Material creat per Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
GUIA DE LA CATEDRAL DE GIRONA PER ALS NENS I NENES
BENVINGUDA DE PART DELS GUARDIANS DE LA CATEDRAL
‐ Ei! Fixa’t en això, tu! Si ens estan mirant! Acaba’t d’arreglar les
ales, presumit! Benvinguts a totes i tots!
‐ Què? Oh! Espera, espera... Ara. Ja estic. Doncs això, tal com deia
el falcó...ehem!! Benvinguts!! Benvinguts a tots i totes! En nom del
capítol de la Catedral de Girona, els vostres humils servidors us
saluden, i esperen que el vostre desig de conèixer aquesta nostra
sagrada, històrica i monumental llar us sigui ben profitós. Però cal ser
ben educats i primer ens hauríem de presentar oi?...
‐ És clar, és clar, que és tard i vol ploure... Jo sóc el Falcó. Sí, amb
majúscula. I què? Si no us agrada, doncs demaneu el llibre de
reclamacions, però a mi em va bé. Sóc EL falcó, l’únic, l’incomparable...
‐ Au va! Tanca el bec, vols? El que sí que ets és l’incomparable
saberut de mena que em toca cuidar com si fos ma mascota. Ehem!
Tal com deia, jo sóc l’Àngel, per servir-vos.
Al Falcó i al vostre humil servent ens han encarregat la missió
d’acompanyar-vos i guiar-vos per la vostra ruta per la Catedral de
Girona. Us prego que us digneu a acceptar aquest gest de bona
voluntat que...
‐ Que no veus que ja has fet adormir aquells quatre d’allà? Sempre
et passes el dia allà dalt de tot i és clar, no baixes dels núvols. Si et
passessis més sovint per dintre la catedral i escoltessis la gent et
posaries al dia. Millor que expliquis de què va tot això no? O m’ho
deixes fer a mi?
Material creat per Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
� No, de cap manera! Si t’ho deixo a tu et deixaràs la meitat de les
coses. Per tal que no us perdeu, un servidor i la seva esplèndida visió
del voltant de la Catedral us guiarà pels seus exteriors, mentre que el
Falcó aquí present, amb la vista penetrant pròpia de la seva raça, ho
farà pels interiors. Sempre que veieu les nostres imatges sabreu si el
que ve a continuació tracta de l’exterior de la Catedral o de l’interior.
� És incorregible... Atenció tothom!! Esteu a punt de començar la
visita? Doncs, som-hi!!
LA PART EXTERIOR
Hola noi, hola noia ! Què tal? No
sé si saps que la catedral és
l’església més gran i més important
de Girona!
Si arribes xano xano, a peu, des de
la plaça de la catedral, a ponent ( a
l’oest), l’edifici ens ofereix una vista
impressionant. En aquest punt elevat de la ciutat de Girona pots veure ”La Seu”
( iniciada el segle XI) de forma vertical i massissa.
Des d’aquest punt podem veure la façana principal i el
campanar elevats damunt d’una gran escalinata (s.XVII),
de noranta esglaons i tres replans, amb sis terrasses
laterals.
Aquesta escalinata és una de les més grans de l’art barroc.
Pel que fa a la façana, d’art barroc (s. XVII , XVIII), pren
l’estructura d’un retaule simètric.
Material creat per Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
En aquest retaule i a banda i banda de la porta hi podem
contemplar dues imatges dels prínceps de l’església: Sant
Pere i Sant Pau, amb les claus i l’espasa. Damunt d’aquests
hi ha dos pisos més d’imatges; així, al primer pis, a banda i
banda, Sant Josep (amb la vara florida) i Sant Jaume amb
vestit de pelegrí. Al centre, una imatge de la Verge Maria
amb el Nen.
Al segon pis hi podràs veure a Sant Joan Evangelista, amb l’àliga que li és
emblema, i Sant Narcís, patró de la ciutat i de la diòcesi, amb la mitra i el bàcul.
Finalment la rosassa, amb les escultures que l’envolten (les tres virtuts
teologals: Fe, Esperança i Caritat) .
També hauries de saber que les últimes obres de restauració, que s’han fet a la
façana, daten de l’any 2.002.
EL CAMPANAR
L’obra va ser iniciada per Joan Balcells, mestre major de
l’obra de la catedral de Girona. Aquest va presentar el
projecte l’any 1.580 , però no va ser fins ben entrat el
segle XVIII, que s’acordà continuar la construcció del
campanar i aixecar l’octògon irregular que té avui.
