2. ndex Les vanguardes cinematogrfiques Lexpressionisme Alemany
Principals ttols El neorealisme Itali Principals ttols La nouvelle
vague francesa Principals ttols Altres corrents
3. Les vanguardes cinematogrfiques
4. Les vanguardes cinematogrfiques La histria del cinema
transcorre parallela a la successi davaguardas que han renovat e
marges de a tradici artstica.
5. Les vanguardes cinematogrfiques Les avantguardes acaben
sempre institucionalitzant-se i propugnant un criteri ideolgic i
esttic que ser compratit pels seus integrants.
6. Les vanguardes cinematogrfiques Cap avantguarda desapareix
del tot, i els seus ensenyaments i provocacions acaben sent
incorporades, de forma natural, al llenguatge cinematogrfic.
7. Les vanguardes cinematogrfiques s el cas de "Cinema vrit",
coincident amb els postulats del neorealisme, rescatat pels
cineastes avantguardes i reivindicar pels directors de moviment
Dogma 95.
8. Les vanguardes cinematogrfiques Un cas tamb de renovaci
general en lindustria de les Vantguardes va ser: - El free cinema -
Nouvelle vague - Cinema Novo - Junger Deutsche - Nou cinema
espanyol.
9. Lexpressionisme Alemany
10. Lexpressionisme alemany A principis del segle XX una
tendncia antinaturalista arrenca amb fora en el panorama artstic
alemany: s l'expressionisme; un moviment que tenint com a
precedents a Goya i Munch intenta expressar la seva visi del mn a
travs de la subjectivitat, de la visi nica del artista.
11. Lexpressionisme alemany El cinema expressionista podria
definir-se com una de les corrents ms importants de la producci
flmica alemanya en el perode immediat al final de la Primera Guerra
Mundial, ms exactament de 1919 a 1926
12. Lexpressionisme alemany Els colors es tornen violents i les
formes es distorsionen en funci dels estats d'nim. L'expressionisme
entra al cinema amb obres com: El Gabinet del Doctor Caligari-
1919, Nosferatu-1922 i Metropolis-1926. Aquest corrent va ser el ms
influent en el final de la 1 guerra mundial.
13. Lexpressionisme alemany La seva principal caracterstica
consisteis en lintent de representaci oposada al naturalisme i
lobservaci objectiva dels fets i successos externs, fent mfasi en
el que s subjectiu.
14. Lexpressionisme alemany Les temtiques per considerar els
temes habituals dels films expressionistes, hem de tenir present la
difcil situaci que travessava Alemanya en aquesta poca, i la manera
en qu aquest sentiment de desesperana angoixa i por va ser
reflectit en l'art.
15. Lexpressionisme alemany El ms sobrenatural, el ms fantstic,
el desconegut i el sinistre sn els temes mes habituals.
16. Lexpressionisme alemany Les ombres esdevenen essencials per
al cinema. Ombres que a ms de la seva finalitat decorativa, moltes
vegades sencarreguen de narrar.
17. Lexpressionisme alemany Tamb s caracterstic lenquadrament
en les pelcules expressionistes. Lacci es gaireb teatral, no hi ha
s del fora de camp. Freqentment, els enquadraments sassemblen a
composicions pictriques.
18. Lexpressionisme alemany s ms com ls de les diagonals, no
noms pel que fa a la deformaci dels decorats, sin tamb en la
disposici de les figures a la pantalla. La interpretaci s un dels
aspectes potser ms cridaners del cinema expressionista.
19. Principals ttols
20. Principals ttol El gabinet del Dr. Caligari Robert Wiene.
1919 Est inspirada en un cas real: una srie de crims sexuals
ocorreguts a Hamburg, Alemanya. El film narra els escruixidors
crims que comet Cesare, sota les ordres hipntiques del doctor
Caligari, que recorre les fires de les ciutats alemanyes exhibint
el seu somnmbul.
21. Principals ttols El gabinet del Dr. Caligari,
l'expressionisme en aquesta pellcula es funda en l'interpretaci
subjectiva del mn dels personatges, que es troben sota el mn real.
S'enfrenten en els personatges dos conceptes diferents: la
imaginaci i l'onric davant el realisme.
22. Principals ttols La cinta s considerada com el primer film
expressionista de la histria, i destaquen els decorats
distorsionats que creen una atmosfera amenaadora.
23. Principals ttols La pellcula es caracteritza per
l'estilitzaci dels decorats, la forma exagerada d'actuar, la
illuminaci s puntual i forta, fent ressaltar alguns elements de la
resta del conjunt de l'escena. Tamb es mostren potents i peculiars
usos d'angulaci de la cambra.
24. Principals ttols Metrpolis Fritz Lang. 1926 L'any 2000, a
la ciutat de Metrpolis, est escindida en dues classes: els que
tenen el poder i controlen els mitjans de producci, que viuen en
luxosos gratacels; i els treballadors, condemnats a unes durissimes
condicions de treball ia viure en condicions infrahumanes.
