ESCRIURE Ponent: Isidre Moreso

Març-2010

BCN-COMARQUES

GUIÓ

1.  Presentació. El perquè de la sessió. 2. Correcció i puntuació de les proves externes. 3.  Competències bàsiques. 4.  Introducció a la llengua escrita. 5. Enfocament de l’ensenyament de l’escriptura. 6. Habilitats, components lingüístics,

components no lingüístics i funcions de la comunicació per a construir un bon text escrit.

7. Supòsit de treball de text escrit.

2. CORRECCIÓ I PUNTUACIÓ DE LES PROVES EXTERNES

PUNTUACIÓ

Coherència i adequació (2, 1, 0 punts) •  2 punts = Respon al tema demanat, incorporant els requeriments que es

demanen. El text desenvolupa la idea ordenadament. •  1 punt = Respon al tema demanat, incorporant com a mínim un dels

requeriments que es demanen. El text desenvolupa una idea de manera molt general i poc ordenada.

•  0 punts = No respon adequadament al tema demanat o no incorpora cap dels requeriments que es demanen.

Aspectes formals (1, 0 punts) •  1 punt = Cal·ligrafia entenedora. Línies rectes. Marges. •  0 punts = Cal·ligrafia molt poc comprensible. Línies massa tortes. Sense

marges.

Lèxic (2, 1, 0 punts) •  2 punts = L’ús del vocabulari és correcte. Utilitza paraules genuïnes. No hi ha

cap interferència amb altres sistemes lingüístics. S’admet un error de lèxic. •  1 punt = L’ús del vocabulari és força correcte. Hi ha 1 o 2 interferències amb

altres sistemes lingüístics. •  0 punts = L’ús del vocabulari és pobre, hi ha 3 o més interferències amb

altres sistemes lingüístics.

PUNTUACIÓ Ortografia (2, 1 i 0 punts) –  Es corregiran totes les faltes d’ortografia que té la redacció. –  La mateixa falta només es comptarà una vegada. –  Si una paraula té més d’una falta, es comptarà com un sol error. –  Es corregiran els accents. –  No es tindrà en compte si l’accent és agut o greu incorrectament en les es i

os obertes i tancades. •  2 punts = L’escrit té 4 faltes o menys. •  1 punt = L’escrit té entre 5 i 8 faltes. •  0 punts = L’escrit té més de 9 faltes.

Morfosintaxi (2, 1, 0 punts) Es comptabilitzen en aquest apartat: -  les concordances gramaticals, l’ús correcte de temps verbals, les

subordinacions i coordinacions; -  les interferències lingüístiques (tenir que, hi ha que, caure’s, m’haig d’anar..) –  la puntuació.

•  2 punt = El text té les frases ben estructurades i puntuades. Utilitza estructures genuïnes. Pot haver-hi estructures complexes o subordinades. No hi ha errors morfosintàctics produïts per interferència d’altres llengües. S’admet un error de morfosintaxi

•  1 punt = El text té algun error de construcció i de puntuació. Les frases són simples, amb abundància de coordinació. Hi ha 1 o 2 interferències amb altres sistemes lingüístics.

•  0 punts = Hi ha errors de concordança gramatical (subjecte i predicat). Els temps verbals són incorrectes. No hi ha puntuació o bé és molt escassa. Hi ha 3 o més interferències amb altres sistemes lingüístics.

Criteris d'avaluació DE LES PROVES DE NOVEMBRE

•  Quant a l’expressió escrita, s’avalua el següent:

- La competència discursiva (l’ordre en l’exposició de les idees, la coherència i cohesió del discurs i l’adequació del registre a la situació comunicativa), que es valora entre 0 i 4 punts.

- La competència lingüística (el coneixement del lèxic, l’ortografia i les estructures morfosintàctiques bàsiques de la llengua), que es valora entre 0 i 4 punts.

- El domini dels aspectes formals (la presentació i la grafia), que es valora amb 0 o 1 punts.

3. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

S'entén per competència la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.

Per a l'educació obligatòria, s'identifiquen com a competències bàsiques les vuit competències següents:

Les competències comunicatives: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural Les competències metodològiques: 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d'aprendre a aprendre Les competències personals: 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal Competències específiques centrades en conviure i habitar el món: 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

INTRODUCCIÓ A LA LLENGUA ESCRITA 1.  Elements introductoris del currículum de

secundària: - Què s’entén per competència comunicativa. - Qui té la responsabilitat d’impartir-la. - Nivell de competència escrita a assolir. - Escriure un text és desenvolupar un procés. - Llengua oral versus llengua escrita. - L’ús de la llengua als centres.

