Idiomas
Páginas
Jurídico
1r de BATXILLERAT Curs 2007-2008
BLOCS1. El llarg segle XIX. 1789-1914.2. El món d’entreguerres. 1914-1945.3. El món després de la II Guerra mundial.1945-1989.
4. El món actual des de 1989.
El llarg segle XIX. 1789-1914. Esquema global Bloc 1
Les bases de l’ANTIC RÈGIM EUROPEU eren
1
IESGUADASSUAR. Departament d’Història
Esquemes / resums
d’Històriadel Món
Contemporani
Economia de subsistència
Societat estamental
Monarquia absoluta
qüestionades, al s. XVIII, per la
IL.LUSTRACIÓ i enfonsades per les
REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES basades en
Economia de mercat
Societatde classes
Governs constitucionals
Resultat de les revolucions Demogràfica Agrària Del comerç i dels
transports, que condueixen a la
que enfronta la
burgesia i els obrers,
originant el
instaurats per les
REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848)
que provocaren
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Les seves conseqüències socials i econòmiques
MOVIMENT OBRER (Socialisme utòpic, marxisme, anarquisme) que actua mitjançant
reaccions conservadores com la RESTAURACIÓ i el ROMANTICISME,
una de les arrels dels
Provocaren l’expansió del CAPITALISME. que continua amb la
els SINDICATS i les MUTUALITATS, que creixen i evolucionen durant la
NACIONALISMES (Unitats nacionals d’Itàlia, 1870, i Alemanya, 1871) Seran una causa de la
2ª REVOLUCIÓ INDUSTRIAL que va conduir al COLONIALISME i l’IMPERIALISME
dominació i l’explotació europea del món, que acaba provocant la Iª GUERRA MUNDIAL
Tema 1. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
A Europa, L’ANTIC RÈGIMes basava en
2
Una economiasenyorial,
de subsistència,caracteritzada per
La concentració de la terra a mans de
- la noblesa i - de l’Església
Predomini de l’agricultura de subsistència (autoconsum) Activitats urbanes de tipus artesanal
Progressiu desenvolupament del comerç ultramarí
Una societatestamental,
caracteritzada per
Una població de baix creixement demogràfic (alta natalitat i alta mortalitat)
Societat dividida en estaments
- Privilegiats (noblesa i clergat)
- No privilegiats (90% de la població: camperols, classes populars urbanes i burgesos)
Una monarquiaabsoluta
caracteritzada per
Una autoritat provinent de Déu(dret diví)
Un poder absolut (concentrava els poders legislatiu, executiu i judicial)
Excepcions a l’absolutisme es
donaren a Anglaterra i Holanda
1679, Habeas Corpus 1689, Declaració de drets (The Bill of Rights)
Durant el s. XVIII, aquestes bases sónqüestionades per la
IL·LUSTRACIÓ
Les idees il·lustrades van triomfar plenament a la Revolució francesa
Tema 2. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I EL CAPITALISME
La 1ª REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1ª meitat del s. XIX) es va iniciar a Gran Bretanya i les seves BASES van ser
La REVOLUCIÓ DEMOGRÂFICA
La REVOLUCIÓ AGRÀRIA
La REVOLUCIÓ DELS
Els CANVIS A LES MANUFACTURES
3
Les seves principals idees
Es basaven en el predomini de la raó sobre la fe S’oposaven als privilegis socials, defensant la igualtat Eren contràries al mercantilisme i creien que l’agricultura era la principal font de riqueza Atacaven l’absolutisme i proposaven la divisió de poders Destacaren VOLTAIRE, LOCKE, MONTESQUIEU I ROUSSEAU
El DESPOTISME IL·LUSTRAT
Fou l’intent d’alguns monarques d’implantar el progrés tècnic i cultural als seus dominis, mantenint , però, el seu poder absolut
El despotisme va fracassar per les contradiccions de d’aquesta via reformista
TRANSPORTSLa reducció de la mortalitat va provocar un extraordinari creixement de la població
- Es privatitza la propietat de les terres (Enclosures Act)- Es cultiva per al mercat- Molts agricultors emigren a la ciutat
- Millor aprofitament de rius i canals
- Stephenson inventa la locomotora: neix el ferrocarril (1830)
- Comença amb el domestic system- James Watt inventa la màquina de vapor- Aplicació de la màquina de vapor als telers de cotó
La Revolució industrial es va caracteritzar per l’ús del ferro i el
cotó com a matèries primeres, i del carbó com a principal energia, originant una
GRAN EXPANSIÓ INDUSTRIAL, mitjançant La difusió de la indústria per Europa occidental i els EEUU L’afirmació del capital com a fonament de l’economia industrial (societats anònimes, Banca i Borsa) Que va impulsar
EL CAPITALISME o LIBERALISME ECONÒMIC Basat en els principis de l’Escola de Manchester (s. XVIII) i en l’obra d’Adam Smith sobre la riquesa de les nacions, 1776 D’acord a les seves idees, el capitalisme és un sistema econòmic basat en la lliure iniciativa, que té com a objectiu l’obtenció del màxim benefici, i que es regula per l’oferta i la demandaI també va desenvolupar
LA SOCIETAT DE CLASSES Eliminats els privilegis, la burgesia, mitjançant el control de la indústria, la política i la cultura, es va convertir en la classe dominant La indústria generà una nova classe social: els obrers, que venien la seva força de treball a canvi d’un salari. Les dures condicions de vida i de treball els van dur a organitzar el moviment obrerTot això va conduir a
UNA SOCIETAT URBANA I INDUSTRIAL Les ciutats es convertiren en centres industrials Milions d’agricultors emigraren del camp a la ciutats La nova societat va conviure durant temps amb la pervivència d’estructures de l’Antic Règim.
