Arxius (4§ sèrie), nR 1: 23-36. Baroelona, 1980.
Ecologia paisagística 1 ramaderiaDr. PERE MONTSERRAT RECüDER
Professor. d'Investigació del «Consell Superiord'Investigacions Científiques»
Molt agraït per l'accés a la vostra tri·buna tan distingida. Sempre m'atraguéaquesta Escola d'Agricultura. Finida laguerra civil dels anys trenta, dubtavaentre la Universitat o estudiar el que acíquedaba d'estudis agronòmics a l'any 1940.L'afecció ve de lluny, de quan estudiavaAgricultura al sisè curs de Batxillerat iencara més dels anys de la gana (1937-38),quan portava l'hort de casa, a Mata·
ró, als meus 18 i 19 anys. Anecs, conills,gallines, un femer ben aprofitat..., ja feiael reciclatge, el vivia plenament per suoplir la falta d'adobs químics; al meu en·tendre és la pràctica l'escola millor d'e~
cologia i per tant d'agronomia.Fa molt poc parlava amb un gran agrò
nom italià, el Prof. Gíovanni Haussmann,que fou Director·fundador de l'Institut dePraticultura a Lodi (Itàlia) i em deia: «Lavocació agronòmica em ve de petit, dequan la necessitava per menjan>. Amb elseu pare vivia llavors dintre Rússia i elsdonaren un tros per a conrear;··desprésd'uns qnys pogueren sortir i arribar aItàlia on estudià agronomia, amb l'èxitque tots els especialistes del món li re·coneixem.
Dic això per fer veure que la pràcti·ca resulta essencial en agronomia i senseella no es poden tenir coneixements teòrics ben sòlids. Sorprèn la falta de base
23
pràctica en les Escoles superiors d'agro.nomia i vcure com s'extrapolen uns prin~
cipis teòrics· tan incomplets; el contagiels ve d'unes Facultats Universitàries quecultiven ciències parcials, detalls incoherents, i deixen de banda la vertaderaCiència, la que explica i ho preveu tot.
COllceptes previs de Cultura i Cièllcia.- L'Ecologia es ciència de limitacions, enl'espai (topografia) i el temps (història);podríem definir·la, doncs, com l'estudi deles adaptacions d'uns sistemes al seutemps històric I a un espai geogràfic moltconcret. Per a nosaltres, els homes, ésper tant ulla cièllcia que lliga les culturesdel passat (adaptació ambiental delsavantpassats), les de les comunitats mo·dernes i les que vindran després.
Entenc per cultura una manera de fer,una manera de viure. Podríem posar l'exemple d'uns homes prehistòrics concrets,també la dels romans a tal lloc, la d'unescomunitats feudals, la del Renaixementen una ciutat italiana, etc. Cada culturacondiciona les que seguiran; també unsconeixelnents faciliten l'adquisició d'unsaltres.
Arriba un moment (p. ex. l'Edat Mit·jana) en què s'especula sobre els coneixements d'Aristòtil i Plató com si es trac·tés de la Bíblia; fins i tot es confonen
els gèneres literaris bíblic~amb la reve-~
lació. Es quan predomina el «Magisterdixit» .. 0' potser era per la peresa mental en època de guerrers dominants. Elpassat no deixava veure el present i menyspreveure el futur. Amb tot, ben aviat ho·Ules com Galileu comencen a estudiar directament les lleis físiques; progressenles Matemàtiques, es racionalitza la Mecànica, altres Ciències Físiques i fins la
Química, gràcies al Sistema Periòdic ila teoria atòmica. Ja es beslluma la racionalització de la Genètica o una partd'ella; la Biologia i menys encara l'Eco·logia queden lluny de la racionalització.
Es veu ben clar que les Ciències nosón pas independents, però amb tot «elssavis» acoten espais ben petits Com elsinfants en jugar i, en dominar un sectorínfim, ja es creuen més savis que els al·tres. Veiem com neix una cultura de se·lcetes no popular, la dels que s'han se·gregat de la seva pròpia cultura per vanitat. Així arribem a uncs Ciències perlluir uns savis que fan cabrioles per cri·dar més l'atenció.
És obvi que moltes Ciències d'ara noens ensenyen a viure, a ben utilitzar. lespossibilitats ambientals, tan naturals comles creades per l'home o culturals. Encara ens queda el significat de Ciència enunes dites populars, com la de «l'expe~
riència és mare de la Ciència». Per a mila Ciència és com una cinquena essènciade les tècniques corrents, les de cada dia,en l'ambient o més ben dit la circums·tància (ORTEGA-GASET) que ens ha tocata cadascú.
Cultura, Cièllcia y Tècllica son aspectes d'una sola realitat adaptativa, d'unstempteigs ecològics i de les seves conse~
qüències al llarg del temps. La culturaés pròpia de les coHectivitats, però elsseus individus tenen unes tècniques peculiars amb Ciència que permetperfec,:"cionar, preveient el futur.
L'abstracció popular segueix caminsdiferents als coneguts pels nostres científics «(racionalitzats», dominats per l'abs~
tracció matemàtica. Segueixen arreu lestendències mitificadores, amb simbolis-
24
mes que pal'ler a l'eútranya popular. Eldivorci entre ambdues tendències és bi·u·tal i cal fer molt per reduir l'abismeque les separa; és precisament per nodisposar de ciències completes que parlem d'Ecologia aplicada... L'Ecologia oés bona i aplicable o no mereix el nomd'Ecologia.