2. El procés d’escriure un text. 3. La correcció de textos escrits.

ELEMENTS INTRODUCTORIS DELS CURRÍCULUMS

–  Competència comunicativa lingüística. (+ La competència del tractament de la informació i la competència d’aprendre a aprendre).

–  La responsabilitat del desenvolupament de la competència comunicativa i de la plena competència en català de l’alumnat és un afer de totes i cadascuna de les àrees curriculars atès que la llengua i la comunicació són la base de la captació, elaboració i comunicació del coneixement.

–  Els alumnes han d’arribar a expressar-se per escrit amb textos ben estructurats i tenint cura de tots els aspectes que intervenen en l’escriptura.

–  Escriure és un procés i l’alumnat ha de dominar les diferents fases d’aquest procés.

–  La llengua oral és el punt de partida imprescindible per a l’accés a la llengua escrita.

–  No podem minimitzar l’ús que els alumnes necessiten fer de la llengua en l’entorn escolar (escoles i instituts) restringint-lo només als espais vinculats al currículum escolar i desvinculant-lo de les relacions interpersonals, afectives, lúdiques, etc.

S’entén per competència comunicativa lingüística els coneixements, les habilitats i les actituds que permeten interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada i apropar-se a altres cultures; expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, emocions, vivències i argumentacions; gaudir escoltant, observant, llegint o expressant-se utilitzant recursos lingüístics i no lingüístics; aprofundir en la interpretació i comprensió de la realitat que ens envolta i el món.

DIFERÈNCIES ENTRE LLENGUA ORAL I LLENGUA ESCRITA

Canal oral –  Recepció auditiva. –  Comunicació immediata en el

temps i en l’espai. –  Presència de l’interlocutor. –  Comunicació espontània. –  Negociació dels significats. –  Comunicació efímera. –  Estructures sintàctiques

simples i obertes. –  Utilització de codis no verbals. –  Utilització de llenguatge

col·loquial. –  Estructura de text més

oberta. –  ....

Canal escrit –  Percepció visual. –  Comunicació diferida en el

temps i en l’espai. –  Absència del receptor.

–  No negociació de significats. –  Comunicació perdurable. –  Estructures sintàctiques

complexes i tancades.

–  Utilització del llenguatge estàndard.

–  Estructura de text tancada. –  ...

S I T U A C I Ó C O M U N I C A T I V A

C O N T E X T U A L I T Z A C I Ó

CONEIXEMENTS

DE

L’ESCRIPTOR

P L A N I F I C A C I Ó

• Generació d’idees • Organització d’idees • Formulació objectius

T E X T U A L I T Z A C I Ó

• Traducció de les idees al llenguatge visible

R E V I S I Ó

• Relectura • Replanificació

P R O C E S S O S C O G N I T I U S

M O N I T O R I T Z A C I Ó

E D I C I Ó

EL PROCÉS D’ESCRIURE UN TEXT

ESTRATÈGIES DE CONTEXTUALITZACIÓ

Receptor - audiència – destinatari

•  A qui escric? •  Coneix el tema que li explicaré? •  Què és el més important que li vull dir? •  ...

Emissor - autor - rol de qui escriu

•  Com vull presentar-me? •  Quina imatge meva vull projectar en l’escrit? •  ...

C O N T E X T U A L I T Z A C I Ó

Finalitat - propòsit – objectiu

•  Per què escric aquest text? •  Què vull aconseguir quan llegeixin el meu text? •  Com puc dir amb poques paraules el que haig d’escriure? •  ...

Missatge – text

•  Com serà l’escrit que faré? •  El faré llarg o curt? •  Com me l’imagino? •  ...

Adaptació de CASSANY, D. La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries, 1993.

· A qui vols escriure? (audiència) · Per què vols escriure? (propòsit) · Què escriuràs? (tema) A

DEQ

UA

CIÓ

1

PLANIFICACIÓ

CO

HES

IÓ

3

· Has posat el títol? · Has utilitzat punts i seguit en els paràgrafs? I la coma dins la frase? · Les frases segueixen un ordre?

