La grave situación financiera
de la Generalitat Valenciana:
Causas y efectos
Francisco Pérez Universitat de València e Ivie
Aula Las Provincias Valencia, 25 de abril de 2013
1
¿Cuál es la situación financiera de la Generalitat?
• 2012:
• Un presupuesto de 13.700 millones
• Un déficit de 3.450 millones (25% del presupuesto)
• El objetivo de déficit era el 1,5% del PIB (1.500
millones) y se elevó al 3,45%
• Un endeudamiento de 29.000 millones (210% del
presupuesto)
• Una carga financiera (intereses) de más de 1.000
millones anuales
2
La Comunitat Valenciana es actualmente la más endeudada
Deute Públic en relació amb el PIB (percentatge en el IV trimestre de 2012)
0 4 8 12 16 20 24 28 32
Com. Valenciana
Castella-La Manxa
Catalunya
Illes Balears
Múrcia
Cantàbria
Navarra
Galícia
Andalusia
Extremadura
Aragó
Castella i Lleó
La Rioja
Astúries
Canàries
País Basc
Madrid
29,3
27,8
25,9
21,9
16,8
15,8
15,4
14,6
14,5
14,4
13,7
13,7
13,1
12,0
11,5
11,0
10,7
Font: Banco de España. 3
¿Cuál es la situación financiera de la Generalitat?
• 2013:
• Un presupuesto de 12.800 millones
• Un objetivo de déficit en el Presupuesto de la
Generalitat del 1,3% del PIB (1.326 millones)
• Un objetivo de déficit en el Plan de Estabilidad del
Gobierno para todas las comunidades del 0,7% del
PIB (700 millones para la CV)
• Una carga financiera (intereses) de 1.300 millones
anuales (igual o superior al déficit)
• Déficit de 3.450 700: ¿Reducir el gasto 2.800
millones? 4
¿A qué se debe la grave situación financiera de
la Generalitat Valenciana?
¿Es mayor el déficit valenciano debido a que
gastamos más que las demás comunidades….
o a que ingresamos menos?
5
La Comunitat gasta menos por habitante que la media
(un 22% menos)
Despesa total de les CC. AA. Mitjana 2002-2010
(euros de 2010 per habitant)
0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000
C. F. de Navarra
Extremadura
Castella-La Manxa
País Basc (sense Dip. Forals)
Catalunya
Galícia
Castella i Lleó
Aragó
La Rioja
Cantàbria
Andalusia
P. d'Astúries
Canàries
I. Balears
R. de Múrcia
C. Valenciana
C. de Madrid
Total CC.AA.
6.615
4.447
4.272
4.170
4.001
3.995
3.960
3.900
3.868
3.856
3.761
3.660
3.458
3.161
3.053
2.858
2.835
3.654
78%
Nota: Al País Basc les diputacions forals assumeixen la provisió de determinats serveis públics que habitualment són
satisfets per les comunitats autònomes. Si s’homogeneitzara les competències, la despesa per càpita del País Basc seria
superior la indicada al gràfic. En sentit contrari, també han de tenir-se en compte les competències diferencials assumi-
des per Catalunya (presons, tràfic), que eleven la seua despesa per càpita; així como el fet de que les comunitats
autònomes uniprovincials també solen assumir les competències de les diputacions provincials.
Font: Secretaría General de Coordinación Autonómica y Local, INE i elaboració pròpia.
6
La Generalitat se acerca a la media en gasto educativo...
(solo un 2% por debajo)
Despesa de les CC. AA. en educació. Mitjana 2002-2010
(euros de 2010 per habitant)
0 200 400 600 800 1.000 1.200
País Basc
Navarra (Com. Foral de)
Castella-La Manxa
Múrcia (Regió de)
Extremadura
Canàries
Cantàbria
Castella i Lleó
Galícia
Comunitat Valenciana
Catalunya
Andalusia
Aragó
Rioja (La)
Astúries (Principat d')
Madrid (Comunitat de)
Balears (Illes)
Total CC.AA.
1.152
977
878
858
852
845
826
821
814
804
791
791
765
758
755
745
741
816
98%
Font: Secretaría General de Coordinación Autonómica y Local, INE i elaboració pròpia.
7
... y también está cerca de la media en gasto sanitario...