Tema 3. LIBERALISME I NACIONALISMELES REVOLUCIONS LIBERAL-BURGESES
SEGLE XIX GRANS IDEOLOGIES LIBERALISME SOCIALISME,
ANARQUISME
4
REVOLUCIÓ
ROMANTICISME
NACIONALISME
CONTRAREVOLUCIÓ RESTAURACIÓ - TRADICIONALISME- ROMANTICISME REACCIONARI
LIBERALISME
Tenen els seus PRECEDENTS en
Els seusFONAMENTS són
Es vanDIFONDRE durant la 1ª
meitat del s. XIX- La revolució científica del s. XVII (Newton)
- El parlamentarisme anglès (Habeas Corpus, Declaració de Drets, etc)
- La crítica de la Il·lustra-ció a l’Antic Règim
- Els drets individuals (vida, llibertat, propietat)- La sobirania nacional- La divisió de poders- Una Constitució- Un sistema d’economia de mercat, controlat per la burgesia propietaria- Una societat de classes, segons la seva riquesa
- A partir de la Revolució francesa (1789) *
- El Congrés de Vienarepresentà la reacció abso-lutista
- Les revolucions de 1820, 1830 i 1848 van suposar el triomf del liberalisme mode-rat
Tot això té com aCONSEQÜÈNCIES eldesenvolupament de
Una ECONOMIA DE MERCAT
Una SOCIETAT DE CLASSSES
GOVERNS PARLAMENTARIS
La principal i més influent revolució liberal fou la
REVOLUCIÓ FRANCESA de 1789
Tema 3. ContinuacióLA REVOLUCIÓ FRANCESA de 1789marca l’inici de l’Edat Contemporània
a occident
5
La cojuntura revolucionària Des de 1788, crisis agràries Mobilització camperola contra els impostos Fallida de la Hisenda reial Rebel·lió de la noblesa contra l’intent de fer-los pagar impostos Convocatòria dels Estats Generals Redacció dels Quaderns de queixes
L’esclat de la Revolució i el procés constituent. 1789-1791 Constitució de l’Assemblea Nacional (burgesa) 14 de juliol, Presa de la Bastilla Violència antisenyorial (Gran Por) Abolició del feudalisme, 4 d’agost, i Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà, 26 d’agost Constitució Civil del Clergat, 1790 Constitució de 1791 Intent de fugida de Lluís XVI: radicalització revolucionària i proclamació de la República
El procés revolucionari. 1792-1795 La Convenció girondina. 1792-1793. Judici i execució de Lluís XVI Guerra civil Revolta dels camperols de la Vandée La Convenció jacobina. 1793-1794. Comité de Salut Pública (Robespierre) Proclamació del Terror. Reformes socials. Robespierre guillotinat
La República burgesa i el bonapartismne Constitució de 1795. El Directori “·Conspiració dels iguals” de Babeuf Cop d’Estat del 18 Brumari. Napoleó al poder Reformes napoleòniques. Guerres napoleòniques 1808-1815 (Waterloo)
L’impacte de la Revolució Ideològic: Canvi en les formes de pensar i actuar Polític: sobirania nacional i sistema representatiu Econòmico- social: Modernització social Irrupció popular en la vida política
Tema 3. ContinuacióNACIONALISME
6
Les ARRELS del NACIONALISME i del
concepte nació
Els MOVIMENTS NACIONALS de la 1ª
meitat del s. XIX
UNIFICACIÓ NACIONAL D’ITÀLIA i ALEMANYA
(1870-1871) Arrels- La Revolució francesa i el Romanticisme són a l’origen del Nacionalisme democràtic
- El Romanticisme conservador i el tradicionalisme són les bases del Nacionalisme no democràtic
Concepte democràtic: la nació = la voluntat popular
no democràtic: la nació = esperit per sobre dels ciutadans (volkgeist)
En la lluita per la unificació de l’Estat-nació destacaren:
1830, la independència de Grècia
1839, la independència de Bèlgica
1848, el fracàs de la Dieta de Frankfurt (intent democràtic d’unificació d’Alemanya)
ITÀLIA, 1870En el marc del Risorgimen-to. Dues vies:* Monàrquica, de Victor Manuel III i Cavour* Republicana, de GaribaldiAcaben pactant3 fases:
1. Unificació del Nord2. Nàpols i Sicília3. Estats pontificis i
Venècia ALEMANYA, 1871* 1848: fracassa l’intent democràtic d’unificació* La Prússia de Bismarck dirigeix la unificació en 3 etapes bèliques:
1. Guerra contra Dinamarca, 1864
2. Guerra contra Àustria, 1866
3. Guerra contra França, 1870
1871: Proclamació del Segon Reich (imperi)
Tema 4. ELS NOUS MOVIMENTS SOCIALSEL MOVIMENT OBRER I EL FEMINISME
7
El liberalisme econòmic o CAPITALISME genera
SOCIETAT DESIGUAL, amb hegemonia de noblesa
i burgesia sobre els treballadors
INJUSTES CONDICIONS DE VIDA i DE TREBALL
PER ALS TREBALLADORS
DESIGUALTATS PER RAÓ DE SEXE (el libera-
lisme fixa papers diferents per a homes i dones)
Tot això provoca l’aparició delPENSAMENT IGUALITARI
que es manifesta en
El 1r socialisme o SOCIALISME UTÒPIC que critica el discurs liberal i reclama una societat igualitària(Sant Simont, Owen, Fourier, Cabet , Flora Tristan) i proposa models exemplars, no violents, per canviar la societat
El MARXISMEKarl Marx i Friedrich Engels volen transformar el món (Manifest Comunista, 1848, El Capital, 1867). Realitzen1- Una anàlisi del passat: Materialisme històric (la lluita de classes, motor de la història. L’estructura econòmica és la infraestructura de la societat, i el marc polític i jurídic són la superestructura social)2- Una explicació del seu present: els mecanismes d’explotació del capitalisme (la plusvàlua)3- Una proposta de futur: la conquesta revolucio-nària del poder per arribar al comunisme
L’ANARQUISMEPROUDHON, BAKUNIN, KROPOTKIN, MALATES-TA consideraven- La llibertat i la igualtat econòmica indissociables- La propietat privada, principal font de desigualtat- Que calia eliminar l’Estat
El FEMINISMEEl moviment contra la subordinació i l’exclusió de les dones neix a la Revolució francesa i es desenvolupa amb el moviment obrer (Flora Tristán, Clara Zetkin, Alexandra Kollontai)
(continua)Tema 4. El MOVIMENT OBRER I EL FEMINISME (continuació)
8
EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRERLes injustes condicions de vida i de treball provocades
per la revolució industrial burgesageneraren la resposta obrera
1. El LUDISMEMoviment espontani que s’oposava a la mecanització, considerada responsable de la precarietat laboral. El Parlament britànic va castigar amb pena de mort les activitats ludistes.
2. MUTUALISME - Societats de Socors Mutus. Mitjançant el pagament d’unes quotes mensuals, ajudaven els treballadors aturats o malalts.
3. SINDICALISME- 1825, TRADE UNIONS. - 1830, CARTISME britànic, 1r moviment sindical i polític.- 1834 Great Trade Union.- 1840 Associació de Teixidors de Barcelona.