· Has repetit alguna paraula gaires vegades? . Quin sinònim o expressió podries fer servir?

· Has revisat les faltes d’ortografia? · Has cercat algun mot al diccionari per a saber què vol dir exactament? G

RA

MÀ

TIC

A

4

· Quina part del teu escrit t’agrada més? · Quina part del teu escrit creus que interessarà més als lectors? . Fer preguntes mirall.

· Què en saps, d’aquest tema? . Què en vols saber, d’aquest tema? · Què pots fer per trobar informació sobre el tema? · On pots trobar informació? ·... · Com començaràs l’escrit? · Per on començaràs l’escrit? · Què en diràs després? · Com acabaràs l’escrit? · ...

CO

HER

ÈN

CIA

2

· Com has triat el tema? · De què parla el teu escrit? (tema) · Quin text/silueta fas servir? . És el que s’adequa a la intenció que tens?

· Ho presentaràs a mà o escrit amb ordinador? · Utilitzaràs diferents tipus de lletres? · Hi posaràs fotos/imatges/dibuixos? . Com organitzaràs el text i les imatges al full?

CONTEXTUALITZACIÓ TEXTUALITZACIÓ / REVISIÓ

ES

TI

LÍS

- TIC

A

5

PR

ES

EN

TA

CIÓ

6

ADEQUACIÓ

Escollir les solucions lingüístiques que dóna la llengua segons la situació de comunicació en què es troba.

DEFINICIÓ

ASPECTES DIDÀCTICS

• Diversitat lingüística (geografia, història, grup social...): dialectal o estàndard • Registre: formal, col·loquial, especialitzat, objectiu, subjectiu... • Fórmules i girs estilístics propis de cada comunicació • Manteniment del mateix nivell de formalitat en tot l’escrit

COHERÈNCIA

Domini del processament de la informació: informació pertinent que s’ha de comunicar i ordre, grau i precisió en què s’ha de fer.

DEFINICIÓ

ASPECTES DIDÀCTICS

•  Selecció de la informació: idees clares i rellevants •  Qualitat de la informació: idees clares i comprensibles •  Progressió de la informació: ordre lògic... •  Estructura del text (tipologies textuals) •  Estructura del paràgraf (extensió, unitat... )

COHESIÓ

Fa referència a les articulacions gramaticals i lexicals del text.

DEFINICIÓ

ASPECTES DIDÀCTICS

•  Nexes/connectors (marcadors textuals, conjuncions...) •  Anàfores (pronoms, sinònims, elisions...) •  Sintaxi (ordre dels elements a la frase) •  Relacions del temps verbal •  Puntuació (signes...)

GRAMÀTICA

Ús correcte de les normes lingüístiques.

DEFINICIÓ

ASPECTES DIDÀCTICS

•  Morfologia i sintaxi •  Normes ortogràfiques •  Lèxic (barbarismes...)

PRESENTACIÓ

Disposició del text al paper segons les convencions que demana el tipus de text i la situació comunicativa.

DEFINICIÓ

ASPECTES DIDÀCTICS

•  Marges •  Cal·ligrafia (domini del traç) •  Polidesa, llegibilitat de la lletra •  Tipografia (tipus de lletra, negreta, subratllat...) •  Indicis no textuals (il·lustracions, sanefes, fotos...) •  Presentació de textos extensos: índex, paginació, bibliografia, citació de referències...

ESTILÍSTICA

Capacitat expressiva general.

DEFINICIÓ

ASPECTES DIDÀCTICS

•  Riquesa, variació i precisió lèxica •  Complexitat i variació sintàctica •  Recursos retòrics (metàfores, metonímies, hipèrboles...) •  Recursos literaris (estil directe, indirecte, el diàleg, persona narrativa, poetització, to: irònic, humorístic...)

