In ambiguitas contra
venditorem La protecció al consumidor: d’Aristòtil a Kennedy
Autor: Manel Sorribas Arenas
26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum
Agència Catalana del Consum - 2016
"El passat no ha mort. Roman present al món que ens envolta, continua vivint en nosaltres. Per tot arreu podem trobar avui petjades de la incessant activitat humana.
Recollir aquests indicis i estudiar-los per tal de trobar els camins seguits per la humanitat és l'objecte de la Història. Estudiar no és només una manera de satisfer
una legítima curiositat. És aprendre a conèixer-nos millor, a comprendre millor la nostra època per tal de preparar-nos per a l'avenir; de la mateixa manera que un
viatger, després d'un llarg camí, revisa i ordena els seus records i amb l'experiència adquirida prepara la següent etapa. Som com la història ens ha anat fent, però no
oblidem que hem estat i som els homes els que hem construït i construïm la Història."
Liliana Giacummo, Juguemos con la Historia
“A més de tractar-se d'una economia de l'excés i les deixalles, el consumisme és també, i justament per aquesta raó, una economia de l'engany. Aposta a la
irracionalitat dels consumidors, i no a les seves decisions ben informades preses en fred; aposta a despertar l'emoció consumista, i no a conrear la raó.”
Zygmunt Bauman, Trabajo, consumismo y nuevos pobres
Imatge de portada:
Un home compra el pa en una parada del mercat. Fresc de la Cambra de Julia Felix, Pompeia; actualment al Museu Arqueològic Nacional, Nàpols.
Índex
Introducció ........................................................................................................ 1
1. Objectiu i estructura del treball ............................................................................. 1
2. Metodologia i marc teòric ..................................................................................... 2
1. Edat antiga .................................................................................................. 2
1.1. Mesopotàmia i Egipte ........................................................................................... 3
1.2. Grècia ................................................................................................................... 4
1.3. Roma .................................................................................................................... 4
2. Edat medieval ............................................................................................. 9
3. Edat moderna ........................................................................................... 13
3.1. Caveat emptor .................................................................................................... 14
3.2. Laissez-faire ........................................................................................................ 15
4. Edat contemporània ................................................................................. 16
4.1. El segle XIX ......................................................................................................... 16
4.2. El segle XX .......................................................................................................... 19
5.2.1 Fins a finals de la dècada dels cinquanta ............................................................ 20
5.2.2 La dècada dels seixanta ....................................................................................... 23
5. A tall de conclusió .................................................................................... 25
6. Bibliografia ................................................................................................ 26
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 1
In ambiguitas contra venditorem
Introduccio
Vivim en un món globalitzat, on el coneixement i la tecnologia s'expandeixen a tots els racons
del planeta i en el qual les relacions comercials no coneixen fronteres. Aquest fet propicia,
entre altres coses, una dinàmica de mercat competitiva i la producció en massa, de manera
que la protecció a les persones consumidores es fa totalment necessària per assegurar que
els productes i serveis adquirits i produïts per tercers, disposin de les garanties mínimes i de
la informació suficient que assegurin la qualitat i idoneïtat exigida i, en cas contrari, que es
respongui pels danys causats.
Tots som consumidors i tots consumim constantment, fins i tot quan no som conscients de fer-
ho. Són molt escassos els actes de la nostra vida que no tinguin a veure amb el consum i per
aquest motiu s’ha d'entendre la satisfacció del consumidor com la finalitat última de l'activitat
econòmica. Però la realitat és una altra, i no sempre la relació del consumidor amb els
comerciants i productors és equilibrada per natura, la majoria de les vegades, la balança de
la mala praxi es decanta cap al costat de l'empresa.
Els primers principis formals establerts políticament sobre els drets dels consumidors no van
tenir lloc fins a mitjan segle XX. El 15 de març de 1962, el president dels Estats Units
d'Amèrica, John F. Kennedy (1917-1963), va pronunciar un discurs davant el Congrés
reconeixent els drets bàsics dels consumidors.
Va ser el principi de tot, o potser, no......
1. Objectiu i estructura del treball
És molta la bibliografia publicada posteriorment a la declaració de Kennedy sobre els drets de
les persones consumidores: assajos, articles, estudis, normatives, codis, etc... que ens ha
permès conèixer i gaudir dels nostres drets com a consumidors. Però molt escassa, casi nul·la,
la que trobem de períodes anteriors.
Aquesta escassetat d’informació m’ha portat a preguntar-me en quina situació de protecció
es trobaven els consumidors abans de Kennedy, o fins i tot, si podríem considerar l’existència
de la noció de consum i consumidors amb la semàntica que posseeix en la actualitat.
Respondre a aquestes preguntes, des d’un prisma que podríem considerar humanista, és el
propòsit d’aquest estudi.
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 2
In ambiguitas contra venditorem
El treball és un recorregut per quatre de les cinc etapes de la història universal reconegudes
per la historiografia francesa: Edat antiga, Edat medieval, Edat moderna i Edat contemporània,
fins a Kennedy. El límit geogràfic és el considerat com a món occidental.
Per entendre aquest recorregut basta llegir l’afirmació del Dr. Roberto Solano Méndez:
Hablar de la historia de los derechos del consumidor debería ser hablar de la historia de la
humanidad ya que ésta siempre ha necesitado de intercambios para poder subsistir y
progresar1.
2. Metodologia i marc teòric
Pel que fa a la metodologia, he desenvolupat el treball sobre la base de tècniques qualitatives
d’investigació, com la selecció i consulta de material bibliogràfic i documental: des de textos
antics fins a normatives de dret civil i mercantil, passant per estudis filosòfics o simplement
literatura clàssica.
Per configurar el marc teòric i orientar el treball de recerca he treballat les fonts bibliogràfiques
bàsiques, les publicades en línia i els articles periodístics i notícies aparegudes en diversos
mitjans que aporten punts de vista referents al tema objecte de l’estudi.
1. Edat antiga
El tema de la protecció al consumidor, o millor dit, la justícia contractual no és res de nou. Des
de l'antiguitat als nostres dies, filòsofs, teòlegs i juristes han discutit sobre l'equilibri de les
prestacions, el preu just i l'equitat en el tracte.
No obstant això, estudiar i comprendre la matèria de protecció al consumidor en el món antic
pot ser una mica audaç. El consum i per tant el consumidor, tal com avui el coneixem, era una
entelèquia. Hem de partir d'una premissa bàsica: excloure totalment la idea que en les
societats del món antic hagi existit alguna cosa semblant a una regulació legislativa o dret
propi en matèria de protecció al consum.
Tot i això, des que la societat humana es va organitzar en el que podríem considerar proto-
estats, el comportament desitjable dels individus que els componien, va començar a regular-
1 “La defensa de los derechos del consumidor” [consultat el 10 d’agost de 2016]. Disponible en http://blog.udlap.mx/blog/2012/03/ladefensadelosderechosdelconsumidor/
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 3
In ambiguitas contra venditorem
se. Per això, no és tasca impossible trobar rastre en les mil·lenàries normes d'aquests pobles
que, d'una manera o altra, han intentat tractar aquest assumpte. Sobretot, pel que fa a les
relacions comercials.
Des de temps immemorials, el comerç ha servit com a base del desenvolupament econòmic
dels Estats i per això, s'ha vist exposat a pressions per obtenir un creixement ràpid i intensiu.
Aquest fet ha contribuït a què no sempre les relacions entre parts en l'adquisició o venda de
béns, sigui èticament correcta.
Els Estats eren conscients d'aquestes irregularitats i sabien que a la llarga aquestes conductes
serien perjudicials per al comerç i per tant, per al seu creixement. Des d'Egipte a Roma,
passant per Mesopotàmia i Grècia, totes les antigues civilitzacions van dictar normes que
intentaven assegurar la protecció dels interessos públics en matèria de comerç.
1.1. Mesopotàmia i Egipte
Tant a Mesopotàmia com a Egipte, els costums i la tradició són la base per la qual es regeixen
les seves normatives, que es plasmen en codis que reflecteixen la vida quotidiana. Les dues
societats eren de caràcter pràctic i materialista, el que va permetre que les seves normes
s'ajustessin perfectament a les necessitats de la seva col·lectivitat i d'una manera gairebé
perfecta. Els codis (Hammurabi, Eshnuna, Hermòpolis, ...), són autèntiques lleis escrites d'una
manera lògica i sistemàtica, on apareixen les regulacions contractuals i les relacions
econòmiques entre propis i també entre comerciants i compradors (consumidors?).
A Mesopotàmia, el codi d'Hammurabi, en els seus 282 articles, regulava,
entre altres coses, el comerç, els preus, els préstecs i els salaris. A més,
la seva exposició pública, evitava l'excusa de la ignorància de la llei, en
cas d'incompliment.