I. INTRODUCCIÓ
En centrar el que diré en uns paisatges concrets, deixa entreveure que vullevitar les nebuloses, vaguetats abstractesd'ecosistemes, associacions vegetals, i altres elucubracions teòriques de lluïment,baixant tot d'una al més vulgar que ensalimenta a tots. Circula certament nn flUXenergètic del sol a plantes que formencomunitat (prats, boscos ... ) menjades peranimals gregaris que concentren energia,indústria pecuària i finalment nn comerç~
que el distribueix amb les produccionsdels ramats. Els qui treballeu en temesagronòmics trobareu que parlo d'unes ca·ses queja sabeu, però ara voldria carre~
gal' el sentit globalitzador de conceptes,el que prepara la floració d'una Ecologiahumana ja urgent. Tendirem, doncs, versuna ecologia de les cultures, amb les pa'3sades i més encara les de l'avenir. Untècnic demana sempre «¿com faré això?»,mentre el científic es pregunta «¿comés ... 7" Cerquem per tant les qualitats delser i les circumstàncies que les condicio~
nen (naturals o culturals), precisamentles que ens fan adoptar o inventar unatècnica- per.a cada moment i oportunitat.
La mitificació de la tècnica, junt ambel «consum indiscdminat de certes tècniques massa divulgades», fa que l'homemodern acceleri .1a destrucció· ambiental.Molts creuen que tenim tècniques per atot i aplicables sense cap esforç d'adaptació. En una civilització banalitzada conlla nostra de propaganda i consumisme,fins importem tècniques exòtiques que esconsumeixen com si .fossin botifarres ...Són pocs els que treballen inteHectualment per adaptar, millor- dit, encarnar,unes tècniques; diversificades. i útils per
salvarIes limitacions de tot ordre queens rodegen per tots els costats.
Espero donar exemples concrets, insinuaruns temes, per discutir-los breu¡nent al final. Comencem ara per una pers·pectiva històrica.
2. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA RAMADERIA
Vnll ser molt breu perquè tots tenimidees clares sobre aspectes generals ra~
maders; ara ho recordo per prendre elfil de la discussió que podrem establir alfinal.
El Pirineu Gironí-Empordà, amb lesGavarres i fins el Montnegre-Maresme,formaven el sistema ramader, el que-condicionà l'extensIó del bisbat gironí perterres barcelonines. S'hivernava al pla,aiguamolls no conreables, les brugueresi suredes incendiades repetidament (casde la Selva-Gavarres i el Montnegre). Mi·gració molt costosa que permetia salvarels ramats baixant cada santmiqueladaper pujar novament durant la santjoanada al Pirineu.
Regulació per un sistema prehistòrictan estable que l'hem vist encara durantla nostra generació, com a prova seguraque es manté independent d'altres circumstàncies canviants. La intensificacióagrària a les planes mediterrànies dificultà progressivament la pastura, prodigantles tanques i vedats al ramat; l'abandórural completa les dificultats, amb la falta de pastors que ja no volen portar unavida tan esclava del bestiar.
És un negoci que funciona amb energia del sol, energèticament autàrquic imolt estable. La nostra economia de mercat no-es idèntica arreu i la muntanyaés visitada 'per uns agents ciutadans quemercadegen especulant amb una informació que no coneix el ramader. El joc comercial és amb trampa i els muntanyencsno hi volen jugar.
Es veu clar el camí si la transhumàn·cia no pot seguir; convé descarregar lamuntanya a l'hivern, però d'altra mane·ra. Cal arribar a una federació de siste-
25
nleS que permeti el transport d'anÍInalsjoves cap la plana regada i productorad'alfals amb blat de moro ensitjat, evitant intermediaris especuladors; la pujada d'animals de la plana cap a la muntanya, pot ser possible s1 els muntanyencses preparen per fer els grans ramatsd'antany i portar-los a l'estiueig tan saludable. És problema d'organització d'estructures socials semblants a les antigues;de fer grans empreses molt diversificades i estables, ahir, avui i sempre.
L'exemple anterior de grans empresescomunals i federades, fa veure claramentque l'adaptació ambiental té, entre cir~
cumstàncies canviants, unes constantsben fàcils de conèixer. Entre el variable,cal distingir les fluctuacions rítmiques deles imprevisibles; les primeres permetenaprofitar tècniques del passat, amb altresfàcils de preveure per avançar~se al quesabem que es presentarà en un momentdeterminat. Es pot aprofitar la diversificació en el temps; com acabem de veure s'aprofita de sempre la diversificacióen l'espai geogràfic (la transhumància).
Per exemple, en una muntanya bengran, junt amb les valls pròximes, ja éspossible preparar la hivernada de reproductors (l'estructura ramadera que no espot improvitzar) sense sortir del terme odels veïns. L'agronomia moderna dispo~
sa de recursos suficients per produir iconservar farratges. L'objectiu principalés manténir la capacitat d'anar aviat capa les bordes intermèdies dels baixants,mentre s'espera la pujada als cims bonpunt desglacin, amb cavalls, vaques -i finalment les ovelles.
La finalitat és transformar aliment diluït (herbes escampades per les munta·nyes) en aliment de qualitat, ben concentr'!t i que va al mel'cat pel seu propipeu. És la indústria pecuària de sempre,la que ha de perdurar mentre l'home esplantegi el problema d'aprofitar els recursos muntanyencs.
Aquest exemple d'explotació tradicional, amb les modificacions que ja es per·filen clarament, explica l'adaptació humana (cultural per tractar-sc de comunitats
de pastors) a un ambient tant contrastat com és la muntanya. Es tracta d'unssistemes ben conjuntats per una evolu·ció miHenàrla, harmònica i el que és mésimportant, amb gran capacitat d'adaptació.