4. L’A.I.T. (Associació Internacional de Treballadors)Nascuda a Londres, el 1864.Marx redacta els estatuts i el manifest inaugural.Reivindicacions bàsiques: jornada laboral de 8 hores i supressió del treball infantil.
5. RUPTURA ENTRE MARXISTES I BAKUNINISTES Marx Proposava la formació de partits polítics per conquerir el poderBakunin No a la via política (partits) i a qualsevol forma de poderLes discrepàncies Marx / Bakunin i el fracàs de la Comuna de París (1871) conduiren al fracàs de la Iª Internacional
6. LA II INTERNACIONALAl darrer terç del s. XIX , es fundaren sindicats i partits marxistesLa II Internacional, amb l’exclusió dels anarquistes, formada per 2 sectors: revisionistes (Eduard Bernstein) partidaris de reformar les idees marxistes (no hi ha colapse del capitalisme , ni empitjorament de la vida dels obrers) radicals (futurs comunistes, Rosa Luxemburg, Karl Liebknech i Lenin) critiquen el reformisme i defensen la via revolucionària (Rússia, 1917)
7. EL MOVIMENT SUFRAGISTA1ª onada del MOVIMENT FEMINISTA: reclamava la igualtat de drets amb els homes. El 1914 només Austràlia, Finlàndia, i Noruega reconeixien el vot femení
Tema 5. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÖNCOLONIALISME I IMPERIALISME
9
Amb la SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (2ª meitat del segle XIX)Continua el creixement demogràfic, la modernització de l’agricultura, s’exploten noves energies (petroli i electricitat) i usa el nou motor d’explosió
Tot això va afavorir
La mundialització del capitalisme
L’expansió del’imperialisme
El domini d’Europasobre el món
Que van ser les causes delGRAN CAPITALISME
que va tenir com aconseqüències
Una nova organització
industrial
Una polarització de l’economia vers
sectors més rendibles
Noves necessitats d’energia i de
matèries primeres
El naixement de noves potències
industrials (Alemanya, EEUU)
Tot això va conduir a l’expansió del COLONIALISME i
el domini de l’IMPERIALISME
Característiques
Europa domina el món 2 fases: - Colonial: Exploració, comerç i conquesta d’un territori - Imperialista:Trasllat de tropes i funcionaris i incorporació del territori al govern de la metròpoli
Tipologia colonial
De poblament o domini (el territori rep població europea i té govern propi)
Colònia d’explotació (totalment sotmesa a la metròpoli)
Principals imperis:
Britànic (el més important) Francès Rus Belga Alemany Els nous imperis: dels EEUU del Japó
Conflictes i fets colonials
1857 Revolta del sipais a l’Índia 1895 Conferència de Berlín Àfrica 1898: - Crisi franco-anglesa (Fashoda) - Guerra de Cuba 1898-1902:Guerra anglo-bòer 1905:Guerra russo-japonesa
Tot això va conduir a una fortaRIVALITAT COLONIAL,
que fou una de les causes de laIª GUERRA MUNDIAL
Els grans conflictes internacionals 1914-1945. Esquema global Bloc 2
10
A laIª GUERRA MUNDIAL
S’enfronten les potències imperialistes europees.
En aquesta guerra trobem les arrels de
La REVOLUCIÓRUSSA DE
1917
La CRISIECONÒMICA
DEPOSTGUERRA
CRISI POLÍTICAI SOCIAL DE LES
DEMOCRÀCIESELS
FEIXISMES
Que va tenir dues fases: La Revolució de febrer, i la La Revolució d’octubre, arrels de
Fou afavorida per l’economia especulativa alsEstats Units i a Europa. La sevaexpressió fou
Va provocar violència als carrers, amb l’enfrontament de feixistes i sindicalistes(fou una de les causes de)
Impulsats, des de 1919, per la crisieconòmica, social i política es manifesten i desenvolupen mitjançant
La URSSel CRAC DE 1929 i
la CRISIANYS 30,
La GUERRA CIVIL ESPANYOLA
SISTEMES AUTORITARIS i FEIXISTES, com
1r Estat comunista, s’industrialitza i acaba lluitant amb els aliats a la
Van facilitar l’accés al poder dels feixismes i l’esclat de
Va desenvolupar el totalitarisme feixista i va serun assaig de la
El FEIXISME ITALIÀ, iel NAZISME ALEMANY van conduir a
La II GUERRA MUNDIAL
que es va desenvolupar en 3 etapes:1ª) 1939-40: Domini nazi
2ª) 1941-42: Internacionalització del conflicte3ª) 1942-1945: Victòria aliada
Va tenir terribles conseqüències demogràfiques, econòmiques i polítiques
Tema 6. EUROPA EN TEMPS DE LA Iª GUERRA MUNDIAL
Les CAUSES LLUNYANES de la guerra van ser:
11
El sistema d’aliances secretes que dividia Europa en 2 blocs:Els imperis centrals (Alemanya, Àustria i Alemanya)Les potències perifèriques (França, Rússia, Gran Bretanya) La rivalitat imperialista i els sentiments nacionalistesEntre França i Alemanya, per l’ocupació de territoris a l’ÀfricaEntre Turquia, Rússia i Àustria, pels Balcans Els interessos de les grans potències
La CAUSA IMMEDIATA va ser L’assassinat de l’hereu de la corona d’Àustria-Hongria,
l’arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo, capital de Bòsnia, el 28 de juny de 1914
La guerra va tenir 4 grans etapes
1. La GUERRA DE MOVIMENTS
- Fracassa el Pla Schlieffen per envair França
- Els francesos resisteixen
2. La GUERRA DE TRINXERES
- Va estabilitzar el front- Les trinxeres, en principi provisionals, es van fer definiti-ves- Cap dels dos bàn-dols feia avenços importants
3. La CRISI DE 1917
- Provocada per la revolució russa i la retirada de Rússia del conflicte
- L’entrada dels EEUU en el conflicte
4. LA FI DELS IMPERIS
CENTRALS - Per l’arribada dels soldats americans- L’esquarterament de l’imperi austro-hongarès i- L’esgotament humà i econòmic d’Alemanya (1918)
Les principals CONSEQÜÈNCIES de la guerra van ser
DEMOGRÀFIQUES Prop de 9 milions de morts i 6 milions d’invàlids Crisi demogràfica (generacions buides, a França, sobretot)
POLÍTIQUES Canvi del mapa euro-
peu amb:>> l’aparició de nous
Estats i >> la fi dels imperis
ECONÒMICO-SOCIALS Europa perd l’hegemo-nia econòmica EEUU, grans beneficiats Alça de preus (inflació) Tensions socials
Tema 7. La Revolució soviètica (1917) i l’URSS
Abans de 1917, la RÚSSIA TZARISTA era un immens imperi amb
Els aliats decidiren: Fundar la SDN (Societat de Nacions) Organitzar una Conferència de Pau a Versalles (1919), que >> Fer a Alemanya responsable de la guerra >> Imposar-li fortes indemnitzacions
12
22 milions de km2 i 170 milions d’habitants
Una població rural amb dures condicions feudals
Una agricultura tradicional de subsistència
Una indústria molt localitzada, de ràpid creixement
Una monarquia absoluta, encapçalada pel tzar
Unes forces d’oposició, entre les quals destacaven els bolxevics dirigits per LENIN
En començar el s. XX El 1905, el Japó declara i guanya la guerra a Rússia, provocant un