A Egipte, al Museu del Caire, podem observar l’Estela de Gizeh, un
document de compravenda d'una casa celebrat al voltant del 2500 aC
entre un escriba i un sacerdot. En ell, el comprador, parlant en primera
persona, declara la compra amb el preu pactat: "He adquirit aquesta casa
de l’escriba Tenti i li he donat per ella 10 chatis" i per la seva banda, el
venedor formalitza el document declarant: "Per la vida del rei que faré que
tot es compleixi conforme al dret, i que resultes satisfet en aquest punt, de Figura 1: Estela de
Gizeh
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 4
In ambiguitas contra venditorem
manera que tot el que forma part de la casa et pertanyi"2. Aquestes declaracions
s'acompanyen amb les descripcions de les formalitats de la venda i les signatures de les parts
i els testimonis. Res diferent de com ho fem avui dia.
1.2. Grècia
La societat clàssica grega era la societat de l'equilibri. Qualsevol acte comercial, compra-
venda o intercanvi estava concebut com un acte de caritat basat en la justícia commutativa
aristotèlica, on els productes o serveis intercanviats havien de tenir el mateix valor3. Els
intercanvis entre ciutadans havien de regir-se en el benefici mutu. L'intercanvi havia de ser
equilibrat i voluntari, si no era així, no era vàlid. No podia haver injustícia si un acte era
voluntari. L'ànim de lucre era considerat immoral.
Llavors, si el "consumidor" grec actuava sempre de manera
voluntària i equilibrada, calia protegir-lo?. Per a Aristòtil (384aC-
322aC), encara que l'intercanvi sigui voluntari i les dues parts ho
creguin just, hi ha la possibilitat de necessitar un àrbitre que
decideixi sobre l'equitat de la transacció. Com a demostració, utilitza
la coneguda escena de l'intercanvi de l'armadura d’or de Glauc i
l’armadura de bronze de Diomedes del cant IV de la Ilíada d'Homer,
on "el valor de nou caps de bestiar pel valor de cent"4. Aristòtil ho
considera just, ja que és voluntari, però considera que la diferència de valor entre una
armadura i l’altra pot necessitar d'un àrbitre que determini si el tracte és just en el moment
anterior a tancar-lo.
1.3. Roma
Roma, paradigma de la societat pragmàtica. Creadors d'un sistema jurídic basat en les
relacions del dret privat, de tal magnitud, que avui en dia, amb alguna lleugera modificació,
moltes de les seves disposicions segueixen vigents. A part del dret sobre la propietat, la família
2 Alonso Royano, F. El derecho en el Egipto faraónico Edició digital a partir d’Espacio, Tiempo y Forma, Serie II, Historia Antigua, t. 11, 1998, pàg. 25-28 . [consultat el 30 d’agost de 2016]. Disponible en http://revistas.uned.es/index.php/ETFII/article/download/4325/4164 3 Fernández Aguado, J. (2009) Ética a Nicómaco. Madrid: Ed. Lid, pàg 124 4 Todd Lowry, S. La economía de Aristóteles. Justicia en la economía del intercambio y en la economía política. En Boletín de Lecturas Sociales y Económicas UCA . FCSE . Any 5 . N° 22, pàg. 70
Figura 2: Aristòtil
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 5
In ambiguitas contra venditorem
i l'herència, els romans també van regular les relacions contractuals, deixant enrere l'època
en la qual els participants, com a Atenes, havien d’autotutelar-se.
Aquest va ser un procés gradual. Inicialment, la societat romana, tradicional i pastora, no
diferia massa de la resta del món antic i en els actes comercials cada part havia de tenir cura
dels seus propis interessos. Pel que fa al consum, durant la Monarquia, cada civitas o unitat
familiar produïa els béns necessaris per subsistir. Si hi havia romanents, al mercat s'utilitzava
la barata o la venda a canvi de metall. En l'etapa de la República i gràcies a l'auge
expansionista posterior al s. IV aC, les riqueses que arribaven a la península van estimular el
comerç, i per tant, les possibilitats d'enriquir a comerciants, tant autòctons com forans.
A la fi de la República, l'Estat va ser conscient que
havia de regular aquestes activitats i va començar
a reglamentar l'explotació i venda d'alguns dels
productes bàsics. També, ja en època imperial, es
vigilaven les condicions d'higiene en què operaven
els comerciants. Posteriorment, la intervenció es va
ampliar a totes les activitats del macellum o mercat
mitjançant la instauració de la vigilància operum
tuendorum. Un exemple d'això són les tabula
mensaria, un banc de pedra amb unes cavitats
determinades que seguien un patró de mesures i pesos oficial i que es trobava en tots els
mercats i a l'entrada de moltes ciutats. Amb ella, es controlaven els pesos i les mesures de
determinats productes, tant sòlids com líquids, abans de la seva venda, amb l'objectiu d'evitar
el frau dels comerciants.
L'emperador August (63aC-14dC) va fer un pas més i va nomenar al Prefecte de Annona
encarregat de la vigilància dels preus en els mercats i l'aprovisionament de cereals, oli i altres
articles de primera necessitat per evitar l'augment de preus en època d'escassetat.
I així van seguir les coses fins a la gran crisi del s. III dC, quan l'emperador Dioclecià (245-
312) va emprendre una reforma monetària que va comportar una gran inflació i una pujada de
preus considerable. Per fer front a aquesta situació, Dioclecià va emetre el Edictum Diocletiani
et Collegarum de Pretiis Rerum Venalium5, un edicte que fixava els preus màxims per als
articles de consum, manufactures, matèries primeres, transport i salaris. Amb això,
5 Podeu trobar una traducció al castellà al següent enllaç: http://sites.google.com/site/adduartes/home/Edicto.pdf?attredirects=0
Figura 3: Tabula mensaria (Pompeia)
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 6
In ambiguitas contra venditorem
l'emperador, i així ho exposa a la introducció del document, intenta intervenir en favor del
poble contra especuladors i intermediaris, culpables en la seva opinió, de la situació.6
Va ser un fracàs, no es van poder imposar tarifes i la moneda
es va seguir devaluant. Molts productes van desaparèixer del
mercat per la seva baixa rendibilitat, el que va propiciar
l'aparició del mercat negre, amb preus disparats. A més, la
immensa burocràcia creada per implantar en tot el vast imperi
l'Edicte, va provocar un augment de pressupost que encara va
accelerar més la inflació.
Tanmateix, si bé Dioclecià va haver de pagar el preu de ser el
primer emperador romà que abdicava en les seves funcions,
l'Edicte va servir de base perquè futurs emperadors,
preocupats pel control dels preus, la qualitat de les mercaderies
i de la bona fe dels tractants, regularan i legislessin dins del Dret Civil Romà.
El Dret Civil Romà ha arribat als nostres dies gràcies a la tasca compiladora de l'emperador
Justinià (483-565), que va recollir, en el que avui coneixem com el Corpus iuris civilis, un recull
de constitucions i legislacions composta pel Codex repetitae praelectionis, la Digesta sive
pandectae, les Institutas i les Novellae constitutiones.
El Dret Civil Romà tipifica delictes com l'estafa en pesos i
mesures, la falsedat, la usura i els abusos per part dels
contractistes. S'imposa el pacte comissori tàcit, amb la intenció
de protegir al comprador dels vicis ocults en els productes
comprats. Es tipifica la indemnització en cas d'inexactitud en el
mesurament de la mercaderia. Per evitar equívocs o mala
informació entre compradors i venedors de tan diversos orígens
geogràfics, s'imposa que certs tractes es facin únicament en
llatí. I s'instaura el Favor debitoris, principi favorable a la part
més feble, que en cas de dubte davant d'una obligació o
clàusula ambigua, s'ha d'interpretar sempre en favor del deutor.
Citar també dues atribucions extraordinàries del Pretor
destinades a la protecció del més dèbil i aplicada, entre altres, en l'àmbit comercial. La
6 Vogt, J. (1965) La Decadencia de Roma, traducció de Francisco Presedo, Madrid: Editorial Guadarrama
Figura 5: Corpus Iuris Civilis
Figura 4: Dioclecià
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 7
In ambiguitas contra venditorem
Restitutio in integrum7, per la qual el Pretor podia anul·lar qualsevol acte jurídic, que encara
que vàlid, impliqués efectes injustos i perjudicials a una de les parts. I la Actio Legis Aquiliae8,
mitjançant la qual el Pretor concedia, en cas de dany causat (damnum iniuria datum), una
compensació econòmica al posseïdor de la bona fe.
Concepte similar al Favor debitoris és la stipulatio, recollida en el Digest de Justinià:
Cum quaeritur in stipulatione, quid acti sit, ambiguitas contra stipulatorem est. 9 (D. 34, 5, 26)
[Traducció: quan en una estipulació es dubta de quin és l'objecte del fet, l'ambigüitat va
contra qui estipula]
La seva aplicació en la compravenda es coneixia com emptio venditio, derivant en la forma
ambiguitas contra venditorem10:
Veteribus placet pactionem obscuram vel ambiguam venditori et qui locavit nocere, in quorum
fuit potestate legem apertius conscribere.11 (D. 2, 14, 39)
[Traducció: Sembla bé als antics, que un pacte fosc o ambigu perjudiqui al venedor i al
qual va arrendar en la potestat del qual va estar consignar més clarament la llei]
Labeo scripsit obscuritatem pacti nocere potius debere venditori qui id dixerit quam emptori,
quia potuit re integra apertius dicere.12 (D. 18, 1, 21)
[Traducció: Va escriure Labeó, que la foscor d'un pacte més aviat ha de perjudicar al
venedor, que n'hi ha expressat, que al comprador, perquè va poder, estant íntegre el
negoci, expressar-ho amb més claredat.]