Veiem, doncs, una regulació per desplaçaments (transhumància - nomadisme),l'altre per produccions agràries~conserva
ció i finalment una regulació comercial,venent oportunament uns animals que noes poden alimentar. En definitiva el queés essencial d'aquestes regulacions és eltransport, l'agent més socorregut en elsmodels de l'agronomia tecnificada actual.Fins la gran ciutat, pot créixer com untumor cancerós, gràcies a les possibilitats del transport, però en un sol sentiti sense cap restitució que evitaria lescontaminacions provocades per l'esmentat transport unilateral.
Dins la perspectiva del que anem dient,es comprèn que no té sentit fer moltallet o engreixar animals a la muntanya;produir-los emperò ja és cosa diferent.Es veu clar que muntanya i planes agràries són sistemes complementaris i cal fo~
mental' re~mentada complementarietat,tal com es feia abans amb la transhumància, germen embrionari d'unes possibilitats que encara no s'han explotat deltot.
No puc deixar de parlar d'un cas d'adaptació extraordinari, el dels pasiegosesclau~ de les seves vaques; cada famíliaté diverses casetes distribuïdes per lamuntanya i 'situades precisament en elsllocs de prat productiu. Tota la familiatranshuma amb les vaques que entrensuccessivament en els prats que podendonar més llet i en el moment preciso Entre les pròpies i les llogades als emigra.pts, alguns segueixen fins i tot, sis,vuit o deu casetes, a les que porten allom de rucs el més indispensable. És latranshumància complèta, de tots els queformen la família, però amb desplaçameritsmo1t curts, sense deixar mai elterme del seu poble; p. ex. Las Machol'ras o Salcedillo, en la comarcad'Espinosa de lon Monteros, al nord de Burgos.
Els ansotans, entre Hecho i el Roncalde Navarra, amb una vall estreta com unabotifarra i sense 'prats, s'han especialitzat vers els ~Tans ramats amb transhumància llarga, cap a l'estepa d'Aragó avuieixarmada; els homes emigren cada sant~
miquelada i no tornen fins als volt~ deSant Joan, mentre les seves dones con~
serven la casad'Ansó ï beuen, beuen perescalfar-se en una casa tan buida i freda.És lògic que acabi ara una vida tan inhumana per a tot~ els ansotans, tant delsque e~ queden com dels transhumants.
Com veiem desapareix la transhumància tradicional en alguns llocs, però maino desapareixeran els motius de les esmentades transhumàncies. Cal estudiar béles cultures elementals esmentades suara, com d'altres ben semblants al nordd'Espanya, tenint-los com models simplificats que ens. permetran imaginar unsaltres models, eis més adequats a les condicions de l'esdevenidor en diferents llocs.Es tracta de cultures primàries que ensmostren com l'home s'adapta a la naturalesa. Han nascut per tempteigs del passat, quan provaven i veien el que anavabé; genèticament se seleccionà un ma·terial biològic (animals i homes), ambhomes poc adaptats que emigraven a lesciutats, la majoria per fer-se comerciants.
Els pasiegos esmentats passaren cap aEspinosa (Burgos) i feren progressar coTIlercialment la seva ciutat rural,la re·guiadora del sistema mitjançant els mercats, la venda i la industrialització de lallet. La ciutat rural és un element essencial per organitzar el" paisatge comarcal,d'una regió ben contrastada entre mun~
tanyes. Ara es parla de regionalisme comsi l'Estat fes les regions. Alguns creuenque també l'Estat fa les lleis, quan enrealitat consagra el que ja és consuetu~
dinari, almenys en el que fa referènciaal dre.t natural. La regió existeix prèviament i l'Estat reconeix que és 'cosa diferent. Alguns no-catalans creuen que Catalunya és regió perquè ens. han donat unTarradelles, quan realment tenim Tarradelies perquè ens reconeixen la peculia.ritat de Catalunya. i tindrem també els
qui el succeiran. Ara dOllÚlla una VISlO
d'aquestes coses ,ben al revés del que seria natural.
Potser us xocarà el que dic, el queveig amb la perspectiva que em dóna lallunyania i deformació de la meva personalitat de botànic, d'ecòleg, La simplificació mítica popular; arriba al més inesperat: l'amic MARGALEF que ens acompanya, .recorda bé ." quan jo· iniciava, en elnostre Institut de Biologia Aplicada, elsmeus treballs de praticultura, en el moment que per Espanya s'estenia l'herbamiraculosa (els Eragrostis tan oblidatsdesprés); el Patrimonio Forestal del Estada, Brigada de Aragón (Montserrat,1956), m'encarregà .el treball de descobriraltres plantes, per fer prats que produïssin més i millor. Tot és semblant a Ja({pedra filosofal» dels medievals, per. causa de l'home mitificador que mai. no .canviarà.
Els qui em cOheixeu compreneu queno dic mal de la mitificació, com tampocde les rutines tan necessàries; es tractacertament de l'abstracció idealitzada d'una realitat, deformaciónat.ural i -necessària -&cmpre ,qUé tinguem en··compte lesseves limitacions. Més dolenta és l'abstrac¡;ió ,d'alguns científics que utilitzenles fórmules matemàtiques per amagar laseva- ignorància. Arribem al desastre quanes prenen unes -realitats estadístiques coma concretes; de tot _hi _ha en aquest mónde Déu.