La torre té uns 67 metres d’alçada, sobresurt de la cornisa
que corona la façana i sosté en la seva cúpula un àngel de
bronze que fa de panell . Sóc jo, l’Àngel. El campanar,
actualment, conté sis campanes i d’entre totes cal destacar
“La Beneta” ( coneguda com el “BOMBO”).
Material creat per Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
LA PLAÇA DELS APÒSTOLS.
L’altra vista de la catedral és “La plaça dels
apòstols”, situada al sud de l’edifici. Des
d’aquí pots veure la grandiositat de la
construcció gòtica , amb els seus contraforts.
Si tries un segon camí per arribar a aquesta
plaça, el que passa pel costat de les escales,
voreges una gran cisterna construïda a principi del segle XVI. El xamfrà
d’aquesta hi ha una font presidida per la imatge de la Mare de Déu anomenada
“La Mare de Déu de la Pera”.
Va ser al primer terç del s. XVI quan es va
iniciar aquesta plaça i on podem veure el pou
que hi ha just al peu del campanar.
La porta dels apòstols dóna nom a la plaça, on
sabem treballaven els picapedrers i els
constructors de la catedral gòtica.
La porta que veus ara es va iniciar durant el S.XIV i
la van deixar inacabada a l’alçada dels dotze
dosserets de les dotze fornícules. Les estàtues dels
dotze apòstols i S.Pau van ser destruïdes l’any
1936. Només dues, Sant Pere i Sant Pau, es poden
trobar a l’entrada de les sales capitulars.
L’obra de la porta es va reprendre l’any 1.975.
Tancant la plaça per l’est hi trobem el Palau
episcopal, actual seu del Museu de l’Art de Girona.
Material creat per Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
L’ALA EST DE LA CATEDRAL
Si seguiu el camí pel carrer que
passa per sota del palau
episcopal, us permetrà veure i
resseguir l’absis gòtic, just a la
zona est de la catedral.
La diferència de nivell entre el carrer i el sòl de l’absis,
respon a una fundada natural. Aquí antigament, hi hagué
un cementiri de la seu, el més antic.
La contemplació de l’absis des d’aquest desnivell és
difícil de trobar en altres llocs i gràcies a aquest fet la
perspectiva d’aquesta zona és excepcional. Es poden
veure els contraforts i els finestrals així com els
arcbotants, poc desenvolupats.
L’ALA NORD DE LA CATEDRAL.
Si entres pels Jardins de les Francesa, a la dreta de l’absis, pots
veure la capella conventual, de culte diari, darrera de la qual hi
ha el claustre de la seu. Adossada a la gran nau de la catedral,
veurem la “Torre de Carlemany”, un dels dos campanars de la
seu romànica.
Aquesta façana, de gran bellesa, es pot contemplar amb detall des d’una de les
vessants de la muntanya de Montjuïc.
GÀRGOLES
Quan plou, la immensa teulada de la Catedral rep
molta quantitat d'aigua, que acabaria ensorrant el
sostre si no es
Material creat per Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
desviés fora. En els edificis gòtics, aquesta feina
de treure de les teulades de l'aigua de la pluja
s'encomanava a una mena de canals de pedra,
sortints, anomenades gàrgoles, que recollien
l'aigua i l'enviaven directament al carrer.
Aquestes gàrgoles a vegades eren purament
funcionals, però vegades tenien decoracions vegetals o prenien forma
d'animals, monstres o persones. A la catedral de Girona, les gàrgoles, no tenen
figura humana, amb una sola i rara excepció: al costat de la torre de
Carlemany, sortint directament de la paret, una dona de pedra, amb llarga
vestimenta, amb el cap cobert amb una toca i un rotlle de paper i pergamí a les
mans, obre perpètuament la seva boca per vomitar les aigües de mil pluges.
Aquesta singularitat li ha donat un caràcter misteriós que, amb el temps, ha
generat una de les llegendes més conegudes de Girona
Segons aquesta llegenda, hi havia a Girona, temps
era temps, una dona dedicada a les diabòliques arts
de la bruixeria que, per tal de mostrar el seu odi a la
religió, tenia el mal costum de llançar pedres contra
el temple catedralici.
Segons altres versions, les pedres les llançava al pas
de la processó de Corpus. En tot cas, la seva dèria
era apedregar els símbols religiosos. I un bon dia, i
per obra divina, la bruixa es va convertir en pedra i
la van posar a la part més alta de la paret del temple
perquè de la seva boca no en sortissin renecs o
Material creat per Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
malediccions, sinó únicament neta aigua caiguda dels núvols. I la van posar
mirant perpètuament cap a terra, sense poder girar la vista cap al cel. Una
cançoneta popular explica ingènuament la maledicció divina: “Pedres tires,
pedres tiraràs, de pedra quedaràs” ...