(un 4% por debajo)
Despesa de les CC. AA. en salut. Mitjana 2002-2010
(euros de 2010 per habitant)
0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600
Navarra (Com. Foral de)
País Basc
Rioja (La)
Cantàbria
Extremadura
Aragó
Astúries (Principat d')
Galícia
Canàries
Castella i Lleó
Castella-La Manxa
Catalunya
Múrcia (Regió de)
Comunitat Valenciana
Andalusia
Madrid (Comunitat de)
Balears (Illes)
Total CC.AA.
1.433
1.402
1.380
1.356
1.354
1.329
1.318
1.285
1.283
1.272
1.256
1.253
1.163
1.159
1.128
1.079
1.078
1.213
96%
Font: Secretaría General de Coordinación Autonómica y Local, INE i elaboració pròpia.
8
... pero se aleja mucho de la media en el resto de gastos
(un 45% por debajo)
Despesa de les CC. AA. en la resta de funcions* (després d’excloure educació i
salut). Mitjana 2002-2010
(euros de 2010 per habitant)
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500
Navarra (Com. Foral de)
Extremadura
Castella-La Manxa
Catalunya
Galícia
Castella i Lleó
Andalusia
Aragó
Rioja (La)
Cantàbria
País Basc (sense Dip. Forals)
Astúries (Principat d')
Balears (Illes)
Canàries
Múrcia (Regió de)
Madrid (Comunitat de)
Comunitat Valenciana
Total CC.AA.
4.205
2.241
2.137
1.957
1.895
1.867
1.842
1.806
1.729
1.673
1.616
1.588
1.342
1.331
1.032
1.011
895
1.625
55%
(*) En la resta de funcions s’inclou infraestructures, protecció social, cultura, promoció econòmica, etc.
Nota: Al País Basc les diputacions forals assumeixen la provisió de determinats serveis públics que habitualment són
satisfets per les comunitats autònomes. Si s’homogeneitzara les competències, la despesa per càpita del País Basc seria
superior a la indicada en el gràfic. En sentit contrari, també han de tenir-se en compte les competències diferencials
assumides per Catalunya (presons, tràfic), que eleven la seua despesa per càpita; així como el fet de que les comuni-
tats autònomes uniprovincials també solen assumir les competències de les diputacions provincials.
Font: Secretaría General de Coordinación Autonómica y Local, INE i elaboració pròpia.
9
Si la Comunitat Valenciana gasta igual o
menos en todas las funciones y tiene más
déficit...
... la principal causa del endeudamiento está
en que los ingresos son menores
10
La Comunitat recibe del sistema de financiación autonómica un 9%
menos que la media... desde hace muchos años
Rendiment definitiu dels recursos del Sistema de Finançament Autonòmic per a
les CC. AA. de règim comú. Mitjana 2002-2010
(euros de 2010 per habitant)
0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500
Cantàbria
La Rioja
Extremadura
Castella i Lleó
Aragó
Galícia
P. d'Astúries
Castella-La Manxa
Catalunya
Andalusia
C. de Madrid
Canàries
R. de Múrcia
C. Valenciana
I. Balears
CC. AA. de règim comú
3.028
2.943
2.792
2.741
2.726
2.668
2.635
2.568
2.556
2.462
2.385
2.276
2.267
2.256
2.244
2.490
91%
Font: Secretaría General de Coordinación Autonómica y Local, INE i elaboració pròpia. 11
¿A qué se debe la situación?
• Punto de partida: la valoración inicial de las competencias
transferidas fue baja porque el Estado prestaba los
servicios a menor nivel
• Como las competencias se recibieron pronto, las
inversiones para mejorar los servicios las financió la
Generalitat…en parte con endeudamiento
• En las revisiones del modelo de financiación nunca se han
corregido las desigualdades de recursos reconociendo la
discriminación valenciana
12
¿Cuál habría sido la deuda con el mismo gasto en la última
década, pero una financiación por habitante igual a la media?
Evolució del deute autonòmic valencià: real i sota el supòsit d’igual finançament per càpita
a partir de 2002
(milions d’euros)
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
Ev olució real Ev olució amb igual finançament per càpita
-10.659
Font: Banco de España, Secretaría General de Coordinación Autonómica y Local, INE i elaboració pròpia.
13
¿Cuál es el peso de los gastos correspondientes a grandes eventos o
infraestructuras discutibles.... comparados con la infrafinanciación?
