HISTRIA DE LHOSPITAL CLNIC
DE BARCELONA Jacint Corbella i Corbella
HISTRIA DE LHOSPITAL CLNIC
DE BARCELONA
1906 1939 DES L'INICI FINS LA GUERRA
1972 2006 CAP A L'HOSPITAL MODERN
1939 1972 L'HOSPITAL DE DESPRS DE LA GUERRA
ENTORN
INICIAL
INICIS: atenci gaireb en exclusiva a les classes ms desafavorides, metges no cobraven, les tasques dinfermeria requeien en monges els seus primers directors van haver de posar diners de la seva butxaca.
1906: plena Segona Revoluci Industrial: Introducci de lelectricitat i el petroli com a fonts denergia. Incorporaci de formes de producci en cadena com a nou sistema fabril). Leconomia espanyola: tendncia general al creixement, amb una lenta per important transformaci de la seva base econmica i social. Leconomia catalana: ritme de creixement ms elevat i diversificaci de la indstria.
Desprs del desastre de 1898: superaci de la crisi. Primers anys del s. XX: Inflaci baixa. Reducci del deute pblic. Repatriaci de molts capitals augment de les relacions amb lexterior i major vinculaci amb els circuits del comer internacional.
1906 1939
Polticament s la etapa de la Restauraci, concretament lany 1906 governaven els liberals i acabaven de tenir lloc els incidents del Cu-Cut!
CREACI DE LHOSPITAL CLNIC
DE BARCELONA 1868 Sollicitud de El Compilador Mdico dun segon hospital a Barcelona.
1879 Acceptaci de la proposta dobres per part del Ministeri de Foment
amb acord de manteniment per part de la Diputaci.
1882 Aprovaci del pressupost.
1901 Finalitzaci de les obres.
1906 Creaci de la Junta Administrativa:
Guillem de Boladeras i Rom (Ministeri d'Instrucci Pblica)
Josep Collaso i Gil (Ministeri d'Instrucci Pblica)
Rmul Bosch i Alsina (Ministeri d'Instrucci Pblica)
Francesc de Sert i Badia (Ministeri d'Instrucci Pblica)
Antoni Morales Prez (Representant del rector)
Gil Saltor i Lavall (Diputaci)
Francesc Puig i Alfonso (Ajuntament)
Antonio Morales, 1906
Valent Carulla, 1918
Francesc Puig i Alfonso, 1923
1906 1939
DESPESES I INTERVENCI
INICIAL DEL SECTOR PBLIC
Insuficincia econmica fins la posada en funcionament.
LHospital Clnic requeria finanament de cadascuna de les institucions implicades,
s a dir, del diner pblic.
RESULTAT: dependncia de la caritat privada i endeutament.
Fonts dingressos:
Subvencions oficials (Estat, Diputaci Provincial i Ajuntament de Barcelona).
Actuaci petita i decreixent.
Activitat assistencial (malalts distingits i accidents de treball).
Donatius i fundacions.
1906 1939
DESPESES I INTERVENCI
INICIAL DEL SECTOR PBLIC
SUBVENCIONS DE LADMINISTRACI
ESTAT 42,29% ~ 27,05%
Del 1912 al 1922 laportaci es divideix en:
Subvenci: 167.000 ptes 316.666 ptes (34,45% - 21,58%)
Consignaci de lEstat dedicada al personal: 37.981 ptes 69.952 (8.15% - 6.16%)
DIPUTACI Estable en xifres absolutes per molt decreixent en xifres relatives:
AJUNTAMENT DE BARCELONA Creixent en xifres absolutes per decreixent en xifres
relatives: Mxim lany 1919: 17,88% Mnim lany 1934: 3,02%
1911 1916 1917 1924 1928 1934
30,21% 23% +20% 16% 10 5,79%
1906 1939
TRANSFORMACI INTERNA
INVERSIONS
1953 Constituci oficial d'una nova Junta d'Administraci:
Luis de Madariaga Espinosa (president durant ms de vint anys)
Josep Ribas Seva
Andreu Valldeperas Jov
Manuel Casado Nieto
Luis Baares Manso
Ramon Pardinas Trujillo
Javier M. Arag Trun Luis de Madariaga Espinosa, 1953
Joaquim Maluquer i Sostres, 1975
Ramon Folch i Guilln, 1980
Joan Carles Mas i Bassa, 1984
1939 1972
TRANSFORMACI INTERNA
INVERSIONS Fins 1956 lhospital seguia el model antic de dues sales de malalts:
una de dones i una dhomes.
