BREATHING TIME. Temps per respirar

SERVEIS TERRITORIALS DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A TARRAGONA

TARRAGONA Del 2 al 31 de maig Inauguració dimarts 7 de maig a les 19.00 h Núria Rion En el Bosc. Sediments i rastres. En el bosc és una narració personal sobre la potència del paisatge de les muntanyes de Prades al

terme municipal de Montblanc.

Observar detingudament, amb desig de comprendre, allò que per a nosaltres és paisatge, marcant

itineraris on siguin visibles els petits senyals integrats —en major o menor mesura— en el bosc.

Establir vincles entre la presència del passat i l'experiència actual que tenim del bosc, a través de

les pedres i murs que es confonen amb l'entorn, per plantejar-nos si som capaços de veure i sentir

allò que ens ha precedit.

Endinsar-nos En el bosc és un viatge paral·lel per la natura i per les construccions dels homes,

que ens convida a reflexionar sobre dues maneres de transcórrer el temps: la de la natura i la de

l'home.

Obres fetes entre el 2011 i el 2013:

En el bosc. Instal·lació composta de dibuix sobre paper de 150 x 150 cm i taula de fusta amb fotografies i text de 120 x 75 x 73 cm. Al costat de l’entrada. Trajecte 1. Representació visual d’un recorregut pel bosc. On el menys important és d’on surts i on arribes, sinó el transcurs del trajecte. Impressió digital sobre paper fotogràfic. 125 x 60 cm. Al costat de l'escala. Cantaguineus. Dibuix trànsfer, tinta xinesa, aquarel·la, Letraset i làtex sobre paper. 100 x 85 cm. Davant l'escala. Punt A (41º19’41.37’’N – 1º04’31.13’’E). Registre d’un punt qualsevol en el camí i extracció d'un motlle de làtex de la seva superfície. Instal·lació formada per una peça de làtex i fibra de vidre i fotografia emmarcada. 195 x 155 cm i 30 x 40 cm, respectivament. Al costat de l’accés a la sala d’actes. Interseccions. Sèrie de 5 dibuixos. Trànsfer, tinta xinesa, aquarel·la, Letraset, òxid i làtex sobre paper. 25 x 35 cm c/u. Davant l’accés a la sala d’actes. Anar a Festa Major. Recreació de la ruta que feien els habitants dels Cogullons (poble abandonat des dels anys seixanta del segle XX) per anar a Festa Major a Farena. A partir del testimoni de Salvador Masdeu Puig, i feta pels últims guardes del refugi de muntanya que hi ha actualment a l'emplaçament del poble. Vídeo projecció. Sala d’actes.

Núria Rion En el Bosc. Sediments i rastres. Anar a Festa Major. 2012 (Vídeo. Sala d’actes.) Recreació de la ruta que feien els habitants dels Cogullons (poble abandonat des dels anys seixanta del segle XX) per anar a Festa Major a Farena. A partir del testimoni de Salvador Masdeu Puig, i feta pels últims guardes del refugi de muntanya que hi ha actualment a l'emplaçament del poble. Vídeo projecció.

«Llavors per les festes majors tothom anava d'un poble a l'altre, o sigui si era la festa major de Farena, s'anava dels Cogullons de Mas de Mateu, de Mont-ral, tothom cap a Farena a ballar. Es feien uns envelats al carrer amb un ramatge, tapat, i feien el ball allí. »Nosaltres el que fèiem, ojo això és una mica..., baixàvem dels Cogullons, i baixàvem amb unes espardenyes normals, llavors quan arribàvem a prop de Farena, ens canviàvem el calçat, ens trèiem les espardenyes i ens ficàvem unes sabates, ho deixaves amagat en un raconet, allí al bosc, i llavors quan tornaves a marxar... »Perquè llavors la gent era molt diferent d'ara, la gent et convidava a festa major, et convidava a sopar, et convidava a dormir, o sigui tu anaves a una festa major a un poble i allí doncs, t'hi quedaves a dormir, al ball, a sopar, i l'endemà i llavors... bueno fins que s'acabava la festa major. Cosa que avui en dia ja no es fa al món això.»