CONTE COL·LABORATIU D’ESCOLES DE CORNELLÀ CURS 2010-2011
INS Maria A. Capmany, 1r Batxillerat INS Miquel Martí i Pol, 1r Batxillerat
INS Joan Miró, 1r Batxillerat
Macedònia
El suc es va vessar. Havien matat una pera innocent, però no ho havia fet qualsevol; l’assassí era
una poma.
Éren temps de pau i color a la Regió de les Fruites. Tots els regnes fruiters vivien tranquils i feliços,
fins i tot feia temps que
no patien assalts del
poble fruiter enemic : els
bandolers Kiwi. De tots
els regnes fruiters hi
destacaven dos
especialment : el Regne
de les Peres i el Regne
de les Pomes.
Dos regnes aliats i amics
des de feia segles que
sempre lluitaven junts
davant les dificultats i
guerres des dels temps
passats. A més de ser
aliats, eren els dos
regnes més rics i amb
més terres de tota la
Regió de les Fruites.
Sempre havia estat així,
almenys fins que el poble
Kiwi tornés a fer de les
seves.
El poble kiwi era una
petita població formada
per un grup de bandolers
i les seves dones. Es guanyaven la vida robant als altres pobles i atracant les fruites. El cap dels
bandolers Kiwi no es conformava amb robar a petits territoris i, de vegades, havia intentat atacar
alguns regnes petits com el dels Plàtans i el de les Maduixes. Sempre, però, havien estat derrotats
gràcies a l’aliança de força dels Regnes de les Peres i de les Pomes. Els bandolers Kiwi no podien
suportar aquesta humiliació.
Van esperar fins que un dia
el cap bandoler Kiwi va
morir de vell i el va succeir
el segon gran Kiwi dels
bandolers. El segon cap
dels bandolers Kiwi havia
viscut totes les lluites que
havien establert contra els
Regnes de les Peres i de les
Pomes. I ara que ell
regnava al poble Kiwi, havia
decidit acabar amb aquella
aliança de regnes. Sabia
perfectament com ho faria:
enfrontaria els dos regnes
amics mitjançant l’engany i
la calúmnia. Faria vessar
molt de suc.
Però tornem al tema inicial; l’assassinat d’una pera del qual el principal sospitós és una poma, una
aliada des de feia generacions.
Anem uns mesos enrere. Ens situem a l’amagatall dels bandolers Kiwi, a la sala de juntes. El cap
dels Kiwis estava planejant la idea de separar al Regne de les Peres i el de les Pomes per així fer-
los més dèbils i derrotar-los per separat, perquè junts són indestructibles i invencibles. Aleshores una
atractiva Kiwi va avançar unes passes endavant i es va oferir voluntària a seduir una poma, fins el
punt que la poma fes tot el que li demanés. Al cap Kiwi li va semblar una bona idea i li ho va agrair
mil i un cops. La Kiwi es va disposar a començar la missió.
Era un dia comú per una poma obrera com qualsevol altre. El poma es va seure a l’ombra d’un arbre
a descansar i li va semblar veure com una il·lusió, una atractiva Kiwi que se li apropava des de
l’horitzó. El poma no podia reaccionar i va beure aigua per aclarir les seves idees. Quan es va voler
adonar la Kiwi ja era
pràcticament a sobre.
La Kiwi li va demanar d’una
manera seductora una mica
d’aigua per a la seva fina i
dolça gola.
El poma perplex li va oferir
aigua sense pensar-s’ho dos
cops, la seva polpa va
començar a contraure’s
ràpidament i amb la veu
tremolosa li va preguntar què
hi feia en aquesta zona de
camps una Kiwi tan ben
plantada. Ella va improvisar
una resposta ràpida: li va dir
que anava a comprar menjar al
mercat d’aquella zona, ja que
era de millor qualitat.
El poma, tot un cavaller, es va
oferir a acompanyar-la durant
el passeig de la compra i
portar-li les bosses i així
guanyar-se la seva confiança i
la seva simpatia.
Durant tot el matí, el poma feia el possible per acabar agradant a la kiwi i ella li reia totes les gràcies
per seduir-lo. De sobte, entre rialla i rialla, el poma i la kiwi es van topar amb un pera.
La kiwi al veure aquell pera es va posar molt nerviosa, li va donar un atac d’ansietat i va sortir
corrents del mercat, mentre que el poma la seguia a distància carregant amb les bosses de la
compra.
Una vegada el poma va aconseguir atrapar la kiwi li va preguntar que si li havia passat alguna cosa
amb aquell pera anteriorment. La kiwi li va explicar que feia un parell de mesos la va forçar per
emportar-se-la al llit. El poma, tot enfadat, va deixar les bosses al terra va agafar una falç i es va
disposar a tornar a entrer a mercat a buscar al maleït pera que havia abusat de la seva estimada.
Una vegada la va deixar sola, la kiwi va agafar les coses i se’n va anar amb un somriure malèfic. El
poma va continuar buscant al pera fins que el va visualitzar uns quants metres més endavant i el va
matar.
Llavors un crit trencà el silenci d’aquella escena.
- Joan, què fas jugant amb les fruites que li ha donat l’amo al teu pare?!
- És que no tenia res a fer i jugar amb pedres es molt avorrit...
- Com que no tens res a fer? Has de donar de menjar els porcs de l’amo! Ara haurem de menjar-nos aquesta pera perquè no es podreixi. Quan arribi el teu pare ja parlarem.
En Joan va sortir a alimentar i rentar els porcs. Hores després va tornar a casa, es va trobar als seus
pares parlant, sabia que aquella nit rebria, tot i que el seu pare feia cara de cansat.
- Joan,- va dir el pare – no veus que m’ha costat suor i sang aconseguir .
aquesta fruita?
- Sí...però...
Res de “però”, no podem anar malgastant el poc menjar que tenim així perquè sí. I si demà vingués
l’amo a casa? Què li hauríem d’oferir, pera podrida?
El nen, cansat de sentir-se escridassat pels seus pares, es va començar a posar nerviós, va agafar
una pedra punxeguda i va començar a carregar-se totes les fruites, pomes, peres, kiwis,
maduixes...vessant tots els sucs que duien cadascuna, tallant-les en tota mena de parts.
Llavors, el seu pare, li va donar una bufetada i el nen es posà a plorar.
La mare no deixava de repetir que ara, aquella nit, s’haurien de menjar totes les fruites i que ella no
pensava separar-les, que era culpa d’en Joan i allò era massa feina per l’hora que era, per tant se
les haurien de menjar totes barrejades.
I així, aquella nit, en aquella casa on vivia una família mediocre i on hi va haver un assassinat
múltiple de fruites, un petit nen va inventar sense voler menjar per postres. Sí, aquesta es la veritable
història de com es va inventar la macedònia.
Top Related