empitjorament de les condicions de vida i de treball dels pagesos i dels obrers
Una manifestació pacífica fou violentament dissolta per la guàrdia tsarista, provocant uns 1000 morts i 2000 ferits. Fou el DIUMENGE SAGNANT, que va provocar i es va agreujar amb
La REVOLUCIO DE 1905, amb-- L’esclat de vagues a les fàbriques i revoltes al camp-- L’aparició del SÒVIETS, organitzacions revolucionàries de treballadors
L’entrada, el 1914, de Rússia a la1ª GUERRA MUNDIAL
-- Lluitant contra els imperis d’Alemanya i Àustria-Hongria, i agreujant la inflació, la manca d’aliments, i el malestar de la població
Tot això, va afavorir l’esclat de la REVOLUCIÓ de 1917, que va tenir 2 fases
La Revolució de febrer-- Els soldats s’uneixen als sòviets-- Cau la monarquia-- La burgesia organitza un govern provisional que continua a la guerra-- Lenin demana “tot el poder per als sòviets”
La Revolució d’octubre-- Els sòviets prenen el poder-- Lenin, elegit president del Consell de Comissaris del Poble. Primeres mesures:
• Pau amb Alemanya• Expropiació de les terres privades• Reconeixement de nacionalitats
-- Esclata la guerra civil (1917-1921) dels bolxevics contra burgesos i nobles
La revolució va triomfar a Rússia, que es va convertir en l’URSS, primer Estat comunista de la història
Sota la direcció de LENIN. 1917-1924- Impuls revolucionari: la III Internacional- Les lluites internes
Sota la dictadura d’Stalin.1924-1953- Concentració de poder. El terror (anys 30)- L’impuls al col·lectivisme
Tema 8. L’EVOLUCIÖ ECONÒMICA I SOCIALDEL PERÍODE D’ENTREGUERRES
13
LA POSTGUERRA: CRISI I RECUPERACIÓ La dècada de 1919-1929 va viure greus desequilibris
econòmics, a causa de
Crisi de postguerra(1920-21
- Per l’excés de l’oferta sobre la demanda- La fi dels préstecs EEUU
Desequilibris monetaris- Inflació, endeutament, devaluacions- Enfonsament del patró or
Creixement econòmic industrial molt desequilibrat
- Pel fort creixement industrial- Estancament agrari- Alça de preus- Atur
Les CONSEQÜÈNCIES de tot això van foren:- La prosperitat dels EEUU- La pèrdua de l’hegemonia europea (per
deutes, inflació i atur)
EL CRAC DEL 29 I LA CRISI DELS ANYS 30Durant els anys 30, el sistema capitalista va viure la més
greu crisi de la seva història
CAUSES- Desequilibri oferta-demanda- Especulació borsària als EEUU- Desorganització econòmica (especialment als EEUU)
FETS PRINCIPALS- Enfonsament de les accions a la Borsa de Nova York (29 d’octubre, 1929), el “dijous negre”- Ruïna de milers d’inversors
CONSEQÜÈNCIES- Fallida de + de 5000 bancs- Descens del consum- Caiguda del preus- Aturada de les inversions- Tancament d’empreses- Extraordinari augment de l’atur i
Una llarga depressió econòmica,que va afavorir
La crisi política de les democràcies L’aparició dels feixismes El camí vers la II Guerra Mundial
Tema 9. DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES. FEIXISME I NAZISME
14
C A U S E S Entre 1919 i 1939, EUROPA va viure
Odis entre vencedors i veçuts Greus problemes econòmics El triomf de la Revolució russa L’aparició de dictadures
A ITÀLIA- Descens dels salaris- Alça de preus- Vagues obreres i ocupació de
fàbriques- Incapacitat dels governs- Por de la burgesia
A ALEMANYA- República de Weimar- Crisi econòmica - Desgavell polític
Això va conduir a l’aparició departits feixistes
- Moviment feixista, 1919. - Marxa sobre Roma, 1922:
Mussolini al poder
- Partit nazi, 1919. Hitler, principal dirigent (1921).
- 1923, Putch de Munic- Ideari nazi basat en: Antijudaísme,
antimarxisme i denúncia del Tractat de Versalles- El partit guanya les eleccions de
1932
La dictadura feixista- Política feixista: règim totalitari Pactes del Laterà, 1929, entre l’Església i Mussolini- Economia autàrquica amb gran
intervenció de l’Estat- Societat sotmesa: control
ideològic de l’Estat. Sense llibertat sindical
- Aliança amb Alemanya, que va conduir a
La dictadura nazi- Dictadura totalitària (tot el poder a
mans de l’Estat, sense llibertats individuals). Hitler, president i canceller de Reich (Fürer)
- 1933, primers camps de concentració per tancar a l’oposició
- Economia , controlada per l’Estat, va desenvolupar la indústria d’armament i les obres públiques
- Societat sotmesa per aconseguir la puresa racial
- L’expansió territorial i militar (invasió de Polònia, 1-IX-1939)va dur a l’esclat de
La II GUERRA MUNDIAL(1939-1945)
Tema 10. LA II GUERRA MUNDIAL
Les principals
15
CAUSES DE LA GUERRAvan ser
- El mal plantejament de la Pau de Versalles, 1919, responsabilitzant Alemanya de la guerra
- La crisi econòmica, política i social de les democràcies- La política d’armament i d’expansió territorial de Hitler- La feblesa de les democràcies davant Hitler- La invasió de Polònia (1-IX-1939)
El desenvolupament de la guerra es pot resumir enTRES FASES
1.- 1939-1940. Domini naziOcupació de Polònia, Dinamarca i Noruega, mitjançant la guerra llampec. Ocupació de Paris (14-juny-1939)
2.- 1940-1942. Internacionalització del conflicteEstiu de 1941: els nazis envaeixen Rússia. Els japonesos bombardegen la base naval americana de Pearl Harbor, provocant l’entrada dels EEUU a la guerra. Resistència russa a la batalla d’Stalingrad (1943), atac americà al Pacífic, ofensiva angloamericana al nord d’Àfrica, i americana al sud d’Itàlia (1943)
3. 1942-1945. Victòria aliadaAcció conjunta aliada. Febrer, 1945: Alemanya ocupada pels russos, es rendeix (7/8 maig, 1945). El Japó ho fa després del llançament de dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki (2-IX-1945)
CONSEQÜÈNCIES Entre 45 i 50 milions de morts (20 Milions només a Rússia) Destrucció d’infraestructures industrials i de comunicacions Decadència econòmica d’Europa i hegemonia dels EEUU Conversió de la URSS en gran potència Divisió d’Europa i el món en dos blocs (guerra freda) Fundació de l’ONU
El món després de la II G.M. 1945-1989. Esquema global Bloc 3
16
En acabar la II Guerra mundial
Europa i el món es van dividir Els països colonitzats, amb l’acorden dos blocs enfrontats en una dels EEUU i de l’URSS van reclamar
GUERRA FREDA la DESCOLONITZACIÓ
Durant els DAURATS 60 (al món capitalista)
Els EEUU posen en marxa el PLA MARSHALL
Al MÓN COMUNISTAAmb Stalin, la URSS es recupera de la guerra, imposa una violenta
dictadura i es converteix en 2ª potència econòmica
mundial
Moltes colònies accedeixen a la
INDEPENDÈNCIA POLÍTICA,
però
Europa es recupera ràpidament i s’estén la societat de consum i l’Estat del Benestar.