Com veiem el principi in ambiguitas es va crear per sancionar la part que afavoria l’ambigüitat.
No obstant, en l’evolució del dret romà, potser gràcies al contacte amb el cristianisme i el seu
precepte d’ajuda al dèbil amb conceptes com humanitas o benignitas, canviarà el seu
fonament diluint el precepte d’ambigüitat o foscor i afavorint directament a la part considerada
més dèbil en la relació, beneficiant sempre al comprador. Ara ja no s’havia de discutir si un
contracte era ambigu o no, sinó que directament, el venedor havia de redactar de forma clara
7 Més informació a: http://derecho.laguia2000.com/derecho-procesal/in-integrum-restitutio 8 Més informació a: http://derecho.laguia2000.com/derecho-romano/lex-aquilia 9 Polo Arévalo, E. M. Una reflexión actual del principio de interpretación in Ambiguitas contra Stipulationen. En Revista Internacional del Derecho Romano, Octubre 2015, pàg 195 10 Rodríguez Olmos, J. M. (2008) Contexto y construcción de la regla “interpretatio contra proferentem” en la tradición romanista. Revista de Derecho Privado, núm. 14 11 Polo Arévalo, E. M., op. cit., pàg. 198 12 Ibídem
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 8
In ambiguitas contra venditorem
i concisa el contingut de les clàusules, en cas contrari, s’interpretaria de forma desfavorable
per a ell.13
Julianus libro quinto decimo inter eum, qui sciens quid, aut ignorans vendidit, dIifferentiam facit
in condemnatione ex emto; ait enim, qui pecus morbosum, aut tignum vitiosum vendidit, si
quidem ignorans fecit, Id tantum ex emto actione praestiturum, quanto minoris essem emturus,
si id ita esse sciissem; si vero sciens reticuit, et emtorem decepit, omnia detrimenta, quae ex
ea emtione emtor traxerit, praestiturum el. Sive igitur aedes vitio tigni corruerunt, aedium
aestimationem, sive pecora contagione morbosi pecoris perierunt, quod interfuit idonee
veniisse, erit praestandum. (D. 19, 1, 13)
[Traducció: Estableix Julià diferència en el llibre quinzè en la condemna per l'acció de
compra entre el que sabent, o amb ignorància, va vendre alguna cosa; perquè diu, que
el que va vendre bestiar malalt, o una fusta defectuosa, si veritablement ho va fer amb
ignorància, ha de ser responsable per l'acció de compra només de tot el que per menys
ho hagués jo d'haver comprat, si jo hagués sabut que estava així . Però si sabent-ho
va callar, i va enganyar al comprador, hi haurà de respondre de tots els perjudicis que
el comprador hagués experimentat per aquella compra. Així, doncs, si la casa es va
desplomar per vici de la fusta, s'haurà de pagar l'estimació de la casa, i si van morir
altres besties pel contagi del bestiar malalt, s'haurà de pagar el que va importar que
s'hagués venut sa.]
Aquesta regla, es rescatarà durant el s. XX per establir com a principi bàsic que, en cas
d’ambigüitat dels contractes, la interpretació sigui sempre favorable als interessos del
consumidor, ja que ocupa una posició inferior respecte al venedor.
A banda del Digest, també trobem textos amb clàusules proteccionistes a la resta de
documents del Corpus iuris civilis:
Al Codex repetitae praelectionis, trobem aquesta legislació sobre l’aprovisionament i venda
del blat14:
Constitutio, certum modum praestationi civilium annonaium Constantinopoli proponens, definit
etiam, quomodo in transferendis annionis procedendum sit, muletam non parentibus
imponenus. (C. 1, 44, 1)
13 Ibid., pàg. 200 14 Ledesma, J. D. J. (1982). Bases romanísticas de la legislación protectora del consumidor, en Revista de la Facultad de Derecho de la Universidad de México (UNAM) 32 núm. 121-123, pàg 349
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 9
In ambiguitas contra venditorem
[Traducció: Aquesta constitució, que assenyala certa quantitat per a la prestació de
provisions (de blat) civils a Constantinoble, defineix també com s'hagi de procedir per
a la transferència i venda de les provisions, imposant una multa als que desobeeixin.]
A les Novellae constitutiones, la constitució CXXII imposa severes sancions al comerciant
defraudador, del triple del valor defraudat15:
Cognovimus, post castigationem aecundum domíni dei clemntiam factain eco, qui negotiations
et artificia exercent…… avaritiae se dedisse, et duplicia atque triplicia pretia et mercedes contra
veterem consuetudinem exigere…….. Sciant autem illi, qui quidquam amplius, quam vetus
consuetudo fert, exigunt, fore ut triplicemm quantitatem fisco inferre cogantur, si ultra id, quod
ab initio constitutum fuerit, eos accepisse vel dedisse appareat
[Traducció: Hem sabut, que, després del càstig donat acord amb la clemència del
senyor Déu, els que es dedicant a negociacions i a artificis ....... s'han lliurat a l'avarícia,
i exigeixen contra l'antic costum dobles i triples preus i retribucions ... .. Mas sàpiguen
els que exigeixen alguna cosa més del que consent l'antic costum que haurà de succeir
que seran obligats a pagar-li al fisc triple quantitat, si aparegués que ells van donar o
rebre més del que des d'un principi es trobés establert.]
Per concloure, cal recordar la premissa amb la que he obert aquest apartat: en el món antic
no es pot parlar de l’existència de cap mena de legislació en matèria de protecció al consum.
I Roma, no és diferent a la resta de civilitzacions. No obstant, a la Roma imperial les mesures
imposades per emperadors, pretors, qüestors i prefectes, es van acostar bastant al que avui
coneixem com protecció al consumidor, construint un sistema legislatiu en favor dels més
desfavorits i contribuint a fer més fàcil i còmoda la vida a la societat a la qual pertanyien.
2. Edat medieval
L'Edat medieval, període comprès des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476 i
el descobriment d'Amèrica, al 1492, es va caracteritzar, principalment durant l'Alta Edat
medieval, per ser un període de retraïment cultural, social i filosòfic.
La fracció de l'Imperi Romà i la conseqüent dispersió de poder, va propiciar la descomposició
d'una estructura centralitzada en diferents estats feudals. Aquest fet va reduir l'activitat
15 Ibídem
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 10
In ambiguitas contra venditorem
comercial a nivells molt inferiors als de la Roma imperial, fins a tal punt, que l'economia va
retrocedir a una situació de caràcter domèstic molt semblant a la de les antigues ciutats estat
de Grècia i Mesopotàmia. Aquest retrocés també va afectar al que podríem considerar els
drets del consumidor, que pràcticament van desaparèixer.
Posteriorment, ja en la Baixa Edat medieval, amb l'aparició dels gremis professionals es va
incrementar el control del comerç. Si bé és cert que els gremis van néixer i van operar amb
l'objectiu de protegir els seus agremiats i les seves activitats, la seva tasca de regulació també
va afavorir, en bona mesura, els consumidors ja que van controlar tant els preus com la qualitat
dels productes. Per exemple, els gremis de carnissers, peixaters i forners, de gran importància
sobretot a les grans ciutats europees, van promulgar reglaments per a impedir les
adulteracions dels aliments i van fixar el compliment de certes mesures higièniques en el
tractament i comerç dels aliments.16
Tot i això, com afirma el professor Amaro López, no hem d’oblidar que en l’Edat medieval els
coneixements sobre higiene, inspecció i control alimentari es basaven en les creences
religioses i en les conclusions extretes de l’observació i l’experiència. Es a dir, en una
inspecció empírica però poc científica i no exempta de supersticions.17
La descomposició de l'estructura romana va ser menor en el que a filosofia es refereix. Com
ja he descrit anteriorment, conceptes com humanitas o benignitas introduïts en el dret romà
després de la seva conversió al cristianisme, continuen encoratjant el dret canònic, favorable
al respecte a la bona fe. Filòsofs com Tomàs d'Aquino (1225-1274)
transmeten la noció del just preu i legítim.
En els seus escrits, Aquino va combinar les idees clàssiques
d'Aristòtil amb les lleis cristianes, cimentant la base del que avui
coneixem com a filosofia escolàstica.
En el seu compendi teològic Summa Theologiae, secció "Divisió de
la Justícia", Tomàs d’Aquino discuteix el concepte del just preu, com
una cosa necessària per evitar l'enriquiment abusiu i sospitós de qui
imposés uns preus alts als seus productes o serveis.
