Download - Elements propis del llenguatge fotografic

Transcript
Page 1: Elements propis del llenguatge fotografic

2.3. ELEMENTS PROPIS DEL LLENGUATGE FOTOGRÀFIC

Si bé els elements abans esmentats ens permeten fer una correcta anàlisi d’una imatge, quan aquesta és una imatge fotogràfica cal que a més tinguem en compte els següents aspectes, que anomenem codis fotogràfics.

2.3.1.- Codis fotogràfics

2.3.1.1.- Angle de visió

La variació del punt de vista aporta perspectives diferents a una imatge que es vol fotografiar , emfatitzant alguns elements per captar més l’atenció sobre ells..Cada angle de visió respon a un propòsit i té un efecte diferent . Els tres angles possibles de la camera son:

1) Normal : mantenint anivellada la camera. Té un efecte neutre perquè l'ésser humà està acostumat a veure les coses des de aproximadament 1,60 m. de altura y frontalment. Les imatges així, es capten de forma clara i descriptiva

2) Picat : de dalt a baix .Fa més petit l’objecte, l’escurça. En el cas del cos humà pot deformar les proporcions del cap respecte al cos. Quan l’angle és totalment perpendicular respecte al terra ( és a dir 90º) l’anomenen cenital.

1

Page 2: Elements propis del llenguatge fotografic

3) Contrapicat :de baix a dalt. Magnifica a l’ objecte. S'acostuma a emprar per fotografiar edificis o monuments tot i que també deforma la perspectiva .

.

2

Page 3: Elements propis del llenguatge fotografic

2.3.1.2.- els objectius i la distància angular

L’objectiu fotogràfic té com a missió recollir els raigs lluminosos que, en el cas de les cameres de suport fotoquímic, trasllada o projecta sobre una placa o pel·lícula amb emulsió fotoquímica i, en el cas de les cameres digitals, trasllada o projecta sobre fotosensors del CCD (Dispositiu de carrega acoblada).

Existeixen dos tipus: la focal fixa i la focal variable o zoom. La focal fixa està formada per objectius que mantenen constant el seu angle de visió classificant-se en: gran angular, objectius normals i teleobjectiu

La focal variable o zoom està formada per objectius que poden variar l’angle de visió .

L’objectiu de la camera està format per un joc de lents que s’acosten o s’allunyen per formar una imatge. La seva funció és la de concentrar la llum a la pel·lícula per formar la imatge.

La distància focal és la distància que hi ha entre el centre de la lent i el punt focal ( punt de l’ eix òptic, situat en el pla focal, on convergeixen els raigs de llum quan l’objectiu està enfocat a l’infinit).

ANGLE DE VISIÓ EN FUNCIÓ DEL TIPUS D’OBJECTIU

Existeixen diferents tipus d’ objectius segons la seva distància focal

3

Page 4: Elements propis del llenguatge fotografic

:

ull de peix (de 5 a 18 mm) : té un angle de visió extremadament gran, uns 180º o més. La seva distància focal està entre els 6 i 16 mm. Transformen l’ escena en una imatge circular amb distorsions

4

Page 5: Elements propis del llenguatge fotografic

Gran Angular (de 18 a 35 mm) Distància focal curta ( entre 18 i 35 mm) . Angle de visió gran (cap els 63º) . Son objectius que produeixen distorsió als marges, però també dependrà de la qualitat de l’objectiu. Ofereixen molt realisme , perquè quasi tot surt nítid, és a dir, tenen molta profunditat de camp. Però cal tenir en compte que contra més s’acosti la camera a l’objecte més distorsió es veurà. S’ acostumen a emprar per fotografiar espais oberts com la fotografia de paisatge o la fotografia d’arquitectura en espais interiors, i són ser objectius força lluminosos..

5

Page 6: Elements propis del llenguatge fotografic

Normal (de 36 a 55 mm) · Visió comparable a la de l’ull humà, és adir entre 50 i 45º . El fons i el subjecte /objecte s’engrandeixen d’igual forma. I a més no produeixen cap distorsió a les línies. El més normal és que siguin de 50 mm. També són els més lluminosos

Teleobjectiu (a partir de 70mm )· Distància focal gran. Angle de visió petit (inclou menys fons).

