Download - El Web Negre 001

El jutge Baltasar Garzón, famós per obrir undossier darrera un altre, investiga un noucas de corrupció. Ara mira d’esbrinar si elbraç incorrupte de Santa Teresa és real-ment tan incorrupte com ens han fet creu-

re durant molts anys o si ja ha superat els nivells decorrupció que es poden considerar normals en aquestpaís. La instantània mostra el moment en que el braçpresumptament corrupte baixa del furgó de la GuàrdiaCivil, acompanyat d’un altre braç, també presumpta-ment corrupte, que podria pertànyer a la mateixa tra-ma. L’arribada a l’Audiència Nacional, com demostrala fotografia, s’ha fet a ossos descoberts i sense pre-servar-ne la intimitat.

Garzón investigaun altre cas decorrupció

Segona època

Número 1

05 novembre 2009

Ana Botella, Ana Aznar, Ana Mato, Ana Pastor... Tot són Anes!Podem concloure que el popular és un partit anal?

ROGER FILLOL1

2DEVIL

per la transcripció: JULI VERT

ewnPOPULVS CORRUPTVS

Catalunya rampinyant,és paradís pels xoriços: tot quisqui lladreguejanti nosaltres tan feliços...

Un bon desfalc,un bon desfalci els calés cap a Suïssa...Un bon desfalc!

Ara és l'hora del Milletaquest sí que estava alerta!i al Palau de l'Orfeós'ha endut fins el radiador


Veig en Bartomeu Muñoz,junt amb el Macià Alavedrai Prenafeta, escatimantels milions de dos en dos.


Hi ha un merder tan collonutal poble de Gramanet...com que no hi ha un pam de netara en diuen Grama...brut.


Socialistes, convergents,tan se val quin partit mana:quan es tracta de pisparl'avidesa els agermana.


ELS AFANADORS(Nou himne nacional de Catalunya)

“OMNIA MEA MECUM PORTO”(DUC AMB MI LA MEVARIQUESA)

Ciceró (106-43 a.C)

En Millet no podria: no li cap a lesbutxaques

Els Premis Butxaca s'ator-guen a la millor comèdiafinancera i els vota elconjunt d'espectadors detelenotícies. El primer

premi d'enguany ha estat per Millet &Montull per la seva obra "La mà a lacaixa", treball d'una neta senzillesaminimalista amb resultats del tot es-pectaculars. El gran derrotat d'a-questa edició ha estat "Pretòria",amb vuit nominats, un espectacle degrans dimensions i una gran comple-xitat de trames i contratrames, quenomés s'ha endut el Premi del'Audiència... Nacional.

Lliurament delsPremis Butxaca

NÉSTORSOLER 3RICARDO


Fartes de suportar lasospita constantd’un suposatfinançament il·legal,les xiques del PPhan publicat aquestcalendari per feruns calerons iomplir de maneratransparent lesarques del partit.

ROGER FILLOL


4

DEVIL NAPI

L’AVI


5

QUE

L

PUYAL

DEVI

L


6

7

Aliè als marrameus?Home, jo no pensava que passaria isóc dur d’orella.

D’on li ve la murrieria? De la mateixa arrel expressiva de mor-ro, tant per al sentit de “trist, desgraciat”com per al de “maliciós, dolent”.

I la família què hi diu?Que sóc un gran matrimonier. M’hi pucguanyar la vida.

Sintonia amb el sogre?L’alè li put, li put l’alè.

És manera de tractar el músics?Ningú és perfecta. Vaig confondrel’Orfeó amb el cor d’esclaus delNabucco.

Però si més que un orfeó sembla unorfenat!Sóc un orfebre. I qui estigui lliure de pe-cat que tiri la primera pedra.

És un poca-solta?

Sense solta ni volta, o sense ordre niconcert.

Toca d’orella?Tinc la sensibilitat al tou dels dits.

Li agraden els cotxes. Que el portintambé? Els mossos no.

Al·lèrgies?Al bitllet de banc, no pas.

Ens donaria una pasta si la caricatu-ra l’afavoreix?No sóc home de possibles.

Entrevista a Ave Fènix Pillet,dels Pillets de tota la vida

PUYAL

per JIGG

ewnAMB EL MICRO ALS MORROS

8

ewn+TECA PER A L’INTEL·LECTE

ERMENGOL

DANI SAUS

NAPIALAKRANA

AFGANISTAN

EL CULEBROT DEL PP

9

Un que és tradicional –no-més quan em convé, aixòsí–, com cada any va cele-brar la castanyada amb fa-mília i amics. Com toca.