16 Amaro López, M. Á. (2008) Higiene, inspección y control de los alimentos: pasado presente y futuro, Universidad de Córdoba, Facultad de Veterinaria, Departamento de bromatología e higiene de los alimentos, Córdoba – Argentina, pàg 4 17 Ibídem
Figura 6: Tomàs d'Aquino
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 11
In ambiguitas contra venditorem
Això vol dir que, com els pensadors clàssics, Tomàs d’Aquino desestimava tot ànim de lucre
qualificant-lo com injust i pecaminós?. No, per al pensador d'Aquino, el comerciant deu ser
compensat tant per la seva mà d'obra com pels riscos que assumeix en transportar béns d'on
són abundants a on escassegen. No obstant això, els seus guanys deuen ser moderats i s'han
d'adreçar al benefici de tota la comunitat. Vegeu com a exemple la qüestió 77 El frau que es
comet en les compravendes en el seu article 4 És lícit en el comerç vendre alguna cosa més
car del que es va comprar?:
No obstante, el lucro, que es el fin del comercio, aunque en su esencia no entrañe algún
elemento honesto o necesario, tampoco implica por esencia nada vicioso o contrario a la virtud.
Por consiguiente, nada impide que ese lucro sea ordenado a un fin necesario o incluso honesto,
y entonces la negociación se volverá lícita. Así ocurre cuando un hombre destina el moderado
lucro que adquiere mediante el comercio al sustento de la familia o también a socorrer a los
necesitados, o cuando alguien se dedica al comercio para servir al interés público, para que no
falten a la vida de la patria las cosas necesarias, pues entonces no busca el lucro como un fin;
sino remuneración de su trabajo. (IIa, IIae, c77, a4)18
Malgrat això, desconfiava de l'actitud del comerciant, per això, segons J. Baldwin, Aquino fa
una crida perquè, tant les convencions humanes com la llei divina, regulin el mercat contra la
fixació de preus enganyosos, l'especulació19 i el frau i engany deliberat, frenant així els
excessos egoistes que dominaven el comerç.
Hay que decir: Acerca de un objeto que se halla en venta se pueden considerar tres clases de
defectos: el primero se refiere a la naturaleza del objeto; y si el vendedor conoce este defecto
de la cosa que vende, comete fraude en la venta, y ésta, por esa misma razón, se vuelve ilícita.
El segundo defecto refiérase a la cantidad, que se conoce por medio de las medidas; y así, si
alguien, a sabiendas, emplea una medida deficiente al realizar la venta, comete fraude y la
venta es ilícita; por lo que prescribe.
El tercer defecto atañe a la calidad; por ejemplo, si es vendido como sano un animal enfermo;
y si alguien hace esto conscientemente, comete fraude en la venta y, por tanto, ésta resulta
ilícita.
18 Tomás de Aquino (2001) Suma de teología. (Cinc volums). Biblioteca de Autores Cristianos. 4a. Edició, Madrid. Volum III, Part II-II (a), pàg. 598-599. [consultat el 20 de setembre de 2016] Disponible en http://biblioteca.campusdominicano.org/suma.htm 19 Baldwin, J. (1959). The Medieval Theories of the Just Price: Romanists, Canonists, and Theologians in the Twelfth and Thirteenth Centuries. Transactions of the American Philosophical Society, 49(4), 1-92. [consultat el 20 de setembre de 2016] Disponible en http://www.jstor.org/stable/1005819 doi:1
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 12
In ambiguitas contra venditorem
En todos estos casos no sólo se peca realizando una venta injusta, sino que además se está
obligado a la restitución. Pero si el vendedor ignora la existencia de alguno de los antedichos
defectos en la cosa vendida, no incurre en pecado; porque sólo materialmente comete una
injusticia, pero su acción en sí no es injusta, como en otro lugar hemos visto (c.59 a.2). Más
cuando tenga conocimiento de ello está obligado a recompensar al comprador. (IIa, IIae, c77,
a2)20
A mesura que avançava l'Edat medieval i es desenvolupava el comerç, la filosofia tomista va
haver d'adaptar-se a l'exigència de la llei de l'oferta i la demanda. Per això, pensadors
escolàstics posteriors, van introduir elements propis de les dinàmiques dels mercats.
Bernardí de Siena (1380-1444) i Juan de Matienzo (1520-1579) consideraven que el preu just
és un fenomen social i, per tant, ha de ser establert per la comunitat. Segons aquests filòsofs,
hi ha dos tipus de preu: el legal, establert per llei per l'autoritat pública per al bé comú, i el
natural, espontani o lliure, sense lleis que el regulen, i obtingut per l'estimació pròpia del
mercat. Per a ells, el preu més just sempre serà l'estipulat pels governants i els administradors,
en els quals recaurà l'obligació de taxar el major nombre de productes i serveis.
Luis de Molina (1535-1600) va fer un pas més i acceptà com a preu just d'una cosa el seu
valor quantificat en la utilitat humana que posseeix i en l'estima per posseir-la, menyspreant
el seu valor natural. D'aquesta manera s'explicava com podia valer més una pedra preciosa,
la utilitat de la qual era simplement adornar, a per exemple, el bestiar o el gra. En aquest sentit,
els escolàstics no es van posar d'acord en la taxació dels considerats articles de luxe.
Francisco de Vitòria (1483-1546), per exemple, va declarar que el venedor de tals béns,
superflus i frívols, podia acceptar el que un comprador informat oferís a pagar, sempre que no
hagi frau, engany o coerció21.
Pel que si estaven d'acord era a considerar el monopoli com nociu per al bé comú. Amb
l'aparició dels gremis, els pensadors escolàstics no van dubtar a acusar-los de pactar preus
per elevar-los o reduir-los en benefici sempre del venedor i a costa del consumidor. Per
exemple, John Wycliffe (1320-1384), va acusar els manobres lliures i altres artesans de
conspirar per demanar més que un salari just i oprimir així, a altres homes22.
20 Tomás de Aquino, op. cit., pàg. 596 21 De Roover, R., El concepto de precio justo: Teoria y política econòmica. En revista Estudios Publicos, núm. 18, tardor de 1985, pàg. 21-40. [consultat el 23 de setembre de 2016] Disponible en http://www.institutoacton.com.ar/oldsite/articulos/rroover/artroover2.pdf 22 Ibid, pàg 36
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 13
In ambiguitas contra venditorem
En definitiva, fins a l'aparició de les grans ciutats i per tant de la burgesia, el sistema feudal,
pensava més en la guerra que en el comerç. L'economia era predominantment agrícola i de
subsistència. Les lleis per protegir els consumidors eres molt escasses i simples i l’aparició
dels gremis no va facilitar les coses. Podríem dir que la protecció s’autoregulava entre les
parts: els botiguers i artesans venien els seus productes en els mercats, a uns clients fixes i
coneguts i sabien que, en cas d’oferir bens o serveis de poca qualitat, anirien a la fallida
ràpidament.
3. Edat moderna
L'Edat moderna, període comprès entre el descobriment d'Amèrica en 1492 i la Revolució
Francesa en 1789, es caracteritza per ser una època de profundes transformacions socials,
culturals, econòmiques i polítiques que van propiciar la transició entre dos models de
producció: el feudalisme i el capitalisme mercantil.
El vell ordre medieval (noblesa i clergat) és desplaçat gradualment per la burgesia, una nova
classe mitjana que va emergir gràcies a l'auge que el comerç adquireix a causa dels grans
descobriments i l'expansió territorial, i que es reforça al s. XVIII quan la revolució industrial i
l'augment de producció, va permetre als capitalistes convertir-se en classe dominant.
Al llarg de l'Edat medieval, l'Església catòlica va exercir com a autoritat religiosa, política i
econòmica. A mesura que augmentava el poder de la classe mitjana benestant i aquesta
disposava de temps i diners per dedicar-lo a la seva formació,
augmentava la denúncia a l'opressió religiosa.
Però no va ser fins l'auge de la Reforma quan s'aconseguís escapçar
l'autoritat suprema de l'Església. Amb això, l'acceptació cega de la
doctrina eclesial es va enfonsar i va aparèixer un nou corrent que va
explorar amb entusiasme tots els assumptes seculars i va utilitzar el
pensament crític per posar a prova la totalitat dels camps del saber.
Parlem de l'Humanisme i la Il·lustració.
Va ser una època sense precedents, en la qual el coneixement, la raó
i el progrés van ser la gasolina que va permetre entendre i millorar la
societat del moment. L'Humanisme va defensar la importància de
l'home davant la teologia i va advocar per les llibertats de l'individu i el
Figura 7: L'Encyclopédie, de Diderot i d'Alembert
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 14
In ambiguitas contra venditorem
lliure pensar, donant origen al món occidental modern, incloent la ciència moderna i la
democràcia liberal.
Ara ens toca formular-nos una pregunta que resulta òbvia: Quina influència va tenir sobre els
drets del consumidor aquesta societat canviant, liberal i progressista? La resposta en canvi
no és tan predictible: la protecció al consumidor, en el millor dels casos, va continuar sent tan
precària com en l'Edat medieval: control de pesos, mesures i d'alguns aliments. A més, amb
l'aplicació de les teories liberals i el principi de la no intervenció de l'estat, al costat de certes
doctrines com per exemple la del Caveat emptor, i el principi del laissez-faire, la cosa va
empitjorar.
