Download - El Web Negre 034

Segona època – Número 34 – 08 juliol 2010

1KAP

ewnA LES BARRICADES!!

NÉSTOR 2


3KAP

PUYAL


L’AVI

NÉSTOR

ERMENGOL

4

5


L’AVI

L’AVI

DANI SAUS

6


NÉSTOR

PUYAL

WILLY

7


ERMENGOL

SOLER ROGER FILLOL

8

per LA MAGINA DELS OUSewnCREMA DE LLAVIS

Sentència

Arriba el juliol i els magistratsse’n volen anar ara de vacan-ces. Finalment, han resolt lafeina per la qual els han pagaten relació a l’estatut. Han ne-

cessitat, però, gairebé 4 anys per posar-sed’acord a escapçar el text. Ara, és d’imagi-nar que, mentrestant, cada mes, devienanar cobrant la constitucional tribunal nòmi-na, no? Quin xollo, jo de gran aquí tambéhi voldré treballar!

Ja és prou però que hagin badat tant.S’ho havien de fer durar encara una tempo-radeta per així cada trenta dies continuaranar fent bossa. Francament, me’ls imagi-nava un xic més espavilats. Es nota que nosón catalans, podien haver tret major rendi-ment a l’encàrrec que des del popular partiti des “del pueblo defensor” havien rebut.Total, per fer la tisoradeta que diuen elscol·legues de premsa satírics d’El Mundo iEl País que només han fet a l’escrit els jut-ges, haguessin hagut aquests de necessi-tar, perquè es notés alguna retalladeta re-llevant al document (segons ells, és clar),com a mínim fins al següent mundial de fut-

bol del 2014. Com es veu que no hi podenfer més, des que els rutlla la selecció,compten el pas del temps; de campionat encampionat. Per la meva part, pescallunescom arribo a ser, vull pensar que per llavorsja ens enfrontarem en el partit de la finalcontra els de la samarreta vermella.

De retorn a la sentència, si el que de ve-ritat desitjaven és que ens prenguem deforma seriosa la seva decisió, ja fa dies queesclafim a riure. Cada cop ens sentim mésallunyats dels seus arguments de la indis-soluble nació espanyola fins al punt que elsacabarem atorgant a cadascun dels mem-bres del Constitucional Tribunal la Creu deSant Jordi pels mèrits en la defensa i les lli-bertats democràtiques de Catalunya.

9

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

DANI SAUS

SOLER

PROFETA

LLADRE

10“CHUPA-CHUPS: UN ERE IRRACIONAL ITRANSCENDENT”

Q#

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

LA RAHOLA AL SEU PILARper ELLA

M’ho van dir l’altre dia i estic molt contenta.Resulta que plantaran 5000 arbres a Israelen honor meu, per agrair-me tot el que faig

pel poble jueu, que és molt. Començaran a plantarels arbres a primers d’any però encara no sabenben bé on els posaran. Jo els he dit que els plantina Palestina, que fotin fora una quants palestins,que enderroquin les seves cases, que cremin lescentenàries oliveres, per fer lloc i em plantin el meubosc. I si no hi ha prou espai, que vinguin aquí, aCatalunya, que jo els diré les cases que han d’en-derrocar, les dels comunistes leninistes d'Iniciativao l’àtic d’en Carod o a Ripoll, on viu en Puigcercós.

O a tots els d’Esquerra que eren de Terra Lliure, jaen trobarem d’espai, aquí, ja.

Veieu, com m’estimen els jueus? Com que notenen qui els defensi, jo els faig aquesta feina, joi uns quants amics meus com en Villatoro, enCardús, en Sellarès i ara s’hi ha afegit enSalvador Sostres, que aquest s’apunta allà onveu calé a fer. I ells m’ho agraeixen posant-me unbosc de 5000 arbres, que durà el meu nom. Esticemocionada, què voleu? Ara, ja els he dit que elsarbres no siguin pins. Que a mi el PI se’m va mo-rir de seguida i no en tinc cap bon record.

