Download - La nutrició i l'alimentació

Transcript

LA NUTRICI

CRITERIS ELECCI PROJECTE

Ens ha d'interessar a tots

Ha de ser un tema dactualitat

Que ens plantetji moltes preguntes

Ha de ser til, ens ha de produir un canvi de conducta

PROPOSTES DE PROJECTE

Maruxi :La fauna marina.Carla :L'ecosistema mari de la mediterrnia. Lidia:La vinya i el vi.Tiziano :Les noves tecnologuies.Amin :La crisis econmica.Rocio :L'economia. Unai :La nutrici.Elen :El cncer.Joel : Que hi ha al fons mari del mediterrni.Jaume Mart :El cncer.Alvaro Medina :L'electricitat.Adriana :L'egipte anticDavid: El cancerAlvaro Moya:La crisi economica

Levi:La pobresaSheila:Els refugiatsDani:El cancerLiliya:Els volcansMaykil:L'origen de la vidaAdrian Tomas:El corAlix:L'origen de la vida

Les propostes les agruparem les que tenien aspectes relacionats i desprs varemDecidir entre tots la que feriem per consen (acord de tots)

Daniela:La crisi economicaSergi:La crisi economicaCatalina el maltracte animalDesire:La crisi economica

TRIA DEL PROJECTE

LA NUTRICIP

ENS PLANTEJAM PREGUNTES

1-Com funciona la nutrici?2-Quin s el procs de l'alimentaci?3-Quins aparells i rgans intervenen en la nutrici?4-Qu s i per a que serveix la pirmide alimentria?5-Qu sn els nutriens? quins tipus hi ha? com se formen? quins tipus de nutriens tenen els diferents aliments? com podem sabre si estam b nutrits?6-s important tenir una alimentaci sana? per qu?7-Quines son las conseqencies d'una alimentaci no adequada? que passa si no menjam verdura?8-Quina relaci t la nutrici amb el cncer?9-Com es pot guanya o perdre pes? Qu sn les calories ? Quins aliments en tenen ms ?10- Qu s i com se pot dur a terme una dieta equilibrada?11-Quina seria la millor distribuci dels aliments al llarg del dia?

TRIA DE LA PREGUNTA CLAU

COM PODEM TENIR UNA ALIMENTACI MS SANA?

1.-QU S L'ALIMENTACI2.-QU S LA NUTRICI3.DIFERENCIA ENTRE ALIMENTACII NUTRICI4COM FUNCIONA LA NUTRICI5.-ORGANS I APARELLS QUE INTERVENENEN LA NUTRICI 5.1.-APARELL DIGESTIU 5.2.-APRELLRESPIRATORI 5.3.-APARELL CIRCULATORI 5.4.-APARELL EXCRETOR6.-ELS NUTRIENTS 6.1.-ANALISI DE LES ETIQUETESNUTRICIONALS DELS ALIMENTS7.-LA PIRAMIDE ALIMENTARIA

8.-RECORREGUT DELS NUTRIENTSFINS ARRIBAR A LES CLLULES 9.-ELNOSTRE MENU PERSONALSETMANAL 9.1.-VALORACI10.-LES CALORIES11.-L'INDEX DE MASSA CORPORAL12.-GUIA NUTRICIONAL13.-L'ACTIVITAT FISICA14.-L'ALIMENTACI A L'ADOLESCENCIA15.-TRANSTORNS METABLICS16.-RESPOSTA A LA PREGUNTA CLAU17.-PLA D'ACCI

GUI DEL PROJECTE

Comprn un conjunt de fenmens involuntaris que succedeixen desprs de la ingesti dels aliments, s a dir, l'absorci o pas a la sang des del tub digestiu dels seus components onutrients, i la seva assimilaci en les cllules de l'organisme.Els nutrients experimenten dins del cos moltes transformacions: com s'influeixen, com es descomponen per alliberar-se en forma d'energia i com se transporta I s'utilitza per a reconstruir infinitat de teixits i mantenir l'estat general de la salut de l'individu

QU S LA NUTRICI

-La NUTRICI s un conjunt de processos que aporta al nostre organisme la energia necessaria per viure.

