FORMULACIÓ INORGÀNICA (ACTUALITZADA 2005)
Seqüència d’elements per electronegativitat.
Valències
Grup1 Grup 2 Grup 13 Grup 14 Grup 15 Grup 16 Grup 17
H +1 Li Na K Rb +1 Cs
Be Mg Ca Sr +2 Ba
B +3 -3 Al +3 Ga In Tl +1 +3
C +2 +4 -4 Si +4 -4 Ge Sn +4 +2 Pb
N +1 +2 +3 +4 +5 -3 P +1 +3 +5 -3 As +3 +5 a -3 Sb Bi +3 +5
O -2 S Se +2 +4 Te +6 -2
F -1 Cl -1 Br +1 +3 I +5 +7
Grup 3 Grup 6 Grup 7
Sc +3 Cr +2 +3 +6 Mn +2 +3 +4 +6 +7
Grup 8 Grup 9 Grup 10 Grup 11 Grup 12
Fe +2 +3 Co +2 +3 Ni +2 +3 Cu +1 +2 Ag +1 Au +1 +3
Zn +2 Cd Hg +1 +2
Elements
De manera general s’anomenen amb el nom de l’element químic corresponent. En el casdels no metalls que formen substàncies moleculars el seu nom es basa en el nombre d’àtoms que tengui la molècula i s’indica amb el corresponent prefix multiplicador.
S’accepten els noms oxigen per al dioxigen (O2) i ozó per al trioxigen (O3), però no els de nitrogen per al N2 (dinitrogen) o hidrogen per al H2 (dihidrogen). El prefix “mono” s’utilitza només per als casos en els que l’element no es troba a la naturalesa en estat monoatòmic.
Òxids
Qualsevol element químic de la taula periòdica es pot combinar amb l’O per formar un òxid.
Ex. FeO (Fe2O2), Fe2O3, CO2 (C2O4), CO (C2O2), Na2O.
Nomenclatura de composició
Amb prefixos multiplicadors: Monòxid de Ferro
Quan només hi ha una possibilitat no es posen el mono-.
Amb nombre d’oxidació: òxid de ferro (II)
Si només hi ha un nombre d’oxidació no s’indica.
Hidrurs
-Metàl·lics
Hidrogen + metall.
Ex. MgH2, NiH2, NiH3
Nomenclatura de composició
Amb prefixos multiplicadors: Dihidrur de níquel
Amb nombre d’oxidació: Hidrur de níquel (II)
-No-metàl·lics
Hidrogen + no-metall.
Nomenclatura de substitució
Nomenclatura de composició
Amb prefixos multiplicadors: Trihidrur de fòsfor
Àcid sulfhídric (només en solució aquosa)
Peròxids
Composts derivats d’O22-. Es formen per combinació amb un metall o amb l’hidrogen.
Ex. CuO2 (Cu2(O2)2), H2O2.
Nomenclatura de composició
Amb prefixos multiplicadors: Diòxid de coure
Amb nombre d’oxidació: Peròxid de coure (II)
Sals binàries
Combinació metall-no-metall. El no-metall va a la dreta.
Ex. Na2S, NH4Br
Nomenclatura de composició
Amb prefixos multiplicadors: Sulfur de disodi
Amb nombre d’oxidació: Sulfur de sodi
NH4 = grup amoni
Hidròxids
Combinació OH- amb un metall.
Ex. NaOH, Pb(OH)4
Nomenclatura de composició
Amb prefixos multiplicadors: Tetrahidròxid de plom
Amb nombre d’oxidació: Hidròxid de plom (IV)
Oxoàcids
Òxid no-metàl·lic o crom/manganès + H2O
Ex. S2O6 – SO3 + H2O – H2SO4 (el no-metall és l’element central)
Nomenclatura tradicional
-ic
-ic -os
hipo-os -os -ic
hipo-os -os -ic per-ic
Àcid sulfúric
P, As, Sb (valències +3,+5) 1 o 3 H2O
Si, B (valències +4,+3) 1 o 2 H2O
Quan aquests elements sumen 1 H2O s’afegeix el prefix meta-, quan en sumen 3 o 5 no s’usa
prefix.
Crom i manganès només poden arribar a oxoàcid amb la valència major.
-Diàcids
Àcid x 2 – 1 molècula d’H2O
Ex. H2CrO4 + H2CrO4 – H4Cr2O8 - H2O – H2Cr2O7
Nomenclatura tradicional: Àcid dicròmic
Oxosals
Oxoàcid substituint 1 o + hidrògens per un metall.
Nomenclatura tradicional
-ic -- -at
-os -- -it
Àcid sulfúric H2SO4 – Mg2(SO4)2 – MgSO4 Sulfat de magnesi
H3PO4 -Mg3(PO4)2 Fosfat de magnesi
-Mg2(HPO4)2 Hidrogen fosfat de magnesi
-Mg(H2PO4)2 Dihidrogen fosfat de magnesi
Ions
-Anions
-Monoatòmics
Terminació –ur + nombre de càrrega entre parèntesis.
-Oxoàcids
H3PO4- Anió dihidrogen fosfat
HPO42- Anió hidrogen fosfat
PO43- Anió fosfat
-Hidrurs progenitors
HS- Anió hidrogensulfur
-Cations
S’anomenen amb el nombre de càrrega entre parèntesis.
Top Related