La nova ciutat i la sostenibilitat
ambiental del territori: Els usos
domèstics d’aigua a la Regió
Metropolitana de Barcelona
David Saurí
Departament de Geografia
Universitat Autònoma de Barcelona
Guió orientatiu
1. Impactes de l’urbanisme difús: El cas del consum d’aigua
2. Com podem atenuar aquests impactes?
Estalvi i eficiència
Recursos alternatius
3. Alguns exemples:
L’ordenança d’estalvi d’aigua de St. Cugat del Vallès
Adaptacions a la sequera a Matadepera
4. Valoracions i reptes
Densitat urbana i consum d’aigua
Relació entre el consum facturat d'aigua domèstica i la densitat urbana
en una mostra de municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona
(1999)
Arenys de Munt
Premià
de Dalt
St. Adrià del
BesòsSabadell
Martorell
St. Feliu de
Llobregat
L'Hospitalet
Matadepera
Cabrera
de Mar
Sitges
Barcelona
0
2.500
5.000
7.500
10.000
12.500
15.000
17.500
20.000
22.500
25.000
27.500
30.000
0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500
litres/habitant/dia
hab/
Km
2 u
rban
itzat
Consum domèstic d’aigua a la
RMB (N=635 en 22 municipis)
Ducha
Lavavajillas.
Otros
Inodoro
Lavabo
Lavadora
Cocina
Jardín
120 lpd
160 lpd
207 lpd
Higiene
personal
Higiene
doméstica
Consumo
exterior
Jardín de unos 200 m2, <50%
césped y regado
adecuadamente
En las viviendas:
Domene et al 2005
Enquesta jardineria privada
• 2000-2001
• 6 municipis
• N=120 (30 enquestes/municipi)
• 3 municipis renda alta: Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Sant Andreu de Llavaneres
• 3 municipis renda mitjana: Santa Eulàlia de Ronçana, Torrelles de Llobregat, Palau Solità i Plegamans
Consum d’aigua per la jardineria
privada de la RMB
Renta media
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Invierno Verano
Riegan más
Riegan bien
Riegan menos
Renta alta
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Invierno Verano
Riegan más
Riegan bien
Riegan menos
En contra del mite del sobre-reg hi ha un nombre important de jardins que
es reguen per sota de les necessitats agronòmiques de les plantes
A l’estiu, un 43% dels enquestats residents en els municipis de renda
mitjana regaven per sota de les necessitats hídriques de les plantes. En
canvi, aquest percentatge disminuïa fins el 23% en el cas de municipis de
renda alta.
Espècies presents als jardins privats
Espècies % del jardí
Renda mitjana Renda alta
Arbres 9 7
Arbusts 41 31
Tapissants 9 11
Gespa 29 48
Altres 12 3
Total 100 100
Consum mensual d’aigua segons
espècies (estiu)
Tipologia de
jardí
Consum aigua
(l/m2)
Nombre
aplicacions de
reg
Consum mensual
d’aigua (l/m2)
Gespa atlàntica 6 22 132
Gespa
autòctona
2 18 36
Arbusts 1 9 9
Són sostenibles els jardins?
Tècniques de xerojardineria
Jardins privats Jardins públics
Menys ingressos Més ingressos Ciutat compacta Ciutat dispersa
Hidrozonificació
Espècies adaptades
al clima
Sistemes de reg
eficients
Programadors de reg
Reg fora d’hores
d’insolació
Reg segons la
meteorologia
Fonts alternatives
d’aigua
Evitar gespa
Mulching
40600
23000
10950
5300 45002000 2000
0
10000
20000
30000
40000
50000
França Espanya Alemanya Itàlia Portugal Regne
Unit
Àustria
No
mb
re d
e p
iscin
es
Espanya406.000
86.6%
13.4%0.1%
Familiars Privades col·lectives Públiques
El mercat de la piscina
•Espanya: Segon mercat europeu
•Catalunya: 80% empreses sector
Fira Piscina Barcelona: 2a fira europea
20.000 visitants
Creixement del mercat
en nombre d’unitats construïdes (1999)Espanya
406.000
86.6%
13.4%0.1%
Familiars Privades col·lectives Públiques
•Espanya: 406.000 piscines
Fabricants indiquen creixement encara més fort
(Més de 600.000)
Vidal, 2007
•Piscines identificades: 54.212
•Mitjana buidatge: 3 anys •Mitjana reposició
Temporada d’ús: 4,5% – 5% setmana
Resta any: 0,5% – 1% setmana
