Download - L'observador nº5

Transcript
Page 1: L'observador nº5
Page 2: L'observador nº5

“Som rics en paraules i en idees. Siguem rics en fets,que és així com millor s'aferma l'ideal.”

Ricardo Mella

Page 3: L'observador nº5

ÍNDEX3• EDITORIAL

L’escratx

5• GUEST STARNova secció que introduïm en aquest nº5, i onhi convidarem a participar a gent que ens sem-bla interessant. En aquesta ocasió: Mossèn Mel, amb “Semblaque s’acosta tempesta”.

7• L’ESCALDAT DE LA GARROTXARestaurant de cuina volcànica.

9• FUCK THE POLICE I UNA MICA A LA GENT TAMBÉSobre el monopoli de la violència

11• VIOLÈNCIAUna mica de poesia sempre està bé

13• ASSIMILACIÓ

16• ANARCOGHETTISMEQuan les torres de marfil trontollen

19• ENLLAÇOSNo n’hi ha prou amb tot això

L’Observador #5Publicació digital intermitent.Maig del 2013.

Pensat i perpetrat a la Garrotxa.

Bitllet a l’infern Amb aquest bitllet guardonem a l’autor de l’article

que ha estat més votat pels membres del GrupAnarquista X Llogar-hi cadires com a candidat a

crear polèmica entre els lectors. Això significaque pensem que és l’autor de l’article que té més

números perquè el tractin d’imbècil o l’hi aplau-deixin la gràcia. En tot cas ha de tenir un parell

de bones raons per publicar semblant andròmina.

Page 4: L'observador nº5

Iés que els polítics es queixen perquèels van a pressionar a casa seva. És laconseqüència lògica, perquè els treba-

lladors/es, com és sabut per tothom, somla víctima fàcil d'aquesta crisi sistèmica.Ens retallen drets, perdem la feina i final-ment ens desnonen.

Sí. Perdem la casa, i de pas, en oca-sions, la parella i els fills a conseqüènciade la crisi que ELLS han creat. Ells, sónels mercats, els bancs i qui els fa el joc:els polítics que es queixen de ”l'escratx”.

Que es fotin! Nosaltres el patim dià-riament i ningú d'aquesta classe dirigentfa res per aturar-ho. Que no es queixin,perquè aquesta pressió a que es veuen sot-mesos, és pacífica. A nosaltres en canvi,la patim violenta, doncs les conseqüènciesvan més enllà de quatre eslògans moles-tos. La patronal ens rebaixa el sou, enscanvia horaris i un llarg etc. de putadesvàries. Els bancs ens desnonen amb l'ajutde la policia, que com es pot comprovar,un cop més, està per “servir i protegir”(els privilegis dels rics és clar), i els polí-tics apart de retallar drets en sanitat, edu-cació, pensions i drets laborals, salven els

bancs amb els nostres propis diners. És unsetge diari als treballadors, un “escratx”com s'ha posat de moda anomenar, quecomença quan et lleves i continua indefi-nidament fins hi tot quan dorms (si és queets un dels afortunats que encara pots dor-mir). Ens afecta físicament i psicològica-ment.

Però no som imbècils. La paciència téun l'imit. L'ha de tenir! I el dia que s'acabi,algú n'ha de ser el responsable. Jo ja elspuc assenyalar amb el dit.

Només un canvi social substancial potaturar tanta indignació. Un canvi revolu-cionari perquè no tenim ganes de conti-nuar essent l'ase dels cops.

L’escratx

Editorial. 3

Qui edita i en té la culpa:

Maquetació, plagi i disseny:Roy “the sting” Montana

Contacte:[email protected]

Twitter:https://twitter.com/LHereu

Agraïments per la paciència:Biblioteca Social d’Olot,

CNT-AIT Olot

Ninotets:Extrets del còmic “Lucha Libre”

i de “Harry & Horsie”

El de ca la Filo,tossut i carregós.

