Estudi Joventut Castelló 2017MercedesAlcañiz Moscardó iVicent Querol Vicente(coords),EmmaGómezNicolau,XavierGinés Sánchez,JoséFranciscoLópez Segarra,AnaMartí Gual iAndrésPiqueras Infante
L'Informe
L'Informe sobre la Situació de la Joventut a Castelló de la Plana
(2017) s'ha realitzat per encàrrec de la Regidoria de Joventut de
l'Ajuntament de Castelló, onze anys després de l'Informe sobre
la Joventut de 2006. Durant aquests anys ha tingut lloc una
important crisi econòmica amb importants conseqüències per a
la societat en general, i per a la joventut en particular, que sens
dubte ha tingut a veure en els canvis observats entre els dos
estudis.
L'objectiu de l'Informe ha consistit a analitzar els aspectes més
destacables de la joventut en la ciutat de Castelló, relacionats
amb les principals àrees en què es desenvolupen les seues
vides.
Es presenta a continuació un resum executiu de l'anàlisi de
l'enquesta de 2017 destacant els aspectes més rellevants.
FITXA TÈCNICA ENQUESTA ESTUDI JOVENTUT
CASTELLÓ 2017
Univers d'estudi: joves de Castelló de la Plana de 16
a 34 anys: 36.602 individus (dades actualitzades a
febrer de 2017)
Nivell de confiança: 95,5%, p=q=50%, Error real:
±3,41%
Mostra final: 806 enquestes vàlides en llars i en via
pública
Estratificació per
a) gènere,
b) edat [16-19, 20-24, 25-29, 30-34] i
c) zona (districtes).
Període del treball de camp: 2 al 17 de novembre del
2017.
2
Canvisdemogràficsimportants:disminuciódelapoblació jove
Canvi significatiu en l'estructura d'edats i en
la pèrdua de pes demogràfic de la joventut
(15-34 anys) entre les dues dates
contemplades. El descens és de més de 10
punts percentuals, tenint en compte que
l'any 2006 aquests grups d'edat
representaven el 31,97% del total de la ciutat
i que en 2017, han descendit fins al 21,27%.
Hi ha, doncs, menys joves en l'actualitat que
fa onze anys.6 5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5 6
De 0 a 4
De 5 a 9
De 10 a 14
De 15 a 19
De 20 a 24
De 25 a 29
De 30 a 34
De 35 a 39
De 40 a 44
De 45 a 49
De 50 a 54
De 55 a 59
De 60 a 64
De 65 a 69
De 70 a 74
De 75 a 79
De 80 a 84
85 y más
Porcentajes
Mujeres 2017
Hombres 2017
Mujeres 2007
Hombres 2007
Gràfic1.PiràmidesdepoblaciódeCastellódelaPlana.Anys2007i2017
Font:ElaboraciópròpiaapartirdedadesdelPortalEstadísticdelaComunitatValenciana
3
Canvisdemogràficsimportants
Els efectes de la crisi iniciada en 2007 comencen a notar-se en
termes demogràfics a partir de l'any 2010, previsiblement
davant l'evidència de la seua durada i els seus efectes en
l'ocupació i en les perspectives de futur. En aquesta línia,
convé assenyalar que l'evolució dels grups edat és clarament
diferent.
