JaumeSansDelsurrealismeal’abstracció

16gener–28febrer2020

Sempre considerat una figura destacada del moviment surrealistacatalà, Jaume Sans (1914-1987) va tenir una carrera artística que vaanarmoltmésenllàd’aquestestil.L’exposicióqueuspresentem,ambmés de 70 obres, entre pintures, dibuixos i escultures, proposa unrecorregutampliicomplertpelsdiferentsregistresestilísticsqueSansvacultivaral llargde tresdiscontínuesdècadesdeproduccióartísticaen les que va del surrealisme dels anys 30 a l’informalisme dels 60passant per una abstracció a mig camí entre la geometria i elbiomorfismedurantelsanys50.JaumeSans,nascutaSitgesel1914,vaentrardebenjoveencontacteambl’entorndelarevista ‘L’Amic de les arts’ i establí amistat amb Magí A. Cassanyes qui el va animar adedicar-seal’art.ÀngelFerrant,unsanysdesprés,tambévaexercirunanotableinfluènciaeneljoveartista,especialmentenelsanys1932i1933,durantelsqualsfouelseumestreal’Escolad’ArtsiOficisdeBarcelona.

El jove Sans va exposar les seves primeres escultures, d’un estilmarcadament orgànic, conjuntament amb Ramón Marinel·lo i EudaldSerra l’any1935enunaexposicióorganitzadaperADLANa lesGaleriesCatalonia. Durant aquesta època també va realitzar varies de les sevespintures més conegudes: l’inquietant ‘Pistulaca’ de 1934 (actualmentdesapareguda), ‘Dos figures’ de 1935 o l’impressionant i enigmàtica‘Camagüey hidráulico en cuclillas’ del mateix any. Aquesta darrerapintura, actualment propietat del MNAC, va formar part de la famosaexposició ‘Logicofobista’, també organitzada per ADLAN l’any 1936.Diversos estudis preparatoris per varies d’aquestes destacades pinturespodenveure’salamostraactual.

L’activitat artística de Sans durant els anys 30,malgrat ser una de lesmés rellevants del’imaginari surrealista,esvacaracteritzarper serdiscontínua ipocprogramàtica,motiualquals’atribueixelfetquehihagitanpocaobrasevad’aquestaèpoca.DesprésdelaGuerraCivil, va abandonar la seva activitat artísticaperdedicar-se anegocis de caire comercial ifinancer amb resultats desiguals. Malgrat tot, amb la creació del grup ‘Cobalto 49’ i elposterior‘Club49’l’any1950,esvagenerarelrevulsiunecessariperareiniciarunnoumarcd’actuació en el qual Jaume Sans, involucrat de nou en varies activitats artístiques,recuperéslanecessitatdepintar.

Elbenefactortrompeta,1932-1935

SalvadorOrtiga,1935

A partir d’aquest moment, en termes generals, l’abstracció il’informalismesónconsideratspelsnousdefensorsde l’avantguardacom els estils més adients per a representar els nous anhels de lasocietat.JaumeSansnon’ésunaexcepció,talicomhodemostrenunbonnombred’obresquevarealitzaral llargdemitjansdelsanys50moltes de les quals es poden veure en aquesta exposició; perexemple, la pintura ‘Sense títol (dos figures)’ de 1955 o l’escultura‘Nibelung’ de 1956. Aquesta nova etapa, la qual tampoc és llargadoncstornaadeixardepintaramitjansdelsanys60,escaracteritzaper ser principalment abstracta amb una original combinació entreformes orgàniques i constructives. Cal destacar d’aquesta èpocal’amistat amb l’artista ErwinBechtold (Colònia, 1925), qui va residirdurantdosanysacasadelsSans,fetqueprobablementvasignificarun important estímul creatiu per a ambdós artistes. D’aquests anystambéhemderessaltarl’exposicióalaSalaGasparl’any1957,laprimeraiúnicaexposicióindividualque JaumeSansmai va celebraren vida. Per tornar a veureobra seva s’hauriad’esperar fins l’any 2016 en el que es va inaugurar al Museu de Mataró l’importantexposició “Jaume Sans. La seducció de les avantguardes”, la única retrospectiva mairealitzadasobreJaumeSansenunainstituciómuseística.

Lamostra“JaumeSans.Delsurrealismea l’abstracció”,és,doncs, laprimeraexposicióques’organitzaenmésde60anysenunagaleriaprivadaiensofereixunamagníficaoportunitatperadmirarelJaumeSans inèdit i desconegut que s’animà a superar els llindars delsurrealisme.EnparaulesdeDavidSantaeulària,“vintanysdesprésdel’efervescent imés conegutmoment surrealista, aquí podem veureuna àmplia mostra d’aquesta inflexió creativa: des de peces mésexperimentals, juganeres i esbossades, fins a obres ben reeixides icontundents; des de l’abstracció colorista fins a un informalismesenseexcessosdramàticsnigestuals.”

Nibelung,1956

Sensetítol,1954-1957