No fa cap mal celebrar les festes de ca-sa, oi? Haviem comprat un saquet decastanyes que no tenien cap mal as-pecte en un supermercat d'aquells denom alemany difícil de pronunciar i queen general tenen una fruita i una verdu-ra força correctes en comparació a allòque pots trobar en altres llocs, una ca-dena que, per cert, també és conegudaper la llargada llegendària de les cuesa les caixes. No en diré el nom perquèno vull que em catalogueu de cutre: en-cara no estic preparat mentalment persortir de l'armari d'aquest tipus de su-permercats, tot i que cada vegada co-

nec més gent que confessaque hi va i que fins i tot hicompra coses. Acabada lapresentació de les castanyes.D'altra banda un amic va anar a la cas-tanyera més propera per comprar mo-niatos i va tornar traient foc pels quei-xals. Els hi van donar freds, però fredsfreds, cuits de feia massa estona, quanse suposa que és un producte que t'-han de vendre calent, acabat de coure,i va pagar-ne una barbaritat: sis monia-tos petitons, a tres euros la peça, divuiteuros. Patapam! El moniato, compratcru al detall, surt al voltant d'un euroamb quaranta o un amb seixanta el qui-lo, segons el lloc, i fins i tot el pots tro-bar millor de preu. Els que duia els vampesar, feien nou-cents trenta-set grams(en aquest pes incloc el paper de diari,pagat a preu de moniato). Això ens dó-na un preu final de dinou euros ambvint-i-un cèntims el quilo! Entenc que lacastanyera té unes despeses, uns im-postos, i ha de tenir un benefici, peròaquells sis miserables moniatos, com-prats a l'engròs, no li devien sortir ni aeuro el quilo. En números rodons, enuna hora pots coure sis quilos de mo-niatos sense patir gaire, a divuit eurosel quilo, que és la diferència entre elpreu que pagues i el que vens, això facent vuit euros. Treu-ne divuit de des-peses, impostos, llum, combustible,

etc..., fan noranta euros l'hora!!Potser el jutge Garzón hauria de co-mençar a investigar el misteriós món deles castanyeres, les evasions de capitalals paradisos del moniato i l'espectacu-lar maquinació per alterar el preu de lescoses. Els vam escalfar a casa però, amés, no eren ni bons. Fluixets fluixets,gens dolços, gairebé com menjar pata-ta bullida. Un escàndol! Tornem a lescastanyes... Ja em va fer mala espina amesura que les anava tallant: cap d'e-lles estava corcada. Després vaig sa-ber per què: als cucs els agraden lescastanyes bones, i lesnostres no ho eren, mésde la meitat eren fetesmalbé, amb fongs que noes podien veure des defora. Un desastre! Tot perllençar. No compreu maicastanyes (després ens hivam fixar) d'Extremadura.Només serveixen per donar-les alsporcs. Com a mínim els panellets, com-prats a Gràcia, a la pastisseria del car-rer Providència al costat de la plaçaRovira no van fallar. Aquests no fallenmai. Gràcies, Viqui –o Vicky– (de lapastisseria del carrer Providència alcostat de la plaça Rovira), sense tum'estaria plantejant seriosament pas-sar-me al Halloween: les carbassesbuides no dónen sorpreses.

ewnHOMO EMPRENYATVS

per EUGENI BRANDAT

Potser el jutge Garzón hauria de començar ainvestigar el misteriós món de les castanyeres,

les evasions de capital als paradisos del moniatoi l'espectacular maquinació per alterar el preu

de les coses.

Castanyada tururut!

10

“Como escribió Francis Bacon, ‘si unocomienza con certezas, terminará condudas; mas si se conforma en comen-zar con dudas, llegará a terminar concertezas’”.

Así empieza no un tratado de filosofíaoccidental, sino el prescindible “Palabrade ladrón”, el libro que relata la gran ha-zaña del Dioni, robar 298 millones deun furgón blindado para vengarse de suempresa, que le había bajado la cate-goría laboral y el sueldo.

Por supuesto, cuenta con pelos y señales como sepulió parte del dinero en caviar, champán, señoritasde la vida y en compinches que se “aprovecharon”,porque el libro es un canto a lo mal que lo pasó. Un

detalle, su abogado fue el gran EmilioRodríguez Menéndez, que antes deacabar en busca y captura –también–editó la mítica revista “Dígame”.

Pero es mucho más divertida la canciónque le dedicó Sabina que las 245 pági-nas del libro. Vamos, que mejor que selean el libro que acabo de publicar so-bre las patatas bravas del Bar Tomásque el testimonio del Dioni. Es más di-vertido verle cantar en el Youtube, por-que como pícaro y jeta no tiene precio...

Libros imposiblespor CUTREMAN

Quiméricaspor Q#

ewnEL WEB NEGRE DE BABEL

Palabra de ladrónEl Dioni

Prensa 7 (1994)

11NÉSTOR

ewnEN PILOTES... O SENSE

La redacció en ple d’El Web Negre deplora lareforma de l’anomenada Llei Beckham per la

qual els estrangers que cobrem més de 600.000euros anuals tributarem un 43% a Hisenda en

comptes del 24% que hem pagat fins ara.El Web Negre és andorrà i gaudeix

d’una economia molt sanejada. A qui seli ha acudit, això?