Page 5: L'observador nº5
Page 6: L'observador nº5

Tu i jo parlem idiomes diferents malgrat compartirla mateixa llengua. Estem destinats a no entendre-'ns. Som fruit del mateix sistema i en la contradicció

està la nostra (i la vostra) raó de ser. Cara o creu: explotato explotador. El joc deixa poques escletxes als matisos, albinomi: blanc o negre.

Aquesta partida d'escacs eterna a la que ens vau con-demnar en alçar-vos contra l'Ancien Régime no semblatenir el final feliç anunciat repetidament des dels altaveusde Hollywood.

Vosaltres creieu en el progrés, la ciència i la tècnica,fins el punt de santificar-los en un núvol de fe que tot ho

5. Sembla que s’acosta la tempesta

justifica. La vostra bandera, teixida amb fils d'odi, ra-cisme i nacionalisme ranci, és l'individualisme i la propietatprivada. Nosaltres creiem en l'organització des de la base,en la democràcia directe i en la gestió social delsmitjans de producció. Consciència, educació i soli-daritat: tres paraules que mai significaran el mateixper tu i per mi.

Tu ets el culpable de l'accentuació vertiginosade desigualtats, l'arquitecte d'aquest sistema. Nosaltres, elspaletes dels Estats del Benestar, els còmplices condemnatsal silenci. Tu has mastegat des de petit fins vomitar paraulescom benefici, producció, rendiment, capital, propietat,mentre que t'han negat el dret de conèixer el veritable sig-nificat dels mots justícia, bé comú i la igualtat, sempre ca-muflades sota consignes adients a l'estabilitat del sistema,el teu sistema.

Per tu la democràcia i els Estats han set el teló del granespectacle que és el lliure mercat i la globalització. Unapedra al teló que a base d'anestèsies morals, reformes po-lítiques, socials i econòmiques i algun que altre cop d'Estat,has sabut controlar.

Vosaltres, a l'Estat espanyol, heu aconseguit guanyarun 6% més malgrat trobar-nos/vos en plena crisi econò-mica. Per tu i per mi la crisi no és el mateix; com tampocho serà la revolució. Els canvis que ens proposes i/o ensproposaràs no ens serveixen, encara que entenem que etvegis obligat a malgastar tots els teus esforços en salvar elsistema.

Malgrat tot ser que compartim pors i sentiments.Aquesta carta no és per remoure consciències, no sóc unil·lús i tres segles explotant el món no justifiquen la venaals ulls que ens heu imposat.

No pretenc il·luminar-vos la ceguera, simplement, ad-vertir-vos. La guerra fa temps que ha començat i qui sapquan acabarà. De moment, semblaque s'acosta tempesta.

GueststarEn aquest número col·labora:Mossèn MelSegueix-lo a:http://mossenmel.blogspot.com.es/

# Sembla que s’acosta la tempesta

Page 7: L'observador nº5

Sembla que s’acosta la tempesta .6

Page 8: L'observador nº5

Menúd’avui:

+INFO

Pots trobaraquests llibresal local de la CNT i de la Biblioteca

Social d’Olot

Page 9: L'observador nº5

L’anarquisme, fet diferencial catalàInfluència i llegat de l’anarquisme en la història i la societat catalana contemporània

Anarquisme i Catalunya són dos conceptes que la història universal ha aplegat. In-ternacionalment Barcelona és coneguda com la capital de la «divina acràcia» o laRosa de Foc.

Encara que una minoria poderosa, aliada amb un estat aliè, i amb prou capacitat perbastir un imaginari col·lectiu i una hegemonia cultural, hagi expulsat de la memòria his-tòrica el món llibertari o l’hagi reduït a categories inferiors, el fet és que aquest llegat hiés. Hi és i propicià una revolució que il·luminà (o aterrí) el món, viscuda (o patida) pelsnostres avis. Malgrat aquest procés d’invisibilització, el pòsit es pot percebre en bonapart de les pràctiques, creences i actituds de la societat catalana.

