, ins-
piració arabitzant, simbolisme en elements decoratius amb especial recreació en l’ús d’arts plàstiques i oficis tradi-
cionals: vidrieria, forja, ceràmica…
El punt de trobada, és a la Nau Gaudí, edifici que formava part d’un projecte tèxtil inacabat, obra primerenca de
Gaudí que avui conté la Col·lecció Bassat d’escultura moderna. Una notable col·lecció amb obres de escultors
reconeguts com Subi-
rachs, Pau Gargallo,
Apel·les Fenosa entre
molts d’altres.
D’allà ens acostem a
l’Ajuntament de Mataró,
on fem un recorregut per
la Sala de Plens de
l’Ajuntament.
Seguim l’itinerari marcat per la guia, el Mercat del Rengle, la Beneficència, la botiga
“La Confianza”, per acabar a la Casa Coll i Regàs.
En el recorregut podem apreciar el reconeixement que la ciutadania de Mataró ret a
les seves Santes, les màrtirs Juliana i Semproniana, la festa de les quals se
celebra el 22 de juliol i que dona peu a la seva Festa Major. En molts balcons
encara es mantenen els domassos “Glòria a les Santes”.
La casa Coll i Regàs és el plat fort de la jornada. Una mostra més dels valors
modernistes. Sobre la porta principal l’escultura de la dona filadora de llana, al
seu costat elements de la natura relacionats amb la indústria tèxtil. La façana
amb esgrafiats que recreen l’art del teixir.
La casa va ser un encàrrec de l’industrial Joaquim Coll i Regàs destinat a la
casa familiar, l’any 1898. Destaquen en lletres gòtiques dues inscripcions en
ceràmica: MOLTBO ES VIATJAR – MILLOR A CASA ESTAR. Un resum del
que era ser un industrial modern i avantguardista: cercar la innovació i reposar
a casa.
L’edifici va ser seu de la Caixa Laietana i actualment és patrimoni de la Funda-
ció Iluro.
Aquest tast de Mataró ens podria conduir en un futur a visitar la part històrica
romana, a conèixer la seva vessant marinera, a aprofundir en la instal·lació del
ferrocarril a casa nostra. Queden doncs molts altres aspectes per descobrir.
Mercè Mestres.
8
Museu Picasso
El dia 8 de novembre, tal i com estava programat ens trobem 44 companys interessats per l´obra d´aquest artista. El dia , com no podia ser pels dies que vivim, també va resultar plujós, cosa que no va ser impediment per gaudir de l´acte. Ens van separar en dos grups i tot seguit vam començar la visita.
A partir d´aquest moment i acompa-nyats per una guia del museu, de la qual lamento no recordar el nom, ens va donar tot tipus d´explica-cions referides a la vessant artística de la seva vida, deixant de costat fer comentaris d´altres tipus (vida privada i altres).
Em van sorprendre uns primers treballs de l´artista Pablo Diego, José Francisco de Paula, Juan Nepomuceno, Maria de los Remedios Cipriano de la Santisima Trinidad Ruiz i Picasso (caram si que tenia noms) realitzats quan únicament tenia cinc anys.
Era fill d´un restaurador d´art i potser per aquesta via va entrar en contacte amb l´art.
Al complir els 17 anys la seva família el va enviar a estudiar a la Reial Académia de Belles Arts de San Fernando, a Madrid. Aquesta etapa de formació molt encaixada en els tòpics artístics de la època, li va obrir altres horitzons per la seva pintura.
Picasso va començar el seu recorregut estilístic amb una experiència amb el modernisme de Barcelona, la amistat amb artistes catalans aplegats al voltants del Quatre Gats. La seva estada a Horta de Sant Joan, que ell sempre recordava, li fa contactar amb la natura .
Inquiet, treballador, cercant sempre noves propostes , viatja a Paris que en, aquella època, era un bullidor. Allà contacta amb els genis de l’impressionisme, Cezanne va ser un gran amic i a la vegada mestre.
En la seva època parisenca enceta una part de la seva obra que denominen període blau, després passa per el període rosa i fa incursions també amb el sur-realisme amb gran èxit, fins que evoluciona més tard cap el cubisme, del qual n’és un gran referent.
Els seus darrers anys els dedicà a pintar varia-cions d´obres dels grans mestres com Veláz-quez ( Las Menines) i Degàs.