25. Principals ttols Freder, el fill de Jon Fredersen, la
persona que controla la ciutat a voluntat, descobreix les dues
condicions laborals dels obrers i simpatitza amb les seves
propostes reivindicatives. S'enamora de Maria, una mena de santa
venerada pels treballadors que predica l'amor i la no violncia per
a solucionar els problemes.
26. Principals ttols El malvat Fredersen, que escolta el
discurs de Maria al costat del cientfic Rotwang, encarrega a aquest
ltim la fabricaci d'un robotidntic a la noia per a que la
substitueixi i propagui un missatge de violncia.
27. Principals ttols Metrpolis adapta una novella de la muller
del mateix Fritz Lang, i va suposar el projecte ms car i ambicis de
la productora UFA. Avu encara s un ttol mtic.
28. Principals ttols Nosferatu F. W. Murnau. 1922 1838. A la
ciutat de Wisborg viuen felios el jove Hutter i la seva dona Ellen,
fins que el fosc agent immobiliari Knock decideix enviar a Hutter a
Transsilvnia per tancar un negoci amb el compte Orlok. Es tracta de
la venta d'una finca a Wisborg que est a tocar de la casa de
Hutter.
29. Principals ttols El film est basat en la famosa novella
Drcula, escrita per Bram Stocker, per la productora Prana la va
rodar sense pagar cap dret d'autor; canviant, aix s, el nom del
ttol original. Nosferatu s un dels ttols clau del cinema mut.
30. Principals ttols Tot i que la pellcula no fu especials
aportacions al llenguatge cinematogrfic en s, s que aport novetats
pel que als elements narratius.
31. El neorealisme Itali
32. El neorealisme itali El neorealisme itali fou un moviment
cinematogrfic sorgit un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial.
L'objectiu d'aquest moviment va ser reflectir el dia a dia de la
gent treballadora del pas amb els seus problemes i misries.
33. El neorealisme itali Amb aquest objectiu, en algunes de les
produccions es va decidir no comptar amb actors professionals, no
utilitzar decorats sin localitzacions reals i prescindir
d'illuminaci artificial.
34. El neorealisme itali Aquesta corrent cinematogrfica va
tenir el seu germen inicial en un grup de crtics de la revista
Cinema, publicada durant la dictadura feixista de Mussolini. Alguns
d'aquests joves provenien del Centro Sperimentale di Roma, dirigit
per Luigi Chiarini, que tamb va dirigir la revista de cinema Bianco
e Nero.
35. El neorealisme itali Una de les caracterstiques que li sn
ms prpies a aquest moviment s la posada en escena i el tractament
que li donaven a les escenes dialogades.
36. El neorealisme itali 1- Es vol apropar el mitj a la gent
del carrer. 2- Refusen la caritat i la compassi, a la vegada que la
gratutat a l'hora de realitzar judicis morals. 3- Hi t un fort pes
el recent passat feixista del pas. 4- Una barreja de cristianisme i
marxisme humanista. 5- Donen ms importncia a les emocions que als
plantejaments ideolgics.
37. El neorealisme itali 1- Evitar les trames i histries d'un
cinema ms accessible i clssic en favor de plantejaments ms durs en
qu es vegi reflectida la dura realitat dels seus protagonistes. 2-
Opta per una esttica documental. 3- Utilitzen localitzacions reals,
no sets de rodatge, en part perqu a causa de la guerra estaven
destruts.
38. Principals ttols
39. Principals ttols Ladri di biciclette neix d'un gui escrit
per Cesare Zavattini el 1947. L'encarregat de dur-lo a la gran
pantalla va ser el seu amic Vittorio De Sicca; que va haver de
recrrer als seus propis medis per a rodar una pellcula que
representaria tota una declinaci de principis.
40. Principals ttols L'argument emmarcat en plena postguerra
italiana, se centra en la figura d'un pare de famlia amb dos fills,
obrer que tronba una feina desprs de passar dos anys a l'atur. La
condici per a obtenir-la s tenir bicicleta. Desprs d'aconseguir-la,
comena a treballar enganxant cartells per la ciutat.
41. Principals ttols Mentre n'est enganxant, roben la
bicicleta, i ell denuncia el robatori; obtenint com a resposta que
sigui ell mateix qui la cerqui. La desesperaci d'Antonio (el
protagonista) augmenta a mesura que passen les hores i no troba la
bicicleta. A l'aturar-se davant d'un estadi de futbol, no podr
resistir la temptaci i robar una bicicleta, per s enxampat.
42. Principals ttols La gent l'insulta devant del seu fill
Bruno; per quan l'amo de la bicicleta veu l'escena, decideix no
denunciar-lo. Antonio s'allunya pobre, trist i resignat a la seva
sort.
43. Principals ttols Es pot considerar una pellcula pessimista
que roba a l'espectador totes les illusions que cont la vida. No
obstant, la duresa radica en l'extrem realista d'uns personatges i
l'entorn social que els condiciona. La postguerra s un perode
marcat sobretot per la falta de tot.
44. La Nouvelle Vague francesa
45. La Nouvelle Vague francesa La Nouvelle Vague s una etiqueta
inventada l'any 1958 per Franois Giroud, en un article de la
revista L'Express, per descriure a un grup de joves cineastes
francesos que debuten brillantment, al marge dels corrents
tradicionals de la professi.
