HIDROSFERA
1
2
AIGÜES CONTINENTALS
• Les aigües continentals són un agent geològicextern. La seva acció pot ser:– Erosiva, sobretot sobre materials meteoritzats
– De dissolució en roques solubles (ex: evaporites)
• La intensitat de l’erosió depèn de dos factors:– EROSIVITAT: capacitat erosiva de l’agent geològic.
• Depèn de la intensitat i durada de les precipitacions
– EROSIONABILITAT: facilitat del terreny per ser erosionat. Depèn de:• Presència de vegetació
• Naturalesa del terreny
• Pendent
3
4
AIGUA D’ESCOLAMENT SUPERFICIAL
• Originada a partir de:
– la precipitació atmosfèrica
– les surgències d’aigua del subsòl
– la fusió de la neu
• La mineralització depèn del tram del riu
• La composició varia segons l’estació de l’any:
– hivern i tardor:↑els compostos orgànics
– Estiu: ↑evaporació→↑concentració de sals
5
AIGÜES SALVATGES
• Les aigües salvatges es produeixen quan plou en una muntanya o es fon la neu.
• No tenen llera fixa ni cabal fixe• Les aigües salvatges utilitzen la seva pròpia energia cinètica
per erosionar i transportar materials. Aquests materials solen ser molt petits, de manera que no afecten als grans blocs, que resisteixen l’erosió.
• En la majoria dels casos les aigües salvatges erosionen la superfície creant SOLCS (canals de pocs centímetres de fondària)
• Si els solcs es fan més profunds donen lloc a XARAGALLS (poden fer un metre de fondària)
• Aquests canals poden acabar creant BARRANCS.• En terrenys argilosos sense vegetació originen BAD-LANDS
6
7
• Els terrenys tous i impermeables (margues i argiles) amb pluges torrencials provoquen AIXARAGALLAMENT RÀPID
• Els terrenys durs o pluges no torrencials dificulten l’aixaragallament
• Els terrenys durs assentats sobre terrenys tous poden produir INESTABILITATS GRAVITATÒRIES
• Xemeneies de fades
http://www.flickr.com/photos/banco_imagenes_geologicas/collections/72157625005627706/
8
TORRENTS
• Els barrancs poden esdevenir cada vegada més estables formant els TORRENTS
• Els torrents són cursos d’aigua amb llera fixa però el cabal no és fixe
• Les rieres mediterrànies després de temps de no ploure, les pluges torrencials originen grans AVINGUDES (crescuda sobtada del cabal d’un curs d’aigua)
9
10
RIUS
• Corrents d’aigua estabilitzats amb llera fixa i cabal fixe
• L’acció geològica del riu depèn de l’energia cinètica de l’aigua, i per tant, depèn del tram
• L’energia potencial que l’aigua té en el seu naixement es va transformant en energia cinètica fins a la desembocadura
• Part d’aquesta energia s’usa per superar el fregament, la resta s’inverteix en erosió i transport
http://www.slideshare.net/mcalos/rius-407521PPP RIUS
11
• CAPACITAT DE CÀRREGA O CAPACITAT DE TRANSPORT: quantitat màxima de sediment que pot transportar un curs d’aigua per un cabal i velocitat determinats.
• A més cabal i més velocitat, més capacitat de càrrega
• CÀRREGA: quantitat real de material que un corrent transporta en un moment determinat
– Si CAPACITAT DE CÀRREGA>CÀRREGA→EROSIÓ
– Si CAPACITAT DE CÀRREGA˂CÀRREGA→SEDIMENTACIÓ
12
PERFIL LONGITUDINAL D’UN RIU• Representació gràfica de l’alçada sobre el nivell del mar de
cada punt del riu• El pendent del curs disminueix a mida que ens allunyem de
la capçalera• La capacitat erosiva d’un riu disminueix a mida que ens
acostem al nivell base, és màxima al naixement i mínima a la desembocadura.
• Si disminueix el nivell base del riu es produeix una erosió regressiva o erosió remuntant
13
CONCA HIDROGRÀFICA• S'entén per conca hidrogràfica el conjunt territorial que
vessa les seves aigües superficials i el seu aqüífer dins una mateixa conca, alimentant d'aquesta manera un riu principal que recorre aquesta conca i recull al seu pas les aportacions de qualsevol afluent que hi vagi a parar. Una conca hidrogràfica desguassa les seves aigües a un mar, un llac o, en el cas de manca de sortida, les aigües es filtren al subsòl o s'evaporen, formant-se el que s’anomena conques endorreiques
14
TRAMS DEL RIU• CURS ALT:
– comportament torrencial. – Molta capacitat d’erosió– Fenòmens de captura: ampliació d’una
conca hidrogràfica envaint una conca veïna
• CURS MITJÀ: – Formació de planes d’inundació– Meandres
15
• Formació de terrasses fluvials
http://4esoiesvilladevallecas10-11.blogspot.com/2010/10/el-modelado-fluvial.html
16
TRANSPORT
• CÀRREGA DE FONS: arrossegament, rodament i saltació
• CÀRREGA EN SUSPENSIÓ
• CÀRREGA EN SOLUCIÓ
EFECTE HJÜLSTROM
17
18
CURS BAIX:• La velocitat de l’aigua ha disminuït
molt, es produeix sedimentació• Si el riu desemboca al mar es formen
diferents tipus d’estructures:– DELTES: els materials transportats pel
riu sedimenten i guanyen terreny al mar
– ESTUARIS: en rius que desemboquen en mars on hi ha marees. La desembocadura en estuari estàformada per un sol braç o curs fluvial que és molt ample i profund, encara que també solen tenir una mena de platges a les vores on la quietud de les aigües permet créixer algunes herbesque suporten aigües bastant salines.
19
• XARXA DE DRENATGE: conjunt de cursos d’aigua que desguassen en un riu
• CONCA HIDROGRÀFICA: superfície de terreny ocupada per una xarxa de drenatge. Les seves aigües desemboquen en un mateix riu
• BALANÇ HÍDRIC: l’aigua que entra en una conca hidrogràfica pot sortir-ne per:– EVAPOTRANSPIRACIÓ
– DRENATGE SUPERFICIAL
– DRENATGE SUBTERRANI
20
• HIDROGRAMA: variacions del cabal d’un riu al llarg del temps. Poden basar-se en diferents períodes
• Els hidrogrames anuals a la zona temperada, reflecteixen un cabal màxim a la primavera
• Els augments de cabal poden ser:– estacionals i graduals
– Sobtats→CRESCUDA
21
LLACS
• LLACS D’ORIGEN GLACIAL• LLACS DE CRÀTER• LLACS D’ORIGEN CÀRSTIC• LLACS TECTÒNICS:
– LÍMITS DIVERGENTS DE PLAQUES TECTÒNIQUES
– ETAPES DISTENSIVES DESPRÉS DE L’OROGÈNESI
• A la llarga el llacs s’omplen de sediments convertint-se en pantans
22
Top Related