Millones de euros
14
¿Cuál es el peso de los gastos correspondientes a grandes eventos o
infraestructuras discutibles.... comparados con la infrafinanciación?
Millones de euros
15
Tres grandes causas del déficit actual
• La infrafinanciación permanente, en comparación con
otras comunidades: alrededor de 1.000 millones
• La fuerte caída de la recaudación tributaria durante la
crisis: un 20%, 2.500 millones
• El aumento de los gastos financieros (intereses)
generados por la deuda: ya superan los 1.000 millones
16
¿Es imprescindible reducir el déficit?
• Sin duda: nadie puede vivir en una situación de déficit
permanente porque
• Implica una deuda siempre creciente
• Se genera una carga de intereses cada vez mayor, que alimenta
el déficit y la deuda (círculo vicioso)
• En algún momento los mercados financieros desconfían del
deudor: se interrumpe la financiación y la liquidez
• La Comunitat Valenciana ya ha probado lo que significa el
cierre de los mercados:
• Se acumulan retrasos en los pagos a proveedores
• Se tiene que pedir ayuda y se pierde la autonomía financiera
• El control del déficit se tiene que realizar de manera brusca, en
el peor momento
17
¿Cómo reducir el déficit?
• Conseguir aumentar los recursos aportados por el modelo de
financiación autonómica
• Aumentar otros ingresos no financieros: reducir beneficios fiscales,
subir impuestos
• Aflorar bases tributarias: combatir economía sumergida y fraude fiscal
• Ampliar bases tributarias mediante el crecimiento económico
• Reducir gastos no financieros, definiendo prioridades y mejorando la
eficiencia
• Reducir gastos financieros (intereses), reclamando que el Estado se
haga cargo de la deuda generada por la discriminación padecida
18
¿A qué velocidad se debe reducir el déficit?
• Cuando la economía está en crisis, reducir el déficit
puede acentuar la recesión, porque frena el gasto público
y la demanda
• Pero un ritmo lento de reducción del déficit implica que la
deuda sigue aumentando durante más tiempo
• Europa está imponiendo ritmos intensos de reducción del
déficit
• El Estado está imponiendo ritmos más rápidos de
reducción a las comunidades autónomas
19
¿A qué velocidad se debe reducir el déficit?
2013 2014 2015
Total AA.PP. -4,5 -2,8 -1,9
Administración Central -3,8 -2,7 -2,1
Comunidades Autónomas -0,7 -0,1 0,2
Corporaciones Locales 0,0 0,0 0,0
AA. Seguridad Social 0,0 0,0 0,0
20
Escenario de consolidación fiscal para España.
Porcentaje de déficit respecto al PIB, y su reparto
entre las administraciones
¿Deben reducir el déficit a la misma velocidad
todas las comunidades?
El Plan de Consolidación Fiscal mantiene las desigualdades entre comunidades
2000 2500 3000 3500 4000 4500
Ingressos per càpita
2000
2500
3000
3500
4000
4500D
esp
eses p
er
càp
ita
A
A*
B
B*Mitjana ingressos: 3.024
Mitjana despeses: 3.709
21
El Plan de Consolidación Fiscal mantiene las desigualdades entre comunidades
2000 2500 3000 3500 4000 4500
Ingressos per càpita
2000
2500
3000
3500
4000
4500D
esp
eses p
er
càp
ita
A
B E
Mitjana ingressos: 3.024
Mitjana despeses: 3.709
22
El Plan de Consolidación Fiscal mantiene las desigualdades entre comunidades
2000 2500 3000 3500 4000 4500
Ingressos per càpita
2000
2500
3000
3500
4000
4500
Desp
eses p
er
càp
ita
Castella - La Manxa
A*
Com. Valenciana
B*
E
Mitjana ingressos: 3.024
Mitjana despeses: 3.709
23
El menor gasto per cápita de la Generalitat
Valenciana...
... ¿se ve compensado por un mayor gasto de la
Administración Central?