DIFERNCIA ENTRE ALIMENTACI I NUTRICI

-La ALIMENTACI s el acte voluntari de ingerir aliments

RGANS I APARELLS QUE INTERVENEN EN LA NUTRICI

CONEXI ENTRE TOTS ELS RGANS

L'APARELLRESPIRATORI

L'APARELL DIGESTIU

APARELL RESPIRATORI

APARELL CIRCULATORI

APARELL EXCRETOR

RESUMINT:FUNCIONS DELS APARELLS QUE INTERVENEN EN LA NUTRICI

ELS NUTRIENTS

Son compostos quimics que contenen els aliments i que les cl.lules ,necessiten per viure . Aquests son:Carbohidrats,proteines, greixos, vitamines, minerals i aigua

NUTRIENTS ,FUNCIONS I ALIMENTS

ELS NUTRIENTS en les etiquetes dels aliments

Els additius als aliments

Els additius alimentaris sn substncies que s'afegeixen intencionadament a les begudes i als aliments elaborats perqu es puguin conservar, perqu en millorin les caracterstiques o per a dotar-los de noves propietats organolptiques (color,aroma, el tast o la textura ) o altres prpies que s'hagin perdut durant l'elaboraci; tamb serveixen per millorar o facilitar el seu procs d'elaboraci o conservaci

Les propietats organolptiques d'un aliment sn les que es poden percebre pels rgans dels sentits, com ara el color, l'aroma, el tast o la textura

Colorants E-100 / E-199 : S'utilitzen per recuperar el color original de l'aliment que s'ha perdut durant el procs d'elaboraci.Conservants E-200 / E-299: Impedeixen que es desenvolupin els microorganismes, i aix permet que l'aliment duri ms temps en bones condicions.Antioxidants E-300/ E-399 : S'afegeixen als aliments per evitar els fenmens d'oxidaci que els alteren.Estabilitzadors (com l'agar-agar i la pectina, espessidors, gelificants i emulsionants: S'utilitzen per mantenir l'aspecte i la textura d'aliments com ara salses, batuts, gelats, etc.Edulcorants E-900 : Proporcionen un gust dol dels aliments. Per exemple, la sacarina.Potenciadors del gust E-600 :

EstabilizantsConsevants

Colorants: S'utilitzen per recuperar el color original de l'aliment que s'ha perdut durant el procs d'elaboraci.Conservants: Impedeixen que es desenvolupin els microorganismes, i aix permet que l'aliment duri ms temps en bones condicions.Antioxidants: S'afegeixen als aliments per evitar els fenmens d'oxidaci que els alteren.Estabilitzadors (com l'agar-agar i la pectina, espessidors, gelificants i emulsionants: S'utilitzen per mantenir l'aspecte i la textura d'aliments com ara salses, batuts, gelats, etc.Edulcorants: Proporcionen un gust dol dels aliments. Per exemple, la sacarina.Potenciadors del gust:

LES CALORIES

Una caloria s la quantitat de calor necessria per a elevar en 1 C un gram d'aigua

Els ssers vius, com els sers humans, necessiten energia per a poder sobreviure. Els organismes s'alimenten per a obtenir combustible i l'energia que els permeti desenvolupar les seves funcions vitals

A excepci de l'aigua i alguns minerals (per exemple, la sal), tots els aliments tenen un nombre determinat de calories segons la seva composici.

L'equivalncia dels nutrients i energia, en calories s la segent:

1 gram d'aigua = 1 millilitre d'aigua = 0 calories1 gram de protena = 4 kilocalories1 gram d'hidrats de carboni = 4 kilocalories1 millilitre d'alcohol = 7 kilocalories1 gram de greix = 9 kilocalories

Un individu amb un pes mitj i una activitat fsica moderada necessita entorn a les 2000 2500 Kcal diaries per pode viure

NECESSITAT ENERGTIQUES DEL MEU COS

Taxa de Metabolisme Basal (TMB), que s la mnima energia que necessitem per mantenir-nos vius.

Les calories que una persona necessita depenen de factors com el sexe, ledat, el pes i, sobretot, de lactivitat que fa.

LOMS ha calculat que les necessitats energtiques diries duna persona en edat escolar sn de 50 Kcal. per kg de pes.

LES CALORIES

LA PIRMIDE DELS ALIMENTS

COM MESUREM UNA RACI

Quants grams sn una raci?CTRICSHORTALISSES D'ARRELAranja

150-200 g.Nap1-2 unitats

LlimaPastanaga1 pea gran

LlimonaRave250 g.

TaronjaCeba100-150 g.

FRUITES DE LLAVORPorro250 g.Codony150-200 g.HORTALISSES DE TIJANespre2-3 unitatsEndvia2 unitats

Pera150-200 g.Esprrec blanc200-250 g.