Dissortadament part de l´obra que s´exposa en aquest Museu-Palau no la vam poder veure, degut a que el Museu havia fet un préstec a altres museus, a canvi van poder veure algunes obres dels impressionistes francesos (Cezanne, Degàs i altres)
La visita em va agradar força i el que està clar és que per poder gaudir amb tota la intensitat i interès de les obres dels grans mestres, cal anar acompanyat d’un guia, al menys la primera vegada. Després amb la informació de que ja disposes cal tornar a visionar les obres una a una.
Jo us puc assegurar, que en el moment que la meva agenda ho permeti (metges, nets, etc.) HI TORNARÉ ! Carles Rosel
9
EXCURSIONS
Museu Dalí de Figueras
El passat dia 9 d’Octubre, vam gaudir de l’excursió a
Figueres, per visitar el Museu Dalí i un petit tomb per
la ciutat.
En un dia amb previsió de grans pluges vam sortir
puntualment a les vuit de Barcelona, i poc després va
començar un bon diluvi, que no ens va agafar. El ca-
mí, amb els embussos habituals, amb direcció cap el
Restaurant Llinars Park, on ens esperava un bon
esmorzar.
En acabar, sortida cap a Figueres on, a l’arribada al
pàrquing d’autocars, ens esperaven les guies: ens
vam aplegar 44 visitants, organitzats en dos grups,
per poder gaudir millor de la visita.
Cada grup ho va fer en ordre diferent, però en definiti-
va, tots el vam visitar:
Sales del Dalí - Joies: A aquestes sales s’hi pot
admirar tota una col·lecció de joies de gran valor.
Tot són dissenys molt acurats d’en Salvador Dalí
(1904–1989), i les joies, sota la seva atenta su-
pervisió es feien al taller de l’orfebre, d’origen ar-
gentí, Carlos Alemany a Nova York. Corresponen
al període 1941–1970.
La col·lecció de joies, en el decurs del temps, va
passar per diverses mans de fundacions milionà-
ries, i al final, l’any 1999, va ser comprada per la
Fundació Dalí per un valor de 900 milions de
pessetes.
Sales del Teatre - Museu Dalí: Inaugurat el 1974,
s’erigeix sobre les restes de l’antic Teatre Municipal
de Figueres, que es va cremar, i es va reconstruir
sota el propi disseny de Dalí, per tal d’oferir al visitant
una veritable experiència i endinsar-lo en el seu món
captivador únic. El propi geni així ho va definir:
On, si no a la meva ciutat, ha de perdurar el més
extravagant i sòlid de la meva obra, on si no? El
Teatre Municipal, el que quedava d’ell, va sem-
blar-me molt adequat, i per tres raons: la prime-
ra, perquè sóc un pintor eminentment teatral; la
segona, perquè el teatre és just davant de
l’església on vaig ser batejat; i la tercera, perquè
va ser precisament a la sala del vestíbul del tea-
tre on vaig exposar la meva primera mostra de
pintura.”
Bé, les guies ens van anar acompanyant per les
diverses sales, i ens van anar explicant les dife-
rents pintures, fent-nos fixar en cadascuna d’elles en
els petits detalls, que engrandeixen l’obra del gran
pintor empordanès. Cal tornar-hi per gaudir de tot
plegat.
Tot seguit, vam fer un petit recorregut per la ciutat,
arribant fins a les cases on va viure Dalí a Figueres, i
cap a l’autocar.
Acomodats a l’autocar, tocava anar a dinar al Restau-
rant Pa Volador, a les afores de Figueres, bon menú i
com de costum bon rotllo i companyonia de tot el
grup. Un dia fantàstic.
Malgrat els presagis no ens va molestar la pluja, si bé
a l’arribar a Barcelona, ens esperava un bon xàfec.
Josep Pesa
10
Boletada a Castellar de N’Hug i Les Fonts del Llobregat
El passat 13 de novembre, (dimarts i tretze), vàrem
anar a Castellar de N’Hug i Les Fonts del Llobregat, i
com sempre sortíem de Granollers i Barcelona, amb
una primera novetat: el xofer Francesc, que suplia al
conegut Marc, i la segona novetat, l’altíssima partici-
pació que arribà a 57 companys, xifra rècord, que
obligà a llogar un autocar de 60 places, amb una
longitud de 13 metres, que va posar a prova les
perícies d’en Francesc, en els innombrables revolts
de la “tortuosa” carretera, que van merèixer els
aplaudiments de tothom.
