Download - Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

Transcript
Page 1: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

Pau Vancells

Hèctor Farrés

Aleix Bascompte

Ignasi Solà

La expulsió del paradís

Page 2: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís
Page 3: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

Ardipithecus ramidus (4.4 - 4.1 milions d’anys)

Australopithecus afarensis (3 - 3.9 milions d’anys)

Situació en el temps

Page 4: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

Situació geogràficaEs situa a l’est del continent africà.

Habitava a: -selves plujoses-grans serralades

Page 5: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

DESCRIPCIÓ FÍSICA

Estructura física adaptada per la vida als arbres: -Braços llargs

-cames amb poca movilitatAltura de 120 cm en mascles i de 115 cm en femelles.Crani de 350 cm3

Ardipithecus ramidus

Page 6: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

SITUACIÓ GEOGRÀFICAVivien al vall del rift, a l’est d’Àfrica.

Habitaven: - sabanes

-petites selves o boscos -zones elevades -muntanyes

Page 7: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

DESCRIPCIÓ FÍSICASemblants als ximpanzés actuals.Caminaven sobre 2 peusCrani de 450 cm3Fàcil distinció entre mascles i femelles -els mascles eren més peluts i gransCapacitat d’autoregulació de la temperatura corporal. Augment de la capacitat de percebre el perillCost energètic menor

Australopithecus afarensis

Page 8: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

La gran vall del rift és un accident geològic de 4830km de llarg, situat a l’est de l’Àfrica.

La vall del Rift s’inicia a l’estret del mar roig i del golf d’Adén i segueix fins a Tanzània, separant les dues plaques tectòniques, la Africana i la Somalí.

La Vall del Rift

Una falla és un enfonsament de l’escorça terrestre, es separen les plaques.

Page 9: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

FORMACIÓ de la Vall :

CAUSES:

Geodinàmica Interna Terrestre

Moviment de plaques tectòniques

Formació de falla divergent

Page 10: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

CONSEQÜÈNCIES:

La escorça terrestre s’escalfa pel magma que sorgeix formant fissures i cons volcànics.

Formació dels llacs Victòria, Tanganyika i Malawi

SEPARACIÓ DEL TERRITORI AFRICÀ

ESTOEST

Page 11: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

• DENSA SELVA (Zona Muntanyosa)

Clima plujósBoscos Densos, Aliment (fruits)

abundants.Goril·les i Ximpanzés, com altres

lemúrids.

• SABANAClima secDesertització: reducció dels boscosAnimals amb ungles, rosegadors,

primeres girafes, búfals, hienes, antílops, tigres de dents de sabre i papions (primats)

Australophitecs Ramidus Australopithecus AfarensisHOMÍNIDS

Page 12: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

-Australopithecus Afarensis-

Vegetals, abundants productes durs i

abrasius fulles, fruits secs, talls

fibrosos i òrgans subterranis i insectes.

Omnívors

Dieta de l'homínid

Page 13: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

Evidències

Locomoció bípeda, eficient i poc costosa energèticament

Augment de l'intestí gros

Alimentació oportunista“menjaven fins al moment de que no

podien més”

Page 14: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

Apareix el bipedismeSensibilitat diferencial a l’acció de la insulinaCapacitat de digerir insectesAparició del ponderostat.• Augment de l’intestí gros• Càmera de fermentació eficaç per digerir

tanta fibra vegetal. • Són capaços de córrer distàncies molt

llargues, secretant les hormones de l’estrès.

Canvis genètics

Page 15: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

Els aliments eren molt difícils de trobar.Es trobaven molt concentrats però en llocs

molt separats (oasis).

Aparició de la sensibilitat diferencial a la acció de la insulina

Falta d’aliment...

Page 16: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

La sensibilitat diferencial a la acció de la insulina:

Guardaven part dels nutrients en forma de teixit adipós per moments pitjors

Una estratègia metabòlica clau

Es basa en la resistència de la insulina en les cèl·lules musculars(R) i la gran sensibilitat en les cèl·lules adiposes(S).

Page 17: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

Guarda els nutrients extres en forma de greix.

Redueix el consum de glucosa en el múscul i augmenta l’acumulació en les cèl·lules adiposes.

És l’origen de moltes malalties de l'opulència. Apareix el “mono obeso”.

El genotip estalviador

Page 18: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

Què passava quan se’ls hi acabaven les reserves?

• El ponderostat informava a d'hipotàlem, que activava els nuclis de la gana

• Quan tenien el màxim de energia el ponderostat detectava que era suficient.

• Només ingerien el necessari per cobrir les necessitats energètiques diàries.

Control de greix corporal

Page 19: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

Feien servir les reserves energètiques quan estaven en perill.

Eren capaços de córrer llargues distàncies sense parar gràcies a: les hormones de l’estrès

Les hormones actuen sobre les reserves de

teixit adipós degradant-les per satisfer les necessitats de l’organisme.

Córrer per salvar-se

Page 20: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

Efecte d’aquests canvis genètics en l’actualitat

El genotip estalviador

Locomoció bípeda

Utilització de reserves d’energia acumulades

Page 21: Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

Fi