3. EL PROGRÉS DE, L'AGROBIOLOGIA
Centrant arafatenciócap als aspectesmés científics i tècnics, cap als principisgenerals que deuen orientar el progrés enl'aprofitament ramader dels recursos d'unpaís harmònic¡ convé fer· alguns aclari~
ments previs lligats a ,!'evoltlció d'ideesentre els anys 1954 i 1962, almenys pelque fa als nleusconeixements de botànicespecialitzat en prats i pastures.
Superada ben aviat la fase imposada«por la superioridad» de la planta totipotent -Í úI)ica, vaig orientar el meu e:s~
27
forç cap als estudis fitosociològics descriptius, especialment entre els anys 1955i 1960. La comunitat vegetal herbàcia ésmolt sensible als factors ambientals i can·via ràpidament en el cas de pastures ambanimals deixats moure lliurement; lespossibles combinacions d'espècies són interminables, la qual cosa dificulta la sevainterpretació. Fins i tot amb els mètodesmoderns i computadores (anàlisi de components principals), tardarem a interpretar la significació d'algunes espècies encada comunitat.
Calia arribar a l'abstracció d'algunsdetalls estructurals, per dedicar majoratenció a les peculiaritats funcionals ievolutives de cada comunitat situada. Elperill més gros fou per a mi el confondre ecosistema amb comunitat situada, iaixò malgrat que l'ODUM (que llegia capa l'any 1960) insisteix en la falta de dimensions en l'ecosistema. Són funcionsinexistents fora d'unes comunitats benconcretes, situades en una evolució històrica i sobre un sòl localitzat topogràficament.
Esquemàticament podem representarl'ecosistema abstracte com una roda fetade minerals, dels sers vius que els organifiquen (Productors), transformen (ConsU11lidors),m~teguen o trituren finament(Detritívors) i finalment Mineralitzen denou, alliberant fertilitzants per tornar acomençar, reciclatge accelerat pels consumidors qtle és possible gràcies al fluxd'energia solar.
Són molts els qui ara volen inventarla màquina solar, quan ja les tenim benperfectes, en funcionament continuat iamb unes tècniques ben comprovades.
Sense consumidors la roda giraria Ien·tament per esgotament dels fertilitzants;els bacteris no podrien actuar sobre unmaterial poc mastegat, no preparat abanspels consumidors i detritivors. És unaqualitat natural que cal considerar moltbé, perquè ella sola explica el paper extraordinari de l'explotació acceleradora,precisament la que fa que una quantitatlimitada de fertilitzants produeixi el rèdit màxim per unitat de temps.
Renovació-conservació, estan en un equilibri variable segons les condicions ambientals i les necessitats deconsen'ar oexplotar discriminadament, per augmentar al mateix temps la diversitatpaisatgística.
L'any 1974; a Sevilla, vaig intentar feruna síntesi del que coneixia llavors sobrel'explotació i les seves modalitats fonamentals; intentava generalitzar unes ideespublicades abans amb L. VILLAR, 1972, enestudiar l'.endemisme de l'Espanya peninsular. Els increments exponencials, ['explosió de població, porten a mobilitzarràpidament una fertilitat retinguda; aixíi tot, és impossible mantenir-la en unmateix lloc si el transport no és molteficient, tant el de fertilitzants com delsmetabolits contaminants. El més difícilde l'ecologia terrestre, el transport eti·ciel1tíssim, és el que suposen resolt ]amajoria dels models utilitzats en tractatsd'agronomia, els que feren suposar uncreixe111ent exponencial indefinit, la utopia moderna.
En eIcas de contaminacions evitables,encara l'home hauria de completar elsistema amb ajudes d'energia, minerals,aigua, una sega oportuna, transport deles produccions vegetals, evitant així laseva acumulació que portaria cap al' matoll dominant i finalment al bosc.
No tot és simplificable ni es pot in·tensificar' massa; fins ¡tot en els cultiusmés intensius surten males herbes quetornen a complicar·ho tot. Amb herbicides, insecticides i altres agents simplificadors, el perill desestabilitzador és moltgran; en el millor dels casos gastem mésdel que el sistema agronòmic ens podriadonar. Si ¡lassem al extensiu, a la ramaderia muntanyenca, ja es comprèn queconvindrà mantenir una gran diversitatestabilitzadora iel més natural possible.
Una acumulació de produccions en laplanta permet fer fusta, tronc fort i arrelspenetrants; els arbres pugen fertilitzatsdel subsòl cap al vol i cau amb la fulla·raca a la tardor o la prenen els insectesconsumidors de sucs vegetals i fullesverdes. La brossa cau i cobreix el sòl
30
abrigant-lo, evitant la seva dessecaciósuperficial i mantenint una fauna-floraque en triturar-la podrà finalment mine.ralitzar-Ia, no sense haver format abansuns agregats d'humus molt estables iestabilitzadors del sòl productiu.
Acabem de veure un contacte - inter·fase o ecoton -, .essencial per assegurartant la productivitat com la persistènciaen· sistemes complementaris.
No és possible comprendre l'explotacióIlaturat, sense uns sistemescomplemen~
taris que l'exigeixen per seguir funcionant.La pastura productiva, la gespa curta,
verda, gemada i perfectament englevada,és fruit de l'acumulació de fertilitat enels pocs centímetres superficials; és l'e·nergia solar la que permet aconseguir-hoeconòmicament, ja que seria prohibitiu feruna terra millor que la dels hivernaclesmés acurats. Fertilitat retinguda però nodel tot, de manera que a poc a poc s'allibera el necessari, ni més ni menys, peròsempre en el moment oportú.
Com veiem es tracta d'una fertilitatdosificada que permet l'explotació sos·tinguda pels animals dels ramats, peròs'aconsegueix amb mecanismes naturalsmoguts per la llum del sol, l'energia del'avenir, d'avúi i del passat, la que algunsara .creuen descobrir.
