EL GÒTICEL GÒTIC
L’Art de les ciutats a la L’Art de les ciutats a la
Baixa Edat MitjanaBaixa Edat Mitjana
Definició, Períodes i DifusióDefinició, Períodes i Difusió El gòtic el moviment artístic que es desenvolupa a l’Europa
Occidental als segles XII, XIII, XIV i a la primera meitat del XV.
El gòtic es divideix en tres períodes: Període de formació (segona meitat s.XII): Es barregen trets
gòtics amb característiques romàniques. (=gòtic de transició)
Període de plenitud (s.XIII i s.XIV): Màxim esplendor. Període final (s.XV): augmenta extraordinàriament
l'ornamentació (=gòtic flamíger) Difusió:
Va néixer a França des d’on es va difondre per Occident, on es van aixecar edificis més alts i religiosos.
CARACTERÍSTIQUES GENERALSCARACTERÍSTIQUES GENERALS
És un art on es combinen temes religiosos i temes profans -civils i domèstics- .
Reflexa els valors de la classe social burgesa, que ajuda i rep el suport de la Monarquia, a les ciutats.
És un art essencialment urbà. Té una finalitat decorativa més que didàctica. Naturalisme: S’intenta representar la realitat d’una
manera proporcionada i tant realista com els fos possible als artistes.
Obres de gran tamany; de dimensions monumentals.
L’ARQUITECTURAL’ARQUITECTURA
Característiques de l’ArquitecturaCaracterístiques de l’Arquitectura (I) (I) La Catedral gòtica:
L’edifici principal va ser la Catedral També es van construir Esglésies i Monestirs i edificacions
d’Arquitectura civil com Palaus i Cases senyorials -per a nobles i grans burgesos-, Ajuntaments -per al govern de la ciutat- i Llotges -per als mercaders-.
Edificacions altes i de murs estrets. Verticalitat: la catedral gòtica mostra sobretot línies verticals. Desapareix l'horitzontalitat i l'alçada arriba a extrems inconcebibles.
Molt il·luminades :Els interior s'il·luminen amb llums de colors a través dels vitralls. També hi contribueixen a la lluminositat els rosetons o rosasses (finestres circulars).
Característiques de l’ArquitecturaCaracterístiques de l’Arquitectura (II) (II)(Segueix ) La planta va continuar sent, essencialment, de creu llatina
però es redueix la llargària del transsepte. En algunes construccions va aparèixer la planta de 3 naus
longitudinals sense creuer. Utilització d’un nou arc, més alt i lleuger, que rep el nom
d’apuntat o ogival. Ús d’un nou tipus de volta que substitueix la volta de canó.
La volta de creueria: formada per la intersecció de 2 arcs apuntats. El pes del sostre cau sobre els nervis i es projecta sobre els pilars o columnes.
Per contenir la força de les voltes, als murs exteriors, s’usaven un sistema d’arcbotants i de contraforts, que repartien el pes.
(Segueix ) Com a decoració exterior es feien servir pinacles de forma
cònica o piramidal , fletxes , agulles i gàrgoles La portalada gòtica tindrà els mateixos elements constructius
i decoratius que la romànica. Es diferenciarà per: A)l’ús de l’arc ogival, B)per l’amplitud i grandària de la porta d’entrada -apareixeran dues
portalades laterals , a banda i banda de la principal, que donaran pas a les naus laterals.
C)per l’ús ocasional d’una rosassa amb vitralls , en lloc del timpà D)per l’ús d’una superfície triangular que corona l’arquivolta i que rep
el nom de gablet. Es mantindrà l’ús d’absís, absidioles, contraforts, claustres… Els interiors estan poc decorats (capitells senzills), hi ha
tribunes superiors i arcs formerers.
Característiques de l’ArquitecturaCaracterístiques de l’Arquitectura (III) (III)
Arc ogival
L’arc ogival també s’anomena apuntat o ametllatArc ogival
Estructura esquelètica formada per quatre pilars units a quatre arcs ogivals i dos arcs ogivals que es creuen en diagonal, anomenats nervis. El punt on es creuen els nervis és la clau de volta..
Volta de creueria
Volta de creuerianervis
pilars
clau de volta
arc ogival
Rossasses
Planta d’una catedral Planta d’una catedral o església gòticao església gòtica
Forma de creu,però eltransepte no es nota tantcom en el romànic.