S’utilitzen principalment per apropar la imatge al fotògraf , és a dir, per fer fotografies des de lluny, per exemple en fotografia esportiva. L’angle de visió és força reduït, de 30º cap a baix. A diferència dels grans angulars, els teles acostumen a comprimir els plans (aplanen la imatge) obtenint fotografies poc realistes on les distàncies entre els objectes es redueixen de forma considerable. S’acostumen a emprar per fotografia de retrat, perquè permeten fer enfocaments selectius, és a dir, enfocar el model mostrant la cara nítida mentre el fons és borrós o desenfocat (efecte bokeh o absència de profunditat de camp), amb la qual cosa aconseguim dirigir l’atenció de l’observador on ens interessa. També és un objectiu per fotografiar fauna salvatge, detalls arquitectònics de difícil accés i, en general tot allò al que ens és difícil poder-nos acostar.

6

Page 7: Elements propis del llenguatge fotografic

7

Page 8: Elements propis del llenguatge fotografic

Objectius Macro. Acostumen a ser objectius preparats de forma específica per poder fotografiar des de molt a prop, permeten un enfocament fins a un centímetre de l ‘objectiu, aconseguint fotografiar objectes realment petits , per això són molt emprats per fotografiar la natura

En aquest enllaç podeu veure una demostració pràctica entre una focal i el seu angle de visió ( ver este enlace )

Objectius zoom : són objectius de distància focal variable. Acostumen a emprar-se per fer “cops de zoom” que consisteixen en desplaçar la distància focal mentre dura l’ exposició, donant com a resultat un efecte d’ explosió. La velocitat d’ obturació ha de ser llarga. Es dispara la fotografia mentre   desplacem l’anella de distància focal de l’objectiu.

8

Page 9: Elements propis del llenguatge fotografic

2.3.1.3.- Profunditat de camp

La profunditat de camp és la distància nítida que ofereix una imatge entre els diferents elements que la composen . Així, la profunditat de camp determina la major o menor nitidesa de tots els elements d’ una fotografia des del primer pla fins a l’últim .

Si tots els elements tenen la mateixa importància tots hauran d’estar nítids i, per tant, necessitarem una gran profunditat de camp mentre que, si es vol donar importànciaa un motiu particular, poca profunditat de camp el destacarà entre els altres.

Per tant, parlem de presència de profunditat de camp quan tota la imatge està enfocada, tant el primer terme com el fons I anomenem absència de profunditat de camp quan hi ha un punt enfocat i al davant i/o al darrera d’aquest punt la imatge està desenfocada

La profunditat de camp varia en funció de l’obertura del diafragma, de manera que contra més s’obre el diafragma, menor es la profunditat de camp. Mentre que a mesura que es tanca el diafragma, va augmentant la profunditat de camp.

Això provoca que quan fotografiem espais amb molta lluminositat, augmenta la profunditat de camp i, per tant, els objectes que apareixen a la imatge queden enfocats.

9

Page 10: Elements propis del llenguatge fotografic

En canvi, quan treballem en condicions de escassa lluminositat, és més fàcil que apareguin objectes desenfocats.

diferent profunditat de camp associada a dues posicions del diafragma:

1,4 en el primer cas: diafragma més obert, menor profunditat de camp

5,6 en el segon: diafragma tancat, major profunditat de camp

- Imatges amb profunditat de camp

10

Page 11: Elements propis del llenguatge fotografic

- imatge sense profunditat de camp ( absència de prof. de camp). Primer terme enfocat, fons desenfocat.

-

 

 McCain, en un mitin en Miami, Florida. En la muñeca lleva la pulsera de un soldado muerto en Irak que la madre del militar de regaló.

El País, octubre de 2008

- imatge sense profunditat de camp ( absència de prof. de camp). Primer terme desenfocat, fons enfocat.

11

Page 12: Elements propis del llenguatge fotografic

12

Page 13: Elements propis del llenguatge fotografic

Breu esquema dels comandaments del diafragma

Breu esquema dels comandaments de l’obturador:

13

Page 14: Elements propis del llenguatge fotografic

14