Tot el mecanisme paisatgístic funcionasenzillament pel contacte entre subsiste·mes d'organització complementària, peròmolt ben conjuntada; és un supersistemaque potencia a cada component, de talmanera que el que podria ser contaminant per a un és aprofitat en el veí, l'readaptat a transformar la contaminacióque per a ell és com Un adob.
Fa poc ho explicava als de la Societat de Pastures espanyola en la reunió deSantander (juny 1978), comparant pasiegos amb uns vaquers tecnificats «a lamoderna» del riu Cofio, entre Madrid iÀvlIa;posaren tantes vaques alimenta·des exagerant el transport (pinso com·prat), simplificaren tant la neteja de patisi quadres (mangueres i al riu), que vancontaminar l'aigua en la presa de cincpobles (Robledo de Chavela entre ells).
En un estiu sec es veié un metre de femsal fons del reservori que devia ser d'aiguapotable. E!s pasiegos en canvi aprofitenels fems per passar de brugueres i torberes a bons prats per les seves vaquesque, ben alim~ntades, donaran més femper augmentar els prats. Uns destrueixeni poden posar en perill la salut pública,mentre els altres «netegen» produint.
L'exemple· és ben expressiu, ass.enya·lant a la vegada que la tècnica modernaexigeix el coneixement de, cada circum5~
tància, de l'ambient global; unes tècniques exceHents per a un lloc concretpoden ser altament perturbadores en unaltre aparentment igual. L'home modernno ha de malmetre els coneixements tradicionals tan integrats, resultat d'unescultures primàries extraordinàriamentadaptades al seu ambient.
Les funcions ecològiques esmentadessuara corresponen a uns· conceptes ma~
nejats pels economistes. Reciclatge lentd'arbres i mates, amb l'acumulació su·perficial de fertilitat en englevar, corresponen a una retenció de produccions, auna capitalització; el reciclatge ràpidtransformador de la fertilitat lliurada, laque podria ser contaminant, corresponperfectament a una actualització del capital fertilitzat. Retenció en una part delnl0saic i lliurament en altres parts sim·plificades (herba curta); Una naturalesaque s'explota i es conserva sectorialment.Veus ací l'essencial de les funcions reIa~
cionades amb la productivitat exportableo retenible la que serveix per als animals(i naturalment l'home) o la que cal emprar com element de construcció, conlestabilitzador.
Altra volta veiem que cal lluitar contra idees massa generalitzades, incorrectament generalitzades (mitificades), comés el cas del concepte tan abstracte declímax; són ll10lts els que arreu veuencomunitats madures i estables, quan larealitat és que l'explotació natural buidaconstantment estructura forestal en re~
ticIe, segons la teoría ja esmentada delnostre gran ecòleg MARGALEF (1970).
Diversitats degudes a la maduració
31
sectorial en reticle o d'altres pròpies delsistema catenal en ves.sants d'una muntanya, junt amb el moviment dels animals,de l'aigua coluvial (freàtica), evaporacióque fa pujar sals minerals o bé rentatsque forcen l'exportació de fertilitat, fanque sigui fàcil d'explotar la diversitatpaisatgística, mantenint al mateix tempsl'estabilitat màxima amb un mínim de capital immobilitzat en les estructures conservadores del conjunt.
E! que sembla difícil de planejar teòricament s'ha resolt empíricament enmolts llocs per integració cultural a cadamodalitat ambiental. Les cultures ramaderes importants aprofiten al màxim i encara més, fomenten la diversitat del paisatge; són certament embeJlidores demuntanyes i vaUs.
5. AN~LISI n'ESTRUCTURES PAISATGíSTIQUES
Esquemàticament ja tenim situades,ordenades, les estructures fonamentalsdel sistema ramader; ja podria acabar,però amb tot vuU insistir en alguns aspectes que considero fonamentals.
En la distribució de l'energia circulanthem vist· possibles retencions (capitalització) que augmenten l'estabilitat, elbosc, el que alguns anomenen «clímax» ;per conservar el bosc no necessitem caporganisme creat per Decret, falta solamentreduir l'explotació, el seu ritme, per adaptar-lo al lent dels arbres. Per tenir un pratcal nl0ure animals que pasturin fort, abo~
nin i finalment fer entrar herbes si cal;l'agrònom cerealista sembraria abans detenir les condicions per a una bona pastura i és així com Espanya ha gastatrecentment milions en Ilavors mal aprofitades.
Les lleis naturals determinen les prioritats, com en els casos assenyalats quehaurien de fer pensar molt als responsables de la política agrària del nostre país.L'home s'ha posat al centre de tot icreu que cal conservar per decret lanaturalesa, que el prat s.e sembra com hofa amb el blat o l'ordi; l'aculturació és
tan gran que perden el sentit d'orientació i fins i tot alguns, per fer negoci,tenen interès en fer-nas-el perdre. El ciutadà està aculturat, inadaptat, perquè esveu sotmès a tantes sol-licituds, a tantsestímuls, que ja perd capacitat adaptativa. Ens fem polivalents però realment notenim grans aptituds per a res. En canvi«el pasiego» té tal sensibilitat per al seunegoci que actua sempre en el sentit millor i amb el mínim esforç; no treballaper adaptar-se ja que viu en contínuaadaptació.