MARCADORS TEXTUALS I CONNECTORS :

ADDITIUS ! I ! De nou ! Una altra vegada ! Igualment ! A més, a més a més ! També ! Així mateix ! Damunt ! Fins i tot ! Encara ! Tampoc ! No solament.. sinó també…

ENUMERATIUS ! De primer ! D’entrada ! Tot seguit ! A continuació ! Més tard ! Finalment ! Al principi ! Després ! A la fi ! En primer lloc ! En segon lloc

TRANSITIUS ! D’altra banda ! Fora d’això ! Tret d’això ! A part d’això

EXPLICATIUS/CONTINUATIUS ! És a dir ! Per dir-ho millor ! És així com ! Millor dit ! Per dir-ho d’una altra manera ! Pel que fa a ! En altres termes ! Al marge d’això

EXEMPLIFICADORS ! Per exemple ! Com a mostra ! Com ara ! Com és ara ! Entre d’altres ! Sobretot ! Especialment ! Particularment ! Això es ! Així

COMPARATIUS ! Com més… més… ! Com més… menys… ! Com menys… menys… ! Com menys… més ! En comparació amb ! En comparació de ! En comparació a d’una manera semblant ! O millor

ADVERSATIUS ! Ara ! Ara bé ! O ! Però ! Tanmateix ! Al contrari ! Per contra ! D’una banda… d’altra…

CONDICIONALS / CONCESSIUS ! En aquest cas ! Aleshores ! Altrament ! Si no ! En cas contrari ! No obstant això ! Malgrat això / malgrat tot ! A part d’això ! Amb tot / amb tot i això

INDICADORS DE RESUM O CONCLUSIÓ ! Breument ! En una paraula ! En poques paraules ! En resum ! Al capdavall ! En conclusió ! Per acabar ! Total ! Comptat i debatut ! En fi ! En definitiva

INDICADORS DE REPRESA ! Com he estat dient ! Tornant al tema ! Tornant al primer (o segon, o tercer…) punt ! Si reprenem el primer argument

INDICADORS D’ACTITUD ! Naturalment ! És clar ! I tant ! Per descomptat ! No cal dir que ! Afortunadament ! Malauradament ! Indubtablement ! D’acord que

CAUSATIUS ! Per aquesta raó ! Per aquest motiu ! Per això ! És per això que

REVISIÓ CORRECCIÓ

QUÈ L’ortografia, la morfologia, l’estructura sintàctica, la genuïtat lèxica. I també la cohesió, el registre triat, la disposició de l’escrit, la claredat d’exposició, l’organització lògica de les idees o la selecció adequada de la informació.

Convé emfatitzar la correcció durant el procés de l’escrit: es poden corregir esquemes, llistes de frases, apunts d’idees, esborranys, fragments ...

QUAN Tan aviat com es pugui. Convé combinar correccions diferides en el temps amb tècniques més immediates (p.ex. durant la redacció, orals ...).

COM Amb flexibilitat. Corresponsabilitzant la correcció del text amb l’alumne i/o la classe. Creant el desig especial d’autocorregir les faltes: - Recordant la forma correcta. - Fent practicar la mateixa qüestió lingüística en altres situacions. -Donant alguna informació sobre la la solució de l’error. -Visualitzant la paraula difícil.

QUI Els alumnes aprenen del professor i també dels seus companys. És interessant combinar correccions individuals, per parelles o grups i amb tot el grup classe. Els aprenents es responsabilitzen més del seu aprenentatge si participen activament en la correcció.

5. Enfocament de l’ensenyament de l’escriptura.

Enfocament de l'ensenyament de l'escriptura

gramàtica funcions procés contingut

Èmfasi Normativa Ús de la llengua L'aprenent Les matèries curriculars

Què es? Aprendre a escriure és igual a aprendre gramàtica.

Aprendre a escriure és igual a aprendre a comunicar-se.

Aprendre a escriure és igual a aprendre estratègies de composició.

Aprendre a escriure és igual a aprendre coneixements i aprendre a de- mostrar-los.

Què s'ensenya?

La varietat estàndard i el registre formal de la llengua.

Totes les varietats i tots els registres de la llengua.

Processos de composició de textos.

Escriptura acadèmica. Tècniques d'estudi.

Aspectes - Ortografia - Morfologia - Sintaxi - Lèxic

- Presentació - Significat - Estructura - Pragmàtica: - Funcionalitat - Intencionalitat - Registres - ...

- Formulació d'objectius - Generació d'idees - Redacció - Revisió

- Investigació - Processament de la informació - Producció d'un text acadèmic

Què es valora?

Si gramaticalment és correcte / incorrecte.

Si el text és adequat / inadequat.

Si l'alumne és competent / incompetent.

Si la matèria s'ha après / no s'ha après.

6.Aspectes que intervenen en l’escriptura.