Alemanya i Japó viuen un “miracle econòmic”
Stalin estén el comunisme a l’Europa oriental.
Revolucions comunistes tenen lloc a Xina (1949) i
Cuba (1959)
segueixen sotmeses econòmicament.
Els nous països formen el 3r MÓN. Fracassa la 3ª via
i queden sotmesos al SUBDESENVOLUPAMENT
L’OPEP puja un 70% el preu del cru i provoca la forta
CRISI DEL PETROLI DE 1973,Caracteritzada per la stagflació (atur +
inflació), que provoca
Al món capitalista, unaREACCIÓ
CONSERVADORA, basada en models
neoliberals de (Reagan, als EEUU i M. Tacher a la
Gran Bretanya)
Al món comunista, una crisi del sistema i del lideratge de la URSS.
Fracassa la Perestroika de Gorbatxov.
El comunisme es manté a Xina i Cuba
El 3r Món cau en un deute crònic mentre augmenten les diferències a favor dels
països rics
Tot això va conduir a la caiguda del Mur de Berlín (1989) i a la FI DE LA
GUERRA FREDA
Tema 11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS
17
LES CAUSES El predomini dels EEUU i de la URSS, en acabar la guerra, i la rivalitat entre ambdues potències Les grans diferències ideològiques entre el liberal-capitalisme dels EEUU i la ideologia comunista de l’URSS
Els PRINCIPALS FETS que van consolidar la
GUERRA FREDA van ser La incorporació forçada de gran part de l’Europa oriental al bloc comunista La conversió de l’URSS en 2ª potència econòmica mundial Les revolucions comunistes de Xina (1949) i Cuba (1959) A la resta d’Europa, els EEUU i Gran Bretanya van intervenir per assegurar el model capitalista (Grècia, p.ex.) El Pla Marshall, que va accelerar la reconstrucció europea El blocatge de Berlín (1948-49) per part de l’URSS
L’enfrontament entre els dos blocs es va manifestar en un seguit de CONFLICTES PERIFÈRICS
La guerra de Corea, que va finalitzar en la divisió en dues Corees, comunista, al Nord, capitalista, al Sud La guerra d’Indoxina (Vietnam, Laos, Cambotja), amb la intervenció dels EEUU en la guerra de Vietnam Els conflictes àrab-israelians Las crisi dels míssils cubans, 1962, entre EEUU i l’URSS
Tema 12. LA DESCOLONITZACIÓ. EL 3r MÓN
18
CAUSESDE LA DESCOLONITZACIÓ
o La pèrdua de l’hegemonia europea o Els ideals occidentals de llibertat i democràciao La Declaració Universal de Drets de l’ONUo Els moviments nacionalistes. L’eixemple de l’Índia (1947)
A ÀSIA
- El primer territori independent fou Indonèsia (1945)
- A la Indoxina francesa, es van independitzar Laos, Cambotja, Vietnam del Nord i Vietnam del Sud
- A l’Índia, principal colònia britànica, la lluita de Gandhi facilità l’accés a la independència el 1947
A ÀFRICA Àfrica del N. (anys 50):- Tunísia i Marroc, el 1956- Algèria, des de 1956 la guerrilla
del FAN i l’exèrcit francès s’enfrontaren violentament fins a la independència, el 1962
L’Àfrica negra (anys 50-60)- Les colònies britàniques
utilitzaren la via negociada- Costa d’Ivori, 1960- Senegal, 1960- Guinea, 1958- Congo belga, 1959- Guinea equatorial espanyola,
1963 L’Àfrica austral (anys 60-70)- Sudàfrica, 1961- Zàmbia, 1964- Angola, i Moçambique, 1975
A la CONFERÈNCIA DE BANDUNG, 1955Els països afroasiàtics van condemnar el colonialisme, el racisme, i la cursa d’armaments atòmics, i van intentar posar en marxa una 3ª via entre capitalisme i comunisme. Així naixia
El TERCER MÓN Es caracteritza pel seu SUBDESENVOLUPAMENT ECONÒMIC Fracassa la 3ª VIA perquè moltes colònies accedeixen a la independència política, però queden sotmeses al NEOCOLONIALISME ECONÒMIC El 1959, esclata la REVOLUCIÓ CUBANA, dirigida per FIDEL CASTRO El 1973, el cop militar del general PINOCHET amb ajuda dels EEUU, acaba amb el govern democràtic de SALVADOR ALLENDE El deute exterior del 3r MÓN no ha deixat d’augmentar, i la recomanació de l’ONU als països rics, el 1972, de dedicar 0,7% del seu PIB a l’ajuda al 3r Món, pocs països l’apliquen
19
Tema 13. ELS EUA I EL MÓN CAPITALISTA
En acabar la II Guerra Mundialal MÓN CAPITALISTA
ELS EEUU Beneficiats econòmica i políticament de la guerra. El dòlar, moneda de reserva A la societat va augmentar espectacu- larment el consum, però van continuar les desigualtats socials Va mantenir el sistema polític federal presidencialista i el bipartidisme de republicans i demòcrates La Conferència de Bretton Woods va crear el FMI i el Banc Internacional de Reconstrucció La bonança econòmica afavorí la distensió mundial Són la 1ª potència mundial
A EUROPA: ELS ANYS DAURATS PLA MARSHALL americà de recons- trucció europea Amb el TRACTAT DE ROMA (1957), neix la C.E.E Alemanya i el Japó viuen un miracle econòmic Destaquen les indústries militars i aeroespacials L’intervencionisme dels l’Estats genera l’ESTAT DEL BENESTAR Es desenvolupa la SOCIETAT DE CONSUM Alguns qüestionen l’hegemonia dels EEUU El MAIG del 68 apareix una nova esquerra
