!(_....._

< 36 LA VANGUARDIA

~XAVIAltN Pollen~a

L' escriptor ro­manes Mircea Cartarescu (Bucarest, 1956), autor d'uria· de les

obres ~és sorprenents i ambicio­ses de la narrativa europea, va re­breahiralanitelpremiFormentor, dotat amb 50.000 euros i ~n que l'han precedit noms com Carlos Fuentes, Juan Goytisolo, Enrique. Vila-Matas, Javier Marias o Alber­toManguel.Abansdelagala,al'ho­tel mallorqui Formentor, al matí va rebre un petit grup qe periodistes per parlar de la seva nova obra, aca­bada de publicar a Espanya, L'ala . esquerra (Periscopi/Impedimen-

(Ecna), primer volum de la tri)ogi.a En­cegador, escrita originalment entre el 1996 i el 2007 i precedint, per tant, la seva obra mestra Solenoide (2015), sobre un professor d'insti­tut que acaba convertit en acar. L' ala esquerra és una autoexplora: ció psicologi.ca, familiar i social ~ una Bucarest al·lucinada.

Que vol dir que aquesta trilo­gía té la forma d'una papallona? Ni tan sols sabia que era una trilo-

(~gi.a, només gaudia de cada pagina, no sabia quina extensió tindria, creía que el procés d' escriptura du­raría tota la vida. Sempre he somiat llegi.r un llibre que duri tota la vidá, comens:ar-lo quan s'apre~ a llegi.r i trobar-me la paraula fi just abans de morn. Llegi.u-ne una pagina so I­ta, gaudiu-la, no us preocupeu per 1A trilogía, ningú no sap quant vi­vim ni quant dura un llibre. Quan vaig acabar el primer volum, vaig pensar a donar-li forma de papa-

<?-'1 llona, és a dir, una estructura en tres parts, un tríptic, amb paradis, mon terrenal i infern.. La papallo­na té una ala esquerra, la infantesa

· amb-la meva mare coma centre; el cos, que és el meu ion parlo de mi; i l'ala dreta, .que representa l'in­fern, on parlo del meu pare, un cO­munista dur, a través d'una satira swiftiana. ·

És una propostaexigent... Els únics llibres que mereixen ser

~-tllegits són els illeg¡bles. Kafka és illeg¡ble, com e!Finnegans wake. Si parles de l'esperit huma has de ser illeg¡bl~ perque ningú no pot revelar el nostre fur intern. Cal en­frontar-se ~ misteri de cada llibre com va fer Teseu davant del mino- . taure. Mentre escriVia Encegador, llegia teories fractals i aixo em va

~ influir molt, cada detall reflecteix la totalitat.

Llisca entre el món realista i l'oníric, constantment. Els nens petits, fins als tres o quatre ánys, no distingeixen la vigilia del son, lá ment veu la realitat com un son immens. Aquest és l'qbjectiu

\_••'de qualsevol artista, crear art signi­fica tomar alla La nostra realitat d'europeus responsables és massa formal, la mateixa per a tothom. L'artista esgarrapa la superficie per revelar el que veu el nen. ·

~" Quina importancia doña a la t;rama, al'argument? És extremadament ·important. La intriga és el motor delllibre. Vull tenir el motor d'un Porsche, aixo

:-<11,len literatura seria El arco iris de gravedad de Thomas Pynchon.

Cttltura El narrador rep el premi Formentor 2018

Mircea cartarescu ahir a l'hotel Formentor de Polleo~ (Mallorca)'

"Els únics· llibres que-valen,

~[s illegible$" .,

son · Mircea Cartarescu, escriptor romanes, que publica 'L'ala .esquerra'

Després hi ha motorets interes­sants i enginyosos, com 4'aeropl3., que mouen els contes de Borges. El meu gran motor és el de Solenoide i el d'un relat de Nostalgia titulat REM, és on hi ha els meus millors arguments. Em va costar molt ex­plicar histories perque soc ~ta, no narrador. Les meves novel·les són poemes llargs, la poesía és l'art més important, del qual deriven tots els altres. És el que més s'acos­ta a aquest or líquid que hi ha al nostre interior.

Encegador ~ torrencia}. costa deveure'nl'estructura. Respona un principi etic, el vaiges­criure ama durant 14 anys, en qua­derns, sense cap mena d'edició, no

vaig ~anviar res, de la primera a !'última paraí.J.la del llibre, no hi ha cap guixot ni cap afegit. y aig es~ criure aquestes 1.500 pagines com un poema. Novaserunaestructura buscada per mi, no era conscient. Un termit no és un arquitecte, ni sap el que esta construint i tot i aixo fa uns .nius d'estructura temble­ment complexa. Vaig confiar en la meva ment, que sabia el que estava fentmés bégue jo.Encegador és un · organ més del meu cos. .

Bucarest ésmoltimportant... Bucarest apareix temblement de­formada, ·no vaig pretendí-e mai descriure-la de manera· realista si­nó segons les mevesnecessitats po­etiques i narratives. Ven en turistes

FANTASIA ·

"Sempre somio llegir ·un llibre que duri tota. la vida, llegir la paraula 1i' just ab~ de morir"

IMPULS

"Vaig escriure a m3. d?wia tirada les LSOO pagines d"Encegador', 14 anys, se~ guixots"

DISSABTE, 29 SETEMBRE 2018

a.buscar els meus escenaris i es d e­ceben quan veuen que no hi ha tú­nels · subterranis. Dostoiev'ski no serveix tom a guia de Sant Peters­burg, és un somni seu.

Que signifiquenelsinsectes a1s seus llibres? Els doneu massa importancia, com als somnis, perque jo em considero abans que res un escriptor realista. Són fascinants, de petit els tortura­va, els clavav~ agulles i els penjava vius a la parét. De gran, expío els meus pecats i soc tendre i afectuós amb ells com unmonjo budista. Els

. insectes són com petits automats, representen tant la part groteSca i espantosa com !'angelical.

Que trobarem en el segonlliu­rament d'Encegador? L'escena cabdal: s'enfronten una papallona i una tarantula, la lluita arquetípica entre el bé i el mal, la veritat ila mentida, llum i foscor.

Hihaprofusiód'eséenessbrdi- , des,.esguerrats, fluids co~rals, cossos que es degraden. Es re- · crea amb ellletgisme? Busco la banda escatologi.ca en 1es seves dues accepcions: la m~ bruta i la més elevada. Els grecs identifi- , caven el bé amb la veritat i la belle­sa. Jo faigel contrari: ajunto el mal i la lletjor, és el mateix.

Parli'ns de la seva ma.re-És la persona més intel·ligent que he conegut, cada matí ens explica­va el que havia somiat. Eren histO­ries terribles, encara m'esgarrifo quan les reeordo: Era una campe­rola sense estudis i encara no he co­negut ningú més savi que ella en · aquest món. Tot el que esqic ve d'ella.e