Tal com s'aprecia en el gràfic, el grup més afectat és el de
joves. De fet, és el que presenta un major descens. Convé
assenyalar, a més, que inicia la seua caiguda ja l'any 2007 i, si
comparem les dades de 1996 amb els de 2017, obtenim una
primera anotació molt significativa sobre la seua evolució, ja
que és l'únic grup que en termes absoluts tenia més efectius
en 1996 (44.353) que en 2017 (36.048), a pesar que la
població total de la ciutat era menor (-33.769 persones)
Gràfic2.Evoluciódelapoblació.Valorsabsoluts
Font:ElaboraciópròpiaapartirdedadesdelPortalEstadísticdelaComunitatValenciana
4
135.729
180.690
169.498
22.14826.370
44.353
55.031
36.048
49.668
79.224 76.905
19.560
30.175
0
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
120.000
140.000
160.000
180.000
200.000
1996
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
Total
<15
15-34
35-64
≥65
Formesdeconvivènciaiemancipació
En allò que pertoca a les formes de convivència, els
resultats de l'enquesta informen que el 56,5% de la població
investigada viu en la llar paterna/materna i el 43,5% s'ha
emancipat d'ell. Dins d'aquest col·lectiu, el 8,3% està
format per una parella amb fills/as; un 14,3% el forma una
parella sense descendència; un 7,8% consta de persones
que comparteixen pis; un 5,8% de la població enquestada
viu a soles i finalment, i hi ha un 7,2% que s'agrupa en
“Altres formes”.
El 25,7% dels i les joves entre 30 i 34 anys viuen amb els
seus pares.
La joventut emancipada ho fa majoritàriament en règim de
lloguer.
Gràfic3.FormesdeconvivènciaJoventutCastelló
5
Parejaconhij@s8,3%
Parejasinhij@s14,3%
Pisocompartido
7,8%
Solo/a5,8%
Otrasformas7,2%
Noemancipad@s
56,6%
Font:EnquestaJoventutdeCastelló2017ielaboraciópròpia.
Evoluciódelasituaciólaboraldelajoventut
La gràfica adjuntada compara les dades obtingudes en
l'Enquesta de 2017 amb els de l'Enquesta de 2006 i es
conclou el següent:
Increment en el nombre d'estudiants
Disminució en el nº d'ocupats/as
Major nombre de persones desocupades i buscant
ocupació.
Més joves que estudien i treballen alhora
Baixa representativitat de les persones que es dediquen
exclusivament a tasques domèstiques i de cura
Poca representativitat de jovesNi-Ni
6
23,9
49,7
3,77 5,4 2,5 4,810,35
6,830,63
33,7 33,4
7,9 8,73,1
7,20,7 0,9 0,7
0
10
20
30
40
50
60
Estudia Trabaja TrabajayEstudia
Estudiaytrabaja
Paro(cobra)ybuscaempleo
Paro(nocobra)ybuscaempleo
Estudiaybusca1ºempleo
Tareashogar
Niestudianitrabaja
Encuesta2006 Encuesta2017
Gràfic4.SituaciódelaJoventut2006i2017
Font:EnquestaJoventutdeCastelló2006i2017ielaboraciópròpia.
Evoluciódelasituaciólaboraldelajoventut
El treball precari s'ha incrementat entre els anys 2006 i
2017 i ha disminuït l'ocupació fixa en quasi 7 punts
percentuals [42% té contracte fix i 49,9% precari en
2017]. La situació de crisi i les desregulaciones laborals
(2012) contribueixen a l'increment de la precarietat.
Las dones estan més afectades que els homes. Situació
que es reflecteix en la bretxa salarial: els homes doblen
les dones en els salaris de més de 1200 euros al mes
mentre que predominen en els salaris de menys
d'aquesta quantitat.
7
Malgrat aquesta situació de precarietat, els i les joves que
treballen estan satisfets amb el seu treball (77%), sent el
més valorat la relació amb els i les companyes i el menys
valorat l'escassa relació amb els estudis realitzats.
0 10 20 30 40 50
TemporalenprácticasTemporal
FijoCuentapropia
NegociofamiliarTiempoparcial
Notengocontrato
Tipo de contrato en 2006 y en 2017
2017 (%) 2006(%)
Font:EnquestaJoventutdeCastelló2006i2017ielaboraciópròpia.
Gràfic 5.Tipus decontracteen 2006i2017
Temps dedicat alestasquesdomèstiques idecura
Només el 0,9% de la població enquestada es dedica
en exclusiva a aquestes tasques. Quasi totes són
dones.
Entre la joventut, el temps dedicat a les tasques
domèstiques i de cura s'incrementa amb l'edat, amb
l'emancipació i la maternitat/paternitat. En aquest
cas també són les dones les majoritàries.