Entre l'home tan integrat al seu paisatge, la formigueta que treballa ambtanta naturalitat, i el ciutadà de molts oficis que senlpre comença i nIai no potadaptar-se del tot, es troben la gran majoria d'homes amb certa cultura elemental, però amb poques oportunitats perdesenrotllar-la, per especialitzar-se COlll
pletament. Això em fa pensar en el límitecològic de les grans ciutats, els monstres devoradors d'homes ll10derns, poussense fons que creiem omplir i desorga.nització inorganitzable.
En canvi, en una contrada llluntanyenca tot es més petit, fruit de l'adaptacióhistòrica, i més organitzable per tenir jagent preparada, amb la seva cultura pròpia. que era instintivament organitzadora;però arriba l'Institut colonitzador, ambla -seva ··concentració parceHària que uniformitza el que havia de restar divers.Estem davant un exemple clar de culturacerealista dominant (mediterrània) queanuHa el sistema ramader antic, el delsmun"tanyencs.
No necessiten tractors, sinó estructures que facilitin la pastura dels animalsamb un esforç mínim. Però cal seguir lespautes donades per un lloc i esteses abusivament a tot el país que es vol unifor~
lnar, colonitzar.Hem esmentat abans els freixinals, les
freixancs, els prats feixats i vorejats defreixes o altres arbres estabilitzadors,junt amb mates que faciliten l'isolamentd'animals o la guarda de l'herba fins ala sega. El seu origen fou el bosc buidatper aninlals; a poc a poc s'estabilitzà una
32
estructura reticular adaptable al relleu· ia Ics necessitats d'explotació; així tenimunes estructures semblants des de Bre·tanya fins a l'Escorial.
Al meu entendre la mata, la bardissa,la vora del prat es fonamental,. és l'expresió ecotònica genuïna, la que més· relaciona el prat amb l'arbre dominant. Lesfreixaues més complertes es troben alRibagorça, en pendents fortes· que luaino erosionen. AnuHar-Ies per mecanitzarno té cap sentit i més en un lloc on· sobramà d'obra, almenys una gran part deFany. L'ideal s.eria aplicar mà d'obratemporera en produccions de gran qualitat i poc volum, formatges selectes (casde Suïssa), artesanies variades, etc. Moltde treball sobre poca cosa, poc volum,poc pes.
De tot el que anem dient vull fer ressortir el concepte clar de ·capitalitzacióque permet dominar l'ambient; ja hemdit que l'esmentada capitalització es potsimbolitzar en les qualitats de l'arbre,l'acumulador de produccions del passat ¡ordenador del present; l'herba en canvies efímera i si no s'explota bé es. converteix en un perill. Mireu com augmentenels incendis forestals precisament en dis~
minuir les pastures i augmentar el nonlbre de turistes fun1adors despistats, quetroben l'herba seca no menjada al seutemps. No diguem res dels acotaments«por repoblación... ».
Els previsors junt a uns «baliga-balaga», avars amb pròdigs; acumuladorsjunt als dissipadors; el conjunt funcionaharmònic i cal mantenir-lo en l'ordre re~
ticular natural; és precís conèixer elscontactes normals, els sistemes coh1ple~
mentaris ben situats; si ho aconseguimtot es fàcil i ens porta a una estabilitatproductiva.
Per altra part l'herba poc menjada,sense el fem rejuvenidor, i lnés si lareguem. per aspersió, es dissipa. En elnostre llcnguatge difícilment trobaríemun terme més descriptiu del problemaplantejat; dissipada, agra, basta, sugge·reixen mala composició, .poques sals mi·nerals i molta fibra ;arribeln a ·l'esmen~
tada degeneració pel rentat superficial delsòl, per falta de fertilitat en els pocscentímetres de la gleva. Els antics regaven per canalons enfonsats, aigua subterrània filtrada a poc a poc i que pujapel' evaporació, deixant les sals en lasuperfície on treballen els microorganismes del sòl englevat.
Mireu per on topem també amb unaltre mite degut als comerciants quevolen vendre aspersors; afavorim el rentat superficial i en alguns llocs existeíxtambé el perill de refredar el sòl a la fid'hivern.
Trobem doncs uns models d'estructurapaisatgística variadíssíms, i la seva interpretació encara ens perillet imaginarnos-en uns altres més adequats al moment que ens ha tocat viure. És precísfer treballar la inlaginació i cOlnprovarsi tot funciona, però en models reals, elluns exemples o laboratoris a ple aire,portats per elements d'unes comunitatshumanes ja integrades al seu ambient ifomentant sempre la crítica dura de totsels més assabentats del país.
Ja tinc pressa per arribar a la visiódel futur, però abans voldria parlar d'unesestructures tradicionals molt ben organitzades; en elles cal imaginar les delfutur que ja és avui. He insinuat elsfreixenals del Ribagorça i ara deixeu-meparlar de altres més llunyans.
a) Els pobles hexagollals del Sayago.Es tracta d'una peneplana (<<penilla
nura,,) aixecada al nord del Duero (Zamora), amb parets seques de grans pedres, COlTI si encara persistís el megalitisme. Termes municipals poligonals quetendeixen a la cella de bresca: cases delpoble al centre amb camins radials, finsprop dels femers i les cases, conreuscada vegada menys intensius en allunyar~
Se del nucli habitat, cereals no gairelluny i finalment les tanques amb pastura, lnatol1s~brolla del roure «marejo»(Quereus pyre¡¡aiea) que mengen bé lesseves vaques tradicionals, amb le~ ca~
bres, èquids i fins i tot Jes ovelles. Jaen la frontera arnb c1s veïns trebem el
33
bosc de roure «rnarojo», per fusta illenya.