Piscines Superfície
m2 Consum
m3/any
Alt Penedès 2.423 62.071 116.185
Baix Llobregat 11.811 337.198 631.167
Barcelonès 1.529 54.655 102.303
Garraf 4.313 122.933 230.106
Maresme 9.049 330.502 618.634
Vallès Occidental 13.149 370.235 693.007
Vallès Oriental 11.938 359.052 672.074
TOTAL 54.212 1.636.647 3.063.476
•Mitjana profunditat: 1,4 m
Piscines privades a la Regió Metropolitana de
Barcelona
Consum total aprox. : 3,06 Hm3/any
Distribució per
comarques
•Àrea agregada: 1.636.647 m2
Vidal, 2008
Evolució simulada de les reserves en el sistema Ter-Llobregat
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
550
600
40
42
43
45
46
47
49
50
52
53
54
56
57
59
60
62
63
64
66
67
69
70
71
73
74
76
77
79
80
81
83
84
86
87
88
90
91
93
94
96
97
98
00
01
03
04
05
07
Vo
lum
a f
i d
e m
es (
hm
3)
Alerta
Excepcionalitat
Embassaments del Ter - Llobregat
Emergència I,II,III
i IV
Font: ATLL
Fluxe d’aigua
Promig 60 hect. cúbics/any
Capacitat màxima 200,000 metres
cúbics/dia
Cabal màxim d’origen
marí
6 metres cúbics /segon
Ôsmosi inversa
Concentració de sal en
origen
39.700 ppm
Concentració de sal al
final del procés
110 ppm
Rendiment del procés 97%
Cost
Pressupost 230 M EUR
Dessalinitzadora de El Prat de Llobregat (2009)
TECNOLOGIES I SISTEMES: APLICACIÓ DE DISPOSITIUS
*Ecoaigua I Departament de
Medi Ambient i Habitatge
Proposta de mesures a aplicar als
blocs de pisos
TECNOLOGIA HIPÒTESI
MÀXIMA ESTALVI
Cisternes amb
dispositiu de
doble descàrrega
Aixeta termostàtica
per dutxes amb
regulador de cabal
Aixetes
monocomandament
amb obertura en fred i
limitador de cabal50%*
50%*
30%*
Aixetes
Dutxes
Cisternes
Consums interiors
Proposta de mesures a aplicar a les
cases unifamiliars o adossades
TECNOLOGIA HIPÒTESI
MÀXIMA ESTALVIConsums interiors
Les mateixes que als blocs de pisos
Consums exteriors
A)
B)
C) Utilització de sistemes de reg
més eficients
20- 40%
4-10 %
Domene et al 2005
• Aigua usada a la llar amb excepció del vàter
• Després d’un tractament es pot reutilitzar in situ
• Usos potencials: vàter, reg de jardí, rentadora, renta-vaixelles
AIGÜES GRISES
RECOLLIDA D’AIGÜES PLUVIALS
- Disponible per a usos com el reg de jardí, cisterna del vàter,
rentadora, renta-vaixelles, etc.
-Apreciada per la seva qualitat
-Fluxe discontinuu
ESTIMACIÓ ESTALVI: COMBINACIÓ DE MESURES
Dutxa
Rentavaix.
Altres
Inodor
Rentamans
Rentadora
Cuina
Jardí
120 lpd
160 lpd
207 lpd
79 lpd
87 lpd
100 lpd
Estalvi potencial màxim
38%
45%
52%
Domene et al 2005
Grau de satisfacció amb el sistema d’aigües
grises (mostra blocs de vivendes de Sant
Cugat del Vallès, juliol 2008, N=14; n=278)
Nivell de satisfacció
NS/NCMolt insatisfetInsatisfetIndiferentSatisfetMolt satisfet
Perc
en
tatg
e (
%)
50
40
30
20
10
0
Domènech, 2008
Preferències socials per tipus de subministrament
d’aigua (Sabadell, primavera 2008, N=400)
Romeu, 2008
Ordenança d’estalvi d’aigua de Sant Cugat del Vallès
Promulgada el 15 de novembre de 2002
Nous edificis residencials i grans renovacions (5200 entre 2003 i
2007)
Instal-lació obligatòria de
Reguladors de cabal en aixetes
Airejadors en dutxes
Doble descàrrega en vàters
Dipòsits de pluvials (jardins > 1.000 m2)
Reutilizació aigua piscines (jardins >40m2)
Reutilizació aigües grises (blocs > 8 vivendes)
Modificacions Març 2008
Jardineria de baix consum hídric (xerojardineria)
Dipòsits de pluvials (jardins >300 m2)
Ordenança Marc d’Estalvi d’Aigua
de la Diputació de Barcelona
• 41 municipis (>800.000 habitants)
• Aigües grises
• Aigües pluvials
• Comptadors interiors i exteriors
• Limitacions en les superfícies de gespa
• Contractes de manteniment obligatoris
• Sistema de multes i sancions
Àmbit d’aplicació dels sistemes
d’aprofitament dels Recursos no Potables
dels dos models
CAPTACIÓ D’AIGÜES