Habilitats, components lingüístics, components no lingüístics i funcions de la comunicació per a construir un bon text escrit.

Procés d’aprenentatge del codi

Etapes evolutives: – Escriptures no diferenciades – Escriptures diferenciades – Escriptures sil·làbiques – Escrip. sil·labicoalfabètiques – Escriptures alfabètiques

Habilitats Psicomotrius

- Grafisme: To muscular Direccionalitat Domini dels estris Traç / Cal·ligrafia …

Aspectes formals

- Presentació: Tipus de lletra Distribució en el paper Marges …

Gramàtica Semàntica

-  Fonologia - Significat - Ortografia de les - Vocabulari paraules - Morfosintaxi

Habilitats de composició

- Contextualització - Planificació - Redacció - Revisió - Reelaboració - Edició

Text

- Estructura - Propietats: Adequació Coherència Cohesió …

ESCRIPTURA

FUNCIONALITAT

MOTIVACIÓ

ASPECTES QUE INTERVENEN EN L’ESCRIPTURA

PLANIFICACIÓ DE L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE DE LA LLENGUA

PROGRAMACIÓ

FUNCIONS DE LA COMUNICACIÓ

Preguntar Explicar Narrar

Descriure Opinar

Convèncer Donar instruccions

Argumentar ...

Adequació Organització

Grau de formalitat Interlocutor

Intencionalitat

Estructura / ordre Coherència

cohesió en

SITUACIONS COMUNICATIVES

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

HABILITATS COMP. LING. COMP. EXTRAL.

Fonètica/ Ortografia

Lèxic Semàntica Gramàtica

Escrits

Gest: Expressivitat, postura corp., moviments, Mirada, ... Veu: -volum, ritme, entonació, to...

Senyals d’anticipació: títol, índex, introducció, etc. de resum: resum, conclusió visuals: cos, puntuació, negretes, marges, subratllats, etc.

Orals

amb

ESCOLTAR PARLAR

AVALUACIÓ

per afavorir

-Atendre -Reconèixer -Seleccionar -Interpretar -Inferir -Retenir

-Contextualitzar -Planificar -Conduir el discurs -Negociar el significat -Produir el text -Atendre aspectes no verbals

LLEGIR ESCRIURE -Percepció -Memòria -Anticipació -Cop d’ull i lectura aten. -Inferències -Idees princ. -Estructura i forma -Llegir entre línies -Autoavaluac.

-Psicomotrius o Grafisme: traç, to muscular, direccionalitat, ...

-Cognitives: Contextualitzar Planificar Redactar Revisar

EXPOSITIU EXPLICATIU

Dóna informació. Té com a funció explicar i fer entendre una cosa, un concepte, un fet... És el discurs científic i didàctic. La informació és clara i objectiva. En formen part els models descriptiu i instructiu.

• Oracions subordinades: causals, consecutives i finals. • Connectors: conjuncions causals, conseqüència i finals... (perquè, ja que / de manera que, per això...) i locucions (en primer lloc, en conclusió...) • Lèxic precís i concret.

• Estructura: introducció, explicació i conclusió (la informació s’organitza segons la finalitat del text) • Exposició analítica i sintètica • Organització lògica i jeràrquica de les idees (d’allò més general a allò més específic) • Ús d’esquemes, dibuixos... • Títols i subtítols

• Llibres de text • Diaris • Notícies • Treballs monogràfics • Prendre apunts • Conferències • Exposicions • Revistes temàtiques • ...

INSTRUCTIU

Dóna informació sobre processos, ordres o obligacions.

En trobem en: receptes de cuina, instruccions d’ús, converses quotidianes...

• Frases simples • Ús de la segona persona verbal o formes paral·leles • Mode imperatiu • Perífrasis d’obligació: haver de + infinit. caldre ser necessari • Adjectius ordinals i cardinals

• Estructura:organització lògica i seqüencial. • Modalitat exhortativa o imperativa. • Informació precisa i objectiva. • Organització de la informació: · materials / estris / aliments... · ordres / normes... • Eventualment presenta una disposició espacial especial.