Façana occidental
Façana meridional
absis i absidioles
Torre campanarVolta de creueria
pilar
transepte
creuer
Deambulatori o girola
Esquema d’una catedral gòticaEsquema d’una catedral gòtica
Pinacles
Arcs boterells o arcbotants
PilarArc ogival
Volta de creueria
Sistema constructiu
Voltes de Creuer
ELEMENTS ARQUITECTÒNICSDEL
GÒTIC
MANIFESTACIONS MANIFESTACIONS
ARQUITECTÒNIQUESARQUITECTÒNIQUES
A) El GÒTICA) El GÒTIC A A
FRANÇAFRANÇA
Basílica de Saint DenisBasílica de Saint Denis
Catedral de ChartresCatedral de Chartres
Vitrall. Chartres
Notre Dâme de ParisNotre Dâme de Paris
Notre Dâme de ParisNotre Dâme de Paris
Vitralls de Vitralls de Notre DâmeNotre Dâme
Arcbotants de Notre Dame de París
Catedral de ReimsCatedral de Reims
Catedral de AmiensCatedral de Amiens
Catedral de BeauvaisCatedral de Beauvais
Interior de la Sainte ChapelleInterior de la Sainte Chapelle
B) El GÒTICB) El GÒTIC A A
EUROPAEUROPA
ITÀLIAITÀLIA
Santa Maria de les Flors. Duomo de Santa Maria de les Flors. Duomo de Florència (Itàlia)Florència (Itàlia)
Iglésia de la Santa Croce de Florència Iglésia de la Santa Croce de Florència (Itàlia)(Itàlia)
Plaça de la Signoria (Florència)Plaça de la Signoria (Florència)
Duomo de SienaDuomo de Siena
Duomo de MilàDuomo de Milà
ANGLATERRAANGLATERRA
Abadia de Westminster (Londres)Abadia de Westminster (Londres)
Interior de l’Abadia de WestminsterInterior de l’Abadia de Westminster
Catedral de Canterbury (Londres)Catedral de Canterbury (Londres)
Catedral de SalisburyCatedral de Salisbury
Catedral de DürhamCatedral de Dürham
ALEMANIAALEMANIA
Catedral de ColòniaCatedral de Colònia
PORTUGALPORTUGAL
Monestir de BATALHAMonestir de BATALHA
C) El GÒTICC) El GÒTIC A A
ESPANYAESPANYA
Catedral de BurgosCatedral de Burgos
Catedral de Burgos
Catedral de LLeóCatedral de LLeó
Catedral de ToledoCatedral de Toledo
Catedral de Palma de MallorcaCatedral de Palma de Mallorca
Arcbotants, agulles, pinacles, gàrgoles de Arcbotants, agulles, pinacles, gàrgoles de la Catedral de Palmala Catedral de Palma
Castell de Bellver (Mallorca)Castell de Bellver (Mallorca)
Catedral de SevillaCatedral de Sevilla
D) El GÒTICD) El GÒTIC A A
CATALUNYACATALUNYA
Santa Maria del Mar (Barcelona)Santa Maria del Mar (Barcelona)
Esglésies gòtiques a Barcelona Esglésies gòtiques a Barcelona
Capella de Santa Àgata (1302)
Santa Maria del Pi (1319/20-1391)
Catedral de BarcelonaCatedral de Barcelona
Catedral de TarragonaCatedral de Tarragona
Catedral de GironaCatedral de Girona
Catedral de LleidaCatedral de Lleida
Monestir de Santes CreusMonestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus: Exemple del gòtic de TransicióEl Monestir de Santes Creus: Exemple del gòtic de Transició
Monestir de PobletMonestir de Poblet
Monestir de PobletMonestir de Poblet
Palaus i arquitectura civil a BarcelonaPalaus i arquitectura civil a Barcelona
Palau Aguilar. –actual Museu Picasso-
Palau dels Cervelló
Plaça del Rei i Plaça del Rei i Saló del TinellSaló del Tinell
Hospital de la Santa CreuHospital de la Santa CreuActual Biblioteca de Catalunya
DrassanesDrassanes
Saló del Consell de Cent Saló del Consell de Cent Ajuntament de BarcelonaAjuntament de Barcelona
L’ESCULTURAL’ESCULTURA
L’objectiu principal de l’escultura era essencialment decorar les façanes de les esglésies i palaus.
A diferència del romànic, la finalitat didàctica està menys present.
A partir del segle XIII, l’escultura gòtica es va fent més naturalista (realisme en les representacions, sensació de moviment i volum) i expressiva, trencant els esquemes de rigidesa i esquematisme del romànic.