8
01020304050607080
0horas Entre1y10horas
Entre11y20horas
Entre21y39horas
Másde40horas
Hombres% Mujeres%
Font.EnquestaJoventutdeCastelló2006i2017ielaboraciópròpia.
Gràfic 6.Temps dedicat alestasques domèstiques per sexe
01020304050607080
0horas Entre1y10horas
Entre11y20horas
Entre21y39horas
Másde40horas
Hombres% Mujeres%
Gràfic 7.Temps dedicat ala curaper sexe
OciitempslliuredelajoventutdeCastelló:consumculturalHàbits de consum cultural. En relació amb el consum cultural, el
cinema és l'activitat a la qual, en algun grau, acudeix en major
proporció la joventut de Castelló (un 86,2%). A la música moderna,
entesa com el pop, rock, rap… assisteixen prop de dues terceres
parts (63,2%). La resta d'activitats les practiquen menys de la
meitat dels i les joves. Van a exposicions i museus quasi 4 de cada
10 joves (39,3%); menys de la tercera part acudeix al teatre (31%) i
quasi un de cada quatre (25,7%) vas assistir a espectacles de
dansa, òpera o música clàssica. Subratllar que es produeix una
constant correlació entre majors ingressos i estudis i major
freqüència d'assistència a activitats culturals. Així mateix, les
dones tenen uns majors índexs de lectura o assistència a música
clàssica, mentre que els homes joves de Castelló assisteixen amb
més freqüència a concerts demúsica moderna.
9
86,2%
31,0%24,7%
63,2%
39,3%
0%
25%
50%
75%
100%
Cine Teatro Danza,óperayclásica
Músicamoderna Museosyexposiciones
Asistenciaaociocu ltural
Gràfic8.Assistènciaaocicultural
Font:EnquestaJoventutdeCastelló2017ielaboraciópròpia.
Quant a l'oci relacional, el fet d'eixir amb amistats s'erigeix com una
de les pràctiques més importants, sobretot si es realitza a l'entorn
de la ciutat deCastelló.
OciitempslliuredelajoventutdeCastelló:pràctiquesesportives
En l'anàlisi de les pràctiques esportives destaca la
incorporació d'aquesta activitat en dues de cada tres joves,
sent més habitual la pràctica d'esports individuals que els de
equip. A més, a major edat, disminueixen més les pràctiques
esportives col·lectives.
Entre les diverses modalitats agrupades, destaca la categoria
de carrera (córrer, nadar, ciclisme) i la de gimnàstica,
musculació…. doncs les disciplines que les integren reuneixen
a 8 de cada 10 de les pràctiques esportives. Les dones
practiquen més les modalitats de gimnàs i els homes les de
carrera.
10
Gràfic9.Modalitatsesportivespracticades
Font:EnquestaJoventutdeCastelló2017ielaboraciópròpia.
Gimnasia,musculación…
34,5%
Artesmarcialesydeportesde
contacto; 3,5%
Correr,nadarociclismo; 45,0%
Deportesdepelota ybalón
2,5%
Actividades enlanaturaleza;10,8%
Deportesderaqueta;3,5%
Deportesdemotor 0,3%
Modalidades deportivas practicadas
Participacióassociativa,políticaiideologiadelajoventutdeCastelló
Respecte a la participació associativa, política i ideologia de la
joventut de Castelló , tant els resultats de l'Estudi de 2006 com el de
2017, manifesten una escassa implicació de la població jove en
associacions, una mica més baixa que en la resta de l’Estat. El
percentatge mitjà de joves que diu no haver participat mai en una
associació és del 83,1%, elevant-se al 87,04% si no considerem ni les
associacions esportives ni les festives.
Són les associacions esportives les que més adhesions presenten
(15,8%) mentre que les religioses i les culturals amb prou feines
aconsegueixen el 4% d'adhesions. Les organitzacions polítiques
tenen una mica més de seguiment que en la resta de l'Estat, tot i ser
pràcticament testimonial; mentre que les ecologistes aconsegueixen
un associacionisme residual en termes estadístics .