Aquesta situació, que no només es va donar en l'Edat moderna, sinó que es va perllongar
durant gran part de la contemporània, va donar lloc a múltiples abusos contra els consumidors,
sector totalment ignorat per un sistema legal que únicament protegia el productor i
l'intermediari.
3.1. Caveat emptor
La doctrina del Caveat emptor, que el comprador sigui previngut, (Emptor vol dir comprador
en llatí i el verb cavere, precaució) va aparèixer a principis del s. XVII en els països
anglosaxons. Segons ella, el comprador havia de valer-se dels seus coneixements i utilitzar
el sentit comú en la formalització de la compra, per la qual cosa, en cas de disconformitat,
havia d'acceptar el cost de la seva falta d'atenció i no podia demandar al venedor.
Aquesta màxima implica que els venedors no tenien el deure de revelar tota la informació d'un
producte. És a dir, podien amagar tot allò que els pogués ser perjudicial i fins i tot tergiversar
la realitat en el seu profit propi, sempre que no hagin pogut incórrer en falsedat manifesta. Era
responsabilitat dels compradors recollir tota la informació necessària i comprovar si el venedor
s'ajustava a la realitat.
Com es pot intuir ràpidament, aquesta doctrina acollia com una cosa natural que el venedor
intentés obtenir avantatges a costa del consumidor. Es pot entendre la seva aplicació ja que
fins ben entrada la segona meitat del s. XVIII, les mercaderies generalment es negociaven en
els mercats, on els compradors tenien l'oportunitat d'examinar-les abans de comprar. Però
amb l'arribada de la Revolució industrial i la producció a gran escala, canvia l'enfocament
mercantil existent. A partir d'aquest moment els venedors i els compradors ja no sempre es
trobaven a la mateixa fira o mercat, fins i tot podien fer-se tractes a distància. D'altra banda,
la producció a escala va propiciar que un mateix producte pogués ser venut per diferents
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 15
In ambiguitas contra venditorem
venedors, el que va fer que aquests s'adonessin que la qualitat del producte era un factor
important per ser competitius en el gran mercat.
Aquesta nova situació, propiciada pels grans canvis de la revolució industrial i el consegüent
augment del comerç internacional, va ser un factor decisiu perquè la legislació necessités
adaptar-se a l'evolució del mercat i, sobretot en la primera part del s. XIX, el Caveat emptor
passés a ser d'ús residual.
3.2. Laissez-faire
Un altre dels principis que va perjudicar la posició del consumidor respecte al venedor va ser
el conegut com laissez-faire. Aquesta doctrina, que etimològicament prové de l'expressió
Laissez faire, laissez passer, le monde va de lui même, (deixeu fer, deixeu passar, el món va
sol), afirma que un sistema econòmic ha d'estar lliure de qualsevol intervenció del govern i
només s'ha de regir per les forces pròpies del mercat.
Aquesta doctrina neix a la França del s. XVIII de la mà dels fisiòcrates François Quesnay
(1694-1774) i Victor Riquetti, marquès de Mirabeau (1715-1789), i en la seva creença en una
naturalesa generosa i una bondat humana innata. Quesnay i Riquetti, afirmaven que els
governs devien deixar fer a l'individu segons el seu criteri propi, excepte en els casos en que
es veiessin perjudicades les llibertats socials.
La seva base la trobem en la teoria de la "mà invisible" del
fisiòcrata escocès Adam Smith (1723-1790), pare de les teories del
lliure mercat o lliurecanvisme, segons la qual els éssers humans
estan motivats de forma natural pel seu propi interès i quan no
s'intervé en les seves activitats econòmiques, aquest egoisme
responsable repercuteix de forma beneficiosa en la societat
produint un equilibri en el sistema de producció i canvi, basat en el
mutu benefici.
En la medida en que todo individuo procura en lo posible invertir su capital en la actividad
nacional y orientar esa actividad para que su producción alcance el máximo valor, todo individuo
necesariamente trabaja para hacer que el ingreso anual de la sociedad sea el máximo posible.
Es verdad que por regla general ni intente promover el interés general ni sabe en qué medida
lo está promoviendo. Al preferir dedicarse a la actividad nacional más que a la extranjera sólo
persigue su propia seguridad; y al orientar esa actividad de manera que produzca un valor
Figura 8: Adam Smith
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 16
In ambiguitas contra venditorem
máximo busca sólo su propio beneficio, pero en este caso como en otros una mano invisible
lo conduce a promover un objetivo que no entraba en sus propósitos. El que sea así no es
necesariamente malo para la sociedad. Al perseguir su propio interés frecuentemente
fomentará el de la sociedad mucho más eficazmente que si de hecho intentase fomentarlo. (La
Riqueza de las Naciones, IV, ji)23
Aquestes dues doctrines econòmiques, que es van convertir en dominants en el pensament
econòmic del món occidental durant els segles XVIII i XIX, i que perseguien la igualtat de
condicions entre el venedor i el consumidor, en un context econòmic de lliure mercat, regit per
les regles de l'oferta i la demanda i sense intervenció estatal, es van demostrar equivocades
ja que la realitat va ser que el consumidor es va convertir en víctima d'abusos pel fet de trobar-
se en situació d'inferioritat respecte al venedor, que al seu torn, veia incrementats els seus
guanys en detriment dels interessos econòmics i del benestar dels consumidors.
4. Edat contempora nia
I arribem a la Edat contemporània, període històric comprès entre la Revolució Francesa de
1789 i l’actualitat, sempre i quan els historiadors del futur no em vulguin portar la contraria...
Una de les característiques principals d’aquesta època és la velocitat en què es produeixen
les transformacions, tant en la vessant econòmica, com social, demogràfica, tecnològica,
política i cultural.
Aquest canvis també van afectar, en l’àmbit que ens pertoca, la defensa dels consumidors,
però a una velocitat distinta. Sota el meu parer, podríem distingir tres etapes diferenciades: el
s. XIX, el s. XX fins a finals de la dècada dels cinquanta, i des de la dècada dels seixanta fins
als nostres dies.
4.1. El segle XIX
A finals del s. XVIII es van produir una sèrie de canvis, tant polítics com econòmics, que van
donar pas a l’Edat contemporània. Les revolucions Francesa i Industrial van acabar amb l’Antic
Règim i van posicionar la burgesia com a classe social dominant. La burgesia, que com hem
23 Smith, A. (2009) Una investigación sobre la naturaleza y causas de la riqueza de las naciones, Madrid: Editorial Tecnos
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 17
In ambiguitas contra venditorem
vist abans es va gestar durant l’Edat moderna, va arribar al seu zenit al s. XIX amb una
important acumulació de capital i poder a les seves mans.
La Revolució Industrial va suposar la substitució de les activitats artesanals per la producció
en massa a les fàbriques. Com a conseqüència, a més de consolidar el sistema capitalista
occidental, va provocar un canvi demogràfic espectacular, provocat per l’emigració del camp
a la ciutat. Però també es va desenvolupar el moviment obrer, quan els treballadors, farts dels
abusos de la societat industrial burgesa, van començar a organitzar-se. Aquest fet va provocar
que la burgesia revolucionaria del s. XVIII es convertís en conservadora al s. XIX, poruga dels
naixents moviments de treballadors.
En l'àmbit de la protecció a la persona consumidora, la producció en massa imposada per la
Revolució Industrial va comportar dos factors a priori favorables. D'una banda, aquesta
producció massiva va provocar defectes de fabricació i, per tant, casos de responsabilitat. De
l'altra, el fet que un mateix producte pogués ser fabricat per diferents productors, els va obligar
a tenir la consciència que havien de fer el seu producte més desitjable per al consumidor, i
una de les maneres d'aconseguir-ho era incrementat la seva qualitat.
En definitiva, l'expansió global de la producció i distribució d'un producte, va comportar que a
partir d'aquest moment corresponia al productor (o distribuïdor) "convèncer" el consumidor
que el seu producte era el millor. El fet d'haver de vendre un producte, que era fàcilment
substituïble i que tècnicament no diferia en molt amb el de la competència, va obligar als
fabricants a començar a analitzar el comportament del comprador per fer-li veure els seus
productes com a "diferents" als del competidor. Havia nascut el consum modern. Nosaltres,
com a consumidors, som fills de la Revolució Industrial.
Però també ho som de la Revolució Francesa. Si bé és cert que el concepte de protecció al
consumidor no apareix fins a la dècada dels seixanta del s. XX, el seu origen, jurídicament
parlant, el trobem en el Codi Napoleònic i la noció de la llibertat contractual.
La Revolució Francesa va acabar amb l'Antic Règim i amb ell, la majoria de la legislació
existent. Durant el període de la Convenció Nacional i del Directori es van realitzar cinc intents
de codificar noves lleis, però no es va aconseguir amb èxit fins que Napoleó (1769-1821)
esmerçà els seus esforços en la redacció d'un nou Codi Civil.
Publicat el 21 de març de 1804 (30 ventôse An XII), representa una barreja d'individualisme
liberal i conservadorisme propi de Napoleó, però incloent les conquestes revolucionàries
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 18
In ambiguitas contra venditorem
bàsiques, com ara la igualtat davant la llei i els drets de propietat i compravenda. El Codi Civil
va ser el primer de 4 codis més, entre ells, el Codi de Comerç, publicat en 1807.
