l raspinell comú és un ocell demida petita –fa uns onze o dot-ze centímetres de llargada–, es-munyedís i difícil de veure, que

té una característica manera de pujar als ar-bres on cerca el seu aliment.

S’alimenta dels insectes, aranyes i larvesque troba entre els forats, les esquerdes isota l’escorça dels arbres, als quals puja decap per amunt, recolzant-se amb la cua, fentmoviments en espiral, donant voltes altronc. Mentre busca aliment, és tot unnervi, no para quiet i, quan arriba a una cer-ta alçada de l’arbre, o bé vola a un altre ar-bre proper o torna a començar el mateix re-corregut per baix, a repassar el que ja ha-via fet.

Té la cua llarga i un bec molt fi, llarg, cor-bat i esmolat, que no trobarem en cap al-tre ocell arborícola. Aquest bec no li serveixper foradar els troncs dels arbres, però sí queli és molt útil per furgar entre les esquerdesi els forats del tronc i per aixecar els trossosd’escorça i treure’n els invertebrats que hiha, una activitat de la qual és un autèntic es-pecialista.

És de color marronós amb taques fos-ques i clares a l’esquena i blanquinós per lapart del davant fins a l’altura del bec. El co-lor dorsal i la seva mida petita fa que es con-fongui perfectament amb les escorces delsarbres i sigui difícil de detectar si no estemmolt atents als seus aguts crits. És més fà-cil de veure a l’hivern, quan els arbres ca-ducs estan desproveïts de les fulles, que nopas a l’estiu enmig del fullam. El mascle i lafemella són pràcticament iguals.

Viu en arbredes de tot tipus, tant en bos-cos caducs com en perennes, però prefereixels boscos madurs, amb grans arbres on po-der fer el niu, entre les escletxes de les es-corces, al qual aporten els dos membres dela parella herbes seques, plomes, llana, etc.Acostuma a niar des dels metres fins asobrepassar els ., on en alguns in-drets arriba a conviure amb el raspinell pi-rinenc, d’aspecte molt semblant. A vegadestambé se’l pot veure en parcs públics.

El podem trobar per totes les comarquesde la Catalunya central, a excepció dels in-drets més elevats, però al Mapa del OcellsNidificants de Catalunya s’esmenta la serradel Catllaràs com un dels nuclis importantsd’aquesta espècie a Catalunya.

És una espècie que es pot veure perju-dicada pels incendis forestals, però, alho-ra, als llocs on s’ha cremat el bosc i encarano se n’han retirat els arbres mig cremats,s’hi ha notat un increment de la seva po-blació a causa de la proliferació d’insectesen els arbres morts.

E

EL PETITGRIMPADORDELS ARBRES

EL RASPINELL COMÚ (CERTHIA BRACHYDACTYLA) és un ocell insectívor i boscà que té uncaracterístic bec molt prim, llarg i corbat que li serveix per treure els insectes d'entremig del'escorça dels arbres, als quals s'enfila fent uns curiosos recorreguts en espiral. No és fàcil poder-loobservar per la seva mida i per l’elevat grau de mimetisme. Per Jordi Comellas

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 67REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE JORDI COMELLAS

15Regió7 | DISSABTE, 23 DE GENER DEL 2010FAUNA�REVISTA

UNA CURIOSA MANERADE PUJAR ALS ARBRES. Elraspinell puja als arbresgrimpant pels troncs cap peramunt, fent voltes en espiralmentre busca insectes entrel’escorça i els forats de lafusta

�

Podeu consultar totes les pà- gines a:bloc.regio7.cat/fauna