11
Font:EnquestaJoventutdeCastelló2017ielaboraciópròpia.
Gràfic10.Autoidentificación ideològica
Ideològicament la joventut de Castelló s'autoubica una mica escorada
a l'esquerra, encara que lleugerament menys que la mitjana per a tot
l'Estat. Així i tot, són molt predominants les posicions centrades (fet
que ens parla d'una "normalització ideològica" de la joventut
castellonenca).
ÚsdelesTICiinternetdelajoventutdeCastelló
Entre 2006 i 2017, l'ús de les TIC i d'Internet es produeix un
increment exponencial formant part de la quotidianitat de la
societat actual. La bretxa digital d'accés referenciada en l'estudi de
2006, ha quedat superada. Internet s'ha convertit en un espai de
sociabilitat de la joventut, amb un ús elevadíssim en temps destinat
a xarxes socials de diversa índole. Per continguts, Youtube apareix
com a entorn referencial i les sèries com a contingut consumides
amb força en sentit ascendent, demenys edat amés .
Internet també és font d'informació d'actualitat, amb usos elevats
en consum de notícies així com per a la realització de consultes
diverses d'utilitat, element en el qual la instrucció dels i les joves
apareix com a clau per a aquest tipus d'ús amb diferències
remarcables.
12
Font:EnquestaJoventutdeCastelló2017ielaboraciópròpia.
Gràfic11.Freqüència accés aInternetperallegirnotícies,premsa,perestudis acabats
Elsgrupsambmenornivelld'instrucció,realitzenunmajorúsd'Internet
comaobjected'ociaudiovisual.Ésenaquestamodulaciód'usos ones
produeix unabretxadigital.
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
Nunca Enocasiones Másdeunavezalasemana
Unasdoshorasaldía
Másdedoshorasaldía
Noacabadosoprimarios Secundaria Superiores
ÚsdemitjansixarxessocialsdelajoventutdeCastelló
L'ús de mitjans i xarxes de la joventut de Castelló ens dona dades
ben contundents sobre la predilecció per edat de certs mitjans. El
Gràfic 12 s'ha elaborat a partir de l'agregació de respostes diferents
amai faig ús. La representació mostra en els extrems aquells mitjans
que presenten una major diferència d'ús per edat.
La ràdio convencional seguida dels mitjans en paper s'utilitzen en
major mesura de forma correlativa amb l'edat. Per la seua banda
Facebook és una plataforma que té taxes d'ús molt inferiors en el
grup d'edat més joves.
La xarxa predilecta dels més joves és Instagram, amb el 82,7% de
seguiment. Aquells entre 30 i 34 anys no ho usen mai en un 62%.
13
Font:EnquestaJoventutdeCastelló2017ielaboraciópròpia.
Gràfic12.Accés amitjans ambqualsevol freqüència peraobtenirinformació
Perlaseuabanda,elsmitjansmésmassius,Whatsapp ilatelevisió,
presentenmenysdiferènciesentregrupsd'edat.
0%
20%
40%
60%
80%
100%
16-19años 20-24años 25-29años 30-34años
ConsumdesubstànciestòxiquesdelajoventutdeCastelló
Respecte al consum de substàncies tòxiques, tant legals com a il·legals, es
conclou dels resultats en 2017 que s'ha incrementat el consum en totes
les substàncies consultades, especialment en el cas del cànnabis, si es
comparen amb els resultats de 2006. Alcohol, tabac i cànnabis són les
drogues principals de consum tant en homes com en dones en totes les
frangesd'edat.
El major percentatge de consum en els homes es detecta entre els 25-29
anys, excepte en cocaïna, al·lucinògens i èxtasi que es registra entre els
30-34 anys. Els majors percentatges de consum en les dones estan més
dispersos atenent a l'edat. Entre les dones entre 16 i 19 anys destaca el
percentatge de consum d'alcohol i cànnabis.