Edita Virus editorial: http://www.viruseditorial.net/

Negra flamaPoesía antagonista en el estado español

Negra flama és un artefacte poètic que, compte! pot esclatar-te en la consciènciaquan menys t'ho esperes. A través de 50 poetes, uns amb més lectors quealtres,però tots amb veu pròpia, pretenem dibuixar un panorama, certament eclèc-

tic, de l'escena poètica no complaent amb l'estat de les coses. Negra flama és, per tant,una sort d'antologia que no pretén fixar cànons ni posar etiquetes, sinó solament aven-turar-se per camins ―foscos, retorçats i, no obstant això, càlids― que no s'atreveixen atrepitjar els mansos.

El disseny i maquetació d’aquest llibre és obra de la Biblioteca Social d’OlotEdita CNT Jaen: http://jaen.cnt.es/

Page 10: L'observador nº5

SOBRE EL MONOPOLI DE LA

VIOLÈNCIA

D'uns anys cap aquí -tot i que també es donavencasos abans- s'han multiplicat les agressions poli-cials i la virulència d'aquestes contra la ciutadania.

En un context de crisi i de cada vegada més massivesprotestes socials la impunitat policial no ha fet més queaugmentar. Un bon exemple el podem trobar en aquest pas-sat 1 de maig i els dies anteriors on els mossos d'esquadravan ser els veritables protagonistes de les accions de pro-testa encapsulant-les amb centenars d'agents i mantenintactituds provocatives de cara als i les manifestants.

També són nombroses les ocasions en què s'ha pogutdemostrar amb testimonis gràfics i audiovisuals que la po-licia de paisà és l'iniciadora de molts dels disturbis i con-flictes que tenen lloc a les manifestacions. En això elsmossos són grans especialistes.

Fins aquí res de nou, la policia comet abusos de poder,du a terme els desnonaments, buida els ulls de la gent... es

# Fuck the police i una mica a la gent també

9. Fuck de police i una mica a la gent també

comporten com s'ha d'esperar de la policia, com uns autèn-tics psicòpates.

El que em fa més gràcia és veure la gent que encara téalguna mena d'esperança en els cossos policials i en lesseves funcions. Demanant en una manifestació que s'unei-xin al poble i deixin de reprimir-nos. Idiotes! La policia noestà formada per éssers humans, són robots sense conscièn-cia ni principis ni valors. Estúpids uniformats que fan laseva feina, ni més ni menys.

El problema aquí no és que la policia no canvii la sevaactitud és que la gent cregui que l'hauria de canviar. La po-licia no ha de canviar res, no pot canviar, ha estat creadaper fer el que fa. Mai es posarà al costat del poble, l'únicque pot fer de profit és desaparèixer de la faç de la terrad'una vegada per totes. De tots i totes depèn.

El nano gudai,col·laborador interessat

“En un context de crisi i de cada ve-gada més massives protestes so-cials la impunitat policial no ha fetmés que augmentar.”

Page 11: L'observador nº5
Page 12: L'observador nº5

11. Violència

UNA MICA DEPOESIA SEMPREESTÀ BÉ

Violència és negar-nos el pa, i oferir-nos el vi;és retallar-nos les ales, els drets i els somnis.Violència és inventar-se el perdó, i reincidir en el pecat;és pervertir el llenguatge i prostituir el territori.Violència és atur i precaritat,és renunciar a conquerir qualsevol nou horitzó,Violència és el pensament únic i homogeni,és inculcar-nos la dictadura de la por.Violència és aquest sistema, que la monopolitza;és tot aquell que t'acusa de terrorista.Violència és el joc brut i la hipocresia de l'Estat.és el mercat, i la mà [in]visible que ens colpeja.Violència són 40 anys de condemna, i 30 d'amnèsia;és la desmemòria, les fosses comunes i l'exili.Violència és el meu sou, i el teu benefici.És l'apologia del consumisme;Violència és predicar el conformisme.És fer-nos cavar la nostra tomba, i somriure.Violència és negar-nos l'impossible,és la condemna quotidiana del dia a dia.Violència és imposar lleis, pensaments i solucions.és abolir la llibretat, i reprimir la solidaritat;és la talla 36 i els estereotips que se'n deriven.Violència és conviure amb el ramat,és fer de la cultura un luxe, i del luxe un privilegi.Violència és donar-nos veri en forma d'encanteri,és criminalitzar el jovent, i indultar el vell criminal.Violència és La Caixa, el Barça i el Liceu,és desposseir-nos la consciència, anular la dissidència,Violència és decidir que tot té un preu.Violència no és res més que la teva indiferència...