EL “MIRACLE” JAPONÈS I ELS “DRACS” ASIÀTICS
El JAPÓ - Entre 1955 i 1973, gran creixement econòmic - L’Estat va impulsar la indústria - Amb una planificació eficaç va especialitzar-se en electrònica, informàtica i robòtica - Trets específics: alta taxa d’inversió mercat laboral jeràrquic i disciplinat i flexibilitat empresarial. ELS “DRACS” ASIÀTICS - Singapur, Hong Kong, Taiwan i Corea del Sud - Van comptar amb l’ajut financer dels països occidentals i Japó, i amb l’alt estalvi intern, i el baix cost de la mà d’obra interna. - L’endeutament del sector públic i la manca de reformes fiscales van con- tribuir a la crisi financera de 1998
ELS PROBLEMES A L’AMÈRICA LLATINA
1946-1973: creixement desigual. Alternança de creixement i recessió Elevat deute extern Entre 1959 i 1968: revolució cubana i aparició de moviments guerrillers Reacció militar: cop d’Estat de Pinochet a Xile i a Argentina (des- apareguts) A la dècada dels 80 alguns països viuen un trànsit a la democràcia Els militars continuen tenint un paper destacat, igual que les dificultats econòmiques i les desigualtats socials (moviments socials com els zapatistes de Chiapas)
1973: La decisió de la OPEP d’apujar el preu del petroli va provocar l’esclat de la CRISI ECONÒMICA DELS ANYS 70 / 80
20
14. SOTA LA INFLUÈNCIOA SOVIÈTICA: EL MÓN COMUNISTALES DEMOCRÀCIES POPULARS
- L’URSS impulsà la creació de règims comunistes Europa.
- S’imposa el model soviètic (centralisme democràtic i col·lectivització de la terra).
- A Iugoslàvia, el mariscal Tito defensa les vies nacionals d’accés al comunisme (socialisme autogestionari). És criticat per Stalin .
L’URSS 1953, mort d’STALIN Nikita KHRUIXOV: destalinització i distensió entre els blocs- Anys 50 i 60: progrés econòmic i millora de les condicions de vida- Apareixen dissidències al bloc comunista.- BREJNEV (1964-82) torna a l’estalinisme i l’URSS entra en la crisi definitiva - Dècada dels 70’:socialisme desenvolupat. Hi havia problemes de qualitat i eficàcia (crisi de 1973)- 1985 Mikhail Gorbatxov : reducció de les despeses militars. Noves mesures:: perestroika i glasnost (reestrucuració i transparència). La crisi, però, era imparable i juntament amb l’oposició interior va afavorir la caiguda del comunisme.
A XINA- La revolució de 1911 va proclamar la República- El comunista Mao Zedong encapçala l’oposició a la política del Guomindang (Partit Nacional del Poble) de Sun Yazen - El 1932, els japonesos ocupen Manxúria (Manchukuo)- 1934-35, la Llarga Marxa fou l’expedició dirigida per Mao, fins establir una Repú- blica Popular a Yenan - A la guerra civil (1945-1949) MaoZedong s’imposa al nacionalista Chiang Kai-shek- Després d’una etapa de reconstrucció Seguiren les etapes Les Cent Flors, 1957: Xina abandona el model soviètic El Gran Salt Endavant, 1958-65: construcció d’infraestructures i comunes camperoles La Gran Revolució Cultural, 1965-69: violència sobre la cultura i la societat xineses, d’efectes molt negatius..
EL COMUNISME AL MÓN La revolució cubana i l’expansió guerri-llera. Fidel Castro i Ernesto Che Guevara encapçalen una revolta guerrillera que acaba amb la dictadura de Batista, protegit dels EUA (1959). La pressió nordamericana va acostar Cuba a l’URSS
La influència soviètica a Àsia - Corea, dividida en Corea del N., comunista i Corea del Sud, capitalista.- Vietnam, que després d’una llarga guerra va passar a domini comunista- Laos i Cambotja- Posteriorment, l’URSS va intervenir a Afganistan (1978)
La influència soviètica a Àfrica - Algèria i Líbia adoptaren règims socialit-zants- També Etiòpia, 1975 - A Ghana, Senegal i Sudan, apareixen intel·lectuals anti-imperialistes- Les excolònies portugueses Angola i Moçambic reberen l’ajuda castrista
21
Tema 15. DE LA CRISI DEL 73 A LA FI DE LA GUERRA FREDA
La causa principal de la CRISI DE 1973
fou la puja del preu del petroli en un 70% i la reducció
de la producció en un 5%
Les conseqüències van ser
Al MÓN- Reducció del comerç
internacional- Augment del deute
extern- Enduriment de la guerra
freda- Necessitat d’energies
alternatives- Moviments ecologistes
A EUROPA- Crisi de l’Estat del
Benestar- Inflació, atur, empobriment
- Polítiques neoliberals (Margaret Tacher a G.B.)- A l’URSS, fracassa la
Perestroika de Gorbatxov- Caiguda del Mur de
Berlín (1989)
A AMÈRICA- Als EEUU, Ronald Reagan encapçala la
reacció conservadora(reducció de despeses
socials i fortes inversions militars: Guerra de les
Galàxies)- A SudAmèrica:
dictadures militars a Xile i Argentina amb suport dels
EEUU- Guerrilles a Nicaragua i
al Salvador
La desaparició de l’URSS i dels comunismes
europeus va significa la FI DE LA GUERRA FREDA
EEEUU
- Única superpotència mundial- Presidència de Clinton: intervencionisme en les relacions internacionals (Bòsnia...)