• Receptes de cuina • Maneig d’aparells • Regles de joc • Ordres • Notificacions • Invitacions • Prospectes de medicaments • Fórmules químiques • Plans de treball

TIPUS DE TEXT CARACTERÍSTIQUES GRAMATICALS

MORFOLOGIA I SINTAXI ASPECTES TEXTUALS

FORMES LITERÀRIES

CONVERSACIONAL Llenguatge transaccional: diàleg, discussions... En trobem en els usos orals quotidians i en alguns textos escrits (teatre, novel·la...) Apareix en força treballs escolars.

• Frases breus i simples. • Enllaços: puntuació amb l’entonació (guions, cometes, interrogacions, exclamacions...) • Pronoms personals, interrogatius, febles. • Adverbis d’afirmació i de negació.

• Estructura: · emissor · receptor

• Modalitats: · Interrogació · Asseveració · Exhortació

• Fórmules: excuses, salutacions, comiats...

• Diàlegs • Entrevistes • Qüestionaris • Representa- cions • Enquesta • Còmics • Acudits de dos o més interlocutors

TIPUS DE TEXT CARACTERÍSTIQUES GRAMATICALS

MORFOLOGIA I SINTAXI ASPECTES TEXTUALS

FORMES LITERÀRIES

NARRATIU Comprèn els textos que relaten fets: històries, biografies, processos... En podem trobar en: rondalles, contes, novel·les, notícies, textos d’història... Es desenvolupen dins de situacions d’espai i de temps. Pot haver-hi diàlegs, descripcions, instruccions…

• Frases simples i compostes (oracions subordinades) • Verbs perfectius: passat llunyà i passat recent. • Relació de temps verbal. • Ús d’adverbis de temps. • Connectors temporals: conjuncions, locucions…

• Estructura: · ordre cronològic · parts de la narració: plantejament, nus i desenllaç.

• Punt de vista de la narració: personatges, perspectiva...

• Protagonistes: principal, secundari, antagonista...

• Conte • Novel·la • Teatre • Crònica • Còmics • Cinema • Sèries televisives • Reportatges • Notícies • …

DESCRIPTIU Defineix o descriu un concepte, una paraula, un paisatge, una persona... Selecció dels trets més significatius d’allò que es descriu. En podem trobar en cartes, monòlegs, discursos, postals, notícies... Sovint forma part dels textos narratius i expositius.

• Oracions de predicat nominal i coordinades copulatives • Adj. qualificatius: morfologia, posició i concordança • Sinònims i antònims, frases fetes, locucions • Adverbis de lloc, de manera • ...

• Estructura: · denominació i expansió • Ordre lògic intern: · de més general a més concret · de dalt a baix · d’esquerra a dreta · de dintre a fora ·... • Precisió lèxica

• Descripció literària: de personatges, d'ambients... • Definicions • Diccionaris • Catàlegs • Guies turístiques • Inventaris • Caricatura • ...

POÈTIC

Textos considerats com a creació literària. Funció estètica de la llengua.

• Figures retòriques sintàctiques: anàfora, polisíndeton, hipèrbaton, comparació, metàfora, al·literació...

• Estructura:vers/estrofa • Llenguatge elaborat • Els aspectes formals (fònics, sintàctics, gràfics...) tenen una importància cabdal i són estretament lligats al contingut. • Jocs de paraules: doble sentit, cacofonies, etc.

• Poemes • Cançons • Embarbus- saments • Dites i refranys • Endevinalles • Rodolins • Cal·ligrames • Eslògans • Galindaines...

[Adaptació de Programes i orientacions per als cursos de llengua catalana (nivells de suficiència i proficiència) 1987. / Vilà, N. (1990) La Diversitat de la Llengua Escrita Dossiers Rosa Sensat / Extra Com, núm. 2 / Cassany, D. et altres (1993) Barcelona. Graó / Jorba, J. (1998) Parlar i escriure per aprendre Barcelona. ICE]

TIPUS DE TEXT CARACTERÍSTIQUES GRAMATICALS

MORFOLOGIA I SINTAXI ASPECTES TEXTUALS

FORMES LITERÀRIES

7. Supòsit de treball de text escrit.

Text: Expositiu. Tema: Deixalles urbanes, reciclatge, contenidors.

ESCOLTAR Treball de microhabilitats d’escoltar a partir d’un text expositiu que parli de les deixalles a la ciutat i la necessitat de reciclar-les.

LLEGIR Procés lector a partir d’un text expositiu sobre els nous contenidors que s’estan instal·lant a la ciutat.