Poma150-200 g. (1 pea mitjana)Esprrec verdFRUITS TROPICALSHORTALISSES DE FRUITAlvocat150-200 g.Albergnia200-250 g. (1 unitat)

Kiwi150 g.Carbassa250 g.

Litxi150 g.Carbass200-250 g.

Mango1/2-1 unitatCogombre200-250 g.

Papaia150-200 g.Pebrot200-250 g.

Pinya150-200 g. (2 talls)Tomquet madurPltan150 g. (1 pea mitjana)Tomquet verdXirimoia120-150 g.HORTALISSES DE FULLAFRUITES D'OSApi250 g.Albercoc3-4 pecesBledaAmetlla25 g.BorrallesCirera150 g.CardsNectarina150 g.ColOliva250 g.Enciam250 g. (1 plat)

Prssec150-200 g. (1 pea mitjana)EscarolaPrunaEspinacFRUITES PETITESFonollGerds

150-200 g.

150-200 g.JulivertGrosella

HORTALISSES D'INFLORESCNCIAMaduixaBrcoli250 g. (1 plat)

MaduixotBrquilRamCarxofa2-3 unitats

FRUITS SECSCol-i-flor250 g. (1 plat)Avellana25 g. (sense closca)HORTALISSES DE LLAVORCastanya50 g. (sense closca)Fava200-250 g

Nou25 g. (sense closca)MongetaALTRES FRUITESPsolCaqui1 unitatBOLETSDtil4-5 pecesGrgola250-300 g

Figa2-3 pecesRovellMagrana1 unitatXampinyMel150 g.TUBERCLES MraBatata180-200 g. (1 pea mitjana)

SndriaPatata

NUTRIENTS QUE HA TENIR LA NOSTRA DIETA

L' ALIMENTACI A L'ADOLESCNCIA

TRANSTORNS EN LA ALIMENTACI

L'ANOREXIA, BULIMIA, OBESITAT , CARDIOPATIESDIABETIS, OSTEOPOROSI I CNCER

ANORXIA NERVIOSA

Per a estar prima, limita a poc a poc la quantitat d'aliments que ingerixen; i de vegades es provoca vmits, utilitza productes aprimadors, laxants i dirtics, o fa exercici fsic excessiu. En la majoria de casos les persones afectades pateixen una distorsi ( deformaci ) important en la percepci de la prpia imatge corporal: es perceben amb ms volum del que tenen.

L'anorxia comena pel fet de no agradar-se a un mateix, no acceptar-se com a persona i de voler ser perfecte i de fer tot exactament com cal. Quan la malaltia ja est avanada es produx una distorsi de la imatge corporal: la persona es veu grassa encara que no siga aix.

EVITAR ELS GREIXOS SATURATS=El COLESTEROL

El colesterol s una substncia grassa natural absolutament necessria per a l'organisme, ja que permet a cadascuna de les nostres cllules construir la seva membrana. Encara que el nostre cos s'encarrega de produir el colesterol que necessita, tamb es pot regular o desequilibrar a travs de l'alimentaci o per causes gentiques. Si es desequilibra i vam superar el lmit dels 200, el colesterol pot acumular-se en les artries i correm el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars.Tenir el colesterol per sobre de 200 s una causa de risc en el desenvolupament de malalties del cor.

BULMIA NERVIOSA

Molts dels smptomes de la bulmia sn compartits amb els de l'anorxia; de fet, del 30% al 50% dels adolescents bulmics tamb compleixen els criteris de l'anorxia nerviosa a l'inici de la seva malaltia.

A la bulmia, la persona que la pateix no t cap control en el que menja, cosa que provoca episodis en qu la persona menja grans quantitats de qualsevol mena de menjar sense adonar-se ni poder parar,i quan se n'adona sent una forta culpabilitat a causa d'aix. Desprs pot voler "compensar" provocant-se el vmit o abusant de laxants i dirtics.

EVITAR EL SUCRE

DIABETIS

OBESITAT

MAX. 50G diaris = 12 culleradetes petites

"LLAMINADURES. Qu s una gominola? Una gominola s un caramel elstic, elaborat a partir de gelatina animal barrejada amb diferents dolos, sabors."

LES LLAMINADURES

Sn productes hipercalrics. Si la quantitat de sucres ingerida sobrepassa els lmits d'emmagatzematge, l'excs de glucosa en sang es transforma en greix en el teixit adips. S'ha d'evitar especialment el creixent hbit de veure la televisi menjant simultniament algun tipus de llaminadura.