RÚSSIA
- 1991: cop militar fracassat - Boris Ieltsin dissolt el PCUS- L’URSS desapareix, neix la Comunitats d’Estat independents, CEI
EUROPA COMUNITÀRIA
- Precedent: CECA, 1952- Tractat de Roma, 1957, naixement de la CEE- Tractat de Maastrich, 1992: * Unió monetària * Lliure circulació de mercaderies * Ciudadania única
22
El món actual. 1989 - Esquema global Bloc 4
Amb la CAIGUDA DEL MUR DE BERLÍN (1989)
comença la DISSOLUCIÓ DEL COMUNISME
A L’URSS I EUROPA,
NOU “ORDRE” INTERNACIONAL
- La nova Rússia
- EEUU, gran potència militar i “policia del món”
- Un “nou ordre” internacional
- Conflictes i guerres “preventives” (guerra d’Irak)
DEMOCRÀCIA I LLUITA PELS DRETS HUMANS
- Les democràcies polítiques
- Dictadures
- Drets Humans
- Organisme internacionals
GLOBALITZACIÓ
- La globalització capitalista
- Un món injust i desigual
- Pobresa als països rics i als països pobres
- Ciència i Tecnologia
- Les societats plurals
Durant els anys 90,. Es va produir una GLOBALITZACiÓ ECONÔMICA, que funciona com una unitat a temps real arreu del món i que es caracteritza per tendir a un PENSAMENT ÚNIC, UNA ECONOMIA INFORMACIONAL, I GREUS DESIGUALTATS SOCIALS
23
Tema 15. DISSOLUCIÓ DE L’URSS I EL NOU “ORDRE” INTERNACIONAL
La DISSOLUCIÓ DE L’URSSprovoca una nou “ordre mundial”que té les conseqüències següents
1. L’APARICIÓ D’UNA NOVA RÚSSIA La fi de l’URSS
- Gorbatxov acelera les reformes- 1990, primeres eleccions lliures. Boris Ieltsin, president.- Dificultats en la transició a una economia de mercat- Aspiracions independentistes de moltes repúbliques- Cop militar fracassat (1991)- Supressió del comunisme i del PCUS- Fragmentació de l’URSS en 16 repúbliques independents
La Federació Russa
- Boris Ieltsin reforça una tendència autoritària i presidencialista- 1993, aprovació d’una Constitució presiden- cialista amb una parlament de poders limitats- Els nous partits han reproduït la tradicional nomenklatura soviètica - La privatització de les empreses i la liberalit- zació del mercat s’han fet en un context de corrupció afavoridor de grups oligàrquics- El nivell de vida de gran part de la població va empitjorar- 2000, Vladimir Putin reforça l’autoritarisme amb el suport de l’exèrcit
2. LA CAIGUDA DEL COMUNISME A EUROPA La fi del comunisme
- 1986, l’URSS reconegué la llibertat política de cada país i garantí la no intervenció- A POLÒNIA, el sindicat SOLIDARNOSC, dirigit per Lech Walesa forçà el govern de Jaruselki a iniciar reformes democratitzadores. El 1989, les primeres eleccions donaren el poder a Solidarnosc (80% dels vots)- A HONGRIA, el reformista Karoly Grosz legalit- zà els partits polítics i els drets d’expressió i de manifestació. La reforma constitucional de 1989 acabà amb el comunisme al país- A TXECOSLOVÀQUIA, el govern és forçat a pactar amb l’oposició dirigida per Václav Havel. Les eleccions lliures acabaren amb el monopoli comunista. Poc després, en un referèndum, els els eslovacs aprovaren separar-se, dividint el país en dues repúbliques: la R. de Txèquia i la R. d’Eslovàquia- A ROMANIA, una revolta popular enderrocà el dictador Ceaucescu que fou jutjat i executat amb la seva esposa (1989)- A BULGÀRIA, el 1989, els dirigents són desti- tuïts i es convoquen eleccions lliures
La caiguda del mur i la reunificació d’Ale- manya, 1989
- El 1989, milers de ciutadans de la RDA protes- ten a les ambaixades del seu país a Polònia, Hongria i Txecoslovàquia contra la política del comunista Erich Honecker.- El president Gorbatxov, de visita a la RDA, força la destitució de Honecker i, el 9 de novem- bre del 1989, s’obre el mur de Berlin i es convo- quen eleccions lliures. Els parlaments de les dues Alemanyes aproven un tractat d’unifica- ció: el 1990, la RDA desapareix dins la RFA. Durant els anys 90, encara eran notables els diferents nivells de riquesa de les 2 Aleman- yes. Berlin tornava a ser la capital.
24
3. UN “NOU ORDRE INTERNACIONAL” La fi d’un món bipolar (capitalisme / comunisme)- EEUU, gendarme del món. Des de 1989 intervencions americanes en zones estratègicament rellevants per a ells La Guerra del Golf- 1990: Sadam Hussein d’Irak envaeix Kuwait, pel control del petroli. EEUU, amb el suport del Con- sell de seguretat de l’ONU, expulsa les tropes iraquianes de Kuwait. Sadam és obligat a destruir el seu armament químic i nuclear i a l’embargament del seu petroli. L’esfondrament de l’URSS- Dificultats en la transició a la democràcia i al capitalisme, agreujades per la crisi, la corrupció i l’aparició de poderoses màfies- La Federació russa ha perdut influència internacional, però conserva el seu arsenal armamentístic i el vell aparell militar- El 2002, els presidents Putin i Bush signaren el Tractat de Moscou que preveu la reducció a un terç dels seus arsenals en 10 anys- Rússia té grans problemes amb territoris que reclamen el dret d’autodeterminació, actuant amb gran violència contra elles (Osètia i Txetxènia) El fonamentalisme islàmic- Després de la descolonització (anys 50’ i 60’), el fracàs en el desenvolupament econòmic i social d’inspiració occidental, l’actitud de les potències occidentals, l’explotació de les multinacionals... etc. han afavorit l’expansió del fonamentalisme islàmic- El fonamentalisme o integrisme islàmic es basa en
l’oposició als valors occidentals l’Alcorà i la tradició islàmica En els casos més extrems, l’ús de la violència armada (terrorisme), basada en la guerra
santa (jihad) La voluntat d’instal·lar Estats islàmics, basats en la llei islàmica (Xara)
- L’islamisme s’inicia a Iran, el 1979, amb l’expulsió del xa de Pèrsia i la proclamació de la república islàmica (ayatollah Jomeini)- A Afganistan, els islamistes talibans van expulsar les tropes soviètiques (1992)