Tindré un bosc

NÉSTOR

11

pel GRAS

El nom ja ho deixa ben clar. Local ambhistòria, no s’està per històries. Ell solet, icitant un mestre, pot ser la crònica vivade la resistència dels senyals d’identitatgastronòmica catalana, versió barceloni-

na, cantonada Eixample esquerra si voleu, en unsmoments en els que la tònica és el tot s’hi val. Pa iTrago continua la tradició de les cases de menjar i hofa amb tota l’honorabilitat del món. Si et dius: “Vullanar a un restaurant ben típic de cuina catalana i ca-solana”, un local de filosofia catalana sense romançosni sorpreses –s’ho diuen ells mateixos al web–, hipots anar amb tota la tranquil·litat del món. És el teulocal, perquè si bé la cuina catalana és molt complexai d’extraordinària riquesa, la carta de Pa i Trago esmo-la la curiositat del més tafaner. Sense monotonies iigualitarismes, el menú del migdia està en consonàn-cia amb tot el que portem dit i és un acurat resum i re-coneixement a la amplitud de la carta: podeu trobar

des de carns i peixos a la brasa fins a rostits, passantper entremesos, canelons, carxofes, cargols, escali-vada amb sardines, esqueixada de bacallà, llenties,llesques amb embotit, la sopa de peix de la tia Maria,l'escudella de pagès, el bacallà hostal, botifarra dePalautordera, peus de porc amb cargols, tripa, cap ipota... i un fotimer d’altres plats tradicionals més, enels que no hi falten les quatre salses: sofregits, pica-da, samfaina i allioli. Però, per molt que escrivim, nous podem donar una idea del que és: recomanemveure-ho, a no ser que es tingui el gust pusil·lànime.

L’ambient és familiar i casolà, i el servei també vaen aquest sentit: encara que hi vagis per primera ve-gada sembla que siguis client de tota la vida. Al sortirvam comentar que allà cuinaven molt bé. I és que Pai Trago és d’aquells establiments en els que pots en-trar com una ànima en pena i sortir-ne amb un estatd’esperit renovat.

Sense romançosni sorpreses(o sí!)

Guia EWN de restaurants de menúewnEL GUST I LES GANES

Restaurant Pa i Tragoc/ Parlament, 4108015 Barcelona

Prop de la Ronda de Sant Pau, del mercat deSant Antoni i del Paral·lel. Tel.: 93 441 13 20

www.restaurantpaitrago.es

Menú migdia: 8,41 euros (sense IVA). A part d’una carta de llargària espectacular(i millor sabor), ofereixen una amplia gama depossibilitats, com els esmorzars de forquillaque ara serveixen de 9 a 12 hores, de dimarts adiumenge.

per JORDI ARTIGASewnEL CALAIX DELS NINOTS

Una de les imatges méscolpidores dels co-mençaments del rè-gim nazi fou la de lesimmenses fogueres

de llibres cremant de l'any 1933,quan Adolf Hitler va ser nomenatcanceller del Reich encapçalant un"govern de renovació nacional" for-mat entre d'altres per Frick,Goebbels i Göring. Amb tot el po-der a les mans aprofitant mecanis-mes democràtics Hitler i els seussequaços van començar a fer entotal impunitat tota classe de barbaritats.

La situació d'Alemanya els hi feu el camí més pla-ner: la frustració de la derrota en la 1ª GuerraMundial, la gran depressió del 1929 i els 6 milions detreballadors en atur...

La Campana de Gràcia del 23 de juny de 1933 enla secció on reproduïa acudits de revistes i autors es-trangers, en aquest cas reproduÍ uns dibuixos sobrela crema de llibres pels nazis, no s'indicava el seu au-tor però si la publicació. En el primer d'ells publicat a

Le Rire de París, un “camisa par-da” tot mirant una Biblia exclama:“Aquest també el cremarem, diu:'Estimeu-vos els uns als altres'”.