Desitjo que t’hagi agradat el que has pogut observar. I ara, torna
enrere i dirigeix-te cap a l’entrada de la Catedral. Espero tornar-te
a veure alguna altra vegada!! Et deixo en bona companyia!
Hola a tothom! A partir d’aquí us acompanyo jo, el Falcó.
LA PORTA DE SANT MIQUEL
Atura’t en aquest espai i fixa’t amb la porta que dóna
excés a l'interior de la nau. És la Porta de Sant Miquel,
plenament gòtica, ja dins del segle XVI . Abans s’entrava
per aquesta porta.
I ara, posa-hi tota la teva atenció. Jo
estic aquí amagat. Descobreix-me!!
Ja m’has trobat? Potser ara t’agradaria
saber alguna cosa més de mi? Bé, doncs escolta bé la
meva llegenda i la del meu amo, anomenat Cap d’Estopes.
Material creat per Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
El meu amo , Ramon Berenguer II, compte de Barcelona,
anomenat Cap d'Estopes per la frondositat i força del seu cabell
ros, va ser assassinat pel seu germà, Berenguer Ramon,
mentre tots dos estaven de cacera. Jo vaig indicar el lloc on
havia quedat el cadàver als qui buscaven al compte, vaig seguir
el fèretre fins arribar a la catedral de Girona i, mentre feien el funeral, vaig
treure la
corona del cap del fratricida. Així tothom va saber el que havia passat.
Després, vaig morir als peus del cos del meu amo. Com que em van considerar
un heroi, m’han immortalitzat en pedra aquí, a la catedral.
Estàs a punt d’entrar a la catedral per l'entrada lateral. L'església és el lloc
principal de tot el conjunt, on es fan els principals actes religiosos. Passa la
porta i entra a la nau.
Atura’t i contempla la gran rosassa occidental, sobre
la porta principal de la catedral. A la tarda i al
capvespre és quan es veu millor. Al centre hi ha la
imatge de la Mare de Déu Assumpta. Els meus ulls
són molt observadors i estan sempre atents. Fes tu el
mateix! Quines diferències veus entre l’exterior i
l’interior d’aquesta rosassa?
Material creat per Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
LA NAU
Continua a l'espai de l'interior de l'església catedral i
col·loca’t darrere la porta principal. Jo sé estar molt
quiet i mantenir molt silenci. I tu, en saps? Et proposo
que estiguis en silenci i facis servir tots els sentits, tota
la pell, per ser un bon descobridor, per adonar-te del
què veus, del què sents (per fora i per dins), del què
olores, ...
Estaria molt bé que, si tinguessis temps, poguessis compartir
amb els teus companys/es allò que has observat, que has
notat, vist o sentit, el que t’ha sorprès, el que t’ha agradat o
desagradat...
Jo sóc un saberut i m’agradaria que tu també sabessis algunes
coses importants d’aquest impressionant espai. Fixa-t’hi bé:
Aquest espai és la nau, el lloc central de la catedral i també de celebració
dels
actes religiosos.
La nau és gòtica i és la més ampla del món en el seu estil, de gairebé 23
(22,98 m.) metres. Fa 35 metres d’alçada. Fou iniciada a mitjan S. XIV i
acabada l'any 1606.
Els murs interns són senzills i sobris. A la part inferior hi ha diverses
capelles que van fer construir diferents benefactors, persones que les
pagaven. En un nivell superior s'observen els vitralls.
Material creat per Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
Acosta’t a les maquetes que ja pots veure des del lloc on estàs, per observar-
les amb més deteniment..
Ja sabies que fa molt temps que es va començar a construir aquesta catedral?
Fixa’t com ha anat canviant aquest centre de culte al llarg dels anys. A les
mateixes maquetes pots llegir-ne la seva evolució.
Avança una mica i acosta’t al volum cúbic que veus al centre de la nau. Saps
què és? És l’Orgue. És el més important de Catalunya en
el seu estil. Va ser fabricat entre 1941 i 1944 per
Salvador Aragonès. Està situat aquí perquè abans hi
havia el cor de la catedral on es cantaven els salms i els
himnes que s’acompanyaven amb l’orgue.
PRESBITERI I VITRALLS
Vés fins als primers bancs i seu còmodament. Descansa una mica, però fes-ho
sense perdre l’atenció i continuant com bon observador.