Segons el jurista Jorge Barrera Graf, els dos codis van recollir
totes les característiques econòmiques i socials pròpies de
l'època i van apuntar la base d'un incipient dret industrial que,
sobretot i principalment, protegia l'empresa, però també
establia el principi d'igualtat de les parts del contracte i, per
tant, la seva igualtat de protecció.
Aquesta tendència protectora de la unitat industrial, també es
va manifestar a Anglaterra amb el naixement del liberalisme
econòmic. El Codi Napoleònic y el Common law (sistema de
dret anglosaxó) es van propagar arreu del món occidental, el primer, en el continent europeu
i posteriorment en Llatinoamèrica i Àsia; el segon, pels Estats Units i les colònies angleses.24
Vegem alguns dels articles del Codi Civil:
El vendedor está obligado al saneamiento por aquellos vicios ocultos de la cosa vendida que
la hagan inútil para el uso a que se destina, o que disminuyen este uso de tal modo que no la
hubiera adquirido el comprador, o no habría dado tanto precio por ella, si los hubiese conocido.
(Art. 1641, III, VI, IV, III-II) 25
Es responsable de los vicios ocultos aun cuando él no lo los hubiese conocido, a no ser que en
tal caso haya estipulado la liberación de todo saneamiento. (Art. 1643, III, VI, IV, III-II) 26
En el caso de los artículos 1641 y 1643, el comprador tiene la elección de devolver la cosa, y
hacer que se le restituya el precio, o retener la cosa y hacer que se le reintegre aquella parte
de precio que se estime por peritos. (Art. 1644, III, VI, IV, III-II) 27
Si el vendedor sabía los vicios de la cosa, está obligado, a más de la restitución del precio que
recibió, a indemnizar al comprador de todos los daños e intereses. (Art. 1645, III, VI, IV, III-II) 28
24 Barrera Graf, J. (1976). La Ley de Protección al Consumidor. Jurídica, (8), 179-232. Pàg. 180 25 Código Napoleón, con las variaciones adoptadas por el cuerpo legislativo el día 3 de Septiembre de 1807, Madrid, En la imprenta de la hija de Ibarra, 1809. Pàg. 309. En la seva edició digital, reproducció fotogràfica facsímil, Catàleg FAMA de la Biblioteca de la Facultad de Derecho de la Universidad de Sevilla. Disponible en http://fama2.us.es/fde/codigoNapoleon.pdf [consultat el 05 d’octubre de 2016] 26 Ibídem 27 Ibídem 28 Ibídem
Figura 9: Napoleó Bonaparte
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 19
In ambiguitas contra venditorem
El Codi Napoleònic va sobreviure al seu creador, es va mantenir després de la restauració
dels Borbó en 1815 i posteriorment, va servir com a base en els sistemes legals de més de
20 països d'arreu del món.
4.2. El segle XX
El segle XX va ser una època de grans i accelerats canvis que van afectar diversos aspectes
de la societat, tant en l'àmbit polític com econòmic, històric, científic i cultural. És el segle en
què els avenços tecnològics, mèdics i científics s'han desenvolupat tan vertiginosament que
han transformat per sempre, i de manera irreversible, la vida dels éssers humans. Des del
descobriment de la penicil·lina fins a la conquesta de l'espai, són exemples de com l'home del
segle XX ha treballat per ampliar el coneixement i buscar el progrés.
Però també ha estat el segle més sagnant de la història de la humanitat. La primera meitat del
segle va veure amb horror dues guerres mundials (1914-1918 i 1939-1945), els dos conflictes
bèl·lics més devastadors de la història, amb milions de víctimes civils i militars.
Com ja he apuntat en l'apartat anterior, el s. XIX es tanca amb les demandes proletàries contra
els abusos de la burgesia capitalista. A la primera dècada del s. XX, les profundes
transformacions en el camp de la indústria i la tecnologia van propiciar l'aparició de
l'anomenada "societat de masses" i l'augment de producció i consum que comporta parell. Va
ser una dècada de "fals benestar" (invenció del motor de combustió, desenvolupament de les
indústries elèctriques, el cinema, la ràdio, etc.) però que només va beneficiar les classes
benestants i va aprofundir les dificultats i el malestar social de les baixes.
Un altre factor afeblidor va ser el desenvolupament incontrolat del capitalisme que es va donar
en les primeres dècades del segle. Els profunds canvis en l'economia mundial van afectar tant
les polítiques internes dels Estats com a les relacions entre ells. Les ambicions imperialistes i
colonials dels estats europeus, generades principalment pel desenvolupament industrial i
capitalista a què feia referència anteriorment, i el seu afany per augmentar la seva riquesa
gràcies als recursos i les matèries primeres dels territoris conquerits, van provocar friccions
que van desembocar en la primera Guerra Mundial, el primer conflicte global de la història
humana.
El redisseny europeu que va provocar la Gran guerra, va influenciar en els esdeveniments
posteriors que van portar al naixement de l'URSS, el primer estat comunista, i l'auge dels
feixismes, fins que en el 1939 la situació va desembocar en la Segona Guerra Mundial, la
major contesa bèl·lica i el conflicte més mortífer en la història de la humanitat.
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 20
In ambiguitas contra venditorem
5.2.1 Fins a finals de la dècada dels cinquanta
El s. XX també va ser el que va veure néixer els primers moviments de consumidors
(consumerism) per tal de reclamar certes regulacions que els defensessin de l'abús dels
proveïdors.
El moviment inicial es va donar als Estats Units en la primera dècada del segle. Segons el
parer del jurista mexicà José Ovalle Favela, tres van ser els factors principals que el van
provocar: primerament, un augment de preus considerable, en segon lloc, una sèrie
d’escàndols relatius a les substancies farmacèutiques i en tercer lloc, l'enrenou provocat amb
l'aparició de la novel·la The Jungle del novel·lista nord-americà Upton Sinclair29. Sinclair
retratava les dures condicions de vida dels immigrants a Chicago. Per documentar-se, va
visitar els escorxadors de la ciutat, on treballaven principalment aquest col·lectiu, i va exposar
les múltiples pràctiques insalubres de la indústria càrnica. El que va relatar va escandalitzar
als seus lectors primerament i a la totalitat de la població nord-americana després.
....les salsitxes que s'importaven d'Europa i que havien estat rebutjades allà, ja florides i
blanques, se les tractava amb bòrax i glicerina, es bolcaven en les tremuges i es processaven
de nou pel consum alimentari. També s'aprofitava la carn que anava tirada per terra, a la brutícia
i les serradures, on els obrers trepitjaven i escopien milions de gèrmens. Hi havia, també, carn
apilada sobre la qual gotejava l'aigua que traspuava dels sostres i corrien les rates per milers.
La foscor que regnava en aquells antres impedia veure a dos passos de distància, però un
obrer que passés la mà per aquests munts de carn trobava sempre la massa coberta
d'excrements secs dels rosegadors. Les rates, en efecte, constituïen una veritable plaga que
els patrons intentaven exterminar deixant pa enverinat en els magatzems. Així, les rates morien
a centenars i, després, aquestes, el pa, el verí i la carn anava tot plegat a les tremuges de
trituració. I això no és broma. La carn es carregava en vagonetes per paletades i els obrers no
s’agafaven la molèstia d’apartar una rata quan veien el cadàver de l’animal amb la carn.30
Les protestes que es van originar i els moviments de consumidors que es van mobilitzar, van
portar a l'administració nord-americana a fer una sèrie de reformes. En 1906 es va aprovar la
Llei sobre la Genuïnitat de les Substàncies Alimentàries i Farmacèutiques i la Llei sobre la
Inspecció de la Carn; en 1914 es va crear la Comissió Federal de Comerç, encarregada de
reglar l’activitat comercial i evitar les pràctiques comercials deslleials. D’aquesta manera, i
29 Ovalle Favela, J. (2000) Derechos del Consumidor, Cámara de Diputados, LVII Legislatura, Universidad Nacional Autónoma de México, Colec. Nuestros Derechos, Pàg. 3 30 Sinclair, U. (1906). The jungle. New York, Grosset & Dunlap. Pàg. 161-162 [consultat el 08 d’octubre de 2016]. [Traducció pròpia] Disponible en http://darrow.law.umn.edu/documents/The_Jungle_Upton_Sinclair.pdf
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 21
In ambiguitas contra venditorem
encara que sigui de rebot, es va començar a protegir al consumidor, i el què és més important,
va identificar als consumidors com un grup diferenciat al que brindar protecció.
L'any 1916, en la Cort d'Apel·lacions de Nova York, el jutge
Benjamin Cardozo va aplicar per primera vegada una sentència
contra la negligència en la responsabilitat d'un producte
defectuós. Estem parlant del cas MacPherson v. Buick Motor Co.
El senyor MacPherson va comprar un cotxe fabricat per Buick
Motor Co. a través d'un distribuïdor. Un dia, conduint amb el
vehicle, es va trencar un dels radis de fusta d'una de les seves
rodes i el senyor MacPherson va sortir expel·lit fora del cotxe,
provocant-li serioses ferides.
