III JORNADA D’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES
“PER UNA ESCOLA INCLUSIVA: TREBALLEM LA CONVIVÈNCIA”
Pla Educatiu d’entorn- Granollers 28.04.2010
ACOLLIR
ACOLLIDA
ACOLLIMENT
ACOLLIT
ACOLLIDORA
Contextualització de l’experiènciaVic capital de la comarca d’Osona, 150.000 habitants
Població Vic : 40.0000 hab.
Ubicació del centre escolar : barri “El Remei”
Població 20.000 hab.
Centres escolars: públics: 3 I ES 6 Escoles de Primària
concertats: 5 -2 estudis fins a batxillerat
-2 estudis fins a l’ ESO
-1 Primària
Educació infantil: 6 grups - 147 alumnes
Educació Primària:10 grups - 197 alumnes
Professorat : 31 + 1 TEI + 1 Educadora Social
22 nacionalitats
El projecte educatiu de l’escola La Sínia s’organitza a l’entorn del principi que
…l’escola és el nucli radial d’una xarxa local de barri que ha de desenvolupar un treball comunitari per poder atendre totes les diversitats i al mateix temps retroalimentar-se per aconseguir la implicació de l’alumnat , les seves famílies i el conjunt de la ciutadania, amb l’objectiu prioritari: garantir la igualtat d’oportunitats a tot l’alumnat…
Les actuacions prioritàries s’han centrat en:
La detecció de necessitats per donar resposta de qualitat a l’ensenyament , per marcar indicadors i per establir objectius de treball.
La intervenció educativa del centre vinculada a l’entorn més immediat de l’alumne: la família.
L’estructura de treball integrat en base a la relació que establim amb la resta d’institucions i serveis externs a l’ escola per tal de consolidar els canals de comunicació, i definir els espais d’intersecció per trobar el valor que el projecte compartit té per a cada agent.
Projecció de la llengua d’ensenyament d’ús i comunicació.
ANÀLISI DIAGNÒSTICA DE LES DADES POBLACIONALS
BARRI: “El Remei” (Zona Sud Vic)
ANY 2000 ANY 2005 HABITATGES MONTSENY
8,68 % 23,42% 52%
Rebuig d’una part de la població autòctona a la presència migratòria
Reticència a matricular els seus fills al nostre centre
Com pot respondre l’escola davant els nous contextos socials que porten implícita la diversitat lingüística?
Establint espais d’intercanvi i comunicació amb la comunitat
Cercant vies per a la millora dels aprenentatges a partir del diàleg pedagògic entre l’equip docent
Projectant i compartint l’ús de la llengua dins i fora l’espai escolar
CONTINUÏTAT I COHERÈNCIA EDUCATIVA
TREBALL AMB L’ENTORN
Nivell 1: La Sínia
Xarxa interna
Nivell:2
Xarxa externa educativa
Nivell 3
Xarxa comunitària
alum
nes
alum
nes
“Les actuacions normalitzadores en base al treball integrat amb els diferents agents educatius hauria de permetre controlar les interaccions específiques que es produeixen a l’entorn familiar i social d’alguns alumnes per poder canviar l’estímul pels aprenentatges.”
Hipòtesi de treball que contempla el treball interdisciplinari
PUNTS DE PARTIDA
FeblesReticència de les famílies a matricular els seus fills al centre
Reforç d’estereotips al voltant dels nous veïns a nivell mediàtic.
Falta de comunicació (moltes llengües)
D’altres, que no cal anomenar a l’entorn del que és “diferent “
Procés d’adaptació de famílies a la societat d’acollida
FortsMotivació de l’equip directiu de portar el projecte a la pràctica: per redissenyar el present amb visió de futur.
La il·lusió i la implicació d'una part del claustre que hi dóna suport .
La diversitat de cultures.
La proximitat de les famílies.
El recolzament extern
Línies de treball prioritàries
1. Reflexionant sobre la pròpia pràctica a partir de l’anàlisi crítica de la realitat.
2. Redisenyant estructures facilitadores per atendre la diversitat, a partir dels recursos existents.
3. Creant espais d’aprenentatge col·lectiu que facilitin el canvi de rol entre els docents .
4. Establint xarxes de suport externes i d’interelació professional.
5. Transformant l’espai escolar en quelcom més ampli que afavoreixi la implicació del teixit social… facilitant el coneixement mutu i l’apropament de les famílies al centre.
6. Consensuant un currículum que asseguri un procés d’escolarització àgil i el més normalitzat possible.
Equip docent
-Lamentacions
-Negativitat
-Crisi personal i
grupal
+ Oportunitat
+ Capacitat
d’empatitzar
+ Noves estratègies
Alumnat
- Rebuig propiciat pels
comentaris dels adults.