Anys després, el diari de laUGT Las Notícias publicava, el24 gener 1937, quatre vinyetesde Borissenko, un dibuixant pre-sumiblement rus sobre el que notinc cap dada, que feia conya so-bre el que veritablement significa-ven les arts per al III Reich.

També a Catalunya tingueremfogueres que cremaren llibres du-

rant l'ocupació franquista, l'hivern de 1939, tal comescrigué Josep Benet a la seva obra "Catalunya sotael règim franquista" (1973), com succeí amb bibliote-ques i arxius públics i privats, fons editorials, etc., com“(...) la biblioteca particular de Pompeu Fabra fou

Cremant llibres

12Continúa a la pàgina següent

llençada al mig del carrer, a Badalona, percalar-hi foc, etc.”

Però, està clar, aquestes accions de re-venja, de voler cremar les idees, la cultura,la llibertat d'expressió, havíen passat abansdel 1933 i continuen passant en l'actualitat.Només cal recordar les fogueres de laInquisició o l'escena que Cervantes descriuen un dels episodis de "Don Quixot".

I aturem-nos en els temps actuals, fapocs anys, l'octubre de 1996, les televi-sions de tot el món van difondre les esgarri-foses i bàrbares escenes d'uns estudiantstalibans cremant, no llibres sino pel·lículescinematogràfiques, davant d'una sala cine-matogràfica tancada de Kabul al'Afganistán.

Han passat els anys, però la ideologiatotalitària que no respecta l'opinió o el gustaliens, imposant vulguis que no un pensa-ment, una fe, una cultura o una llenguaúnics, continúa, tant se val si li diuen inqui-sidor, franquista, nazi o talibán...

Aquests episodis de la crema de llibreso de pel·lícules han estat portats també alcinema. El 2009 s'estrenà un llargmetratge,Los ojos de Ariana, del realitzador RicardoMacián, que precisament documenta aquellepisodi de la crema de pel·lícules pels tali-bans i l'acció heroica que feren els mem-bres de la filmoteca de l'Afganistán per asalvar de la destucció els films que guarda-va aquesta institució.

Ve de la pàgina anterior

ewnEL CALAIX DELS NINOTS

Per acabar, no vull oblidar una altrapel·lícula sobre aquest tema, basada en lanovel·la homònima de Ray Bradbury,Fahrenheit 451, el director de la qual fouFrançois Truffaut i la producció britànica,que era de 1966. A Fahrenheit 451 un grupde bombers té la missió, no d'apagar incen-dis, sinó de cremar llibres, en una societaton pensar per compte propi és perseguit ion els llibre esdevenen perillosos i "subver-sius" perquè fan pensar... Ull viu, els tali-bans continúen entre nosaltres.

13

El Web Negre també vol el possible per arribar a l’impossible. Fins itot, vol l’impossible per arribar al possible:

Somnieu:Néstor Macià

És clar que sí:Josep Ignasi Gras

Somniem constantment, sempre:Manel Puyal

El somni d’avui...:Kap

...com possibilitat del demà:L'Avi

Somnieu:Soler

Espereu massa:Napi

És clar que sí:Quim

Hem après a esperar...:Dani Saus

...i ho esperem tot:Jordi Artigas

I no ens fa cap vergonya...:Sergio Fidalgo

...ser esclaus de l’esperança:Elchicotriste

Voleu massa:Xavi, Quel, Bié, Orcajo, Jordi Arasa, Willy

És clar que sí:Roger Fillol, Devil, Eugeni Brandat, Pere Gil i Juli Vert

És el nostre dret rabiós...:Giulio Laurenzi, Carlos Brito, Pedro Molina

...i encara més, el nostre deure:Ermengol

El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinionsdels seus autors. De fet, la majoria de vegades no en tenim,d’això. Quina angúnia, oi?

ewnTRACA FINAL

KAP 14