El dia fou esplèndid, amb sol i temperatura molt
agradable.
La primera parada, esmorzar a l’Ametlla de Merola:
entrepà de llonganissa, xocolata amb melindros i
cafè.
Tot seguit, enllà Castellar de N’Hug, i abans
d’arribar, vàrem recollir al guia, Toni Gol, ja conegut
de nosaltres, home profundament enamorat del
Berguedà i poeta, que sempre ens delecta amb
molts poemes d’aquelles contrades, essent les se-
ves explicacions, plenes de sentiments i amor, amb
un gran coneixement de la història.
Arribem a Castellar de N’Hug, i després de visitar
l’església de Santa Maria, ens encaminem a pujar
els empinats carrers, plens de botigues que oferei-
xen els productes típics: Croissants gegants de
més d’un quilo, coques, embotits elaborats a mà,
etc. i visitem “La Casa o el Museu del Pastor”, una
petita casa de planta baixa i un pis, on es detalla,
amb fotos i il·lustracions, tot alló relatiu al gos
d’atura, molt ben documentat. L’entrada, la pres i-
deix, una figura del gos, amb el seu pastor.
En aquesta plaça crida l’atenció, una “cabana” de
pedres planes grises, de forma circular i el sostre
acabat en punxa, que ens recorda un poblat Celti-
bèric.
A la mateixa plaça tenim un “mirador” per contem-
plar tota la bellesa de la muntanya, i que la tardor,
amb els seus diversos colors, encara realça més.
Tornem a l’entrada del poble, i per un camí molt ben
senyalitzat i empedrat, d’un Km i 20 minuts de tra-
jecte, s’arriba a les Fonts del Llobregat.
Hem tingut la gran sort, de que les cascades
són impressionants, pel volum d’aigua que
brolla amb extraordinària força i bellesa; el Toni
ens diu que feia molts anys que això no pas-
sava. Hem estat uns privilegiats.
El dinar a “Cal Candi”, a Vilada, i gaudint per
atipar-se tot a base de bolets: L’amanida, els cane-
lons i la vedella, ben regat amb “Priorat”, postres de
músic amb “xupito” de moscatell, acabant amb les
paraules del nostre president, senyor Rosel, i brin-
dant amb cava gran reserva 2014 Rovellats, fins la
propera sortida. Josep A. Cardona Güell
11
XERRADES – TERTÚLIES
Introducció a la Meteorologia
El passat 15 d’Octubre, vam tenir
la xerrada d’introducció a la Me-
teorologia.
Hem de reconèixer que la nostra
convocatòria va tenir poc èxit,
malgrat que sembla que la gent
segueix amb freqüència les in-
formacions meteorològiques. Hi
vam assistir només sis persones.
En un ambient quasi de recolli-
ment, vam tenir la oportunitat de
gaudir d’una xerrada que ens va
fer el nostre benvolgut company
Esteve Mirabete.
Va ésser una presentació molt
acurada i instructiva. Va fer una
repassada de la historia de les
prediccions, va parlar-nos de la
situació dels fenòmens meteoro-
lògics actuals i, com no, de les
estimacions de futur que es po-
den originar amb el canvi climàtic.
Passant a temes locals, ens va
evidenciar la gran varietat climàti-
ca que tenim a Catalunya. En una
extensió reduïda, gaudim o patim
uns efectes molt diferents segons
les comarques, passant d’un
clima mediterrani a la zona de
costa, a un clima atlàntic a les
valls d’Aran.
Ens va fer un repàs dels vents,
tipus de núvols, formes de preci-
pitació, magnituds dels fenòmens
atmosfèrics, etc. Tot acompanyat
d’unes imatges impactants.
De cara al futur, ens va fer pensar
que els efectes del ràpid canvi
climàtic no ens portaran res de
bo.
En resum, una gran sessió de
dues hores, que se’ns van passar
molt de pressa, i l’Esteve, va eri-
gir-se en un veritable “home del
temps”, si bé ens va dir que
aquest nom durant molt de temps
no es podia utilitzar, ja que el
tenia registrat i patentat aquell
antecessor a TVE recordat per
molts i que es deia Mariano Me-
dina.