- Cultura dominant
- No acceptació
+ Percepció positiva
de l’altre
+ Voluntat d’acollida
+ Servir de model
+ Noves experiències
d’aprenentatge
Famílies
- Rebuig al centre
- Defensa
d’estereotips
- Acceptació falsa
de l’altre
CAMÍ DEL CANVI DE PERCEPCIÓ???
MILLORA ACADÈMICA
Punt de partida per a l’anàlisi crítica de la realitat:
Com viu la diversitat la comunitat escolar?
RESPOSTA DEL CENTRE A LA DIVERSITAT
1. SISENA HORA
2. AULA D’ ACOLLIDA
3. APRENENTATGE EN XARXA
4. ESTRATÈGIES:
A nivell organitzatiu
A nivell metodològic
A nivell relacional
Redissenyant estructures facilitadores per atendre la diversitat , a partir dels recursos existents
Creant espais d’aprenentatge col·lectiu que facilitin el canvi de rol entre els docents
S’ha passat d’una cultura de treball dels mestres balcanitzada , en la qual es desconeixia la tasca que realitzava cadascú , ja que s’actuava de forma independent la qual cosa feia difícil treballar la continuïtat en el seguiment i el progrés dels alumnes (Fullan i Hargreaves,1977) a una cultura de caràcter més cooperatiu en la que es comparteixen les situacions difícils i en la qual cada mestre pot mostrar les seves incerteses com a element a compartir i a treballar amb els altres.
Establint xarxes de suport externes i d’interrelació professional
Actuar i dinamitzar una escola paral·lela oberta a lacomunitat dins i fora l’horari escolar per: continuar treballant en les activitats adreçades a la prevenció de conflictes propis de qualsevol comunitat que ha d’absorvir noves cultures i noves formes de relació de forma sobtada.
Presència al claustre d’un nou perfil professional: l’educadora social
Acompanyament de la UVIC en la visualització de la diversitat a través de projectes de recerca
Transformant l’espai escolar en quelcom més ampli que afavoreixi la implicació del teixit social…
La participació de l’alumnat i de les famílies en activitats fora de l’espai escolar, no és solament un fet normalitzador, sinó l’element base per a l’estructura en xarxa que ha de comportar tota comunitat educativa amb la participació activa dels diferents agents socials i, obviament, del teixit veïnal, que en aquest cas són els pares de la nostra escola.Però aquesta sortida normalitzadora no és tans sols cap a fora: ha de ser una via de doble direcció perquè, veritablement, sigui efectiva i doni vida a la comunitat. L’escola s’obre als pares, s’obre al barri i a la comunitat utilitzant la llengua catalana com a element de cohesió social, indispensable en l’apropament de
cultures
Consensuant un currículum que asseguri un procés d’escolarització àgil i el més normalitzat possible.
Es fa necessari, en una organització que contempli el treball en xarxa saber quins objectius es marquen per a tot l’alumnat i això és difícil que funcioni amb eficàcia si no s’acompanya d’una programació curricular ben definida i compartida entre tots els docents que concreti: els coneixements que el centre es compromet a treballar per tal que els alumnes en acabar l’etapa assoleixen les competències que se’n deriven.
L’instrument curicular en un centre que entén la diversitat com a element de renovació i innovació no es pot deixar en mans de la improvització, ha de ser precís i operatiu. Ha de ser també una eina flexible que permeti controlar els ritmes d’aprenentatge del grup.Tenint present que el treball per cicles permet allargar l’assoliment d’una seqüència d’aprenentatge per aquells alumnes que ho necessitin.
Com i on es relacionen les principals línies de treball ?
Disseny d’un pla Anual distribuït en ÀMBITS de treball que contempla la interrelació entre el projecte de Direcció , el Pla d’Autonomia de Centre , els Projecte d’Innovació que se’n deriven i els indicadors d’avaluació
VISIÓ GLOBALITZADA DE L’ESCOLA
exigeix
On som després de sis anys de treball?
FeblesDisfunció entre la gestió del centre i la resposta encara massa rígida de l’administració.
Poca implicació de l’Ajuntament.
Perdura l’estigma d’escola d’immigrants.
Horaris de treball molt llargs i poc reconeixement professional (No sostenible)
Fins avui inestabilitat del claustre.
FortsEl centre és un referent d’innovació pedagògica.
El treball en equip és norma.
Aprenentatge en xarxa.
S’han consolidat espais de reflexió i avaluació docent.
Millora acadèmica dels alumnes.
Presència de famílies “autòctones”
Capacitat d’organització en funció de donar resposta a diversitats emergents “matrícula viva”
Implicació i col·laboració del barri.