[...davant de tanta violència].

Pol Acre,el becari de Cal Marcs

# Violència

Violència: [c. 1400; del II. violentia, íd.] 3 DR Acció vio-lenta o coacció moral exercida sobre una persona per

tal d'obligar-la a una determinada acció o omissió.

Page 13: L'observador nº5

"Els començaments insurreccionals solen ser casisempre una aventura, sent molt possible confondre's osortir derrotat de l'intent. L'avantatge d'aquesta classede derrotes és que mai poden ser definitives, perquè es

constitueixen a si mateixes en capítols alliçonadorsque passen a integrar la història de la lluita proletària."

Buenaventura Durruti.

Page 14: L'observador nº5

13. Assimilació

La Maria Dolores de Cospedal, secretaria General delPP, va dir fa uns dies unes paraules dirigides a PAH,indignats, etc. convidant-los a que si tenien coses a

reivindicar participessin del “joc parlamentari”. Aquesta noés una proposta poc meditada. El sistema assimila els pro-blemes abans de que se li tornin incontrolables si en té l'o-portunitat, i per això, intenta que el descontentament entrial parlament, on es veurà apaivagat pel sistema de repre-sentació parlamentària com tans altres casos abans.

El primer pas, és donar visibilitat a través dels mitjans decomunicació a les postures reformistes dintre la gran massad'indignats, postures que proposin canvis poc profunds, queno qüestionin el “joc parlamentari”, i que no parteixin deposicionaments revolucionaris que puguin posar sobre lataula un canvi de règim. En definitiva, que només preten-guin una operació de maquillatge. Aquí és on entra en acció personatges com la Teresa For-cades, disposada juntament amb altres personatges medià-tics a construir el seu Regne de Taifes absorbint la partmenys disposada a moure's i lluitar autònomament del15M, herència i actitud aquesta, provinent de dècades desomnolència ideològica i de dissolució de la consciència de

classe, que en aquest moment està prenent una consciènciacrítica, però que encara no ha arribat a plantejar-se un pro-cés de ruptura. No ha tingut temps per anar tan lluny i nopensen pas deixar-n'hi.La Teresa Forcades és el clàssic personatge, com Éric elRoig al maig del '68 francès, que no qüestionarà les normesdel sistema un cop hagi posat un peu a dins l'hemicicle, queintentarà una operació de millora, però no pas un trenca-ment. Que serà possibilista i demanarà calma i paciència,mentre el “suflé” de la indignació decreix lentament. Noen va, pertany a l'església catòlica i en fa apologia en cadaaparició seva amb l'hàbit de monja. Apologia d'una orga-nització religiosa que és més que discutible que es puguireivindicar com a quelcom millor que el sistema al quals'intenta reformar, i tot i així ella en fa ostentació, mentremolts indignats que abans eren crítics a l'aparició de qual-sevol organització per molt fora de l'administració que es-tigués a les assemblees de cada plaça, ara fan els ullsgrossos per la simpatia que desperta una monja amb un dis-curs “progre” calcat al que ja venien pregonant moltes per-sones i organitzacions amb molts més anys d'existència ide lluita des de fora del Sistema. El seu Procés Constituent,fa pudor a desmobilització pactada. És un futur zombi par-lamentari més.