Ens va oferir la possibilitat que si
féssim un grup més gran, es po-
dria demanar una visita al Servei
Meteorològic de Catalunya. Li
vam prendre la paraula.
Josep Pesa
Càncer 2
Després de la primera xerrada sobre el Càncer
del company Max Aguilera, el 12-11, va
continuar amb la segona per “rematar”
aquest tema tant temut per tots.
Potser la por a plantejar-nos la qüestió
va ser el que no fóssim gaires els
oients, tan sols set, en comparació amb
altres sessions…
Si en la primera es va tractar sobre que
era i mecanismes del càncer, inclusivament la
genètica, ara es va abordar com fer-li front.
Ens va comentar que en el moment actual hi ha
tres posicions, si bé no incompatibles entre elles,
sí que és necessari que tothom procuri informar-
se al màxim de cada apartat i que lliurement
decideixi.
La primera és la que tots estem assabentats i
coneixem, la que predica la medicina
convencional: quimio, radioteràpia, etc. Aquesta
no es va tractar doncs és la que la gent més
coneix i per la pròpia raó de que el company no
és metge,
12
De les altres dues, que podríem denominar
“teràpies complementàries” i “alternatives a la
medicina tradicional”, només es va tractar la
primera ja que òbviament la segona és molt
controvertida, discutible i en aquests moments
tractada de “xarlatanaria, bruixeria, curanderisme,
etc.”. Particularment, jo, al respecte em plantejo
si quan en la tradicional i científica ja no hi trobes
remei, que fas ?. Et rendeixes i prou?.
Es va parlar dels aspectes a tenir en compte per
mirar de prevenir i temperar el desenvolupament
de la malaltia (recordem que malgrat tot hi juga
molt la genètica). En definitiva, intentar que el
nostre cos estigui el millor preparat per fer-li front:
dieta, teràpia detox, equilibri mental i físic, gestió
emocional, la importància d’una bona salut
bucodental, tractaments complementaris i
observar una bona prevenció clínica.
El primer és tenir una dieta prou sana, si és
possible aliments ecològics, procurar menjar,
sense que sigui exclusiu : 1-crucíferes (bròquil,
col, coliflor, millor al vapor…); 2 - all i ceba, millor
crus. (recordem que per evitar l’olor va bé
mastegar després julivert o menta)… ; 3 – totes
les verdures que tenen color (sempre que sigui
possible, crues); 4 – cítrics; 5 – no oblidar-se del
bolets; 6 – peix i marisc (per l'Omega 3) i 7 -
compte amb el làctics, millor fermentats i
desnatats.
Evitar en allò possible i, en tot cas amb
moderació, l’alcohol, les conserves fumades,
coses a la brasa (no deixen d’estar fumades),
begudes molt calentes, excés de calories
animals, tabac, etc.
Que en cas de ja patir-ne, els làctics no són
gens recomanables així com els greixos animals,
cafè, etc.
En les altres en general es tracta de tenir cura,
d’una bona desintoxicació, de complementar
amb vitamina C, magnesi, controlar el pH de
l’orina (hi ha bastonets a les farmàcies), per la
pròstata és bo el palmito (varietat sarbal serru-
lata), ull amb realitzar de forma indiscriminada
mamografies, l’existència d’una teràpia Gerson
que indica els aliments a no prendre si bé és molt
important que estigui controlada per metge
perque es basa en ingesta de potassi i pot
originar problemes…
Per acabar i com informació general, per a qui
estigui interessat ens va donar a conèixer un llibre
útil sobre què menjar amb el títol: “Comer para
vencer el cáncer” de l’editorial Nobel.
Evidentment quedaren molts aspectes a
considerar. Com a colofó i davant la petició de
més xerrades i donat que ja porta cinc anys
oferint-nos-les, ens va demanar que
proposéssim temes que la gent cregui poden
interessar, petició que fem extensiva a tothom
que llegeixi la revista i a la resta de companys.