Model dhabitacions
1939 1972
TRANSFORMACI
Gesti i pagament del dficit: DIPUTACI Propietat edifici: ESTAT
Octubre 1956: Comencen les obres pagades pel Ministeri dEducaci
Febrer 1958: Falten diners, es crea una Comissi mixta entre les Juntes Administrativa i de Clniques, la Junta dObres de la Universitat i la direcci de lhospital. Calgu demanar un pressupost extraordinari de 12 milions.
1959-1965: Obres molt lentes i falta de diners
1965: Les obres es donen per acabades per la falta de diners tot i no haver acabat el projecte de reforma.
INCREMENT DEL
PRESSUPOST GLOBAL
Evoluci de lincrement del pressupost de despeses global
de lHospital
1953 17.500
1957 24.229
1960 34.096
1965 65.936
1970 229.000
1975 1.298.000
1979 3.939.000
Dades en milers de pessetes
0
10
20
30
40
50
60
70
80
1957 1959 1961 1963 1965 1967 1969 1971 1973 1975 1977 1979
Evoluci del percentatge de despeses en el pressuspost global per partides
Alimentaci Material i medicaments Personal
1939 1972
INGRESSOS DE LHOSPITAL EN LA
SEGONA ETAPA
Subvencions Ordinries
Fixes, 4.962.000 ptes. (3 milions Diputaci, 1,25 Ministeri Educaci, 0,5
Ajuntament)
Hospitalitzaci i Consultoris
Diners cobrats per serveis. Agafa fora amb l'augment de la S.S. (1977
representen 62%)
Productes i reintegraments diversos
Simblic. L'any 1977, per exemple, no arriba a l'1% del pressupost
d'ingressos.
Subvencions deficitries anivelladores
Es permet a l'Hospital tindre un cert dficit d'explotaci. 1978 hi ha un 62%
d'impagament.
1939 1972
EL CANVI I SEGURETAT
SOCIAL Principal sistema de protecci social de l'Estat Busca garantir ajudes socials.
(Regulat a l'article 41 de la Constituci i en el Reial Decret Legislatiu 1/1994.
II Repblica La primera legislaci que tracta la protecci social com a norma bsica
constitucional es crea l'any 1931, amb la constituci de la II Repblica (article 46).
Guerra Civil i Dictadura 1938: Fuero del Trabajo (noms al bndol nacional o franquista).
Representa la base de la idea que el franquisme tenia de la seguretat social. 1945: Fuero de los Espaoles: proporcionava ajudes socials (atur, mort,
maternitat..) 1963: Ley de Bases de la Seguridad Social: reforava les idees anteriors.
1966: Ley General de la Seguridad Social : mant la Ley de Bases de la S.S.
Fi de la Dictadura Constituci de 1978 Article 41 Crea un rgim pblic de seguretat social.
Seguretat Social gestionada per diversos organismes (INSS, INS, INSS, ISM, TGSS)
1939 1972
EL CANVI I SEGURETAT
SOCIAL
Modificaci al llarg del perode del la procedncia dels ingressos: Fins 1969 Subvenci anivelladora ja que arriba al 60% de dficit. A partir de 1970 Augment de Hospitalitzaci i Consultori. L'activitat dna resultats. Aqu hi juga un paper clau la Seguretat Social, ja que era qui estava a crrec de molts dels pagaments.
