neoplasticisme
El Neoplasticisme proposa la fusió de totes les arts i l’arquitectura.
Els neoplasticistes cerquen expressar l’harmonia i l’equilibri de la naturalesa a partir d’elements plàstics bàsics: línies i plans horitzontals i verticals i els colors primaris (en aquella època el vermell, el blau i el groc eren els considerats primaris), més el blanc, el negre i el gris són el repertori bàsic del moviment.
De Stijl pretén expressar a partir d’aquests elements mínims l’estructura espiritual profunda que hi ha amagada en l’aparença física de la natura.
El Neoplasticisme va néixer durant la Primera Guerra Mundial a Holanda i es va difondre a través de la revista De Stijl (‘L’estil’).
Piet Mondrian
Mondrian va portar l'art abstracte fins a les últimes conseqüències. Per mitjà d'una simplificació radical, tant en la composició com en el color, intentava mostrar els principis bàsics que s'amaguen en l'aparença de les formes.
L’any 1917, juntament amb el seu compatriota, el pintor Theo van Doesburg, fundà la revista De Stijl, en la que Mondrian desenvolupà la seva teoria sobre les noves formes artístiques que denominà Neoplasticisme.
Mondrian deia que l'art no s’ha de dedicar a la reproducció d'imatges d'objectes reals, sinò a expresar l'absolut i universal que s'amaga darrera la veritat, l’harmonia de l’univers
Rebutjava les qualitats sensorials de la textura, la superfície i el color, i reduí la seva paleta als colors primaris (el vermell, el blau i el groc en aquells temps). La seva creença era que una pintura, és a dir, una superfície plana, només ha de contenir elements plans. Això implicava l'eliminació de qualsevol il·lusió d’espai tridimensional.
L'aparició de les seves teories el portà a realitzar
obres com Composició en vermell, blau i groc en la que la pintura, composta només per rectes pèrpendiculars i superfícies equilibrades de
color, crea un efecte monumental a pesar de
l'escassedat de mitjans que utilitza.
Avond (capvespre), arbre vermell. 1908
Arbre gris. 1911
Composició nºII, composició de línia i color. 1913
Composició amb colors plnas i línies grises. 1918
Composició amb gris i marró clar. 1918
Composició A: Composició amb negre, vermell, gris, groc, i blau. 1920
Rombe. Composició amb groc, negre, blau, vermell i gris. 1921
Rombe. Composició amb vermell, negre, blau i groc. 1925
Composició amb gran blau pla, vermell, negre, groc, i gris. 1921
Composició amb blau, groc, negre i vermell. 1922
Composició amb pedaç groc. 1930
Ritme amb línies negres. 1935-42
Composició blanca, vermella i groga. 1936
Composició nº 8. 1939-42
Composició 10. 1939-42
Composició II
New York City. 1941-42
Broadway Boogie Woogie. 1942-43
Gerrit Rietveld
Gerrit Rietveld (1888- 1964) començà construint mobles dissenyats segons els principis neoplasticistes, com la famosa cadira blava i vermella de 1917.
L’any 1924 dissenyà la Casa Schröder, a Utrecht, un edifici que sintetitza a la perfecció els principis del moviment, i que va tenir una gran influència en el desenvolupament de l’arquitectura racionalista.
Segons els principis del neoplasticisme la nova arquitectura havia de ser:
・ elemental: s’ha de limitar als elements essencials necessaris per a constituir un habitatge.
・ oberta: ha de ser pensada de dins a fora, i no a l’inrevés.
・ anticúbica: els espais han de ser complexos, pensats segons
les necessitats de l’habitatge; l’espai s’ha d’adaptar a la funció, i no a l’inrevés.
・ asimètrica: s’ha d’evitar d’imposar ritmes i repeticions als espais arquitectònics per raons purament estètiques.
・ acolorida: els únics elements que poden servir per caracteritzar els espais són els colors, aplicats de manera uniforme en els elements constructius (parets, fusteries).
・ antidecorativa: cal evitar tots els elements superflus que no tinguin funció constructiva.
Cadira blava i vermella. 1917
Cadira Berlín. Cadira Steltman.
Cadira Militar. Cadira Infantil.
Taula Schoeder. 1918
Carretó de joguina. 1923
Cadira de nens. 1919
Cadira de menjador. 1919
Cadira Zig Zag. 1932
Casa Schröder. 1924
Casa Schröder. 1924
Làmpada penjant. 1920
Theo Van Doesburg
Contra-construcció. Projecte. 1923
Entre 1926 i 1928 Theo Van Doesburg col·labora amb Sophie Taeuber-Arp i Hans Arp en la reconstrucció interior del cafè de l’Aubette d’Estrasburg.
Esquema de color pel cinema del Cafè Aubette. 1928
Anàlisi arquitectònic. 1923
Casa particular. 1923
Composició V. 1924
Composició II
Vaca. 1917
Composició. 1917
Composició
Contra composició. 1925
Alfabet. 1919
Alfabet. 1919
Etiqueta de formatge amb arquer
Portada de la revista De Stijl. 1919
La influència del neoplasticisme
Mondrian Building, Burnet Road, Austin
Yves Saint Laurent. "Mondrian" vestit de dia. 1965
Escola “La Canal”. Luanco (Asturias)
Llar de foc