24
Todas las Administraciones gastan menos en la Comunitat
Distribució territorial de la despesa del sector públic, classificada per administracions. Mitjana 2002-2008 (Euros constants de 2008 per habitant)
Administracions
centrals
Comunitats
autònomes
Corporacions
locals Total
Andalusia 4.598,9 3.253,5 1.084,5 8.937,0
Aragó 5.330,4 3.394,3 1.318,0 10.042,7
Astúries, P. de 6.977,8 3.334,3 810,9 11.122,9
Balears, I. 4.913,6 3.038,8 1.397,2 9.349,6
Canàries 4.438,8 2.958,6 1.598,6 8.996,0
Cantàbria 5.371,7 3.624,2 960,4 9.956,4
Castella i Lleó 5.500,4 3.480,0 1.139,1 10.119,6
Castella-La Manxa 4.680,6 3.663,4 1.133,6 9.477,5
Catalunya 4.658,2 3.250,3 1.256,6 9.165,0
C. Valenciana 4.076,8 2.595,6 1.059,5 7.731,9
Extremadura 5.262,5 3.995,6 1.014,7 10.272,9
Galícia 5.312,7 3.394,2 838,5 9.545,4
Madrid, C. de 4.127,5 2.591,5 1.189,1 7.908,0
Múrcia, R. de 4.035,9 2.737,9 937,6 7.711,5
Navarra, C. F. de 3.811,5 5.600,3 1.229,3 10.641,1
País Basc 4.552,6 3.643,6 2.457,2 10.653,3
Rioja, La 4.752,9 3.595,4 1.048,7 9.396,9
Total CC. AA. 4.664,6 3.181,3 1.203,9 9.049,8
Nota: La despesa per càpita de les CC. AA. que ofereix aquest quadre no coincideix exactament amb el presentat en
anteriors gràfics perquè el període considerat no és el mateix i perquè ací s’incideix en la despesa del conjunt del sector
públic, motivo pel qual es pren la despesa consolidada entre els diferents nivells de les AA. PP. No obstant això, els
resultats són coincidents.
Font: Pérez, Cucarella, Fernández i Hernández (2011). 25
La inversión pública en la Comunitat Valenciana es
baja desde hace años
26
6
7
8
9
10
11
12
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Población PIB Inversión pública
La Comunitat Valenciana es la única con un saldo fiscal negativo,
y una renta inferior a la media
Balances fiscals amb l’Administració Pública Central
(saldo per càpita, en euros de 2005)
Font: Uriel y Barberán (2007) i elaboració pròpia.
-4.000 -3.000 -2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000
MadridCatalunya
Balears (Illes)Com. Valenciana
Rioja (La)Cantàbria
NavarraMúrcia
AragóPaís Basc
AndalusiaCastella-La Manxa
GalíciaCanàries
Castella i LleóExtremadura
Astúries
27
¿Afecta esta situación a la economía valenciana?
• Los menores recursos de la Generalitat limitan su
capacidad de desarrollar políticas de fomento de la
actividad económica
• Las dificultades financieras repercuten sobre los
proveedores y sobre inversiones importantes para el
desarrollo (investigación, infraestructuras)
• La trayectoria económica reciente de la Comunitat
Valenciana es preocupante:
• Por nivel de renta por habitante es el de 1999 y ocupa el puesto
12 de las 17 comunidades
• Su tasa de paro supera en 2 puntos la media nacional (29,19%)
• Pierde peso en PIB y empleo en España 28
Trayectoria de la economía valenciana en el siglo XXI
29
90
95
100
105
110
115
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
PIBpc España PIBpc Com. Valenciana
El peso de la economía valenciana en España (%)
30
8
9
10
11
12
13
14
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Población PIB Ocupados Parados
¿En qué se puede apoyar la recuperación?
• Tenemos una capacidad productiva mayor: más recursos
productivos y de mayor calidad:
• Más capital físico e infraestructuras
• Mucho más capital humano
• Más experiencia empresarial y profesional
• El problema es que esa capacidad productiva no está
siendo utilizada, debido al bajo nivel de actividad actual
porque no hay demanda:
• Es necesario aproximarse a la demanda, cambiando la
especialización y vendiendo en los mercados más
dinámicos (fuera de Europa)
31
¿Qué se necesita para mejorar la situación
financiera de la Generalitat?
• Recuperar el crecimiento y
crear empleo
• Transformar nuestra
economía para hacerla más
competitiva
• Una gestión de los servicios
públicos más eficiente y
financieramente prudente
• Exigir un cambio del modelo
de financiación
Cómo cambiar la financiación
1. Un diagnóstico objetivo y
realista
2. Consenso político y social
interno sobre la situación y la
necesidad de cambiarla
3. Una hoja de ruta adecuada y
compartida
4. Un compromiso firme en
defensa de nuestros intereses
colectivos en España
32
Top Related