2. MORFOLOGIAMesura uns 25 cm d'alada i 50 cm des del cap fins
al principi de la cua, que mesura mes o menys 30cm. Un exemplar
adult pesa al voltant d'1,5 kg. El seu cap s petit, te un musell
agut, un cos prim, potes curtes encara que ms llargues que altres
mustlids i el seu pelatge es esps i suau de color marr fosc en
gaireb tot el cos, excepte a la gola i el ventre, que sn d'un color
crema groguenc. t un total de 38 dentsPETJADA DUNA MARTA
3. MORTALITATEn captivitat viuen fins a 18 anys, mentre que en
la seva vida silvestre amb prou feines supera els quatre anys.
Arriben a la maduresa sexual als dos anys. Les seves cries solen
nixer al mar o abril, desprs d'un perode de gestaci del voltant
d'un mes. El seu pes en nixer s d'aproximadament 30 g.En el seu cau
de part, la femella cria sola. Fins al mes i mig, les cries
s'alimenten exclusivament de llet materna. De creixement rpid, des
de la sisena setmana comencen a moure per l'entrada del refugi, per
sense allunyar-se encara.
4. ECOLOGIA Viuen ambients forestals, preferentment boscos de
conferes de muntanya, per tamb boscos caducifolis. Tolera la
presncia humana, sempre que no modifiqui gaire el seu hbitat. Viu
en el ms profund del bosc, apartats del medi hum, pot recrrer tot
el seu territori en una sola nit. Tamb pot adaptar-se a la vida des
del nivell del mar, fins als 1.700 m.
5. ALIMENTACI S'alimenten: o o o o o oPetits mamfers Petites
aus Insectes Granotes. Alguns fruits Ous d'ocells.
6. REPRODUCCI La marta entra en zel entre els mesos de juny i
agost, aquest perode dura aproximadament 15 dies. En aquest lapse
de temps s'observa ms moviment dins dels territoris, diversos
mascles s'ajunten per disputar-se a la femella. El mascle vencedor,
juga i lluita amb la femella, i desprs de la fecundaci, l'abandona.
La femella fecunda els espermatozoides fins al mes de gener i el
seu perode de gestaci dura 9 setmanes. Pot tenir fins a 7 cries,
per normalment neixen entre 2 i 4, les quals neixen entre mar i
maig.
7. AMENACES Lesseves principals amenaces sn la caa no
sostenible, l'enverinament accidental i la prdua i fragmentaci dels
seus hbitats forestals. A ms, s una espcie encara perseguida per la
seva pell en alguns pasos, tot i estar-hi, en teoria,
protegida.
8. MOBILITAT Sem arborcola, es desplaa perfectament tant per
terra com per les capades dels arbres, grimpant amb agilitat,
saltant de l'un a l'altre i baixant pels troncs de cap per avall.
Els seus caus solen ser forats d'arbres o nius d'esquirols o
d'ocells grans, si b tamb es pot retirar a dormir entre unes
roques. s bsicament crepuscular i nocturna, per a l'estiu i al
principi de la tardor, tamb se la pot veure activa durant el
dia.
9. DISTRIBUCI GEOGRFICA Es distribueix per gaireb tot el
continent europeu des d'Escandinvia fins a algunes illes del
Mediterrani i fins a l'sia menor aix com fins al nord de les illes
britniques. Troba el lmit meridional de la seva rea de distribuci a
la pennsula ibrica, on nicament apareix en una franja que va des
del nord de Portugal fins al nord de la provncia de Lleida.