Josep Maria Galofré
TAI TXI
Les classes de Tai Txi van co-
mençar el trimestre passat per
iniciativa del nostre company,
recentment mort, Jordi Barrull,
que era un amant de les discipli-
nes orientals. Durant aquest
temps hem sigut 6 alumnes ac-
tius, donat
que en Jordi,
per la seva
malaltia, no
va poder
participar-hi.
13
Les classes estan dividides, a la
pràctica, en tres parts. Una pri-
mera part d’escalfament dels
muscles i articulacions, anome-
nada Calistenia, una segona part,
anomenada Xi Kung , que són
exercicis que tenen a veure amb
la medicina tradicional xinesa on
estimulem alguns òrgans impor-
tants del nostre cos, com són els
ronyons, el cor, el fetge i els pul-
mons i, finalment, l’ultima part on
fem la “forma” o moviments pro-
pis del Tai Txi, on anem incorpo-
rant nous moviments enllaçant-
los, els uns amb els altres, de
manera harmònica i amb una
respiració adequada.
Aquest trimestre hem augmentat
el nombre de participants amb 2
noves incorporacions i seguirem
desenvolupant els moviments de
Tai Txi i afegint de nous.
Us convidem a participar-hi per-
què creiem que és una activitat
molt saludable que no exigeix de
grans esforços i millora la nostre
forma física. Gràcies a l’acord
arribat amb l’ Agrupació, els preus
per aquest trimestre són de 20
euros pels socis de l’Agrupació i
els seus conjugues i de 30 euros
per la resta.
ELS ESMORZARS DE JUBICEC
El dia 24 d’octubre
passat, es va fer el
que anomenem es-
morzar de JUBICEC.
Aquesta vegada a
proposta del nostre
bon amic Miquel Pe-
drós es va fer a Se-
gur de Calafell. Vam
tenir un bon nivell
d’inscripcions. Ens
vam trobar 20 com-
panys, tot un èxit.
La majoria, tal com s’havia programat, vam anar en
tren de rodalies Renfe, per arribar cap a les 09:30 a
Segur.
Rodalies com és ben sabut, de tant en tant dóna
algun problema, a l’anada tot va anar bé però a la
tornada algú ja va patir algun retard, suportable pels
que ens hem alliberat de l’estricte horari laboral. Altres
companys per situació geogràfica van arribar en cot-
xe.
Cap a les deu del matí tots dempeus davant el Res-
taurant Emperador, on ja teníem una taula ben para-
da, per afrontar un veritable esmorzar de forquilla.
Que carai, ens ho mereixem de tant en tant.
Un complert i variat esmorzar, regat amb un bon vi,
cafès amb gotes i, és clar, com que no havíem de
conduir, no podien faltar uns abundants “xupitos” de
tota mena. Crec que tots vam fer un bon paper.
Ens vam trobar amb companys que feia temps no
ens havíem vist, i la xerrada i anecdotari no va parar,
en un bon ambient de companyonia i distès. Són
molts anys de compartir tasques i fets i per tant la
xerrada es va allargar fins més de les dotze.
Hem de donar les gràcies especialment a Miquel Pe-
drós per la seva iniciativa i lo bé que ens ho va orga-
nitzar, cosa que ens anima a programar nous esmor-
zars fora. Des d’aquí vull animar-vos a tots, en espe-
cial els que viviu fora de Barcelona, que ens feu pro-
postes, per poder continuar amb la dinàmica periòdi-
ca de retrobaments a diferents llocs. Josep Pesa
14
TROBADES
Fa un temps que es va comen-
çar a preparar una trobada de
companys de les terres de Lleida,
que al final es va poder concretar
pel divendres 19 d’octubre pas-
sat. I és clar, com tota bona tro-
bada havia d’ésser per compartir
un àpat al voltant d’una bona
taula i en la millor companyia.
I així va ser com el res-
pectat i admirat com-
pany Joan Coromines
ho va preparar i organit-
zar. Quan el nostre amic
Joan Ramon Marbà ens
va parlar d’aquesta con-
vocatòria, alguns de Can
Fanga ens hi vam apun-
tar per gaudir d’un bon
dia.
A mi, per la meva procedència
lleidatana i haver coincidit amb
alguns companys a algun lloc de
treball, em va fer molta il·lusió
d’anar-hi, i a fe de Déu, que la
il·lusió es va complir.
Ens vam ajuntar 28 persones,
entre empleats jubilats i esposes.