Continua depenent de l’Arquitectura, però a partir del segle XIV es fa més habitual l’escultura exempta, independent de la construcció, en els interiors dels temples –retaules- o en monuments de caràcter funerari.
Característiques de l’Escultura (I)Característiques de l’Escultura (I)
A partir del segle XIV, les obres escultòriques se signaran per part dels autors.
Materials: Pedra, marbre, bronze i fusta policromada
Tipus: Portalades
Capitells i Gàrgoles
Escultures exemptes (independents de
l’edifici)
Característiques de l’Escultura (II)Característiques de l’Escultura (II)
1. Al Timpà2. A les arquivoltes3. Als Brancals4. Al mainell
1. Per als retaules de les esglésies
2. Monuments funeraris
Continua la temàtica religiosa. Judicis finals. Temes d’escenes bíbliques: Anunciació,
Ascensió, Nativitat. Temes passionals. Escultura funerària. La mare de Déu i els apòstols
Representació de Reis i nobles. Creixent interès per la natura:
Vegetació i temes naturals. Animals Animals mitològics i fantàstics.
Característiques de l’Escultura (III)Característiques de l’Escultura (III)
Detall de la Verge del Mainell de la portada de la Verge daurada d’Amiens (1243)
Escultura amb la seva policromia (projecció visual)
Escultura. Portalades (I)Escultura. Portalades (I)CATEDRAL DE’AMIENS
Portada oest, porta esquerra, brancal (1230-1260)
CATEDRAL DE REIMS
Escultura. Portalades (I)Escultura. Portalades (I)
Timpà “el judici final” aNotre Dâme (París)
Timpà de Chartres
Brancal amb la Verge Blanca de la Catedral de Lleó
Timpà de la portalada del Sarmental. Catedral deBurgos
Escultura. Capitells i Gàrgoles (II)Escultura. Capitells i Gàrgoles (II)
Picapedrer. Cap de bou Músic amb sac de gemecs. Soldat Cap humà amb doble cos d'au. Ocell i un altre animal
Personatge barbat amb ales. Cap de monste orellut amb ales. Caïm i Abel. Adam i Eva treballant
Vegetació Personatge amb un ocell a la ma i cos amb un segon cap d'animal
Gàrgoles.Notre Dame. Paris
Retaule de la Cartoixa de Miraflores, de Gil de Siloé.
L’Escultura. Escultures Exemptes (III)L’Escultura. Escultures Exemptes (III)
Pere IV. deJaume Cascalls
Monument funerari a Jaume II i Roger de Llúria
“Sepulcre del rei Joan II”. Cartuja de Miraflores. Burgos
LA PINTURALA PINTURA
La pintura gòtica s’inicia a Itàlia al segle XIII. Els dos centres creatius van ser Florència i Siena.
La burgesia es converteix en un dels clients principals de les obres pictòriques i els pintors es comencen a organitzar en gremis.
La pintura serà l’art que més canviarà en el gòtic: RealismeRealisme i i minuciositatminuciositat en les representacions. en les representacions. Major Major naturalitatnaturalitat i i expressivitatexpressivitat en els personatges: en els personatges: sensació de moviment sensació de moviment i i
carescares que que transmeten sentiments i emocionstransmeten sentiments i emocions.. ColorsColors brillants, brillants, dauratsdaurats d’influència oriental. d’influència oriental. Desapareix el resseguit amb línia negra i prenen importància lDesapareix el resseguit amb línia negra i prenen importància les formes i els es formes i els
colors.colors. S’estudia millor l’espai, incorporant la S’estudia millor l’espai, incorporant la perspectivaperspectiva, la , la llumllum i la i la degradació de degradació de
colorscolors.. Introducció de Introducció de fonsfons i i paisatgespaisatges a les obres. a les obres.
Característiques de la PinturaCaracterístiques de la Pintura
Suports: Pintures en fusta
Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos).
Tècniques: S’introdueix la tècnica del tremp –amb clara d’ou. Sobre fusta-. S’introdueix la tècnica de l’oli –especialment a la pintura
flamenca-
Motius: Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants. La Crucifixió de Crist. Escenes de la vida quotidiana.
A partir del segle XIV, els quadres se signaran per part dels autors: Cimabue, Giotto, Van Der Weyden, Jan Van Eyck o El Bosch
Característiques de la Pintura (II)Característiques de la Pintura (II) a) Sobre taules –a l’altar darrera el
mossèn-. Apareixen els tríptics
b) Retaules als absis.