Pel que fa a l'edat d'inici, els resultats apunten un lleuger descens en
l'edat d'inici en el consum de totes les substàncies respecte a 2006.
14Font:EnquestaJoventutdeCastelló2017ielaboraciópròpia.
Gràfic13.Comparaciódelconsumdesubstàncies2006-2017
Crida l'atenció que algunes persones reconeixen que van començar a fumar en
edat escolar i que vuit de cada deu persones reconeix que va començar a
prendre alcohol abans de complir els 16 anys. En la cocaïna, destacar també que
l'edat mitjana d'inici en el consum se situa entorn dels 17/18 anys encara que
crida l'atenció que un 10,8% dels homes va començar a consumir amb més de 24
anys.
tabaco alcohol cannabis cocaína speed alucinógenos éxtasis
2017 78,20% 93,90% 57,80% 16,00% 8,90% 7,10% 8,30%2006 67,50% 81% 29,62% 10% 6,37% 5,50% 5,25%
2006
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Situacionsd'assetjamentiviolènciasocialenlajoventutdeCastelló
Els resultats de la investigació realitzada, mostren que un 16,9% dels
i les joves de la ciutat de Castelló manifesten haver patit algun
tipus de comportament violent en la seua vida. Les dones superen
als homes en 17 punts percentuals. El risc de patir situacions
d'assetjament o violència és, doncs, superior per a les dones.
Per tipus de violència (física, psicològica, sexual i econòmica), la més
habitual és la psicològica (49,3%) i la de menor freqüència és
l'econòmica (3,7%). La violència física està més present en els grups
d'edat de 15-24 anys i de manera especial en el grup de menor
edat. Dels cinc àmbits classificats, personal/familiar; amistats;
sistema educatiu; laboral; i uns altres; els més al·ludits són el
personal/familiar i l'educatiu , si bé dins del primer s'assenyala a
l'exparella com la perpetradora més habitual.
15Font:EnquestaJoventutdeCastelló2017ielaboraciópròpia.
Gràfic14.Distribuciódelstipusdeviolènciaexperimentada
34%
49%
13%
4%
Física Psicológica Sexual Económica
La gran majoria de joves que han patit situacions de violència no
presenta, posteriorment, una denúncia en els organismes
pertinents: el 78,9% dels homes i el 78,5% de les dones no ho
realitzen. Entre els motius: por, no volia s'assabentara ningú, vaig
recórrer a un entorn privat; i de tipus institucional: pensava que no
em creurien, no serviria de gens, no sabia on anar.
Coneixementdelesactivitatsdel'Ajuntament
L'anàlisi sobre el coneixement de les activitats per a joves de
l'Ajuntament de Castelló, permet elaborar un perfil de la persona
jove que coneix els programes de l'ajuntament entorn d'aquesta
temàtica. Aquesta persona seria una dona, entre 20 i 29 anys, amb
estudis universitaris, del districte 6, que parla valencià o és bilingüe
a casa i parla valencià fora de casa.
A més a més,, existeix un increment del coneixement de les 4
activitats analitzades en tots dos estudis. De forma significativa els
Tallers d'oci i temps lliure i el Cinema a l'aire lliure .
D'altra banda, totes les activitats conegudes aproven en un rang
entre el 6,43 la pitjor valorada i un 7,58 la que es valora més
positivament.
16Font:EnquestaJoventutdeCastelló2017ielaboraciópròpia.
Gràfic16.ValoracióMitjanadelsserveidel'Ajuntament
Gràfic 15.Evolució delconeixement d'activitats2006-2017
Suggeriments omillores d'activitatsperajovesdel'ajuntament.
S'han rebut suggeriments o propostes de millora
sobre les activitats de l'Ajuntament que indiquen un
grau d'implicació en una minoria que valora ser
escoltada per les institucions.