Ja t’has fixat amb la unió de la gran nau gòtica amb l’estructura més
petita?
Quantes naus veus des d’aquí? Sí, és clar, tres. Però les dues laterals
continuen per darrera l’altar, tot creant un passadís, que es diu girola o
deambulatori. Després t’hi acompanyaré i hi veuràs nou capelles.
Mira enlaire per observar
els finestrals amb vitralls.
Els de la teva dreta són els
dels Apòstols (els principals
deixebles de Jesús) i el de
les Sibil·les (endevines del món grecoromà).
Material creat per Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
També pots fixar-te amb la rosassa que hi ha sobre el presbiteri, a
orient, o sigui, a la banda est. Hi ha la imatge de Sant Miquel Arcàngel.
Just davant teu tens el presbiteri, amb l’altar
major. Està tancat per reixes de forja de 4'5
metres d'alçada, excepte l’altar. Sota seu hi
ha les restes de l'absis de la catedral
romànica. Hi ha diferents elements:
Altar: Element principal. És una taula rectangular de marbre blanc. És
la taula de l'Eucaristia. L'altar major és el centre de la litúrgia. Aquest
altar ja presidia la catedral romànica del S. XI.
Cadira de Carlemany: És la segona peça
important de l'altar major. És un setial de
marbre pirinenc del S. XI. Potser et
costarà una mica de veure perquè té al
davant el retaule d’argent. Al claustre la
podràs veure millor (n’hi ha una còpia).
Retaule d'orfebreria: Obra d'argent , or,
esmalts i pedreria dividit en tres pisos.
Data del S. XIV.
GIROLA
Dirigeix-te cap a la dreta per passar per darrere de l'altar, per davant les
capelles de la Girola. Són capelles que van fer-se perquè hi havia gent que les
pagava, els beneficiats o promotors.
Material creat per Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
Continua fins arribar a la capella més gran, ja quasi al final de la Girola.
Aquesta capella és un lloc de pregària i de recolliment del culte diari dels
canonges, la capella conventual.
Mira el sepulcre a la part superior dreta de l'entrada
d’aquesta capella. És el del meu amo. Com? Ja no
recordes qui era el meu amo? Apa doncs, fem
memòria: era en Ramon Berenguer II. El seu sepulcre
és d'alabastre. L’estàtua jacent que hi ha al damunt
representa el comte totalment armat.
RETAULE DE SANT NARCÍS
Atura’t davant de la propera capella, dedicada als sants Andreu i
Restitut (S.XIV) Aquí hi ha l'esplèndid retaule de Sant Narcís (S.
XVIII), patró de Girona . La tela lateral de l'esquerra il·lustra el
martiri de St. Narcís (fou bisbe de Girona) i la de la dreta el miracle
de les mosques. Suposo que ja saps també aquesta llegenda. Però
vaja, si no és així, la tens aquí.
La llegenda del miracle de les mosques es remunta al
1285. Aquell any, durant el setge de les tropes del rei
Felip III de França anomenat l'Ardit, a la ciutat de
Girona, alguns
soldats van entrar a l'església de St. Feliu i van profanar
la tomba de St. Narcís, on hi havia el seu cos incorrupte.
Davant d'aquell insult, el sant decidí castigar els
atacants:
Material creat per Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
del sepulcre van començar a sortir mosques i més mosques de grans
dimensions i de colors variats, que van picar al francesos i els seus cavalls fins a
provocar una gran mortaldat en l'exèrcit invasor. Els atacants, finalment,
s'hagueren de retirar cames ajudeu-me i, el mateix rei, malalt, va morir mentre
travessava els Pirineus.
Bé, ja hem arribat al final d’aquesta visita a l’interior de la nau. Però no pensis
pas que ja pots desempallegar-te de la meva companyia. Surt per la mateixa
porta que has entrat i ...segueix-me!!
EL CLAUSTRE
Hola de nou! Ja torno a ser aquí! No m’he
pas oblidat de vosaltres!
Ara entrareu amb mi a visitar el segon gran
element d’aquest conjunt de la catedral: el
magnífic claustre.
Sabeu què és un claustre? Per a què servia?
Doncs, la paraula claustre, que ve de claustrum, era
un lloc tancat, físicament separat. Estava previst que
els canonges visquessin en comunitat en el mateix
recinte.