PLUVIALS
REAPROFITAMENT DE L’AIGUA
SOBRANT DE LA PISCINA
REUTILITZACIÓ DE LES AIGÜES
GRISES
Ordenança d’estalvi d’aigua de Sant
Cugat del Vallès
(nous llindars a partir de la modificació del
2008)
> 1000m2 d’espais lliures
d’edificació (>300m2)
Noves piscines amb una làmina d’aigua
> 40m2 (>30m2)
Edificis residencials de >8 habitatges;
Altres edificis amb un consum de
dutxes i banyeres >400m3/any
Ordenança Tipus sobre
l’Estalvi d’Aigua
Habitatges
plurifamiliars
< 8 i >100m2 de zona verda o piscina >30m2 *
≥8 i >300m2 de zona verda o piscina >30m2 ** Tots els de >8 habitatges
Habitatges
unifamiliars
>150m2 construïts i <100m2 de zona verda o piscina >30m2 *
> 150m2 construïts i > 100m2 de zona verda o piscina > 30 m2 ** > 150m2 construïts i > 100m2 de zona
verda o piscina > 30m2
Hotels >100m2 de zona verda o piscina >30m2 ** Tots
Edificis
d’usos
diversos
> 100m2 de zona verda Totes les instal·lacions industrials de
rentat de vehicles
Piscines noves i existents >30m2
Zones
verdes
considerar la possibilitat les ≥ 400m2 *
* A escollir entre un dels tres sistemes
** A escollir entre un dels dos sistemes
First level
governance
Second level
governance
Third level
governance
Health
Department
City Council Catalan Water
Agency
Developer Builder ArchitectSkilled worker
TrowelEngineer
Producer Installer Maintenance
company
Residents’
association
(President)
Property
administrator
USERS
NOVES XARXES SOCIALS EN L’ÚS DE RECURSOS ALTERNATIUS
D’AIGUA
Resultats:
Forestal
43,65%
Gespa
11,41%
Habitatge
15,90%
N u
25,18%
Piscina
1,21%
Herbàcia
2,65%Hectàrees
Forestal 142,68
Gespa 37,29
Habitatge 51,99
N u 82,32
Piscina 3,95
Herbàcia 8,66
TOTAL 326,90
Superfície agrícola
(2008): 42.3 ha
Cobertes del sòl urbà de Matadepera
Cobertes del sòl a les llars enquestades
207 m2
370 m2
763 m2
189 m2
Jardí
Bosc
Edificació
Zona pavimentada
El 42,3 % de les llars enquestades té piscina particular i un
4,7% piscina comunitària.
Tipus de vegetació als jardins
Gespa
34%
Arbres fruiters
3%
Arbustos
ornamentals
31%
Altres arbres
13%
Plantes crases
6%
Plantes hortícoles
5%
Bancals f lors
8%
Consum de l’aigua a les llars de Matadepera
Segons dades de l’ACA, el consum
d’aigua mitjà a Matadepera
s’estima en 298 lcd pel període
2006-2008.
A Barcelona el consum va ser de
136 lcd pel mateix període!
0
50
100
150
200
250
300
350
Hivern Primavera Estiu Tardor Any
Co
nsu
m d
'aig
ua p
er
càp
ita (
l/d
ia)
0
50
100
150
200
250
300
350
400
2006 2007 2008
Co
nsu
m p
er
càp
ita (
lcd
)
Consum domèstic mitja a les
llars enquestades = 236 lcd
Mesures adoptades durant la sequera 2008
Un 84.6% de les famílies enquestades va prendre alguna mesura per
estalviar aigua
Mesura Freqüència Percentatge (%)
Deixar de regar el jardí 33 47,8
Canvi parcial d'espècies 14 20,3
Regar el jardí amb un 25% de l'aigua
habitual7 10,1
Ús de recursos alternatius 6 8,7
Canvi del sistema de reg 5 7,2
Regar el jardí amb 50% de l'aigua
habitual4 5,8
No omplir la piscina 2 2,9
Gel per retenir l'aigua a la gespa 1 1,4
Valoracions i reptes
Relació important entre model urbà i consum d’aigua: la nova ciutat de baixa densitat comporta un creixement potencialment important del consum d’aigua.
......Davant això:
Opció convencional: increment de la oferta a gran escala per mitjans centralitzats: transvasaments i desalinitzadores. Repte: Impactes socials i ambientals importants però pocs esforços per part dels consumidors
Opció alternativa: mesures d’estalvi i eficiència; ús de recursos no convencionals (aigües pluvials, aigües grises). Repte:Impactes socials i ambientals menors que en el cas anterior però importants esforços d’aprenentatge social
Com decidir el “mix” més just en termes econòmics, socials i ambientals?
Top Related