Mare de Déu de Sant Francesc
Els primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)Els primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)
Mare de Déu amb nen
Els primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)Els primers pintors: CIMABUE (1.240-1.302)
Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
“Prendiment” de Giotto.
Capella dels Scrovegni. “Adoració dels Reis Mags”.
Escenes de Sant Francesc d’Asís, “Expulsió dels diables d’Arezzo”
Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
“Somni de Sant Joaquim”
Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
“Abraçada davant la porta daurada”
Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
Diferents frescos de Giotto. A la cantonada superior esquerra la “Fugida a Egipto”, en la superior dreta el “Sant enterrament”, a l’esquerra inferior “la Ressurrecció de Llàtzer”. Capella Scrovegni, Padua. 1306.
“Crucifix”
Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)Els primers pintors: GIOTTO (1.267-1.337)
ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-1464)ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-1464)
“Lady Wearing”
ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-1464)ROGIER VAN DER WEYDEN (1399-1464)
“L‘Anunciació”
JAN VAN EYCK (1390-1441)JAN VAN EYCK (1390-1441)
“El Matrimoni Arnolfini”
Santa Margarida (pel drac), patrona dels naixements o Santa Marta (per l’escombra) patrona de la llar
Firma i data: “Johannes de Eyck fuit hic 1434”
Giovanna Cenami. Està embarassada (però no van tenir fills)
Gos, símbol de la fidelitat
Sabates. Caminar descalços és prova de la celebració d’una cerimònia religiosa. A més es creia que caminar descalços assegurava la fertilitat
Giovanni Arnolfini
Fruita de luxe, taronges
Rosari, regal habitual del nuvi a la núvia
Llum amb una sola espelma, símbol del’ull de Déu
Jan Van Eyck. Matrimoni Arnolfini. Una cerimònia matrimonial. Un quadre ple de símbols
Estacions del Via Crucis
Mirall convex. El quadre representa una cerimònia matrimonial que es podia celebrar sense la presència de un sacerdot. Bastava amb la presència de dos testimonis que es veuen reflectits en el mirall, a més a més dels contraents. Un dels testimonis va ser Jan Van Eyck segons diu a dalt.
Jan Van Eyck. Verge del canonge Van der Paele
JAN VAN EYCK (1390-1441)JAN VAN EYCK (1390-1441)
Adoració del Xai
Esperit Sant VergesConfessors
Font de la Vida
Adoració de l’Agnell
Antic Testament
Nou Testament
JAN VAN EYCK (1390-1441)JAN VAN EYCK (1390-1441)
EL BOSCH (1450-1516)EL BOSCH (1450-1516)
El Jardí de les Delícies
El Judici Final ( 1504 )
El Paradís Taula central L’Infern
EL BOSCH (1450-1516)EL BOSCH (1450-1516)
“El Carro del fenc ( 1500 -1502 )”
El Paradís Taula central L’Infern
EL BOSCH (1450-1516)EL BOSCH (1450-1516)
Lluís DalmauLluís DalmauRetaule de la Mare de Déu dels Consellers
DICCIONARI
- Arcbotant: arc que transmet l’empenta de la volta de creueria, de la nau central als contraforts.
-Arc ogival: Arc format per l'encreuament de dos arcs de mig punt i que resulta una llança més o menys apuntada.
- Contrafort: Pilar que fa cos amb un mur i li fa de reforç.
- Pilar: element arquitectònic vertical, de suport, aïllat i massís, sobre el qual descansa una volta, una coberta o alguna altra càrrega.
- Pinacle: element arquitectònic terminal acabat generalment en punta.
- Rosassa: Finestral circular vidrada, que es troba generalment a la façana occidental de les esglésies, a sobre de les portes.
-Retaule: Conjunt de taules pintades, que generalment representen escenes religioses,
col·locat darrere l'altar.
- Taula: fusta plana i de poc gruix pintada, que generalment representa escenes.
- Tremp: el més freqüent per pintar sobre fusta era el tremp d’ou: 2 parts de rovell, 1 aigua i 2 parts pigment . Utilitzat en la policromia dels retaules.
- Vitrall: Vidriera de colors d'alguns finestrals, construïda segons un disseny o dibuix previ i manegada generalment amb plom sobre un bastidor metàl·lic.
-Volta de creueria: consisteix en el creuament entre arcs apuntats que formen una estructura de nervis Els panys que queden entre els arcs s’omplen amb fines lloses de pedra
Trifori: Galeria estreta que se situa sobre les naus laterals d'una església amb obertures sobre la nau central. El conjunt d'aquestes obertures també rep el nom de trifori.