46. La Nouvelle Vague francesa Manquen de qualificaci tcnica i
sn finanats per capital privat. Recorren a intrprets de la seva
mateixa edat, ja que cap no ha adquirit notorietat. El terme va
tenir xit i va servir rpidament per descriure un nou estil
cinematogrfic, caracteritzat per la seva desimboltura narrativa,
pels seus dilegs provocatius, per cert amoralisme i per collges
inesperats.
47. La Nouvelle Vague francesa Les innovacions tcniques i els
baixos costos dels instruments necessaris per a la realitzaci de
films van contribuir a l'emergncia d'aquest corrent. Grcies a les
cmeres lleugeres de 8mm i 16 mm i a les noves emulsions ms
sensibles, va ser possible rodar sense illuminaci artificial.
48. La Nouvelle Vague francesa Les pellcules sorgides durant
1959 es caracteritzaven per la seva espontanetat, amb grans dsi
d'improvisaci, tant en el gui com en l'actuaci; amb illuminaci
natural, sent rodades fora dels estudis i amb molt pocs
diners.
49. La Nouvelle Vague francesa 1- Posseir un bagatge cultural
cinematogrfic important. 2- Forjar el seu estil a travs de la
crtica en la revista Cahiers du Cinma. 3- Defenar el cinema
nord-americ d'Hawks, Ford, Hitchcock, Fuller, etc; i el cinema
realista i visual de Renoir, Bresson, Tati, Ophuls, etc. 4- La
preparaci terica i el desig de renovar el cinema els va impulsar a
descobrir la mirada de la cmera i el poder creador del muntatge. 5-
En les seves pellcules tracten la condici humana desoladorament
allada en el marc de la societat petit burguesa de la postguerra.
6- Per a ells el cinema ha estat una espcie d'autoconeixement
personal.
50. La Nouvelle Vague francesa Es roden en exteriors i
interiors naturals, amb cmera a l'espatlla, preses llargues, forma
despreocupada i una durada de rodatge que es redueix a unes poques
setmanes.
51. La Nouvelle Vague francesa Aporten un nou s de la
fotografia, en blanc i negre, que es serveix en interiors d'una
illuminaci indirecta, rebotada, per generar aix un ambient
realista.
52. Principals ttols
53. Principals ttols bout de souffle s una pellcula francesa
del 1960, en blanc i negre, dirigida per Jean- Luc Godard. El gui
va ser escrit pel mateix Godard, amb la collaboraci de Franois
Truffaut. Va ser el primer llargmetratge del director francs.
54. Principals ttols Michael s un lladre de cotxes. Desprs de
robar un cotxe a Marsella emprn un viatge a Pars per cobrar uns
diners que se li deuen i tornar a veure seva amiga nord-americana,
Patrcia.
55. Principals ttols Desprs de ser perseguit per la policia de
trnsit, mata un agent. Arriba a Pars, per no t diners, per la qual
cosa recorre a Patrcia.
56. Principals ttols Ella esta disposada a ajudar-lo, encara
que desconeix que s buscat per assassinat. Els dos van d'un lloc a
un altre, mentre Michel tracta de recuperar els seus diners,
procurant no ser enxampat per la policia.
57. Principals ttols Patrcia dubta sobre els seus sentiments
cap a ell. Per aconseguir diners roba cotxes i pretn escapar a
Itlia en companya de Patrcia. Finalment, Michel s delatat per
Patrcia.
58. Altres corrents
59. Surrealisme El moviment surrealista resumeix una de les
tendncies avantguardistes ms originals del segle XX. El surrealisme
va admetre entre els seus principis fundacionals l'automatisme en
la creaci.
60. Vanguardia nord-americana El cinema independent nord-americ
va ser un focus de creativitat desmesurada i de provocatius
plantejaments temtics formals. L'evoluci del cinema independent
arrenca al final de la dcada dels quaranta. Coincidint amb l'etapa
de postguerra, finalitza el monopoli comercial dels grans estudis
de Hollywood.
61. Dogma 95 Reaccionant davant del que consideraven una
progressiva mediocretitzaci del cinema internacional, un grup de
cineastes danesos va establir el 1995 els principis del moviment
Dogma. El seu propsit era recuperar l'essncia de l'art
cinematogrfic.
62. Dogma 95 Les normes de Dogma rebutgen les eficaces
variacions que acompanyen al muntatge: des de la introducci
d'efectes sonors fins a l's de trucatges fotogrfics.
63. Dogma 95 Cal relacionar aquest moviment amb el cinma vrit,
amb l'excepci de qu els seguidors de Dogma no anhelen aquest to
documental que propiciaven els veristes.
64. Dogma 95 En l'mbit narratiu, sobresurt el fet que no
admeten els canvis temporals o geogrfics. Amb igual propsit els
seus directors exclouen els gneres de qualsevol mena i, almenys en
teoria, s'abstenen de plasmar inquietuds esttiques o gustos
personals en la pantalla.
65. Dogma 95 En definitiva, la seva s una filosofia de
l'instant que persegueix, a travs de la cmera, la veritat ms
immediata i essencial.