1.-Ha de ser equilibrada i variada.

2.-Fixar el berenar del mati com el ms important.

3.-Menjar 5 peces de fruita al dia.

4.-Distribuir el menjar en cinc vegades al dia.

5.-Evitar aliments amb sucres refinats i greixos saturats.

6.-Beure entre 1,5 o 2 llitres d'aigua al dia.

RESPOSTA A LA PREGUNTA CLAU

COM PODEM TENIR UNA ALIMENTACI MS SANA?

7.-Menjar aliments rics en calci i ferro.

8.-Evitar aliments precuinats.

9.-Que siguin aliments sostenibles:PROPERS A NOSALTRES

10.-Realitzar activitats fisiques diariament.

11.-Evitar en la mesura del possible aliments amb conservants i aditius i estriguin manipulats el menys possible.

12.-Dormir les hores necessries cada dia

8-10 h.

L'ACTIVITAT FSICA

INFANTS I GENT JOVE: cada dia cal fer 1 hora dactivitat fsica moderada, com a mnim.

Fer activitat fsica de manera regular s cuidar-se, perqu tot lorganisme en surtbeneficiat.COR: redueix el risc de patir malalties cardaques, emblies, diabetis i hipertensiarterial.ARTRIES: ajuda a mantenir-les flexibles i sanes.ARTICULACIONS: enforteix els msculs, els ossos i mant la funci de lesarticulacions.SISTEMA NERVIS: ajuda a mantenir-lo en bona forma.

Ajuda a prevenir i tractar lexcs de pes perqu regula la gana i augmenta el nombre de calories que es gasten cada.

Ajuda a sentir-se millor, amb ms energia, i a relaxar-se, reduir lestrs, dormir millor i tonificar els msculs.

L'ACTIVITAT FSICA

PLA D'ACCI DEMILLORA DE LA MEVA ALIMENTACI

Analitzo amb la meva familia la dieta i proposem un pl de millora

IMG_4282.jpgEL MEU MEN

3/06/16

IMG_4283.jpgIMG_4284.jpgELS NOSTRE MEN SETMANAL

3/06/16

EL MEU MEN SETMANAL

PLA D'ACCI DEMILLORA DE LA MEVA ALIMENTACI

DIA/ MENJARDillunsDimartsDimecresDijousDivendresDissabteDiumenge

Esmorzar1 Platan2 de pa amb pavo2 de pa amb pavo2 de pa amb pavo Res Galetes1 barrita

BerenarQuelitas i fuet1 bocat1 pera1 bocataGaletes Res Res

Dinar

PastaPastaCiurons Arros, ou i tomatigaPaella1 bocataTapas...

Berenar2 barritas1 pera 2 barritas ResPatatilles, galetes...patatillesBocata

Sopar Tila Tila TilaCarn amb arroas . TilaEscalope, patatesTortilla i Tila

Exercici Fisic Res15 minuts de crrer1 hora de ball Res1 hora de ball30 minuts de crrer Res

ValoraciglobalMALAMENTREGULARBREGULARBREGULARMALAMENT

FESTA DE FINAL DE TRIMESTREUN BERENAR SALUDABLE

VALORACI DEL PROJECTE (Noa)

Muokkaa otsikon tekstimuotoa napsauttamalla

Muokkaa jsennyksen tekstimuotoa napsauttamallaToinen jsennystasoKolmas jsennystasoNeljs jsennystasoViides jsennystasoKuudes jsennystasoSeitsems jsennystasoKahdeksas jsennystasoYhdekss jsennystaso

3/06/16

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivelTercer nivelCuarto nivelQuinto nivel

3/06/16

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivelTercer nivelCuarto nivelQuinto nivel

3/06/16

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivelTercer nivelCuarto nivelQuinto nivel

3/06/16

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivelTercer nivelCuarto nivelQuinto nivel

3/06/16

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivelTercer nivelCuarto nivelQuinto nivel

3/06/16

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivelTercer nivelCuarto nivelQuinto nivel

3/06/16

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivelTercer nivelCuarto nivelQuinto nivel

3/06/16

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivelTercer nivelCuarto nivelQuinto nivel

3/06/16

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivelTercer nivelCuarto nivelQuinto nivel

3/06/16

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivelTercer nivelCuarto nivelQuinto nivel

3/06/16

Editar el estilo de texto del patrnSegundo nivelTercer nivelCuarto nivelQuinto nivel