Altra cosa ha passat amb les CUP, que ha aparegut tambécom a un partit disposat a presentar batalla quan ningú s'hoesperava. Aquest, segurament costarà més d'assimilar, peròjo crec que més tard o més d'hora, les eines de “l'amo”, ambles quals es veu obligat a treballar, faran que l'assembleapassi a ser residual i l'executivisme passi a ser la norma,doncs els tempos i estructures parlamentàries donen pocmarge de reacció. I més si es parteix amb tan poc bagatgepel que fa a uns Acords Congressuals o d'Assemblea Na-cional, com en diuen ells, que puguin donar un marge peractuar de manera autònoma als representants parlamentaris

# Assimilació

El de ca la Filo,tossut i carregós.

Page 15: L'observador nº5

sense caure en un procés executivista de més calat. Inten-taran que el pragmatisme s'imposi sobre la Democràcia Di-recta a les CUP, més properes actualment a plantejamentsi actituds llibertàries (tot i que alguns prefereixen etique-tar-la de marxista), tan pròpies del poble català.Suposo que en aquest cas, el Sistema també actuarà silen-ciant les seves propostes a nivell mediàtic (com de fet jaestà fent), no en va els mitjans públics i privats de massesestan en mans de les elits financeres. Deixarà que aquestcavall de Troia que diuen ser les CUP segueixi pasturant al'erma estepa parlamentària, desvinculant-la cada cop mésde processos assemblearis i esperant que els tiris que portaa la panxa s'acabin transformant en uns troians més per lesprevisibles disputes internes. S'ha de tenir en compte que a la Ilíada d'Homer, pelsTroians, el cavall de fusta era una ofrena als Déus per partdels Tiris, i no sospitaven que fos una estratagema per con-querir Troia. Mentre que els Troians del parlament, sabenperfectament que aquest caball està farcit de quelcom mésque aire. Estan avisats.

En tot cas, és evident que no són una Teresa Forcades. Sónrevolucionaris amb els que tinc moltes complicitats i afini-

tats, però amb els que també estic en total desacord amb elmètode d'actuació. Al cap i a la fi, passi el que passi, tan siarriben a Ítaca com si no, jo guanyo. En el primer cas acon-seguim una millora substancial de la situació, i en el segon,molts companys llibertaris que ara estan col·laborant ober-tament dins les CUP i alguns més, tornaran a fora del Sis-tema per continuar lluitant fins a la revolució final ipermanent.

El sistema es desmunta amb eines pròpies, no pas amb lesque et dona o et deixa a l'abast “l'amo”.

Assimilació .14

Page 16: L'observador nº5

“És a la recerca de l'impossible que l'home harealitzat el possible. Els que sàviament s'handedicat al que els semblava possible, no handonat mai un sol pas”

M. Bakunin

Page 17: L'observador nº5

Quan lestorres de

marfil trontollen

Aquests de la CNT garrotxina són la hòstia en vina-greta. La que estan liant amb la seva política d'a-liances i de mans obertes a altres col·lectius del seu

territori no és poca cosa. Des dels cenacles de la puresaanarquista (més que no pas anarcosindicalista) s'emetendiatribes contra aquests aprenents de gurú que sembla quesón els cenetistes garrotxins.

La cosa ja ve de lluny; des del primer moment que elsmilitants van decidir obrir el local del sindicat a altres per-sones, col·lectius i en definitiva a totes aquelles propostesencaminades a canviar l'actual estat de coses (sempre queideològicament hi hagués punts en comú com és obvi) nohan parat d'arribar crítiques més o menys sulfurades cap aells. Tot i això, la seva decisió era ferma i com a sindicatautònom dins la Confederació de sindicats CNT, la van tirarendavant. Com a conseqüència directa en l'ara i aquí ga-rrotxins, petits projectes s'han anat consolidant i desenvo-lupant dins les quatre parets del sindicat olotí: criançaautogestionada, cooperatives de consum, grups de produc-tors agroecològics, assembles de l'esquerra independen-tista... En fi: la majoria de nous moviments antagonistes delpoder s'han gestat al local de la Plaça del Cinema Colon(per cert, canviar el nom de la plaça per un de “nostre” seriauna nova i gran victòria. Però d'això en parlarem un altredia).