Reducció progresiva de l'esforç ambla llunyania; els animals pasturen llunyi al vespre porten fertilitat cap a elscamps o les hortes. Amb poca despesaenergètica es pot viure; s'han. organitzatel seu espai (la topografia varia moltpoc en ser una peneplana), diluint l'impacte del centre habitat vers Ja perifèria cada vegada menys alterada, mésnatural. En resulta doncs un terme geomètric que tendeix a hexagonal.
Són terres pobres molt arenoses«<tierra centenera») i les pastures no~
més surten pel fems i trepig del bestiarque pastura; carnins amplis i ben englevats, formen quasi el 10 per 100 de lasuperfície del terme. Reguerots en lesdepresions i grans parets vora els camins,formen les heterogeneïtats principals,junt amb altres parets que faciliten lapastura ordenada.
Arriba finalment «el progreso» ambuna concentració parceHària que acabaamb l'estructura directora de l'explotació ordenada del terme. El tractor actival'erosió, deixant l'ull de serp (granitoinalterat) a flor del terra; és la tristahistòria de la desertització de l'oest espanyol, de Zamora fins.a Huelva. Jo endiria que és la «nova barbàrie nlecanit~
zada»,
b) El model escurialellse. - El Guadan'amaha estat forestal i ramader enterra pobra, granítico~arenosa, però ambargila que impermeabilitza el sòl inundattot l'hivern; pocs dies primaverals secsho eixuguen tot ràpidament. Es passa«del invierno al infierno»,
És també el roure pelut, el mengívolpel' uns animals adaptats a ell, el que facilita l'explotació. PJantaren ja fa tempsel freixe mediterrani (Fl'axilltls al1g11sti~
folia), sanejant la terra que manté unsprats bells I productius entre parets depedra seca. En aquest cas el turisme dcvarador del paisatge, és el que ben aviatacaba amb aquesta bella mostra d'equilibris naturals.
C) El model cerdà. - La Cerdanyaés una gran vall, ampla i de pendentssuaus; es poden establír bons prats enun clima sec que exigeix regar molt bé.Són una meravella els canalons que filtren aigua pluvial, amb arbres ben arrelats per evitar les esllavissades dels terrenys margosos.
L'estalvi tradicion.al dels cerdans esmanifesta eil uns arbre~ fruiters de qua·litat (les cèlebres peres cerdanes, etc.J,bons prats i una cria d'animals diversi~
ficada, molt especialitzada almenys finsfa ben poc.
En elprinler exenlple hem vist la mi~
nimització del transport, establint les hortes al costat del femer i aquest junt ales quadres amb els prats més productius. En la muntanya es veu clar quecaldrà utilitzar els fems davall els patiso quadres, per evitar l'esforç de pujaruna càrrega ben desagradable. El «grull»o sue de quadra diluït, pot facilitar l'explotació i decidir la sembra de prats moltexigents (p. ex. el cèlebre margall Westerwald).
e) El model Sallllalltl. - En la devesa salmantina les·alzines estan en ·lapart alta de cada vall,' 'de' manera queels vedells i vaques passen temps a laseva ombra, després d'haver pasturat alsprats del fons més fresc; és ideal que elmateix animal restitueixi la fertilitat erosionada cap avall.
Els camins del Sayago ja hem dit quesón amples; els principals arriben als 20metres i són utíIitzats per anar i venirels ramats al poble; ben trepitjats i feInats, poden mantenir una gleva densíssima molt productiva. El ramat no tépressa per tornar a casa i aprofita eltemps menjant. Molts animals molta herba, fins i tot en terres arenoses,' pobrescom les del Sayago zamorà. La pasturano es selnbra; la fa el nlateix, ramat.
En tots els casos semblants, sempreque he estudiat una cultura ramadera benintegrada al seu entorn, es veu com elsseUs homes s'aprofiten d'aquestes cosesque tant ens ha costat descobrir. Així com
34
abans de GALILBU tothom parlava d'ARISTÒTIL O PLATÓ, ara sembla que la modaés parlar del que fan els americans, perònosaltres no estem pas a l'Amèrica de laprada sinó en un ambient ben mediterrani, sense pluja d'estiu.
Recordo bé que ¡'any 1954 ens donaren els americans diverses pradenquesque passaven mal hivern i no podiencréixer durant l'estiu per falta de pluja;hauria estat més lògic sembrar plantesmediterrànies o de clima semblants, mésadaptades al ritme climàtic nostre.
6. RECONSTRUCCIÓ DELS SISTEMES RAMADERS
De tot el que hem considerat, cal ferressortir la necessitat urgent d'estudiarels sistemes ramaders heretats, amb elsmètodes idonis per resoldre els seus problemes pl·incipals.
Es veu clarament que cal optimitzarl'estabilitat i minimitzar el transport,aprofitant al màxim les complementarietats. En els models naturals tot es resolautomàticament, sense necessitat de pen~
sar,· amb rutines; de les cultures a ellsintegrades. Cal imitar els esmentats models sl realment volem reconstruir el país,potenciant cada regió i petita comarca.
La tutela d'«entidades menares» ésdestluctora, uniformant, colonitzadora;cal fer tot el contrari, integrant tècnics ncada comunitat muntanyenca que volemrevitalitzar. El papa JOAN XXIII ja ho exposà ben clarament en elir que cada home, cada comunitat, ha de ser protago~
nista del seu desenvolupament. Ajudarmai no serà destruir la personalitat.
Pcr tal de fitxar tècnics en el món ru~
ral, convindria instaHar unes explotacionspilot ben integrades a cada explotaciócomunal. S'estudia tot el que s'ha heretat i es prova tot el que és nou, peròaIub ordre i calibrant la importància decada cosa en el funcionament global; lescoses noves i atrevides es poden provar·enuna part especial de la finca, deslligadade l'enlpresa, investigant en ella el quepodria ser -útil més endavant.