Elevat nombredesuggeriments (684)
84,8% delespersones enquestades hanrealitzat
suggeriments
Suggeriments i propostes d'activitats
1.-Més informació sobre activitats oferides per l'ajuntament
2.- Activitats relacionades amb la formació i l'accés al mercat laboral
3.- Espais i organització d'activitats esportives
4.- Oci en general
5.- Activitats culturals, música ….
6.- Millores en el transport públic (busos, tram, biciCas, tren…) i a la nit
7.- Facilitar l'accés a l'habitatge
8.- Xarrades sobre drogues, alcohol, maltractament i educació sexual.
9.-Ajudes a diversos col·lectius (emprenedors, immigrants,mares solteres….)
10.- Cursos de formació.
17
PercepciósobreelpresentifuturdelajoventutdeCastelló
Reflecteix amb claredat el fort impacte de la crisi econòmica sobre
l'imaginari social en termes de projecció intergeneracional. Tan sols el
15,6% creu que tindran una vida similar a la dels seus progenitors. Quasi
la meitat creu que serà pitjor, superant en més de 12 punts a els qui
opinen que serà millor.
L'accés a l'habitatge , el treball i la seua situació econòmica són les
qüestions en les quals té major pes la proporció de baixa satisfacció. Els
aspectes millor valorats són les amistats, la llibertat en la vida
quotidiana, la família, la capacitat de decidir i la salut.
Accés a l'habitatge o el treball: opinions polaritzades indicatives de
desigualtats i malestar.
Compliment d'expectatives: 1 de cada 4 opina que no s'han complit. 1 de
cada 3 opina que tal com tenia previst. El grup més nombrós (41,2%)
opina que la realitat ha sigut millor que les seues expectatives.
18Font:EnquestaJoventutdeCastelló2017ielaboraciópròpia.
En definitiva, la seua vida serà diferent de la qual van tenir les
generacions precedents i que la línia contínua de millora
intergeneracional, fortament ancorada en l'imaginari col·lectiu, s'ha
trencat, potser definitivament
2,1%
2,1%
2,5%
2,9%
4,5%
7,7%
11,8%
13,4%
25,2%
28,3%
32,8%
18,6%
15,3%
17,6%
17,2%
15,4%
41,6%
26,2%
22,2%
45,8%
32,9%
30,6%
79,1%
82,6%
79,9%
79,9%
79,8%
50,4%
59,9%
60,8%
28,7%
32,0%
35,4%
0,2%
0,0%
0,0%
0,0%
0,4%
0,4%
2,1%
3,6%
0,4%
6,8%
1,2%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Amistades
Salud
Capacidad de tomar decisiones propias
Libertad en la vida cotidiana
Familia
Perspectivas de futuro
Vida sexual
Relaciones afectivas/pareja
Situación económica
Trabajo
Acceso a la vivienda
Gráfico 17. Grado de satisfacción con diferentes aspectos de su vida (Escala 1-10)
Satisfacción baja Satisfacción media Satisfacción alta NS/NC
Unajoventutmés precaritzada,atomitzada,fràgilivulnerable.
Crisieconòmicad'importantsconseqüènciespera
lajoventut.
Pèrduadepes demogràficdelajoventut(15-34
anys). Descens demésde10puntspercentuals
2006-2017.
Emancipaciódifícil:56,5% delapoblacióinvestigada
viuenlallarpaterna/materna
IncrementdelaPRECARIETAT
Lespràctiquesd'ocicorrelacionenambelnivell
d'ingressos
19
INDIVIDUALITZACIÓdelespràctiquesesportives
Escassaparticipaciói associacionisme
Úsd'internetixarxesmodulatpelnivelld'instrucciói
l'edat
Incrementdelconsum desubstàncies tòxiquesi
descens del'edatd'inici.
Riscimportantdepatirviolències(méselevaten
dones)i baixnivelldedenúncies
ValoracióPOSITIVAactivitatsdel'Ajuntamenti
PROPOSITIVAquanse'lspregunta
RUPTURAamblaideadeMILLORA
INTERGENERACIONAL
Estudi Joventut Castelló 2017
Top Related