El claustre agrupava les estances comunitàries oficials
dels canonges: al sud, la sala capitular, a l’est, el
dormitori, i l’oest, un celler
a la planta baixa i finalment al nord, en un pis alt,
l’estança que va ser la biblioteca de la seu. Aquestes
dependències estaven comunicades entre si a través
d’un pati celobert i més tard es van construir les
quatre galeries porxades que contemplem.
Material creat per Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
Fitxeu-vos en la decoració escultòrica de capitells. Hi ha escenes de l’Antic i del
Nou Testament, escenes aïllades amb humans i animals i motius vegetals i
geomètrics.
El claustre sol ser un lloc privilegiat per als
enterraments dels canonges. Durant aquest
recorregut pel claustre estarem trepitjant làpides
de canonges.
El claustre ens convida a passejar tot seguint un
circuit en sentit contrari a les agulles del rellotge.
Des del centre del pati claustral és perfectament visible la façana nord de la
catedral i, especialment, la torre de Carlemany, que fou en realitat un dels dos
campanars de la catedral del segle XI. La torre ens ofereix molt netament els
arcs de mig punt.
El centre del pati també és un bon indret per contemplar la
gàrgola de la Bruixa. Recordes la llegenda?
A l’angle nord-oest, al replà de l’escala, es pot observar una
antiga obertura de mitjan del segle XVI amb la inscripció
domus canonice (casa de la canònica): és el testimoni de la
remota condició del claustre com a lloc de residència dels
canonges.
Si parléssim matemàticament apreciaríem la forma
trapezial i les dobles columnes que sostenen els arcs
de mig punt en capitells decorats d’imatges florals o
bíbliques.
En el centre veureu el pou. Des del pati observareu la
torre de Carlemany del S. XII d’estil llombard de forma
quadrada en 5 pisos d’altura.Un cop recorregut el
claustre, a la sortida, us aturareu al Tresor capitular, una exposició de peces
que al llarg dels segles han servit o serveixen encara per al culte litúrgic.
Material creat per Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
EL TRESOR DE LA CATEDRAL
Estàs entrant a diferent sales d’aquest
important museu amb una gran varietat
d’obres d’art, la majoria
religioses.
Arribeu a l’última sala del Tresor
per a contemplar el Tapís de la
Creació. És la gran joia de la Catedral. És
un brodat de meitat del S. XI o principis
del XII. És un dels teixits luxosos més antics de l’Europa medieval.
Hi ha dos cercles concèntrics que representen la Creació. El més
petit té la imatge del Pantocràtor, Déu creador, sense barba. El
més gran és
dividit en vuit
parts, amb diferents escenes
de la Creació segons el
Gènesi.
Entre el cercle gran i la sanefa
s’hi representen els quatre
vents, amb personatges alats
que bufen unes trompetes i
dirigeixen els vents en totes
direccions.
Mira bé la sanefa que voreja el
conjunt. Està dividida en quadres. Si fos complet, probablement, en tindria 32.
L’any és representat per un vell amb barba que té a la seva mà esquerra una
roda i a la dreta un instrument de treball. Sigues bon observador! Ja l’has
localitzat?
Material creat per Montserrat Fontseca, Mercè Soler de Morell, Eduard Morera, Lourdes Masó, Margarita Saiz, Mita Riuró i Carme Puigderrajols. Curs de formació de mestres: Activitats Didàctiques Catedral de Girona 2008-2009.
El sol
Localitza també les quatre estacions. La tardor és
representada per un home que recull el vi. L’ hivern és
representat per una figura que s’escalfa al cantó d’una llar. La
primavera, per un home en actitud de cavar la terra. L’estiu,
un home amb els estris de llaurar o de batre amb la mà.
Si mires bé hi trobaràs el Sol i la Lluna. Representen el
diumenge i el dilluns. En el Tapís hi havia altres astres que
representaven la resta de dies de la setmana.
També hi pots descobrir alguns mesos. Febrer, representat
per un cap fantàstic que bufa. Un home porta lligades amb un
bastó unes peces de caça. Març, amb un home que té a la
seva mà esquerra una granota i a la dreta una serp apretada.
Abril, que només n’hi ha una part, hi ha uns arbres florits i uns
animals que llauren la terra. El maig, un jardiner, un jardí de
flors i uns arbres. El juny, un pescador que acaba de treure el
peix de l’aigua.
Bé, fins aquí la visita a aquest magnífic temple. Espero
que t’hagi agradat i vulguis aprendre’n més coses. Perquè
és clar, no està pas tot dit! Però potser que ho deixem
per un altre moment! Val més menjar poc i pair bé!
T’estaré esperant! Fins aviat!
Hivern L’any Tardor Primavera Estiu
Top Related