Ben conjuntada rempresa, amblespastures comunals a l'estiu, ja és possiR
ble modificar un factor, en el que durantels últims anys s'ha considerat decisiu;a poc a 'poc, successivament. es podranmodificar altres coses. però amb un orR
dre rigorós que permeti descobrir fàcilment l'efecte de cada modificació sobreel conjunt de l'empresa, tant la comunalcom les privades.
Les finques pilot han de servir per "educar els joves que dintre de pocs anysja portaran l·explotació comunal; esticben convençut que l'escola-finca pilot dispararà uns mecanismes automàtics rea·nimadors. Seran essencials tant el mestre com els tècnics ben integrats al sistema. a la comunitat muntanyenca; finsen el cas de ciutadans que volen tornara la terra dels seus parcs, l'organitzacióeducadora serà imprescindible per arribar a una bona adaptació al seu nou mónrural.
Ara instruïm però no eduquem, i cIproblema més greu és el de conèixer béper educar millor; si ens en preocupemtindrem cultures rurals revitalitzades. lesdel moment que vivim i les del futur.En el fons sóc optimista perquè encaracrec en l'home i crec en l'home perquècrec en Déu.
* * *
- Parlàrem durant la discussió, deles contaminacions fortes produïdes perl'acumulació de bestiar en llocs poc adequats. És un problema de distribució iaprofitament de les complementarietatsdel paisatge,
- L'aprofitament d'ermots i boscospoc productius per a pasturar, exigeixmolt d'ordre amb accions repetides queportin cap a l'especialització de cada partdel paisatge. La hibridació ordenada, l'aprofitament de l'heterosis. permetrà apro·fitar bé les complementarietats entre elssistemes extensius i els més intensius deles planes ben comunicades.
- Amb les lleguminoses tradicionals,ben conegudes i millorades especialment
35
alfals j trepadella, podrem establir pastures estables i econòmiques.
- El centralisme, la gestió a moltadistància i no integrada al seu sistema,afavoreix un tipus de producció, simplifica l'organització.
- Insecticides i herbicides son «eines»de l'empresari aculturat.
- Mentre els ecòlegs al servei de l'esmentada ciència ambiental augmentenlentament (s'entén els bons i sacrificats),molts en parlen i d'altres en viuen i finsi tot es fa política ecològica... i personal.Cal comptar amb això.
- És greu el problema discutit de lainvasiólnassiva de pinsos importats quedesorganitza el país. Jo crec que pot presentar-se com exemple claríssim de colonització desorganitzadora; si un venpinsos a Espanya ens vol convèncer queno cal preparar-se per competir, perquèell sempre donarà el millor i el més econòmic. Les ajudes econòmiques tambéserveixen per evitar que se'ns ocorri algundia canviar i revitalitzar el nostre.
En el cas comentat s'ensorren moltescoses conjuntament, però les més tocades són la ramaderia tradicional i el complex productiu de les oliveres, propi d'una gran part de l'Espanya austral; estracta d'estmctures lentes, no adaptablesa les fluctuacions provocades per desorganitzar-les. Fins i tot es preparen tècnics espanyols en el país que ens colonitza; bé es poden gastar milions si aconsegueixen assegurar un mercat «(de ximples aculturats)).
Veus aquí alguns dels temes comentats i discutits; ara ho exposo telegràficament i convé interpretar-ho amb lesidees del text precedent.
M'encantaria que el jovent amb voca·ció quasi instintiva i després cultivat enaquestes aules i camps de proves. completés pràcticament la major part delsprincipis teòrics escassament insinuatssuara. Una cosa es el que jo voldria diri una altra ben diferent el que realmentsé dir, el que he dit de paraula el 7 defebrer i el que ara escric a Jaca, ellS desetembre de 1978.
REFERllNcms BIBLIOGRÀFIQUES
FILLAT, F., & MONTSERRAT, P. (1978): Comple.melltariedades en la regiollalizacióll agropecnaria,. a XVIII ReWI. Cient. de S.E.E.P.,juny, Santander.
JOAN XXIII (1961): Mater et Mag/stm, 144.Edic. BAC, pàg. 60, Madrid.
MARGALEF, R. (1970): Explotacióll )' gestióllen ecología,a Pirineos 98, 103·121, Jaea.
- (1974): Ecologia, 951 pàgs., Ediciones Orne·ga, Barcelona.
MONI'SERRAT, P. (1956): Los lJastizales ara·goneses, 190 pàgs., opuscle Min. Agric.,Madrid.
--t (1974): La utilización de recursos en re·lación con la estructura yestabilidad del
36
ecosistemà. Opuscle de 27 pàgines offset.PonènCÍa Semin. E.E.E. Fac. Ciències deSevilla.
- (1978): El pastoreo comunal y sus pro·blemas, a XVIII R.C. <1e S.E.E.P., juny,Santander.
- (1978 b): La ganadcda pirenaica, MZl1libe(en premsa), Sant Sebastià.
MONTSERRAT, P., & FILLAT, F. (1978): La ga·nadería extensiva y las culturas l'm'alesmontañesas, a AH, del ¡; EE. Agropeclla·rios 3 (en premsa). Institución CulturalCantabria. Diput. de Santander.
MONTSBRRAT, P., & VILLAR, L. (1972): El en·demismo ibérico, a Bol. Soc. BroteriallaODUM 46 (2.' sèr.), 507-510, Coimbra.
Top Related