MacPherson va emprendre accions legals contra el fabricant, ja
que el motiu de l'accident va ser que la fusta amb la qual estava fabricada la roda, era
defectuosa. Per acabar de complicar el cas, la roda no la va fabricar Buick Motor Co. sinó una
companyia subcontractada.
Buick Motor Co. va al·legar que no tenia cap responsabilitat perquè, com fins el moment les
responsabilitats es basaven en la llei de contractes, si de cas el responsable seria amb qui va
contractar el comprador, és a dir, el distribuïdor del cotxe. Per a això, es recolzava en el cas
britànic de Winterbottom v. Wright, el 1840, on un cotxer del correu reial va resultar ferit en un
accident degut a que els cargols que subjectaven els eixos del carro estaven mal col·locats.
El cotxer va demandar el responsable del manteniment dels cotxes, que havia estat contractat
pel director general de correus. El tribunal va considerar que el demandant no era part del
contracte i, per tant, va fallar en contra seva.
Però en aquest cas, el jutge Cardozo va al·legar que era responsabilitat del fabricant del cotxe
perquè va ometre la inspecció deguda abans de muntar la roda en el vehicle. En la resolució,
va establir que els fabricants dels productes que afecten els interessos dels consumidors,
tenen l'obligació legal de cautela i prudència respecte a ells. Segons el jutge, els fabricants
han de preveure els efectes dels productes potencialment perillosos i, per tant, són
responsables de tractar de minimitzar el dany. S'acabava d'enderrocar una barrera existent
entre els consumidors i els fabricants de productes perillosos.
Aquesta sentència va tenir un efecte immediat i els principis establerts pel jutge Cardozo van
ser seguits per tots els tribunals dels Estats Units.
Figura 10: Benjamin Cardozo
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 22
In ambiguitas contra venditorem
A la dècada dels trenta, també als Estats Units, es van produir noves protestes de
consumidors, recordant les que hi va haver a primers de segle. En aquest cas, per a Ovalle
Favela, tres van ser els motius principals: l’augment exagerat de preu dels productes, la vaga
de mestresses de casa de Detroit i la comercialització de l’elixir sulfanilamida:31
En la dècada dels trenta, quan la societat americana es trobava sumida en plena depressió
econòmica, es van augmentar exageradament els preus dels productes, principalment els
considerats de primera necessitat.
En 1935, a Detroit, un grup de mestresses de casa en protesta pels alts preus de la carn, van
assaltar i van cremar una enorme planta de processament. Les mestresses de casa de
Chicago es van unir a la protesta i les dues van protagonitzar un seguit de marxes que van
paralitzar la indústria càrnica d'ambdues ciutats.
En 1937, S.E. Massengill Co va comercialitzar l'elixir sulfanilamida, un preparat farmacèutic
compost per sulfanilamida dissolta en dietilenglicol, una substància verinosa per als humans.
Ho va fer afegint saboritzants de gerd sense haver realitzat prèviament proves amb animals,
pràctica ja habitual en l'època, però no d'obligat compliment. El resultat va ser desastrós, va
ocasionar una intoxicació massiva amb milers d'afectat i la mort de més de 100 persones.
El clam públic per aquest incident, afegit als anteriorment explicats, van portar a l'aprovació
de la Llei Federal d'Aliments, Medicaments i Cosmètics de 1938, que obligava les empreses
farmacèutiques a realitzar proves de seguretat amb animals abans de comercialitzar un
medicament i dotava a la Food and Drug Administration de competències per supervisar la
seguretat dels aliments, els medicaments i els cosmètics.
Després, la foscor, la Segona Guerra Mundial, per tornar a la llum amb una reconstrucció
econòmica veloç i eficient que va portar Occident al major creixement econòmic de la seva
història.
Europa i els Estats Units havien après dels seus errors passats i es van conjurar per no tornar
a repetir-los. Per això, després d'una guerra devastadora, que va assolar gairebé del tot
Europa, els governants van decidir cooperar econòmicament entre ells, no reclamant deutes
de guerra ni aplicant polítiques econòmiques tan proteccionistes com les que es van donar
després de la Primera Guerra Mundial, que van portar al món occidental a una recessió sense
precedents.
31 Ovalle Favela, J. op. cit., pàg. 3
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 23
In ambiguitas contra venditorem
D'altra banda, Estats Units va fer un pas més i va decidir ajudar financerament als països en
reconstrucció. (Pla Marshall).
Per a la societat nord-americana el final de la guerra va ser un alleujament i un orgull, eren els
guanyadors, ningú podia discutir la seva supremacia tant militar com econòmica i tenien ganes
de gaudir-ho.
Després de la implantació de l'anomenat Estat de benestar, la prosperitat econòmica va trucar
a la porta d'una classe mitjana que havia estat privada de béns materials en el període
d'entreguerres i la gran depressió dels anys 30 i, per tant, disposada a consumir.
Els salaris i les cobertures socials van millorar. Es va incrementar la producció i,
conseqüentment, el consum, fins i tot el de productes totalment superflus, que van ser
publicitats com absolutament imprescindibles. L'industrial incrementava el seu capital, fet que
repercutia al salari del treballador, i de retruc, de nou a l'industrial, ja que les seves vendes
augmentaven.
Es comprava de tot, ja que qualsevol cosa era millor que res, independentment de la qualitat
del producte. Era la nova forma de vida americana, si vols realitzar-te a la vida, consumeix
tota mena d'articles.
No es fabricava pensant en les necessitats del consumidor, ni en la seva seguretat, només en
vendre el màxim de productes per maximitzar beneficis, sense importar que per aconseguir-
ho s’hagués d’abusar del consumidor.
Com a conseqüència d'aquesta situació, els conflictes de consum es van incrementar
exponencialment, i els sistemes tradicionals de resolució es van revelar insuficients a causa
de la durada i els costos dels processos. El consumidor estava indefens davant dels abusos
dels més poderosos.
5.2.2 La dècada dels seixanta
I arribem al final del nostre estudi, la dècada dels seixanta, època en la qual neix jurídicament
el concepte de protecció al consumidor, gràcies al reconeixement de l'estat de consumidor i
de les particularitats pròpies de la relació de consum enfront de les relacions jurídiques civils
o comercials.
El desenvolupament econòmic i la massificació en la producció i el consum que es va donar
en la dècada dels cinquanta als Estats Units, va comportar un canvi en la manera d'interactuar
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 24
In ambiguitas contra venditorem
entre consumidors i proveïdors. Del tracte directe a les transaccions despersonalitzades i
estandarditzades. Si a això sumem els abusos tan exagerats als que aquest nou sistema
sotmetia els consumidors i la creació de les primeres associacions defensores dels drets del
consumidor, (com la que va fundar l’advocat Ralph Nader) van ser motius més que suficients
perquè l'administració es plantegés la necessitat de crear noves formes de protecció jurídica,
que fossin acompanyades d'una intervenció estatal.
Com ja vaig apuntar en la introducció a aquest treball, va ser el
president John F. Kennedy qui va reconèixer com a grup econòmic
els consumidors i va assumir la defensa dels seus drets. Va cimentar
la base dels drets bàsics dels consumidors.
El seu discurs del 15 març 1962 s'iniciava amb una clara intenció de
significar la importància de la persona consumidora i la precarietat en
què es trobava:
Consumidors, per definició, ens inclou a tots. Són el grup majoritari
de l'economia, afectant i sent afectats per la pràctica totalitat de les
decisions econòmiques públiques i privades. Dos terços de la despesa total en l'economia
provenen dels consumidors. Però són l'únic grup important en l'economia que no estan
organitzats eficaçment, l'opinió és sovint ignorada. [John F. Kennedy, 1962]32
En el discurs, el president Kennedy bàsicament deia que tota persona consumidora havia de
disposar del dret a comprar productes segurs, el dret a obtenir la informació necessària per
prendre decisions informades, el dret d'elecció entre un rang d'opcions a un preu just i el dret
a ser escoltat i respost a les seves demandes per part de les administracions públiques.
Aquesta declaració va inspirar una nova generació de governants a aprovar lleis de protecció
als consumidors, reglamentant determinades àrees de comerç i establint deures i obligacions,
tant als productors com a distribuïdors i venedors de béns i serveis. D'altra banda, van sorgir
associacions de consumidors que van actuar com a agent pedagògic i com a reclam dels drets
dels consumidors.
Amb el temps, el moviment de consumidors es va estendre també a Europa on va
32 John F. Kennedy va dir: “Consumers, by definition, include us all. They are the largest economic group in the economy, affecting and affected by almost every public and private economic decision. Two-thirds of all spending in the economy is by consumers. But they are the only important group in the economy who are not effectively organized, whose views are often not heard” [consultat el 29 d’agost de 2016 a The American Presidency Project]. http://www.presidency.ucsb.edu/ws/?pid=9108 [Trad. pròpia].
Figura 11: John F. Kennedy
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 25
In ambiguitas contra venditorem
desenvolupar la seva pròpia visió i va afegir als quatre drets bàsics inspirats per Kennedy
altres quatre que definitivament posaven al centre de la qüestió la protecció del consumidor.