1957 1960 1965 1970 1975
Ingressos per activitat
25,06 23,29 28,29 46,77 65,12
Subv. anivelladora
49,1 55,86 61,14 41,89 28,27
Relaci act./anivell
0,45 0,41 0,45 1,11 2,3
1939 1972
ETAPA DE CONFLICTE
SOCIAL 1939
1972
1966: INICI DE LA SENSIBILITZACI. ASPECTES COLLEGIALS: Hi ha canvis en lorganitzaci collegial
des de Madrid i es veuen com inacceptables.
1967: PETICIONS DE REFORMES. CAP A UNA PLANTILLA: Saccepta la petici duna nova estructura
jurdica. Sacaben els metges voluntaris amb la contractaci de 164 metges.
1968: REPRESSI DIRECTA. ENTRADA DE LA POLICIA A LHOSPITAL: Arran duna assemblea
destudiants per demanar reformes el deganat va acceptar lentrada de la policia a la Facultat. La policia va
ocupar el recinte hospitalari controlant-ne lentrada i es varen tancar 4 facultats, entre elles medicina.
1971: DENNCIA DE LA POCA QUALITAT. MS PETICIONS DE REFORMA: Arriben les manifestacions i
vagues a lHospital per la situaci poltica. Es dirigeix un escrit al governador civil explicant les deficincies
del centre del qual sen fa ress la premsa. Hi hagu una vaga de deu dies al mar de 1971 demanant ms
plantilla i la millora de ledifici.
1971-1972: POSSIBILITAT DUN NOU HOSPITAL: Sencarreg un avantprojecte de la Facultat i lHospital,
que shavien de construir a la Zona Universitria de Barcelona amb una dimensi gaireb 10 vegades ms
gran que el Clnic actual. Noms es qued en projecte i no es constru.
ACTUALITAT DE LHOSPITAL
CLNIC DE BARCELONA
CAS DE LANTIC ADMINISTRADOR (1983-1984)
Al desembre de 1983 es descobr que lantic
administrador de lHospital shavia apropiat de
gaireb 100 milions de pessetes desviant al seu
compte personal interessos dels comptes de
lHospital. A finals de 1984 ladministrador
torn dAmrica del Sud, on havia emigrat, i es
lliur al jutjat.
1972 2006
DUBTES SOBRE EL PAGAMENT DE NMINES (1984)
Els rumors sobre la falta de diners a la caixa per pagar
les nmines eren freqents i la premsa sen feia ress.
Tot i aix, sempre sacabava pagant.
LES VAGUES DEL 79: DE LA NETEJA A LASSISTNCIA
- Juny: sacaba el contracte amb lempresa de neteja i
es demana lentrada a la plantilla de lHospital dels
115 treballadors de neteja.
- Setembre: vaga a lHospital de 1500 treballadors
per no poder pagar la millora del Conveni Collectiu.
- Gener 83: 45 metges demanden la magistratura per
no renovar el seu contracte.
LA REDUCCI DE PLANTILLA
Mar 95: lHospital fixa un excedent laboral de 209
persones, finalment s de 165 i se nacomiaden 55
amb lautoritzaci del departament de Treball.
CAP A LA DIVERSIFICACI
EMPRESARIAL
Corporaci Sanitria Clnic Desprs dels anys 80: la situaci varia de manera molt ms rpida: noves institucions amb nous graus de relaci i interdependncia. Per tal de reunir les diverses empreses de gesti es va crear la Corporaci Sanitria Clnic, l'any 2000: Hospital Clnic Fundaci Clnic per a la Recerca Biomdica Gesclnic S.A. TSF (Transplant Services Foundation) Barnaclnic S.A. L'any 2001 el nombre d'institucions ja s'ha doblat. Ara els integrants son: Hospital Clnic de Barcelona, Consorci de Gesti Corporaci Sanitria, Institut d'Investigacions Biomdiques Agust Pi i Sunyer, Consorci datenci Primria de Salud de lEixample, Aula Clnic i Unitat Integrada de Pediatria.
1972 2006
Top Related