Un bon èxit d’assistència.
A les 13:00 hores estàvem con-
vocats al restaurant Mare de la
Font, ben a prop de Solsona, i
com que era un divendres, al-
guns vam arribar amb prou temps
de poder viure i visitar el mercat
de Solsona, amb tot un reguitzell
de parades on s’hi troba
de tot, en un dia de bon
sol i temperatura agrada-
ble.
El dinar, molt ben escollit i
de molt bona qualitat, ens
va permetre degustar una
veritable cuina del Solso-
nès, variada, gustosa i
molt ben elaborada. Felicitats als
cuiners i el servei!
Tot va transcórrer en un ambient
de gran companyonia, com si
tots ens coneguéssim de tota la
vida, i és clar passant llista dels
fets, coses i anècdotes que hem
viscut i, en especial, el com ha
acabat la nostra estimada Caixa,
coincidint a més, que en aquests
dies es parla molt del procés
judicial instat contra membres del
Consell d’Administració de
l’època conflictiva de l’Entitat. A
veure com aniran les sentències i
si algú pagarà pel que van fer.
Acabant el dinar, en Joan Coro-
mines, com bon i acollidor amfitrió
ens va oferir una sorpresa: Ens
havia organitzat una visita a Olius,
on en companyia d’un guia vam
poder gaudir de la visita a la seva
església de Sant Esteve, església
romànica del segle XI, amb una
cripta molt interessant,
dedicada a Santa Maria.
Tot seguit vam poder ac-
cedir al cementiri moder-
nista d’Olius. És propietat
dels veïns del poble i fou
dissenyat el 1916 per
l’arquitecte Bernadí Marto-
rell, deixeble de Gaudí. Val
la pena veure’l.
Dóna la coincidència que fa pocs
dies, amb motiu de la diada de
Tots Sants, es va publicar en un
diari la llista del 10 cementiris més
bonics de Catalunya, i un d’ells
era el d’Olius.
Vull donar des d’aquest escrit les
més expressives gràcies al nostre
company Joan Coromines per
haver-nos donat aquesta oportu-
nitat.
En una propera trobada de lleida-
tans, vull ser-hi i gaudir-la.
Josep Pesa
15
PITCH & PUTT
IX Campionat JUBICEC Participants:
13-09 Montseny 05 27-09 Vallromanes 18 25-10 La Garriga 19 15-11 Mas Gurumbau 06 (Suspès per pluja) 29-11 HCP-1 18 12-12 Sant Cebrià (Pendent de jugar al tancament de la revista).
Campionat Semar Clàssic
05-09 La Garriga 08 03-10 Vallromanes 08 08-11 Can Pascual 08 05-12 HCP-1 08
Campionat Semar Match-Play
19-09 Gualta 08 17-10 Platja d’Aro 08 21-11 La Garriga 08 20-12 Badalona 08
CAMINADES CULTURALS Participants:
25-09 - Castellbisbal 09 03.08-10 - Camí anglès a Santiago 08 16-10 - Gavà Mar 13 23-10 - Sant Quirze de Safaja 18 30-10 - Els Estrets d’Arnes 08 06-11 - De l’Ordal al Castell de Subirats 14 13-11 - Castellolí 14 20-11 – Els tres Turons 08 27-11 – Serra del Catllaràs 09 04-12 – Bullidor de la Llet 13
Al tancament de la revista, encara queden per dues caminades per acabar el trimestre.
16
CRÒNICA DEL “CAMINO
ANGLÈS” Per Guillem Palmer
Atès que, per motius diversos, uns companys habituals a la cita anual al “Camino” no varen poder fer la Ruta del Rheinsteig es va proposar seguir amb la tradició i tornar a terres gallegues encara que amb un tram més curt que els altres anys i es va optar pel Camí Anglès, que transcorre d’ El Ferrol a Santiago de Compostela.
La expedició es composà de vuit companys: Albert, Antoni, Josep, Guillem, Pere, Sebastià i Tomàs, el vuitè, en Josep María es va afegir a l’expedició a El Ferrol.
Sortírem en avió destinació A Corunya on arribarem a mig matí, aprofitant la resta del dia per fer una visita per la ciutat amb aperitiu i dinar inclosos. A mitja tarda amb un bus de línia ens desplaçarem a El Ferrol, inici de la nostra ruta.