Els quatre drets addicionats són el dret a l'educació del consumidor, el dret a la reparació, el
dret a un medi ambient sa i el dret a la satisfacció de les necessitats bàsiques, com l'habitatge,
l'atenció mèdica i l'alimentació, entre d'altres.
Aquests vuit drets bàsics dels consumidors han inspirat a la major part d'administracions i
organitzacions de consumidors mundials a establir una base legislativa que ha permès
promoure els interessos dels consumidors i assolir l’alt nivell de protecció actual.
Però això s’escapa de l’objectiu d’aquest treball i potser serà objecte d’un altre estudi.....
5. A tall de conclusio
"Cal comprendre el passat per conèixer el present" afirmava el gran historiador i hispanista
francès Pierre Vilar (1906-2003), medalla d'or de la Generalitat de Catalunya l'any 2000.
Des de la perspectiva de la protecció al consumidor, i amb permís del mestre Vilar, jo
m'atreviria a afirmar que "Cal conèixer el passat per valorar el present", i aquest va ser el
propòsit principal que em vaig marcar en el moment d'iniciar aquest estudi i que crec ha estat
completat. Estimat lector, reflexioni sobre el que ens ha costat arribar fins on som.
No ha estat tasca fàcil, per assolir-ho hem hagut de fer un viatge de més de 3 mil·lennis.
Documentar-se sobre els drets del consumidor previs al segle XX era com buscar en el no
res. I en part és normal, simplement no existia la figura del consumidor ni del consum com
avui l'entenem. Per això, les meves fonts han hagut de ser altres: dret civil, mercantil i la
sempre estimada filosofia, entre d'altres.
Com hem vist, han estat molts els esforços i molts els abusos que els nostres avantpassats,
com a consumidors, han hagut de patir. El seu escàs coneixement sobre els béns i serveis
del mercat i sobre els seus drets i obligacions el deixaven sol davant uns proveïdors molt més
preparats i amb més experiència.
Actualment, i gràcies a la tasca de les associacions de consumidors i de les diferents
administracions que els han escoltat, hem aconseguit desenvolupar els pilars fonamentals de
la protecció al consumidor: la responsabilitat objectiva del proveïdor, l'obligació de retirar els
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 26
In ambiguitas contra venditorem
productes que puguin ocasionar algun risc al consumidor, l'oferiment de les garanties legals i
la formació, educació i informació a les parts implicades.
El recorregut històric realitzat ens ha permès apreciar en la seva justa mesura la situació de
protecció al consumidor que gaudim actualment, però també ens insinua el fràgil que pot
arribar a ser, i ens adverteix sobre el risc de fer un pas enrere.
Encara queda molt camí per recórrer.
6. Bibliografia
Alonso Royano, F. El derecho en el Egipto faraónico Edició digital a partir de Espacio,
Tiempo y Forma, Serie II, Historia Antigua, t. 11, 1998 Disponible en
http://revistas.uned.es/index.php/ETFII/article/download/4325/4164
Amaro López, M. Á. (2008) Higiene, inspección y control de los alimentos: pasado
presente y futuro, Universidad de Córdoba, Facultad de Veterinaria, Departamento de
bromatología e higiene de los alimentos, Córdoba – Argentina
Araujo Morales, C. J. (2000) El surgimiento de la protección al consumidor. Revista
Jurídica Cajamarca, Año 1. Número 1. Perú.
Baldwin, J. (1959). The Medieval Theories of the Just Price: Romanists, Canonists, and
Theologians in the Twelfth and Thirteenth Centuries. Transactions of the American
Philosophical Society, 49(4) Disponible en http://www.jstor.org/stable/1005819
Barrera Graf, J. (1976). La Ley de Protección al Consumidor. Jurídica, (8), 179-232
Bauman, Z. (2000). Trabajo, consumismo y nuevos pobres. Barcelona, Gedisa Editorial.
(1809) Código Napoleón, con las variaciones adoptadas por el cuerpo legislativo el día 3
de Septiembre de 1807, Madrid, En la imprenta de la hija de Ibarra, En la seva edició
digital, reproducció fotogràfica facsímil, Catàleg FAMA de la Biblioteca de la Facultad de
Derecho de la Universidad de Sevilla. Disponible en
http://fama2.us.es/fde/codigoNapoleon.pdf
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 27
In ambiguitas contra venditorem
Crabitès, P. (1930). Napoleon and the French commercial code. American Bar
Association Journal, 16(4), 258-261. Disponible en http://www.jstor.org/stable/25707929
De Roover, R. El concepto de precio justo: Teoria y política econòmica. En revista
Estudios Publicos, núm. 18, tardor de 1985 Disponible en
http://www.institutoacton.com.ar/oldsite/articulos/rroover/artroover2.pdf
Fernández Aguado, J. (2009) Ética a Nicómaco. Madrid: Ed. Lid
Geest, G. D. (2011). Contract law and economics. Cheltenham, UK, Edward Elgar.
Geest, G. D. (2014). The Death of Caveat Emptor. University of Chicago Law School. [en
línia] Disponible en http://www.law.uchicago.edu/files/files/degeest_paper_0.pdf
Grimal, P. (2007). La civilización romana: Vida, costumbres, leyes, artes. Traducció del
francès de J. de C. Serra Ràfols. Barcelona: Paidós Ibérica.
Iparraguirre, D. (1957) Francisco de Vitoria, una teoria social del valor económico
Publicaciones de la Universidad de Deusto, 1a serie, Volumen VIII; Bilbao: Mensajero del
Corazón de Jesús
Ledesma, J. D. J. (1982). Bases romanísticas de la legislación protectora del consumidor,
en Revista de la Facultad de Derecho de la Universidad de México (UNAM) 32 núm. 121-
123
Luna Bernal, A. (2006). Sobre la valoración moral del comercio en Tomás de Aquino. [en
línia] Disponible en http://studylib.es/doc/99121/sobre-la-valoraci%C3%B3n-moral-del-
comercio-en-tom%C3%A1s-de-aquino
Martín, C. A. La justicia en el intercambio comercial según Aristóteles. [en línia]
Disponible en
http://www.academia.edu/7092068/La_justicia_en_el_intercambio_comercial_seg%C3%
BAn_Arist%C3%B3teles
Matusikova, L. (2010). Analysis of perception in case of consumer's rights and usage of
conclusions in business strategy: monograph. Krakow, Krakow Society for Education -
AFM Publishing House.
Montanelli, I. (2008). Historia de Roma. Traducció de l’italià de Domingo Pruna.
Barcelona: Destino.
Manel Sorribas Arenas | 26è Curs d'Assistents Tècnics en Consum 28
In ambiguitas contra venditorem
Ovalle Favela, J. (2000) Derechos del Consumidor, Cámara de Diputados, LVII
Legislatura, Universidad Nacional Autónoma de México, Colec. Nuestros Derechos
Owen, D. G., Montgomery, J. E. y W. Page K.. (1996) Products Liability and Safety.
Cases and Materials. Westbury: The Foundation Press, 3rd ed.
Piris, C. R. (2000). Evolución de los derechos del consumidor. Revista Comunicaciones
Científicas y Tecnológicas, 6, 1-4.
Pistis, M. (2006). Italy: From Caveat Emptor to Caveat Venditor - a Brief History of English
Sale of Goods Law [en línia] Disponible en
http://www.mondaq.com/italy/x/40206/Arbitration+Dispute+Resolution/From+Caveat+Em
ptor+to+Caveat+Venditor+a+Brief+History+of+English+Sale+of+Goods+Law
Polo Arévalo, E. M. Una reflexión actual del principio de interpretación in Ambiguitas
contra Stipulationen. En Revista Internacional del Derecho Romano, Octubre 2015
Rodríguez Olmos, J. M. (2008) Contexto y construcción de la regla “interpretatio contra
proferentem” en la tradición romanista. Revista de Derecho Privado, núm. 14
Sinclair, U. (1906). The jungle. New York, Grosset & Dunlap. Disponible en
http://darrow.law.umn.edu/documents/The_Jungle_Upton_Sinclair.pdf
Smith, A. (2009) Una investigación sobre la naturaleza y causas de la riqueza de las
naciones, Madrid: Editorial Tecnos
Todd Lowry, S. La economía de Aristóteles. Justicia en la economía del intercambio y
en la economía política. En Boletín de Lecturas Sociales y Económicas UCA . FCSE . Any
5 . N° 22
Tomás de Aquino (2001) Suma de teología. (Cinc volums). Biblioteca de Autores
Cristianos. 4a. Edició, Madrid. Disponible en
http://biblioteca.campusdominicano.org/suma.htm
Trumbull, G. (2012). Three Worlds of Consumer Protection. In Strength in Numbers (pp.
33-69). Cambridge, Massachusetts; London, England: Harvard University Press.
Disponible en http://www.jstor.org/stable/j.ctt2jbvs4.4
Valdebenito, M. P. (2012) Una reflexión conceptual acerca del Precio Justo. [en línia]
Disponible en http://www.zonaeconomica.com/precio_justo
Top Related