Objectiu 3: Actuar davant les interferències específiques i/o negatives de l’entorn sociofamiliar dels alumnes
Estratègia 3.1: Presència al claustre d’agents educatius diversos
Activitat 3.1.1: Treball d’un educador social per programar tasques amb els tutors, amb l’EAP, amb les famílies i amb els centres d’Atenció Primària tan de Salut com de Serveis Socials
Projecte famílies des de l’escola i des de l’AMPA
ESCOLA
- Normalització dels estereotips externs sobre immigració
- Accés a totes les activitats escolars i extraescolars
- Treball informatiu sobre la importància dels pagaments
- Implicació dels tutors en la comunicació de les informacions escolars
- Acompanyament de famílies a través de l’educadora social
Activitats de convivència (festes, trobades i actuacions)Gestió econòmica compartida per fer les
sortides i activitats adequades al currículum
AMPA
- Sortides familiars en dies festius per conèixer manifestacions culturals diverses
- Taller d’informàtica (Pla d’Entorn)
- Tallers de mares interessos i coneixement
- Projectes integrats amb agents educatius del barri: salut, entitats de veïns. “mengem sa”.
- Club de Lectura Biblioteca La Sínia
INTERVENCIONS REALITZADES AMB FAMÍLIES CURS 08/09
* Nombres reals
27
17
112
111
61 1
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
Tipus 1: Entrevista educadora social amb família Tipus 2: Entrevista educadora social i tutor/a amb famíliaTipus 3: Entrevista educadora socials i SSAP amb famíliaTipus 4: Entrevista educadora social, SSAP i tutor/a amb famíliaTipus 5: Entrevista educadora social, tutor/a, mestres educació especial amb famíliaTipus 6: Entrevista educadora social i mediador/a amb famíliaTipus 7: Entrevista educadora social, tutora, direcció del centre amb famíliaTipus 8: Entrevista educadora social i direcció del centre amb família Tipus 9: Entrevista educadora social amb família i alumne. Tipus 10: Entrevista educadora social i mestra educació física amb famíliaTipus 11: Entrevista educadora social, SSAP, guàrdia urbana i mediador/a amb família
46%
17%
13%
14%
9% 1% Seguiment familiar
Suport familiar (acompanyament CSMIJ, omplirtestos EAP, tramitació certificats, orientaciólaboral, etc)Igualtat d'oportunitats: assistència excursions idutxes.
Acollides
Protocol absentisme
Intevencions puntuals
CAUSES DE LES INTERVENCIONS
3
3
1
1 No poder fer contacte telefònic
Vetllar assistència en lesexcursions
Seguiment
Valoració d'un alumne ambproblemes de salut
DOMICILIS
Causes d’intervenció 1r. Trimestre 09-10
41%
3%
12%
14%
3%
17%
10%
Seguiment familiar
Suport familiar (acompanyamentCSMI J , qüestionaris EAP, tramitaciócertificats, orientació laboral, etc)
I gualtat d'oportunitats: assistènciaexcursions i dutxes.
Acollides
Protocol absentisme
I ntevencions puntuals
Entrevistes inicials
Sortides d'Educació Infantil
020
4060
80100
120
Exposic
ió
Gale
ria d
el
Dijo
us
llard
er
Caste
ll de
Monte
squiu
Bib
liote
ca
Burg
onyà
Cosm
ocaix
a
P4
perc
en
tatg
es
assistència
satisfacció
Sortides de Cicle Inicial
0
20
40
60
80
100
120
Ina
ug
ura
ció
esc
ola
est
el
Pa
rc d
eB
om
be
rs
Co
ne
ixe
me
l ba
rri
Va
ll d
eN
úri
a
Zo
o
pe
rce
nta
tge
s
assistència
satisfacció
ACTIVITAT DE NATACIÓ GRUP DE 3R.
7/10/08 14/10/08 21/10/08 28/10/08 4/11/08 11/11/08 18/11/08 25/11/08 02/12/08
0
2,5
5
7,5
10
12,5
15
17,5
20
22,5
25
C ontro l d 'assistència
Fa n l'a ctivita t
N o fa n l'a ctivita t p e rò p o rte n ju s ti -fica n tN o fa n l'a ctivita t i ta m p o c p o r-te n ju s tifica n t
7/10/08 14/10/08 21/10/08 28/10/08 4/11/08 11/11/08 18/11/08 25/11/08 02/12/08
0
2,5
5
7,5
10
12,5
15
17,5
20
22,5
25
Igualtat d 'oportunitats
Banyador
G orro
X ancletes
Cal destacar que una alumne no pot realitzar l'activitat de natació per prescripció mèdica (pell utòpica) i una altra alumne durant les tres primeres sessions tenia una lesió al peu que l'impedia realitzar l'activitat de natació. Per tant, el nombre màxim d'alumnes que podien fer l'activitat a partir del 4 de novembre és 24 alumnes.
ESCOLA LA SÍNIA - VIC
Top Related