El nostre periple, reduït, tot i que la proposta era de fer-ho en cinc etapes, es va optar per eliminar-ne la primera ja que es tracta de caminar fent la volta a la Ria de El Ferrol i que en realitat no és massa atractiva. Així doncs les quatre etapes foren: Neda-Cabanas-Pontedeume amb 17 km.; Pontedeume-Betanzos 27 km.; Betanzos-San Paio de Buscás-Sigüeiro 19 Km. ; Sigüeiro-Santiago 38 Km. La distància total va ser de 101 km., els justos per aconseguir la Compostela.
Durant tot el camí menús del “peregrino” d’entre 10/15 euros. A Betanzos coincidirem amb la “Setmana de la tortilla” que mai ha de portar ceba, segons diuen els entesos, no cal dir que hi férem els honors.
El darrer dia a Santiago el dedicarem també a fer una mica de turisme: Missa del Peregrino on, per cert, vàrem poder assistir al funcionament del espectacular Bota-
fumeiro, Plaça de l’Obradoiro, Mercat d’ Abastos, Claustre Antiga Universitat, fer les habituals compres de “tartas” i formatges per acabar amb un dinar de comiat. Adéu d’en Josep Maria que tornava en tren. La resta trasllat a l’aeroport de Santiago i tornada a Barcelona on arribarem a primera hora del vespre, sans i estalvis, amb el bon record del dies passats i, perquè no dir-ho, amb un cert cansament generat per la darrera etapa.
Alguns dels com-panys ja havíem fet, fa més de deu anys,
aquesta ruta cosa que ens ha facilitat el fer com-
parances entre les dues èpoques, poder parlar amb la gent del país i descobrir-ne coses. En l’aspecte lingüístic es nota un increment de la gent que parla el gallec que, tot i que és de bon entendre, es complica quan sents a parlar la gent de les aldees amb mots i pronúncia que es fan, de vegades, difícils d’entendre.
Es nota un gran desconeixement del que passa a la nostra terra que més d`un qualifica de “lio”, no saben anar més enllà. Els cementiris mereixen, en general, una visita per copsar el culte i el respecte a la mort, la majoria estan cuidats amb molta cura.
Punt i a part mereix el tema laboral tant, a les capitals com als pobles, amb un alt índex d’atur i amb poques perspectives de solució. La iniciativa privada és molt baixa i per molts el seu futur és poder aconseguir un lloc en el funcionariat.
Això és especialment agut a El Ferrol, l’abolició del servei militar obligatori i la seva professionalització va representar un gran trauma econòmic, en especial, per l’hostaleria i ocupacions properes (bars, lloguers d’habitacions, roba, queviures, etc). Per acabar de reblar el clau, hi ha el tema de les drassanes que, per la falta de comandes, han reduït dràsticament el personal amb jubilacions anticipades o l’atur.
17
... continua de la pàgina 2.
nya, Bernat de Gualba), que reg-narà fins el 1416, posant així punt i final a la Casa de Barcelona.
L’actitud de Ferran I, davant les Corts de Barcelona, va ser d’acostament a la noblesa cata-
lana, si bé, d’altra ban-da, va do-nar a en-tendre que les Corts podien ser eliminades
amb un decret.
Les institucions catalanes van reaccionar iniciant, com a respos-ta, el primer procés compilatori del Dret català, recopilant tota la documentació que hi havia als diferents arxius, per demostrar al rei que no era tan fàcil desaparèi-xer, confeccionant la primera compilació de dret català.
En aquells moments, en que Ca-talunya era una monarquia dualis-ta on el monarca havia de pactar amb les Corts, es va produir el canvi històric des d’un sistema de govern medieval, fonamentat en els furs feudals, a un sistema constitucional propi d’un Estat modern.
El mes de juny de 1289, a les Corts de Montsó, convocades per Alfons II el Franc, va ser crea-da una Diputació del General,
com a dipu-tació perma-nent per recaptar els tributs que es concedi-en al rei per sostenir les guerres amb
França i Castella.