4. NOUS CONFLICTES Els Balcans- Reaparició dels conflictes nacionals a l’Europa de l’Est. El cas més greu a la Repúbica federal de Iugoslàvia: 6 repúbliques balcàniques amb poblacions de diferents ètnies, llengües i religions - 1991: Sèrbia negà l’ascens d’un croata a la presidència de la República. Esclata una guerra civil. - El 1992, la Unió Europea reconeix la divisió en dos nous Estats. Bòsnia es declara independent, i, més tard, els serbis de Bòsnia van iniciar unan nateja ètnica, utilitzant camps de concentració i d’extermini. El 1995 a Bòsnia i a Kosovo. A Bòsnia, una part important era d’ètnia musulmana, Els conflictes al Caucas- A la zona del Caucas, les fronteres de les repúbliques no respectaven la diversitat ètica. En desapa- rèixer l’URSS i accedir a la independència, els conflictes esclataren entre Armènia i Azerbaidjan, entre Geòrgia i Ossètia. Moscou no va acceptar la independència de Texetxènia i la va envair militar- ment, massacrant la població.- Un altra greu conflicte és el del poble kurd, dividit entre 3 Estats: Turquia, Irak i Iran. Conflictes ètnics a l’Àfrica- A l’Àfrica subsahariana, les dictadures militars, la misèria i la violència són fets quotidians.- Al Golf de Guinea abunden les lluites dictatorials contra fronts revolucionaris, utilitzant nens.- A la República del Congo (abans Zaire), amb riques mines, una revolta va acabar amb la dictadura de Mobutu Sese Seko, però la violència va continuar- El 1994, a Rwanda, l’enfrontament entre hutus i tutsis (minoritaris) va ser d’una violencia extrema. La majoria hutu va intentar acabar amb l’ètnia tutsi, provocant u èxode de milers de persones. Nous tipus de violència internacional- Els atemptats de l’11 de setembre a Nova York inauguraven l’actuació del terrorisme islàmista de Al- Qaida. Les causes eren: el suport dels EEUU a la causa israelí, l’oposició a les bases americanes i a a la presencia militar americana al Golf Pèrsic. - Els EEUU intervingueren a Afganistán enderrocant els talibans
25
Tema 16. SISTEMES POLÍTICS I DRETS HUMANS
26
EXPANSIÓ DE LA DEMOCRÀCIA Resposta a les desigualtats del liberalis- me Fonamentada en: La sobirania popular (sufragi universal), les llibertats individuals i col·lectives, la intervenció de l’Estat per reduir les des- igualtats Les principals etapes de l’expansió: - Després de la I Guerra Mundial, un fort impuls. 1918: Noves repúbliques (desaparició dels imperis). - 1945: la derrota dels feixismes porta una nova fase democratitzadora. - Anys 70’: cauen les dictadures mediterrànies. - 1989: Caiguda del Mur de Berlín ( fi del comunisme a l’URSS i satèl·lits)
DICTADURES I DRETS HUMANS Més del 50% dels habitants del 3r Món viuen sota règims no democràtics que violen els drets humans Règims autoritaris
a) Amb democràcia formal, que false-gen les eleccions, limiten les llibertats i persegueixen l’oposiciób) Règims de partit únic, que utilitzen la violència i on apareix una oposició arma- da
Violació dels Drets Humans A molts països es produeixen detencions arbitràries sense judici (violació de l’Habeas Corpus), maltractaments i tortures, execucions sumàries, mante- niment de la pena de mort, drets econòmics i socials no assegurats, treball clandestí i explotació laboral de menors
SISTEMES POLÍTICS DEMOCRÀTICS * Presenten diferents modalitats: Sistemes parlamentaris i s. Presi- dencialistes Bipartidisme i multipartidisme Estats unitaris i Estats federals Les lleis electorals estableixen siste- mes d’escrutini majoritari, d’escrutini proporcional, i sistemes mixtos * La democràcia és el sistema més just conegut, si bé presenta problemes d’abstencionisme, desprestigi dels partits i dels polítics, el cost de les campanyes electorals i el seu finança- ment, el poder dels mass media, les contradiccions democràcia-capitalisme...
ORGANISMES INTERNACIONALS Nou paper de l’ONU Objectiu: manteniment de la pau i la seguretat al món. L’any 2000, 189 paï- sos en formaven part. Durant la GUER- RA FREDA, fou incapaç de garantir la se- guretat. Va tenir un paper més actiu en els processos de DESCOLONITZACIÓ. Després ha estat mediadora en CON- FLICTES INTERNACIONALS. A finals de segle, es plantejava el DRET D’INGE- RÈNCIA i la necessitat d’una REFORMA dels seus estatuts. El paper internacional de la UNIÓ EUROPEA La caiguda del comunisme ha impulsat la UNIÓ EUROPEA. Per avançar vers una política comuna, la U.E. tracta de potenciar: 1. La defensa de la democrà- cia i la pau, 2. Una política conjunta d’ajuda al 3r Món, i 3. La creació d’una política comuna de defensa i de segu- retat.
Tema 17. GLOBALITZACIÓ, DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC I CANVI SOCIAL
En acabar el segle, al MÓN
El PIB mundial s’havia
multiplicat per 19 (3% anual)
La població va passar de 1600 a 6300 milions
El repartiment de la riquesa era molt més
desigual (Àfrica, 1290
dòlars)
S’havia destruït gran
part de les riqueses naturals
S’havia degradat el
medi ambient a causa de la contaminació
Com a conseqüència de la3ª REVOLUCIÓ INDUSTRIAL O INFORMACIONAL
(tecnologia militar + finances internacionals + internet) que afavoria el domini del CAPITALISME (economia,
pensament, valors únics),conduint a la
GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA(l’economia funciona com una unitat única a temps real i a escala planetària, segons
Manuel Castells)que
Accelera els inter-
canvis
Dirigeix el
capital on és més
rendible
Enriqueix extraordi-nàriamen
t una minoria
de persones i empreses
A les societats
post-industrials: crisi de
l’Estat del Benestar, atur, des-equilibris socials
Bosses de
pobresa a les ciutats
Més desigualtats mundials
entre infopobres i
inforics(problema del deute extern)
EEUU, potènci
apolicia
Marginació de les
zones més pobres del
món
Tot això planteja greus
27
REPTES AL FUTUR DE LA HUMANITAT
Per saber-ne més:Documentals Voces contra la globalizaciónhttp://www.rtve.es/FRONT_PROGRAMAS?go=111b735a516af85c803e604f4546adce218cb24b4a9860ba28ba563101d4ed2f298d336df6bb183f4121f929b6c8375623ccc07ed8ffb82619292312cddd3646
28