ESCRIURE

Procés d’escriure a partir d’una exposició sobre els (nous) contenidors de Barcelona.

PARLAR

Treball de microhabilitats de parlar a partir d’una exposició oral (conferència) amb el suport de només un guió i d’il·lustracions (si cal).

TREBALL D’ESCOLTA Llegeix aquestes qüestions. Escoltaràs dues vegades un text sobre

els residus. Després d’escoltar-lo, no abans, respon les qüestions següents.

- El text que escoltaràs és un text expositiu. Però no hi són pas totes les parts que hauria de tindre una exposició clàssica. Com es diu la part que sí que hi és? O les parts que sí que hi són?

............................. ...............................

- El text comença dirigint-se a l’oient de manera impersonal, personal o col·lectiva?

......................

- Al text hi ha cinc idees. Quines són la tercera i cinquena idea que expressa el text?

La primera diu que generem molts residus al llarg de dia. La segona diu que els residus contaminen. La tercera ......................... La quarta idea diu que només una petita part de deixalles es recullen

selectivament. La cinquena ......................

- Al text hi ha paraules que fan de connectors. És a dir, que serveixen per lligar el text, cohesionar-lo, relacionant unes idees amb les altres. Escriu tots el connectors que recordis d’aquest text.

TEXT PER A ÉSSER ESCOLTAT Els residus que ens envolten

Quan analitzem les activitats que cadascun de nosaltres ha desenvolupat al llarg del dia, podem comprovar que generem residus de tot tipus tant a casa, com a la feina, en el temps d'oci, quan anem de compres... Convé destacar que les deixalles són precisament un dels principals impactes ambientals de la societat en què vivim, ja que contaminen el medi i comporten un malbaratament dels recursos naturals.

En els darrers anys el volum de residus generats tant al conjunt de Catalunya, com a Barcelona en particular, no ha parat de créixer a causa de l’augment del consum i a la utilització creixent de productes amb gran quantitat d'envasos, embalatges i embolcalls. Malauradament, només un 17% d'aquestes deixalles es recullen selectivament, principalment a través de la recuperació amb contenidors dels residus domèstics (paper/cartró, vidre, envasos i, en menor mesura, matèria orgànica). Cal insistir que la recollida selectiva permet reaprofitar els materials per a la fabricació de nous productes, reduint, a més a més, el consum d'energia i d’aigua necessaris per a obtenir matèries primeres.

TREBALL DE LECTURA Possibles activitats prèvies: -  Diàleg col·lectiu sobre el tipus de text que es llegirà: estructura,

adjectivació, etc. -  Anticipació lectora sobre el tema a partir del títol, imatges... i del que ja

saben sobre els contenidors i la recollida selectiva d’escombraries. -  Anticipació de lèxic i d’estructures lingüístiques. -  Establir un motiu lector: qüestions a resoldre la resposta de les quals

poden ésser literals, deductives, reorganitzatives o crítiques sobre el contingut del text;o interrogants que els mateixos alumnes estableixen, coses que voldrien saber sobre el tema.

Possibles activitats de durant: -  En el cas que féssim una lectura fragmentada i col·lectiva com a guiatge

per anar verificant o reelaborant les hipòtesis anteriors. -  També si anéssim fent un guiatge de com anem trobant les respostes de

les diferents qüestions.

Possibles activitats posteriors: - Satisfacció dels propòsits lectors. -  Comprovació de la informació nova què ha incorporat l’alumne. -  Metacomprensió del procés lector.

TEXT PER A ÉSSER LLEGIT Títol: ELS NOUS CONTENIDORS DE BARCELONA Introducció Justificació Des del 2 de novembre d'enguany s’estan instal·lant als carrers de Barcelona uns nous contenidors de recollida d’escombraries, els quals s'han dissenyat per garantir l'accés de tota la població. El nou disseny innovador es coneixerà amb el nom de Model Barcelona. Enumeració o índex En especial s'ha tingut en compte l'alçada, les opcions d’obertura, els colors i les marques tàctils per distingir els diferents contenidors. També s’ha pensat en la distribució dels nous contenidors i en la seva adaptació als diferents carrers de la ciutat. I finalment, per fer més fàcil la recollida de deixalles se’n posaran més. Desenvolupament Alçada Un dels fets més destacats dels nous contenidors és que situen l'alçada de l'obertura a 122 centímetres del terra, cosa que facilita que hi puguin tirar les escombraries les persones amb cadira de rodes. Aquesta alçada fa els contenidors més accessibles també per a la gent gran, per a les persones baixes i per als nens. Opcions d’obertura Pel que fa al sistema d'obertura, els contenidors de les deixalles orgàniques i les de rebuig (el marró i el gris) disposen d'una palanca manual a la banda dreta, la qual s’acciona fàcilment i sense gaire força; i també d'un pedal que s'adapta a l'alçada de la vorera. El tancament de la tapa es fa a poc a poc, amb temps suficient per llençar les bosses d’escombraries sense haver de preocupar-se per una caiguda brusca.