Però la gota que ha fet vessar el vas dels guardians deles essències i de la ortodòxia anarquista ha estat el fet quetambé la CUP olotina sigui usuària del local sindical. I ja,quan van veure que la CUP organitzava una xerrada sobreanarcoindependentisme i al cartell de la mateixa s'usava laimatge del conegut anarcosindicalista català SalvadorSeguí, els dics de contenció verborreica van començar a es-querdar-se i els dards llançats contra els nostres herois ce-neterus garrotxins anaven ja impregnats de molta mala babai verí. I la cosa no ha acabat aquí: la celebració conjuntadel Primer de Maig de la CNT amb Arran i la CUP ha des-fermat la tempesta.

Es veu que podem perdre la nostra identitat, ens avisendes de les seves torres de guàrdia. Es veu que podem serabsorbits per aquests companys de camí, que no podremarticular un discurs netament propi i coherent, es veu queno tenim ni coneixement de la història i que, per tant, no lapodem recordar per no repetir els errors del passat. Es veu,en definitiva, que estem trencant una tendència que fa moltsanys que es practica dins l'anarcosindicalisme: l'anarcog-hettisme.

Molt bé: ja estem avisats però, arribats a aquest punt,estaria bé analitzar una mica què ens ha aportat aquesta in-capacitat o no voluntat d'ajuntar-se amb altres grups i per-

# Anarcoghettisme

Anarcoghettisme.16

El renoc de cal marrà,un xic carregós.

Page 18: L'observador nº5

sones per avançar cap a una societat mésjusta. Si agafem els darrers vint anys i miremquin pes teníem com a anarquistes (o anarco-sindicalistes, si ho preferiu) la resposta ésclara: nul·la influència al carrer, nul·la inca-pacitat d'atraure a la gent, nul·la incapacitatd'autocrítica i nul·la incapacitat de regenera-ció del propi discurs. Després de dècadesd'ostracisme els adlàters de la puresa ideolò-gica continuen excomulgant des de les sevestorres de cristall a qui intenta articular un dis-curs pràctic, coherent i útil per als nous tempsque ens toquen viure.

S'ha vist clar que els moviments socials iantagonistes del poder han de ser, per força,trasnversals, heterogenis i fills del debat i l'in-tercanvi d'idees. L'anarquisme ha de beuretambé d'aquests debats que avui corren per lesplaces, no es pot quedar al marge perquè larealitat el tornarà a arraconar com ja ha fetmés d'una i de dues vegades. L'anarquisme esbasa en el consens, i aquest arriba desprésd'exposar arguments, analitzar-los i agafantallò que ens és més útil sense pensar en si aixòcontradiu allò que no sé qui va exposar fa dos-cents anys en un llibre de teoria anarquista.L'anarquisme ha de sortir als carrers i per lesnostres boques ha de ser explicat i valorat.Només així la IDEA sortirà de l'armari.

El que està clar és que esperant als localsanarquistes, als bars anarquistes, als centresanarquistes o esperant rere l'ordinador tot allòque aconseguim és que es podreixi la llavordel nou món que diem portar a dins. I noméscal fixar-se en quin discurs aporta determinat

col·lectiu i allò que s'ha aconseguit a travésd'aquest. Pel que fa als somiatruites olotinsnomés recordaré el Primer de Maig d'en-guany: un èxit de participació i de conjuncióde diferents lluites contra el sistema capita-lista (i si us interessa el tema, sabreu queaquest ha estat l'últim esglaó d'una llarga llistade col·laboració i de fraternitat en la lluita).Pel que fa a qui practica el purisme no en diréres perquè la realitat a la vista està (de qui lavulgui veure).

17 . Anarcoghettisme

“La cosa ja ve de lluny;des del primer moment

que els militants vandecidir obrir el local del

sindicat a altres persones, col·lectius i

en definitiva a totesaquelles propostes

encaminades a canviarl'actual estat de coses

(...) no han parat d'arribar crítiques més

o menys sulfurades capa ells.”