Les Corts Generals de 1358-1359, celebrades durant el regnat de Pere el Cerimoniós, van estar marcades per la guerra contra Castella. Degut a les grans des-peses, les Corts van designar dotze diputats amb atribucions fiscals i uns "oïdors de comptes" per controlar l'administració, sota l'autoritat simbòlica del diputat eclesiàstic de més rang, Beren-guer de Cruïlles, bisbe de Girona, essent considerat així com el primer President de la Generalitat.
L'any 1519, les Corts reunides a Barcelona van reconèixer Carles I
com el pri-mer monarca conjunt de les corones d'Aragó i de Castella.
Com que les Corts eren
un fre al poder absolut reial aquestes, amb els “Àustries”, eren convocades menys fre-qüentment. Va ser així que la Generalitat va anar prenent més protagonisme i força, com a òr-gan encarregat de vetllar pel compliment de les Constitucions de Catalunya,
Les Corts de 1626, sota el regnat de Felip III (IV de Castella), van
quedar interrompudes, finalitzant-se l'any 1632.
Durant el regnat de l'arxiduc Car-les (o Carles III) van celebrar-se a Barcelona (1705-1706), les dar-reres Corts generals. En aquestes Corts es van modernitzar consi-derablement la legislació i el sis-tema institucional.
El 1714, amb el “Decret de Nova Planta”, les Corts, més que abo-
lir-se “de iure”, van ser escapça-des , quedant, així, anul·lada la seva eficàcia.
Des de aquells moments, els síndics eren convocats a les Corts de Castella, òrgan con-sultiu, al qual el rei conce-dia privilegis o furs, quan a les Corts de la corona d'Aragó havi-en estat preceptius,
Aquests drets històrics, fonamen-tats en un ordenament jurídic específic, han estat reivindicats al llarg dels segles per recuperar les institucions pròpies de les Corts Catalanes i utilitzats com a fona-mentació de l'Estatut d'Autono-mia.
Fonts i fotografies: Bibliografia i webgrafia diverses.
18
IN MEMORIAM Companys traspassats el darrer any, dels quals hem tingut coneixement:
Luis Gascón Aguilar Manuel Tortosa Arjona
Sebastián Ayala Belloso Miguel Angel Bercero Gil Francesc Casado Pérez Manuel Marín Mengual Aureli Temprano Raton
Enric Petchame Ballabriga
Sergi González Moreno Evarist Cobo Jiménez
Esther Vollmer Torrubiano Àngels Vilaró Casulleras Alfons Palanques Garcia
Armengol Muxí Vidal Jordi Barrull Artiga
SENTIMENT
Perquè no hi ha cap sentiment contrari al propi sentiment,
tampoc que l’amor el contradigui, sols hi ha dies tristos que fan nit
desvetllant nerviosament l’enteniment desvetllant... el comiat i el neguit
d’aquells que en la memòria viuen, és el darrer esglaó que allarga la vida tot recordant-los en el millor moment
i aixoplugant-los al pensament.
El Trobador de la Segarra 27.11.2018
QUAN VAL LA PENA VIURE
Mal assumpte quan avui he accedit al teclat i és el cor qui vol escriure aquest fins ara. Les paraules mai sabran expressar els matisos meravellosos que adquireixen els sentiments. S’ ens ha mort després d’una devastadora malaltia un membre de la bona gent, el millor club de consideració a què pot accedir un ésser humà. Se n’ha anat massa aviat, sense acabar aquella obra carregada de projectes, plena de il·lusions per continuar lluitant i estimant, lluitant i estimant, amb la seva generositat espontània. Surt de molt a dins complimentar-lo amb tots els epítets, dels quals es va saber fer mereixedor: Bon Company, Bon pare, Bon amic. Persona coherent amb les seves idees, tolerant, oberta, capaç, amable, etc. etc, Tant forts eren els seus fonaments que ni tan sols l’adversitat, que ja s’havia acarnissat amb ell, va poder truncar el seu camí, llaurat a plena consciencia. El redescobreixes gairebé irreprotxable, com descobreixes també que la seva vida va valer realment la pena, i tant que la va valer ! Quan la teva existència és capaç de deixar empremta, fins i tot pots consolar que l’adéu hagi estat massa aviat, cruel, duríssim, injust … Has valgut la pena fonda que avui aclapara i demà serà consol i grat record. Gràcies Jordi, per ser com vas ser, bon exemple de gran ésser humà.
Joan J. Bayot (un Company teu)
19
Top Related