Colors i marques tàctils A més a més dels colors que ja resulten familiars -verd per a vidre, groc per a envasos, blau per a paper-cartró i gris per a la resta de deixalles-, ara s’incorpora el color marró per a identificar la recollida de matèria orgànica. I encara més, l'ordenació dels colors segueix sempre la mateixa seqüència i cada tipus de contenidor té unes marques tàctils pròpies per facilitar la ubicació a les persones amb discapacitats visuals.

Distribució i adaptació als carrers de la ciutat La distribució dels contenidors és, en la bona part dels casos, en dos grups: vidre, envasos i paper-cartró per una banda, i les escombraries d'orgàniques i la resta per una altra, perquè són molts pocs els carrers on poden posar-se tots cinc junts. A més a més, són ancorats al paviment per unes guies, cosa que permet alinear-los i immobilitzar-los. Els contenidors són d’obertura frontal des de la vorera dels carrers amples. Per als carrers estrets s'ha dissenyat un model més petit amb càrrega pels dos laterals i encara n'hi haurà un altre de més específic per als carrerons dels cascs antics. L'objectiu és ajustar-se el màxim possible a les característiques de cada carrer.

Nombre de contenidors La instal·lació dels nous contenidors suposa un augment de 3.300 unitats -es passarà dels 23.700 d'ara als 27.000. Es calcula que es necessitaran tres mesos per fer arribar els nous contenidors a tots els punts de la ciutat.

FOTOS DELS NOUS CONTENIDORS

ESCRIURE Proposta: Elaboració d’un text expositiu sobre la necessitat de diferenciar les escombraries i sobre els contenidors.

Contextualització: Fer constar en un full tots els elements que contextualitzaran el text que s’ha d’elaborar.

Planificació: Escriure les idees que es volen exposar. Després cal organitzar-les i, en acabat, explicitar els objectius que es persegueixen.

Textualitzar: Escriure un text d’acord amb la planificació i la contextualització.

Revisió: Comprovar ortografia, sintaxi, estil, objectius, idees, etc. i corregir-ho si cal.

Edició: Escriure de nou el text i donar-lo per acabat.

PARLAR •  Explica als teus companys, només amb

l’ajuda d’un guió, el que has expressat per escrit.

(Els alumnes que escolten tenen una fitxa que han d’anar omplint a mesura que el company o companya desenvolupa la seva conferència i que els ajudarà a comprovar si el conferenciant compleix els requisits d’una bona comunicació oral).

RESUM 1.  La petició del que ha de fer l’alumne ha de ser precisa. 2.  La interacció oral abans d’escriure res és molt important. 3.  L’alumne ha de tenir accés a la informació, necessita contingut. 4.  L’alumne ha de disposar d’eines: referents, plantilles, models,

diccionaris, llibres de consulta..... a l’abast. 5.  La interacció amb els altres és important. Hi ha d’haver un treball

cooperatiu de l’escriptura. 6.  Escriure bé és el missatge, no la presentació. La presentació, però,

facilita l’accés a la lectura a tercers i ajuda a millorar la qualitat de la producció.

7.  Compondre un text vol dir passar per totes les etapes d’un procés. 8.  Els textos finals han de complir amb les sis característiques. 9.  La revisió del procés d’escriure i del text l’ha de fer l’alumne. Ha de

tenir autoregulació. Ha d’esdevenir autònom. 10. Cal que hi hagi una clara diferenciació entre les activitats parcials o

intensives i les globals o extensives. Se n’han de fer moltes més de les globals.

11.  El procés d’escriure o elaborar textos s’ha de fer des de totes les àrees.

12. Escriure, llegir, parlar i escoltar es complementen i retroalimenten.