Page 19: L'observador nº5

"La repressió, lluny de ser unremei, un pal·liatiu, no és sinó unagreujament del mal.Les mesures

correctives no poden més quesembrar l'odi i la venjança.

És un cicle fatal.Des que feu rodar caps, des queompliu presons, heu impedit quees manifestés l'odi? Responeu!

Els fets demostren la vostra impotència.Per destruir un efectefa falta destruir la seva causa. "

Alexandre Marius Jacob

Page 20: L'observador nº5

A la Garrotxa:

CNT d’Olothttp://www.cnt.cat/olot/

Biblioteca Social d’Olothttp://www.bsolot.info/

Contrainformació a la xarxa:

A las barricadashttp://www.alasbarricadas.org/noticias/

La hainehttp://lahaine.org/

Klinamenhttp://www.klinamen.org/

Anarkismo.nethttp://anarkismo.net/index.php

Berguedà i Bages Llibertarihttp://www.bllibertari.org/

Regeneraciónhttp://www.regeneracionlibertaria.org/

Editorials:

Editorial virushttp://www.viruseditorial.net/index.php

La felguera editoreshttp://www.lafelguera.net/web/

Pepitas de calabazahttp://www.pepitas.net/

La malatestahttp://www.lamalatesta.net/

Txalapartahttp://www.txalaparta.com/

El grillo libertariohttp://www.nodo50.org/elgrillolibertario/

Edicions anòmiahttp://www.nodo50.org/anomia/anomia/Edicions_anomia.html

Fundació d’estudis llibertaris Anselmo Lorenzohttp://fal.cnt.es/

Bardo edicioneshttp://bardoediciones.net/

Aldarull edicionshttp://www.aldarull.org/

Traficantes de sueñoshttp://www.traficantes.net/

DDThttp://www.ddtgatazka.com/

Editorial brulothttp://brulot.ourproject.org/

La ciutat invisiblehttp://laciutatinvisible.coop/arees-de-treball/la-ciutat-invisi-ble-edicions/

La linterna sorda edicioneshttp://www.lalinternasorda.com/

ENLLAÇOS

Page 21: L'observador nº5

Bona nit i tapa’t!Grup Anarquista X llogar-hi cadires

Publicacions:

Periòdic CNThttp://cnt.es/periodico

Solidaridad Obrerahttp://soliobrera.cnt.es/

Todo por hacerhttp://www.todoporhacer.org/

El Libertariohttp://www.nodo50.org/ellibertario/

El Tafanerhttp://www.bsolot.info/a/traduccions-i-edicions-propies

Ekintza Zuzenahttp://www.nodo50.org/ekintza/

Rolling thunderhttp://crimethinc.com/rt/index.html

Varis:

FAIhttp://www.nodo50.org/fai-ifa/

FIJLhttp://www.nodo50.org/juventudesanarquistas/?w=catala

Xarxa de Biblioteques Socialshttp://xarxabibliosocials.org/

Ateneu Llibertari de Santshttp://www.ateneullibertari.info/

Ateneu Llibertari Acràciahttp://assembleallibertariabdn.wordpress.com/

Ateneu Llibertari Estel Negrehttp://estelnegre.balearweb.net/

Ateneu Llibertari Paquitahttp://ateneupaquita.wordpress.com/

Ateneu Llibertari Alomàhttp://ateneutgn.ourproject.org/

Festival de Cine Anarquista de BCNhttp://fcab.tk/

Negres Tempesteshttp://www.negrestempestes.org/

Aquest 1 de maig, torna a Olotla celebració del dia interna-cionals dels treballadors/esdesprés de dècades de no ce-lebrar-se, i evidentment elsnostres amics participen delsactes.

La jornada transcorre ambcordialitat i no s’ha de l’amen-tar la presència policial...

Page 22: L'observador nº5

Sempre t’han pres per imbècil? Quan parles ningú t’escolta?És evident que ets anarquista...

Uneix-te a nosaltres! Envia’ns els teus escrits infumables a:[email protected]

Perquè el món és ple d’imbècils.